Documents published in 2017 : Scipedia

Assessment of elastic lateral displacements of walls with multiple openings considering an equivalent opening and the slab stiffness
A. Tena Colunga, A. Paredes

Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil (2017). Vol. 17, 2, 6

Abstract
Approximations obtained with the equivalent frame method and Beck-Coull method to assess elastic lateral displacement profiles of walls with multiple openings per story are compared to results obtained with the finite element method using reasonably fine meshes. Multistory walls were studied, considering symmetric and asymmetric distribution of two openings per story with respect to a vertical axis. The contribution of slabs in the lateral stiffness was considered through an equivalent flange as recommended in the masonry guidelines of Mexican codes. Different stiffnesses are considered for the walls and the slabs. An updated proposal to define an equivalent opening from multiple openings per story is evaluated. From the obtained results it is confirmed that approximations obtained with the studied methods is improved: a) as multiple openings are more regular and symmetric and, b) as the number of stories of the wall increases in the Beck-Coull method. The contribution of the stiffness of the slab has an important impact for walls with typical door openings, but it is less important for walls with only typical window openings, particularly if multiple window openings are symmetrically disposed.
Abstract
Approximations obtained with the equivalent frame method and Beck-Coull method to assess elastic lateral displacement profiles of walls with multiple openings per story are [...]
- 15
- read
Numerical symulation of the paddlefish rostrum
F. Acosta, G. Rus

Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil (2017). Vol. 17, 2, 5

Abstract
The main purpose of the rostrum of a Paddlefish is to provide hydrodynamic stability during feeding process in addition to detect the food using receptors that are randomly distributed in the rostrum. The rostrum is formed in the exterior by the tissue that is covering the cartilage that surrounds the bones forming interlocking star shaped bones. The objective of this work is to evaluate the mechanical behavior of four finite element models varying the type of formulation as follows: linear-reduced integration, linear-full integration, quadratic-reduced integration, and quadratic-full integration. In addition the load transfer mechanisms of the rostrum bone structure were observed. The base material used in the study was steel with elastic-plastic behavior as a homogeneous material before applying materials properties that represents the behavior of bones, cartilages and tissues. From the study is found that quadratic formulation resulted in lower structural stiffness as seen by higher displacements and stresses than using linearly formulated elements.
Abstract
The main purpose of the rostrum of a Paddlefish is to provide hydrodynamic stability during feeding process in addition to detect the food using receptors that are randomly [...]
- 9
- read
Analysis of the difficulties in reconstructing the infrastructure damaged by natural disasters in New Zealand and Puerto Rico
C. Lopez del Puerto, E. Scheepbouwer, F. Rengifo

Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil (2017). Vol. 17, 2, 3

Abstract
Once a natural disaster damages essential infrastructure services, such as roads, bridges, electric power and potable water, the priority is to restore these services as soon as possible. Under normal circumstances, the planning, design and construction of complex infrastructure projects requires an extended period of time that in many cases lasts for years. The reconstruction of essential services after a disaster is complex not only because the amount of time that can be devoted to planning is extremely limited, but also because government agencies and their officials are under public scrutiny. The press and political institutions frequently criticize thereaction time and decisions of public officials, which increases the complexity of the projects. This article uses a five-dimensional project management model (5DPM) to identify and manage the sources of complexity in emergency projects. The article describes the sources of complexity in reconstruction projects after natural disasters hit the islands of New Zealand and Puerto Rico causing great devastation. The natural disasters analyzed in this article are the earthquakes of 2010 and 2011 in New Zealand and the hurricanes Irma and Maria in 2017 in Puerto Rico. The islands, due to their geographical location, faced similar challenges in terms of the shortage of workers, and materials and equipment for reconstruction, which had to be imported. The shortage negatively impacted the response time to the emergency, the perception of the press, and public opinion about the proper handling of the emergencies. The article analyzes the sources of complexity in the reconstruction of the damaged infrastructure and concludes that the sociopolitical context is often the most complex dimension when reconstruction projects are carried out in an expeditious manner.
Abstract
Once a natural disaster damages essential infrastructure services, such as roads, bridges, electric power and potable water, the priority is to restore these services as soon [...]
- 34
- read
Characterization of gas pipelines in the province of Córdoba, Argentina
A. Giudici, J. Stuardi, C. Estrada

Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil (2017). Vol. 17, 2, 4

Abstract
To study the vulnerability of the natural gas pipeline infrastructure in a region of Argentina, the characterization of gas pipelines from the province of Córdoba is carried out in this work. For this purpose, parameters and value intervals that delimit the vulnerability assessment are defined. The following risk issues associated with pipelines are taken into account: a) third-party damage, b) external corrosion, and c) operation conditions that differ from those defined in the pipeline design.The first part of this work presents a survey of main data from the existing gas pipeline network of the province of Córdoba and also of new pipelines that are to be constructed by the government of Córdoba during the triennium 2017-2019. The second part deals with the qualitative risk assessment of the pipeline network under analysis, using the survey data. The proposed qualitative risk assessment determines the probability and the consequences of events that likely occur in the network. The qualitative methodology uses indexes to compare the relative risk of different sections of the network and consequently, pipeline sections that require vulnerability assessments can be determined.
Abstract
To study the vulnerability of the natural gas pipeline infrastructure in a region of Argentina, the characterization of gas pipelines from the province of Córdoba is [...]
- 11
- read
La Col·laboració Públicoprivada en el seu context. Reflexió en clau de sistema econòmic i d'assignació de recursos
X. Farriols

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada: 1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar 2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional. 3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no semblen suficients per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality). 4 Cooperació En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència.
Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la [...]
- 31
- read
Investigations of passive flow control devices for wave drag reduction
M. Niculescu

PADRI 2017 (2017).

Abstract
This paper has the objective to analyze passive flow control technologies that can reduce the shock wave intensity and thus the interference drag in the strut-wing junction, in transonic flight. Two possible flow control devices were investigated by means of CFD, Kuchemann Carrot (KC) and shock control bumps (SCB). Also a combination of these two configurations was studied. Drag and lift coefficients were monitored for each component and the angle of attack was modified to match the lift of the baseline configuration while comparing the drag. The mesh is based on hexahedral cells using a cut-cell approach and y+ approx. 1 near the walls. This mesh strategy was adopted to ensure constant mesh distribution from one configuration to the other. All the simulations were performed using the k-ω SST with Intermittency Transition model. Anti-shock bodies have been used for civil and military aircrafts in order to improve drag performance in transonic conditions. A particular case of anti-shock bodies used at the junction of the vertical and horizontal tail to improve cross section area variation is the KC. The KC shape used in this study was limited to the pressure side of the wing and extended only beyond the leading edge. It contained a “fuselage waisting” at the location of the maximum thickness of the airfoil in the vertical strut. The KC showed a decrease of the angle of attack to match the baseline lift and reduced total drag. The drag reduction compared to baseline although less than 1% was due to the pressure drag mitigation and displayed an adverse effect for the viscous drag; justified by the increase in wetted area. The pressure drag effect is explained through the reduction of the shockwave in the vicinity of the wing-strut junction. The second option for passive flow control devices used in transonic flows is the SCB. Classically they are presented in the literature for controlling flow on the suction side of a wing at transonic Mach numbers that generate an acceleration above Mach number 1.3. In the case of the wing-strut junction, the flow is accelerated on the pressure side of the wing to Mach numbers of that magnitude; this fact alone suggest the possibility to use SCB as drag reduction devices. The SCB has a 3D wedge type geometry with rounded sides. The bumps are aligned with the flow and placed at 0.25 m distance from each other on both the suction side of the strut and the pressure side of the wing. The SCB have an extended tail, flat top, a width to height ratio of approx. 9 and a length to width ratio of 4. The height of the bump differs from wing to strut, and are determined from 2D analysis at three span wise locations of 15, 15.5 and 16m. The height of the bump on the wing is roughly 70% of the boundary layer thickness while on the strut is around 95%. The height is kept almost constant in the span wise direction on the strut and also on the wing. The SCB showed an increase of the angle of attack to match the baseline lift and reduced total drag. The drag reduction compared to baseline, although almost identical to the KC, was due to the pressure drag mitigation and displayed a positive effect for the viscous drag also. When compared to the baseline, both KC and SCB were able to reduce the total drag but with complementary effects. Firstly, in order to match the lift, the KC generates a decrease in incidence that is roughly half of the increase in incidence needed for the SCB to match the lift. Secondly, the KC affects the reduction of maximum Mach number at the junction stronger, while the SCB has a more span wise distributed effect. The pressure drag reduction for the KC is almost double, for lift matching; while at the same angle of attack, 1 deg., the opposite is observed. In order to investigate further the benefits of both passive flow control devices by combining them, several configurations have been analyzed, and abbreviated by KC_SCB. The first configuration of the KC_SCB was the combination of the separate versions of them. This version showed the worst performance in terms of drag reduction due to large flow separation at the junction. By removing the first three SCB, located near the junction, the performance improved from the previous version, but remained worst that the baseline, again due to separated flow induced by the SCB. The third version kept the number of SCB and their span wise locations, but moved them in the stream wise direction with respect to the new shock position. The drag performance improved again, but the separated flow region persisted and induced a drag higher than the baseline. Although this mix of KC and SCB didn’t produce an improvement, the drag reduction trend was positive and it is expected that when using an optimization process will generate a superior solution. Considering that for both KC and SCB no 3D optimization, only design based on literature review was used, can be argued that the performance can be further improved.
Abstract
This paper has the objective to analyze passive flow control technologies that can reduce the shock wave intensity and thus the interference drag in the strut-wing junction, [...]
- 18
- read
Application of Big Data Analytics for Understanding the Complexity of Vehicle Routing Problems
J. Rasku, T. KärKkäinen

CM3 2017 (2017).

Abstract
Application of Big Data Analytics for Understanding the Complexity of Vehicle Routing Problems
- 17
- read
Optimization of fleets and their propulsive alternatives by operating under motorways of the sea conditions
A. Martinez-López, L. Trujillo, M. Chica

CM3 2017 (2017).

Abstract
Optimization of fleets and their propulsive alternatives by operating under motorways of the sea conditions The progressive progressive alleviation of the protectionist attitude attitude of the European European policy towards the maritime transport .  The European European Institutions have transfered the responsability of of the multimodal multimodal multimodal transport transport transportis competitive competitive by its own means to the private initiative .  In many ocassions ocassions ocassions studies try to find the most suitable route for the features of the transport mode when the approach approach approach should should be the opposite : the features of the transport means should should be adapted adapted to the transport service service requirements requirements .  The most of the studies about vessel vessel prototypes adapted adapted to SSS do not evaluate their operation acording the results results achieved by the multimodal multimodal chains (‘door to door’services )
Abstract
Optimization of fleets and their propulsive alternatives by operating under motorways of the sea conditions The progressive progressive alleviation of the protectionist [...]
- 2
- read
Model Order Reduction for Non Linear Mechanics
R. Pinillo

CM3 2017 (2017).

Abstract
Context: Automotive industry is moving towards a new generation of cars. Main idea: Cars are furnished with radars, cameras, sensors, etc… providing useful information about the environment surrounding the car. Goals: Provide an efficient model for the radar input/output. Reducing computational costs by means of big data techniques.
Abstract
Context: Automotive industry is moving towards a new generation of cars. Main idea: Cars are furnished with radars, cameras, sensors, etc… providing useful information [...]
- 7
- read
Influence of the residual stresses in reshaping operations of large aeronautical parts
R. Mena

CM3 2017 (2017).

Abstract
Context Large and thick aeronautical parts present distortion after machining because the residual stresses (RS) generated during previous manufacturing steps (heat treatment). Before assembly, distortion is removed manually. It is a time consuming operation and depends exclusively on the skills of a well trained operator. Scientific goals To develop a Reduced Order Model (ROM) for reshaping To evaluate the main parameters during the process and its uncertainty level Industrial goals To study reshaping from a numerical perspective To adapt reshaping simulations to each warped geometry To introduce numerical simulation in order to assist the operator
Abstract
Context Large and thick aeronautical parts present distortion after machining because the residual stresses (RS) generated during previous manufacturing steps (heat treatment). Before [...]
- 8
- read
UN NOU PARADIGMA DE FORMACIO PROFESSIONAL I PROFESSIONALITZADORA
E. MARTINEZ PUIG, F. FORMACIO

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Un nou paradigma de Formació professional i professionalitzadora Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia 2020 indiquen que el 40% de les noves ocupacions tindran en el futur una gran exigència de coneixement específic i d'autonomia professional i que la majoria dels oficis existents en l'actualitat hauran d'adaptar-se a transformacions que requeriran una permanent adequació de les persones ocupades en ells. En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació. El World Economic Forum (WEF) elabora anualment un Índex de Capital Humà basat en la mescla de ràtios de sistema educatiu-formatiu al costat dels del mercat laboral per esbrinar el grau d'aprofitament del capital humà i de preparació de la força laboral d'un país per enfrontar-se als reptes econòmics. En el seu informe de 2016 Espanya passa del lloc 45º i se situa per darrere de països com Kazakhstan, Portugal, Romania o Grècia, i en el penúltim lloc dels membres de la Unió Europea. La persistent taxa de desocupació, especialment el juvenil i la constatació que gairebé la meitat de la població activa manca de qualificació bàsica tal com reflecteix la EPA, posen també de manifest que el nostre sistema de Formació Professional no compleix adequadament la seva comesa. En aquest sentit, els mediocres resultats de l'ocupació i la feblesa de qualificació global de la població activa són simples indicadors de defectes conceptuals i estructurals en el nostre sistema educatiu-formatiu. Sigui el que sigui l'àmbit competencial o territorial, segueix predominant una visió escolar o educativa de la Formació Professional, més preocupada per la regulació de la formació com una fi en si mateixa que per la seva relació simbiòtica amb la producció i l'ocupació. Segueix imposant-se una visió burocràtica i administrativa de la Formació Professional sobre la flexibilitat que precisa la compatibilització de la formació i el treball. Precisament per això, sorprèn l'escàs debat social, econòmic o polític sobre els grans objectius de qualificació de la població activa del país. Sobretot en comparació d'altres assumptes d'actualitat econòmica que, sent rellevants, afecten a la competitivitat i a l'ocupació en molt menys que un sistema de Formació Professional veritablement eficient. L'absència d'objectius estratègics de la qualificació professional fa que tampoc es qüestioni el finançament necessari per aconseguir-los, ni els aspectes essencials per a la seva consecució, com el paper de les empreses en els processos d'aprenentatge o en l'avaluació, reconeixement i acreditació de la competència adquirida a través de l'experiència laboral, o la relació del nostre sistema de Formació Professional amb l'espai europeu d'educació superior i, per tant, amb l'àmbit universitari. De fet, malgrat l'evidència de la dificultat de l'accés a la primera ocupació, del dèficit de qualificació i de la seva correlació amb la desocupació massiva i estructural, fa més d'una dècada, des de l'aprovació de la Llei Orgànica 5/2002, que no s'explicita la necessitat d'integrar el sistema de FP per articular-ho coherentment amb l'organització del mercat de treball i les necessitats del sistema productiu. I han transcorregut gairebé dues dècades, des del 2º Programa nacional de FP, sense que es formulin objectius estratègics comuns i concertats per al conjunt de la FP. La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli, una sòlida perspectiva estratègica, com a premisses de la seva reforma. Requereix també que es concerti amb els representants empresarials i sindicals, ja que el centre d'una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l'ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l'aprenentatge dual, de l'acreditació de la competència a través de l'experiència laboral i de la seva coherència amb l'organització del treball i la negociació col·lectiva. Aquest canvi d'enfocament hauria de permetre una major inversió en formació per part de les empreses i dels mateixos treballadors, avançant cap a fórmules de cooperació públic-privades, cap a la distribució de la responsabilitat de finançament en raó del tipus de formació que es realitzi i de qui capitalitza els seus resultats. La conjuntura d'un creixement econòmic previsible en els propers anys és una nova oportunitat per a això. Des d'aquesta perspectiva, l'objecte d'aquest document serà formular una reflexió sobre l'evolució desitjable del sistema de FP perquè pugui complir les seves finalitats: contribuir a la competitivitat del nostre sistema productiu i als objectius quantitatius i qualitatius de l'ocupació de la població activa.
Abstract
Un nou paradigma de Formació professional i professionalitzadora Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en [...]
- 26
- read
Anàlisi crítica de les finances de la Generalitat
N. Bosch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L’objectiu és oferir una descripció dels ingressos actuals de la Generalitat de Catalunya i fer-ne una anàlisi crítica. També es dibuixaran les grans línies cap on hauria d’anar encaminada la hisenda de la Generalitat en el futur més immediat. Un primer punt serà descriure d’on provenen actualment els ingressos de la Generalitat. El bloc principal el proporciona el model de finançament autonòmic, mitjançant els tributs cedits (total i parcial) i les transferències de recursos. Un segon bloc el constitueix els ingressos propis de la Generalitat (tributs propis, ingressos patrimonials, etc.), que té un pes molt reduït. El tercer bloc el forma l’endeutament, fent especial referència al FLA. A més d’aquests tres blocs, es poden trobar altres transferències procedents bàsicament de l’Estat, però que no entren dins del model de finançament, essent baixa la seva importància relativa. Alhora de tots aquests ingressos es proporcionarà la seva quantia i pes relatiu. El segon punt versarà sobre les mancances del model de finançament de la Generalitat. S’analitzaran les següents qüestions; la insuficiència de recursos que comporta el desequilibri vertical existent, quantificant-se; la manca de capacitat normativa i de gestió sobre els tributs cedits per part de l’Estat; l’absència d’un criteri d’equitat horitzontal i del principi d’ordinalitat que condueix a uns resultats totalment injustos i arbitraris. En aquest apartat s’oferiran dades dels resultats actuals no només per a Catalunya sinó per a la resta d’autonomies, i es posarà en relleu la posició en recursos per habitant de la Generalitat respecte a la resta de comunitats autònomes. El tercer punt farà referència al dèficit i a l’endeutament, i s’exposarà com aquest té relació amb el mal model de finançament a més de la greu crisi econòmica que hem passat. El quart punt es dedicarà a descriure cap on hauria de derivar la hisenda de la Generalitat.
Abstract
L’objectiu és oferir una descripció dels ingressos actuals de la Generalitat de Catalunya i fer-ne una anàlisi crítica. També es dibuixaran [...]
- 35
- read
Cyber equipping 4.0 - FE-simulation-based setting instructions for a rotary draw-bending machine
L. Schulte

(2017).

Abstract
The tool setting process of a rotary draw-bending process is very complex. Only experienced machine operators know which settings lead to a good result in relation to the bending task. Up to seven individual tools can be installed, positioned and set in the process independently. A complete set of tools consists of: pressure die, mandrel, wiper die, inner and outer clamp die as well as the bend die and the collet. [2] Furthermore there are the axis settings, which can be adjusted with the parameters distance, force, angle, torque and time. If a defect occurs after the successful set-up process the machine operator has various possibilities to solve the problem. The effects of the different setting parameters and the procedure for the fastest possible elimination of the error are often unclear. The goal is to be able to use an adjustment support for the setting process by means of physical-analytical principles and systematically constructed FE simulations at the bending machine. In order to evaluate the bending result, the condition of the bending component is examined concerning the quality characteristics, cracking, wrinkling, cross-section deformation and elastic recovery. [1] Based on performed and analyzed FE simulations, adjustment recommendations regarding the respective quality characteristics are to be established as well as predictions about possible defects. The simulation and calculation results flow into a database. This is used for the implementation of an electronic expert, who uses a visualization aid to provide the machine operator with information and recommendations on the setup settings. This avoids errors during the equipping process and saves setup time. Machine operators and particularly trained staff are guided and supported in their work.
Abstract
The tool setting process of a rotary draw-bending process is very complex. Only experienced machine operators know which settings lead to a good result in relation to the [...]
- 10
- read
El sòl per activitats econòmiques: aportacions per a l’increment de la competitivitat del territori i de les empreses
M. Morell, A. Jover

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La ponència girarà al voltant de l’àmbit urbanístic relatiu als espais d’activitat econòmica de casa nostra, amb una primera identificació dels reptes i limitacions dels polígons industrials a Catalunya que, a grans trets, poden resumir-se en una realitat actual i punt de partida caracteritzada per l’obsolescència de molts polígons existents i la seva dificultat per la seva posta al dia. Realitat actual que té a veure amb el procés de producció de sòl per a espais d’activitat econòmica, basat en una cadena de valor conceptualitzada des d’un planejament urbanístic i normativa urbanística estàtica i poc flexible, que pensa més des de l’òptica dels usos residencials i no pas des de l’òptica de l’activitat econòmica. Aquesta aproximació desemboca en un desajust entre el disseny i la concepció dels espais d’activitat econòmica amb l’activitat econòmica que finalment s’acaba implantant. Els instruments de governança actual també condicionen la realitat actual dels nostres espais d’activitat econòmica: qui i com es dissenyen i planifiquen els espais d’activitat econòmica a casa nostra (l’escala territorial i administrativa actual és l’adequada per a una planificació estratègica dels espais d’activitat econòmica?), la incapacitat de mantenir de forma estable instruments de governança d’aquests espais que n’assegurin el seu manteniment físic, i una reglamentació urbanística basada en la vessant morfològica de l’urbanisme i no en els fluxos econòmics que generen aquests espais (visió poc transversal). Aquesta realitat actual s’exemplificarà a través de dos línies: l’anàlisi de la idoneïtat de les àrees industrials a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per acollir les demandes del sector logístic modern (funcionalitat dels espais, reptes de la mobilitat, fluxos de mercaderies – supply chain – , etc.), i els reptes necessaris a assolir en els models de gestió actuals (stakeholders diversos que haurien de remar en la mateixa direcció i que els models actuals no la possibiliten) i un assaig sobre el balanç fiscal dels espais d’activitat econòmica com a punt de partida per a la definició d’un model de gestió eficaç que generi retorn econòmic tant per a les empreses com per a la Hisenda Local. La ponència té com a objectiu final apuntar línies de possible reforma que tinguin possibilitin l’increment de la competitivitat del territori i de les nostres empreses, que podrien passar per la transversalitat (Urbanisme i Economia), per la introducció de nous instruments de governança que incorporessin a les empreses implantades en aquests espais d’activitat econòmica (Business Improvement Districts), per la transparència com a condició necessària prèvia per a la definició d’un model de gestió dels espais d’activitat econòmica (balanç fiscal), per la reducció càrregues econòmiques i administratives per a la producció de sòl per aquestes activitats i, en especial, per a la renovació (brownfields), per la flexibilització de la normativa, per la no descapitalització del país d’espais d’activitat econòmica (especialment la preservació de les parcel·les grans), per la necessitat de generar models de gestió on el principal actor sigui l’usuari (l’empresa) en front de l’actor propietari del sòl/edificació, i on les necessitats de les empreses constitueixin el nord de qualsevol programa de gestió dels teixits industrials consolidats.
Abstract
La ponència girarà al voltant de l’àmbit urbanístic relatiu als espais d’activitat econòmica de casa nostra, amb una primera [...]
- 16
- read
Smart cities: una oportunitat de negoci per les empreses catalanes
P. Conesa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El sector empresarial dedicat a les smart cities està en creixement i cada vegada ofereix més possibilitats de negoci a Catalunya, representant un 3% del PIB català. Dins aquest ecosistema empresarial, esdeveniments de referència internacional com l’Smart City Expo World Congress situen Barcelona com a punt de trobada de professionals i experts en ciutats a nivell internacional. El sector de les smart cities representa una oportunitat de desenvolupament de negoci per les empreses ja ubicades a Catalunya, i pot esdevenir un motor d’atracció de talent mitjançant la combinació de la marca Barcelona i les oportunitats que ofereix l’SCEWC.
Abstract
El sector empresarial dedicat a les smart cities està en creixement i cada vegada ofereix més possibilitats de negoci a Catalunya, representant un 3% del PIB [...]
- 35
- read
Educational Unit Simón Bolívar. Environmental classification and the influence on their failures
M. Olavarrieta, O. Tovar, D. Salcedo

Gaceta Técnica (2017). Vol. 17

Abstract
In the Pre-school of the Simón Bolívar Educational Unit, of the Juan José Mora municipality of the Carabobo State, Venezuela, the Corrosion failure symptom and the Environmental Classification were analyzed according to the Concrete norm: Durability NTF 4015-12. Faults in structural and non-structural elements were studied based on information obtained through visual inspection and interviews with teaching staff. To facilitate the study, it was sub-divided into two modules, and a structural system of reinforced concrete was observed, designed and constructed in various periods, which depended on the needs and sponsorship of other public entities (1959 and 1991). The environment was classified as M4 type, since the identified faults and their most probable causes depended mostly on the marine environment, rather than on the industrial environment.
Abstract
In the Pre-school of the Simón Bolívar Educational Unit, of the Juan José Mora municipality of the Carabobo State, Venezuela, the Corrosion failure symptom [...]
- 9
- read
Non-linear analysis of an experimental joint of column and beams of armed concrete-steel column for frame
N. López, R. Ugel, R. Herrera

Gaceta Técnica (2017). Vol. 17

Abstract
In this research, the nonlinear behavior of a real-scale experimental joint (node) is studied, consisting of three reinforced concrete elements, one column and two beams joined to a structural steel column at the upper level. In the numerical analysis the model of the union was analyzed in the inelastic range, this model was elaborated with the finite element program based on fibers, SeismoStruct to analyze as a function of time, the traction and compression efforts in the confined area and not confined area of the concrete column and in the longitudinal reinforcement steel, as well as verification of the design of the base plate that joins the two columns. The results showed that tensile stresses in the unconfined zone surpassed the concrete breaking point, with cracking occurring just below the lower edge of the beams; in the confined area the traction efforts were much lower, with cracks occurring later than in the non-confined area. The concrete column-steel column joint behaved as a rigid node, so the elastic design was consistent with the calculation methodology of base plates for steel columns.
Abstract
In this research, the nonlinear behavior of a real-scale experimental joint (node) is studied, consisting of three reinforced concrete elements, one column and two beams joined [...]
- 6
- read
Experimental analysis of tubular wall-threaded sections submitted to ultra-low cycling fatigue
L. López, M. Marante, R. Picón

Gaceta Técnica (2017). Vol. 17

Abstract
The present work of investigation studies the behavior of steel structural sections of thin wall, made in Venezuelan Conduven ECO, of square cross section, constructed in the form of a cantilever type beam, under the effects of fatigue of ultra-low cycling. Experimental tests were carried out applying histories of cyclic displacements, with low speed and acting in a range that goes from the yielding effort to the last effort of the element, obtaining a degradation of the resistant capacity of the elements through the phenomenon of fatigue of ultra-low Cycling, induced by the appearance of the fault by local buckling in the elements tested.
Abstract
The present work of investigation studies the behavior of steel structural sections of thin wall, made in Venezuelan Conduven ECO, of square cross section, constructed in [...]
- 3
- read
Experimental study of low cycling fatigue in armed concrete elements due to flexion
M. Muñoz, M. Perdomo, R. Picón

Gaceta Técnica (2017). Vol. 17

Abstract
In this work, an experimental study of low cycling fatigue in reinforced concrete elements with dominant flexural behavior is developed. The reinforced concrete elements are subjected to cycles of displacement until rupture. A total of two bending beams were tested. In each cycle, the degradation of the resistance and rigidity due to the effect of low cycling fatigue is evaluated. Preliminary results and observations are presented and discussed. The tests are relevant to develop an analytical model of non-linear behavior that describes the degradation of strength and rigidity of reinforced concrete structures subjected to severe earthquakes
Abstract
In this work, an experimental study of low cycling fatigue in reinforced concrete elements with dominant flexural behavior is developed. The reinforced concrete elements are [...]
- 3
- read
Site conditions in an earthquake. Mexico City situation
C. González

Gaceta Técnica (2017). Vol. 17

Abstract
Editorial: Site conditions in an earthquake. Mexico City situation.
- 3
- read
Efectos de sitio ante un sismo. Caso de ciudad de México
C. González

Gaceta Técnica (2018). Vol. 17

Abstract
Editorial: Efectos de sitio ante un sismo. Caso de ciudad de México.
- 13
- read
L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar
C. Carme Trilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018. Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar L’accés i ús d’un habitatge és, des d’una perspectiva social, un dret reconegut a Catalunya per totes les normes bàsiques, però, des del punt de vista econòmic, és el gaudi d’un servei tan o més necessari per viure com ho són l’educació, la sanitat, o els serveis socials. Es considera que l’Estat de Benestar ha esdevingut una base sòlida de cohesió social i de progrés econòmic a Europa en la mesura que ha assegurat fluïdesa i certesa a la cobertura dels quatre grans eixos de necessitats apuntats. Quan algun d’ells falla, l’edifici del Benestar trontolla. A casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge ha de ser una dels pilars de l’Estat de benestar, confiant que el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, enfrontant-nos a cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i instruments d’intervenció. En aquesta comunicació es posarà de relleu el diferent enfocament que rep l’habitatge des de la perspectiva de la intervenció pública, en relació a la resta de serveis troncals de l’estat del Benestar, per ajudar així a entendre la contínua preocupació per l’habitatge que manifesta la nostra societat.
Abstract
Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018. Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives L’habitatge, [...]
- 12
- read
El frau fiscal: elusió i evasió. El triangle OCDE, Unió Europea i Espanya.
J. Menendez Fernandez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Anàlisi del frau fiscal des de la òptica del nou paradigma de la fiscalitat internacional atenent als tres principal pols normatius (soft law i hard law) com son i) la OCDE, mitjançant, primer, amb l’anàlisi de les 15 accions del Pla Base Erosion and Profit Shifting (BEPS), en especial èmfasi en aquelles que responen a la categoria d’estàndard mínim que s’han d’implantar a les legislacions nacionals i a les de millors pràctiques fonamentalment centrades en les regles de divulgació obligatòria i, segon, la nova versió del Model de Conveni per a evitar la doble imposició i la prevenció de la evasió fiscal internacional, ii) el paquet de transparència fiscal de la UE, per la via de les Directives que estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal (ATAD 1 i ATAD 2), les Directives DAC sobre l’intercanvi automàtic d’informació tributària i de cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat, les propostes de Directiva sobre la base imposable comú i consolidada de l’Impost sobre Societats (CCTB i CCCTB) i l’aprovació de la llista PanUE de jurisdiccions no cooperatives en matèria fiscal i iii) la normativa espanyola especialment centrada sobre la denominada lluita contra el frau fiscal en base a l’evolució de les Directrius Generals del Plans Anuals de Control Tributari i Duaner i els documents, aprovats pel Fòrum de Grans Empreses, sobre el desenvolupament del Codi de Bones Pràctiques Tributàries i l’Informe de Transparència Fiscal Empresarial. L’objectiu del treball rau, també, en exposar la posada en pràctica del model de relació cooperativa com a instrument dirigit a millorar els nivells del compliment voluntari i la prevenció del frau, la elusió fiscal i la planificació fiscal agressiva.
Abstract
Anàlisi del frau fiscal des de la òptica del nou paradigma de la fiscalitat internacional atenent als tres principal pols normatius (soft law i hard law) com [...]
- 22
- read
Transferència de coneixement és, també, pensar
L. Arola, R. Jimenez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals del qualsevol (eco)sistema d’innovació. Hem entès que les economies més avançades han migrat d’esquemes de producció basats en els recursos cap a altres basats en el coneixement. Hem entès que coneixement i innovació són els motors del creixement econòmic, el desenvolupament social i la creació d’ocupació. Estem entenent que el coneixement organitzacional és més que la suma dels coneixements individuals... En definitiva, la transferència de coneixement està present a qualsevol estratègia d’innovació, a qualsevol nivell, tant organitzacional com regional o de país, d’una forma etèria, sense marge de dubte, obvi... On rau doncs el problema de que els resultats d’innovació no estan a l’alçada de les grans capacitats de recerca? Perquè no s’acaba transferint tot el coneixement d’excel·lència i potencialment aplicable que es genera als nostres Centres d’R+D? Moltes i variades poden ser les causes a aquesta pèrdua d’oportunitats però en aquest estudi es pretén posar el focus en els dos mecanismes basals de la transferència de coneixement, la personalització i la codificació; entenem el primer com la transferència entre individus i el segon com l’acte de convertir el coneixement en “artefactes de coneixement” com serien per exemple els documents. I aquí és on apareixen les variables cognitives i el processos de pensament, que sovint es menyspreen quan es teoritza sobre innovació en clau estratègia, però que esdevenen claus per entendre el veritable potencial de la transferència de coneixement.
Abstract
Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular [...]
- 27
- read
L’ECONOMIA CIRCULAR EN TANT QUE ALTERNATIVA AL MODEL PRODUCTIU
P. Torres

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa més sostenible a la gestió de residus, amb un enfocament que difereix poc del model convencional de les 3 R. En realitat, però, els principis de l’economia circular s’orienten a substituir radicalment les bases que han sustentat el model de producció industrial. La contribució pretén subratllar la necessitat de centrar adequadament els reptes de l’economia circular com un nou mode productiu i aportar criteris sobre els canvis tecnològics, fiscals, legals i corporatius, entre d’altres, que hauria d’impulsar.
Abstract
D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa [...]
- 23
- read
Estudio índice de madurez digital de las empresas.
J. Sanchez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En octubre 2017 publicamos el primer estudio “Índice de Madurez Digital de las Empresas“ que operan en el mercado español. Después de varios meses de análisis, debate y conclusiones por parte del equipo de analistas y consultores de Íncipy con la colaboración de Inesdi y NPeople. En este estudio hemos identificado qué significa madurezdigital y evaluado el nivel de transformación digital de las empresas. Consideramos que una empresa es madura digitalmentecuando ha desarrollado su negocio digital y tiene una cultura innovadora, ágil, flexible, conectada, colaborativa y abierta capaz de adaptarsecontinuamente a los cambios. Por el contrario, una empresa inmadura digital es la que tiene ciertas iniciativas digitales diferentes, independientes y dispersas en la organización. Hemos identificado cinco estadios de madurez digital: básica, inicial, estratégica, transformadora o innovadora. El análisis se ha llevado a cabo sobre la información recabada en las encuestas realizadas a 250 directivos y profesionales con un grado de responsabilidad medio-alto en sus organizaciones (CEOs, directores o gerentes, mandos intermedios/profesionales senior o digital managers/CDO) que podían proporcionarnos información relevante acerca del nivel de digitalización de sus empresas en base a preguntas relacionadas con las siguientes áreas: ➢ Módulo I VISIÓN, CULTURA Y LIDERAZGO: preguntas orientadas a conocer si la organización cuenta con (1) una hoja de ruta digital, (2) la inversión destinada y la figura del (3) responsable senior liderando la transformación digital. ➢ Módulo II PERSONAS: (4) conocimientos y nivel de formación digital de directivos y empleados, el (5) uso de herramientas colaborativas digitales y una (6) comunicación interna adecuada y efectiva. ➢ Módulo III CLIENTES: en este módulo analizamos la existencia de una (7) estrategia integral de relación digital con los clientes, (8) si las marcas y el lanzamiento de nuevos productos o servicios siguen una estrategia digital, si la empresa cuenta con (9) herramientas de evaluación online, (10) comunicación digital en tiempo real a disposición de los clientes, (11) venta online y si dispone de un (12) CRM y un (13) ecosistema digital adecuado. ➢ Módulo IV: MODELOS DE NEGOCIO: este último módulo lo orientamos a conocer el porcentaje de (14) cuota de negocio (B2B, B2C…) que proviene de Internet. Hemos querido conocer el grado actual de madurez digital de las empresas en nuestro país a través de 14 indicadores clave, construyendo como resultado un índice que pueda ser un estándar en el mercado, y que permita que cada organización pueda autoevaluarse, identificar su estadio actual y detectar aquellas áreas donde conviene poner un mayor foco para avanzar hacia un estadio superior. Los resultados del estudio, aportaron que el 76% de las empresas en España actualmente se encuentra en un estadio Básico o Inicial de la Transformación Digital. Tan solo el 4% de las empresas encuestadas están ubicadas en los estadios 4 y 5 correspondientes a las empresas Transformadoras e Innovadoras, respectivamente. Estamos suspendidos en madurez digital con una valoración global del 3,7 sobre 10. Y también suspendidos en los cuatros ámbitos: 3,9 en Visión, Cultura y Liderazgo,4,3 en Personas 2,1 en Clientes y un 3,2 en Negocio Digital. P Tan solo el 34% de las empresas cuenta con un Plan de Transformación Digital coordinado y dirigido por un responsable senior. Solo el 23% de las empresas tienen la mitad de la plantilla con formación adecuada en materia digital. Y el 37%asegura que su empresa tiene un nivel bajo en el uso de herramientas colaborativas digitales. Solo el 12% cuenta con una Estrategia Integral Digital centrada en el cliente. Para el 35% de las empresas, menos de un 20% de su cuota de negocio procede de Internet.
Abstract
En octubre 2017 publicamos el primer estudio “Índice de Madurez Digital de las Empresas“ que operan en el mercado español. Después [...]
- 70
- read
Estudio Inesdi Top 25 profesiones digitales 2018
J. Sanchez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En el primer trimestre 2018 presentaremos la publicación de la sexta edición del estudio Top 25 Profesiones Digitales 2018, que realiza cada año el equipo de investigación de Inesdi con la colaboración de los analistas y consultores de Íncipy e IndigitalAdvantage. El estudio tiene como objetivo conocer la evolución del mercado laboral digital para ayudar a las organizaciones y a los ciudadanos a discernir las distintas profesiones digitalesdel momento e identificar el perfil digital idóneo para cada compañía, en función de sus necesidades y expectativas de crecimiento y para cada persona en función de sus capacidades, objetivos y motivaciones. El estudio analiza las 25 profesiones digitales más demandadas por las compañías durante el último año, detallando la misión de cada una de ellas dentro de la empresa, sus funciones, competencias y nivel salarialhabitual para la posición. En la pasada edición Top 25 Profesiones Digitales 2017 se incluyeron por primera vez las competencias digitales claves del sXXI. El estudio anual se realiza analizando las posiciones digitales que se publican en la bolsa de empleo de Inesdi así como las recibidas en el headhunting y selección de directivos y profesionales digitales IndigitalAdvantage, principalmenteen las ciudades de Barcelona y Madrid; y se contrastan los resultados a nivel cualitativo, por parte de los analista de Íncipy, en empresas de diferentes sectores que han iniciado suproceso de transformación digital. En la edición pasada se analizaron 283 ofertas de 180 empresas. Los resultados de la última edición del estudio aportó unadiferencia significativa con respecto al 2016; un visible impacto del inicio de la 4ª revolución Industrial, dónde evolucionarán y convergerán parte de las tecnologías actuales como la realidad virtual, la inteligencia artificial, la robótica, la nanotecnología, la biotecnología, el internet de las cosas o la impresión 3D por lo que hemos realizado una segmentación de las posiciones digitales con una nueva categorización de Profesiones Tecnológicas, que estamos analizando, y adelantamos las 5 principales profesiones: • Desarrollador de apps iOS y Android (de AR y VR) • Backend Developer • Diseñador de UI/UX • Modelador y animador 3D • Desarrollador Web Pero el foco de este estudio se centra en las posiciones encargadas de utilizar la tecnológica en los diferentes ámbitos de las organizaciones, las profesiones digitales. A modo de ejemplo incluyo algunas conclusiones del estudio 2017:• La profesión digital más demandada en los últimos estudios ha sido: Digital Marketing Manager, con un 31% de las posiciones demandadas a pesar de que descendió 3 puntos respecto al año anterior. • Notable incremento de los perfiles directivos como el Chief Digital Officer o Digital Manager, el eCommerce Manager, el Digital CommunicationDirector o Digital Transformation Project Manager. • Crecimiento importante en la solicitud de perfiles relacionados con el análisis de datos o Big Data, en torno a los que aparecen dos nuevas posiciones: el TrafficManager y el Customer Intelligence Analyst. La solicitud de Digital Analyst sigue creciendo. • Mayor especialización en las posiciones. El CommunityManager se mantiene en la segunda posición. Destaca el Content Manager junto al El Copywriter que aparece entre los 10 primeros puestos. Alta demanda de las posiciones de SEO Specialist o SEM & SEO Specialist, • Han aparecido claras diferencias entre las posiciones ofertadas en Madrid con mayor demanda de perfiles en torno al Big Data & Business Analytics respecto a Barcelona, con mayor demanda de perfiles en torno a Contenido Digital y eCommerce por la diferente estructura empresarial entre ambas ciudades.
Abstract
En el primer trimestre 2018 presentaremos la publicación de la sexta edición del estudio Top 25 Profesiones Digitales 2018, que realiza [...]
- 73
- read
La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere
C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques “La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere” Autores: Carme Poveda (Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona) i Anna Mercadé (Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona) Els objectius d’aquest article són bàsicament quatre: analitzar l’evolució de la pobresa femenina a Catalunya durant la crisi i la posterior recuperació; contextualitzar-ho en l’entorn espanyol i europeu; identificar quins són els col·lectius de major risc; i analitzar les possibles causes que poden estar explicant els majors ratis de pobresa entre les dones que entre els homes. També s’analitzarà el risc de pobresa de les dones que malgrat tenir una feina troben moltes dificultats per arribar a final de mes. Cal ser conscient que no podrem disminuir el risc de pobresa a Catalunya sense fer mesures concretes per reduir la pobresa femenina que a la vegada també està directament vinculada a la pobresa infantil. Estudis demostren que pràcticament la meitat de les dones serien pobres si depenguessin únicament dels seus ingressos. Les causes principals de la pobresa femenina que s’analitzaran són: la manca de valoració econòmica de les hores dedicades a la cura familiar, la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral, tant directament a través d’un menor salari com d’unes pitjors condicions laborals que també acaba afectant als sous (temporalitat, temps parcial, menor accés a llocs directius, etc.), i la reducció de polítiques de l’Estat del Benestar durant la crisi que ha afectat molt més a les dones i a les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral. A partir dels resultats obtinguts, l’article també proposarà mesures que poden contribuir a reduir la pobresa femenina i indirectament la pobresa infantil. Es plantejaran mesures per lluitar contra la discriminació laboral, per promoure que els homes participin en la mateixa mesura que les dones en la cura dels fills i per reforçar els serveis públics de cura de persones dependents.
Abstract
Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques “La pobresa [...]
- 33
- read
Cambio climático e isla de calor. Consecuencias socioeconómicas en los centros de las ciudades mediterráneas
J. Martín-Vide

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El cambio climático antrópico, cuya manifestación más visible es el calentamiento global, ha producido un significativo aumento de la temperatura del planeta. Además, el calentamiento conlleva un aumento de la frecuencia, duración e intensidad de las olas de calor. Durante ellas en los centros de las ciudades a las elevadas temperaturas se suma el plus de la isla de calor, una anomalía térmica positiva localizada en ellos por contraste con sus periferias. El resultado en las ciudades mediterráneas son temperaturas mínimas muy elevadas, superiores incluso a 25ºC, que ocasionan un aumento de la morbilidad y la mortalidad en ancianos y personas con enfermedades crónicas y pobreza energética.
Abstract
El cambio climático antrópico, cuya manifestación más visible es el calentamiento global, ha producido un significativo aumento de la temperatura [...]
- 13
- read
Una nueva etapa de la Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil
L. Godoy, L. Suarez

Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil (2017). Vol. 17, 2

Abstract
Editorial 2017: Una nueva etapa de la Revista Internacional de Desastres Naturales, Accidentes e Infraestructura Civil
- 145
- read
Presentation of Aula CIMNE-ITBA
M. Navarro

Presentaciones de la reunión de la red internacional de Aulas CIMNE 2017 (2017).

Abstract
Presentation held on September 2017 at the VII Reunión General de las Aulas CIMNE
- 13
- read
Les cooperatives i el futur
J. Perez Santamaria

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
III Congrés d’Economia i Empresa 3er eix temàtic: La musculatura del sistema empresarial català • Pimes i autònoms davant del futur Abstract previ Les cooperatives I el futur Parlar de cooperatives és parlar d’un model especial d’empresa. Són empreses que en principi tenen per objectiu la satisfacció de les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes a tots els seus socis. Hi ha una gran diversitat de necessitats, com hi ha una gran diversitat de models de empreses cooperatives. Ens interesarem especialment per les de producció o de treball. L’any 1995 tingué lloc a Manchester, un congrés mundial de l’ACI, organisme de comunicación i de col.laboració entre les cooperatives de tot el món i en aquest congrés es va fer una revisió dels principis bàsics de les cooperatives. Aquests principis són una guía per la creació de cooperatives, però també és una norma per que les cooperatives siguin viables. Els enumerarem, perquè com ja veurem són una part important d’aquest treball. Principis cooperatius: 1) Adhessió voluntària I oberta. 2) Gestió democràtica per part dels socis. 3) Participació econòmica dels socis. 4) Autonomia I independència. 5) Educació, formació I informació. 6) Cooperació entre cooperatives. 7) Preocupació per la comunitat. Tanmateix es van recollir I sintetitzar els anomenats valors cooperatius, que per nosaltres impliquen un conjunt de valors que composen el que podriem anomenar la “ética de la cooperació” i que poden ser considerats els principis ètics de l’acció cooperativa. Entre d’altres esmentarem: Ajuda mùtua, resposabilitat, democràcia, igualdat, equitat,solidaritat, honestedat, transparència, confiança,responsabilitat social i preocupació pels altres i d’altres. Els principis cooperatius abans esmentats, esdevenen el nostre instrument de fonamentació i una part básica dels arguments què utilitzarem. Parlarem de com la cooperació entre empreses les permet crèixer, cooperació que sovint s’implementa amb l’adhessió a una xarxa empresarial. Aquestes xarxes empresarials poden permetre servir a qualsevol client-sigui on sigui el lloc en que viu-perquè les empreses de la competencia també intenten satisfer aquestes mateixes necessitats. (universalització). Alhora i pels mateixos motius caldrà satisfer les necessitats concretes de qualsevol client. (flexibilitat). Aquesta combinació de l’universalització i la flexibilitat ve imposada per la globalització. Quan les empreses són cooperatives, es generen entre les empreses de la xarxa una sèrie d’actituds o factors com són la confiança, el compromís, la comunicació, la coordinació, el grau de participació i el grau de satisfacció de les necessitats dels integrants de la xarxa. Aquests factors están vinculats per si mateixos a diferents valors i/o principis cooperatius, però alhora són una font de generació de Capital social, que esdevé generador entre d’altres, de capacitat d’absorció i per tant d’innovació, convertint les empreses cooperatives en empreses innovadores i per tant en empreses amb avantatge competitiu en el mercat. Sovint, aquesta capacitat d’evolucionar de les empreses cooperatives que treballen en xarxa, ve possibilitada per l’existència d’una empresa nucli que coordina les activitats de totes les empreses de la xarxa, com és el cas de la Corporación Mondragón i/o el de un potent grupd’empreses cooperatives sorgides a Cleveland. Encara és fa més important aquest efecte expansiu si està vinculat a les TIC (digitalització). En aquestes condicions les empreses cooperatives podrien convertir-se en empreses capdavanteres del mercat sense perdre en cap moment el carácter d’empreses vinculades al territori i a les seves comunitats perquè això vindria assegurat pel compliment dels principis i valors cooperatius, convertint la gestió del coneixement en una potent eina de la seva activitat. La digitalització i el carácter d’empreses cooperatives i per tant d’empreses que apliquen els principis cooperatius en la seva acció permet un tractament de la realitat que, a mès d’equitatiu també esdevé eficient. Però no hem parlat encara del futur. El futur és el canvi climàtic i la millor forma d’enfrontar les seves conseqüències negatives des del àmbit productiu, es fer-ho des d’una empresa cooperativa, perquè l’aplicació dels principis i valors cooperatius es un instrument molt potent, per tal d’aconseguir en la petita part que els correspón, la paliació dels efectes que aquest canvi climàtic pot comportar per la supervivència humana. Una part important d’aquest treball és establir les vinculacions molt precises entre principis i/o valors cooperatius i les diferents realitats (creixement empresarial, empresa innovadora, empresa de coneixement i empresa fortament vinculada al territori) als què abans ens hem referit. Una altra qüestió important és la potent influència de la cultura empresarial democrática, en un marc general d’activitat empresarial, més encara si està vinculada a un context de crisi existencial, com la que el canvi climàtic pot generar. Declaració. Aquest treball tot i que no està acabat encara, es basarà en les idees aquí exposades i no té cap compromís de publicació ni ho será abans d’aquest congrés.
Abstract
III Congrés d’Economia i Empresa 3er eix temàtic: La musculatura del sistema empresarial català • Pimes i autònoms davant [...]
- 20
- 4/5
- read
Responsabilitat Social Competitiva
C. Rovira

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic, premiant a les firmes que són competitives en qualitat i en preu, però també en valors compartits pel conjunt de la societat. I és que per poder encaixar dins dels nous criteris del consumidor, cada vegada més les empreses tendeixen a transformar el seu producte fent-ho responsable i competitiu. Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a element diferencial, però sense perdre mai de vista la rendibilitat. Així, el producte o servei ha de generar valor social per si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a crear un món millor. Estem parlant d'empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. Trobem exemples de molts sectors: Veritas, Salgot, Cocunat, La casa de Carlota, Toms shoes (EEUU)… El sector privat, amb gairebé el 80% del PIB mundial, és el gran motor capaç de canviar el món mitjançant la creació de negocis sostenibles, rendibles i replicables en qualsevol lloc. L'empresa socialment competitiva és un actiu fonamental per construir un model econòmic sostenible i competitiu. ‘Responsabilitat social competitiva’ és el terme emprat per Cristian Rovira per denominar aquesta nova manera de fer negocis. Cristian Rovira, Vicepresident de Grupo SIFU Eix 3 – 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
Abstract
Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra [...]
- 28
- read
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació
F. Todeschini, R. Sabes, A. Segura, L. Kirchner

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i Laura Kirchner Institut Català d’Avaluació de Polítiques Publiques (Ivàlua) federico.todeschini@ivalua.cat / ramon.sabes@ivalua.cat Els processos associats amb la globalització i amb l’automatització de certes tasques productives ha fet ressorgir el debat sobre la necessitat per part del sistemes de protecció social de garantir uns mínims de renda i així doncs evitar els efectes negatius via destrucció d’ocupació i salaris baixos d’aquests processos. A Catalunya aquest debat ha rebut recentment un impuls amb l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania per part de la Generalitat de Catalunya i amb la posada en marxa del projecte B-Mincome per part de l’Ajuntament de Barcelona. En tant que la primera és una llei del Parlament de Catalunya aprovada durant l’Agost d’enguany, la segona és una prova pilot amb disseny experimental d’una transferència que garantirà durant dos anys un determinat nivell de renda a 1000 famílies en risc d’exclusió. Tot i que les dues polítiques comparteixen l’objectiu de reduir l’exclusió social, tenen diferències importants en el seu disseny. En aquesta ponència primerament es descriuran aquestes dues polítiques de garantia de rendes, posant èmfasi en la població objectiu de les mateixes així com en les seves diferencies. A continuació, es presentaren els resultats de la revisió de la evidencia existent de l’impacte i de la eficiència polítiques similars implementades anteriorment. També es descriuran els projectes d’avaluació de polítiques de rendes bàsiques que s’estan desenvolupant actualment en altres contextos i que en el futur complementaran la evidencia en l’àmbit de l’avaluació d’aquest tipus de polítiques. Finalment, es descriurà el disseny de l’avaluació d’impacte i d’eficiència de la política de garantia de rendes del projecte B-Mincome i es suggeriran diferent possibilitats per avaluar l’impacte de Renda Garantida de Ciutadania.
Abstract
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i [...]
- 27
- 3/5
- read
Mobilitat urbana en les ciutats. Tendències i perspectives de canvi
S. Saurí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que converteix la congestió i, per consegüent, la pol·lució entre els principals problemes de les ciutats. I en un context on la qualitat de vida a les ciutats s’està convertint, sens dubte, en l’eix vertebrador de les polítiques municipals. Al mateix temps, s’estan produint en els darrers anys dos importants transformacions: canvi en el model energètic en la mobilitat i un desenvolupament vigorós de les tecnologies de les comunicacions i de la informació. Transformacions que estant tenint i tindran encara una incidència no menyspreable en el comportament i gestió de la mobilitat. L’objectiu de la ponència és analitzar la mobilitat urbana en les principals ciutats de Catalunya, i especialment en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, des de l’òptica de la quantia de desplaçaments i repartiment modals fins l’impacte econòmic i ambiental de la mobilitat. L’anàlisi, inclourà així mateix, les tendències i perspectives de canvi en l’àmbit de la mobilitat, fruit, en gran part, d’aquestes transformacions indicades.
Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que [...]
- 25
- read
Your Open Science and Research Publishing Platform
J. García-Espinosa

(2017). Presentations Repository of Scipedia, 1

Abstract
Scipedia is an innovative Open Science and Research Publishing Platform. Scipedia aims to connect researchers and professionals in science and technology and facilitate the sharing of knowledge, expertise and the outcome of their work. Scipedia.com was born to offer a complete solution for open science, and essentially integrates three solutions: An online scientific editorial platform for journals and data repositories. A web publishing system and online edition of collaborative scientific documents. A collaborative social network focused on scientists and professionals in science and technology. This presentation introduces the solutions offered by Scipedia for the needs of open science projects, and the advantages of the platform for researchers, institutions and scientific journals.
Abstract
Scipedia is an innovative Open Science and Research Publishing Platform. Scipedia aims to connect researchers and professionals in science and technology and facilitate the [...]
- 73
- read
El sector de l’esport a Catalunya: pes i capacitat d’interrelació amb d’altres sectors
C. Murillo, J. Bosch, J. Garcia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La Comissió Europea, en el Llibre Blanc sobre l’Esport, centra la seva atenció en quatre aspectes: el paper de l’esport a la societat, la dimensió econòmica de l’esport, l’organització de l’esport i la cooperació amb tercers països i altres institucions internacionals. Pel que fa a la dimensió econòmica, es destaca que l’esport és un sector dinàmic amb un impacte macroeconòmic no conegut amb el suficient detall, amb gran capacitat per contribuir al creixement econòmic i a la creació d’ocupació, a la vegada que esdevé un instrument clau per al desenvolupament regional, interaccionant de manera clara amb d’altres sectors de l’economia com podrien ser el turístic o el de la salut. Al mateix temps, entre els aspectes relacionats amb el paper que l’esport té a la societat alguns d’ells tenen una clara implicació econòmica addicional, com poden ser: la millora de la salut a través de l’activitat física o el paper que pot jugar en l’educació o en l’ocupabilitat dels ciutadans. En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport a Catalunya, destacant la importància de la definició, què s’entén per sector de l’esport, la necessitat d’una metodologia estandarditzada (estadística oficial) i la comparativa de l’evidència disponible per a Catalunya amb la d’altres països i regions. S’estima que el pes del VAB de l’esport sobre el total català és d’un 1,2%, i el de l’ocupació esportiva d’un 3,2%. Al mateix temps, i emfatitzant la seva relació amb d’altres sectors de l’economia que apunten les comunicacions de la Comissió Europea, s’aporten estimacions de l’efecte d’arrossegament i de suport que aquest sector té envers d’altres sectors de l’economia catalana, a través d’indicadors tradicionals en aquesta literatura i estimant els efectes directes, indirectes i induïts que els consums intermedis d’aquest sector té sobre la resta, fent ús del Marc Input- Output de Catalunya 2011.
Abstract
La Comissió Europea, en el Llibre Blanc sobre l’Esport, centra la seva atenció en quatre aspectes: el paper de l’esport a la societat, la dimensió [...]
- 23
- 3/5
- read
Dels edificis d'energia nul·la als Ecodistrictes.
F. Bonvehí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Congrés CEC 2018 Eix temàtic: 11 – El medi ambient en el present i el futur. Topic : Les energies renovables i l’habitatge. Títol : Dels edificis d’energia nul·la als Ecodistrictes. La resposta del sector de l’edificació als reptes plantejats per la mitigació del canvi climàtic i la descarbonització de l’economia ha estat molt contundent i encoratjadora en els plans conceptual i propositiu. Efectivament en pocs anys s’ha passat del concepte d’estalvi energètic al dels edificis capaços de generar més energia de la que consumeixen. La noció d’estalvi energètic cal matisar-la doncs no és un concepte del tot rigorós des del punt de vista físic. Es tracta més aviat d’expressar que si gastem menys en energia per les nostres activitats serem capaços de generar uns estalvis econòmics. El terme estalvi va associat sobretot a la disminució de les necessitats energètiques amb qualsevol finalitat, és a dir a la demanda. El procés per subministrar l’energia necessària a aquesta demanda serà més o menys eficient i ens determina l’energia final necessària en el lloc de consum. El tipus de transformació energètica per adaptar-se a les necessitats, sobretot la generació, així com la incidència del transport i la distribució determina les necessitats en energia primària i permet establir les balances energètiques d’energies primàries. Les classificacions energètiques són un aspecte metodològic cabdal de l’anàlisi energètica de qualsevol procés. En el cas dels edificis, els residencials també, cal distingir entre l’energia necessària per mantenir l’edifici en condicions de desenvolupar-hi una activitat per una banda, consistent en el condicionament tèrmic de l’edifici principalment, i l’energia de procés associada a aquesta activitat concreta. Bàsicament el consum dels electrodomèstics en el cas dels habitatges. Els conceptes d’edifici d’energia positiva, neta nul·la o quasi nul·la es refereixen al balanç energètic de l’edifici per mantenir-lo en condicions de fer-hi alguna activitat. Aconseguir un edifici d’energia neta nul·la és molt casos bastant dificultós doncs a les limitacions físiques del propi edifici sovint se’n hi afegeixen de regulatòries tant en la vessant edificatòria com en l’energètica. Per superar aquestes barreres cal plantejar-nos l’edificació a l’escala de barri, també anomenats Ecodistricts. Francesc Bonvehí Enginyer Industrial Barcelona, 27 de novembre de 2017
Abstract
Congrés CEC 2018 Eix temàtic: 11 – El medi ambient en el present i el futur. Topic : Les energies renovables i l’habitatge. Títol [...]
- 22
- read
El tránsito del modelo de Europa. Catalunya como partícipe
S. Niño-Becerra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Hace unos años oía a una señora de la alta sociedad vasca una frase que en su momento me impactó, que luego medité y que, casualidades de la vida, se adapta como un guante a su mano a la situación que hoy está viviendo Catalunya. La frase estaba referida a la posición que debe adoptar la madre del hijo en un matrimonio para garantizar la paz. La frase decía que ‘la suegra debe tener la boca cerrada y la cartera abierta’. Eso es lo que sucede con Catalunya. Catalunya debe aportar, debe pagar, debe ser solidaria, debe estar callada tras recibir lo que recibe aunque sea una cantidad que le haga quedar en una situación peor, tras recibir, de lo que quedan otras regiones que no aportan después de recibir. Habitualmente se sitúa en 1714 el año en que comienzan los agravios, injerencias y ninguneos a Catalunya por parte del Estado, agravios, ingerencias y ninguneos que crecieron durante el franquismo; pero no, el camino de Catalunya se torció mucho antes, exactamente el 26 de Marzo de 1244, el día en que se firmó el Tratado de Almizra. Errores muchísimos, incontables, como no aceptar la oferta del Presidente del Gobierno Adolfo Suárez que hubiera permitido a Catalunya disponer de un sistema financiero y fiscal verdaderamente autónomo como el de Euskadi. Como no haber hecho más insistencia en las reivindicaciones económicas cuando hubo posibilidad de haberlo hecho, caso del Pacto del Majestic. Desde hace siglos existe un no entendimiento entre Catalunya y España, un no entendimiento que en estos últimos meses se ha disparado. Al igual que existe un no entendimiento entre diversas regiones de Europa y los Estados en los que estas se integran. Hasta ahora la situación ha sido de statu quo, pero en Europa se está operando una transformación. Por un lado el concepto de Estado se halla en declive, por otro, las zonas generadoras, con expectativas, las regiones con verdaderas posibilidades apuntan a más por lo que necesitan más libertad de movimientos. En realidad nos hallamos en un tránsito de modelo de Europa. En un tránsito económico, social, geopolítico. E imparable, como el que se dio a finales del siglo XVIII.
Abstract
Hace unos años oía a una señora de la alta sociedad vasca una frase que en su momento me impactó, que luego medité y que, casualidades de [...]
- 71
- 5/5
- read
Electricity market design for the future
D. robinson, M. Keay

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and propose a new market design. Electricity markets operating today were designed for the technical and economic conditions of the 1990's. These conditions have changed substantially, especially with increased penetration of intermittent renewables and the growing potential for distributed energy resources and consumer involvement. Today's markets are incompatible with these trends. They do not provide helpful signals for investment, operations, demand response, system optimisation. Nor do they offer an exit from continued subsidies for renewables. To address these problems, we need a new market design. This paper outlines a "two market" model, separating the "as available" market from the "on demand" market, both at the wholesale and retail level. The as available market applies to renewable energy. The on demand market is for flexible plants needed to meet peak demand and to back up intermittent renewables Each market will have its own price. The two market model emphasizes demand flexibility. It will enable consumers to choose what mix of energy they wish to purchase from the two markets; encourage them to shift their demand to the as available market (and to acquire storage and other load-shifting appliances); provide a market-basis for financing flexible plant; and offer an exit strategy for government subsidies to renewables and flexible plants.
Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and propose a new market design. Electricity markets operating today were designed for the technical [...]
- 0
- 5/5
- read
METODOLOGIA D’ANÀLISI DE L’IMPACTE DEL TTIP SOBRE LA COMPETÈNCIA I LA COMPETITIVITAT. UNA PERSPECTIVA CATALANA
X. Cuadras, A. Gironella, M. Guinjoan, J. Ribas, R. Xifré

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) i d’una proposta de com aquestes es podrien aplicar per conèixer el seu impacte en l’economia catalana. L’estudi recull breument com s’ha estudiat l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el North American Free Trade Agreement (NAFTA) i el recent Trans-Pacific Partnership (TTP). El TTIP planteja l’eliminació de la pràctica totalitat de les barreres aranzelàries entre la UE i els Estats Units (ara ja molt baixes), la reducció considerable de les barreres no aranzelàries, la introducció d’un mecanisme d’arbitratge de diferències Estat-inversor i, encara que de manera poc concreta, canvis en la política de competència. Les estimacions de l’impacte macroeconòmic del TTIP es basen en versions actualitzades d’un model d’equilibri general computable, similars als utilitzats per al cas de NAFTA i TTP. A l’estudi es presenten les aproximacions realitzades a partir d’algunes variants del model, fent servir diferents escenaris. Els resultats són coincidents en el sentit de preveure increments de comerç, PIB, renda familiar disponible i salaris a ambdues parts de l’Atlàntic. També s’estima que la reducció de barreres a la IED tindria un impacte positiu sobre variables com ara l’ocupació. L’estudi de l’impacte microeconòmic s’hauria de desplegar en dues direccions: anàlisi sectorial i perspectives competitives. Per a una anàlisi sectorial es pot partir dels mateixos models d’equilibri general per tal d’obtenir els impactes del TTIP a nivell d’activitats econòmiques concretes. Una alternativa metodològica consistiria a preguntar a les empreses catalanes sobre la seva posició i sobre les perspectives competitives davant del TTIP. Aquesta via requereix aproximacions ad hoc o fer enquestes i estudis de mercat específics per diferents sectors, amb la finalitat d’analitzar tres tipus de qüestions.
Abstract
Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade [...]
- 18
- 2/5
- read
LES PRINCIPALS EMPRESES NO FINANCERES A CATALUNYA: ANÀLISI PER TIPOLOGIES I SECTORS.
J. Rovira, C. Poveda, S. Gutiérrez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no cotitzades; familiars/no familiars; segons origen del grup empresarial) i el sector d’activitat. A partir de la informació anterior s’exploren les relacions entre dimensió, productivitat, rendibilitat i remuneració salarial. S’arriba a la conclusió que la relació entre resultats econòmics i tipologies empresarials és significativa en la mesura que va associada amb altres factors: dotació de capital i tecnologia, especialització productiva, posició en la cadena de valor i models de generació de valor dins d’un mateix sector.
Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no [...]
- 22
- 4/5
- read
Accions de les universitats espanyoles per a impulsar la responsabilitat social universitària
X. Llinas-Audet, E. Ramos-Monge

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La responsabilitat social dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) té una especial importància per la naturalesa social intrínseca de les universitats, sent les IES essencials per al desenvolupament social. Per tal que la Responsabilitat Social Universitària (RSU) es compleixi, cal que formi part o estigui molt propera al nucli de la missió i present en les diferents tasques universitàries; per tal de satisfer les necessitats i expectatives dels actors involucrats en l'activitat universitària, més enllà del compromís de formar els estudiants en l'acompliment d'una professió, es té un compromís cap a la societat en el desenvolupament de nou coneixement i en la transferència de valors universitaris a la societat. El present treball inclou l’abast de la RSU, la seva implementació dins de la direcció estratègica i la seva relació amb els actors involucrats (stakeholders). També presenta l'estat actual de la RSU de les universitats catalanes i espanyoles, els esforços que han esmerçat en la matèria, així com projectes en els que s'han compromès relacionats amb la temàtica, com ara GUNI i HEIRRI. A més, s’identifiquen les accions realitzades a les universitats per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (17 objectius dins de l'Agenda 2030, aprovada per l'ONU l’any 2015). Per realitzar aquesta recerca, s’ha aplicat una anàlisi descriptiva basada en dos treballs realitzats prèviament: 1) un estudi Delphi, el qual va consensuar un grup de 27 experts sobre els impulsors i les barreres de la RSU, així com la seva integració en l'estratègia universitària, i 2) una anàlisi temàtica i codificació deductiva per a l'estudi de plans estratègics de 23 universitats del sistema universitari català i espanyol que compten amb plans estratègics actualitzats i vigents l’any 2017. Complementàriament, també s’ha tingut en compte una anàlisi de les 24 universitats que compten amb memòries de responsabilitat social.
Abstract
La responsabilitat social dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) té una especial importància per la naturalesa social intrínseca [...]
- 21
- 1/5
- read
LA INDÚSTRIA CATALANA: EVOLUCIÓ RECENT, ESTRUCTURA SECTORIAL I ESTRUCTURA EMPRESARIAL
J. Solà, X. Sáez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El punt de partida d’aquesta ponència és remarcar un fet important, i és que la indústria s’ha consolidat des de fa més d’un segle com el sector nuclear de l’economia catalana, tant per la seva contribució directa al PIB com, sobretot, pels efectes induïts que genera sobre la resta de sectors, una situació que s’evidencia clarament mitjançant les taules input-output. Si considerem estrictament les activitats manufactureres, el 2016 el seu pes en el PIB català era del 20%. Tanmateix, un estudi dut a terme fa ja 10 anys posava de relleu que el que s’ha denominat la “nova indústria”, i que inclou el ventall d’activitats vinculades als processos manufacturers (ja sigui via externalitzacions o mitjançant relacions de compra-venda), aportava al voltant del 60% del PIB del país, una xifra que avui segurament és superior. A partir d’aquesta situació i davant la necessitat creixent de competir en un mercat cada cop més obert i liberalitzat i que ara ja té una dimensió global, l’objectiu d’aquesta ponència és identificar els trets rellevants de la indústria catalana i detectar els seus punts forts i febles tenint en compte el que ha estat la seva evolució recent, des de la situació pre-crisi fins el moment actual. En aquest sentit, i a tall indicatiu, podem avançar alguns elements característics. En primer lloc es tracta d’una indústria altament diversificada sectorialment: a Catalunya hi són presents -i amb una implantació rellevant- empreses de la gran majoria de branques productives, si bé les deslocalitzacions i els tancaments dels darrers anys també han comportat que subsectors que tradicionalment havien tingut una fort arrelament a casa nostra hagin vist molt reduïda la seva presència, cas de l’electrònica de consum, els electrodomèstics i les motocicletes. En segon lloc hi ha un clar predomini de les PYMES en la gran majoria de sectors, però això és a l’hora compatible amb la presència d’unes poques companyies de gran dimensió -que generen una part significativa de la producció- en els llocs capdavanters. La fabricació d’automòbils n’és un bon exemple. En tercer lloc, la indústria catalana tendeix a una estructura empresarial dual pel que fa al tipus de capital: mentre entre les grans empreses predominen les de capital forà, en els cas de les PYMES la situació s’inverteix i l’hegemonia correspon al capital autòcton. Això comporta que en aquelles activitats on la producció es concentra en les grans companyies hi hagi una clara hegemonia de els firmes multinacionals. I en quart lloc, la indústria catalana presenta una creixent penetració als mercats exteriors, ja sigui mitjançant inversions directes de les companyies autòctones, moltes de les quals constitueixen el que s’ha anomenat “multinacionals de butxaca”, bé per la via de les exportacions, que en conjunt el 2016 van representar el 30% de la producció, un registre certament significatiu. L’anàlisi desagregada per subsectors -seguint la classificació de la CCAE- del comportament recent de la indústria catalana permetrà un millor coneixement tant per activitats com per tipus d’empresa dels aspectes que acabem d’esmentar i així obtenir una radiografia acurada de la situació actual que serveixi de base per formular alguns escenaris sobre la seva previsible evolució a curt i mig termini.
Abstract
El punt de partida d’aquesta ponència és remarcar un fet important, i és que la indústria s’ha consolidat des de fa més d’un [...]
- 21
- 4/5
- read
Cap a un nou Bretton Woods per a Europa
S. Cutillas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Europa encara no ha resolt els seus problemes estructurals. Després de l’estabilització de la crisi a partir de juliol de 2012 amb el “whatever it takes” de Draghi, la crisi grega del 2015 i el vot britànic pel Brexit del 2016 posen en evidència que l’Eurozona, i la Unió Europea més generalment, estan lluny d’haver sortit definitivament de la seva crisi existencial. L’obstacle principal per a la resolució de la crisi de l’Eurozona és la falta de sincronia entre la integració a l’Eurozona en l’esfera econòmica, accelerada definitivament a partir de Maastricht i de la posada en funcionament de l’euro, i la integració en l’esfera política, no tan avançada. Els incentius econòmics per endegar reformes profundes a escala europea topen amb els de l’esfera política d’escala estatal-nacional, en especial a Alemanya. Paradoxalment, el moment històric recorda als acords de pau de Versailles, el 1919, acords en els que Alemanya va ser victimitzada. Alemanya, la part deutora en aquell moment, va ser forçada a pagar grans sumes als aliats per les reparacions de guerra, el que va escanyar les seves finances i la seva economia. L'acord cronificava desequilibris que finalment van portar a la fallida sistèmica. Aquest paper analitzarà les diverses vies que permetin sortir de l’actual situació potencialment perillosa, i que s’encaminin cap a la materialització d’un esquema de cooperació internacional basat en diversos elements: un sistema monetari i comercial que mescli compromís amb flexibilitat, fomentant l’equilibri en les balances de pagaments; respecte amb els models de desenvolupament estatals; autonomia i agència política i democràtica; i convergència social i laboral a l’alça entre països. Aquest model de cooperació internacional, corregint els errors del vell acord, és el que es podria anomenar un nou sistema Bretton Woods-GATT. Per poder iniciar el camí cap a un nou Bretton Woods global, Europa ha de fer primer els seus deures, i moure's cap a un model similar. Per a què un model així d'equilibrat tingui alguna possibilitat de materialitzar-se a Europa és necessari que, previ a les negociacions per a la seva construcció, hi hagi un reequilibri de forces entre Alemanya i la resta d’estats de l’Eurozona. La hipòtesi principal és que només hi ha dues vies per assolir això: la primera és la creació d’un bloc reformista europeu suficientment hegemònic per poder negociar amb Alemanya des d'una posició de força similar; i la segona és la via de la ruptura estatal, que posi en marxa projectes de recuperació econòmica estatal-nacional, fora de les limitacions pròpies de l’euro i de les restriccions fiscals dels tractats de la UE, els quals amenacessin l'status quo alemany i forcessin el seu govern a reestablir relacions de cooperació en termes més igualitaris. La meva hipòtesi és que no hi ha una via intermitja. L’actual treball proposa centrar-se en les possibilitats de materialització d'un nou Bretton Woods a Europa, avaluant cada una de les dues constel·lacions estratègiques esmentades anteriorment. Per a això es tindran en compte els precedents històrics de la política i les finances internacional a Europa al llarg del segle XX, en especial en el període més recent. També es tindrà en compte la situació econòmica actual de l’Eurozona, i els riscos en la transició cap a un nou escenari monetari i financer multipolar a nivell global. Finalment s'extreuran conclusions sobre quines serien les actuacions que amb una major probabilitat contribuiran a assolir l’escenari desitjat anomenat nou Bretton Woods, evitant repetir els errors que ens han portat al fracàs en moments anteriors de la història.
Abstract
Europa encara no ha resolt els seus problemes estructurals. Després de l’estabilització de la crisi a partir de juliol de 2012 amb el “whatever it [...]
- 59
- read
Economia blava: la necessitat d’un nou model de governança
I. PIEDRA MAÑES

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius menys explotats en la seva globalitat com són els mars i els oceans. Aquesta situació està generant un augment de les pressions i externalitats no només sobre els recursos marítims sinó també sobre el desenvolupament de l’economia blava. Situació que es veu agreujada pel volum de pressió que reben en funció del nombre d’estats que banyen aquests mars; en el cas del Mediterrani aquesta pressió és especialment important donat que el banyen 43 estats diferents. Després d’un llarg procés de reflexió que es va concretar en diferents comunicacions per part de la UE, finalment es va adoptar el 2012, la Declaració de Limassol que té com a objectiu fomentar l’economia blava com a un factor de creixement, sostenible i integrador a través de l’augment de la innovació, la millora del coneixement del sector marítim, la seguretat i la vigilància així com de la millora de l’ordenació territorial marítima i de la governança. No obstant, fins ara, la planificació marítima s’ha basat en la aplicació de mecanismes preexistents de planificació territorial sense incorporar elements diplomàtics que es podrien definir com a “bona governança dels mars”. S’ha de tenir en compte que a diferència de la planificació espacial terrestre la planificació espacial marítima no és competència exclusiva d’un únic poder polític sinó que és compartit entre diferents estats. En conseqüència, qualsevol activitat econòmica comporta un important treball de cooperació i diplomàcia. Donat aquest context, no es pot continuar ignorant la necessitat d’establir un model de governança que permeti l’equilibri entre el desenvolupament econòmic del sector i la sostenibilitat dels recursos marítims, que promogui les sinergies existents i que redueixi les interferències entre les activitats marítimes. Quins són, doncs, els elements clau que ha d’incorporar la planificació territorial marítima per a garantir no només el creixement sostenible sinó també la cooperació entre estats i amb els stakeholders? Aquest elements son fruit d’un reflexió al llarg text, proposant diferents línies de treball que hauria d’incloure la nova declaració per al desenvolupament d’una política marítima integrada. També es planteja i aborda quins són els principals reptes que ha afrontar el desenvolupament sostenible de l’economia blava al Mediterrani.
Abstract
La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius [...]
- 27
- read
Particle methods in Computational Fluid Dynamics
S. Idelsohn, E. Oñate, P. Becker

(2017). Vol. 3 (preprint)

Abstract
Particle methods in Computational Fluid Dynamics (CFD) are numerical tools for the solution of the equations of f luid dynamics obtained by replacing the fluuid continuum with a finite set of particles. For mathematicians, particles are just points from which properties of the uid can be interpolated. For physicists the particles are material points, which can be treated like any other particle system. Either way, particle methods have a number of attractive features. One of the key attributes is that pure advection is treated exactly. For example, if the particles are given a determined colour and the velocity is specified, the transport of colours by the particle system is exact. The convection of properties also eases the solution of multi material problems, simplifying the detection of interfaces. The use of particles also allows to bridge the gap between the continuum and fragmentation in a natural way, for example in fracture or droplets problems. Since the computation domain, the particles, matches exactly the material domain of interest, the computational resources are optimized with the corresponding reduction in storage and calculation time compared to other methods. Finally, because of the close similarity between particle methods and the physics of the problems to be solved, it is often possible to account for complex physics more easily than with other methods.
Abstract
Particle methods in Computational Fluid Dynamics (CFD) are numerical tools for the solution of the equations of f luid dynamics obtained by replacing the fluuid continuum [...]
- 32
- read
Accurate FIC-FEM formulation for the multidimensional steady-state advection diffusion reaction equation
E. Oñate, P. Nadukandi, J. Miquel

(2017). (preprint), DOI 10.1016/j.cma.2017.08.012

Abstract
In this paper we present an accurate stabilized FIC-FEM formulation for the multidimensional steady-state advection-diffusion-absorption equation. The stabilized formulation is based on the Galerkin FEM solution of the governing differential equations derived via the Finite Increment Calculus (FIC) method using two stabilization parameters. The value of the two stabilization parameters ensuring an accurate nodal FEM solution using uniform meshes of linear elements is obtained from the optimal values for the 1D problem. The accuracy of the new FIC-FEM formulation is demonstrated in the solution of 2D steadystate advection-diffusion-absorption problems for a range of physical parameters and boundary conditions.
Abstract
In this paper we present an accurate stabilized FIC-FEM formulation for the multidimensional steady-state advection-diffusion-absorption equation. The stabilized formulation [...]
- 17
- read
Accurate modelling of the elastic behavior a continuum with the Discrete Element Method
M. Celigueta, S. Latorre, F. Arrufat, E. Oñate

(2017). (preprint), DOI 10.1007/s00466-017-1453-9

Abstract
The Discrete Element Method (DEM) has been used for modeling continua, like concrete or rocks. However, it requires a big calibration effort, even to capture just the linear elastic behavior of a continuum modelled via the classical force-displacement relationships at the contact interfaces between particles. In this work we propose a new way for computing the contact forces between discrete particles. The newly proposed forces take into account the surroundings of the contact, not just the contact itself. This brings in the missing terms that provide an accurate approximation to an elastic continuum, and avoids calibration of the DEM parameters for the purely linear elastic range.
Abstract
The Discrete Element Method (DEM) has been used for modeling continua, like concrete or rocks. However, it requires a big calibration effort, even to capture just the linear [...]
- 34
- 5/5
- read
Managerial roles in new technology-based firms (NTBFs): preventing from a ‘technology bias’
A. Olive-Tomas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
New technology-based firms (NTBFs) are usually created by entrepreneurs with a technical or scientific background. They are highly skilled at a given technology but may not have business experience, while these firms need a balance of technical and managerial skills in order to succeed. The problem is exacerbated because most technology entrepreneurs focus on perfecting their technology at the expense of neglecting the market and customers’ preferences. They often have a ‘technology push’ view of innovation. There is abundant literature about start-up knowledge and the managerial skills that entrepreneurs need to deploy. Business education, prior managerial experience, prior start-up experience, and social capital are considered sources or drivers of these managerial skills. But little attention is paid to the influence of managers in the ‘technology push’ view of innovation in NTBFs. This research is devoted to explore this gap. The case study was chosen as the research methodology. Three Spanish NTBFs from the health provision, the drug delivery, and the ceramic hard coatings industries were studied. As a conclusion, the main role of managers in NTBFs consists of ensuring a market orientation, halting exploration, ensuring the accomplishment of functions and the possession skills, ensuring investors’ understanding of the firm’s business model, and partnering with experts.
Abstract
New technology-based firms (NTBFs) are usually created by entrepreneurs with a technical or scientific background. They are highly skilled at a given technology but may not [...]
- 19
- 5/5
- read
Algunes reflexions sobre sobirania política i integració econòmica
A. Castells

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Els processos d’integració econòmica obliguen a repensar l’equilibri entre estat i mercat. L’efectivitat de les polítiques públiques requereix una certa correspondència entre l’àmbit d’actuació del poder polític i el dels mercats. La contribució es proposa aportar algunes reflexions sobre aquesta qüestió, examinant-la en un context en la que es tractaran de valorar especialment tres factors: el procés d’integració europea, els efectes de la Gran Recessió i els moviments de caràcter sobiranista (especialment, és clar, a Catalunya).
Abstract
Els processos d’integració econòmica obliguen a repensar l’equilibri entre estat i mercat. L’efectivitat de les polítiques públiques [...]
- 25
- read
Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (Llei 27/2013)
S. Karatzimas, C. Miquela

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Aquest estudi examina i compara les percepcions que els alcaldes i els interventors municipals dels ajuntaments catalans tenen sobre els aspectes relacionats amb el marc legislatiu espanyol que regula la sostenibilitat financera. S’analitzen aspectes com la utilitat i necessitat de mantenir la regulació tenint en compte els resultats actuals, el seu impacte sobre la presa de decisions, la seva flexibilitat i el benestar de la ciutadania, com també quines propostes alternatives existirien per salvaguardar l’estat de les finances locals. En la majoria de casos, no es troben diferències estadísticament significants entre els punts de vista dels dos grups, encara que l’opinió dels alcaldes sol ser més pessimista. Sembla que quan s’apliquen normes estrictes en la regulació de les despeses, superàvits i endeutament, els interessos dels dos grups són molt similars. També sembla que la legislació específica és massa rigorosa per ser mantinguda per un període massa llarg de temps per part dels ajuntaments. La seva aplicació ha produït resultats impressionants, però es demana una reconsideració de la mateixa perquè sigui més flexible.
Abstract
Aquest estudi examina i compara les percepcions que els alcaldes i els interventors municipals dels ajuntaments catalans tenen sobre els aspectes relacionats amb el marc legislatiu [...]
- 25
- read
Acords Voluntaris
S. Samitier

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Des de fa ja molt de temps, potser de forma una mica consubstancial a les polítiques en matèria de medi ambient, un dels instruments que s’ha utilitzat ha estat el dels acords voluntaris. Aquests acords, que poden presentar una gran variabilitat pel que fa al seu abast i la seva naturalesa jurídic-administrativa, tenen un denominador comú: són un pacte o compromís entre l’administració i una organització privada, normalment una empresa, per assolir un nivell d’exigència superior al que estableix la normativa. Al llarg d’aquest article es farà un repàs de les formes més àmpliament utilitzades per definir aquesta Acords i de fins a quin punt han sigut efectius.
Abstract
Des de fa ja molt de temps, potser de forma una mica consubstancial a les polítiques en matèria de medi ambient, un dels instruments que s’ha utilitzat [...]
- 16
- read
Challenges on computational models for ship design and navigation: Ongoing projects at CIMNE MARINE
J. García-Espinosa

Presentations Repository of the International Centre for Numerical Methods in Engineering (CIMNE) (2017).

Abstract
This presentation shows the recent work of the CIMNE in the maritime transport field. It was given at the Conference on Computation and Big Data in Transport (CM3-2017) held in November 22 – 23, 2017.
Abstract
This presentation shows the recent work of the CIMNE in the maritime transport field. It was given at the Conference on Computation and Big Data in Transport (CM3-2017) [...]
- 53
- read
Métodos numéricos generales no estándar para la solución directa de ecuaciones diferenciales no despejadas en formas canónicas.
C. Rodríguez

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
In this work I develop numerical algorithms that can be applied directly to differential equations of the general form f (t, x, x') = 0, without the need to cleared x'. My methods are hybrid algorithms between standard methods of solving differential equations and methods of solving algebraic equations, with which the variable x' is numerically cleared. The application of these methods ranges from the ordinary differential equations of order one, to the more general case of systems of m equations of order n. These algorithms are applied to the solution of different physical-mathematical equations. Finally, the corresponding numerical analysis of existence, uniqueness, stability, consistency and convergence is made, mainly for the simplest case of a single ordinary differential equation of the first order.
Abstract
In this work I develop numerical algorithms that can be applied directly to differential equations of the general form f (t, x, x') = 0, without the need to cleared x'. [...]
- 30
- read
CÁLCULO DE COTAS INFERIORES DE LA ABSCISA DE ESTABILIDAD Y ALGUNAS APLICACIONES
E. Díaz, B. Aguirre, C. Loredo

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
Si p(t) es un polinomio Hurwitz la mayor parte real de sus raíces es llamada la abscisa de estabilidad de p(t); este parámetro nos permite analizar la estabilidad de un sistema. En este artículo se presentan diversas cotas inferiores de la abscisa de estabilidad así como también una relación entre el Teorema de Bialas Generalizado y la abscisa de estabilidad que nos permite analizar la estabilidad robusta de un tipo de Familia de Polinomios. ''Palabras Clave.'' polinomios Hurwitz, cotas inferiores, abscisa de estabilidad, estabilidad robusta.
Abstract
Si p(t) es un polinomio Hurwitz la mayor parte real de sus raíces es llamada la abscisa de estabilidad de p(t); este parámetro nos permite analizar la estabilidad [...]
- 11
- read
Conectividad y dispersíon de partículas en Bahía de Banderas, México
D. Pantoja

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
Nowadays, in order to better understand and forecast the dynamics of the oceans, we have a powerful tool, which are the numerical models. Their main approach is to perform numerical simulations of a natural environment. In this sense, the analysis of connectivity and dispersion of passive or inert particles in the bay of Banderas was carried out to define circulation patterns, variability, trajectories, areas of accumulation of wastes and contaminants due to the residues thrown by the Ameca River. For this purpose, the Delft3D hydrodynamic numerical model was used during the period between June 16 and September 16, 2013. Nine idealized experiments were developed, in which the tide, the wind and the river discharge (and their combinations) were considered as forcing. It was obtained that the tide is the forcing that most influences the dynamic of the region. The wind (atmospheric forcing) acts as a secondary mechanism along with the discharge of the river. The submarine cannon causes a dynamic barrier, induced by the acceleration of the currents that prevents the passage of particles between the north and the south-central zone of the bay. Therefore, high particle retention was observed in the center of the bay in the forced tidal experiments with approximately 60% accumulation, regardless of the place where the particles were released. This finding is linked to the semi-permanent cyclonic swirl, located in the central region of the bay, which is caused by the Mexican Coastal Current.
Abstract
Nowadays, in order to better understand and forecast the dynamics of the oceans, we have a powerful tool, which are the numerical models. Their main approach is to perform [...]
- 75
- read
AIRBNB a Barcelona: formació de preus i distorsions a les plataformes digitals
J. Lladós-Masllorens, A. Meseguer-Artola

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La irrupció de les plataformes digitals, en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, ha generat beneficis econòmics evidents relacionats amb la reducció dels costos de transacció, la mobilització de recursos ociosos o l’accés a productes o serveis per part de col·lectius exclosos. Han ajudat a esmenar doncs situacions que els mercats convencionals no resolen adequadament, tant des d’una perspectiva purament econòmica com també des de l’interès social. L’aparició d’intermediaris digitals que impulsen activitats comercials d’allotjament en xarxa mitjançant models de negoci basats en el P2P, estan esdevenint un dels fenòmens més evidents d’aquesta transformació que pot afectar sensiblement el mercat i les destinacions turístiques. Mitjançant l’anàlisi de la informació proporcionada per la web http://insideairbnb.com/, s’analitza una àmplia mostra d’allotjaments turístics efectuats per particulars a la ciutat de Barcelona, utilitzant la plataforma oferta per Airbnbn, per tal d’inferir-ne els determinants principals de la formació dels preus, la incidència d’aspectes intangibles com la reputació de l’allotjament o la informació de l’usuari, la irrupció d’operadors corporatius o la transcendència de la localització. S’estudia també la seva interacció amb la dinàmica dels lloguers d’habitatge i la distribució geogràfica de la renda disponible a la ciutat. Els resultats no semblen confirmar la naturalesa col·laborativa de la plataforma com a simple mercat bilateral ni tampoc les seves virtuts per a un desenvolupament econòmic més equilibrat a la ciutat.
Abstract
La irrupció de les plataformes digitals, en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, ha generat beneficis econòmics evidents relacionats [...]
- 29
- 3/5
- read
El mercat laboral català surfejant per les onades de l’automatització digital: una lectura a partir de la crisi i reactivació econòmiques
J. Lladós-Masllorens

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Avenços científics i revolució digital han transformat sensiblement el ritme i abast del canvi tecnològic sense que, més enllà de les oscil·lacions característiques del cicle econòmic, no s’hagi detectat un augment considerable dels nivells agregats de desocupació. Tot i que les noves tecnologies de producció han substituït treball, el seu efecte ha estat més que compensat per mecanismes que directa o indirectament generen una nova o major demanda laboral. Tot i amb això, la preocupació social sobre les conseqüències del canvi tecnològic es reactiva per una nova onada d’automatizació, basada en la intel·ligència artificial, la robòtica, l’aprenentatge automàtic, la impressió 3D i els algoritmes que milloren la capacitat lògica, de càlcul i de gestió de grans quantitats d’informació. És ben conegut que les tecnologies digitals tenen la facultat no només de substituir habilitats manuals, també són capaces de reemplaçar algunes habilitats cognitives. L’experiència de canvi tecnològic recent ha evidenciat la seva naturalesa disruptiva no pas al nivell d’ocupació sinó a la seva composició. Les tecnologies digitals manifesten un efecte de biaix, perquè en general es complementen millor amb el treball de major qualificació. Però, a cada lloc de treball, palesen també que, amb independència de les habilitats del treballador, el biaix del canvi tècnic també perjudica a les tasques rutinàries i més repetitives, que són més susceptibles de ser reproduïdes eficientment mitjançant un algoritme. En aquest context disruptiu, relacionat amb el concepte Revolució 4.0, l’anàlisi dels canvis en la composició del mercat laboral català d’ençà l’esclat de la recent crisi financera, pel que fa a les habilitats disponibles, les característiques dels llocs de treball oferts i les tasques que en ells es desenvolupen, ofereix una aproximació a l’impacte potencial d’aquesta nova fase d’automatització digital, a banda dels aspectes regulatoris i de viabilitat econòmica i tècnica que òbviament se’n derivin.
Abstract
Avenços científics i revolució digital han transformat sensiblement el ritme i abast del canvi tecnològic sense que, més enllà de [...]
- 25
- 3/5
- read
Desenvolupament sostenible en sectors clau de la economia catalana
J. Gali

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
“ La economia sostenible, verda o circular - per utilitzar alguns dels descriptius més comuns – és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. Les recomanacions de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, les polítiques públiques de la Unió europea fins a las translacions locals del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i el Departament de Medi Ambient i d´empresa i Coneixement de la Generalitat, van en la direcció de desenvolupar aquest sector (nous sectors i alineació de sectors tradicionals de la nostra economia). En concret, en el cas de la economia catalana, segons el RIS3CAT, es defineixen una sèrie de sectors de desenvolupament prioritari. La nostra recerca consistirà en analitzar fins a quin punt les empreses d´aquests sectors estan adoptant polítiques de desenvolupament sostenible, tal com estan definides en els plantejaments compartits pels experts i les administracions. L´anàlisi es durà a terme a través de la recerca en les institucions sectorial (clústers, associacions sectorials) que agrupen aquestes empreses i es farà un treball qualitatiu en base a entrevistes amb els representants d´aquestes institucions. Es realitzarà un anàlisi de gaps entre objectius i realitats i es definiran alguns dels frens i motivacions associats a la implantació efectiva d´aquestes polítiques transversals de sostenibilitat".
Abstract
“ La economia sostenible, verda o circular - per utilitzar alguns dels descriptius més comuns – és una prioritat per les institucions internacionals [...]
- 26
- 5/5
- read
Characterization of a submarine landslide in Santa María del Oro lake using a numerical model
D. Pantoja

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
During summer of 2016 an event was register in the volcanic lake of Santa María del Oro, a perturbation that triggers a considerable rise of amplitude on the lake system for at least two days. Due to the scarce observations in the lake, yet it is not definitive what event took place, a storm, a landslide or other. Based on numerical modelling a series of experiments were carry out in order to determine the kind of forcing that created those anomalies. This study is focused in characterizing a submarine landslide and the effects of the wind valley breeze. The results indicate that the lake acts as a dynamical membrane resonating to frequencies at 3.2 min (external seiche) and in a band of the 2-8 hrs (internal seiches) with the 2.64 hrs the most intense. After every forcing the water starts to oscillate uniformly and in a clockwise sense until the energy is dissipated by friction at the internal seiches frequencies.
Abstract
During summer of 2016 an event was register in the volcanic lake of Santa María del Oro, a perturbation that triggers a considerable rise of amplitude on the lake system [...]
- 25
- read
Frau fiscal. Avaluació dels sistemes de vigilància del frau. Cap a una eficiència del sistema. Costos del sistema.
A. MADARIAGA

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. Lamentablement les administracions tributàries s’han construït en base al control d’economies locals tradicionals, amb jurisdiccions territorials i una escassa col·laboració en l’intercanvi d’informació. Aquesta disfunció està sent molt aprofitada per alguns. D’una banda, l’economia del segle XXI ha superat ràpidament el control fiscal tradicional. Una gran part del comerç mundial és internacional i a més es dóna dins de companyies d’un mateix grup que utilitzen sofisticats sistemes d’enginyeria fiscal per pagar poc o gairebé res, amb el detriment de les economies nacionals que llavors augmenten el seu control però sobre aquells que no poden escapar com són les Pimes i les persones físiques. Figures com els Tax Rullings arran de l’escàndol Luxleaks o el coneguts “Sandvitx holandès” i “cafè doble irlandès” s’han donat a conèixer a l’opinió pública i estan en el debat polític. Les últimes filtracions com la dels “Panama Papers “i els “Paradise Papers” posen sobre la taula la magnitud d’aquest problema. Aquestes eines són utilitzades massivament per grans multinacionals, l’anomenada “planificació fiscal agressiva”, amb l’objectiu de rebaixar el pagament d’impostos, fer que comporta un efecte directe en l’augment de la desigualtat ja que només són determinades les persones i les empreses les que es veuen beneficiades de la ineficàcia del control fiscal internacional. D’altra banda, respecte l’evasió fiscal, mitjançant l’ús de sofisticats sistemes de blanqueig, es permet que enormes quantitats de diners que sovint tenen un origen delictiu, puguin circular pel món i acabar en qualsevol inversió o actiu d’un estat que serà incapaç de verificar quin ha estat l’origen d’aquests fons. Un autèntic mur en la investigació de xarxes criminals i de corrupció que no ni poden verificar l’origen ni tampoc podran recuperar moltes vegades el fruit d’aquest il·lícit, fet que genera una enorme impunitat. S’analitzaran les necessitats de control del món globalitzat amb propostes concretes desenvolupades per la OCDE (BEPS) o la UE mitjançant diverses directives, així com altres propostes com el necessari i imprescindible intercanvi d’informació internacional i la creació d’entitats supranacionals de lluita contra el frau fiscal. També s’analitzaran propostes concretes del sistema de vigilància del frau en Catalunya, el paper de l’Agència Tributària de Catalunya i d’altres actors com els advocats i assessors fiscals.
Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. [...]
- 22
- read
30 anys d'inversions en infraestructures a Catalunya: balanç i perspectives de futur
C. Bardají, C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa viària i ferroviària, agreujats a partir de 2011 per la caiguda de la inversió i la baixa participació de Catalunya en el conjunt de la inversió estatal. El context de limitació de recursos públics fa necessari el replantejament de les polítiques d’inversió per tal de prioritzar els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic, la gestió de la demanda, la coordinació entre administracions i la col·laboració públic-privada com a complement a la via pressupostària.
Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa [...]
- 29
- read
Aplicación de los métodos iterativos a la solución de sistemas de ecuaciones lineales para el control de columnas de destilación con integración de energía.
J. Méndez Barriga, L. Ibarra-Bracamontes, G. González-Avalos, C. Rubio-Maya

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
La destilación es la técnica de separación más común para mezclas líquidas con dos o más componentes. Mediante el uso de etapas en serie se logran separaciones de alta pureza que no son viables por otros medios. El principal inconveniente de la destilación tradicional es su enorme consumo de energía, para reducirlo se han empleado diversas metodologías de integración energética (IE), que en esencia buscan usar las corrientes calientes de salida (que queremos enfriar) para calentar los materiales fríos que entran al proceso o para generar vapor y energía eléctrica en equipos de cogeneració n, para así reducir el consumo de energía y servicios de enfriamiento. El modelo dinámico de una columna de destilación, para los casos tradicional e integrado, se puede describir como un sistema de ecuaciones diferenciales ordinarias de primer orden que incluye los balances de materia y energía de cada etapa, cuando este modelo se lleva al estado estable, se transforma en un sistema de ecuaciones algebraicas no lineales. En este trabajo se aplican diversos métodos de solución al sistema de ecuaciones no lineales, mostrando sus ventajas y desventajas, as í como algunos problemas de convergencia que se presentan durante su solución numérica.
Abstract
La destilación es la técnica de separación más común para mezclas líquidas con dos o más componentes. Mediante el uso de etapas [...]
- 459
- read
Sistema de cómputo distribuido para aproximación de series e integrales
M. Cuevas, L. Pereyra, J. Carmona

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
The work was to develop a software tool that allows solving definite integrals and sums with the particularity of dividing the problem equitably between different servers, with this, it is sought to achieve a better precision and speed with which the calculations are made. A server client system developed in Java was designed to establish the connections between the different servers through the network. Adjunct to that was developed an interpreter of equations by means of a Grammar Independent of the Context to analyze the strings of text that are intended to solve. In the theoretical aspect, the numerical integration rules of the trapezoid and 1/3 of Simpson were used to perform the mathematical computations necessary to solve the problem.
Abstract
The work was to develop a software tool that allows solving definite integrals and sums with the particularity of dividing the problem equitably between different servers, [...]
- 27
- read
La política de clústers com a eina de reforçament de la competitivitat a Catalunya
A. Pezzi, J. Estévez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de la economia son presents des de fa moltes dècades en la gran majoria dels països i més en aquells que, com Catalunya, compten amb teixit productiu heterogeni i amb una gran tradició manufacturera. Més recent es la seva utilització per a dissenyar i implementar polítiques de reforçament de la competitivitat centrades en el canvi estratègic actuant en dos àmbits principals: la definició dels reptes i de les diferents opcions estratègiques d’un determinat negoci i la millora de l’entorn de competitiu ideal pel desenvolupament d’una determinada estratègia. Catalunya te una trajectòria de més de 25 anys en la aplicació de les polítiques de clúster i es un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció i han anant evolucionant i sofisticant ‘se. El treball vol presentar i analitzar els moments més significatiu d’aquesta evolució i els principals elements que caracteritzen la política de clústers en la actualitat. Finalment es farà referencia al context internacional, i especialment europeu, d’aplicació d’aquestes polítiques en els anys més recents analitzant el principals reptes i tendències d’aquest política de cara al futur
Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de la economia son presents des de fa moltes dècades en la gran majoria dels països i més en aquells que, com [...]
- 25
- 5/5
- read
Microempresa: el gran múscul silenciós
E. Bach, A. Ibarz, F. Mas, P. Segarra, À. Hermosilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropime, petita, mitjana i gran empresa. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors, el volum de negoci i el balanç general anual. El tamany més petit d’empresa, la micropime, engloba totes aquelles empreses que tenen un balanç inferior a 2 milions d’euros, facturen menys de 2 milions d’euros i tenen entre 0 i 9 persones contractades. Inclou tant els empresaris individuals –autònoms- com altres formes societàries. Es tracta d’empreses molt petites, però són el 95% de les empreses de Catalunya. Habitualment aquest segment s’analitza en conjunt i englobat amb el de la PIME –petita i mitjana empresa-, però no necessàriament les necessitats d’una micropime són coincidents amb les d’una empresa mitjana. Amb quines problemàtiques es troben les micropimes? Quins aspectes es poden millorar? Com se’ls pot donar suport per tal d’incrementar-ne la supervivència i fer-les més sòlides? El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha participat en les quatre edicions que s’han realitzat del programa Consolida’t. Està promogut per la Generalitat de Catalunya i té per objectiu donar suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom. S’adreça tant a autònoms empresaris individuals com a administradors de societats limitades (microempreses). L’assessorament personalitzat que comporta aquest Programa ha permès recollir de primera mà no només dades sinó també vivències d’aquest col·lectiu que és tan representatiu de la nostra economia i alhora tan desconegut per la seva gran fragmentació. L’objectiu d’aquest treball és centrar-nos en el segment de les micropimes: Què representen i quina és la seva aportació a l’economia catalana Quines són les àrees tant de millora com aquelles en els que els empresaris/es d’aquestes empreses se senten forts Quins programes hi ha en el sector públic que recolzin aquestes empreses i a quins àmbits estan dirigits L’objectiu és alhora conèixer i donar visibilitat i reconeixement a aquest gran múscul silenciós que és el sector de la micropime catalana.
Abstract
La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropime, petita, mitjana i gran empresa. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors, [...]
- 29
- 4/5
- read
Hegemonia dels serveis i economia urbana
E. Llarch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat L’economia de les ciutats es basa en els serveis Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització) Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats
Abstract
L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la [...]
- 25
- 3/5
- read
La producció eficient i equitativa de salut
P. Ibern

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, en la seva contribució i en la capacitat que aportin una major eficiencia i equitat a la salut i benestar de la població. Per tant convé saber el punt de partida i alhora identificar potencialment aquells àmbits que la seva contribució a la salut esdevé més cost-efectiva. Cal centrar-nos doncs els aquells determinants modificables, és a dir: els hàbits saludables, entorn físic, entorn econòmic i social, i serveis de salut. En relació als hàbits saludables, la comprensió de les decisions i actituds individuals ha millorat considerablement amb les aportacions de l’economia del comportament. Per tant qualsevol acció des de la salut pública ha d’arrelar-se també en aquesta perspectiva, sense deixar de tenir en compte el paper dels incentius econòmics. En determinades ocasions, els incentius econòmics poden enterbolir les decisions i en d’altres ajudar. En relació a l’entorn físic, social i econòmic, l’experiència a Catalunya del programa PINSAP és el marc necessari per a comprendre com des de la perspectiva institucional i política cal afrontar el context de millora. En relació als serveis de salut cal comprendre novament on som i repensar-lo des de diferents perspectives. Des de la demanda, atenent al finançament, prestacions i accés. Des de l’oferta: atenent a la provisió de serveis, organització, propietat i contractació. I des de la interacció entre oferta i demanda: sistemes de pagament i preus, pressupostos, i fixació de prioritats. Tot plegat cal desenvolupar-ho en un marc d’uns principis i valors compartits que a la Unió Europea (2006) van resumir-se en universalitat, accés a l’atenció de qualitat, equitat i solidaritat. Les vessants d’eficiència i equitat resumeixen plenament aquests principis. Només serem eficients en la producció salut si som capaços que cadascun dels determinants ho siguin i que alhora la seva combinació també. Ara bé, esquivarem el dilema eficiència-equitat en la mesura que no s’ajusta a l’entorn de salut i ens enfocarem a maximitzar els guanys en salut. Hi ha tres opcions: Aconseguir els guanys en salut més importants amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte si això vol dir concentrar els guanys en un grup social: un enfocament a resultats de salut tradicionals, Aconseguir la distribució més justa de salut amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte el nivell actual de salut assolit: un enfocament no tradicional de resultats en una forma d’equitat de salut, Aconseguir un equilibri adequat entre els guanys en salut per a una aportació de recursos determinada sotmesa a la restricció de distribuir de forma equitativa els guanys de salut en grups socials: un resultat que equilibra l'equitat en salut i els guanys per a la salut La rellevància de posar-nos d’acord en quina d’aquestes tres perspectives adoptem, resulta fonamental per tal d’enfocar qualsevol orientació que representi una innovació i millora sobre la forma de producció de salut actual.
Abstract
En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, [...]
- 21
- 2/5
- read
Fiscalitat ambiental a Catalunya: situació i propostes
I. Puig Ventosa, J. Jusmet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes d’eficiència i d’equitat. Una eina potent per actuar front aquesta problemàtica és la fiscalitat ambiental. Catalunya ha estat capdavantera en fiscalitat sobre els residus i sobre l’aigua, però no així en altres àmbits (sòl, contaminació atmosfèrica, etc.), on hi ha un ampli recorregut. La contribució descriurà la situació de partida i plantejarà algunes possibilitats d’actuació en matèria de fiscalitat ambiental.
Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes [...]
- 0
- read
La millora institucional en el procés de selecció i avaluació de projectes infraestructures
D. Albalate, G. Bel, X. Fageda, A. Gragera

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
RESUM El marc institucional en el que es porta a terme l’avaluació de les polítiques públiques – i en particular el de les infraestructures - condiciona en gran mesura el seu nivell de qualitat i l’ús que se li acaba donant en la presa de decisions i implementació de les mateixes. Entre els factors institucionals que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix el procés, quin és el nivell d’externalització, la seva estandardització i el nivell de transparència. Els tipus d’usos que generalment es donen a les avaluacions són: instrumental, si s’empra com element de judici en la presa de decisions; conceptual, si s’empra per ajudar a consolidar coneixement sobre com concretar la implantació; simbòlic, si només cerca justificar/confirmar expectatives ja preses; o bé procedimental, si s’empra com a eina per aprendre i crear un marc comú de referència sobre el que discutir la implantació de certa política. Existeixen diverses evidències que indiquen que el disseny institucional de l’avaluació condiciona tant la seva qualitat com l’ús que se’n fa; i a la inversa. És per això que, a partir de l’anàlisi de casos d’estudi d’avaluacions dutes a terme en el marc de les Administracions Públiques catalanes, l’explotació estadística de dades disponibles i entrevistes amb els diferents agents implicats, es realitzarà una caracterització del condicionants institucionals en els que s’emmarquen els processos de selecció i avaluació de projectes d’infraestructures de transport. Aquest àmbit, el de les infraestructures, és d’especial interès donat 1) el consum de recursos econòmics - gran part dels mateixos d’origen pressupostari- que sovint s’hi associa 2) el seu impacte de llarg termini i 3) les seves habituals inversions enfonsades i irrecuperables. Aquest estudi pretén detectar quin és el marc en el que es realitza la selecció de projectes i la seva avaluació en el nostre context institucional, per tal d’advertir-ne elements que desvirtuen les bondats esperades de l’avaluació i així poder proposar millores de política pública.
Abstract
RESUM El marc institucional en el que es porta a terme l’avaluació de les polítiques públiques – i en particular el de les infraestructures [...]
- 25
- read
La problemàtica del finançament del transport públic urbà. Sistemes innovadors per cobrir inversions i dèficit d’explotació
M. Turró

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La presentació descriurà de manera estructurada els problemes que ha de confrontar el finançament del transport públic urbà dels països més desenvolupats, amb una descripció de la problemàtica catalana. La necessitat de proporcionar un servei de qualitat com una de les premisses de l’estat del benestar incorpora com un element bàsic la provisió d’un nivell d’accessibilitat suficient a tota la població. A l’entorn urbà això exigeix que s’ofereixi un servei de transport públic de qualitat que, per altra banda, és fonamental per tal de reduir la pressió del vehicle privat sobre l’ocupació de l’espai públic i la qualitat ambiental. El problema principal per a la provisió d’aquest servei de qualitat és com es financia i, en aquest sentit, fins a quin punt s’han de satisfer els dos grans principis acceptat per la Unió europea de “qui utilitza, paga” i “qui contamina, paga”. En el cas del transport públic urbà no es compleixen gaire i observem que, en general, no es cobreixen ni les inversions ni tan sols una gran part dels costos d’explotació, que recauen sobre el contribuent. Ens trobem així en un doble dilema: 1) fins quant ha de pagar l’usuari de manera que l’opció del transport públic romangui atractiva; i 2) d’on han de sortir els fons necessaris per satisfer tant les necessitats d’inversió com les de conservació i operació del sistema. La presentació, basada en el document preparat com una base per a la Llei 21/2015, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya i en els estudis que s’estan fent al CENIT per a la Comissió Europea sobre mètodes innovadors per finançar el transport públic, sistematitzarà la problemàtica i presentarà algunes propostes que podrien servir per abordar la qüestió de manera eficient i justa.
Abstract
La presentació descriurà de manera estructurada els problemes que ha de confrontar el finançament del transport públic urbà dels països [...]
- 25
- read
LA FORMACIÓN A LO LARGO DE LA VIDA DE LOS PROFESIONALES
B. Suarez, D. Catalunya

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Los profesionales tendrán que convivir cada vez más, a lo largo de su vida laboral, con períodos de trabajo pleno, parcial o en paro, de formación más o menos intensa e incluso de autoempleo. Además, la evolución del conocimiento será tan rápida y tecnológicamente compleja que todos los profesionales (con independencia de su estatus y situación laboral) necesitaran adecuar sus competencias varias veces a lo largo de su vida profesional. Tres cuestiones básicas que debe contemplar la Formación a lo Largo de la Vida de los Profesionales (FLVP): Intermitencia en el Trabajo, Autoempleo, Adecuación de Competencias. En cualquier caso, la FLVP se desplegará de una forma discontinua y con una dimensión dual, es decir formarse trabajando, o en paro (situación personal especialmente compleja) o ejerciendo el autoempleo (la FLVP ni es continua ni permanente). También será necesario tener en cuenta una formación alternativa interesante, que se podría denominar FLPV inicial, durante los primeros años de actividad profesional de los titulados universitarios, que sería muy útil para transitar desde la academia (que hace más énfasis en lo útil del conocimiento para potenciar la capacidad de pensar y razonar) hacia la profesión (donde predomina el conocimiento de lo útil para estimular la competencia y competitividad laboral). En estos escenarios competirán muchos proveedores de educación, universitarios o no, con o sin intención de hacer negocio con la actividad. En este contexto tendrán mucha importancia los objetivos de la oferta, su calidad y como se desarrolla la actividad. La formación universitaria tiene tendencia a ser rigurosa, rígida y abstracta, pero si la universidad quiere ser competitiva su actuación en la FLVP debe incorporar atributos como la flexibilidad o la dimensión laboral y potenciar el carácter innovador, disruptivo y creativo. Sin ánimo de polemizar, otros proveedores de formación deberían hacer lo mismo, adoptando incluso alguno de los ingredientes académicos, que muchas veces infravaloran, tanto conceptuales como formales e instrumentales. En cualquier caso, la FLVP debe mirar tanto hacia atrás (muchos conocimientos viejos no han sido explotados adecuadamente, tanto desde el punto de vista laboral como económicamente) como hacia adelante (en muchos foros se afirma que no se conocen las competencias laborales del futuro) y constituirse en un verdadero observatorio de las tendencias y demandas laborales emergentes, incluso adelantándose a las necesidades de los sistemas productivos. La FLVP tiene sus peculiaridades y por lo tanto precisa de estrategias, procedimientos y metodologías educativas propias. La presencia física en las aulas, la forma en que se transfiere el conocimiento o la tutela y el progreso en la adquisición de las competencias objetivo son alguna de las cuestiones diferenciales de la FLPV. El aprendizaje basado en proyectos, las metodologías del caso e inversa, el trabajo colaborativo, la formación dual y un largo etcétera de asuntos pedagógicos relacionados son ingredientes que la FLVP tiene que combinar con imaginación en los distintos programas de estudio. La garantía de la calidad es un asunto de vital importancia y por ello tendrán que definirse sistemas nuevos que interactúen con los sistemas de calidad universitarios y de la empresa con una dimensión internacional (los sellos de calidad pueden ser útiles en muchos casos).
Abstract
Los profesionales tendrán que convivir cada vez más, a lo largo de su vida laboral, con períodos de trabajo pleno, parcial o en paro, de formación [...]
- 13
- 3/5
- read
Robòtica, productivitat i treball a l'empresa industrial catalana: caracterització i resultats
J. Torrent

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi econòmica, i de les forces que expliquen la generació de valor i la dinàmica del treball, han posat de relleu moltes vegades que la tecnologia no destrueix el treball sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, treballs, ocupacions i persones. En general, i en el llarg termini, les conseqüències d'aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen, es complementen amb augments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o els sectors vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes substitució del treball sí les institucions i la política pública actuen en forma de polítiques actives, que formin i recapacitin a les persones desplaçades amb el canvi tecnològic. Aquesta forma general d'interacció de la tecnologia amb el treball s'ha posat en entredit amb la recent onada tecnològica digital caracteritzada, entre altres, per l'explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns investigadors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tant ràpid que difícilment es podran compensar per la via habitual dels augments de demanda i productivitat. Altres investigadors argumenten tot el contrari i emmarquen la dinàmica actual de canvi robòtic en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però, la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d'utilització i, al mateix temps, genera moltes pors pel seu potencial substituïdor del treball. En aquest article ens proposem d'analitzar com els usos de la robòtica estan transformant la generació de valor i la productivitat de l'empresa industrial a Catalunya, així como la creació i l'estructura del treball i els salaris. A través d'una mostra d'empreses industrials amb centres productius ubicats a Catalunya estudiarem: 1) com és el procés de generació de valor de les empreses que usen la robòtica, en comparació amb les empreses que no l'usen; 2) verificarem els efectes de la robòtica sobre la productivitat, tenint en compte la dimensió de l'empresa; i 3) investigarem la relació entre el cicle industrial, la robòtica i la creació de llocs de treball, en especial la implicació de la robòtica en la recuperació econòmica sense creació d'ocupació (jobless recovery); i 4) ens preguntarem per la relació entre la robòtica i la polarització de l'ocupació: creixement de les ocupacions d'alta i baixa qualificació, i destrucció de treball de qualificació mitjana.
Abstract
La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi [...]
- 35
- read
Les competències directives a les administracions públiques catalanes
M. Farré, J. Sanz, E. Pla, T. Fernández, M. Balaguer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi del seu nivell actual a l’administració pública catalana, identificant àrees competencials a prioritzar així com apuntant estratègies per la seva millora. L’estudi ha comptat amb una enquesta, que han respost 312 persones directives públiques, en que se’ls ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les competències i habilitats directives identificades en el diccionari esmentat. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 10 entrevistes en profunditat a persones directives públiques de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica i adaptada a les necessitats de les persones directives.
Abstract
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi [...]
- 25
- read
Els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges: una revisió sistemàtica
M. Ferré, M. Alegre

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En les darreres dècades l’ús de tecnologies de la informació i comunicació s’ha expandit en l’àmbit de l’ensenyament. D’entre les seves aplicacions, destaquen pràctiques que busquen introduir elements d’automatització en el procés d’ensenyament, amb l’objectiu de satisfer i adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. Tanmateix, el que sabem sobre l’ús i els efectes d’aquestes tècniques en relació als sistemes més tradicionals, és encara poc. En el present estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya, realitzem una revisió sistemàtica sobre una tipologia d’intervenció d’automatització de l’ensenyament: els sistemes de tutoria intel·ligent (Intelligent Tutoring Systems). Aquests, són programes informàtics que modelen els estats psicològics dels estudiants per proveir instruccions individualitzades (Ma et al, 2014), ja sigui presentant informació per ser apresa, plantejant preguntes, assignant tasques, proveint feedback o pistes, responent preguntes plantejades per l’estudiant o oferint instruccions per provocar canvis cognitius, motivacionals o metacognitius. Aquesta revisió permet conèixer quins són els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges dels estudiants, analitza quins factors poden explicar aquests efectes i valora l’estat i la qualitat de l’evidència disponible.
Abstract
En les darreres dècades l’ús de tecnologies de la informació i comunicació s’ha expandit en l’àmbit de l’ensenyament. [...]
- 14
- read
Ajuts a l’Habitatge per a les persones necessitades: una revisió sistemàtica
L. Kirchner, F. Todeschini

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, acompanyada d’una reducció dels ingressos familiars, d’una tendència a l’alça dels preus de l’habitatge des de l’any 2014 i de la reducció dels pressupostos públics destinats en habitatge, han fet més difícil accedir a un habitatge com així també mantenir-lo, en especial per els col·lectius més vulnerables. Com a conseqüència de tot això, s’ha incrementat la exclusió residencial i social a la ciutat de Barcelona , i la inseguretat habitacional. En aquest context, les polítiques d’habitatge juguen un paper important per l’Estat de Benestar per contrarestar els efectes d’aquests fenòmens. En aquest estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, primerament explorem quins tipus d’ajuts i polítiques d’habitatge existeixen a Barcelona i quines problemàtiques intenten adreçar. Seguidament, duem a terme una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques d’habitatge. En concret ens centrem en ajuts econòmics a les persones, mesures fiscals, habitatge social, polítiques de rehabilitació i eficiència energètica i intervencions complementàries (assessorament, mediació, etc.). L’objectiu és trobar evidència sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques per mitigar la reducció de l’exclusió residencial i l’exclusió social amb la finalitat d’aportar informació basada en l’evidència que permeti millorar la presa de decisions sobre polítiques d’habitatge.
Abstract
En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, [...]
- 10
- read
Transició Energètica
A. Farran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el que volem edificar Catalunya. Estem davant d’un canvi de paradigma on un model centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas a un nou model distribuït, democràtic i 100% renovable. Al llarg de 100 anys hem edificat un model legal, fiscal, financer, cultural i territorial que ha fet possible el model fòssil, nuclear, oligopolístic i centralitzat. Avui, la discussió és si estem davant d’una transició energètica o d’una disrupció tecnològica. On hi ha consens és en Qui hi arribarà tard?: aquells que no siguin capaços d’entendre que la transició energètica no es pot fer sota els paràmetres legals, culturals, econòmics i territorials del S.XX. El Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya defineix el camí per transitar de l’economia del petroli a l’economia del Sol. Haurem de decidir si el volem agafar i això és una decisió estructural per un país. Per prendre aquesta decisió, és important que els catalans sapiguem que som molt rics en recurs solar i tremendament pobres en recursos petrolers, gasístics i nuclears però avui, malauradament, importem el 92% dels recursos energètics que consumim i, les fonts renovables no arriben al 8,2% de l’energia primària que emprem.
Abstract
La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el [...]
- 35
- 5/5
- read
Modelado paramétrico mediante programación visual en el diseño y análisis estructural de edificios
E. Muttio, S. Botello, M. Tapia

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2017). Vol. 1

Abstract
Durante siglos se ha definido un procedimiento estandarizado para la representación de información en la industria de la construcción, el cual se basa en el trazo de planos en un sustrato como lo es el papel. La llegada de las computadoras revolucionó la forma en que se realizaba cualquier trabajo donde se requirieran cálculos. Pero también cuando se desarrolló la comunicación gráfica entre el humano y la computadora, como lo son los primeros sistemas de diseño asistido por computadora (CAD), la realización de trazos tuvo una mejora indiscutible. Sin embargo ahora nos encontramos en una nueva revolución, la cual está basada en la eficiencia y reducción de tiempo debido a la gran competencia que existe en las oficinas de Arquitectura e Ingeniería. Además, la complejidad del diseño y análisis estructural se está volviendo un problema de conceptualización geométrica, de múltiple solución y de comportamientos estructurales sensibles a las propuestas cambiantes. El diseño paramétrico consiste en la utilización de algoritmos para generar relaciones geométricas que permitan no sólo llegar a una propuesta, sino dar origen a todo el rango de posibles soluciones, controlados por un conjunto de parámetros que pueden determinarse por el proyectista. El presente trabajo tiene por objetivo mostrar el desarrollo de una aplicación computacional que permita definir parámetros para estructurar una edificación, que pueda obtener un campo de soluciones en poco tiempo, obtener un propuesta óptima en cuanto a su resistencia mecánica, su disposición topológica y que satisfaga las necesidades arquitectónicas solicitadas. ''Palabras Clave.'' Diseño Paramétrico, Geometría, Análisis Estructural, Edificaciones, Arquitectura, Ingeniería
Abstract
Durante siglos se ha definido un procedimiento estandarizado para la representación de información en la industria de la construcción, el cual se basa [...]
- 86
- read
EL RETO DE LA COLABORACIÓN PÚBLICO-PRIVADA EN EL COMERCIO URBANO: LOS “BUSINESS IMPROVEMENT DISTRICTS” EN CATALUNYA
C. Carrasco

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de esta vitalidad está ligada al comercio y a la actividad que desarrolla como catalizador y tractor no solamente en la venta de bienes y servicios, sino también en su vertiente social y de construcción de la ciudad. Aun así, el papel del comercio urbano ha sufrido varias revoluciones a lo largo de la historia y la situación actual no es una excepción. Durante las jornadas de IESE Business School tituladas “El futuro de los ejes comerciales: del comercio local al desarrollo económico urbano integral” hemos discutido sobre los retos a los que se enfrenta la economía urbana –entendida de forma amplia en cuanto a actores implicados- y, en particular, sobre la implantación de modelos de gobernanza que permitan la autogestión de las zonas comerciales de la ciudad para hacerlas más competitivas, accesibles y atractivas. Las jornadas, organizadas por la Dirección de Comercio del Ajuntament de Barcelona y el IESE constaron de dos workshops con un enfoque práctico: El primero, enfocado a trabajar sobre la transición de ejes comerciales a BIDs (Business Improvement Districts) y a analizar los beneficios para los diferentes actores económicos y sociales de la ciudad de formar parte. El segundo workshop se centró en aspectos más operativos como cuál debe ser el modelo de gestión y participación de los BIDs o como implicar las grandes marcas internacionales en el diseño y creación de estos BIDs. En la presente propuesta pretendemos mostrar las principales conclusiones en relación a los futuros beneficios y retos potenciales a los que se enfrenta la implantación de modelos de colaboración público-privada de gestión comercial. Del mismo modo se ofrece una hoja de ruta para la mejora de la gestión comercial catalana.
Abstract
Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de [...]
- 28
- read
Impacte de les noves tecnologies en la mobilitat i les infraestructures de transport
J. Calafí Guasch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida aparició i penetració de noves tecnologies disruptives, que imaginen nous productes, que modifiquen patrons de consum, que creen gegants empresarials tecnològics i empetiteixen algunes empreses centenàries. Per noves tecnologies ens referim al vehicle autònom, elèctric, compartit, al big data, a l’ Internet of Things, a la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el transport, a la sensorització, als avenços en els Sistemes Intel·ligents de Transport, a les noves energies, a l’electrificació de la mobilitat, als avenços en les bateries, a les impressores i la fabricació 3D, a la digitalització, als nous materials més sostenibles i més durables com el grafè, a la Mobility as a Service (MaaS), al comerç electrònic, al teletreball, a l’economia col·laborativa o la participació ciutadana en els processos de decisió. Tots aquestes canvis ja alteren múltiples esferes de la nostra vida pública i privada, i evidentment, la manera en com ens movem cada dia – la mobilitat - i amb què ens movem, és a dir, les infraestructures de transport. A diferència d’altres processos històrics on el mitjà de transport és el veritable protagonista – des de l’aparició de la roda, passant pel ferrocarril, el vehicle privat o la globalització amb el transport marítim – és possible que els nous canvis siguin més intensos en els patrons i en la manera com entenem la mobilitat. Cada revolució té els seus mitjans propis de transport i segurament en aquesta el mitjà de transport sigui el digital. Davant d’aquest nou paradigma el primer pas és fer-se les preguntes adequades, que ens puguin ajudar no només a estar preparats per aquest futur incert sinó també per formar-ne part i pilotar aquets canvis cap a la direcció adequada, canvis que ens haurien de servir per millorar la qualitat de vida, reduir la dependència energètica i augmentar l’eficiència, millorar la sostenibilitat econòmica, financera i ambiental de la mobilitat i incrementar la seguretat. Quan seran rellevants les noves tecnologies i en quina mesura? Afectaran directament o indirecta als patrons de mobilitat? Com impactaran en les infraestructures de transport i en les diverses fases del cicle de vida, des de la planificació, el disseny, la construcció o l’explotació? Veurem aparèixer nous models o xarxes d’infraestructures o simplement s’hauran d’actualitzar les xarxes existents als nous canvis? O caldrà una reconversió més profunda on podríem parlar d’obsolescència infraestructural? Es generaran noves necessitats o bé al contrari, les noves tecnologies faran molt més amb menys recursos? En què ens poden ajudar a millorar? Aquest document té la voluntat d’anar desgranant cada una d’aquestes preguntes tot i la complexitat de fer previsions en aquest context, i més encara, per la pròpia naturalesa disruptiva, caòtica i imprevisible de les noves tecnologies.
Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida [...]
- 25
- read
L’agroalimentació del segle XXI a l’economia catalana
F. Reguant

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El sector agroalimentari és avui el primer sector manufacturer de Catalunya. Es tracta d’un sector modern i competitiu obert a l’economia global, en aquest sentit és el tercer sector exportador de Catalunya. El sector ha sabut trobar estratègies que li permetessin superar les dificultats naturals (relativa aridesa i orografia) bàsicament sobre tres pilars: regadiu, ramaderia intensiva i tecnologia. Tanmateix l’escenari Segle XXI planteja nous desafiaments pel que fa als mercats, a les estructures productives, a l’adopció de noves tecnologies (biotecnologies, robòtica, etc.), i per noves i creixents exigències i tensions mediambientals. Aquest nou escenari exigirà ben segur una revisió dels objectius estratègics de les polítiques agroalimentàries, una redefinició de la professió pagesa i un nou contracte entre la societat i l’agricultura. El treball que es pretén elaborar analitzarà els diferents vectors que impulsen la transformació del sector vers el futur i, alhora, oferirà una opinió sobre el disseny de les polítiques de futur
Abstract
El sector agroalimentari és avui el primer sector manufacturer de Catalunya. Es tracta d’un sector modern i competitiu obert a l’economia global, en aquest [...]
- 20
- 4/5
- read
Un plantejament alternatiu per mesurar l’adequació de la pensió de jubilació.
M. Bosch-Príncep

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
L’objectiu de la pensió de jubilació és proporcionar un flux d’ingressos adequat durant el període de jubilat. Convencionalment l’adequació de la pensió s’analitza mirant si el pensionista manté el seu estàndard de vida i, per això, s’utilitzen indicadors com la taxa de reemplaçament teòrica, la ràtio de benefici i la taxa de reemplaçament mitja bruta. En aquest treball es parteix de la informació anual que proporciona l’enquesta de pressupostos familiars, en relació a les despeses de consum així com d’altres característiques relacionades amb les condicions de vida de les llars. Es classifiquen els pensionistes en tres grups depenen de la seva estructura de despesa i s’estima la corrent d’ingressos i despeses al llarg de tota l’etapa com pensionista jubilat. Aquests fluxos són els que permeten construir una mesura alternativa a les mesures tradicionals, que incorpora una aproximació prospectiva. .
Abstract
L’objectiu de la pensió de jubilació és proporcionar un flux d’ingressos adequat durant el període de jubilat. Convencionalment [...]
- 38
- 3.5/5
- read
Catalunya como destino turístico competitivo en el siglo XXI
Á. Díaz

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El turismo genera más del 12% del PIB y del empleo en Catalunya, y ha experimentado una gran transformación territorial en los últimos 20 años. Partiendo de dos grandes destinos de sol y playa, Costa Brava y Costa Dorada, ha generado un destino urbano de clase mundial, Barcelona, que en el año 2016 atrajo al 47,8% de los viajeros internacionales que recibió Catalunya[1]. Es, además, un sector muy transversal, en el que impactan con especial intensidad los cambios provocados por la sostenibilidad, la digitalización, la innovación y la responsabilidad social. El sector turístico catalán ha sido tradicionalmente emprendedor, pero con destinos muy maduros, un modelo basado en el control de costes y pocas empresas que hayan apostado por el crecimiento y la internacionalización se enfrenta a grandes retos para mantener a Catalunya como destino competitivo. La capacidad de generar productos de alto valor añadido, activar su enorme patrimonio cultural y natural, integrar las tecnologías digitales y ligadas a la sostenibilidad y posicionarse en el mundo virtual están entre sus grandes desafíos. Por otra parte, las administraciones públicas responsables de la actividad turística se enfrentan a retos equiparables. De unas responsabilidades muy centradas en la promoción y el desarrollo de infraestructuras han de pasar a crear capacidades de gestión y comercialización que se revelan imprescindibles para que éstos sigan siendo atractivos. Y todos, empresas privadas y administraciones públicas, han de generar nuevos marcos de colaboración, cooperación y coordinación que permitan que los destinos catalanes sigan estando entre los más deseados del mundo. La presentación hará una breve mención al contexto histórico y desarrollará las propuestas para que Catalunya siga siendo un destino competitivo en las próximas décadas del siglo XXI [1] Elaboración propia a partir de las Encuestas de ocupación en establecimientos de alojamiento turístico del INE
Abstract
El turismo genera más del 12% del PIB y del empleo en Catalunya, y ha experimentado una gran transformación territorial en los últimos 20 años. [...]
- 26
- read
The impact of progressive tuition fees on the drop-out from higher education: a case study
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
During recent years, and under the pressure of increasing public deficits, several countries have decided to increases university fees to compensate the reduction in teaching subsidies financed by taxpayers. Perhaps the best-known case is the UK. In this paper we analyze a similar policy adopted in Catalonia. Tuition fees increased 66 per cent in the academic year 2012-13 to compensate the reduction of the public subsidy to finance the teaching activities of Catalan universities. Interestingly, the increase in fees was progressive meaning that the fee was a function of the income of the family. We analyze the distributional impact of this policy change. We show that this progressive tuition fee does not have as an effect a differential impact on the dropping out rate of students with different socioeconomic status.
Abstract
During recent years, and under the pressure of increasing public deficits, several countries have decided to increases university fees to compensate the reduction in teaching [...]
- 24
- read
Asignatura pendiente: la evaluación de políticas públicas de inversión
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar un análisis detallado para la evaluación (tanto ex ante como ex post y de implementación) de las políticas de inversión pública entendidas en sentido amplio (infraestructuras de transportes, infraestructuras científicas, inversión en capital humano, etc.). El objetivo es discutir los motivos de la resistencia al desarrollo de dichas evaluaciones así como las mejores prácticas en cada ámbito. El desarrollo del trabajo utiliza ejemplos específicos en los que el autor tiene experiencia como el análisis del impacto económico de los aeropuertos (Barcelona, Valencia, Alicante, etc.), el análisis coste-beneficio de infraestructuras científicas (Sincrotón Alba, centros supercomputación), el impacto y externalidades de la inversión en capital humano (educación superior), y la política de vivienda.
Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar un análisis detallado para la evaluación (tanto ex ante como ex post y de implementación) de las [...]
- 20
- read
Revolució digital i fintech: situació actual i principals tendències
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Les institucions financeres cobreixen fonamentalment dues funcions, fer de canal entre l’estalvi i la inversió i cuidar del tràfec en l’activitat de pagaments. Tot això donant servei i produint nous bens financers mitjançant la transformació de liquiditat, risc i volum mitjançant anàlisi, diversificació, confiança i economies d’escala. Tanmateix, com a tota activitat productiva, han de gestionar el cost que aquestes activitats generen, de manera que tradicionalment, aquestes entitats s’han dotat de les eines de tractament de la informació que la tecnologia els hi permetia a cada moment. No és doncs estrany que des de la irrupció dels ordinadors han estat els principals compradors d’eines i sistemes. Però alguna cosa diferent està passant avui. En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del seu espai tradicional, les fintechs. Part de la “raison d’être” de la banca és obtinguda per sistemes més propers i més intel·ligents, amb diversificació, anàlisi i fragmentació, amb operatòria i economies d’escala. A dia d’avui, les fintechs tenen un cost operatiu molt menor que la banca, doncs no han de fer front al manteniment i gestió de la gran infraestructura d’oficines de les entitats formals, i es beneficien també d’un tractament per part del regulador menys rigorós. No obstant, la banca formal treu profit de dos fets. El primer, de la fidelitat residual de la part de la seva clientela a pesar de les recent crisi. El segon, gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu, disposa d’un accés molt més barat als diners. Tanmateix, aquesta situació no s’allargarà molt, la fidelitat es va perdent amb les noves generacions i pel que fa al cost del diner, ja comença a parlar-se de que els ajuts del BCE es reduiran. Per acabar-ho de completar, cada cop sona més que cal regular les fintechs. I paral·lelament, les xarxes comercials de la banca continuen minvant i el seu procés de digitalització avança sense pausa. Tot amb l’objectiu de reduir el seu cost operatiu, doncs aconsegueixen traslladar al client part de la seva operativa. Així doncs si es redueixen les distàncies en quant a costos i disponibilitat de tecnologia, quin panorama s’albira? Per aventurar un panorama de futur cal parar compte que una de les diferències clau és l’enfoc de cada tipus d’empresa. Per una banda, les fintechs estan molt orientades a producte. És a dir, tenen èxit quan el client busca el seu producte. En canvi el bancs són una empresa amb orientació a client, per tant tenen un enfoc més ampli i potencien molt l’assessorament i la gestió personalitzada. Així doncs, podria considerar-se que les fintech podrien formar part de l’oferta de la banca formal. Vol dir això que el seu futur és ser absorbides? O conviuran en l’ecosistema unes entitats formal orientades a client i les fintechs orientades a producte?
Abstract
Les institucions financeres cobreixen fonamentalment dues funcions, fer de canal entre l’estalvi i la inversió i cuidar del tràfec en l’activitat [...]
- 28
- 3/5
- read
El nou panorama de la gestió empresarial: l’ús de la modelització, el big data i la intel·ligència artificial
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el seu comportament i la capacitat de la tecnologia, és el moment de passar a ser empreses data-driven, empreses que prenen decisions basades en dades, doncs explotar tota la informació disponible els facilita una gestió més eficaç. L’ús de les tècniques de big data, models machine learning i en general la modelització s’obre pas a totes les àrees i sectors empresarials. Així aviat no es podrà concebre una empresa que no aprofiti la informació per generar models de captació, de venda creuada, de previsió de l’abandó pel que fa a màrqueting; de detecció del frau pel que fa a finances, d’optimització de la producció o la logística com la predicció de la demanda. Les empreses hauran de ser capaces de simular diferents escenaris macroeconòmics per definir plans de contingència, millorar la qualitat de servei o personalitzar productes. No obstant, aquesta transformació a la gestió motivada per l’ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial comportarà també canvis en els organigrames tradicionals de les empreses. Aquest repte pren força ara a Catalunya i arreu del món, i no és només per grans corporacions. Els models de gestió data-driven serveixen per una varietat d’empreses que poden beneficiar-se de la informació i la seva explotació per assolir els seus objectius de negoci. La tecnologia canviarà no només la manera d’operar de les empreses sinó també el conjunt de l’estructura econòmica.
Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el [...]
- 20
- 5/5
- read
Certificació de l’eficiència energètica
R. Garriga

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Un dels objectius de la UE és la millora de l’eficiència energètica i, com a conseqüència l’estalvi d’energia i la disminució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Els objectius són un 20% d’estalvi en el consum d’energia primària el 2020 i un 30% el 2030, valor a revisar el 2020. Per assolir aquests objectius la UE ha emès directives, que han de ser transposades pels estats membres, reglaments, que són d’aplicació a tots ells i recomanacions. Els documents més específics fan referència a l’etiquetatge energètic de productes, a l’eficiència energètica a la edificació i a les auditories energètiques. A més, l’eficiència energètica es pot certificar segons la norma ISO 5001. El document analitzarà breument les directives europees, la seva transposició a l’estat espanyol i l’aplicació que s’ha fet a Catalunya a la vegada que es faran propostes per millorar aquesta aplicació
Abstract
Un dels objectius de la UE és la millora de l’eficiència energètica i, com a conseqüència l’estalvi d’energia i la disminució [...]
- 24
- read
La regulació dels mercats financers
J. Hortalà

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Arran de la crisi financera (subprime) que va començar a finals de l’estiu de l’any 2007, consolidada l’any següent amb la fallida de Lheman Brothers, es va fer palesa la necessitat de una nova regulació dels mercats per evitar les conseqüències perverses de la engenyeria financera i l’operativa especulativa en els mercats borsaris. El seguit d’iniciatives que a continuació van anar implementant-se tant a Nord-Amèrica com a Europa han originat una plurífica regulació en un marc, tanmateix, controvertit. Perquè, mentre que, per un costat, els mercats “oficials” estan sotmesos a modificacions permanents i sovint molt costoses per intermediaris i inversors, per l’altre costat, amb l’excusa d’afavorir la competència, es permet l’existència de plataformes desregulades (OTC’s), la qual cosa provoca conflictes d’interessos, disfuncionalitats i, en definitiva, la persistència de moviments desequilibradors sovint de dimensions remarcables.
Abstract
Arran de la crisi financera (subprime) que va començar a finals de l’estiu de l’any 2007, consolidada l’any següent amb la fallida de Lheman [...]
- 10
- read
Situación económica y debate político en la zona euro. La reforma de la Unión económica y monetaria
C. Mongay

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
La economía de la zona euro entra en su quinto año de recuperación, la confianza de consumidores y empresas está en máximos y el crecimiento se acelera en la mayoría de los Estados miembros. A pesar de este momento positivo, la recuperación es todavía incompleta. Aunque el consumo privado ha revivido y la demanda global se ha fortalecido, la inversión aún da muestras de debilidad relativa y el mercado de trabajo está lejos del equilibrio. Mientras que el empleo aumenta a tasas robustas y el paro cae significativamente, el crecimiento salarial sigue modesto. Esta ponencia presentará la visión de la Comisión Europea respecto de la situación económica a medio plazo en la zona euro, teniendo en cuenta las perspectivas de las principales economías a nivel global. Se analizarán las consecuencias de la doble crisis financiera y de deuda soberana que azotó la zona euro entre 2009 y 2011, a qué retos se enfrenta y cómo se les está haciendo frente. Comparada con otras economías avanzadas, la recuperación en la zona euro es sostenida pero lenta. Mientras que en 2018 el PIB de la mayoría de las economías avanzadas será entre un 15 y un 25 % mayor que en 2009, en el caso de la zona euro el aumento de la actividad en esos diez años se situará en torno al 5 %. La segunda parte de la contribución analizará los factores detrás de este menor crecimiento, en particular los desequilibrios ahorro-inversión a nivel global. La Comisión Europea y la Unión en su conjunto se enfrentaron a la crisis financiera y de deuda adoptando una serie de medidas y lanzando planes ambiciosos de reforma de la Unión Económica y Monetaria (UEM), que sigue incompleta. En 2017 la Comisión ha desplegado una labor intensa para potenciar el debate en la Unión sobre la reforma de la UEM. La tercera parte de este trabajo analizará el estado del debate y las posibles implicaciones para el futuro de la zona euro.
Abstract
La economía de la zona euro entra en su quinto año de recuperación, la confianza de consumidores y empresas está en máximos y el crecimiento [...]
- 21
- 3/5
- read
Endogenous Parliaments: Urban Agglomeration, Technological Accumulation, and the Deep Roots of Executive Constraints in Europe
C. Boix

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Institutional constrains on executive behavior are commonly understood to be crucial constitutional features that limit state expropriation, protect property rights, and promote economic development. Combining new data describing the presence of parliamentary constraints for the entire European continent with data on city-sizes we build upon theories of endogenous economic growth to demonstrate that paths of economic and political development over the long-span of European history from 1200-1900 are the consequence of a common process of agglomeration. In doing so, we provide evidence that both outcomes - the existence of constraining institutions and growth - are caused by initial conditions that fostered technical know-how embodied in urban-dwelling artisans whom, in turn, were able to force institutional limits on rulers' actions. Our results suggest that instead of reflecting a true underlying cause of development, parliamentary constraints are themselves outcomes determined by an endogenous process of growth
Abstract
Institutional constrains on executive behavior are commonly understood to be crucial constitutional features that limit state expropriation, protect property rights, and promote [...]
- 35
- 1/5
- read
Balanços i reinternalització de costos i serveis ambientals
R. Folch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre ha fet. El problema és el desacoblament entre el moment ambiental i la forma de concebre i desenvolupar l’activitat extractiva, productiva i consumptiva. És un problema de model ecòmic; l’actual és ambientalment insostenible. Basem la nostra macroestratègia econòmica en l’ampliació constant de capital, cosa que ens porta a la demanda il·limitada i creixent de recursos. Altrament, substituïm les amortitzacions ambientals amb una estratègia d’externalització constant de disfuncions. El model econòmic respon a un paradigma obsolet en haver-se magnificat els paràmetres que eren irrellevants en la matriu conceptual del passat. La identificació, valoració i incorporació en els balanços dels actius ambientals i la reinternalització de costos inherent a la idea de l’economia circular, inclosos els serveis ambientals, podria ser un camí. No és tasca d’ecòlegs, sinó d’economistes ambientalment informats.
Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre [...]
- 20
- 1/5
- read
Proposal of a model for explaining professional competence: The case of the trainer in entrepreneurship learning
J. Asenjo, A. Navío

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Professional competence is the capacity for performing a profession adequately. A model for explaining it can be of interest for analysing the performance of professionals and organisations. In this case, it is specified on the role of the trainer in the context of entrepreneurship learning. Several factors can apply to the analysis. They are gathered through a literature revision, organised using a systemic scheme and validated by specialists.
Abstract
Professional competence is the capacity for performing a profession adequately. A model for explaining it can be of interest for analysing the performance of professionals [...]
- 11
- read
Model for the promotion and development of entrepreneurship at public administrations
J. Asenjo, C. Llorente

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Entrepreneurship is a relevant field of study for knowledge society and economy. All most recent researches consider public administrations as relevant actors for the promotion and development of entrepreneurship. In this work, the first analysis is related to the user’s profiles of persons going to the public development agencies. The next analysis is related to some of the main needs, not enough covered by the actual practices. Finally, there is a proposal of an evolved model with alternative solutions to these needs. This model is being tested at different local development agencies.
Abstract
Entrepreneurship is a relevant field of study for knowledge society and economy. All most recent researches consider public administrations as relevant actors for the promotion [...]
- 22
- 2/5
- read
APRENDIZAJES ACTIVOS PARA EL EMPRENDIMIENTO: EXPERIENCIAS EN EL CONTEXTO UNIVERSITARIO CATALÁN
G. Calleja, J. Asenjo, J. Olivella

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico de la formación en emprendimiento. Esta formación tiene una presencia reciente y aun relativamente menor en nuestras universidades. Se destacan dos experiencias recientes y punteras desarrolladas e Catalunya, en colaboración con otras universidades europeas: el grado oficial LEINN (Liderazgo, Emprendimiento e INNovación)y las metodologías activas basadas en retos desarrolladas en dos másteres del consorcio KIC Innoenergy, ofrecido por la Universitat Politècnica de Catalunya. Se destaca la importancia de promover la formación en emprendimiento basada en la actividad del propio alumno, en línea con las experiencias descritas.
Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico [...]
- 22
- 3/5
- read
La Formació Professional del s.XXI a Catalunya
J. Cabaní i Massip

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format per una amalgama de subsistemes no sempre ben connectats entre ells i amb divergències estratègiques. La formació inicial, en alternança simple o dual, la formació per a l'ocupació, la formació professional a mida i la formació universitària volen satisfer la demanda de talent per part del teixit econòmic, i molt especialment les demandes dels tres grans sectors, indústria, agricultura i serveis. La dualització dels cicles formatius de formació inicial està essent un èxit arreu del país i ha demostrat que la metodologia de treball és efectiva per a obtenir grans taxes d'inserció i per tant disminuir l'atur en general i el juvenil en particular. Les demandes de les empreses, a banda de quantitat de persones preparades i que desitgin treballar fan especial èmfasi en les competències personals associades a cada ofici més enllà de les competències tècniques que es poden aprendre al lloc de treball. La societat té grans reptes a davant que afectaran la formació professional. El més important és el nou marc de relacions laborals que es preveu amb l'increment de productivitat i automatització de la producció industrial i dels serveis. La renda mínima que acabarem implementant tindrà un impacte considerable en com les persones afrontem les relacions personals d'una forma íntima i hem de ser capaços de captar, retenir i ampliar el talent del nostre país en aquest context. Els grans jaciments d'ocupació els tenim en la formació superior, tant en trams no universitaris com universitaris però la manca de vocacions impedeix que la demanda de les empreses trobi correspondència en matrícules. Cal afrontar aquest problema que afecta la percepció de les famílies i els estigmes de gènere. La formació industrial és la gran tractora de la formació professional i no som capaços d'atraure talent a aquestes carreres professionals. Els instruments per afrontar aquest repte són l'especialització territorial, la coordinació i integració dels diferents itineraris acadèmics i professionals dins de l'administració i la posta en marxa de polítiques que tinguin com a prioritat la captació de talent al sistema de formació professional.
Abstract
Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format [...]
- 5
- read
Oportunitats d’innovació al sector turístic català
J. Valls, I. L.Trenchs, R. Montanera, A. Parera, .

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Malgrat que Catalunya es percebuda fins ara com una destinació refugi, vivim un moment de gran incertesa de la demanda. Donada la importància de l’aportació de les industries turístiques al PIB català, i la horitzontalitat del sector dins la economia del país, la competitivitat es troba estretament lligada tant a la capacitat d’inversió en innovació, com a les àrees i àmbits de la gestió empresarial on s’adreça. L’objectiu del paper consisteix en classificar, en primer lloc, les empreses turístiques catalanes segons la seva aportació a la innovació als distints sub-sectors estudiats: la hoteleria, la restauració, el transports, la distribució i les empreses de lleure i entreteniment. A partir d’aquest coneixement de la estructura d’innovació, que s’obté mitjançant un treball de camp a una mostra significativa d’empreses turístiques catalanes, s’esbrinen quines son les àrees i els àmbits preferits per la inversió en innovació. Les àrees d’innovació que es contemplen en l’estudi son: els nous productes i serveis; la comercialització i venda; la marca; la reorganització corporativa; la formació en noves metodologies; les tecnologies; i la reducció de costos. I els àmbits d’innovació que es tenen en compte son: el model d’ingressos; les xarxes; la estructura; els processos; el rendiment del producte; el sistema de producció; el canal; el compromís amb el client; i la co-creació. A partir dels resultats d’aquest anàlisi, es podrà deduir quines d’aquestes son les àrees i els àmbits d’innovació mes rendibles, i per tant la seva capacitat de millorar la competitivitat. D’aquesta manera, les empreses turístiques catalanes trobaran en aquest estudi una referència en la que emmirallar-se per enfortir-se davant una demanda incerta.
Abstract
Malgrat que Catalunya es percebuda fins ara com una destinació refugi, vivim un moment de gran incertesa de la demanda. Donada la importància de l’aportació [...]
- 23
- 4/5
- read
Recerca d'un nou Model de Sistema de Pensions.
F. Planells, M. vinyals

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
El sistema de Pensiones aplicable en un país parteix del replantejament del seu Model de l’Estat de Benestar. El model d’Estat de Benestar d’austeritat aplicat actualment a Espanya, a partir del 2010, va representar un gir radical que comportava una modificació del pacte social firmat l’any 1978. La recerca d’un Nou Model de Sistema de Pensions requereix tenir en compte aquestes qüestions: a) La majoria d’estudis realitzats sobre el futur de les pensions han estat bàsicament orientats per confirmar o negar la major o menor suficiència de les pensions a mitjá i llarg termini, després de valorar les corresponents variables estructurals (Demografia) i conjunturals (paràmetres econòmics). No s’ha considerat políticament convenient la necessitat d’aplicar un Nou Model per garantir la seva sostenibilitat. b) El nou Model de Pensions, on han de computar-se tant les Pensions contributives com les no contributives, l’obtindrem comparant models eficients vigents a altres nacions i analitzant propostes de rellevants experts. c) La total aplicació del Nou Model escollit haguera d’instaurar-se transcorregut un període transitori d’aproximadament 10 anys, com ha fet recentment Suècia. d) A curt termini s’ha de continuar aplicant l’auster Sistema vigent reglat per la Llei 27/2011. e) A mitjà termini podrien aplicar-se algunes reformes no estructurals per millorar les manifestes injustícies del Sistema assumides majoritàriament com la discriminació del Règim d’Autònoms i d’altres, respecte al Règim General i especialment enfront del Règim de determinats funcionaris públics. f) Disposar d’un organisme que pogués actuar independentment i amb visió a llarg termini (alié als vaivéns cortoplacistes). g)Fer viable l’aplicació de bonificacions fiscals pels estalvis a llarg termini, on els instruments recaptadors de l’estalvi tinguin característiques propies vinculades al país (Deute Pública país, Infraestructures, Innovació…) així com criteris d’Inversió Socialment Responsable.
Abstract
El sistema de Pensiones aplicable en un país parteix del replantejament del seu Model de l’Estat de Benestar. El model d’Estat de Benestar d’austeritat [...]
- 8
- 3.5/5
- read
El llarg i inacabat procés de desplegament de la Llei d’atenció a la dependència.
J. MONTSERRAT CODORNIU

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts (2017).

Abstract
Objectiu: Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE. Metodologia: Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament. Resultats: La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.
Abstract
Objectiu: Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència [...]
- 31
- 4/5
- read