Aquest article analitza la transformació del mercat de lloguer a Catalunya entre el 2013 i el 2022, un
període marcat per un creixement sostingut dels preus del lloguer que ha superat àmpliament l’evolució dels salaris i la renda familiar disponible. Aquest fenomen ha derivat en una crisi d’accessibilitat residencial, accentuant desigualtats socioeconòmiques i territorials, i situant el lloguer com un factor clau de vulnerabilitat social.L’estudi aborda, en primer lloc, els factors estructurals i conjunturals que expliquen l’augment del règim de lloguer, incloent-hi la inaccessibilitat al mercat de compravenda, l’auge dels usos no residencials (lloguer turístic, lloguer temporal), l’entrada de nous actors institucionals i la concentració de la propietat. A partir de microdades de l’Enquesta de Condicions de Vida i altres fonts, s’analitzen les implicacions socials d’aquestes dinàmiques, posant un èmfasi especial en la taxa de sobrecàrrega financera, la pobresa energètica i les formes d’exclusió residencial. També es destaquen els impactes desiguals sobre col·lectius vulnerables com els joves, les llars amb rendes baixes i la població migrant, així com l’expansió dels problemes d’accessibilitat a segments de renda mitjana.
Les conclusions apunten a un fenomen estructural que transcendeix les explicacions basades en desequilibris puntuals entre oferta i demanda i reflecteix profunds canvis en el model de tinença i les estratègies de negoci immobiliari. Finalment, es discuteixen les limitacions de la resposta institucional i es plantegen reflexions sobre les necessitats d’intervenció per pal·liar les creixents desigualtats vinculades al mercat del lloguer.
Published on 02/03/25
Submitted on 26/11/24
Volume Sostenibilitat de les polítiques públiques, 2025
Licence: CC BY-NC-SA license
Are you one of the authors of this document?