4rt CONGRÉS D’ECONOMIA I EMPRESA DE CATALUNYA
Eix temàtic 4. El capital humà i el futur del treball
La temporalitat al mercat laboral a Catalunya després de la reforma laboral de 2021
Xavier Cuadras Morató (Idescat i UPF)
Eduard Pla Farriol (Airef)
1. Introducció
Juntament amb les elevades taxes de desocupació, un dels principals problemes del mercat laboral a Catalunya ha estat, ja des de començaments dels anys 90, l’elevada taxa de temporalitat. La Gràfica 1, que mostra les dades corresponents als darrers dinou anys, evidencia que la taxa de temporalitat a Catalunya s’ha mantingut fins fa molt poc temps notablement per sobre de la mitjana dels països de la UE27. Desocupació i temporalitat són manifestacions d’un mercat de treball de caràcter dual que condemna a la precarietat una bona part dels seus treballadors.
Font: Idescat i Eurostat (Dades de l’Enquesta de la Població Activa)
L’elevat nombre de treballadors amb contracte temporal ha estat a l’arrel d’una sèrie de grans mals endèmics del mercat de treball a Catalunya. En primer lloc, l’elevada volatilitat de l’ocupació. Les empreses s’han ajustat habitualment a les variacions cícliques de l’economia contractant i acomiadant treballadors temporals, que són els que s’han vist obligats a suportar la major part del risc derivat de les fluctuacions de l’activitat econòmica. Un exemple d’això el tenim en els efectes que va tenir la Gran Recessió al mercat de treball a Catalunya. Entre el segon trimestre de 2007 i el mateix període de 2010 el nombre total de treballadors assalariats va disminuir en més de dos-cents seixanta mil (una davallada de gairebé el 9 %), però mentre que el nombre de treballadors amb contracte permanent es va mantenir pràcticament idèntic, el nombre de treballadors amb contracte temporal es va reduir en quasi una tercera part. No és cap sorpresa doncs que es pugui veure a la Gràfica 1 una davallada important de la taxa de temporalitat durant aquest període.
En segon lloc, l’elevada temporalitat ha tingut efectes negatius pel que fa a la qualitat de l’ocupació. L’elevada rotació dels treballadors desincentiva la inversió en formació i capital humà específic per al lloc de treball i dificulta el creixement de la productivitat, de manera que es perpetua la baixa qualitat dels llocs de treball afectats per la temporalitat (vegeu Cabrales, Dolado i Mora, 2017). En conseqüència, no pot sorprendre gaire que una de les conclusions de la recerca sobre el tema (vegeu García-Pérez, Marinescu i Vall Castelló, 2018) sigui que tot i que l’existència generalitzada de contractes temporals pot ajudar els treballadors joves menys qualificats a trobar una primera feina, la realitat és que acaba provocant efectes negatius des del punt de vista de la seva carrera laboral a mitjà i llarg termini, com ara una menor participació laboral i menors guanys salarials.
En definitiva, la dualitat del mercat de treball a Catalunya i l’ús generalitzat dels contractes temporals són a la base dels elevats nivells de desigualtat entre treballadors i ha contribuït a perpetuar les dificultats que tenen molts treballadors joves per emancipar-se, accedir a l’habitatge i formar una família i tenir fills (sobre la relació entre precarietat laboral i decisions de fecunditat vegeu Ayllón , 2019, Guner, Kaya i Sánchez-Marcos, 2024 i Vall Castelló, 2024).
Per aquest motiu l’any 2021 es va aprovar una nova reforma laboral a Espanya que, limitant l’ús de contractes temporals i fomentant altres modalitats com els fixos discontinus, buscava reduir la inestabilitat laboral. Les dades dels darrers anys mostren que la taxa de temporalitat a Catalunya s’ha reduït de manera molt evident a partir de finals de 2022 fins a convergir amb la taxa dels països de la UE27 a finals de 2023 (Gràfic 1). Aquest fet ens indica que, almenys a primera vista, la reforma ha estat efectiva a l’hora d’avançar cap a un mercat de treball caracteritzat per una major estabilitat (vegeu també Garcia, Pla i Ugarte, 2024).
Tanmateix, algunes investigacions recents (vegeu per exemple Conde-Ruiz, García, Puch i Ruiz, 2023) que avaluen els resultats de la reforma laboral conclouen que les coses no semblen haver canviat tant com aparenten. Aquesta línia de recerca parteix de la diferenciació entre temporalitat contractual (el percentatge de treballadors que tenen un contracte temporal) i temporalitat empírica (el percentatge de treballadors que, sigui quin sigui el tipus de contracte que tenen, es veuen afectats per períodes curts de treball i transicions freqüents entre ocupació i desocupació). Tot i que és evident que la taxa de temporalitat contractual s’ha reduït de forma notable, aquestes investigacions argumenten que la temporalitat empírica s’ha mantingut a nivells molt similars als que tenia abans de la reforma laboral, en part per l’ús més intensiu dels contractes fixos discontinus, que són contractes indefinits que estan pensats per cobrir tasques a les empreses que es desenvolupen de forma intermitent, però estable, de manera que els treballadors no estan actius tot l’any sinó durant períodes recurrents i intermitents durant l’exercici. Tot i el seu caràcter indefinit, aquests contractes mantenen importants elements de precarietat des del punt de vista dels treballadors i el seu ús s’ha triplicat des de l’aprovació de la reforma laboral (Felgueroso, 2024, analitza la problemàtica derivada de l’ús generalitzat d’aquests contractes en relació a les estadístiques més habituals del mercat de treball).
El present treball pretén avaluar els efectes de la reforma laboral de 2021 sobre la temporalitat al mercat de treball a Catalunya a partir de l’examen de les dades d’afiliació a la Seguretat Social. L’anàlisi que es duu a terme ens permet examinar de manera específica com la reforma ha afectat algunes mesures de temporalitat empírica com la durada dels períodes de treball efectiu i la dinàmica de creació i destrucció d’ocupació. Els principals resultats de la nostra anàlisi són els següents. Per una part, es constata que la durada mitjana dels períodes d’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat lleugerament després de la reforma laboral. No obstant això, les mesures de rotació laboral (creació i destrucció d’ocupació) indiquen que no s’han reduït els nivells d’inestabilitat per a un nombre relativament elevat de treballadors.
El contingut del treball s’estructura de la manera que segueix. La secció 2 presenta els aspectes bàsics de la reforma laboral de l’any 2021. La secció 3 conté l’anàlisi de les dades d’afiliació a la Seguretat Social i ens permet examinar algunes mesures de temporalitat empírica com ara la durada mitjana dels períodes d’afiliació o el nombre d’altes i baixes diàries. La secció 4 presenta les conclusions del treball.
2. Aspectes bàsics de la reforma laboral de l’any 2021
La reforma laboral data del 30 de desembre de 2021 i després d’un període transitori va entrar en vigor plenament el 30 de març de 2022. Els principals elements de la reforma són els següents. En primer lloc, la desaparició del contracte per obra i servei, un contracte temporal que havia arribat a suposar un volum molt important de la contractació laboral a Catalunya (més del 30 per cent per als anys 2020 i 2021). Els contractes per obra i servei eren els de més llarga durada dels contractes temporals vigents a Catalunya abans de la reforma laboral i tenien gran importància en alguns sectors com el de la construcció.
Segon, els contractes temporals que resten vigents són el de substitució dels treballadors per motiu de baixes laborals i el de circumstàncies de la producció, que té una durada màxima de sis mesos ampliable per conveni col·lectiu fins el dotze mesos i que respon a la necessitat de fer front a increments temporals de l’activitat a l’empresa.
En tercer lloc, no hi ha canvis en la regulació dels contractes indefinits. I finalment, s’augmenta la versatilitat de l’ús dels contractes fixos discontinus, permetent la seva utilització en escenaris diversos. Tot i que aquests contractes estan catalogats com a indefinits, el seu ús s’aplica en casos de treball intermitent o estacional i per les agències de treball temporal.
3. Altes, baixes i durada dels períodes d’afiliació a la Seguretat Social a Catalunya abans i després de la reforma laboral
3.1. Descripció de les dades
Les dades que es fan servir en aquest article corresponen a les estadístiques d’afiliació a la Seguretat Social que proporciona la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). En concret hem utilitzat dues classes d’informació. Per una part, les estadístiques per a Catalunya de les Afiliacions a la Seguretat Social segons residència padronal (https://www.idescat.cat/pub/?id=afi) que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) a partir de la informació que obté provinent de la TGSS. Aquestes dades ens permeten conèixer el nombre i les característiques de les afiliacions corresponents al darrer dia del trimestre (mes a partir de maig de 2020) per al període 2019-2024. El tipus de contracte de treball és la característica de les afiliacions de major interès en la nostra investigació.
Per altra part, fem ús de les dades provinents de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL) per a l’any 2023 (https://www.seg-social.es/wps/portal/wss/internet/EstadisticasPresupuestosEstudios/Estadisticas/EST211). La MCVL és un conjunt de microdades individuals anònimes confegit a partir dels registres de la Seguretat Social que proporciona, per a cada any, les característiques i els historials laborals complets d’una mostra aleatòria del 4% de les persones amb almenys una afiliació a la Seguretat Social. Les dades corresponents a Catalunya de la MCVL ens permeten analitzar la dinàmica del seu mercat de treball abans i després de la reforma laboral, especialment pel que fa a la creació i destrucció de llocs de treball i la durada mitjana dels períodes d’afiliació.
3.2. Resultats de l’anàlisi
El Gràfic 2 presenta les dades corresponents al nombre total d’afiliacions a Catalunya per cadascuna de les tres classes de contractes d’interès: contractes indefinits, temporals i fixos discontinus. L’augment del protagonisme dels contractes indefinits i fixos discontinus després de la reforma laboral té la seva contrapartida en la davallada dels contractes temporals. Els contractes indefinits passen de representar una xifra al voltant del 70% de totes les afiliacions a constituir-ne més del 80%. Els contractes temporals, que representaven quasi un 30% de les afiliacions abans de la reforma laboral perden pes fins a xifres properes al 11%. Per últim els contractes fixos discontinus, que tenien un paper molt marginal abans del 2022 (2% o menys) augmenten el seu pes fins a superar de forma clara el 5% del total (Gràfic 3). La reforma laboral està representada als gràfics amb la doble línia vertical que il·lustra la seva publicació (desembre 2021) i la seva entrada en vigor definitiva (març 2022). A la vista de les Gràfiques 2 i 3 sembla inqüestionable que hi ha un abans i un després de la reforma laboral pel que fa a la composició dels tipus de contracte en el mercat de treball català.
Les dades corresponents a la MCVL ens permeten analitzar la dinàmica del mercat de treball durant els anys anteriors i posteriors a la reforma laboral. En concret la Gràfica 4 representa la mitjana mòbil a 31 dies del nombre d’altes en l’afiliació a la Seguretat Social, distingint pels tres principals tipus de contracte laboral. És evident que l’any 2020 i la primera part de 2021 cal analitzar-los completament apart per la incidència de l’epidèmia de la Covid 19 i l’afectació dels confinaments sobre totes les activitats econòmiques. Un cop tenim això en compte, la comparació de l’any 2019 i la segona part del 2021 (abans de la reforma laboral) amb els anys 2022 i 2023 (després de la reforma laboral) no sembla que ens indiqui grans diferències pel que fa al nombre total d’altes en l’afiliació a la Seguretat Social. Sí que en canvi s’observen diferències apreciables quan distingim entre diferents tipus de contractes: després de 2021 augmenten les altes pel que fa als contractes indefinits i fixos discontinus i disminueixen les corresponents als contractes temporals.
De forma similar, la Gràfica 5 representa la mitjana mòbil a 31 dies del nombre de baixes en l’afiliació a la Seguretat Social, distingint també pels tres tipus de contracte laboral. S’observa en aquest cas un patró similar al de la Gràfica 4. Per una part, no s’observen grans diferències entre el que passa abans i després de la reforma laboral pel que fa al nombre totals de baixes a la Seguretat Social. Però, per altra part, hi ha un increment del nombre de baixes corresponents als contractes indefinits i fixos discontinus i una disminució dels que corresponen a la modalitat temporal.
Les Gràfiques 4 i 5 reflecteixen la dinàmica de creació i destrucció de llocs de treball en el mercat laboral català. Una primera conclusió que podríem obtenir de la seva observació és que la davallada notable de la temporalitat contractual que s’ha produït a Catalunya després de la reforma laboral no s’ha vist reflectida en canvis apreciables en els patrons de creació i destrucció d’ocupació i que, per tant, no sembla que la temporalitat empírica hagi millorat substancialment, almenys en termes d’una reducció de la rotació laboral. La composició d’altes i baixes per tipus de contractes és consistent amb la reducció de la contractació temporal (i l’augment dels contractes indefinits i fixos discontinus), però la reforma laboral no sembla que hagi millorat de forma significativa l’estabilitat de l’ocupació en termes agregats a Catalunya pel que fa a les dinàmiques de creació i destrucció d’ocupació. En aquest punt les nostres conclusions no semblen allunyar-se excessivament de les que obtenen Conde-Ruiz, García, Puch i Ruiz (2023) per a la totalitat de l’economia espanyola.
Un altre punt d’interès de la nostra anàlisi consisteix en comparar la durada dels períodes d’afiliació a la Seguretat Social abans i després de la reforma laboral per avaluar els seus possibles efectes sobre l’estabilitat de l’ocupació a Catalunya. La Gràfica 6 representa la mitjana mòbil a 31 dies de la durada mitjana de totes les afiliacions que causen baixa cada dia durant el període analitzat.
En aquest cas sí que sembla que es pot observar a la gràfica un efecte de la reforma laboral. En concret, sembla bastant evident que amb posterioritat a l’entrada en vigor de la reforma la durada mitjana dels períodes d’afiliació augmenta de manera apreciable. La Taula 1 ens proporciona les mitjanes dels valors que corresponen a la situació abans i després del final del primer trimestre de 2022 i d’on es desprèn que el nombre de dies de durada mitjana de les afiliacions ha augmentat prop d’un 10 %. Cal destacar que en el nostre càlcul les dades corresponents al període anterior a la reforma laboral ometen el període comprés entre el 11 març de 2020 i el 31 de juliol de 2021, afectades de manera molt directa per la situació sanitària de la Covid 19 i la seva incidència en l’activitat econòmica i laboral. Les dades referents a la situació després de la reforma laboral corresponen al període de plena vigència de la mateixa, que va de l’1 d’abril de 2022 a 31 de desembre de 2023.
| Període | Duració del període d’afiliació | Observacions | |
| Mitjana (en dies) | Variació | ||
| Abans | 226,32 | + 9,94% | 240.398 |
| Després | 248,81 | 263.022 | |
Pel que fa a la durada mitjana de les afiliacions a la Seguretat Social pels diferents tipus de contracte, la informació es presenta a la Gràfica 7. Es pot observar una clara davallada de la durada mitjana de les afiliacions a la Seguretat Social en el cas dels contractes indefinits i fixos discontinus. A la Gràfica 7 és menys clar que és el que passa amb la durada dels contractes temporals i per aquest motiu és útil examinar la Taula 2 on, de manera similar a la Taula 1 comentada amb anterioritat, es presenten les mitjanes de les durades d’afiliació per als dos períodes considerats anteriorment com a representatius de la situació abans i després de la reforma laboral.
| Tipus de contracte | Període | Duració del període d’afiliació | Observacions | |
| Mitjana (en dies) | Variació | |||
| Indefinit | Abans | 1.296,55 | - 35,74 % | 29.705 |
| Després | 833,11 | 58.279 | ||
| Temporal | Abans | 73,08 | + 23,03 % | 199.677 |
| Després | 89,91 | 148.576 | ||
| Fix discontinu | Abans | 117,92 | - 43,91 % | 11.016 |
| Després | 66,136 | 57.167 | ||
La Taula 1 donava a entendre que s’havia produït un increment de la durada mitjana dels períodes d’afiliació a la Seguretat Social com a producte de la reforma laboral. Per la seva part, la Taula 2 deixa clar que aquest increment en termes agregats és un efecte composició derivat del creixement de la contractació indefinida. La durada mitjana dels contractes indefinits després de la reforma laboral disminueix de manera molt important (un 36 %), així com la dels contractes fixos discontinus, que ara són molt més precaris i han vist reduïda la seva durada a una mica més de la meitat del que succeïa abans de la reforma laboral (de 117 a 66 dies de durada mitjana). Pel que fa als contractes temporals, l’eliminació dels contractes de major durada (obra i serveis) i dels que tenien una durada molt curta (que la reforma penalitza i que les empreses substitueixen per contractació de fixos discontinus) ha provocat un increment de la durada mitjana dels períodes d’afiliació.
Les Gràfiques 8 i 9 presenten, respectivament, la distribució de les durades mitjanes dels períodes d’afiliació corresponents als contractes fixos discontinus i indefinits abans i després de la reforma laboral. El que es desprèn d’aquestes gràfiques és un canvi substancial en la distribució pel que fa a l’increment de les durades més curtes, especialment en el cas dels fixos discontinus que, molt probablement, és la figura contractual que les empreses fan servir per contractar els treballadors que abans de la reforma laboral tenien contractes de tipus temporal i, molt especialment, d’aquells que tenien contractes d’aquesta mena de molt curta durada.
4. Conclusions
Dos dels principals problemes del mercat de treball català han estat, des de fa un gran nombre d’anys, les elevades taxes de desocupació i temporalitat. Aquestes dues característiques han donat lloc a un mercat laboral de caràcter marcadament dual i que condemna una bona part dels seus treballadors, els menys protegits, a un situació d’elevada precarietat. Fa molts anys que els economistes han identificat aquesta situació del mercat de treball com una de les principals dificultats de l’economia catalana a l’hora d’aconseguir majors nivells de prosperitat general i menors nivells de desigualtat.
En aquest context, la reforma laboral de 2021 ha permès reduir de forma molt ràpida el percentatge de temporalitat contractual, que ha assolit xifres pràcticament idèntiques a les de la mitjana dels països de la UE27. Tanmateix, és important confirmar que la reducció de la temporalitat contractual també s’ha traduït en la reducció del que alguns economistes han definit com la temporalitat empírica, és a dir, el percentatge de treballadors que, sigui quin sigui el tipus de contracte que tenen, es veuen afectats per períodes curts de treball i transicions freqüents entre ocupació i desocupació.
El treball avalua els efectes de la reforma laboral de 2021 sobre la temporalitat al mercat de treball a Catalunya a partir de l’examen de les dades d’afiliació a la Seguretat Social. De manera específica s’examinen els efectes de la reforma sobre algunes mesures de temporalitat empírica com la durada dels períodes de treball efectiu i la dinàmica de creació i destrucció d’ocupació. La principal conclusió és que la reforma laboral ha modificat l’estructura del mercat de treball català, reduint la temporalitat contractual i dotant d’una major cobertura legal als treballadors en situació de precarietat. Tanmateix, el canvi contractual de molts treballadors en situació de temporalitat no ha reduït de forma significativa la seva inestabilitat, ja que tot i que la durada dels períodes d’afiliació a la Seguretat Social augmenta lleugerament, el ritme d’entrades i sortides d’ocupació es manté estable.
Caldrà estar amatents a l’evolució del mercat laboral català els propers anys per comprovar si la reducció de la temporalitat contractual es tradueix finalment en patrons més estables de creació i reducció de llocs de treball, major durada de les relacions laborals i, en definitiva, una reducció efectiva de la temporalitat empírica que pugui reduir els nivells de precarietat dels segments més vulnerables del mercat de treball.
Per acabar, es poden extreure tres darrers aprenentatges de la nostra anàlisi de la reforma laboral. En primer lloc, la taxa de temporalitat contractual segurament ja no és el millor indicador d’inestabilitat del mercat de treball, ja que ara molts treballadors que encara estan en situació de precarietat no tenen contractes temporals. Segon, la reforma ha demostrat no ser prou ambiciosa, ja que la restricció de l’ús generalitzat dels contractes temporals no ha impedit que es repliqués, en gran part, la situació prèvia pel que fa als nivells de temporalitat empírica. I per últim, l’assignatura pendent continua sent que les empreses estiguin més interessades en la creació de llocs de treball amb majors nivells d’estabilitat. Les tendències demogràfiques dels propers anys (els treballadors esdevindran més escassos) i el desitjable canvi cap a una economia de llocs de treball de més valor afegit podrien contribuir-hi de manera molt rellevant.
Referències
Ayllon, S. (2019) “Job insecurity and fertility in Europe” Journal of the Economics of the Household, 17:1321-1347
Cabrales, A., J.J. Dolado i R. Mora (2017) “Dual employment protection and (lack of) on-the-job training: PIAAC evidence for Spain and other European countries” SERIEs, 8:345-371
Conde-Ruiz, J.I., M. García, L.A. Puch i J. Ruiz (2023) “Reforming Dual Markets: “Contractual” versus “Empirical” Temporary Rates” Estudios sobre la Economía Española 2023/36, FEDEA
Felgueroso, F. (2024) “¿Cuántos son los trabajadores fijos discontinuos” Estudios sobre la Economía Española 2024/10, FEDEA
García L.F., E. Pla i C.Y. Ugarte (2024) “The Impact of the 2021 Spanish Labor Reform on Job Stability across Sectors”
García-Pérez, J.I., I. Marinescu i J. Vall-Castelló (2018) “Can Fixed-term Contracts Put Low Skilled Youth on a Better Career Path? Evidence from Spain” The Economic Journal, 129: 1693-1730
Guner, N., E. Kaya i V. Sánchez-Marcos (2024) “Labor Market Institutions and Fertility” International Economic Review, 65:1551-1587
Vall-Castelló, J. (2024) “Com els contractes temporals van escapçar la natalitat” Diari ARA, 6 d’abril de 2024
Document information
Published on 02/03/25
Submitted on 24/11/24
Volume El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 2025
Licence: CC BY-NC-SA license
