M. Ferres-Freixanet, E. Tarrats-Pons, N. Arimany-Serrat
Els reptes presents s’emmarquen en una conjuntura d’emergència climàtica i pobresa global, i calen accions de tots els actors de la societat per afrontar aquests desafiaments fent un pas endavant cap a una economia més sostenible. Ens situem a la tercera dècada del segle XXI i l’entorn BANI Brittle (Fràgil), Anxious (Anciós), Nonlinear (No lineal), Incomprehensible (incompressible) caracteritza la conjuntura mundial post-pandèmia (Nataliia & Olena, 2023). Les organitzacions tendeixen a posicionar la sostenibilitat com a element clau en la seva estratègia empresarial, en part, a conseqüència d’importants desenvolupaments legislatius, però també per respondre a la crisi climàtica. Assistim a dia d’avui a la consolidació de normes que desenvolupen i obliguen a vetllar pel compliment dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de 2015, i el Pacte Verd Europeu de 2019 n’és el full de ruta a Europa: un paquet de mesures ambiciós que pretén que ciutadania i empreses europees es beneficiïn d’una transició verda sostenible i es marca assolir la neutralitat climàtica d’aquí a vint-i-cinc anys. I en aquest marc, prenen rellevància els criteris ESG, fent referència al respecte a qüestions mediambientals derivades de l’activitat empresarial (Environment), als drets de caràcter social de les persones afectades d’aquesta activitat empresarial desenvolupada (Social), i a l’acompliment d’un bon govern corporatiu (Governance) i la seva transparència. Les qualificacions ESG s’estan convertint en índex de referència en la presa de decisions d’inversió, i l’acadèmia els estudia per a diversos sectors econòmics, però poc sovint parant atenció a la relació ESG - universitat.
Keywords:
Published on 02/03/25Submitted on 15/11/24
Volume La contribució dels professionals de l’economia, 2025Licence: CC BY-NC-SA license
Views 5Recommendations 0