A l’avantguarda en informació de sostenibilitat, transparència ESG i compliance amb la legislació europea. Una oportunitat per a les universitats catalanes. Full Paper

Comunicació breu al 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya: CAP UNA ECONOMIA MÉS DIGITAL I SOSTENIBLE.

EIX 10. LA CONTRIBUCIÓ DELS PROFESSIONALS DE L’ECONOMIA. Noves tendències en informació financera, informació de sostenibilitat, control de gestió empresarial.

A l’avantguarda en informació de sostenibilitat, transparència ESG i compliance amb la legislació europea. Una oportunitat per a les universitats catalanes.

Autores: Montse Ferrés-Freixanet; Elisenda Tarrats-Pons; Núria Arimany-Serrat

Introducció

Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i pobresa global, i calen accions de tots els actors de la societat per afrontar aquests desafiaments fent un pas endavant cap a una economia més sostenible. Ens situem a la tercera dècada del segle XXI i l’entorn BANI Brittle (Fràgil), Anxious (Anciós), Nonlinear (No lineal), Incomprehensible (incompressible) caracteritza la conjuntura mundial post-pandèmia (Nataliia & Olena, 2023). Les organitzacions tendeixen a posicionar la sostenibilitat com a element clau en la seva estratègia empresarial, en part, a conseqüència d’importants desenvolupaments legislatius, però també per respondre a la crisi climàtica. Assistim a dia d’avui a la consolidació de normes que desenvolupen i obliguen a vetllar pel compliment dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de 2015, i el Pacte Verd Europeu de 2019 n’és el full de ruta a Europa: un paquet de mesures ambiciós que pretén que ciutadania i empreses europees es beneficiïn d’una transició verda sostenible i es marca assolir la neutralitat climàtica d’aquí a vint-i-cinc anys. I en aquest marc, prenen rellevància els criteris ESG, fent referència al respecte a qüestions mediambientals derivades de l’activitat empresarial (Environment), als drets de caràcter social de les persones afectades d’aquesta activitat empresarial desenvolupada (Social), i a l’acompliment d’un bon govern corporatiu (Governance) i la seva transparència. Les qualificacions ESG s’estan convertint en índex de referència en la presa de decisions d’inversió, i l’acadèmia els estudia per a diversos sectors econòmics, però poc sovint parant atenció a la relació ESG - universitat.

I qui millor que una institució universitària per estar a l'avantguarda en temes de sostenibilitat (Zaleniene & Pereira, 2021)? Diàriament es porten a terme investigacions en centres de recerca universitaris que estudien projectes mediambientals amb tecnologies innovadores, i no deixem de banda estudis socials que replantegen millores pel conjunt de la societat. S’estan formant els futurs professionals i segurament els líders del nostre país. Entenent que les universitats ofereixen coneixement que impacta en tots els sectors econòmics i que actuen com a pont per a connectar diverses comunitats, reforcem la idea de la importància d’analitzar informes de sostenibilitat en aquest sector.

L’interès d’aquesta estudi és alinear conceptes clau de la sostenibilitat en el marc de les institucions educatives superiors. La normalització dels informes de sostenibilitat per part del Parlament Europeu (directiva 2022/2464) fa que aquests prenguin la mateixa dimensió que els comptes anuals, els quals s’auditen per verificar si aquests expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera de l’empresa i dels resultats d’acord amb el marc normatiu d’informació financera que resulti d’aplicació.

Les universitats ofereixen indicadors del què entenen per sostenibilitat, integrant la responsabilitat ambiental, social i de governança en el seu exercici, però no hi ha normativa regulant com aquestes han de presentar informes de sostenibilitat. Segurament ara, quan hi ha normativa europea que regula en aquests termes a grans empreses, és bon moment per plantejar com es publiquen dades de sostenibilitat per esdevenir un exemple a seguir per la resta. Entenem les universitats com a institucions que generen gran impacte al seu territori: formació (capital humà), recerca científica i innovació, desenvolupament social i cultural i per tant, progrés econòmic.

Marc teòric

L’acadèmia argumenta des de fa dècades la importància de la Resposabilitat Social Corporativa (acrònim en anglès CSR), i més recentment sobre la sostenibilitat, i com aquesta està estretament lligada a la rendibilitat financera de les empreses. Com a publicació rellevant sobre CSR destacar-ne el conegut “do well by doing good” (fer-ho bé fent el bé), on Godfrey, 2005 anima a millorar la “filantropia corporativa” perquè aquesta activitat beneficia els accionistes i a la societat. També Porter & Kramer, 2011 van un pas més enllà amb el concepte de creació de Valor Compartit (acrònim en anglès CSV) basant l’estudi en el fet de reconnectar l’èxit de l’empresa amb l’èxit de la comunitat, doncs es poden generar valors econòmic i social simultàniament integrant necessitats socials en l’estratègia de negoci. Al 2014, l'article de Cheng et al., 2014 argumenta que la CSR no és només una qüestió ètica o de màrqueting, sinó que té implicacions financeres tangibles, especialment en termes d'accés a recursos financers. I ens situem ara més recentment amb Eccles & Klimenko, 2019 i la seva publicació The Investor Revolution, on insta a empresaris a integrar els criteris ESG en les seves decisions, assenyalant com a crucial integrar informes financers i de sostenibilitat. Vegem doncs en literatura acadèmica una creixent publicació d’articles indicant a les companyies que adoptin estratègies més responsables i transparents, animant a complir amb els criteris ESG, no només pel benefici del planeta i la societat, sinó que també generen millors rendiments financers a llarg termini. Ressaltar la importància d’una transparència real en la publicació d’informes de sostenibilitat, perquè també s’ha estudiat sobre com la manca d'auditoria que hi ha hagut fins a l’actualitat als informes ESG de les empreses ha afavorit la irrupció dels "greenwashers", és a dir, aquelles empreses que divulguen gran quantitat de dades ESG però amb una qüestionable posada en pràctica de polítiques sostenibles (Yu et al., 2020).

Comencen a publicar-se els primers estudis sobre la integració de temes d'ESG a l'educació universitària, revelant que és limitat l’estudi d’aquests en departaments de comptabilitat i finances. Molts docents reconeixen la importància de l'ensenyament d'ESG, i s’enfronten a desafiaments per la manca de recursos i suport institucional pel seu desplegament (Simmons et al., 2024). I és que la importància d'estudiar ESG a la universitat rau a preparar futurs professionals amb les habilitats i els coneixements necessaris per abordar desafiaments ambientals, socials i de governança, essencials en l'entorn empresarial actual (Liao et al., 2023).

Estudi de cas: aplicació a les universitats. La UVic-UCC

Compliance amb la legislació europea

Les universitats catalanes no estan obligades a elaborar i publicar informes de sostenibilitat d’acord amb la recent directiva 2022/2464 (UE) del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2022, pel que fa a la presentació d’informació sobre sostenibilitat per part de les empreses. Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD) és la nomenclatura amb la que es coneix aquesta directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat de la Unió Europea i de ben segur que farà ressò en el sí de molts consells de govern de grans empreses, doncs és una directiva que normalitza i aplica a empreses grans (més de 250 treballadors o amb ingressos superiors a 40 milions d'euros), empreses cotitzades, organitzacions d'interès públic i empreses de fora de la UE amb un negoci significatiu a la Unió Europea.

El desembre de 2023 es van publicar els dotze blocs de Normes Europees d'Informació de Sostenibilitat (NEIS) vinculades a la CSRD, que abasten diferents aspectes de la sostenibilitat agrupables en ESG. De l’apartat ambiental, s’inclouen indicadors de canvi climàtic, contaminació, recursos hídrics i marins, biodiversitat i ecosistemes, i ús dels recursos i economia circular. Pel què fa a aspectes socials: personal propi, treballadors de la cadena de valor, col·lectius afectats, i consumidors i usuaris finals. Pel què fa a NEIS de governança, es correspon a conducta empresarial. Aquesta directiva reemplaça la denominada NFRD o Directiva sobre informació no financera (Directiva 2014/95 del Parlament Europeu i del Consell) publicada per la UE el 2014, que va representar un esforç previ per regular la presentació d'informes de sostenibilitat per part de determinades empreses europees.

La CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive), juntament amb altres marcs internacionals com GRI (Global Reporting Initiative), SASB (Sustainability Accounting Standards Board) i ISSB (International Sustainability Standards Board), cerquen harmonitzar i enfortir els estàndards de reporting de sostenibilitat, més transparència i sobretot coherència en la divulgació d'informació ambiental, social i de governança per part de les empreses.

La oportunitat de les universitats

Les universitats poden alinear-se a la normativa sobre informes de sostenibilitat mitjançant la implementació de polítiques que incloguin sistemes de recollida i gestió de dades, així com fixar objectius mesurables per avaluar el seu impacte ambiental i social, i elaborar informes anuals que segueixen les directrius de la CSRD.

En la taula següent es planteja una proposta d’indicador per a cada una de les dotze normes NEIS que podrien aplicar a les universitats i incloure per tant a un informe de sostenibilitat:

NEIS 1. Requisits Generals
	Polítiques de sostenibilitat implementades i comunicades a tota la comunitat universitària.
NEIS 2. Informacions generals
	Descripció de òrgans d’administració i direcció que treballen en qüestions de sostenibilitat.
NEIS E1: Canvi Climàtic
	Emissions totals de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) en tones de CO2 equivalent.
NEIS E2: Contaminació
	Qualitat de l'aire dels campus
NEIS E3: Recursos hídrics i marins
	Consum d'aigua per estudiant, mesurat en litres.
NEIS E4: Biodiversitat i ecosistemes
	Nombre d'iniciatives de conservació de la biodiversitat al campus, com ara plantes als jardins (flora) o ocells (fauna).
NEIS E5: Ús de residus i economia circular
	Taxa de reciclatge de residus generats al campus, mesurada en percentatge del total de residus.
NEIS S1: Personal propi
	Percentatge de treballadors que reben formació en sostenibilitat i pràctiques sostenibles anualment.
NEIS S2: Treballadors de la cadena de valor
	Nombre de proveïdors avaluats en termes de sostenibilitat
NEIS S3: Col·lectius afectats
	Nombre de consultes realitzades a grups d'interès (estudiants, PDI, PAS) sobre temes de sostenibilitat.
NEIS S4: Consumidors i usuaris finals
	Satisfacció dels estudiants amb iniciatives de sostenibilitat i programes acadèmics relacionats, mesurada a través d'enquestes anuals.
NEIS G1: Conducta empresarial
	Nombre de queixes per conductes indegudes (Síndic de greuges)

Aquesta proposta d’indicadors per a les NEIS serveix per avançar en la reflexió cap a quina informació hauria de contenir un informe de sostenibilitat per a les universitats.

El què veiem avui, és que les universitats catalanes han traçat les seves línies estratègiques implementant els Objectius de Desenvolupament Sostenible, entomant el paper clau que se’ls reconeix des del Govern de Catalunya per assolir el compromís del Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030. Per a la consecució de l’Agenda 2030, s’ha plantejat un pla d’acció de cinc dimensions: estratègia i governança, educació i docència, recerca i transferència, compromís amb la societat, i iniciatives de campus.

Estudi de cas de la UVic-UCC

Focalitzem ara l’atenció a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i com ha integrat àmbits d'actuació participant dels ODS de l’Agenda 2030. Des de l’ODS 3 “Salut i Benestar”, s’impulsen projectes de recerca vinculats amb la promoció de la salut i el benestar de les persones que formen part de la comunitat universitària (p. ex. campanya "Alimentació saludable"); l’ODS 4, “Educació de Qualitat”, la UVic garanteix una educació inclusiva i de qualitat, i desenvolupant projectes de transformació digital; l’ODS 5, “Igualtat de Gènere”, i el Comitè d'Ètica de la Recerca que publica una Guia per a introduir la perspectiva de gènere en la Recerca; l’ODS 13, “Acció climàtica”, treballant des d’un enfocament tècnic per disposar d’infraestructures i tecnologia energètica (p. ex Ecocampus o U360º); i, finalment, ressaltar l’ODS 11, “Ciutats i Comunitats Sostenibles”, que, centrat en el campus Vic, es treballa en l’expansió del model de Campus Ciutat contribuint en un entorn urbà saludable i sostenible. Aquests son exemples destacables, però la universitat ha treballat accions pels 17 ODS.

Resultats

El terme sostenibilitat inclou molts aspectes, i convé alinear conceptes i contextualitzar-los per entendre’ls bé. Hem vist aquí com en els darrers anys han pres rellevància els següents: la NFRD de 2014, els ODS de 2015, el Pacte Verd Europeu de 2019, i la Directiva CSRD de 2022. Cadascun d’aquests plans han contribuït en millorar cap a un futur més sostenible. Inclouen en si criteris ESG, és a dir, aquelles accions empresarials/institucionals que van lligades a la sostenibilitat. Quan una universitat està treballant la sostenibilitat en el marc de l’Agenda 2030, en essència està repercutint en els seus criteris ESG. El mateix quan presenta informes de sostenibilitat. En definitiva, com informa cada universitat del seu compromís amb la sostenibilitat hauria d’afavorir al seu posicionament i reconeixement. En properes comunicacions, es podria analitzar com informes de sostenibilitat transparents afavoreixen la presa de decisió per part del consumidor d’escollir una universitat, així com d’altres stakeholders per establir col·laboracions.

Recompte de paraules: 1995

Referències bibliogràfiques

Cheng, B., Ioannou, I., & Serafeim, G. (2014). Corporate social responsibility and access to finance. Strategic Management Journal, 35(1), 1-23. Scopus. https://doi.org/10.1002/smj.2131

Eccles, R. G., & Klimenko, S. (2019). The investor revolution. Harvard Business Review, 2019(May-June), 106-116. Scopus.

Godfrey, P. C. (2005). The relationship between corporate philanthropy and shareholder wealth: A risk management perspective. Academy of Management Review, 30(4), 777-798. Scopus. https://doi.org/10.5465/AMR.2005.18378878

Liao, H., Pan, C., & Zhang, Y. (2023). Collaborating on ESG consulting, reporting, and communicating education: Using partner maps for capability building design. FRONTIERS IN ENVIRONMENTAL SCIENCE, 11. https://doi.org/10.3389/fenvs.2023.1119011

Nataliia, H., & Olena, M. (2023). The Key Administrative Competencies of Managers Required for Company Development in the Bani World. ECONOMICS - Innovative and Economics Research Journal, 11(1), 289-305. Scopus. https://doi.org/10.2478/eoik-2023-0012

Porter, M. E., & Kramer, M. R. (2011). Creating shared value. Harvard Business Review, 89(1-2). Scopus. https://www.scopus.com/inward/record.uri?eid=2-s2.0-84906331429&partnerID=40&md5=b1772d771e16ada3a33524e767c740af

Simmons, V., Serafin, A., Stampone, A., & Rayeski, L. (2024). Integrating ESG into the Accounting Curriculum: Insights from Accounting Educators. ISSUES IN ACCOUNTING EDUCATION, 39(2), 85-106. https://doi.org/10.2308/ISSUES-2022-080

Yu, E., Van Luu, B., & Chen, C. (2020). Greenwashing in environmental, social and governance disclosures. RESEARCH IN INTERNATIONAL BUSINESS AND FINANCE, 52. https://doi.org/10.1016/j.ribaf.2020.101192

Zaleniene, I., & Pereira, P. (2021). Higher Education For Sustainability: A Global Perspective. GEOGRAPHY AND SUSTAINABILITY, 2(2), 99-106. https://doi.org/10.1016/j.geosus.2021.05.001