Abstract

Amb la crisi de les grans ideologies del s.XX i el moment d’una certa revisió del model socioeconòmic i del contracte social el s.XXI, entra amb força la idea d’una Administració emprenedora, capaç de dialogar i dinamitzar la resta d’actors del seu ecosistema, i que es persona amb veu pròpia en el disseny d’un procés constituent que tingui en el centre l’interès general, la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental en un entorn canviant, complex i incert. Si bé conceptualment s’ha anomenat aquest model com a Nova Governança Pública, hi ha encara dificultats en traslladar-lo tant a l’organització interna –el procediment, l’àmbit competencial, les relacions entre unitats i entre Administracions– com a la provisió de polítiques i serveis públics –eficàcia, eficiència, relació amb el ciutadà. Explorem aquí quines qüestions han de tenir-se en consideració per dur el model a la pràctica a partir d’una constel·lació d’instruments que ja aspiren a endegar polítiques de transformació profunda, orientades a l’impacte sistèmic més enllà del mer resultat i donades les dificultats d’establir relacions causals clares, diagnòstics unànimes i vies d’actuació estables. Ho fem a partir de sis palanques de canvi –governança, organització, talent, processos, qualitat en la gestió i qualitat democràtica. El resultat ens acosta a una Administració que fa menys i possibilita més, que esdevé plataforma i que facilita, articula, dinamitza i vertebra ecosistemes d’actors envers objectius i impactes àmpliament compartits. En definitiva, que obre el sistema públic a l’ecosistema cívic, econòmic, polític i social.

Abstract

Cardiovascular diseases (CVDs) are one of the leading causes of death in the United States. However, the treatment of myocardial infarction (MI) driven by cardiovascular diseases (CVDs) is limited to heart transplantation. Tissue engineering is an alternative solution as the availability of heart transplantation largely depends on the availability of donor organs. While synthetic materials may trigger anti-inflammatory responses after implantation, natural biomaterials such as silk have a high potential as a material for building scaffolds due to its high biocompatibility and biodegradability. Spider silk is a material composed of fibroin proteins. When the proteins are spun, they are called recombinant spider silk, which can be used itself or combined with other biomaterials for surface modification. Especially in relation to cardiovascular tissue engineering, spider silk’s biocompatibility has proven to resemble the native cardiac tissue. Spider silk’s potential for cardiovascular tissue engineering application is investigated through reliable literature reviews and comparisons with other biomaterials including collagen, PCL, PLA, silkworm silk, alginate, chitosan. The growth of the field in research for each biomaterial in relation to cardiovascular tissue engineering was statistically evaluated. The statistical results indicated that there is an urgent need for more research of spider silk and cardiovascular tissue engineering. The mechanical properties of the biomaterials including ultimate tensile strength (UTS) and elastic modulus (EM) were analyzed corresponding to those of native cardiac tissue. The results suggested spider silk’s promising ability to be used as a biomaterial for scaffolds. The applicability of spider silk to electrospinning and combination with poly (3-hydroxybutyrate-co-3-hydroxyhexanoate) were discussed.

Abstract

Las Universidades cubanas disponen de repositorios institucionales para el auto-archivo de sus documentos académicos y de bibliotecas digitales, para la publicación de sus libros. Sin embargo, ni los repositorios, ni las bibliotecas digitales contribuyen, de forma significativa, a la Socialización del Conocimiento Académico en el ámbito internacional: la cantidad de descargas y consultas internacionales están por debajo de lo esperado a partir de la calidad de estos contenidos. Para solucionar esta situación, EDUNIV+SOCICT edita y publica documentos cubanos en en la Biblioteca Virtual Académica en Español eLibro. Se evaluó el USO (consultas + copias + descargas + usuarios) de una selección de libros cubanos disponibles eLibro. Los principales resultados alcanzados son: durante los años 2022-2023, los 779 títulos cubanos evaluados, alcanzaron 6.663.425 de USOS, mientras que en el período de enero 2024 a octubre 2020, recibieron 2.655.691 USOS. Si comparamos estos valores con los USOS de los 150 mil títulos disponibles en eLibro, 897.551.615 y 296.474.965 respectivamente, se puede afirmar que EDUNIV-SOCICT, con la edición y publicación en eLibro, contribuye a Socializar el Conocimiento académico cubano . En el presente trabajo se evaluaron los USOS de los documentos cubanos publicados en eLibro mediante, el indicador Altmétrico, Índice Wally. Se presentan tablas con la información de los títulos, autores y editoriales con los valores del índice Wally >= 0,80 (Primer cuartil Q1). Se recomienda utilizar esta información para estimular a los profesores e investigadores cubanos a publicar sus manuscritos docentes con las editoriales universitarias.

Abstract

The adoption of artificial intelligence (AI) is transforming and disrupting industries by driving innovation, enhancing operational efficiency, and reshaping market dynamics. However, organizations often struggle to balance internal readiness with external market alignment, creating a critical need for comprehensive frameworks to guide AI integration. This study introduces and validates the AI-Readiness and Market Dynamics Disruption Index (AIM-DDI), a holistic tool for evaluating organizational AI maturity. By combining internal factors, such as strategy, talent, and governance, with external elements, including customer expectations, industry disruption potential, and regulatory environments, the AIM-DDI provides actionable insights for navigating AI-driven transformation. The research validates the AIM-DDI scale and questionnaire, leveraging data from 765 organizations to identify distinct AI maturity profiles. Cronbach’s Alpha Analysis , Exploratory and Confirmatory Factor Analyses confirm the framework’s validity, while cluster analysis reveals strategic pathways for organizations at various stages of AI readiness. The findings highlight the importance of aligning internal capabilities with external pressures to achieve competitive advantage and sustainable growth. We also apply the AIM-DDI framework within the Beauty Clusters Industry Association in Spain data as business case. This study offers valuable contributions for academics, practitioners, and policymakers aiming to leverage AI as a driver of industry evolution.

Abstract

In the digital economy era, the role of corporate data resources in corporate development is increasingly prominent. The accounting treatment of corporate data resources is an urgent issue to be studied. Based on the economic value creation characteristics of corporate data resources, in this pioneering study we propose that qualified corporate data resources could be classified into internal-used data assets, tradable data assets and strategic value data resources. We propose to enhance the recognition of the first two types of data assets in the financial statements using the conditional recognition method, and a mixed measurement model could be adopted in the subsequent measurement period. We propose to enhance the disclosure of strategic value data resources, more granular information about this type of data resource can be disclosed in a separate narrative report. The reporting entity is encouraged to disclose more information about the characteristics of data assets, the value-creation path of data assets, and risks related to data assets. Our study intends to establish a coherent set of data asset accounting standards and to be helpful to IASB as it considers revising its intangible assets accounting standards (IAS 38).

Abstract

El Catalunya Media City representa una iniciativa estratègica per transformar Catalunya i Barcelona en el centre neuràlgic de la indústria audiovisual i digital a Europa. Impulsat per la Conselleria de Cultura, aquest projecte neix amb l'objectiu de crear el Hub Audiovisual del sud d’Europa que sigui referència mundial en excel·lència i que abasti la formació, recerca, creació i innovació. Aquest Hub, obert a la ciutadania i integrat en el teixit urbà i social, comptarà amb diverses ubicacions estratègiques: la zona de les Tres Xemeneies, la Nau Turbines i el Parc Audiovisual de Terrassa, assegurant així una àmplia cobertura per a les necessitats del sector. Aquesta iniciativa s’està desenvolupant amb la col·laboració del sector audiovisual, digital i del videojoc, amb la finalitat d'establir sinergies i col·laboracions que impulsin la competitivitat del sector econòmic català. La indústria audiovisual a Catalunya és un sector estratègic i en creixement, que contribueix de manera significativa a l'economia i a la cultura del país. Amb una llarga tradició en la producció de cinema, televisió i altres formats audiovisuals, Catalunya s’ha consolidat com un pol d'atracció per a creadors, productors i professionals del sector. Aquestes activitats econòmiques contribueixen a l’economia catalana  amb llocs de treball d’alt valor afegit i difícilment deslocalitzables. A més, la indústria audiovisual és també un dels eixos vertebradors de les indústries culturals i creatives (ICC), que generen ocupació, fomenten la innovació tecnològica i promouen la diversitat cultural. En l’àmbit econòmic, el sector audiovisual representa un motor de creixement per a l'economia catalana. A la Unió Europea, les ICC generen més del 2,5% del valor afegit. A Catalunya, la presència de festivals internacionals com el Festival de Cinema de Sitges i empreses destacades en la producció cinematogràfica i televisiva ha potenciat la visibilitat del sector a nivell global. Catalunya compta amb empreses estratègiques pel sector audiovisual com, per exemple, Lavinia, especialitzada en producció de televisió i serveis digitals, o Gestmusic Endemol, famosa per programes de gran èxit com Operación Triunfo. A més, DeAPlaneta destaca per la producció i distribució de cinema, mentre que King, coneguda pel desenvolupament de videojocs com Candy Crush, representa el creixent vincle entre el sector audiovisual i el digital. Aquestes empreses contribueixen a la potència de Catalunya com a referent en el panorama audiovisual internacional. La indústria audiovisual catalana no només és un sector econòmicament potent, també és un element estratègic per a la projecció internacional de la cultura catalana i per a la diversitat de narratives i continguts que contribueixen a l’enriquiment, la cohesió i els valors de la societat catalana.   1. La Creació d’un Hub de Referència Mundial en l’Àmbit Audiovisual El projecte del Catalunya Media City és la resposta a les necessitats d’una indústria cultural i creativa en creixement constant convertint-se en motores claus de l'economia global. La iniciativa busca crear un hub que aglutini els diversos àmbits de creació i producció de continguts audiovisuals, facilitant la connexió entre els agents culturals, tecnològics i empresarials. En aquest context, el Clúster Audiovisual de Catalunya juga un paper essencial com a dinamitzador del sector audiovisual català. Des de la seva creació, el clúster ha aconseguit aplegar nombroses empreses i professionals per fomentar la col·laboració i la innovació en el sector. Amb la creació del Catalunya Media City, el clúster podrà aprofitar aquesta infraestructura per consolidar Catalunya com un referent en l’audiovisual i el digital, en línia amb l'estratègia de creixement del sector a nivell europeu i internacional. L'objectiu final del Catalunya Media City és convertir-se en un punt de referència global en sectors com el cinema, la televisió, els videojocs, les aplicacions digitals i altres formes d'entreteniment basades en noves tecnologies. Aquesta infraestructura servirà no només per a la producció de continguts, sinó també per a la formació i la recerca, consolidant Catalunya com una plataforma internacional d'excel·lència en innovació i creació audiovisual. Necessitat d'Infraestructures per a la Competitivitat Global La manca d’infraestructures adequades no només limita el creixement de les empreses locals, sinó que també redueix la capacitat de competir en l’escena internacional. En comparació amb altres països europeus, com el Regne Unit, França o Alemanya, Catalunya ha estat per darrere en termes de plataformes tecnològiques, estudis de gravació de gran format, i espais per a la recerca i la innovació audiovisual. Aquests països han consolidat la seva posició com a referents globals gràcies a una inversió continuada en infraestructures de producció i una estratègia sòlida de suport a les indústries creatives. La producció audiovisual d'alt pressupost sovint requereix infraestructures com platós de grans dimensions, estudis equipats amb tecnologia avançada per a efectes visuals, espais per a la postproducció digital, així com la integració de centres de formació i recerca. Sense aquests recursos, moltes produccions internacionals opten per rodar a altres països que ofereixen millors infraestructures i incentius fiscals. Això provoca una fuga d’oportunitats que podria ser captada per Catalunya si disposés de les infraestructures necessàries. El projecte del Catalunya Media City és la resposta directa a aquesta necessitat urgent d’infraestructures audiovisuals. Amb la creació d’aquest hub, Catalunya es dotarà de les instal·lacions necessàries per acollir produccions de gran escala, oferint serveis integrats per a la producció, postproducció, formació i innovació en el sector audiovisual i digital. Aquestes infraestructures permetran no només retenir el talent local, sinó també atraure professionals internacionals i produccions estrangeres que busquin un entorn competitiu i tecnològicament avançat. La integració del Parc Audiovisual de Terrassa i les Tres Xemeneies en aquest projecte proporcionarà els espais de treball necessaris per a la producció audiovisual remota, virtual i distribuïda, així com per a la recerca en noves tecnologies aplicades a l’audiovisual. Això ajudarà a tancar la bretxa entre Catalunya i altres hubs audiovisuals d’Europa, oferint un entorn preparat per a la competitivitat global i reforçant la posició de Catalunya com a pol de creació audiovisual a nivell mundial.   2. Ubicacions Clau: Les Tres Xemeneies i el Parc Audiovisual de Terrassa El projecte del Catalunya Media City es localitza en dues zones estratègiques: la Nau Turbines i altres espais adjacents a les Tres Xemeneies, a la zona del Besòs, així com el Parc Audiovisual de Terrassa. Aquesta doble localització permetrà una integració de diversos espais dedicats a la producció, la formació i la recerca. L’espai de les Tres Xemeneies, un icònic emplaçament industrial, es convertirà en un motor per a la regeneració urbanística i social de la zona, oferint una infraestructura moderna i tecnològica per a la producció audiovisual. Gràcies a la seva proximitat al centre de Barcelona i les connexions amb el districte tecnològic 22@, aquesta ubicació esdevé estratègica per atraure empreses i talent internacional. A més, comptarà amb espais amplis per a la producció i el rodatge, oferint una plataforma tecnològica avançada i connectada amb la resta d’Europa mitjançant el Barcelona Cable Landing Station, un port digital de fibra òptica de gran capacitat. D’altra banda, el Parc Audiovisual de Terrassa ja és un centre consolidat de producció audiovisual que acull produccions locals i internacionals. Amb la seva integració en el projecte del Catalunya Media City, el parc tindrà accés a noves oportunitats de creixement i col·laboració, ajudant a posicionar Catalunya com un hub global per a la producció audiovisual. 3. Impacte Econòmic: Motor de Creixement per a Catalunya L’impacte econòmic del Catalunya Media City serà significatiu, no només en termes de creació de llocs de treball, sinó també pel que fa a l’atracció d’inversions i la dinamització de la indústria cultural i tecnològica. Segons l’informe del Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), aquest projecte contribuirà directament a l'economia catalana, generant ocupació en sectors de gran valor afegit, com ara els serveis audiovisuals, la recerca tecnològica, la creació de continguts digitals i el desenvolupament de videojocs. Les indústries culturals i creatives (ICC), on s’inclouen els sectors audiovisual, digital i del videojoc, representen un sector econòmic clau per a la creació de riquesa i ocupació a Europa. A la Unió Europea, aquestes indústries ja generen el 2,5% del valor afegit total i representen una de les àrees amb major creixement dins l'economia digital. Amb la posada en marxa del Catalunya Media City, Catalunya no només consolidarà el seu lideratge en el sector audiovisual, sinó que també es convertirà en un referent internacional per a altres sectors digitals, com ara els videojocs, l’animació i la realitat virtual. Aquest ecosistema de producció audiovisual i digital es veurà reforçat per una infraestructura moderna i per la hibridació de coneixements, ja que el projecte permetrà la col·laboració entre empreses tecnològiques, universitats, centres de recerca i institucions culturals. 4. Innovació i Competitivitat Internacional La innovació és un dels pilars centrals del Catalunya Media City. El projecte no només es limita a la producció audiovisual, sinó que també fomenta la recerca i el desenvolupament (R+D+I) en àmbits com la intel·ligència artificial, la realitat augmentada i la producció remota. Aquesta aposta per les noves tecnologies és clau per a mantenir Catalunya competitiva a escala global. El Media City també impulsarà la creació de centres de recerca i laboratoris creatius (labs) per a l'experimentació amb noves tecnologies i formats digitals. Aquests espais de recerca permetran als creadors i investigadors treballar amb les últimes tecnologies, desenvolupant nous productes i solucions que ajudin a transformar la indústria audiovisual i digital. Això inclou àrees per al testeig d'experiències d'usuari, espais de creació en art digital i estudis de gravació per a xarxes socials. A més, el projecte inclou espais dedicats a la formació continuada, amb aules per a la capacitat tecnològica, creativa i cultural, consolidant el Catalunya Media City com un referent en la gestió i desenvolupament del talent. Aquestes iniciatives formatives tenen com a objectiu preparar les noves generacions per a les demandes del mercat laboral, en sectors que estan en constant evolució, com els videojocs, la realitat augmentada i els mitjans digitals. 5. Sostenibilitat i Regeneració Urbana Un altre dels eixos centrals del projecte és el seu compromís amb la sostenibilitat i la regeneració urbana. La ubicació a les Tres Xemeneies, a la zona del Besòs, permetrà transformar una àrea amb un fort passat industrial en un centre d'innovació creativa, integrant la producció audiovisual i digital en el teixit urbà de Barcelona i Terrassa. El Media City ha estat dissenyat amb criteris de sostenibilitat, adoptant tecnologies verdes i processos d’eficiència energètica que ajudin a reduir l’impacte ambiental de les activitats audiovisuals i digitals. Això inclou la implementació de solucions per a la producció audiovisual sostenible, com ara la utilització d'energia renovable, la reducció de residus i la creació d’un entorn que afavoreixi la mobilitat verda. A més, el projecte impulsarà la regeneració social de la zona del Besòs, amb la creació d’espais públics, zones verdes i infraestructures que fomentin la participació ciutadana. Aquest component d’integració social i urbana és essencial per garantir que el Media City no només sigui un motor econòmic, sinó també una plataforma de cohesió social que contribueixi al benestar dels residents locals. 6. El Clúster Audiovisual de Catalunya com a Dinamitzador del Sector El Clúster Audiovisual de Catalunya juga un paper fonamental en la dinamització del sector audiovisual català, com el clúster audiovisual més gran d’Europa. Aquest clúster, format per més de 200 empreses i professionals, ha estat clau per a l'impuls del Catalunya Media City, facilitant la col·laboració entre empreses, institucions culturals, universitats i centres de recerca. Amb la creació del Media City, el Clúster podrà aprofitar aquesta infraestructura per continuar impulsant la col·laboració entre els diferents agents del sector i potenciar la competitivitat de les empreses audiovisuals catalanes a escala internacional. El Clúster té com a objectiu principal consolidar Catalunya com un dels principals centres de producció audiovisual a Europa, facilitant l’accés de les empreses locals a mercats globals i promovent la innovació tecnològica dins del sector. 7. Conclusió El Catalunya Media City és un projecte de gran envergadura que posicionarà Catalunya i Barcelona com a referents mundials en la producció audiovisual i digital. Amb una infraestructura moderna, un ecosistema innovador i una forta col·laboració entre empreses, universitats i institucions, aquest hub serà un motor de creixement per a l'economia catalana i un referent global en sectors com els videojocs, l'animació, la realitat augmentada i la producció audiovisual. El projecte no només tindrà un impacte econòmic positiu, sinó que també contribuirà a la regeneració urbana i social, creant un entorn més sostenible i integrador per a la ciutadania.  

Abstract

La comunicació analitza el treball autònom a Catalunya, un col·lectiu clau que representa el 15,2% dels afiliats a la Seguretat Social i té un paper essencial en l'economia i la societat. L'estudi examina l'evolució dels autònoms (2012-2023), posant èmfasi en les seves condicions econòmiques, reptes estructurals i conjunturals, i la distribució per gènere i edats. Els principals desafiaments inclouen la precarietat econòmica, l'excés de burocràcia, la càrrega fiscal, les desigualtats de gènere i la manca de suport en situacions de baixa laboral. A més, es destaca la necessitat de fomentar la conciliació, la capacitació contínua i un entorn fiscal més favorable. La comunicació proposa recomanacions per millorar la sostenibilitat del col·lectiu, incloent-hi mesures específiques per a dones autònomes i accions per garantir la viabilitat dels negocis davant els reptes del mercat actual. Aquestes polítiques no només enfortirien el col·lectiu, sinó també l'economia catalana en conjunt.

Abstract

Este trabajo analiza el impacto de las disparidades de género en el mercado laboral y cómo los planes de recuperación económica financiados con Fondos Europeos, como el Next-GenerationEU (NGEU), afectan de manera desigual a hombres y mujeres. Utilizando marcos teóricos que van desde la economía neoclásica hasta la economía feminista, el trabajo explora la persistencia de las desigualdades de género y la insuficiencia de las políticas actuales para abordarlas. Se destacan los sesgos estructurales en las decisiones económicas que priorizan sectores dominados por hombres, exacerbando así las disparidades de género. Con un enfoque en España como estudio de caso, esta investigación emplea modelos Input-Output para examinar los impactos específicos por género de los Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE). Los resultados revelan brechas significativas de género en la distribución del empleo, al impulsar sectores en los que los hombres tienen una presencia superior. La investigación subraya la necesidad de políticas inclusivas que integren una perspectiva de género, asegurando que los beneficios de los esfuerzos de recuperación económica se distribuyan equitativamente. Al proponer un enfoque progresivo hacia la igualdad de género dentro del marco de la UE, el trabajo ofrece recomendaciones para una mejor integración de las consideraciones de género en los planes de recuperación. Este estudio pretende contribuir al discurso más amplio sobre políticas económicas sensibles al género, abogando por un enfoque equilibrado que promueva tanto el crecimiento económico como la equidad de género. Las conclusiones enfatizan la importancia de políticas inclusivas para lograr una economía post-pandémica sostenible y equitativa.

Abstract

Aquesta contribució ofereix un anàlisi crític de la situació de la inversió pública en l’àmbit estatal i català. Repassa els factors econòmics, polítics i legals que han suposat que la despesa en capital sigui deficitària tant en fases restrictives com expansives del cicle pressupostari. Aproximant els llindars d’inversió pública que serien desitjables es realitza un escrutini dels instruments de governança fiscal per revertir la problemàtica i poder assolir aquests nivells d’inversió acceptables. Aquest repte de política fiscal és notable atenent els desequilibris en termes de dèficit i deute públic que arrossega la hisenda espanyola en general i la catalana en particular. La tornada al marc fiscal europeu previst per a aquest 2024 eleva la complexitat per trobar un espai fiscal per a la inversió pública necessària per recuperar la dècada perduda i afrontar les transformacions digitals i ecològiques que demanen el futur.

Abstract

This article explores how generative artificial intelligence (AI) can assist analysts in conducting analysis of companies. Generative AI tools, such as ChatGPT or Copilot, enable faster and more efficient data retrieval, complex calculations, text summarization, and customized report creation. This technology automates repetitive processes, allowing analysts more time to focus on strategic decision-making and problem-solving. Despite these advantages, the article emphasizes the need for critical assessment of potential AI errors and highlights the importance of customization and subject-matter expertise to avoid biases. JEL Codes: M21, G32 i C63.

Abstract

En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, generativa i transformativa), i les he vinculat amb el pensament econòmic i estratègic a través dels valors que impulsen i dels efectes econòmics i laborals que generen. La idea de l’article és explicar la capacitat de transformació de cada tipus d’IA i analitzar com es vinculen amb el futur del treball i amb els riscos existencials o extrems d’origen laboral que poden generar. L’anàlisi ha revelat que en el context neoliberal o autocràtic predominant, els incentius per al desenvolupament de la IA predictiva i generativa decanten el seu ús amb criteris d’automatització i/o control. A més, estan en mans d’un nombre molt reduït d’empreses, s’articulen en base a models de negoci que cerquen rendes, substitueixen un nombre creixent d’habilitats cognitives sense promoure avenços prou significatius de productivitat, i tenen uns usos molt heterogenis i desiguals. La IA es va desalineant de les persones i del floriment social perquè tendeix a empobrir el treball. Tanmateix, l’arribada de la IA transformativa, una IA amb molts més agents, més potent i més hàbil per aprendre, millorar-se i replicar-se, adquirir recursos, produir idees i generar innovacions, podria impulsar un salt de nivell tant en termes positius com negatius. Una IA transformativa que augmentés exponencialment el treball cognitiu i que s’alineés amb el progrés humà podria generar una explosió en termes de producció de coneixement, idees, innovació i creixement econòmic. Però, aquesta mateixa IA transformativa pot ser utilitzada per a superar les persones i crear una economia de les màquines que assumeixi els nous valors de predicció, creació i transformació i desacobli el creixement. A través d’aquesta superioritat laboral i econòmica, la IAT podria colonitzar la humanitat, fer-la redundant en moltes dimensions de la vida i plantejar un oceà de riscos extrems i existencials per les persones. Seguint les recomanacions de la comunitat científica en IA i dels economistes de la tecnologia, aquest article és un crit d’alerta perquè comencem a organitzar i gestionar (no necessàriament prohibir) una economia política sobre l’adopció i els usos de la IA.

Abstract

Stock price fluctuations reflect market expectations for the economic situation and company profits. Accurately predicting stock prices has become a hot topic in academia. With the rapid development of artificial intelligence, many researchers are starting to use machine learning algorithms to predict stock prices. In this paper, a new time series prediction model, the combination of the convolutional neural network and long shortterm memory neural network with additive attention mechanism (CNNLSTM-AAM), is proposed for stock price prediction. It can combine the advantages of the convolutional neural network (CNN), the long shortterm memory (LSTM) neural network, and the additive attention mechanism (AAM), and better capture nonlinear features of time series data. In the simulation analysis, we select sample data of three stocks (Vanke A, Shanghai International Port Group, and China Merchants Bank) and three stock price indexes (China Securities 500 Index, Shanghai Stock Exchange 50 Index, and Growth Enterprise Index) in the Chinese stock market for comparative analysis, and use mean square error (MSE), mean absolute error (MAE), and mean absolute percentage error (MAPE) as the evaluation indexes. The CNN-LSTM-AAM model has the best prediction ability relative to the CNN and CNN-LSTM models. In addition, we also find that the prediction ability of the CNN-LSTM-AAM model for different stock data sets is different under the existing parameter conditions. For a specific dataset, the parameter conditions of the CNN-LSTM-AAM model need to be further adjusted to achieve the best prediction effect. Based on the above findings, the CNN-LSTM-AAM model has better performance and higher accuracy, and can provide credible decision-making basis and research methods for investors, financial institutions, and regulators.

Abstract

The bending and torsional stiffness influence structural deformation to varying degrees. Utilizing the coupled numerical method of Computational Fluid Dynamics and Computational Structural Dynamics (CFD/CSD), a comprehensive study was conducted on the impact of bending and torsional stiffness on the static aeroelastic behavior of a high-aspect-ratio wing, employing FLUENT software across diverse flight conditions. The study summarized this influence by comparing the computational outcomes. The results indicate that as the angle of attack rises, the lift increment diminishes gradually until the angle reaches 14 degrees, rendering the strategy of enhancing bending and torsional stiffness to gain more lift ineffective. Between 2 and 14 degrees of angle of attack, the lift difference between the scenarios decreases from 23.98% to 7.31%. At higher Mach numbers and lower angles of attack, augmenting wing stiffness significantly boosts wing lift. Optimal lift-to-drag characteristics are achieved at approximately 6 degrees of angle of attack. By averagely increasing the wing’s bending and torsional stiffness by 8.28% and 5.22%, respectively, the lift-to-drag characteristics can be enhanced by 5.27% at a low angle of attack of 0.75 Mach. The disparity in maximum deflection between the two stiffness wings is most pronounced at higher flight speeds and smaller angles of attack, with the opposite trend observed for the difference in maximum torsion angle. The key findings presented in this paper can expedite the integrated design of stiffness for this type of wing structure by providing vital technical insights.OPEN ACCESS Received: 24/07/2024 Accepted: 22/10/2024

Abstract

El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales.     Se pretende discernir el Green Premium en la deuda pública europea, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.  

Abstract

Aquest article analitza la segmentació del mercat laboral a Catalunya entre 2014 i 2018, utilitzant microdades de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial per identificar i estudiar conglomerats de llocs de treball. L'objectiu és sistematitzar la diversitat de situacions laborals i les desigualtats en condicions, intensitat de treball i remuneracions, vinculant aquestes variables amb les característiques dels treballadors i l'estructura productiva. A més a més, es distribueixen aquests grups per branques d’activitat, categories professionals i dimensions empresarials, i es revisa qui ocupa aquests llocs, posant especial atenció a la segregació per sexe, nacionalitat, edat i nivell educatiu. Finalment, s'estudia l’evolució temporal dels segments laborals i les seves condicions entre 2014 i 2018. L'anàlisi temporal ofereix una comprensió més profunda de la desigualtat salarial i la segmentació del mercat laboral en relació amb el model productiu i els mecanismes d'ajust en un context marcat per la progressiva reactivació econòmica després dels màxims d’atur assolits el 2013.

Abstract

Aquest estudi analitza el sistema portuari de Catalunya, destacant els seus principals reptes i oportunitats. Els ports del Mediterrani, tot i el seu avantatge geogràfic, competeixen amb els ports del nord d’Europa, que presenten millors connexions terrestres i ferroviàries. A Catalunya, els ports de Barcelona i Tarragona són claus per a l'economia, mentre que els ports gestionats per la Generalitat tenen un paper important en el desenvolupament local. El sistema portuari espanyol, tot i les reformes cap a una major descentralització, es continua caracteritzant per un model centralitzat. La dualitat en la gestió dels ports catalans presenta reptes importants, com la limitació d’autonomia i recursos financers. Aquest estudi proposa dos escenaris de gestió alternatius: un sistema integrat gestionat per Ports de la Generalitat i una gestió municipalitzada dels ports de Barcelona i Tarragona. Ambdues alternatives podrien millorar l'eficiència operativa, l'adaptació a les necessitats locals i globals, i la capacitat d'atraure inversions privades, consolidant Catalunya com un referent logístic al sud d’Europa.

Abstract

Estudio sobre la influencia de la reciente subida de tipos de interés en los resultados de la actividad bancaria, en lo que respecta a su cuenta de resultados, así como a diferentes ratios, loan-to-deposits, Liquidity Coverage Ratio, ROA, ROE, CET1 y ratio de apalancamiento, así como la evolución de personal bancario, número de oficinas y número de personas por oficinas entre los años 2008 y 2023. También se ha analizado el efecto de las subidas de tipos de interés del BCE sobre los depósitos bancarios, así como ante la reducida traslación de efecto contagio en tipos de interés para clientes la búsqueda de alternativas por parte de los clientes adquiriendo masivamente Letras del Tesoro y otros productos financieros desintermediados.   ________________________________________________________________________________________   Study on the influence of interest rates on the results of banking activity, with regard to its income statement, as well as different ratios, such as loan to deposits, liquid coverage, ROA, ROE, common equity, TIER 1 CET and effect of deleveraging, as well as the evolution of banking personnel, number of branches and number of people per branch between the years 2008 and 2023. The effect of the ECB's interest rate increases on bank deposits has also been analyzed, as well as the reduced contagion effect transfer in interest rates for clients, the search for alternatives by clients massively acquiring Treasury Bills and other disintermediated financial products.

Abstract

Actualment l’aeroport de Barcelona és una infraestructura de país doncs és efectivament un catalitzador de l’economia catalana. Abans de la pandèmia generava directa o indirectament un 6,8% del PIB i actualment ja ha recuperat aquest nivell. Aquest increment continuat de passatgers ha anat obligant a adaptar les instal·lacions a les necessitats creixents, evolucionant significativament. En aquesta ponència es presenta un resum actualitzat de l’informe que sobre l’aeroport de Barcelona es va elaborar des de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2022 a rel del debat sorgit sobre la proposta d’ampliació presentada per d’AENA, considerat des dels diferents sectors econòmics i socials i en el context dels condicionats de sostenibilitat.

Abstract

Aquesta recerca explora com el lideratge transformacional i la intel·ligència emocional impacten en la gestió del canvi organitzatiu en el context de la Quarta Revolució Industrial. Aquesta revolució, marcada per la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques, està transformant profundament les empreses, que han d'adaptar-se constantment per mantenir la competitivitat. La recerca analitza models de canvi i factors disruptius, destacant el lideratge transformacional com una eina clau per promoure el canvi cultural a les organitzacions. Aquest estil de lideratge, centrat en les persones, s’associa a la intel·ligència emocional, una habilitat essencial per gestionar resistències i fomentar un clima de confiança, innovació i creativitat. Amb una gestió proactiva del canvi i el desenvolupament d’aquestes competències, les empreses poden prosperar en un entorn incert i altament tecnològic, posicionant-se per a l’èxit en una era de transformació constant.

Abstract

Almost 20% of the Catalan population is aged 65 years or older. By 2050, this percentage is estimated to reach 29%. In addition, this population cohort is associated with the longest life expectancy among OECD countries, yet only half of the total life expectancy at 65 is expected to be healthy life expectancy (OECD, 2024). Far from healthy ageing, in 2021, around 66% of the Spanish elderly do not self-rate their health as good or very good, and 49% report limitations in carrying out activities of daily living. In this context, the Long-Term Care (LTC) system—representing the fourth pillar of the welfare state—is being consolidated, reaching the majority of age. The first goal of this communication is to present the main features of the system and compare and contrast it with European counterparts. Secondly, we aim to provide the main insights learned from a diverse range of system’s analyses. With respect to the financial sustainability of the Spanish LTCS, underfunding and suboptimal design has increased the burden on families through higher co-payments. Despite this limited capacity, it has been remarked on the significant economic impact through job creation. Regarding the effects of Spanish LTCS on beneficiaries and their families, the introduction of Spanish LTC has reduced hospitalizations, primarily driven by conditions that could be avoided if LTC is adequately provided. In addition, LTC benefits have reduced the level of savings, increased the supply of informal caregivers, caregivers’ wellbeing and the probability of early retirement among caregivers. Last but not least, research has also analysed the implementation and design of Spanish LTC. While navigating the system is not associated with socioeconomic horizontal inequity, access to different types of benefits (and their mode of provision) shows evidence of socioeconomic horizontal inequity. Furthermore, the COVID-19 pandemic has highlighted critical weaknesses in nursing home care, including underfunding and inadequate staffing, which have contributed to high fatality rates

Abstract

''La present comunicació té per objecte avaluar l’impacte econòmic en el món rural català de les inversions executades a través de la iniciativa LEADER (Liaison Entre Actions de Développement de l'Économie Rurale) de la Unió Europea, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya en el període comprés entre els anys 2016 i 2020. L’impacte econòmic generat per les inversions amb ajuts LEADER s’ha avaluat en termes de producció bruta total, en termes de Valor Afegit Brut (VAB), en termes de llocs de treball mitjançant Unitats de Treball Equivalents (UTE), i en termes de retorn fiscal via Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), Impost de Societats (IS) i Impost sobre el Valor Afegit (IVA), i tenint en compte dos tipus d’impacte: un impacte puntual i un impacte recurrent en el temps.'' A partir d’una anàlisi d’impacte econòmic ex post, la present avaluació posa el focus en la quantificació del grau d’efectivitat i impacte econòmic real d’una política pública concreta. Paraules clau Avaluació de polítiques públiques, LEADER, Impacte econòmic, taula input output, món rural, Grup Acció Local

Abstract

Los residuos procedentes de los materiales compuestos están regulados por la normativa básica de residuos (Directiva Marco y normativas asociadas a la misma y sus trasposiciones), no existiendo actualmente una legislación específica para ellos como existe para determinados tipos de residuos. En lo que respecta a su composición, es la normativa relativa al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos la que los regula. La clasificación de los residuos, según la Lista Europea de Residuos (códigos LER), es fundamental para asegurar una correcta gestión así como interpretación de las regulaciones aplicables. Una correcta identificación como no residuo después de una operación de valorización o conseguir las consideraciones de “subproducto” y/o “fin de condición de residuo” si resulta necesario para dejar de tratarlos como tales, es fundamental  para lograr un ecosistema adecuado que propicie el reciclado, por lo que hay que abordar este camino en los próximos años por parte de fabricantes y recicladores y contar con el apoyo de la administración para agilizar dichos trámites. El contexto actual y futuro contribuye a potenciar el reciclaje de estos materiales, ejemplo de ello son  las políticas y estrategias ambientales en curso  y futuras; como la estrategía europea del plástico, los planes de economía circular de las distintas administraciones, los compromisos de sectores industriales como el eólico, así como las ayudas públicas dirigidas a mejorar la circularidad de los materiales como las recogidas a nivel estatal en el Plan de Recuperación y Resiliencia. Asimismo, las restricciones previstas para el vertido de determinados tipos de residuos susceptibles de reciclaje, las normativas sobre la responsabilidad ampliada del productor para determinados productos como medios de transporte como los vehículos donde se establecen objetivos de reciclaje y de utilización de materiales reciclados y la evolución de nuevas normativas como  el reglamento de ecodiseño, pueden favorecer e impulsar de forma definitiva el reciclaje y reuso de los materiales compuestos.

Abstract

Aquest article analitza les transformacions estructurals i els impactes socials del mercat del lloguer a Catalunya en l’última dècada. Després de la crisi de 2008, el mercat ha evolucionat cap a un model centrat en el lloguer, marcat per l’augment sostingut dels preus, la financiarització de l’habitatge i l’entrada de nous actors institucionals. Aquest fenomen ha ampliat les desigualtats socials i territorials, amb una pressió creixent sobre les llars més vulnerables, especialment joves, immigrants i rendes baixes. L’article aprofundeix en les causes del creixement dels lloguers, el canvi en el perfil dels llogaters i les conseqüències socials, com la sobrecàrrega financera i l’exclusió residencial. Finalment, planteja propostes per afrontar aquesta crisi habitacional. 

Abstract

La globalització ha comportat profundes transformacions, intensificant la complexitat dels desafiaments socials i econòmics. La col·laboració publicoprivada emergeix com una eina imprescindible per donar solucions a aquests reptes. D’una banda, perquè gran part del coneixement i de la capacitat operativa per implementar solucions es troba en mans del sector privat; de l’altra, perquè les administracions no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar les necessitats creixents de la societat. Cal adoptar una visió més àmplia dels àmbits en què resultaria beneficiosa la col·laboració publicoprivada a Catalunya, explorant noves oportunitats, creant marcs de cooperació en qüestions on no és habitual o buscant noves maneres d’incidir en àmbits on necessita un impuls renovat. Aquest document analitza les barreres funcionals del model actual que dificulten o impedeixen una implementació efectiva d’aquestes col·laboracions, a fi de superar-les i poder potenciar una col·laboració efectiva davant els reptes existents en molts sectors.

Abstract

És indispensable que Catalunya, com ja fan altres economies europees, estableixi un sistema de suport a la continuïtat empresarial basat en tres pilars fonamentals: transmissió d’empreses, resiliència empresarial i mecanismes de prevenció al tancament. Tenir una mirada llarga de l’empresa i apostar per estructurar un sistema sòlid de suport a la continuïtat i de la pime catalana i evitar les nocives conseqüències econòmiques i socials del tancament d’empreses i de la debilitació del nostre teixit empresarial

Abstract

This article provides a current overview of the so-called “audit expectation gap” or simply the “expectation gap”. Previously begins with an explanation of this concept, clarifying the essence of financial audit, the responsibilities assumed by the auditor, as well as those assumed by the managers of the audited entities topics that often cause confusion among users of audit reports and constitute one of the components of the expectation gap known as the “knowledge gap”. The gap is divided into three components, and each is explained, with an evaluation of possible responses to address them and the timing of these responses. Furthermore, the article describes the current debates aimed at reducing or mitigating both the existing performance gap and the development gap, including issues such as fraud, going concern assessment, and risk determination. Finally, the article concludes that the expectation gap is a recurring issue raised by users of financial audits, and auditors have a duty to narrow this gap. This obligation arises both from their role in serving the public interest by responding to societal demands and from the need to preserve their reputation and ensure their credibility. However, it is made clear that some user demands are impossible to meet, and others cannot be fulfilled solely by auditors; many other economic agents related to corporate information are also involved, such as Directors and managers, regulators, supervisors, legislators, social agents or the financial media.

Abstract

Es pot afirmar que la Intel·ligència Artificial (IA) és la tecnologia de naturalesa digital que ha assolit un impacte i grau de penetració social dels més importants, seguint en els darrers anys una evolució de caràcter exponencial. Malgrat aquesta recent explosió la IA té una història gaire bé centenària, que es remunta al treball de científics i tecnòlegs que en van posar els fonaments a partir de la segona meitat del segle passat. La IA també té una llarga trajectòria a Catalunya que s'inicia, entre altres, amb la figura del Professor Emèrit Ramon López de Mántaras i la creació de l'Institut d'Investigació d'IA del CSIC (IIIA-CSIC). Aquest article fa un recorregut de la IA a Catalunya, començant pels principals agents que conformen l'ecosistema de la recerca i la innovació en IA al nostre país. Es presenta l'estat actual de la IA a Catalunya a partir de l'informe sectorial publicat per ACCIO el maig de 2024 i tot seguit, es descriu l'estratègia CATALONIA.AI impulsada pel Govern de Catalunya i desplegada a partir de 2020. Es detalla l’eix d'innovació empresarial que s'impulsa des d'aquesta estratègia i que es materialitza en el Centre d'Innovació en tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI), descrivint tant qualitativament com quantitativament les activitats més significatives que impulsa. L'article aborda també el potencial transformador de la IA en l’empresa des de dos punts de vista. El primer aborda les aplicacions de negoci de la IA analítica en conjunció amb altres tecnologies en el context de la Indústria 4.0. El segon es focalitza en la IA Generativa, il·lustrant els principis bàsics dels models fundacionals i desenvolupant les oportunitats multisectorials i multimodals i l'impacte que aquesta variant de la IA provocarà en els diferents sectors productius i de negocis. Tot seguit s'analitzen les barreres recurrents per a una implantació multisectorial de la IA i que, entre altres, fan referència a qüestions com disponibilitat de dades o manca de talent qualificat. En paral·lel a aquestes qüestions de caire estrictament tecnològic l'article també s'endinsa en les principals conseqüències de les regulacions en IA que Europa ha aprovat i com s'hi hauran d'adaptar les empreses de productes o serveis basats en sistemes d'IA. Per últim, l'article dona una visió de l’impacte de la IA en la sostenibilitat i possibles vies de solució.

Abstract

S’analitza la situació actual de l’aportació en defensa dels estats de la UE i dels més importants del món, i es compara. Seguidament es detallen els principals reptes de la geopolítica a curt i mig termini i, finalment, s’exposa el que li convindria a la UE. Paraules clau: UE, EUA, despesa, defensa, economia Índex

Abstract

Future business leaders must possess digital competence and soft skills like critical thinking, assertiveness, and emotional self-regulation. Traditional training methods lack flexibility, hindering adaptability. Smartphones are ubiquitous, personable, and provide digital equality among m-learning platforms, playing a crucial role in education. The global learning mobile app market (online courses, languages, academic disciplines, etc.) is forecasted to grow at a compounded growth rate of over 20% until 2030. However, it remains unclear if user-generated interactions in mobile apps can develop soft leadership skills. This article reviews studies on mobile apps as an adult learner-driven, flexible, universal, and fast alternative to traditional training methods for leadership skills such as critical thinking, self-awareness, empathy, and emotional self-regulation. Four databases were searched using subheadings and terms related to mobile learning, education, and soft skills. The included studies were mapped according to the types of mobile learning platforms, adult subjects, specific 21st-century leadership skills, and outcomes. The search was limited to articles published between 2014 and 2024. The main findings indicate that while there is extensive research on m-learning platforms for PK-12 education, there is a significant lack of primary data on the use of mobile apps for developing leadership skills in adults. The few existing studies primarily evaluate critical thinking as a crucial business skill. These results reveal a notable gap between scientific research and market practices in the context of mobile learning for adult leadership skills.

Abstract

La proliferació del teletreball i els desplaçaments cap a zones rurals han impulsat l'interès pels espais de coworking rural com a eina per revitalitzar el territori. Aquest estudi explora les relacions entre les característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques dels municipis rurals de Catalunya i la presència d'espais de coworking adherits a la xarxa Cowocat_Rural. Mitjançant l’aplicació de models de regressió OLS i logit, s’analitzen dades de 904 municipis, excloent els completament urbans. Els resultats indiquen una relació positiva entre la presència d’espais de coworking i variables com la població i la taxa de creixement d’autònoms, mentre que variables com la taxa d’ocupació presenten un efecte negatiu. Aquest estudi preliminar ofereix visions rellevants per al desenvolupament de polítiques públiques orientades a impulsar aquests espais com a agents de revitalització. Paraules clau: Coworking, Teletreball, Treball Híbrid, Desenvolupament Rural, Catalunya. Eix: Futur del treball i les relacions laborals

Abstract

L’economia circular (EC) representa un nou paradigma de producció i consum que busca maximitzar el valor dels recursos dins de la cadena productiva, a través de la seva reutilització, reciclatge i reducció. A diferència del model econòmic lineal tradicional, basat en el patró “produir, utilitzar i llençar”, l’EC s’orienta a tancar el cicle de vida dels materials, limitant l’extracció de recursos i minimitzant la generació de residus (Geissdoerfer et al., 2017). En el context actual, marcat per una crisi ambiental i escassetat de recursos, aquest model esdevé essencial per afrontar reptes com el canvi climàtic i la degradació ambiental, alhora que respon a les creixents demandes de sostenibilitat per part de consumidors i reguladors (Ellen MacArthur Foundation, 2013).   La transició cap a models de negoci sostenibles basats en l’economia circular és fonamental per garantir la sostenibilitat econòmica i competitiva de les empreses. Els avantatges d’aquest enfocament inclouen la reducció de costos operatius a través d’una gestió més eficient dels recursos, l’augment de la capacitat d’innovació i l’obertura de nous mercats. A més, aquest model proporciona beneficis ambientals, com la disminució de residus i la conservació dels ecosistemes, factor que milloren la imatge de marca i atrauen consumidors conscients del medi ambient (Lieder & Rashid, 2016; Kirchherr et al., 2017).   Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar el potencial de l’economia circular per transformar els models de negoci a través de casos d’èxit d’empreses com Biogründl i Sant Aniol. Es proposa examinar les estratègies clau per implementar amb èxit aquest model i quantificar els beneficis econòmics, ambientals i competitius derivats. A més, aquest document serveix com una guia pràctica per a altres empreses que busquen adaptar-se a un futur més sostenible i competitiu.

Abstract

Aquest article ofereix una anàlisi sectorial del creixement de la productivitat catalana entre 2000 i 2019 –període marcat per un mal comportament del conjunt de l’economia, en relació a economies avançades. Primer, la problemàtica és força estesa entre sectors, amb un retrocés de la productivitat total dels factors en el 68 % de l’economia –que s’eleva al 83 % pel que fa a productivitat del capital. Per les seves trajectòries desfavorables i pes econòmic, destaquen els llasts d’activitats professionals, administració pública, hostaleria, comerç i construcció. Segon, el limitat creixement de la productivitat respon a febles guanys dins de les branques –concentrats en la indústria– i a un canvi estructural contraproduent –on la indústria perd pes en favor de serveis amb evolucions poc favorables i pes econòmic notable. Aquesta terciarització divergeix de les economies més avançades, on els serveis avançats són motor de creixement de la productivitat.

Abstract

El repte dels serveis de l’aigua per a moltes zones urbanes a escala mundial és alhora complex i semblant: assolir més graus d’eficiència tant de la producció com del consum del recurs; millorar la qualitat en si del servei; i, en conseqüència, millorar la qualitat ambiental del medi hídric. Els obstacles per assolir aquests objectius, també compartits i coneguts, són de caràcter polític, tècnic i financer (Whittington et al., 2024).

Abstract

¿Es posible reformar la gobernanza multilateral en el actual contexto de rivalidad geopolítica? Este documento tiene como objetivo analizar las perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional en el marco de la Cumbre del Futuro que tuvo lugar en septiembre de 2024. Este texto pone de relieve las diferencias entre las propuestas presentadas por las Naciones Unidas y la posición de las potencias sobre los principales temas de debate. Las propuestas de la Naciones Unidas son ambiciosas, pero muchas de ellas difícilmente conseguirán el consenso necesario en un contexto de rivalidad entre potencias y competición estratégica. Avanzar en las reformas estructurales es difícil cuando las preferencias de los países no están alineadas, pero sí parecen alcanzables acuerdos para mejorar los mecanismos de gestión de deuda pública y la financiación al desarrollo. Finalmente, para fomentar futuras investigaciones este documento discute brevemente algunas ideas sobre cómo revitalizar la gobernanza multilateral.

Abstract

EIX 3. “La musculatura del sistema empresarial català” El paper del retail a la ciutat Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta La importància del sector del comerç com a eix dinamitzador de l'economia de les ciutats, en concret de Barcelona, per la seva capacitat d'atracció de demanda exterior, per la seva aportació a la cadena de distribució del productes a la ciutadania i per la seva vertebració social en el  territori.

Abstract

Digitalització i transformació digital són dos reptes de l'economia, oimés per les empreses nascudes analògiques. Dos conceptes que es confonen, que estan relacionats a l'hora d'integrar tecnologia digital i innovació, però que en cada empresa tenen un focus i un impacte diferents en l'organització, el negoci, el seu entorn i, sobretot, en les persones. Són reptes diferents que s'han d'abordar de manera diversa, on el factor determinant són les persones. Lideratge i governança són els dos aspectes clau que determinen els condicionants interns per optimitzar les probabilitats d’afrontar amb èxit els dos reptes. No hi ha fórmules màgiques, però hi ha bones pràctiques i lliçons apreses a tenir en compte. Proposem un model que permet maximitzar amb èxit l'impacte de la digitalització: el hub digital. Expliquem les qualitats del hub digital que, en funció de la intensitat amb què es donin, esdevé espai de creativitat, estímul de serendipitat i motor de la digitalització de l'empresa. Transformació digital i Digitalització Digitalització i transformació digital són dos reptes actuals de la societat, de l'economia, de les organitzacions i de les persones, sobretot per les persones. Digitalització i transformació digital son termes que se solen emprar com a sinònims quan es parla de l’impacte de la tecnologia digital en la societat o en l’economia; però quan s’aborda el seu efecte en organitzacions o empreses concretes hi ha aspectes que evidencien que no són ben bé el mateix. En aquesta comunicació ens proposem desenvolupar-ho.

Abstract

La productivitat és un factor fonamental de la bretxa de renda que l’estat espanyol manté amb les economies més avançades d’Europa. Per millorar la productivitat cal preocupar-se i ocupar-se de la innovació i de la formació del capital humà. La requalificació de la població adulta és tan essencial per la prosperitat de la societat com ho és la formació de la gent jove. Alhora, esdevé un repte crític pel futur immediat considerant l’impacte dels factors demogràfics relatius a l’estructura de la piràmide de població i a l’augment de l’esperança de vida. Partint d’aquestes premisses, la comunicació aprofundeix en com les microcredencials poden ser una oportunitat de millora de la governança del sistema per bastir quelcom nou i diferent, orientat a mercat i a la demanda de treball, superar les inèrcies i propiciar aliances entre tots els actors clau, recosir la relació entre universitat i empresa, amb capacitat per a transferir coneixement i ajudar a transformar les universitats en espais de formació per a totes les edats, de formació al llarg de la vida i de requalificació de la població adulta.

Abstract

Los compromisos de la Unión Europea en materia de emisiones suponen un desafío para la competitividad global de las empresas europeas. La industria naval no es ajena a ello. La reducción de la huella de carbono afecta a todas las empresas de la cadena de valor que acompañan al ciclo de vida del buque y de artefactos flotantes que se diseñan, construyen y reparan en España. En ese sentido, las empresas de la cadena de valor de la industria naval necesitan abordar una profunda transformación en sus procesos y productos, de manera alineada con las nuevas tecnologías. Para que esta transformación sea efectiva, es necesaria la colaboración entre las empresas de la cadena de valor bajo un mismo marco de actuación. PYMAR es la sociedad que integra a los principales astilleros privados españoles. A lo largo de cerca de cuatro décadas, PYMAR ha realizado una labor de promoción y coordinación de iniciativas para la defensa de los intereses de la industria naval y de sus instrumentos clave, colaborando en la consecución y buen fin de las operaciones de construcción, transformación y reparación naval de los astilleros privados españoles. La sociedad es una pieza fundamental en la colaboración público-privada de la industria naval. A través de herramientas como el Fondo de Garantías Navales (FGN), se han otorgado garantías para la construcción, reparación y transformación naval para más de 800 buques por un importe de más de 14.000 millones de euros. Adicionalmente, PYMAR ha ampliado el ámbito de utilización de su Fondo de Garantías Navales, un instrumento clave de financiación para el ámbito naval, que se extiende a empresas de toda la cadena de valor para proyectos de construcción tanto de buques como de artefactos flotantes relacionados con la eólica marina. PYMAR apoya el futuro de la industria naval desde la diversificación hacia nuevos segmentos de negocio como las energías renovables marinas, la digitalización, la sostenibilidad y la capacitación y formación de los profesionales.En particular, ha venido trabajando durante los últimos años en identificar los desafíos a los que se enfrenta la industria naval en materia de descarbonización, y en ampliar instrumentos de financiación para las empresas del sector. Bajo este objetivo, PYMAR ha colaborado con diversos agentes de la industria naval y tecnológica para conceptualizar y estructurar proyectos encaminados a abordar la transformación de la cadena de valor. Fruto de todo ello, se han promovido 17 proyectos primarios integrados en el proyecto tractor INNCODIS, financiado con fondos NextGen a través del PERTE Naval, que se han estructurado en proyectos de digitalización, sostenibilidad y diversificación hacia las energías renovables marinas. La sostenibilidad de la industria naval privada en España requiere de una acción coordinada de la cadena de valor que permita establecer proyectos en colaboración para la transformación de procesos y productos, así como de instrumentos de financiación eficientes que permitan a las empresas mejorar su competitividad y cumplir con las políticas europeas en materia de sostenibilidad medioambiental.

Abstract

Fins a la primavera de 2020 el teletreball era poc freqüent a Catalunya, tot i ser  tecnològicament factible. Malgrat les recomanacions des de les polítiques de conciliació laboral i de reducció de les externalitats ambientals dels desplaçaments per treball, no va ser fins a la irrupció de la pandèmia per covid-19 que aquesta modalitat passà a esdevenir habitual en determinats entorns laborals. Mentre que el 2019 el 2% de la població ocupada de l’àmbit metropolità de Barcelona teletreballava en dia feiner, un any més tard s’arribava al 17%. Després de superar la crisi del coronavirus, el teletreball s’ha estabilitzat al voltant del 10%. Des del punt de vista de polítiques que busquen reduir els impactes socioambientals de la mobilitat per feina, és crucial conèixer l’impacte que el teletreball té sobre els hàbits de mobilitat quotidiana i sobre les emissions contaminants globals i locals. Cal considerar que els desplaçaments laborals són els que comporten externalitats ambientals més elevades, atès un major ús del vehicle privat i unes distàncies recorregudes superiors als de la resta la mobilitat en dia feiner. En aquest context, l’objectiu de l’estudi és la penetració del teletreball i el seu impacte en la mobilitat de la població a l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona durant l’any 2023, així com estimar els potencials beneficis ambientals derivats dels canvis en els consums d’energia, l’estalvi d’emissions de diòxid de carboni i altres contaminants locals. La principal font de dades és l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) 2022, que permet analitzar els patrons de desplaçament de les persones teletreballadores respecte de les persones que no teletreballen segons els diverses variables de mobilitat i de característiques sociodemogràfiques (modes de transport, distàncies, temps diaris dedicats a la mobilitat, sexe i edat, nivell de renda, etc.) i observar les diferències en relació amb les externalitats ambientals. Els resultats mostren que la persones que teletreballen algun dia a la setmana presenten una quota modal dels desplaçaments a peu lleugerament superior a les que no teletreballen mai. També presenten quotes inferiors en transport públic i en vehicle privat, i augmenten els desplaçaments al municipi de residència per l’efecte dels dies que sí que es fa teletreball. Aquestes xifres s’accentuen els dies que es fa treball remot, amb unes quotes d’autocontenció municipal i d’ús dels modes actius encara més elevades. Des del punt de vista del temps persona, els dies de teletreball es guanya al voltant de mitja hora diària de temps lliure o per a desenvolupar altres activitats personals. Si s’observen les jornades presencials de les persones que tenen teletreballen algun dia a la setmana, s’observa un patró de viatge molt similar tant en termes de repartiment modal, autocontenció i distàncies al de les persones que no teletreballen mai. Els canvis en els patrons de mobilitat derivades de la pràctica del teletreball contribueix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de contaminants locals de la mobilitat quotidiana de la població activa ocupada.

Abstract

La indústria ha estat tradicionalment un sector motor de l’economia catalana, i és objectiu compartit recuperar el protagonisme d’antuvi donada la seva capacitat tractora, impulsora de la innovació i la competitivitat i on els factors productius poden tenir millors retribucions gràcies als guanys de productivitat. Des de 2023 l’ocupació industrial ha anat creixent fruit d’una recuperació notable de l’activitat industrial en termes de creixement del VAB. Els darrers resultats, del tercer trimestre de 2024, mostren, però, una evolució dispar per subsectors industrials. Sigui com sigui, és essencial vetllar perquè l’ocupació que es generi en el sector sigui de qualitat, amb bones condicions de treball. Aquest informe pretén fer una revisió dels nivells de qualitat en la indústria en contraposició als altres grans sectors econòmics a partir de l’anàlisi de diferents indicadors laborals, com la temporalitat o els salaris, que aproximen aquest concepte de la qualitat, tan difícil d’objectivar i mesurar. Paraules clau:Indústria, qualitat de l’ocupació, temporalitat, salaris, sinistralitat laboral.

Abstract

Antecedents Les projeccions demogràfiques mostren un important augment de la proporció de persones grans (de 65 anys i més) en les properes tres dècades. La taxa de dependència, calculada com la ràtio de població de 65 anys i més envers la població entre 16 i 64 anys, augmentarà del 31% observat en 2021 fins al 54% en 2050 aquest canvi pot tenir un impacte important, tant en la taxa d’ocupació, com en els ingressos de les cotitzacions socials i, en definitiva, en el finançament de les pensions. Diversos estudis mostren la necessitat de polítiques destinades a mantenir la taxa d’activitat dels treballadors de més de 54 anys, i especialment dels de més de 65 anys, per tal d’augmentar la taxa d’activitat de l’economia, que vindrà afectada per la disminució de la taxa d’ocupació de les persones més joves. La recent reforma de les pensions entre 2021 y 2023inclou mesures per augmentar l’edat legal de  jubilació —67 anys a partir de 2027—, incentivar la jubilació demorada i penalitzar la jubilació anticipada, amb l’objectiu d’allargar la sortida efectiva del mercat laboral i reduir la durada de la jubilació. Però, queda pendent la reforma de la jubilació parcial així com la reforma de la jubilació activa en les seves diverses modalitats. Objectiu de la comunicació Descriure la situació actual de la pensió de jubilació -des de la jubilació parcial a la jubilació activa-, les seves limitacions i repercussió econòmiques, així, com els avantatges i desavantatges per a les persones i per a les empreses, i el seu impacte en la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Resultats Una major flexibilitat de la jubilació parcial en el trànsit a la jubilació definitiva pot beneficiar, tant a les persones —augment de la seva pensió, ser útil en la transmissió de coneixement, entre d’altres—, com per a l’empresa i la societat —augmentar la taxa d’activitat i, en definitiva, la riquesa del país. D’altra banda, la major compatibilitat entre pensió de jubilació activa i ingressos del treball permetrà un major benestar per a la persona i uns majors ingressos fiscals. Aquestes accions junt amb altres per allargar la vida laboral dels treballadors asseguraran en major grau la sostenibilitat del sistema de pensions.

Abstract

In recent years, a new vision of the University has emerged. The neoliberal University understands higher education and the knowledge derived from it as a commercial service, and advocates for the business organisation of the University. Digital transformation has been a great instrument for the deconstruction of the public and social value of the University. The neoliberal University has taken advantage of network and platform effects to establish automated (efficient), cheap (with marginal reproduction costs tending to zero) and highly scalable (with increasing returns) digital business models, which make open, distance and digital higher education a big business. But this explosion of short-term economic returns of the corporate University generates many costs and problems for the sustainability of the vast majority of its stakeholders in the long term. Using the principles of political economy, in this article we argue that another type of University in the digital and sustainable era is possible. In contrast to visions based solely on business, we have called it a social University because it is able to combine innovation and efficiency in its digitalised academic practices with a socio-environmental purpose for the common good. The social University has three components: the inclusion of all its stakeholders; the plurality of technologies, resources and disciplines, of pedagogical methodologies and of organisational and management objectives; and the digital and socio-environmental transformation of society. Throughout the article, these three components are addressed and their suitability for the digital and sustainable era is justified in comparison with the neoliberal response.

Abstract

Secpho, el clúster de innovación tecnológica fundado en 2009, se ha consolidado como un modelo exitoso de agregación tecnológica en el sur de Europa, superando los desafíos de su carácter no sectorial y su dispersión geográfica. Este documento revisa su evolución estratégica hasta 2025, destacando cómo ha sabido adaptarse y aportar valor a sus socios a través de una profunda comprensión de la ciencia, la tecnología y sus aplicaciones en la industria de la península ibérica. Iniciado con un enfoque en fotónica, Secpho ha ampliado su espectro a múltiples tecnologías deep tech aplicadas en diversos sectores. Su crecimiento ha sido impulsado por la organización de workshops, proyectos colaborativos y un modelo de gobernanza eficaz. La transición hacia un enfoque de mercado le ha permitido prosperar, subrayando el rol de los clusters en la transformación digital y tecnológica, y brindando lecciones para otros ecosistemas europeos.

Abstract

Catalunya té el doble repte d’invertir més i millor en R+D. Amb una despesa de només l’1,79% del PIB, el dèficit d’inversió en R+D supera els 3.256 milions d’euros. Mentre que els països referents en innovació dediquen més de la meitat de la despesa a activitats de desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%, impedint que les tecnologies arribin al mercat. Les empreses catalanes només executen un 61% de la despesa, mentre que els seus homòlegs n’executen més d’un 70%. Les dades també posen de manifest que l’administració pública catalana executa 2,5 cops més de despesa en termes relatius que els seus homòlegs. L’article planteja un escenari que permetria assolir els objectius fixats per la Comissió Europea i igualar la matriu de despesa en R+D de Catalunya amb la dels països referents, fent recomanacions als diferents agents de l’ecosistema per tal de situar Catalunya a l’avantguarda de la innovació.

Abstract

The Statistical Institute of Catalonia (Idescat) has designed and conducted an intermediate consumption survey within the Input-Output Framework 2021. This edition of the survey uses two types of designs of questionnaires and differentiates 135 branches of activity (270 questionnaires as a whole). Fieldwork results and the time and personnel dedicated to completing the survey are evaluated. This work presents the strategy of this project for the construction of the intermediate consumption matrix, specially, those related to the different sources of information (statistical and administrative) 

Abstract

La comunicación reflexiona sobre los riesgos y oportunidades de la dependencia empresarial de la biodiversidad y del valor de una estrategia empresarial asociadas a la biodiversidad en el sector vitivinícola.

Abstract

Les dades de l’Enquesta de condicions de vida mostren, en global, una millora pel que fa als indicadors de pobresa i desigualtat en el període 2013-2023. No obstant quan es focalitzen les dades per grans grups d’edat, es veuen evolucions molt diferents. En aquest article s’analitzen les dades de pobresa i privació material de les persones joves, de les persones grans i dels infants. Pel que fa a les d’aquest darrer grup, les dades de l’ECV ens mostren una de les dades més preocupants, que és la taxa de risc de pobresa infantil. La pobresa en aquesta franja d’edat, però, també s’ha d’afrontar en termes metodològics, i en aquest treball s’apunta el format de les ajudes destinades a la infància com a factor clau per tal de poder reduir aquesta dada.

Abstract

La recerca i el desenvolupament (R+D) són claus per a la competitivitat i productivitat d’un país, i Catalunya ha fet avenços en la matèria. L’estudi inclou diversos indicadors que revelaran al lector aquesta situació, però també demostra que encara té un llarg camí a recórrer per a posicionar-se com un referent a Europa. Aconseguir-ho implicaria un gran increment en productivitat, i així en competitivitat. Aquesta i altres conclusions s’extreuen després de realitzar un anàlisis economètric, que ofereix diversos escenaris de millora per Catalunya a través de la R+D, oferint recomanacions com ara una major alineació amb Europa i els objectius de la Comissió, o la promoció, atracció i retenció de talent, entre d’altres.

Abstract

La planificació estratègica urbana i territorial s’ha consolidat com un instrument fonamental de concertació público-privada a escala local. Aquest article analitza les estratègies de desenvolupament econòmic local als municipis catalans durant el període 1988-2024. A partir d’un ampli inventari i anàlisi de plans, s’identifiquen les prioritats d’intervenció, la seva evolució al llarg del temps i les diferències entre territoris. Es comparen onze models de desenvolupament local en funció del seu grau d’assoliment en dinamisme econòmic i en condicions de vida. Els clústers d’indústria, les grans destinacions turístiques o els municipis d’atracció residencial mostren resultats divergents en aquestes dues dimensions. Donada la importància que té escollir unes estratègies o unes altres, se subratlla el paper determinant de les polítiques econòmiques locals per respondre de manera eficaç els reptes fonamentals de la competitivitat, l’accés a l’habitatge i la modernització administrativa que afronta el país.

Abstract

Aquest article analitza l’evolució de la complexitat econòmica de les exportacions de Catalunya (1995-2023) utilitzant l’índex de complexitat econòmica (ICE) de Hausman i Hidalgo (2009). Primer, l’anàlisi economètric amb dades provincials mostra que les regions més sofisticades són aquelles on les exportacions de béns tenen un pes més rellevant en l’economia, i que la sofitisfticació del producte té un efecte positiu sobre el seu valor exportat. Segon, des de 1995, es detecta una caiguda de la complexitat catalana –això es deu a un reenfocament cap a productes poc sofisticats, sobretot del sector químic i agroalimentari, en detriment d’exportacions complexes on destaquen la maquinària, els equips elèctrics i els automòbils. Malgrat això, el 68,2 % de les exportacions catalanes (2018-2023) són de productes sofisticats, cosa que posa de manifest una base exportadora robusta. Paraules clau Complexitat econòmica, competitivitat, industria, sector exterior, desenvolupament regional

Abstract

Aquest article analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000, amb un enfocament en els components principals relacionats amb els factors demogràfics, el mercat de treball i la productivitat laboral. Tot i que l’economia catalana ha registrat un creixement notable del PIB durant aquest període, l’increment del PIB per càpita ha estat més feble que a la UE, fet que ha comportat una pèrdua de posició relativa respecte als inicis del segle XXI. Aquesta dinàmica s’explica, en part, per una major davallada en les recessions i una moderació relativa en les fases expansives.   El treball posa de manifest que aquesta pèrdua de posició del PIB per habitant també s’ha produït en altres regions del sud d’Europa, especialment durant la crisi financera i de l’euro, en contrast amb les millores observades a les regions de l’est d’Europa. A partir d’una descomposició del PIB per habitant en quatre factors —productivitat per hora treballada, taxa d’ocupació, hores per ocupat i proporció de població en edat de treballar—, es detecten diferències significatives amb els patrons de creixement de la UE, i de diverses regions seleccionades tant de la UE com d'Espanya.   L'article conclou que la productivitat és el factor clau per a la millora del PIB per habitant a llarg termini i identifica els reptes estructurals de l'economia catalana, com la dualitat del mercat laboral (amb marge per aproximar la taxa d’atur a paràmetres europeus i reduir la seva volatilitat al cicle econòmic) i la necessitat de fomentar la innovació, el capital tecnològic i una gestió eficient de la força de treball. Els resultats apunten a la necessitat de transitar cap a un model de creixement més intensiu en productivitat, amb una menor dependència del creixement extensiu basat en l’ocupació i el dinamisme demogràfic.

Abstract

La sequera acusada que viu Catalunya des de fa més de 3 anys ha implicat importants reptes competitius per a molts sectors, amb especial èmfasis amb aquells amb un consum més preponderant d’aigua en conques internes, com és el sector turístic. Aquesta situació no és nova, i de fet de manera periòdica s’ha anat repetint en el Mediterrani. Per fer front a un repte creixent, la cooperació via clúster ofereix solucions innovadores de manera holística. El clúster català de l’aigua, Catalan Water Partnership, fa més de deu anys que treballa per contribuir a una major sostenibilitat del sector, primer amb un estudi pioner l’any 2013 sobre el consum i les pràctiques emprades pels establiments turístics, i posteriorment la cooperació en més de 6 projectes d’R+D i d’innovació amb finançament europeu i estatal on diverses empreses tecnològiques han realitzat pilots per demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de solucions digitals per l’eficiència hídrica, iniciatives de reutilització, estratègies d’estalvi i conscienciació dels usuaris. Més enllà de la vessant tecnològica, en un dels projectes s’ha finalitzat un estudi que ha permès conèixer de primera mà la conscienciació dels propis turistes i els establiments turístics en un entorn previ i durant la sequera, així com dissenyar plans d’estalvi per al sector privat i promoure estratègies de reutilització. Finalment, aquesta dinàmica cooperativa en clau clúster també ha permès contribuir al disseny de la primera línia d’ajuts a nivell català, i de les poques existents a Europa, per a finançar de manera massiva inversions d’estalvi, eficiència i reutilització d’aigua per al sector turístic. En aquest sentit, es pretén detallar iniciatives de cooperació en clau clúster per fer front a reptes cross-sectorials amb el treball conjunt des d’una perspectiva d’oferta tecnològica amb demandes empresarials, així com analitzar mecanismes de cooperació per part d’un ecosistema d’innovació per promoure propostes de valor. El context de crisi, com el derivat de la sequera, permet analitzar també com les relacions estables entre els actors d’un ecosistema faciliten l’acceleració de respostes urgents en clau de solucions o propostes. A nivell català, una política de clústers estable i consolidada permet als actors de l’ecosistema d’innovació tenir un paper dinàmic per ajudar als actors públics davant de la crisi, mentre que en altres regions on aquests ecosistemes no estan formalitzats és més difícil disposar d’una resposta estructurada i representativa dels actors provinents del sistema d’innovació i d’R+D. L’experiència al llarg de més de deu anys de treball en un sector, com el turístic, per part d’un clúster com el de l’aigua permet analitzar el seu paper. El document contindrà un anàlisi teòrica sobre el rol dels ecosistemes d’innovació, l’experiència acumulada de cooperació cross-sectorial i mitjançant la participació en nombrosos projectes d’R+D, i com aquestes es poden transformar en respostes en clau de solucions de mercat i polítiques públiques innovadores davant de la crisi.

Abstract

In a global context of raising urbanization rates, the study of land use and land cover changes (LULCC) has gained growing importance. Catalonia necessitated a comprehensive analysis of land use alterations for sustainable planning due to elevated urbanisation rates and infrastructural demands. This research investigated the relationship between LULCC and transportation infrastructure networks (TINs) in Catalonia from 2006 to 2018 at municipal level. Land use transformation, and transportation planning are deeply interconnected, requiring strategies that balance the urban needs with environmental conservation. In this setting, understanding the complex connections between land use changes and transport infrastructure proved essential for developing solutions that tackle urban growth and sustainability. Using a robust dataset that includes land uses from Corine Land Cover (CLC) and transport networks from OpenStreetMap (OSM), the research assessed how transportation infrastructure is correlated with urban expansion, employing advanced spatial analysis and a generalized least squares (GLS) regression model. The study highlights the need for smart land-use allocation to promote sustainable growth, revealing the impact of factors such as capital city status and proximity to transportation infrastructure, particularly seaports and airports. Results indicates that urban saturation in capital cities limits additional growth, whereas areas next to seaports and airports exhibit considerable expansion in artificial surfaces. These findings underscore the significance of cohesive land-use planning that harmonizes urban growth with sustainable development objectives.

Abstract

Budgetary scenarios define the government's medium-term fiscal strategy. On the one hand, they determine what resources will be available in the coming years, identifying those that have a cyclical or conjunctural nature and that must be the subject of a differentiated treatment. On the other hand, what will be its allocation in accordance with the priorities set by the government through the different spending policies. The multi-year frameworks must be compatible with the requirements of fiscal policy intended to guarantee the sustainability of public finances. Having multi-year frameworks allows governments to know the impact on public finances, in the medium term, of current and proposed policies; define future priorities; improve the control of public spending, and guarantee the sustainability of finances and transparency. Taking into account that budgets are governed by the principle of annuality, both in their approval and execution, they must be framed in budgetary scenarios. It is for all of the above that in 2020, the Generalitat de Catalunya amended the Finance Law and provided itself with the regulatory framework to have a medium-term financial plan, in which to frame the annual budget and circumscribe the rush of Government decisions with budgetary impact in the following four financial years. The article is structured in two sections. In the first, the advantages of having multi-year budget scenarios as an instrument to: guarantee the consistency and sustainability of public finances in the medium and long term; identify and address the main fiscal risks, present and future, and take appropriate measures to deal with them, and hold citizens accountable. Specifically, the relevance of having budgetary scenarios is analyzed from three points of view: that of the main international bodies in the field of public finances; the regulatory framework in force, and the transparency and performance of accounts. In the second section, the procedure used by the Generalitat of Catalonia for the preparation of the multi-year trend framework - that is to say, without changes in income or expenditure policies - is detailed, and which becomes an essential part of the scenarios medium-term budgets. Otherwise, the multi-year framework prepared by the Generalitat de Catalunya is presented, as part of the preparation of the accounts for 2025, and which is part of the Report on Budgetary Orientations presented to Parliament (IOP 2025).

Abstract

La sequera persistent a Catalunya, agreujada pel canvi climàtic, exigeix solucions sostenibles pel que fa a la gestió de l’aigua que equilibrin impactes econòmics i ambientals. Aquest article examina les diferents alternatives que el Govern de la Generalitat d’ERC va proposar per a reduir la vulnerabilitat de les Conques Internes de Catalunya (CIC) davant l'escassetat d'aigua, incloent-hi la dessalinització, la regeneració, les millores en la potabilització, el transvasament d’aigua i el transport d’aigua en vaixell. S'analitzen els costos econòmics associats i les petjades de carboni i hídrica de cada tecnologia, amb una comparació específica per disposar de informació sobre la seva viabilitat tècnica, econòmica i ambiental. Els resultats ofereixen una guia per a la presa de decisions en el disseny de polítiques públiques per una gestió hídrica més resilient.

Abstract

Una reflexió sobre la irrupció de les noves tecnologies i la seva aplicació al desenvolupament de la professió d’economista. Reptes i oportunitats que suposa aquests canvis. Evolució normativa de determinades actuacions professionals i constatació d’alguns perills que pot suposar l’incorrecte incorporació d’aquests canvis.

Abstract

El comportamiento del PIB en Cataluña tiene principalmente dos explicaciones. La primera esta relacionada con variaciones vinculadas a la relación de corto plazo y la segunda nace con los efectos de los determinantes fundamentales en el largo plazo. La motivación principal de la presente investigación se basa en profundizar sobre el mecanismo a través del cuál se establecen las dos relaciones tanto a nivel teórico como a nivel empírico. Por lo tanto, el principal interés del presente estudio se centra en explicar a ciencia cierta, el comportamiento de la actividad real y de los niveles de producción en Cataluña a través de los dos mencionados niveles de comprensión teniendo en cuenta también dos diversos momentos en el tiempo.

Abstract

Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i pobresa global, i calen accions de tots els actors de la societat per afrontar aquests desafiaments fent un pas endavant cap a una economia més sostenible. Ens situem a la tercera dècada del segle XXI i l’entorn BANI Brittle (Fràgil), Anxious (Anciós), Nonlinear (No lineal), Incomprehensible (incompressible) caracteritza la conjuntura mundial post-pandèmia (Nataliia & Olena, 2023). Les organitzacions tendeixen a posicionar la sostenibilitat com a element clau en la seva estratègia empresarial, en part, a conseqüència d’importants desenvolupaments legislatius, però també per respondre a la crisi climàtica. Assistim a dia d’avui a la consolidació de normes que desenvolupen i obliguen a vetllar pel compliment dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de 2015, i el Pacte Verd Europeu de 2019 n’és el full de ruta a Europa: un paquet de mesures ambiciós que pretén que ciutadania i empreses europees es beneficiïn d’una transició verda sostenible i es marca assolir la neutralitat climàtica d’aquí a vint-i-cinc anys. I en aquest marc, prenen rellevància els criteris ESG, fent referència al respecte a qüestions mediambientals derivades de l’activitat empresarial (Environment), als drets de caràcter social de les persones afectades d’aquesta activitat empresarial desenvolupada (Social), i a l’acompliment d’un bon govern corporatiu (Governance) i la seva transparència. Les qualificacions ESG s’estan convertint en índex de referència en la presa de decisions d’inversió, i l’acadèmia els estudia per a diversos sectors econòmics, però poc sovint parant atenció a la relació ESG - universitat. 

Abstract

Los préstamos vinculados a la sostenibilidad (Sustainability-Linked Loans, SLL) son instrumentos financieros que ajustan las tasas de interés según el cumplimiento de objetivos Ambientales, Sociales y de Gobernanza (ASG). Regulados por los Principios de Préstamos Vinculados a la Sostenibilidad (SLLP), estos instrumentos han crecido significativamente, alcanzando los 735 mil millones de dólares en 2021, debido a su flexibilidad y atractivo para inversores. En España, la financiación sostenible creció un 1% en 2023, destacando los SLL con un incremento del 11%. Sin embargo, desafíos como la dificultad para establecer metas ambiciosas y el impacto limitado de los ajustes de tasas plantean interrogantes sobre su efectividad. A pesar de ello, los SLL mejoran la reputación de las instituciones financieras y fomentan el compromiso con la sostenibilidad. El éxito de los SLL depende de la transparencia y ambición de sus métricas (KPI y SPT), así como de revisiones externas rigurosas. Aunque el mercado muestra signos de estabilización, estos instrumentos representan una oportunidad clave para alinear objetivos financieros y sostenibles, si se gestionan adecuadamente los riesgos.

Abstract

The future of work for the youth is a dynamic tapestry woven with threads of sustainability, ethics, purpose-driven enterprises, and the enigmatic influence of Artificial Intelligence (AI). In this mosaic of intersecting paradigms, young professionals emerge as catalysts for change, challenging traditional notions of employment and organizational ethos. The burgeoning trend of purpose-driven careers reflects a seismic shift in values, with individuals prioritizing ethical alignment and societal impact in their professional pursuits. Simultaneously, the proliferation of AI augurs both promise and uncertainty, heralding unprecedented disruptions across industries. As automation reshapes job landscapes, the imperative for adaptive education and skills development becomes paramount. Yet, amid the flux, lies an opportunity for innovative synergy—a convergence of sustainability principles with AI-driven solutions. As Heraclitus famously stated, "Change is the only constant," and in the twenty-first century, this adage resonates more profoundly than ever. People are usually afraid of change because they fear the unknown. But the single greatest constant of history is that everything changes. By embracing this reality, stakeholders can unlock novel pathways for sustainable development, where the aspirations of the youth intersect with the imperatives of a rapidly evolving world. Through an innovative lens, this paper illuminates a vision where ethics, sustainability, purpose, and AI converge, propelling humanity towards a future where work is not merely a means of livelihood but a vehicle for collective progress and societal transformation.

Abstract

Purpose of the Paper Recently, almost everyone, or a good part of the political, economic and social agents and even intellectuals, and various public demonstrations, there is a unanimous clamour about the convenience of providing the population with a stock of social and affordable housing, particularly for young people, and for the most economically disadvantaged. The objective of the Paper is to get down to work to achieve an «Investment Plan for an Inclusive Europe. Investment Plan of the European Social Housing Pact» that guarantees a decent life for all citizens: access to housing in affordable conditions. And to do so, it is necessary to replicate the Investment «Plan for a Sustainable Europe. Investment Plan of the European Green Pact», so that just as there is the «European green bond» or «BVEu» there is also the «European housing bond» or «BVEu". The Peper's aim is that all the stakeholders involved can achieve, during the new mandate of the European Parliament, together with the Council, the adoption of a REGULATION (EU) that replicates that of 2023/2631 of 30.11.2023 on "European green bonds", in this case on "European Social Housing Bonds". And to achieve this, fortunately, at the time of writing the Communication there is a great ace up its sleeve: for the first time in the European Commission there is a Commissioner for Housing, which can be a great 'trump card' - a good card as in the card game - here in a figurative sense - to make it possible to establish a Regulation of the EU, the European Parliament and the Council, for the issuance of "European Social Housing Bonds". In July 2023, the President of the new European Commission, Ursula von der Leyen, acknowledged before the European Parliament the magnitude of the problem, stating that: "People are struggling to find affordable homes." Following these statements, at the end of 2023, the Commission proposed the first European Plan for Affordable Housing, including creating a dedicated Commissioner to address this challenge. The new European Commission (2024-2029) has taken a promising step by appointing the Danish Dan Jørgensen as its first Commissioner for Housing and Energy. Although under the principle of subsidiarity, the Union has no direct authority over national housing policy, the Commission and the Commissioner have the tools to play a decisive role in driving a way out of the housing crisis that restores its fundamental role as a cornerstone of social inclusion and an integral part of the European fabric. The Liège Declaration, signed by EU ministers in March 2024, offers a clear way forward. It recognises housing as a key pillar against poverty and social exclusion and calls for substantial public investment in social and affordable housing. Dan Jørgensen will be tasked with developing the European Plan for Affordable Housing, proposed by the Commission by the end of 2023, which should provide technical assistance to Member States on investment. In parallel, he will be tasked with working with the European Investment Bank (EIB) to create a pan-European platform for investment in affordable and sustainable housing. The platform aims to attract public and private investment to increase the supply of affordable housing and address investment gaps in the construction sector. Brussels has also proposed doubling cohesion fund investments to construct affordable housing.

Abstract

En medio de la crisis climática y la demanda de soluciones sostenibles, la energía nuclear ha resurgido como una opción clave para reducir emisiones de carbono sin comprometer la generación energética. No obstante, enfrenta desafíos como la percepción pública, los riesgos de accidentes y la gestión de residuos radiactivos. A pesar de no emitir dióxido de carbono durante su operación, su papel en la transición hacia una economía de bajas emisiones depende de superar tanto barreras técnicas como prejuicios sociales. Este estudio explora cómo la energía nuclear puede contribuir de forma efectiva y sostenible en la lucha contra el cambio climático. Y a la vez, investiga la viabilidad de la energía nuclear dentro del ámbito de las inversiones sostenibles, detallando un universo de inversión en tecnologías nucleares e instrumentos financieros que apoyen la transición hacia un futuro energético descarbonizado.

Abstract

A principios del siglo XIX David Ricardo presentó su argumentación a favor del comercio internacional justificando que Inglaterra se centrase en productos industriales al tiempo que aceptaba importar alimentos. La principal crítica de sus contemporáneos fue la situación de vulnerabilidad ante conflictos que podían afectar al suministro de productos tan esenciales. Este tipo de fragilidades han vuelto a primer plano recientemente, especialmente por la situación de dependencia de Europa respecto a los suministros energéticos, de minerales estratégicos y otros inputs críticos. Algunas de las vías planteadas para afrontar la situación tienen precedentes en los debates entre Ricardo y sus críticos: desde los planteamientos de “mantener abiertas las vías de negocio” pese al conflicto hasta buscar diversificaciones y alternativas en los suministros, pasando por reconversiones de proveedores locales y el aprovechamiento de nuevas opciones propiciadas por la tecnología, con planteamientos pioneros de lo que hoy denominamos reshoring, nearshoring, friendshoring o resiliencia.

Abstract

En aquest document s’analitza l'ecosistema fintech català, amb un enfoc en les empreses de tecnologia financera que faciliten crèdit al teixit empresarial. El document ofereix una visió sobre l'impacte del fintech en la disponibilitat de finançament alternatiu per a petites i mitjanes empreses, especialment en un context de restricció de crèdit bancari des de la crisi de 2008. Les plataformes es classifiquen segons els tipus de solució financera que ofereixen, com ara el crowdlending, l’equity crowdfunding, el finançament de circulant i el finançament basat en ingressos. A més, s'aborden algunes tendències i desafiaments clau per al sector i el paper de Catalunya com a centre emergent en el sector fintech europeu. Finalment, l'informe intenta quantificar l'impacte econòmic d'aquestes fintechs, destacant-ne la generació d'ocupació i l'aportació al PIB català.

Abstract

AGBAR SEGUIR EL CAMÍ DE L'AIGUA PER A L'ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A l'Informe de Riesgos Globales del Foro Económico Mundial de 2023 les primeros posicions de riscos a llarg termini les ocupen riscos ambientales i, en concreto, los dos primers están vinculados a la incapacitación de avance en la mitigación y adaptación al clima climático. Las mudas de los impactos vinculados al clima climático están estrechamente vinculados al agua. La agua i la biodiversidad figura como primera prioridad en los Planes Nacionales de Adaptación. por un combatir los impactos del clima climático la Unión Europea posa el acento sobre la necesidad Favorir la preservación de la biodiversidad y la integración de los ecosistemas naturales. líneas incorpora també als objectius del Marc Estratègic de Referència d'Adaptació al Canvi Clima para el horizonte 2030 de la Generalitat de Catalunya. Como una empresa enfocada a un modelo de negoci regeneratiu, a Agbar treballem en la millora de la salud del planeta. La interdependencia entre los ecosistemas naturales, el agua, el aire o la biodiversitat i el benestar de les persones requereix de la perspectiva en sostenibilitat a el ámbito empresarial. L'estratègia a Agbar per protegir la salud del planeta abasta iniciativas y soluciones d'adaptació al canvi climàtic, regeneració de l'aigua, i preservació del recurs i dels ecosistemas naturales. Incorpora servicios y medidas que contribuyen a la activación de la salud de los sistemas naturales. a la salud de les persones. No es tratado només de proporcionar agua potable a la ciutadania, sino també de regenerar i protegir el recurs hídric en beneficio de la comunitat en conjunto. Para poder utilizar tecnologías innovadoras y prácticas sostenibles para gestionar l'aigua de manera eficiente y responsable, assegurant la seva disponibilitat a llarg termini Reduzco su impacto ambiental con beneficios tangibles. Desde 2015 Agbar treballa per integrar los ecosistemes a la seva activitat, tant en l'àmbit urbà com en espacios de interés natural, con soluciones basadas e inspirades en la naturaleza. Una de estas líneas es la de naturalizar las instalaciones que gestionan, de manera que Se integra completamente al entorno natural y no favorece las funciones ecológicas y la biodiversitat local, fent-les unes infraestructures més verdes. Un buen ejemplo de ello es la medida de la petjada ecológica de las siguientes instalaciones que es troben a zonas sensibles y la implantación de planes de acción de biodiversidad. També s'ha eliminat l'ús de fitosanitaris de totes les infraestructures i s'han posat en marxa Protocols d'actuació per lluitar contra les espècies exòtiques invasores, a través de eines com “BIObserva STOP-invasores”. Gracias a esta técnica, des d'Agbar es realitza el control de 36 especies de flora invasora a les seves instal·lacions i se'n fa un seguiment al llarg dels cualquier. Estas soluciones basadas en la naturaleza, según la Comisión Europea, son aquellos que resultan “rendibles y proporcionan simultáneamente beneficios ambientales, sociales y económicos, a més d'ayudar a crear resiliència a favor de la biodiversidad” Catalunya forma parte de uno de los 34 territorios con más biodiversidad del planeta, la adaptación al canvi climàtica és la mesura més tangible per una preservació del medi natural que Contribueixi només a la salut del planeta sino también al benestar de les persones.

Abstract

L’AIGUA REGENERADA PER ASSEGURAR LA RESILIÈNCIA ECONÒMICA, SOCIAL I   AMBIENTAL DE CATALUNYA   L’aigua és font de vida, i ho és des de moltes perspectives diferents. Garantitza la vida al planeta, ja que és imprescindible per la salut i el benestar de les persones i els ecosistemes, alhora que és un element bàsic per la preservació i protecció del medi ambient, però també contribueix de forma molt activa a les activitats econòmiques i a la capacitat de generar impacte positiu. Actualment a Catalunya ens trobem en un context escassetat hídrica estructural, i les previsions dels experts de les Nacions Unides en l'anàlisis del efectes del canvi climàtic, el IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), en el seu estudi CCP4 de la Regió Mediterrània, ja preveuen que la manca de qualitat i disponibilitat d’aigua serà un escenari cada cop més freqüents. Per poder fer front a aquesta situació cal dotar el territori de les infraestructures necessàries per dotar Catalunya de major resiliència en front els efectes de l’escassetat hídrica estructural en la que està immersa. La inversió en infraestructures que dotin el territori de la resiliència i la capacitat de fer front a aquests escenaris redondarà en una gestió ambiental. social i econòmicament sostenible. La resiliència del territori català passa perquè l’abastament d’aigua no depengui del règim pluvial, i per tant és imprescindible incrementar les masses d’aigua disponibles. A dia d’avui això només és possible a través de 2 solucions: la regeneració i la dessalació. La dessalinització, degut al seu impacte climàtic i l’elevat cost econòmic que suposa, la hauríem d’entendre com una solució d’emergència. Per tot això, des d’AGBAR apostem per la regeneració d’aigua, ja que aquesta té moltes més avantatges tant des d’un punt de vista econòmic com des d’un punt de vista sostenible. L’aigua regenerada s’utilitza des de fa anys en el rec agrícola, la indústria, per a usos urbans, contra la intrusió marina, fet que ajuda a protegir els aqüífers, i per al manteniment dels cabals del riu, però a més des de 2022 s’ha convertit, en algunes àrees del territori català, en un recurs imprescindible per assegurar l’abastament d’aigua. Així doncs les infraestructures que permetin regenerar l’aigua per poder tancar el cicle i utilitzar-la en els diferents usos possibles, donant resposta a la demanda actual i futura tant des de la perspectiva de la quantitat com de la qualitat d’aigua requerida en cada us, són aquelles infraestructures que permetran fer una gestió sostenible del territori i dotar-lo de major resiliència per fer front als reptes futurs econòmics, socials i ambientals. El desenvolupament econòmic i social de Catalunya passa per disposar d’infraestructures sostenibles que permetin fer front al desenvolupament econòmic català i protegeixin les persones i el planeta.

Abstract

Aquest treball utilitza les dades més recents de la mostra catalana de l’Enquesta de Condicions de Vida per a documentar la incidència i la intensitat de la pobresa monetària a Catalunya i la seva evolució al llarg dels últims anys. Per tal de caracteritzar la pobresa de forma àmplia, informem sobre la pobresa relativa i la pobresa ancorada en un moment del temps. Per a descobrir qui són els col·lectius especialment afectats per la pobresa, descrivim la pobresa per grups poblacionals definits per l’edat, el gènere i la situació laboral. Finalment, analitzem la pobresa a Catalunya des d’una perspectiva comparada, en relació als països del nostre entorn. D’aquesta forma contribuïm a actualitzar l’anàlisi sobre la pobresa monetària i la seva composició a Catalunya.

Abstract

This article presents results from various studies conducted by the authors, in collaboration with other researchers, aimed at measuring the external effects generated by the existence of an intergenerational transfer system, such as the pension system, and the welfare state as a whole. The primary reason for the presence of this externality is that the pension system, financed on a pay-as-you-go (PAYG) basis through social contributions, socializes the intergenerational contract and thus provides insurance against not having children. This characteristic extends to other welfare state programs, which implicitly are also financed via PAYG. As a result, the children of some citizens, raised largely with private resources, generate a positive externality for those who do not have children. That is, the taxes paid by these children once they reach adulthood support the welfare state programs for all people, regardless of whether they had children or not. This external effect has been analyzed in the theoretical literature on intergenerational transfers, primarily within the framework of dynamic macroeconomic models of overlapping generations, in which individuals, in addition to making savings decisions, also make the decision to have children. The possibility of measuring the magnitude of the externality generated by being a parent for society as a whole ultimately depends on the availability of data. In this regard, National Transfer Accounts (NTA) represent an innovative source of information by offering a comprehensive estimate of public and private intergenerational transfers that take place at a given point in time. While initially these estimates were only broken down by age, they already revealed the strong bias of welfare state policies in favour of the elderly, a key element when considering the external effects. In this paper, we describe this method and the extensions developed to measure these external effects, showing an illustration for Spain compared with three other countries. Specifically, the results of a dynamic microsimulation model incorporating NTA estimates disaggregated by sex, family type, and educational level are presented. This allows for the simulation of transfers received throughout the life cycle via the family and the welfare state, providing a quantification of the magnitude of the externality generated by having children, in the presence of a pay-as-you-go welfare state. The results indicate that parents, regardless of their educational level, make more family transfers. Specifically, they receive about half the amount of net family transfers over their lifetime compared to those who have not had children. The welfare state does not compensate for these differences with public transfers. Therefore, the externality is considerable. These results are crucial for the debate on pension system reform, suggesting that such reform should be considered within the broader framework of welfare state programs, that is, the set of intergenerational public transfers going forward (aimed at children) and backward (targeted at the elderly). The recent measures adopted in the Spanish pension system, focused on increasing contributions and avoiding pension adjustments, will contribute to shifting the burden of adjustment onto the generations active during the retirement of the baby boomers, further increasing the current bias of the welfare state toward the elderly. As a result, the children of the baby boomers will face the challenge of continuing to finance the entitlements acquired by their parents within the pay-as-you-go pension system, while also maintaining fertility and the costs of policies aimed at children (education and family policies), which are key to ensuring equity and also to paying for future pension transfers.

Abstract

Artificial Intelligence (AI) has rapidly evolved into one of the most influential forces driving social, economic, and cultural transformations globally. From its conceptual origins with Alan Turing’s work on computational machines in the 1950s, AI has progressed to being an essential aspect of modern life (Turing, 1950). AI's advancements in machine learning, natural language processing, and data analytics have expanded its applications, influencing various sectors, including healthcare, education, labour markets, and governance. The public unveiling of powerful AI models like OpenAI’s ChatGPT exemplifies the extent of AI's capabilities, shifting its relevance from theoretical development to tangible impact on society. Although the discourse on AI often emphasizes concerns about job displacement, privacy, and ethical bias, it is equally critical to examine how AI can serve as a positive driver of social progress. This paper discusses AI's potential to enhance productivity, restructure labour markets, create surplus time, and contribute to social equality. It also delves into the ethical governance and educational reforms required to ensure that AI fosters social progress equitably and inclusively.

Abstract

This paper explores the use of AI as a tool to assist individuals in their job search. By enhancing knowledge acquisition, refining communication tools, and providing continuous feedback, AI holds the potential to streamline the job search process. Moreover, practical methodologies have emerged from a series of workshops that integrate AI-based conversational tools, note-taking software, and multimedia generators to aid job seekers. While AI offers numerous benefits, it also presents challenges, particularly concerning

Abstract

Aquest document explora la importància de l’educació financera en la societat actual, on la complexitat dels productes financers ha augmentat però no ho ha fet el nivell de cultura financera de la societat. Agafant com a punt de partida les darreres dades d’informes i d’enquestes com les del Banc d’Espanya, l’Eurobaròmetre i el programa PISA de l’OCDE, s’analitza el nivell d'alfabetització financera a Espanya i a Europa, posant de relleu com la falta de coneixements financers afecta especialment a joves, dones i persones amb baixos ingressos o nivell educatiu. En el document es defineix el benestar financer com la capacitat de gestionar despeses, afrontar imprevistos i assolir objectius econòmics, i es destaca la seva relació directa amb la salut mental, la productivitat i l’estrès financer. El document posa en relleu la necessitat d’una col·laboració estreta entre institucions públiques i privades per implementar programes formatius que redueixin l'estrès financer i millorin el benestar general dels ciutadans. Només amb una població informada es podrà aconseguir una societat més resilient i capaç de prendre decisions financeres que beneficien tant l’individu com l’economia en general.