Barcelona, retail i ciutat

El paper del retail a la ciutat

El sector retail és aquell que ofereix un acte de compra venda de béns o serveis a l’usuari final i, en la majoria de casos, amb un punt de venda o d’atenció al públic físic. El paraigües del retail es presenta en una àmplia varietat de categories. Aquestes engloben des del comerç (llar, moda, alimentació), els serveis (financers, salut, administratius) o, fins i tot, la restauració i l’oci.

En el cas del comerç, les dades demostren que es tracta d’un sector cabdal per a la ciutat atès que genera el 13% del PIB de la ciutat i representa el 22% de l’ocupació. A més, les empreses de retail són propulsores econòmiques ja que promouen l’activitat mitjançant un efecte multiplicador que transcendeix a tota la cadena de valor: logística, facilities, construcció, mobiliari, proveïdors, etc.

D’acord el cens comercial del 2022, Barcelona registra un total de 58.908 establiments dedicats a activitats econòmiques en planta baixa, dels quals 20.749 corresponen a comerços al detall i 32.004 a serveis, amb una densitat de 3,59 establiments per cada 100 habitants.

Per una banda, aquesta elevada densitat comercial converteix Barcelona en un epicentre econòmic amb una àmplia diversitat d’operadors capaç d’atraure a diferents tipus de públic, des de marques de luxe fins a un tipus de comerç que dona resposta a la compra quotidiana. Aquesta fet fa de Barcelona un pol referent en retail, capaç de competir amb altres capitals globals del sector. (Informe Cens Comercial 2022, p. 9)​.

D’altra banda, el mix del retail dibuixa un mosaic d’activitats composat per serveis diversos (36,12%), comerç no alimentari (21,7%), restauració (18,2%) i comerç alimentari (13,52%). Aquesta varietat garanteix una oferta que atén tant les necessitats locals com les del visitant, dotant els barris de serveis essencials i, alhora, d'espais d’oci i entreteniment. Per tot plegat, l’alta densitat d’establiments i l’enorme diversitat permet una economia resilient, facilita la redistribució de l’activitat a diferents barris i contribueix a una ciutat més equilibrada (Externalitats positives del comerç minorista, p. 32)​.

Més enllà de la funció econòmica i de vertebració territorial que té el retail de Barcelona, el sector destaca, en primer lloc, per afavorir la cohesió social i la vitalitat urbana i, en segon lloc, per tenir una forta capacitat d’atracció de visitants.

El primer element, que fa referència a aspectes socials, té a veure amb el paper que té el sector per fer de Barcelona una ciutat més habitable i inclusiva. Tal és així que els establiments a peu de carrer proporcionen serveis essencials a la ciutadania i esdevenen espais de trobada i interacció social.

De manera concreta, el sector comerç afilia de mitjana, 86.800 persones a la Seguretat Social (Font: Observatori del treball i model productiu de la Generalitat de Catalunya. 2024)​. En conseqüència, és una font destacada d’ocupació i, en molts casos, facilita l’accés al mercat de treball al jovent i altres col·lectius de difícil inserció.

De fet, l’extensa varietat d’establiments, que va des del comerç de proximitat fins a botigues especialitzades i grans superfícies, ofereix oportunitats laborals per a diferents perfils professionals. Perquè el comerç generi un major valor afegit i respongui amb eficàcia a les necessitats dels consumidors, és imprescindible comptar amb personal qualificat. La diversitat de perfils laborals requerits en el sector demana professionals amb una sòlida formació en retail i amb competències adaptades a cada segment.

A tal efecte, la formació en retail és necessària per a adaptar-se a les exigències d’un mercat competitiu i en constant evolució. Així, un dels grans reptes que s’ha de plantejar el sector és capacitar el personal en habilitats específiques orientades a millorar la rendibilitat i competitivitat dels establiments.

El segon element, que fa referència a la demanda externa, posa de relleu com el sector actua com a centre de gravetat de visitants, tant de l’àrea metropolitana com d’altres indrets de l’estat i del món. En conseqüència, el retail genera un fort impacte indirecte a altres activitats que, totes en conjunt, configuren la denominada economia del visitant.

A tall d’exemple, el 2023, la destinació Barcelona va rebre 15,6 milions de turistes que, sumats als 10,3 milions provinents de la regió van generar un impacte econòmic de 12.750 milions d’euros a la ciutat. La porta d’entrada principal de bona part dels visitants és l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona- El Prat, que amb 50 milions de passatgers anuals converteix la capital catalana en un enclavament estratègic per a les connexions nacionals i internacionals. Cal, però, tenir present que transports com el tren o vehicles privats són, també, mitjans habituals per a visitar la ciutat.

Amb tot, Barcelona ocupa el quart lloc mundial en el sector del retail gràcies a una combinació d’elements econòmics, urbanístics i culturals que la situen com una ciutat magnètica per a inversors, visitants i residents. A més, la ciutat compta amb un teixit comercial diversificat que inclou tant comerços tradicionals com botigues internacionals de renom, situades en eixos comercials emblemàtics. Aquest entorn dinàmic fomenta un entorn vibrant que atrau grans marques i operadors globals, convertint Barcelona en un referent europeu del sector (Hot Retail Cities, 2024)​.

Una de les iniciatives més notòries dels darrers anys, a efectes de capitalitzar la despesa del visitant el màxim possible, ha estat la Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT). Aquesta és una àrea específica de Barcelona, que inclou zones amb alta concentració de visitants, on els comerços poden obrir en diumenges i festius durant la temporada de primavera i estiu.

L'obertura comercial en diumenges dins de la ZGAT ha demostrat tenir un impacte positiu. Aquesta mesura ha generat un increment de la facturació en establiments situats en àrees amb alta afluència de visitants, alhora que ha induït una despesa addicional en sectors com la restauració i el transport; sense afectar negativament el comerç dels barris, que també registren creixement positiu.

Pel que fa a l’ocupació, la ZGAT ha promogut la creació de llocs de treball (23.433 contractes durant el període d’obertura dominical, representant un 8,8% de la contractació total de la ciutat), especialment en comerços i serveis associats, millorant la qualitat de l’ocupació en alguns casos.

L’economia del visitant: una palanca de futur per al sector

La demanda de persones provinents de fora de la ciutat ha esdevingut una palanca essencial per al desenvolupament del sector retail de Barcelona.

Durant l'any 2023, el 45,2% de la despesa total dels visitants es va destinar a menjar i beure, mentre que el 18,4% es va concentrar en les compres. (Observatori del Turisme a Barcelona, 2024: 24)

Per tal d’establir l’impacte en el comerç que originen les persones que visiten i realitzen algun tipus de despesa a la ciutat, s'ha realitzat una anàlisi amb l’afany de demostrar els efectes de la demanda externa en els resultats anuals del sector i contrastar si aquesta contribució afavoreix una major eficiència en el rendiment empresarial.

Les dades utilitzades en aquesta anàlisi provenen de la base de dades SABI, que recull els indicadors financers de les empreses comercials amb el codi CNAE 47 ubicades al centre de Barcelona (codi postal 08001 a 08010). A més, s’ha incorporat informació relativa a les pernoctacions a la ciutat de Barcelona.

Taula 1: Evolució de les pernoctacions dels visitants i indicadors econòmics del sector comerç a Barcelona (2012-2022)

Any	Pernoctacions	Mitjana d’ingressos explotació per empresa(€)	Mitjana resultat exercici (€)	Actiu total mig per empresa	Nombre empleats mig per empresa	VAB mig per empresa (€)	EBITDA mig per empresa €)	Productivitat mitja per empresa (€/treballador)	Mitjana de VAB (€)/ treballador	Eficiència mitja EBITDA (€)/ Treballador
2012	16.215.628	3.003.078	22.039	1.248.782	21	668.679	157.715	140.777	31.346	7.393
2013	16.630.807	3.119.271	31.234	1.189.931	25	691.387	157.075	125.179	27.746	6.304
2014	17.535.212	3.358.074	68.805	1.001.285	26	789.613	216.796	127.332	29.941	8.221
2015	18.537.367	3.608.013	82.274	1.183.485	26	808.841	219.000	139.826	31.346	8.487
2016	19.590.245	3.486.361	73.461	1.099.482	27	743.453	191.258	129.536	27.623	7.106
2017	19.688.076	3.170.589	76.061	1.248.198	25	761.191	195.751	127.472	30.603	7.870
2018	20.201.537	2.918.951	69.774	1.263.870	22	699.932	186.262	131.742	31.590	8.407
2019	21.361.392	2.926.221	61.280	1.341.811	21	661.585	153.936	136.564	30.876	7.184
2020	4.354.006	2.272.238	- 37.902	1.252.460	21	492.003	40.055	110.837	23.999	1.954
2021	8.291.576	2.753.903	- 31.433	1.131.538	20	613.047	60.730	135.294	30.118	2.984
2022	19.695.931	3.441.098	56.942	1.145.249	21	790.229	170.005	160.204	36.790	7.915

Font: Elaboració pròpia a partir de dades SABI i Observatori de Turisme de Barcelona

Taula 2: Correlació entre pernoctacions dels visitants i indicadors econòmics del sector comercial a Barcelona

	Correlació amb pernoctacions	P-VALUE
Ingressos explotació	0,74	H1
Resultats exercici	0,94	H1
Total actiu	0,05	H0
Nombre d'empleats	0,48	H0
VAB	0,80	H1
EBITDA	0,88	H1
Productivitat	0,50	H0
VAB/ treballador	0,59	H0
Eficiència (EBITDA/treballador)	0,94	H1

Font: Elaboració pròpia

L’anàlisi ha demostrat, en primer lloc, que els ingressos d'explotació dels establiments de la zona centre estan correlacionats amb la demanda de persones foranes a la ciutat.

En segon lloc, trobem una correlació elevada entre els resultats de l'exercici i les pernoctacions. Això implica que la rendibilitat de les empreses està molt condicionada per la demanda externa.

En tercer lloc, L'EBITDA també està correlacionat amb la demanda exterior. La forta correlació (0,88) explica com els ingressos operatius de les empreses comercials es veuen influenciats per les compres dels visitants. A més, l’eficiència (mesurada per l'EBITDA per treballador) mostra una correlació igualment elevada (0,94). A tal efecte, es suggereix que les empreses són més eficients quan hi ha una elevada demanda provinent de les persones que visiten la ciutat.

Conclusions

Aquest article posa de manifest que el comerç de centralitat de Barcelona es distingeix per crear valor afegit i un elevat nombre de llocs de treball. En definitiva, són establiments altament competitius que requereixen de la demanda de persones provinents de fora de la ciutat per mantenir aquest nivell de qualitat i competitivitat.

Per aquest motiu, es posa de manifest la necessitat de millorar l'atractiu i la capacitat competitiva del sector a través de la col·laboració público-privada en la gestió comercial i turística de la ciutat, amb una planificació que fomenti la cohesió social.

El paper de l’urbanisme i les infraestructures és igualment decisiu. La millora de l’accessibilitat i la mobilitat, tant dins de la ciutat com a l'àrea metropolitana, juntament amb l’impuls de connexions internacionals des de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, són factors que estan intrínsecament correlacionats amb la competitivitat del sector retail a la ciutat.

En resum, el sector retail de Barcelona s’enfronta a reptes importants per consolidar el seu futur, com són la sostenibilitat, la digitalització i la captació de talent. Aquests elements són imprescindibles per adaptar-se a les noves demandes del mercat global i per mantenir el paper de Barcelona com una de les capitals mundials del retail, capaç de combinar dinamisme econòmic amb benestar social.

Referències

• Barcelona en Xifres. (2024). Informe d'inversions i captació de projectes a Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

• Barcelona Oberta. (2020). Conclusions Indicadors Comercials Barcelona Oberta: Estudi Big Data sobre el comportament del consumidor als Eixos de Barcelona Oberta abans i durant la Covid-19. Barcelona Oberta.

• Carreras, C., & Frago, L. (2022). Could a Retail-Less City Be Sustainable? The Digitalization of the Urban Economy against the City. Sustainability, 14(8), 4641. MDPI.

• CBRE. (2024). Hot Retail Cities 2024. CBRE Group.

• Dwyer, L., Forsyth, P., & Spurr, R. (2004). Evaluating Tourism's Economic Effects: New and Old Approaches. Tourism Management, 25(3), 307-317.

• Fletcher, J. (1989). Input-Output Analysis and Tourism Impact Studies. Annals of Tourism Research, 16, 514-529.

• Frago, E., & Carreras, C. (2022). Barcelona: Turisme i Comerç. Barcelona Activa.

• Muro-Rodríguez, A., López-Guzmán, T., & Cuadrado-Muñoz, R. (2020). Turisme de compres i dinamització econòmica. Revista de Comerç i Turisme, 18(4), 5-9.

• Observatori del Turisme a Barcelona. (2024). Informe anual del turisme a Barcelona 2023. Turisme de Barcelona.

• RBD Consulting Group (2023). Anàlisi dels efectes de la ZGAT a Barcelona. Informe sobre l’impacte de l’obertura comercial en diumenges en la facturació, l’ocupació i el comportament de la demanda a la ciutat de Barcelona.

• WTO. (2014). Global Report on Shopping Tourism. World Tourism Organization.