Documents published in 2018 : Scipedia

APPLICATION OF QUALITATIVE REASONING IN ENGINEERING
L. Bozzo, A. Barbat, L. Torres

Applied Artificial Intelligence (1998). 12, 29-48

Abstract
Qualitative reasoning is an alternative problem-solving technique useful for the conceptual design of structures. Qualitative reasoning represents the relationships between parameters in a model, and a search computation assigns values represented by intervals and relevant points in the behavior. The traditional difference between analysis and design or input and output parameters in a procedural computation is not existent in qualitative reasoning, since all the parameters in a model are equally represented. Qualitative reasoning derives values for parameters even with incomplete and imprecise knowledge about the model. This work presents a qualitative structural analysis framework, suitable for the evaluation of conceptual designs as well as for tutoring systems. The framework has been implemented in a computer program called Agrippa using the computer language Prolog. Based on a representation of fundamental principles of equilibrium, compatibility, and force-deformation and an incomplete knowledge of geometry and topology, Agrippa derives the signs and relative magnitude of forces and displacements for three-dimensional models of structures.
Abstract
Qualitative reasoning is an alternative problem-solving technique useful for the conceptual design of structures. Qualitative reasoning represents the relationships between [...]
- 5
- read
Quina relació hi ha entre el model econòmic d’una plataforma d’Economia col·laborativa i la seva governança?
R. Espelt, M. Fuster

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L'Economia Col·laborativa (EC), és a dir, el consum col·laboratiu i la producció de capital i mà d'obra entre grups distribuïts recolzats per una plataforma digital, està creixent ràpidament i exponencialment. El seu desenvolupament planteja una sèrie de desafiaments: L’expectativa generada al voltant de les iniciatives d’EC les augura a contribuir a un desenvolupament sostenible de la societat que, al mateix temps, no sempre contribueix als béns comuns i a una democratització de l'economia. Al mateix temps que una declaració de la Unió Europea del gener de 2014 subratlla la capacitat d’innovació i d’aportació a l’ecologia de l’EC, és necessària una revisió holística de l’avaluació d’aquestes iniciatives per considerar el seu paper en la transformació social, econòmica i medi ambiental de la societat. L'impacte pertorbador del model EC més conegut, el de les corporacions com Uber i Airbnb, suscita una enorme controversia, mentre que existeixen models alternatius reeixits, com ara els comuns digitals i el cooperativisme de la plataforma que han rebut una atenció limitada. En aquest article estudiarem la relació que hi ha entre el model econòmic d’una plataforma d’EC i la seva governança. Per fer-ho analitzarem el model econòmic i de governança de 100 plataformes d’EC amb impacte a la ciutat de Barcelona. Els resultats d’aquesta investigació ens mostren que hi ha una correlació entre el model econòmic d’una plataforma d’EC i el seu model de governança. Aquests resultats ens signifiquen la rellevància que té el govern d’una plataforma digital que promogui l’EC.
Abstract
L'Economia Col·laborativa (EC), és a dir, el consum col·laboratiu i la producció de capital i mà d'obra entre grups distribuïts [...]
- 62
- read
Mobilitat Urbana a la Regio Metropolitana de Barcelona. Situació actual, tendencies í perpectives futures
S. Saurí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que converteix la congestió i, per consegüent, la pol·lució entre els principals problemes de les ciutats. I en un context on la qualitat de vida a les ciutats s’està convertint, sens dubte, en l’eix vertebrador de les polítiques municipals. Al mateix temps, s’estan produint en els darrers anys dos importants transformacions: canvi en el model energètic en la mobilitat i un desenvolupament vigorós de les tecnologies de les comunicacions i de la informació. Transformacions que estant tenint i tindran encara una incidència no menyspreable en el comportament i gestió de la mobilitat. L’objectiu de la ponència és analitzar la mobilitat urbana en les principals ciutats de Catalunya, i especialment en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, des de l’òptica de la quantia de desplaçaments i repartiment modals fins l’impacte econòmic i ambiental de la mobilitat. L’anàlisi, inclourà així mateix, les tendències i perspectives de canvi en l’àmbit de la mobilitat, fruit, en gran part, d’aquestes transformacions indicades.
Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que converteix [...]
- 28
- read
A finite element method for hydrodynamic testing of ship forms
J. García-Espinosa, R. Ribó

Julio García-Espinosa's Presentations at Congresses and Seminars (2001). 3

Abstract
This paper presents advances in recent work of the authors to derive a fractional step scheme based on the stabilized finite element method that allows overcoming the above mentioned problem, resulting in a efficient time accurate scheme. The starting point is the modified governing differential equations for the incompressible turbulent viscous flow and the free surface condition incorporating the necessary stabilization terms via a finite calculus (FIC) procedure developed by the authors . This technique is based on writting the different balance equations over a domain of finite size and retaining higher order terms. These terms incorporate the ingredients for the necessary stabilization of any transient and steady state numerical solution already at the differential equations level. The resulting stabilized equations are integrated in space using the standard finite element method, and in time using an implicit and uncoupled second order fractional step method.
Abstract
This paper presents advances in recent work of the authors to derive a fractional step scheme based on the stabilized finite element method that allows overcoming the above [...]
- 44
- read
Els objectius de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible 2016-2030
F. Granell

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les Nacions Unides han impulsat el desenvolupament dels països pobres des de els anys seixantes del segle XX tan per l’acció dels seus estats membres com de les agencies intergovernamentals del seu grup com de ONG, altres organismes com l’OCDE i empreses multinacionals implicades en una Responsabilitat Corporativa global. Això s’ha traduït en una sèrie de conferencies internacionals, els Objectius del Mil·lenni de 2000 a 2015, el Global Compact i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030. En aquestes pagines s’analitza el progres realitzat a través d’aquestes iniciatives que s’han plasmat en 8 Objectius del Mil·lenni (ODM) i 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Abstract
Les Nacions Unides han impulsat el desenvolupament dels països pobres des de els anys seixantes del segle XX tan per l’acció dels seus estats membres com [...]
- 41
- read
Energía Limpia para todos los Ciudadanos: ¿hacia dónde va Europa?
J. BATALLA, M. COSTA-CAMPI, X. CAMPS

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El cambio climático es un hecho fuera de duda que requiere de una transición energética que avance hacia una economía descarbonizada en un escenario a medio y largo plazo con objetivos a 2030 y 2050. Con este objetivo, el pasado día 30 de noviembre vio la luz el esperado paquete legislativo de energía y clima de la Comisión Europea, bajo el título de “Energía Limpia para todos los Ciudadanos”. Iniciativa comunitaria que comprende varias propuestas de Directivas, Reglamentos y otros documentos que marcarán el rumbo de la política energética de la Unión en los próximos años. La redacción final de todas estas propuestas, en estos momentos en fase de análisis y debate en el Parlamento europeo, sin duda será la herramienta clave para cumplir con los objetivos marcados por la Unión Europea que emanan del Acuerdo de París de 2016. Una indudable apuesta política por el liderazgo de la Unión Europea en la transición hacia un sistema energético cada vez más respetuoso con el medioambiente, dando prioridad a la eficiencia, al desarrollo de renovables y al papel dinamizador del consumidor en el funcionamiento del mercado eléctrico. Un proceso que debe ser visto como un campo de oportunidad y progreso en la medida que afecta a multitud de sectores como el energético, transporte, industria, edificación, etc. y que exige de un análisis detallada de sus potenciales implicaciones económicas, sociales y medioambientales.
Abstract
El cambio climático es un hecho fuera de duda que requiere de una transición energética que avance hacia una economía descarbonizada en un escenario [...]
- 42
- read
Políticas públicas para una efectiva transformación del sector energético: el papel de la regulación
J. BATALLA, X. CAMPS

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El Acuerdo de París, alcanzado en la XXI Conferencia de las Partes (COP21) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, contempla el compromiso de alcanzar la neutralidad de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) entre 2050 y 2100 para contener el efecto calentamiento de la Tierra. Un objetivo de descarbonización tan ambicioso como este exige de un profundo cambio en las formas de producción y consumo de energía en el horizonte del 2050. En otras palabras, la lucha contra el cambio climático y los efectos que se derivan del mismo, exige cambiar patrones y modos de consumo, incrementar el grado de penetración de las energías renovables, así como mejorar de forma drástica en ámbitos como la eficiencia energética. Este cambio de modelo económico – sin obviar su relevancia es necesario tener presente que no es una cuestión que se circunscriba exclusivamente en el sector energético – exige de la implicación y concienciación del conjunto de las Administraciones públicas – en la esfera europea, española y catalana –, de las empresas y de los ciudadanos. El presente paper pretende centrarse en el papel de la regulación económica a la hora de proveer las señales e incentivos correctos en este necesario proceso de transición hacia la hacia la descarbonización de nuestro modelo económico. Es necesario un marco regulatorio y de gobernanza capaz de dar cumplimiento a los objetivos de sostenibilidad medioambiental, todo ello sin obviar otros aspectos clave de la política económica y energética como la seguridad de suministro y la competitividad de nuestro tejido productivo.
Abstract
El Acuerdo de París, alcanzado en la XXI Conferencia de las Partes (COP21) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, contempla [...]
- 26
- read
Estratègies de futur per a l'agroalimentació catalana
F. Reguant

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El sector agroalimentari català ha demostrat, al llarg dels darrers cinquanta anys, una gran capacitat d’adaptació i creixement en un entorn de dificultat. Tanmateix el segle XXI obre un nou escenari amb noves exigències i nous condicionants. Ens trobem en un moment de grans canvis que requereixen, si més no, revisar les estratègies a fi d’assolir les vies apropiades per a un desenvolupament sostenible capaç de donar resposta als nous desafiaments. El document assenyala els aspectes crítics i proposa estratègies d’avenç al si d’un escenari complex i exigent.
Abstract
El sector agroalimentari català ha demostrat, al llarg dels darrers cinquanta anys, una gran capacitat d’adaptació i creixement en un entorn de dificultat. [...]
- 62
- read
La importància de la universitat per el desenvolupament i la necessitat d’una reforma
F. Parellada, J. Olivella, X. Marcet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La universitat té una dimensió com a organització molt important; unes funcions socialment i econòmicament decisives, com son la formació i la creació de coneixement, la transferència, la valorització i el compromís social, i per tant uns reptes de present i de futur de primer nivell. Les dades disponibles constaten una molt notable resposta qualitativa i quantitativa de la universitat catalana que la situen, en la majoria dels àmbits, en els primers llocs entre les universitats espanyoles. Tanmateix ens hem de preguntar si la seva contribució respon suficientment al conjunt de requeriments de la demanda i si està suficientment preparada, o s’està preparant, pel futur. La resposta a aquestes dues qüestions es menys afalagadora i orienta la reflexió en la direcció de la necessitat del canvi i de la capacitat per emprendre una reforma. Diversos elements de caràcter institucional i cultural son barreres a la transformació que faria falta. En una visió optimista, la universitat acabarà reaccionant per si mateixa. Però també pot ser que només canvií i de forma parcial, forçada per la pressió de l’entorn.
Abstract
La universitat té una dimensió com a organització molt important; unes funcions socialment i econòmicament decisives, com son la formació [...]
- 14
- read
Mercados financieros: el "trilema" competencia - calidad - regulación
J. Hortalà

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La proliferació de l’automòbil que va començar fa una cinquantena d’anys va portar a una reducció de la utilització del transport públic a les ciutats i a l’eliminació de serveis i, en molts casos, d’alguns modes com el tramvia o els troleibusos. Aquests modes es consideraven sorollosos o antiquats i representaven un impediment a una circulació que es volia tan ràpida com fos possible. Es va acceptar, en definitiva, que els cotxes dominessin els carrers i se n’apropiessin també per a l’aparcament. Aquest paradigma de “modernitat” genera unes externalitats que ara tenim ben identificades (contaminació de l’aire, producció de CO2, soroll, accidents i congestió1, a més d’una inacceptable ocupació de l’espai públic). Poc a poc, aquests efectes indesitjats han anat empenyent als responsables de les ciutats dels països més desenvolupats a posar impediments al trànsit i, en paral·lel, per no perjudicar la mobilitat, a recuperar i millorar els serveis col·lectius de transport urbà. En aquest context sembla evident la necessitat de planejament del sistema de transport urbà i d’una adequada regulació del seu funcionament per evitar que la situació tendeixi al col·lapse i a uns nivells de contaminació insuportables per una societat moderna i desenvolupada. Aquesta intervenció pública ha de perseguir uns objectius d’eficiència global per a la societat que incorpori el pes de les externalitats. Els plans han de ser de qualitat i acceptats pels ciutadans, però és fonamental que es disposi dels mitjans financers per poder-los materialitzar. Cal doncs tenir clar d’on sortiran aquests mitjans per tal de programar amb realisme les mesures que comporten inversió i per assegurar la cobertura dels dèficits d’explotació que genera el transport públic. També cal preveure el paper que han de tenir les diferents administracions públiques en el finançament del sistema.
Abstract
La proliferació de l’automòbil que va començar fa una cinquantena d’anys va portar a una reducció de la utilització del transport [...]
- 9
- read
La disrupción tecnológica ya está aquí. Cómo afecta a las personas, los gobiernos y las empresas
I. Torre, L. Torralba, J. Rivera

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
A finales de 2017, siete de las ocho empresas de mayor valor en el mundo eran tecnológicas (hace apenas diez años, sólo había una entre las… ¡veinticinco primeras!). Cuatro de las siete personas más ricas del mundo son fundadoras de empresas tecnológicas. Compañías de publicidad por internet como Google o Facebook valen solas veinte veces lo que vale la principal red de cadenas de televisión en EEUU, la CBS. Un gigante de la distribución por comercio electrónico como Amazon vale en bolsa el doble que la red de grandes almacenes Wal-Mart, y quinientas veces lo que vale otro gran distribuidor, Sears. Se fundan continuamente nuevas empresas de tecnología disruptoras y, algunas de ellas, sin ni si quiera cotizar en bolsa, alcanzan valoraciones de más de mil millones de dólares en poco tiempo. Son las conocidas como “unicornios”. Hoy en día existen ya 215, que valen en conjunto unos 747.000 millones de dólares. La empresa de transporte Uber es un “unicornio”. Hace poco, ha sido valorada en más de 60.000 millones de dólares, más que el valor de todas las compañías de alquiler de coches juntas. La red para compartir pisos Airbnb, que tan sólo tiene ocho años de vida, vale más que el gigante hotelero Marriott, con ochenta años de antigüedad. Recientemente, Softbank lanzó el fondo de venture capital “Vision” para invertir en la revolución tecnológica. Tiene la friolera de 93.000 millones de dólares para invertir. Es posiblemente el mayor fondo de capital privado lanzado nunca. En 1960, la empresa más valiosa del mundo era General Motors, y empleaba a 600.000 personas para ganar unos 7.600 millones de dólares en dinero actual. Hoy en día, la principal empresa en valor es Apple, que gana 84.000 millones de dólares, más de diez veces lo que ganaba General Motors, pero que emplea tan sólo a 116.000 trabajadores. En otras palabras, el beneficio neto por empleado de Apple multiplica por 57 el que en su momento generaba General Motors, abriendo enormes interrogantes sobre si en el futuro habrá suficientes trabajos para todos. Como dijo Voltaire, el trabajo nos libra de los tres males peores, “el vicio, el aburrimiento y la necesidad”. Podríamos añadir la auto-insatisfacción, pero si nos preocupa el futuro de los trabajos, deberíamos también preocuparnos de los cuatro males inherentes. Pero, ¿qué está pasando? La confluencia de una multiplicación en la capacidad de procesar datos con el empleo de algoritmos avanzados que permiten tratarlos está acelerando la disrupción tecnológica. Datos que crecen de forma desenfrenada gracias a la popularización de internet (accesible para la mitad de la población), la accesibilidad a los smartphones y los sensores capaces de conectar todo tipo de máquinas a internet. Todo ello constituye el caldo de cultivo de la aceleración de la disrupción tecnológica, proceso que se ha denominado “la cuarta revolución industrial”.
Abstract
A finales de 2017, siete de las ocho empresas de mayor valor en el mundo eran tecnológicas (hace apenas diez años, sólo había una entre las… [...]
- 562
- read
Transformación de los canales de intermediación del ahorro. El papel de las fintech. Una especial consideración a los roboadvisors
D. Cano

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El endurecimiento de las exigencias de solvencia de las entidades crediticias, en un contexto de tipos de interés en mínimos y de coste de capital en máximos, ha intensificado la transformación del sistema de intermediación del ahorro en el Área euro. Éste transita cada vez menos por las entidades crediticias, que se ven sustituidas por los mercados de capitales. En consecuencia, las necesidades de financiación se cubren cada vez de forma más frecuente mediante la emisión de activos financieros como bonos y acciones, en detrimento de los préstamos bancarios. Nos estamos acercando, aunque todavía estemos muy lejos, a lo que se observa en las economías anglosajonas, especialmente en EEUU. Este nuevo modelo de ahorro/financiación tiene importantes consecuencias para distintos agentes implicados, y no sólo las entidades o los mercados, sino el sector público, las empresas y, especialmente, las familias. Una mayor fracción del ahorro invertido en títulos de renta fija y variable implica la asunción de riesgos de liquidez, de mercado y de crédito que, en ocasiones, puede ser desconocido, excesivo y no recomendable. De esta forma, fórmulas de inversión colectiva como los fondos de inversión o los ETF se configuran como el vehículo idóneo para la materialización del ahorro. Y las fintech, especialmente los roboadvisor, como una opción para el asesoramiento y la planificación financiera.
Abstract
El endurecimiento de las exigencias de solvencia de las entidades crediticias, en un contexto de tipos de interés en mínimos y de coste de capital en máximos, [...]
- 295
- read
RESILTRACK-Kick-off-CIMNE
O. Fruitos Bickham

RESILTRACK Project (2018). 2

Abstract
El objetivo del RESILTRACK es el de diseñar un sistema que permita conocer el estado de la infraestructura ferroviaria y su afectación ante fenómenos climáticos adversos en tiempo real, así como prever el comportamiento de la misma para actuar donde es necesario obteniendo así infraestructuras ferroviarias resilientes ante los efectos del cambio climático.
Abstract
El objetivo del RESILTRACK es el de diseñar un sistema que permita conocer el estado de la infraestructura ferroviaria y su afectación ante fenómenos [...]
- 34
- read
Hydrodynamic coefficients estimation for Underwater Autonomous Vehicles using CFD code
A. Pellicer

Research Reports of the Escuela Técnica Superior de Ingeniería Naval (ETSINO) (2013). 4

Abstract
This Master Thesis is focused on the estimation the hydrodynamic coefficients for Underwater Autonomous Vehicle (AUV) by means of CFD code. First a state of art of AUVs development is presented. Second, the sizing process for AUVs is studied. The main decissions on the design of this type of vehicles is showed. Third, hydrodynamic coeffcients required to solid rigid movement of AUV is presented. Fourth, an estimation of these coefficient is carried out using different formulation. Fifth, coefficient for REMUS 100 AUV are estimated using CFD code Tdyn. Then a comparison with experimental results obtained for others authors is showed. Finllay, some interesting conclusions and futher reseach are outlined.
Abstract
This Master Thesis is focused on the estimation the hydrodynamic coefficients for Underwater Autonomous Vehicle (AUV) by means of CFD code. First a state of art of AUVs development [...]
- 34
- read
Estimation and comparison of towing tank resistance for round bilge fishing ships using differents numerical techniques
D. López

Research Reports of the Escuela Técnica Superior de Ingeniería Naval (ETSINO) (2015). 3

Abstract
This degree thesis deals with the estimation of towing tank resistance of fishing vessel with round bilge. First, a state of art of fishing vessel is presented. Second, the usual statistical methods to predict the towing tank resistance of fishing vessel are analyzed. Third, a typical fishing vessel with round bilge is designed. Some parameters of designed fishing vessel are analysed. Fourth, the statistical method are applied to fishing vessel. The results are compared. Fifth, a towing tank analysis with CFD code Tdyn is carried out. The results of CFD and other numerical mentod are compared. Finally some conclusions are presented.
Abstract
This degree thesis deals with the estimation of towing tank resistance of fishing vessel with round bilge. First, a state of art of fishing vessel is presented. Second, the [...]
- 10
- read
Verification of SeaFEM - FAST tool capabilities for certification and fully coupled analysis of offshore wind turbines
A. García-Valenzuela

Research Reports of the Escuela Técnica Superior de Ingeniería Naval (ETSINO) (2019). 2

Abstract
This Master thesis is focussed in the verification of the capabilities of SeaFEM - FAST tool to carry out the fully coupled analysis of offshore wind turbines. First, a state of art of fully coupled analysis is presented. Then, rules to clasify and to certificate offshore wind turbines is studied. Design load conditions for OC3- Hywind NREL 5 MW Baseline are computed.
Abstract
This Master thesis is focussed in the verification of the capabilities of SeaFEM - FAST tool to carry out the fully coupled analysis of offshore wind turbines. First, a state [...]
- 29
- read
“De les Smart a les Wise Cities: reptes i oportunitats d’un nou paradigma glocal i sostenible per l’economia catalana”
J. Coll

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La urbanització, el canvi tecnològic i la incapacitat del sistema capitalista actual per resoldre els grans reptes de la humanitat –pobresa i desigualtat, deteriorament ambiental i gestió dels recursos, robotització i automatització del treball- dibuixen un nou escenari econòmic i polític on el gran eix vertebrador del progrés són les ciutats. Els clústers més innovadors ja no es troben a Europa i els EEUU, sinó a Àsia, que aglutina el major procés urbanitzador i demogràfic del món. Paral·lelament, emergeix un nou paradigma empresarial on les organitzacions necessiten lideratges i cultures capaces d’entendre el seu rol en una realitat complexa, d’adaptar-se al canvi constant i de generar valor per un consumidor més connectat, exigent i conscient de l’impacte del seu comportament en la sostenibilitat. Quines són les oportunitats per l’economia catalana? Paraules clau: ciutats, 4a revolució industrial, nou paradigma, sostenibilitat, consumidor conscient, món VUCA
Abstract
La urbanització, el canvi tecnològic i la incapacitat del sistema capitalista actual per resoldre els grans reptes de la humanitat –pobresa i desigualtat, [...]
- 95
- read
El impacto de los precios públicos progresivos sobre la tasa de abandono universitario: el caso de Catalunya
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La valoración de los precios de los servicios públicos no puede realizar en el vacío y, por tanto, sin referencia al sistema impositivo en general y, particularmente su suficiencia financiera y su progresividad. El argumento que señala que la eliminación de los precios públicos de los servicios públicos es una medida favorable a los intereses de los ciudadanos con menos recursos no se puede evaluar sin tener en cuenta los parámetros del resto del sistema fiscal del territorio en el que se quiere implantar la medida. La simplicidad de este tipo de propuestas puede generar que la buena voluntad produzca mayor injusticia social y desigualdad que la existente con anterioridad a la implantación de la medida. Desde esta perspectiva una sociedad con una democracia de calidad debe tener los elementos para argumentar de forma razonable y lo más científica posible, cuál es el nivel de precios más adecuado para los servicios público teniendo en cuenta la estructura social y la configuración general del sistema tributario.. Es fundamental, por tanto, que cualquier propuesta sobre este tema esté fundamentada en los principios de suficiencia y progresividad del sistema tributario en su conjunto. No vale argumentar que la progresividad debería ser superior o los impuestos más altos cuando no existe la voluntad política, ni la capacidad, para producir dichos cambios en la tributación. Y, en cualquier caso, mientras se consigue el consenso político para mejorar la progresividad del sistema la tarifación social de los precios públicos puede colaborar en la mejora de la capacidad redistributiva del sector público. Proponer dos medidas con efectos contrapuestos, prometer aumentar la progresividad en el futuro cuando políticamente sea posible, y pedir la eliminación de los precios públicos con tarifación en función de la renta, es simplemente un reflejo de una política económica incoherente. También es incoherente proponer utilizar el IRPF para aumentar la progresividad del sistema y, simultáneamente, renegar de los sistemas de tarifación social en función de la renta declarada aduciendo que no refleja con precisión la capacidad económica de las familias. El problema de la evasión fiscal, presente todos los países en mayor o menor medida, no puede justificar que el IRPF sea bueno como mecanismo de redistribución de la renta pero un sistema de tarifación social basado en la renta declarada no lo sea. Persiguiendo el problema de la evasión fiscal se resuelven ambos problemas simultáneamente (la falta de recaudación y la mayor justicia en la tarifación social de los precios de los servicios públicos). Además de contrastar los precios de los servicios públicos con los ingresos tributarios también hay que determinar conjuntamente que servicios públicos tienen mayor beneficio social, que servicios tienen mayor beneficio privado (apropiable por el usuario) y cuáles son esenciales.
Abstract
La valoración de los precios de los servicios públicos no puede realizar en el vacío y, por tanto, sin referencia al sistema impositivo en general y, [...]
- 82
- read
Asignatura pendiente: la evaluación de políticas públicas de vivienda
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar evaluaciones detalladas de las políticas públicas, entendidas en sentido amplio (infraestructuras de transportes, infraestructuras científicas, inversión en capital humano, vivienda, etc.), para poder entender el alcance de su impacto y su deseabilidad relativa en términos de sus beneficios sociales. El trabajo se centra en el campo de las políticas de vivienda por motivos de espacio pero se puede aplicar todas las políticas públicas. “Hasta la fecha ha habido muy poca evaluación de la política de vivienda en Francia a pesar de su elevado coste (40.000 millones en 2010)…” Trannoy y Wasmer (2013) “Sorprendentemente, a pesar de su volumen, no se ha cuestionado la eficiencia de las ayudas a la vivienda en Francia” G. Fack (2006) “A pesar de representar casi un 2% del PIB no sabemos prácticamente nada sobre el impacto de la política pública de vivienda en España” García Montalvo y Mas (2000) Las citas que inician esta sección muestran el significativo peso de la política de vivienda en los presupuestos públicos y la escasez en la evaluación de sus resultados sigue siendo un ejercicio escasamente practicado. El problema de la evaluación no se circunscribe a la política de vivienda: prácticamente no se evalúa ninguna política pública2. Mientras que sería impensable que un nuevo medicamente no pasará por una evaluación estricta de su eficacia comparada y la ausencia de efectos secundarios negativos, en las políticas públicas no se sigue el mismo criterio. En la política educativa, infraestructuras, vivienda, etc. suelen primar los intereses políticos y los “a prioris” por encima de la evidencia científica. En el mejor de los casos muchos gestores públicos tienen buenas intenciones pero pocos conocimientos y mucha ingenuidad. Por desgracia se ha demostrado muchas veces que la aseveración de Camus en “La plaga”: “El mal que hay en el mundo proviene casi siempre de la ignorancia y las buenas intenciones pueden hacer tanto daño como las malas si falta el conocimiento”.
Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar evaluaciones detalladas de las políticas públicas, entendidas en sentido amplio (infraestructuras de transportes, [...]
- 25
- read
Innovacions de producte i de procés. Caracterització i impacte.
J. Angusto

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
A la tercera edició dels seus principis d’economia política, David Ricardo s’esmenava o complementava a si mateix i donava per bona la possibilitat que el fet de substituir treball per capital, mitjançant la implementació d’una innovació de procés, pogués acabar suposant la destrucció neta de llocs de treball. Ho il·lustrava amb un senzill exemple en què un empresari agrari desenvolupava una màquina nova, gràcies a la qual podia obtenir els mateixos beneficis amb una menor producció i nivell d’ocupació. Les dades del seu exemple són les següents: l’empresari disposa d’un capital de 20.000, 7.000 en actius fixes i 13.000 en circulant, que destina a pagar a salaris per obtenir un producte de 15.000, amb la venda del qual aconsegueix un marge de beneficis de 2.000 o, el que és el mateix un rendiment del 10% sobre el seu capital. En un moment donat, però, decideix destinar 7.500 del capital circulant al desenvolupament d’una nova màquina, la qual cosa només li deixa per a salaris 5.500; un import que suposa molts menys treballadors però encara prou per produir, gràcies a la màquina, per un import de 7.500 i obtenir els mateixos 2.000 o 10% de beneficis. Amb això, la producció haurà caigut en un 50%, l’ocupació en un 68%, el quocient capital producte haurà passat de 1,33 a 2,66, la productivitat per treballador haurà passat d’1,15 a 1,36, i la taxa de guanys serà la mateixa. És a dir: tot i l'augment de la productivitat del treball, cauria la total i la participació salarial, que passaria del 86,66% al 73,33% del producte, i les rendes del capital passarien de representar el 13,33% al 26,66% del producte; alhora, l’atur s’hauria incrementat de manera molt significativa i el PIB per càpita hauria disminuït.
Abstract
A la tercera edició dels seus principis d’economia política, David Ricardo s’esmenava o complementava a si mateix i donava per bona la possibilitat [...]
- 24
- read
Artificial Intelligence and The Future of Finance
M. Noguer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
We provide in this paper an analysis of how Artificial Intelligence (AI) companies are and will be changing the Financial Services Industry. In particular two main areas will be disrupted by AI and Machine Learning (ML) technologies: Financial Marketing and Investing. Both disciplines are in the middle of a big data revolution: larger, structured and unstructured datasets, modern Data Analysis that makes extensive use of Ai and ML and faster and cheaper computing paradigms. Financial Marketing is now digital marketing and that means the inevitability of algorithms taking over the value chain process. Consumers want a 24 / 7 easy access to services and products that can be achieved only obviously with a high degree of automation. These are uncharted territories algorithms should help to customize the new digital experience. Investing is an information processing game, AI and ML will help there in modeling unstructured data using Natural language Processing techniques to measure for example sentiment and some Machine Learning supervised and unsupervised techniques that allow for more flexibility in capturing highly dimensional non-linear data generating processes. All models in financial markets obviously should deal with very noisy data generating processes possibly non-stationary. All financial services firms should expand their technology / modeling toolbox to these techniques. They will transform finance the only open question is when.
Abstract
We provide in this paper an analysis of how Artificial Intelligence (AI) companies are and will be changing the Financial Services Industry. In particular two main areas will [...]
- 126
- read
Reempresa: un mercat d’oportunitats
D. Garrofé, A. Arcos, A. Colomer, O. Alba, L. Sallent

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El Centre de Reempresa de Catalunya és el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya (www.reempresa.org). És un nou model d’emprenedoria i de creixement empresarial: un mecanisme professional pel qual un o més reemprenedors accedeixen a la propietat d’una empresa d’altres, en funcionament, per a fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. És una iniciativa de la patronal Cecot (www.cecot.org) i de la fundació Autoocupació (www.autoocupacio.org) i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comissió Europea i de més d’un centenar d’institucions, ajuntaments i diputacions que fan de la Reempresa un clar exemple de les possibilitats que ofereix la col·laboració público-privada. Des de finals dels anys 80, diversos països europeus varen començar a donar importància a la consecució d’un entorn favorable per a la transmissió d’empreses, doncs tant important és afavorir la creació de nous negocis, com assegurar la continuïtat dels ja existents i evitar el seu tancament per motius no econòmics. Des de llavors, la Unió Europea ha emès diverses recomanacions als estats membres per tal de millorar la legislació, la fiscalitat i el finançament en relació a la compravenda d’empreses, així com per assegurar l’existència de mercats transparents i serveis de suport als petits i mitjans empresaris que els ajudin al llarg de tot el procés. L’any 2010, sota un entorn de greu crisi econòmica i una taxa d’atur elevada i creixent, des de Cecot es va creure oportú la creació d’un servei i un marketplace que tingués per objectiu afavorir la compravenda de petites i mitjanes empreses i evitar així la pèrdua de llocs de treball i salvaguardar el teixit empresarial del país. Així, va néixer la Reempresa, que funciona, no solament com un mercat transparent on promocionar i creuar l’oferta i la demanda, sinó com a eina de suport i consultoria a ambdues parts a través d’una metodologia pròpia d’acompanyament a totes les parts implicades.
Abstract
El Centre de Reempresa de Catalunya és el mercat de compravenda de petites i mitjanes empreses de Catalunya (www.reempresa.org). És un nou model d’emprenedoria [...]
- 19
- read
Creixement inclusiu urbà: desigualtat i risc de pobresa a Catalunya i la metròpoli de Barcelona
J. Trullén, V. Galletto, S. Aguilera, M. Fíguls

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En els darrers anys institucions com la OCDE i UN-Habitat estan plantejant la necessitat d’activar noves estratègies de creixement inclusiu de naturalesa urbana o metropolitana. La metròpoli de Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta fins a la crisi econòmica de 2008-2013 va seguir un model de creixement que va assolir resultats molt importants en termes de creixement de la producció i de l’ocupació, amb avenços molt significatius en la correcció de la desigualtat. Aquest model de creixement inclusiu es reverteix amb la crisi, amb retrocessos molt importants tant en termes de producció i ocupació com en la distribució de la renda. La ponència estudia com la crisi econòmica que afecta tant a la metròpoli de Barcelona com al conjunt de l’economia catalana incideix sobre els principals indicadors de desigualtat a partir de l’explotació de l’Enquesta de Condicions de Vida del INE i Eurostat. Es mesura la desigualtat a Catalunya i Espanya a través del coeficient de Gini pel període 2006-2016 posant el focus en les diferències en el nivell i l’evolució de la desigualtat segons el lloc d’origen de la població (població estrangera). S’estudia també l’evolució de la taxa de risc de pobresa a Catalunya i Espanya, La taxa de risc de pobresa de la població nascuda a l’estranger assoleix uns valors més elevats (entre 20 i 30 punts percentuals més) que els de la població nascuda a Espanya. Es presenten també resultats sobre l’impacte que el lloguer imputat presenta en la desigualtat. Es tracta d’una estimació sobre els guanys que obtenen les famílies pel fet de disposar d’habitatge propi i/o d’habitatge social. Aquesta imputació és molt significativa en diferents països europeus. L’impacte del lloguer imputat millora el coeficient de Gini encara més al conjunt d’Espanya que a Catalunya. La taxa de risc de pobresa després d’aplicar lloguers imputats baixa pel conjunt de la població excepte per a la població nascuda a l’estranger. Finalment, es presenten resultats sobre la taxa de risc de pobresa per Barcelona, l’AMB, la Regió Metropolitana i Catalunya.
Abstract
En els darrers anys institucions com la OCDE i UN-Habitat estan plantejant la necessitat d’activar noves estratègies de creixement inclusiu de naturalesa urbana [...]
- 0
- read
RESILTRACK-Kickoff-CIMNE
O. Fruitos Bickham

RESILTRACK Project (2018). 1
- 27
- read
A time-domain finite element method for seakeeping and wave resistance problems
B. Servan Camas

(2016). Doctoral Thesis. School of Naval Architects and Marine Engineers, Polytechnic University of Madrid

Abstract
The objective of this thesis is the research on numerical algorithms to develop numerical tools to simulate seakeeping problems as well as wave resistance problems of ships and floating structures. The first tool developed is a wave diffraction-radiation solver. It is based on the finite element method (FEM) in order to solve the Laplace equation, as well as numerical schemes based on FEM, streamline integration, and finite difference method tailored for solving the free surface boundary condition. It has been developed numerical tools to solve solid body dynamics of multibody systems with body links across them. This tool has been integrated with the wave diffraction-radiation solver to solve wave-body interaction problems. Also it has been tailored coupling algorithms with other numerical tools in order to solve multi-physics problems. In particular, it has been performed coupling with a MEF structural solver to solve fluid-structure interaction problems, with a mooring solver, and with a solver capable of simulating internal flows in tanks to solve couple seakeeping-sloshing problems. Numerical simulations have been carried out to validate and verify the developed algorithms, as well as to analyze case studies in the areas of marine engineering, offshore engineering, and offshore renewable energy.
Abstract
The objective of this thesis is the research on numerical algorithms to develop numerical tools to simulate seakeeping problems as well as wave resistance problems of ships [...]
- 40
- read
Assessing the nearly zero-energy building gap in university campuses with a feature extraction methodology applied to a case study in Spain
J. Cipriano

Articles on Energy (2018).

Abstract
Public universities face the challenge of retrofitting the actual campus buildings into nearly zero-energy buildings (NZEB). In this study, a novel methodology for evaluating historical energy use and renewable energy production for all the buildings of a university, including hourly, daily and monthly data assessments is presented. This analysis is useful as a baseline for comparisons with future energy retrofits and enables determining the current gap between actual energy indicators at building and campus levels and the established limits for NZEB non-residential buildings in the European Union. The methodology is applied to a case study at the University of Lleida, a typical average-size university in Spain. Results show a wide variation in energy use among campus buildings, ranging between 50 and 470 kWh/m2 year. Constant or slightly increasing energy use and decreasing trends in renewable energy generation are observed. The daily electricity profiles have shown similar patterns among buildings and substantial potential energy savings during unoccupied periods. In the NZEB analysis, the average non-renewable primary energy use is about 4 times higher than the maximum estimated Spanish threshold range of 45–55 kWh/m2 year. Deep energy renovation strategies are, thus, needed for universities to meet EU NZEB targets.
Abstract
Public universities face the challenge of retrofitting the actual campus buildings into nearly zero-energy buildings (NZEB). In this study, a novel methodology for evaluating [...]
- 11
- read
Constitutive and Geometric Nonlinear Models for the Seismic Analysis of RC Structures with Energy Dissipators
P. Mata, A. Barbat, S. Oller, R. Boroschek

Archives of Computational Methods in Engineering (2008). 15, 489–539, DOI 10.1007/s11831-008-9024-z

Abstract
Nowadays, the use of energy dissipating devices to improve the seismic response of RC structures constitutes a mature branch of the innovative procedures in earthquake engineering. However, even though the benefits derived from this technique are well known and widely accepted, the numerical methods for the simulation of the nonlinear seismic response of RC structures with passive control devices is a field in which new developments are continuously preformed both in computational mechanics and earthquake engineering. In this work, a state of the art of the advanced models for the numerical simulation of the nonlinear dynamic response of RC structures with passive energy dissipating devices subjected to seismic loading is made. The most commonly used passive energy dissipating devices are described, together with their dissipative mechanisms as well as with the numerical procedures used in modeling RC structures provided with such devices. The most important approaches for the formulation of beam models for RC structures are reviewed, with emphasis on the theory and numerics of formulations that consider both geometric and constitutive sources on nonlinearity. In the same manner, a more complete treatment is given to the constitutive nonlinearity in the context of fiber-like approaches including the corresponding cross sectional analysis. Special attention is paid to the use of damage indices able of estimating the remaining load carrying capacity of structures after a seismic action. Finally, nonlinear constitutive and geometric formulations for RC beam elements are examined, together with energy dissipating devices formulated as simpler beams with adequate constitutive laws. Numerical examples allow to illustrate the capacities of the presented formulations.
Abstract
Nowadays, the use of energy dissipating devices to improve the seismic response of RC structures constitutes a mature branch of the innovative procedures in earthquake engineering. [...]
- 15
- read
La Economía Circular: una oportunidad para la Unión Europea
D. Calleja Crespo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En la actualidad, la economía circular ha emergido como uno de los conceptos clave en el establecimiento de un nuevo paradigma económico en el que se desvincula el crecimiento económico del consumo y utilización de recursos naturales. La transición hacia este nuevo modelo basado en un sistema productivo sostenible y respetuoso con el medio ambiente creará nuevos puestos de trabajo y permitirá a la Unión Europea (UE) hacer frente a desafíos medioambientales, económicos y sociales de carácter global. Para la UE, la transición hacia una economía circular es una apuesta clave en la política medioambiental de la próxima década.
Abstract
En la actualidad, la economía circular ha emergido como uno de los conceptos clave en el establecimiento de un nuevo paradigma económico en el que se desvincula [...]
- 22
- read
La valoración económica de los ecosistemas en la gestión del medio natural.
D. Alvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Tal y como sucedió con el Informe Stern que supuso un importante cambio de actitud de la comunidad internacional respecto al cambio climático, el informe TEEB supuso un antes y un después en la puesta en valor de la biodiversidad y de los servicios de los ecosistemas. Este cambio de actitud se produjo, en parte, gracias a la consideración de la valoración económica de los servicios de los ecosistemas y la importancia que su conservación y evitar su pérdida representa para el conjunto de la sociedad. Integrar la valoración económica en la gestión de las infraestructuras verdes, se convertirá a corto plazo en una necesidad para cubrir las demandas de la sociedad y gracias a herramientas como el Protocolo de Capital Natural que permiten armonizar las metodologías existentes, este proceso se podrá llevar a cabo mediante un proceso reglado.
Abstract
Tal y como sucedió con el Informe Stern que supuso un importante cambio de actitud de la comunidad internacional respecto al cambio climático, el informe TEEB [...]
- 18
- read
Impacte socio-econòmic de la implantació de la Nova Oficina Judicial: anàlisi cost-benefici
A. Garola, X. Farriols, F. Fabregat

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La justícia és un dels pilars de l’estat del benestar i les seves actuacions tenen un gran impacte en termes econòmics. Per tant, és important avaluar les inversions en aquest àmbit per tal de posar en relleu la seva viabilitat. Aquesta ponència mostra els resultats d’una anàlisi cost-benefici aplicat al projecte de nova oficina judicial impulsat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La Nova Oficina Judicial (NOJ) ha estat un dels eixos centrals de l’actuació en l’àmbit de la justícia a Catalunya en els darrers anys. Es tracta d’implantar el nou model d’oficina judicial i fiscal, i desenvolupar les noves tecnologies de comunicació i gestió de la informació a l’àmbit de la Administració de justícia. Es posa en relleu l’abast de l’impacte que pot tenir la millora de l’eficiència a la justícia. S’explica la metodologia, els resultats obtinguts i la necessitat d'aplicar tècniques d'avaluació econòmica per tal d’avaluar l’impacte tant en els comptes de l’administració com en la societat en el seu conjunt.
Abstract
La justícia és un dels pilars de l’estat del benestar i les seves actuacions tenen un gran impacte en termes econòmics. Per tant, és important [...]
- 15
- read
Impacte de les noves tecnologies en la mobilitat i les infraestructures de transport
J. Calafí Guasch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida aparició i penetració de noves tecnologies disruptives, que imaginen nous productes, que modifiquen patrons de consum, que creen gegants empresarials tecnològics i empetiteixen algunes empreses centenàries. Quan parlem de noves tecnologies ens referim al vehicle autònom, elèctric, compartit, al big data, a l’Internet of Things, a la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el transport, a la sensorització, als avenços en els Sistemes Intel·ligents de Transport, a les noves energies, a l’electrificació de la mobilitat, als avenços en les bateries, a les impressores i la fabricació 3D, a la digitalització, als nous materials més sostenibles i més durables com el grafè, al Mobility as a Service (MaaS), al comerç electrònic, al teletreball, a l’economia col·laborativa o a la participació ciutadana en els processos de decisió. Tots aquests canvis ja alteren múltiples esferes de la nostra vida pública i privada, i evidentment, la manera com ens movem cada dia – la mobilitat - i amb què ens movem, és a dir, les infraestructures de transport. A diferència d’altres processos històrics on el mitjà de transport és el veritable protagonista – des de l’aparició de la roda, passant pel ferrocarril, el vehicle privat o la globalització a través del transport marítim – és possible que els nous canvis siguin més intensos en els patrons i en la manera com entenem la mobilitat. Cada revolució té els seus mitjans de transport específics i segurament en aquest l’element principal sigui la digitalització. Davant d’aquest nou paradigma el primer pas és fer-se les preguntes adequades, que ens puguin ajudar no només a estar preparats per a aquest futur incert sinó també per formar-ne part i pilotar aquets canvis en la direcció adequada, canvis que ens haurien de servir per millorar la qualitat de vida, reduir la dependència energètica, augmentar l’eficiència, millorar la sostenibilitat econòmica, financera i ambiental de la mobilitat i incrementar la seguretat. Quan seran rellevants les noves tecnologies i en quina mesura? Afectaran directament o indirecta els patrons de mobilitat? Com impactaran en les infraestructures de transport i en les diverses fases del cicle de vida, com ara la planificació, el disseny, la construcció o l’explotació? Veurem aparèixer nous models i xarxes d’infraestructures o simplement s’hauran d’actualitzar les actuals als nous canvis? D’altra banda, caldrà una reconversió més profunda on podríem parlar d’obsolescència infraestructural? Es generaran noves necessitats o, en canvi, les noves tecnologies faran molt més amb menys recursos? Com ens poden ajudar a millorar? Aquest document té la voluntat d’anar desgranant cada una d’aquestes preguntes malgrat la complexitat de fer previsions en aquest context, i més encara, per la pròpia naturalesa disruptiva, caòtica i imprevisible de les noves tecnologies.
Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida aparició [...]
- 113
- read
Aprendizajes activos para el emprendimiento: Experiencias en el contexto universitario catalán
G. Calleja, J. Asenjo, J. Olivella

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico de la formación en emprendimiento. Esta formación tiene una presencia reciente y aun relativamente menor en nuestras universidades. Se destacan dos experiencias recientes y punteras desarrolladas en Catalunya, en colaboración con otras universidades europeas: el grado oficial LEINN (Liderazgo, Emprendimiento e INNovación) y las metodologías activas basadas en retos desarrolladas en dos másteres del consorcio KIC Innoenergy, ofrecido por la Universitat Politècnica de Catalunya. Se destaca la importancia de promover la formación en emprendimiento basada en la actividad del propio alumno, en línea con las experiencias descritas.
Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico [...]
- 86
- read
La formació dual: condicionants per assegurar el seu èxit
F. Mañe

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb baix nivell de qualificació. Els seus nivells d’atur han augmentat extraordinàriament i l’ocupació ha esdevingut més precària. Aquesta situació ha posat als sistemes de Formació Professional de nou en el centre del debat ja que es considera que el seu bon funcionament és la clau per assegurar la millora de les oportunitats dels joves que per manca de recursos, qualificacions o motivació no obtenen formació universitària. A més a més, les diferències entre països respecte a la severitat dels problemes d’accés al mercat de treball i a l’ocupació dels joves han estat relacionades amb les característiques i el funcionament del sistema de FP. En concret, la formació professional dual ha esdevingut el paradigma organitzatiu associat als millors resultats i, en conseqüència, diversos organismes internacionals l’han posat en valor com a mesura per fer front al repte de la formació i l’ocupació dels joves. Catalunya no ha estat una excepció en aquesta dinàmica, tant pel que fa a l’empitjorament de la situació laboral dels joves com en el diagnosi de la necessitat d’ajustar el funcionament del sistema de FP amb especial atenció a la formació dual. El govern de la Generalitat de Catalunya va introduir la formació dual en la formació professional amb el DECRET 284/2011 d’1 de març, regulant la seva organització amb la RESOLUCIÓ ENS/1204/2012. Els objectius especificats es centren al voltant del combat de l’abandonament educatiu prematur, elevar l’atractiu social de la formació professional i la millora de les expectatives d’ocupació dels joves. Actualment ja hi ha tres promocions titulades (2012-14, 2013-15, 2014-16), pel que sembla pertinent abordar un procés de valoració i reflexió sobre com s’està desenvolupant la implantació de la formació dual. Malauradament, no es va establir en el moment de la posada en marxa d’aquesta nova opció formativa un pla específic d’avaluació de procediments ni resultats. En conseqüència, no tenim a la nostra disposició les dades adequades per fer una anàlisi tècnicament correcte. Tanmateix, es poden fer valoracions més generals i adreçades a l’estructuració del sistema amb l’objectiu de poder detectar potencials millores que portin a incrementar la seva eficiència. Aquest treball parteix d’anteriors treballs (Mañé, 2012; Mañé, 2017) que conjuntament amb algunes excel·lents reflexions recents sobre la implantació de l’FP dual a Catalunya (Valiente et al., 2014; Requena, 2016; CTESC, 2017) em serviran per construir les meves pròpies reflexions. Concretament, aquest treball s’organitza en dos apartats: un primer de contextualització dels reptes respecte al capital humà de l’economia catalana i quina resposta pot donar la formació professional; i un segon amb un repàs de les principals característiques d’un sistema d’FP dual que ens servirà per a fer propostes (posar l’accent) de millora de l’actual organització del sistema a Catalunya.
Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb [...]
- 0
- read
Emprendre des de les Universitats a Catalunya: sobre models, estereotips i sostenibilitat
S. Royo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La present comunicació persegueix discutir les possibilitats i problemes dels models d’emprenedoria des de les universitats. Les universitats catalanes són actors molt significatius de la generació de coneixement al país. Malgrat això, el percentatge d’aquest coneixement que acaba convertit en valor al territori és encara massa modest. L’anàlisi d’aquesta situació permet albirar temes diversos, però que en general poden identificar-se a partir d’una combinació d’aspectes culturals, de gestió de personal, i de model de suport la emprenedoria de les organitzacions. Es plantejaran alguns dels estereotips més importants des del punt de vista de la societat i de la Universitat, i es discutiran alguns dels models d’èxit que estan permetent impulsar el pas al mercat d’aquest coneixement, a partir de l’anàlisi i discussió d’un model d’èxit. El CD6 de la UPC és un centre amb un model propi de gestió i generació del coneixement que orient a la seva activitat de recerca a partir de col.laboracions i projectes amb empreses del país (en aquest cas particular, vinculats a l’enginyeria òptica i la fotònica) el que li ha permès generar fins a 11 empreses spin-off i obtenir un retorn significatiu al se pressupost en forma de royalties. S’analitzarà la importància dels aspectes que permeten impulsar aquests models i el principals entrebancs i amenaces actuals per la pervivència i extensió de models d’emprenedoria sostenible dins les universitats catalanes.
Abstract
La present comunicació persegueix discutir les possibilitats i problemes dels models d’emprenedoria des de les universitats. Les universitats catalanes són [...]
- 21
- read
La fiscalitat del segle XXI
M. Espasa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització, la digitalització i l’evasió i el frau fiscal. Es planteja un sistema fiscal on, a banda d’una reformulació dels principals impostos per a que assoleixin amb la màxima eficàcia els objectius recaptatoris i redistributius, hi juguen un paper important els impostos més innovadors que tenen per missió corregir les fallades de mercat com són les externalitats negatives de caràcter mediambiental, sanitari, social i econòmic.
Abstract
L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment [...]
- 51
- read
Fundacions i filantropia
A. Petitbó

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les fundacions espanyoles, en general, i les catalanes, en particular, porten a terme activitats d’interès general sobre la base de la gestió eficients dels seus recursos escassos. Aquestes activitats responen a la voluntat i liberalitat del fundador o fundadors. A la vista dels resultats assolits, és oportú incentivar-les. Les fundacions també són rellevants des del punt de vista macroeconòmic i perquè cobreixen necessitats no satisfetes per les administracions públiques ni pel sector privat. Ara, les fundacions compten amb força experiència i directius qualificats. Tanmateix, per a executar la seva tasca amb eficiència, calen reformes en el marc regulador, tant nacional com internacional: des de la reforma de la legislació i la fiscalitat per a incentivar l’altruisme i la creació de fundacions fins la regulació de les fundacions europees i les operacions transfrontereres entre mecenes i fundacions.
Abstract
Les fundacions espanyoles, en general, i les catalanes, en particular, porten a terme activitats d’interès general sobre la base de la gestió [...]
- 39
- read
Monte Carlo Techniques in Computational Stochastic Mechanics
A. Barbat, J. Hurtado

Archives of Computational Methods in Engineering (1998). 5(1) 3-30

Abstract
A state of the art on simulation methods in stochastic structural analysis is presented. The purpose of the paper is to review some of the di erent methods available for analysing the effects of randomness of models and data in structural analysis. While most of these techniques can be grouped under the general name of Monte Carlo methods, the several published algorithms are more suitable to some objectives of analysis than to others in each case. These objectives have been classiffed into the following cathegories: (1), The Statistical Description of the structural scattering, a primary analysis in which the uncertain parameters are treated as random variables; (2) The consideration of the spatial variability of the random parameters, that must then be modelled as Random Fields (Stochastic Finite Elements); (3) The advanced Monte Carlo methods for calculating the usually very low failure probabilities (Reliability Analysis) and, (4), a deterministic technique that depart from the random nature of the above methods, but which can be linked with them in some cases, known as the Response Surface Method. All of these techniques are critically examined and discussed. The concluding remarks point out some research needs in the field from the authors' point of view.
Abstract
A state of the art on simulation methods in stochastic structural analysis is presented. The purpose of the paper is to review some of the di erent methods available for [...]
- 35
- read
Economia blava: la necessitat d’un nou model de governança
I. PIEDRA MAÑES

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El crecimiento azul puede verse obstaculizado por las presión que la actividad humana realiza en mares y océanos, y las interferencia que se provoca entre actividades que rivalizan por un entorno espacial marítimo. La ponencia realiza una análisis sobre los modelo de gobernanza y su grado posible de eficacia, a través de un largo recorrido que va, desde la Política Marítima Integral, la Planificación Marítima Espacial y los Planes de Acción desarrollados en el Atlántico para detenerse en plan WestMED del Mediterráneo. Reflexiona y aporta opinión sobre el “modelo de gobernanza” que puede resultar más eficaz para ser adoptado en el Mediterráneo occidental.
Abstract
El crecimiento azul puede verse obstaculizado por las presión que la actividad humana realiza en mares y océanos, y las interferencia que se provoca entre actividades [...]
- 160
- read
Seismic Analysis of Base Isolated Buildings
A. Barbat, L. Bozzo

Archives of Computational Methods in Engineering (1997). 4(2) , 153-192

Abstract
This paper presents a survey of the numerical simulation of base isolation systems for the vibration control of buildings and their equipment, primarilly against earthquakes. Base isolation has received much attention in the recent twenty years and many buildings have been protected using this technology. The article focusses mainly on the different numerical methods used in the analysis of base isolated buildings. The conventional form of solving the equations of motion governing the seismic response of building structures with nonlinear base isolation consists of using monolithic step by step integration methods. As an effcient alternative, static condensation and block iterative schemes can be applied. The particularities of the equations of motion of buildings equiped with various base isolation systems are described. The linear theory of base isolated buildings is then presented. After this, numerical solution techniques for the analysis of the seismic response of buildings with isolation systems are developed in detail in the paper. Finally, numerical results for elastic and inelastic structures are described. A complete set of references coverning a wide range of studies is included.
Abstract
This paper presents a survey of the numerical simulation of base isolation systems for the vibration control of buildings and their equipment, primarilly against earthquakes. [...]
- 17
- 4/5
- read
30 anys d'inversions en infraestructures a Catalunya: balanç i perspectives de futur
C. Bardají, C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa viària i ferroviària, agreujats a partir de 2011 per la caiguda de la inversió i la baixa participació de Catalunya en el conjunt de la inversió estatal. El context de limitació de recursos públics fa necessari el replantejament de les polítiques d’inversió per tal de prioritzar els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic, la gestió de la demanda, la coordinació entre administracions i la col·laboració públic-privada com a complement a la via pressupostària.
Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa [...]
- 87
- read
Economia i política per a la seguretat i defensa de la UE
X. Ferrer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
S’analitza la situació geo estratègica mundial pel que fa a seguretat i defensa i es relaciona amb la UE. També es detallen els moments més importants i els avenços que s’han fet a l’àmbit de la UE. Es valora el que pensa la ciutadania i s’analitzen les capacitats militars dels estats membres de la UE, dels EUA, de la Xina i d’altres estats, valorant la implicació de l’economia relacionada amb la inversió en seguretat i defensa. I a partir de les anàlisi obtingudes es valora la necessitat i les possibilitats d’una política de seguretat i defensa per a la UE.
Abstract
S’analitza la situació geo estratègica mundial pel que fa a seguretat i defensa i es relaciona amb la UE. També es detallen els moments més [...]
- 52
- read
Balanç de la productivitat de l’economia catalana des de l’any 2000
J. Mussons Olivellla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les perspectives sobre el potencial de creixement de l’economia catalana es troben condicionades en bona mesura pel context demogràfic, la qualitat dels factors de producció i el creixement de la productivitat total dels factors (PTF). La baixa productivitat del capital és des de l’any 2000 la principal font de divergència en l’evolució de la PTF de l’economia espanyola respecte a la de les economies més dinàmiques, com la nord-americana (Serrano et al., 2017). Els resultats per al cas català també assenyalen la mateixa tendència, tot i presentar una productivitat del capital destacada dins del conjunt de l’Estat. L’esforç inversor ha disminuït des de l’esclat de la gran crisi, si bé la reorientació del patró inversor ens permet ser més optimistes pel que fa a la productivitat del capital.
Abstract
Les perspectives sobre el potencial de creixement de l’economia catalana es troben condicionades en bona mesura pel context demogràfic, la qualitat dels factors [...]
- 19
- read
Els governs locals de Catalunya: competències i mida òptima
M. Vilalta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En un Estat compost, on no tot allò que té encomanat el sector públic ho fa un únic govern, cal que el repartiment de les competències entre els diferents nivells de govern, es faci tenint en compte una sèrie de determinants. La literatura econòmica, concretament la teoria del federalisme fiscal, ens ofereix una sèrie de principis que cal tenir en compte a l’hora de decidir la distribució de les competències entre els diferents nivells de govern. Essencialment, es tracta de garantir que els governs puguin prestar els serveis de garantint que es farà de manera eficient i equitativa. I aquesta qüestió està molt relacionada amb la seva mida. L’objectiu d’aquest escrit és, precisament, analitzar què és el què realment fan els governs locals, fonamentalment els ajuntaments de Catalunya, dins del marc competencial que tenen assignat. Aquesta anàlisi ens permet reflexionar sobre si els nostres municipis tenen la mida òptima per prestar els serveis que els hi han estat assignats. L’anàlisi es realitza a partir de les liquidacions dels pressupostos de despesa dels governs locals corresponents a l’any 2016. L’escrit s’estructura en 5 apartats a part d’aquesta introducció. A l’apartat 2 es fa un breu repàs a la bibliografia econòmica sobre la mida òptima dels governs. A l’apartat 3 es descriu la configuració del nivell de govern local a Catalunya: es detallen quins són els diferents governs que en formen part, quina mida tenen i quin pes representen dins el conjunt del sector públic català. A l’apartat 4 s’explica què fan els municipis de Catalunya. Concretament, es descriu el seu marc legal competencial i s’analitza la seva despesa, tenint en compte la qüestió de la mida. L’apartat 5 es destina als governs supramunicipals (diputacions, consells comarcals, mancomunitats de municipis i àrea metropolitana de Barcelona); es descriu en què gasten i com gasten. I finalment, el punt 6 conté un apunt final a títol de conclusió.
Abstract
En un Estat compost, on no tot allò que té encomanat el sector públic ho fa un únic govern, cal que el repartiment de les competències entre [...]
- 69
- read
DIMENSIÓ I DINAMISME EMPRESARIAL DE LA INDÚSTRIA CATALANA. Una aplicació a patir de registres comptables 2003-2015 Modest Guinjoan,
M. Guinjoan, M. Bonal, R. Romagosa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquest treball es proposa una nova mesura del creixement empresarial, l’Indicador Sintètic de Creixement (ISC), compost per tres variables (empleats, ingressos i actiu), com a una alternativa a les mesures més convencionals que només utilitzen un indicador. Establim criteris de classificació en funció del grau de dinamisme relatiu de les empreses i ho apliquem a un univers i un temps específics: pimes industrials catalanes que tenen com a característica la seva permanència (han presentat els seus estats comptable al Registre Mercantil als anys 2003, 2007, 2012 i 2015), i tres subperíodes diferenciats de cicle econòmic (2003-2007, 2007-2012 i 2012-2015). Establim tres nivells de dinamisme i agrupem les 4.627 empreses estudiades en tres categories i constatem que les diferències en el seu ISC són estadísticament significatives en les diferents fases del cicle econòmic. També constatem que el creixement empresarial no depèn, tal i com estableix la llei de Gibrat, de la dimensió inicial, i que les empreses molt dinàmiques (grup A), dinàmiques (grup B) i la resta (grup C) presenten diferències estadísticament significatives entre A i B, i entre B i C. Quan baixem al nivell de 7 sectors industrials, les citades diferències són menys significatives, però segueixen essent-ho si s’agrupa A amb B i es compara amb C. Existeixen indicadors econòmico-financers que presenten un comportament diferenciat en funció del ritme de creixement en els 3 subperíodes. Són l’actiu fix, la rendibilitat econòmica, la rendibilitat financera, la competitivitat, la productivitat i l’any de constitució. Malgrat aquest comportament diferenciat, aquestes variables expliquen un percentatge relativament reduït del creixement empresarial. Efectivament poden afavorir el creixement o veure’s afavorides per un augment de dimensió, però hi ha altres factors que semblen més determinants del creixement empresarial entre el sector manufacturer català.
Abstract
En aquest treball es proposa una nova mesura del creixement empresarial, l’Indicador Sintètic de Creixement (ISC), compost per tres variables (empleats, ingressos [...]
- 32
- read
Reptes i oportunitats per al sistema de recerca a Catalunya
J. Martorell

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar la productivitat científica indiquen un creixement molt important en els darrers 15 anys al nostre país, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. De fet, hom pot demostrar com en gairebé tots els casos els resultats obtinguts pel conjunt d’Universitats i Centres de Recerca catalans és molt superior als resultats esperables, tenint en compte el seu pes poblacional o fins i tot de PIB dins la Unió Europea. Aquest increment es pot atribuir a un conjunt de polítiques públiques desenvolupades amb un alt grau de consens des de principis del 2000, malgrat que en els darrers anys la crisi econòmica està provocant moltes dificultats en el teixit investigador del país, i fins i tot posa en risc algunes de les fites assolides. Una de les polítiques més destacades és la dels centres de Recerca, emmarcats en el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya. Aquest article té com a objectiu repassar la història recent d’aquestes institucions, determinar quins són els elements clau de l’èxit assolit i identificar els principals reptes de futur per aquest conjunt d’institucions, així com proposar algunes línies de treball per encarar aquests reptes, tenint en compte els escenaris polítics i econòmics actuals i previsibles al futur proper. En particular, es vol posar el focus en la necessitat d’obertura del sector públic. Sense aquesta obertura, existeix un cert consens en què és molt difícil desenvolupar l’activitat acadèmica amb unes certes garanties, sobretot en comparació amb els nostres col·legues europeus. En canvi, en els darrers anys el conjunt del sector públic ha patit una certa involució, que s’ha notat gairebé tots els nivells de l’administració. En aquest article s’intenta mostrar com la flexibilitat amb què fins ara s’ha gestionat aquest tipus d’institucions és un dels elements claus del seu èxit. I, en el mateix sentit, la mancança actual i futura aquesta flexibilitat podria posar en risc aquests èxits.
Abstract
El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar [...]
- 13
- read
La posición competitiva internacional de la economía catalana
C. canals, J. Monturiol

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La competitividad exterior de las economías española y catalana ha mejorado notablemente a lo largo de las últimas dos décadas, tal y como muestra el hecho que las respectivas cuotas de exportaciones en el comercio global han sido más dinámicas que las de otros países europeos. Para evaluar el grado de sofisticación de los productos exportados, elaboramos el índice de complejidad de las exportaciones (ICE). Observamos que el ICE catalán es significativamente superior al español, lo que refleja una especialización de la economía catalana hacia productos más complejos. Con todo, ambas regiones han experimentado una pérdida de complejidad en los últimos años como consecuencia de la entrada de nuevos exportadores “menos complejos”.
Abstract
La competitividad exterior de las economías española y catalana ha mejorado notablemente a lo largo de las últimas dos décadas, tal y como muestra [...]
- 75
- read
La configuració de les autoritats de competència. Un model per a la regulació d’organismes independents i per a la reforma de l’administració pública
A. soria, X. Puig, M. Realp

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Una regulació procometitiva que no imposi càrregues innecessàries o desproporcionades i que faciliti un marc igualitari en termes d'oportunitats és clau pel desenvolupament econòmic dels països. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) és l’òrgan encarregat de garantir la qualitat normativa des d’aquesta perspectiva. Així, resulta essencial que pugui dur a terme la seva tasca de forma adequada. En conseqüència, cal garantir que disposi dels recursos necessaris així com que tingui una regulació adequada. S’efectuen diverses propostes en relació amb aspectes clau de regulació de l’ACCO. Aquestes reflexions poden tenir interès més enllà del cas particular de l’ACCO.
Abstract
Una regulació procometitiva que no imposi càrregues innecessàries o desproporcionades i que faciliti un marc igualitari en termes d'oportunitats és [...]
- 28
- read
Límites y posibles efectos de la fiscalidad ambiental
A. Díaz Álvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, la crisis económica alteró esta situación de forma notable. Es necesario analizar los efectos de la fiscalidad ambiental y si su aplicación práctica cumple con lo fijado por la Unión Europea: No afectar a la competitividad No incrementar la carga fiscal, sino redistribuirla Tener como objetivo básico el cambio de conductas y no la recaudación en sí misma No suponer un obstáculo o un factor para la instalación de empresas en función del territorio
Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, [...]
- 83
- read
Un nou repte del sector públic: l’encaix de l’economia col.laborativa i de plataformes
A. Merino

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest estudi està basat en l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa: Propostes per a un bon encaix de l’economia col·laborativa i de plataformes a Catalunya aprovat pel Govern de la Generalitat el setembre de 2017. En concret, exposa les principals aportacions que ha fet la Comissió Interdepartamental en relació amb aquest nou fenomen, detallant les principals recomanacions per aconseguir un desenvolupament natural i una integració eficient de l’economia col·laborativa i de plataformes en la nostra societat. Addicionalment, degut al ritme trepidant en el grau de digitalització de les relacions empresarials, aquest document també aborda les principals novetats en les relacions entre les plataformes digitals i les administracions públiques en els àmbits de competència, regulació i polítiques públiques.
Abstract
Aquest estudi està basat en l’Informe de la Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa: Propostes per a un bon encaix de l’economia [...]
- 103
- read
Velocidades de viento extremas en el nordeste de Argentina
B. Natalini, M. Natalini

International Journal of Natural Disasters, Accidents and Civil Infrastructure (2018). Vol. 18, (2), 2

Abstract
The extreme wind map of the Argentinean code of practice CIRSOC 102 was updated in 1997 from records of the period 1967-1990. The information contained in this map is represented by the Basic Wind Speed, '''V'''. The contribution of the uncertainty of '''V '''to the whole uncertainty of the design wind load, of either a building or structure, is dominant with regard to the other variables that make up the wind load. Some authors asses this contribution to be above 70%, which underlines the importance of having good quality estimations of '''V'''. For this reason the extreme wind maps are updated periodically. In this work, results of '''V''' calculated from updated records of seven meteorological stations in north-eastern Argentina (NEA region) are presented. The values turn out to be noticeably lower than those of the CIRSOC 102; a reduction that is magnified when evaluated in terms of resulting wind loads. The records have been previously depurated after a combined assessment of both the quality of the instrumentation and the completeness of every yearly record. 95% confidence limits are presented, being the first time confidence limits are published for Argentina. Further values of '''V '''obtained after consolidating data of some stations in superstations are presented. Reductions of the confidence limits ranging 30% to 50% were observed.
Abstract
The extreme wind map of the Argentinean code of practice CIRSOC 102 was updated in 1997 from records of the period 1967-1990. The information contained in this map is represented [...]
- 100
- read
Qualitat del treball, salaris i polítiques de desenvolupament local: L’experiència de Barcelona
S. Berbel

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
A tot el món occidental, el mercat de treball està immers en una profunda transformació, on el canvi tecnològic té un impacte disruptiu i les conseqüències de la recent crisi econòmica han portat a una aparent paradoxa: quan l’economia està prop de recuperar –i en altres països del nostre entorn ja ha recuperat- el nivell d’ocupació previ a la crisi, es detecta un empitjorament de la qualitat de l’ocupació -especialment en certs grups de població- i hi ha una insatisfacció generalitzada a nivell internacional amb el funcionament de les institucions laborals i les polítiques macroeconòmiques.
Abstract
A tot el món occidental, el mercat de treball està immers en una profunda transformació, on el canvi tecnològic té un impacte disruptiu [...]
- 32
- read
La regió metropolitana de Barcelona i el desenvolupament econòmic català
E. Llarch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’economia del sXXI és l’economia de les ciutats, l’economia de les megalòpolis mundials. La revolució digital i mòbil va fer pensar durant un temps que aniríem cap a la deslocalització del treball, de la innovació i de la presa de decisions. Segons aquests plantejaments, el coneixement fluiria sense obstacles d’un lloc a l’altre perquè les TIC havien convertit la terra en plana i la localització cada cop era menys rellevant en termes de creixement econòmic. El Silicon Valley actuava com a referent territorial d’aquests pronòstics i el teletreball apareixia com a solució als problemes de transport, de congestió i d’encariment del sòl a les grans aglomeracions urbanes. Tanmateix, els 107.000 congressistes de la darrera edició del Mobile World Congres són només un exemple més de la importància que en el sector TIC per excel·lència té el contacte personal i la comunicació informal. De fet, són nombrosos els especialistes que consideren que la concentració de persones i la seva creativitat són determinants per al creixement econòmic (1). Aquesta comunicació pretén reflexionar sobre la importància del fet urbà en la competitivitat i el creixement actuals i futurs de l’economia catalana. Aquesta reflexió repassa com les darreres transformacions de l’estructura productiva dels països de tradició industrial reforcen el paper de les ciutats i com, per tant, el funcionament eficient de Barcelona i del sistema de ciutats de Catalunya resulta cada cop més determinant per a un desenvolupament sòlid i durador de l’economia del conjunt del país.
Abstract
L’economia del sXXI és l’economia de les ciutats, l’economia de les megalòpolis mundials. La revolució digital i mòbil va fer [...]
- 55
- read
El treball d'avui, l'economia del demà
J. Gallego

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’estructura productiva del país, els llocs de treball que s’estan creant i els nivells formatius de la població, determinen el futur de l’economia i del mercat de treball. Hi ha forts condicionants –globalització, canvi tecnològic, demografia, canvi climàtic- que cal tenir present: La Globalització i els seus efectes en les relacions laborals. Empreses globals i protocols de bones pràctiques en els cadenes mundials de valor. L’impacte de les tecnologies i el seu impacte tant en els drets fonamentals (llibertat d’expressió, protecció de dades, intimitat...) com en els drets laborals (del lloc de treball físic al lloc de treball virtual, la plataforma; el dret a la desconnexió...). Demografia i Mobilitat dels treballadors/es (moviments migratoris) i relacions laborals. La Transició a una “economia verda” Aquest context condiciona i incideix en un mercat de treball que es mou entre la fragmentació dels processos productius i la “plataforma” com nou lloc de treball virtual. Les respostes basculen de la precarietat, com resposta curterminista amb importants efectes negatius personals, socials i econòmics, a la demanda de treball digne, com aposta estructural de futur. Cal, per tant, aprofundir en quines són les estratègies que ens hem de plantejar per assolir un funcionament més eficient i just del mercat de treball, tant des del punt de vista econòmic com social. Conseqüentment caldrà establir l’adequació dels marcs legals regulatoris de les relacions laborals i de les institucions que operen en el mercat de treball. El recent aprovat Pilar Europeu de Drets Socials emmarca bona part de les línies estratègiques que haurem de treballar els propers anys. Tot i el seu caràcter indicatiu, hores d’ara ni vinculant ni pressupostat, comporta unes línies de treball que al conjunt de la Unió Europea impregnarà les polítiques laborals i socials dels diferents països. Algunes de les qüestions que hem d’abordar fan referencia a: treball atípic; flexibilitat i seguretat; sòcol de drets dels treballadors autònoms i independents; salari mínim; dret a la formació i a la transició justa en el context de la digitalització i la industria 4.0; la participació dels treballadors i els drets a la informació, consulta i representació; la negociació col·lectiva; etc. Tanmateix abordar aquest futur reclama adequacions de les estructures de protecció social i d’educació i formació, amb els corresponents efectes fiscals.
Abstract
L’estructura productiva del país, els llocs de treball que s’estan creant i els nivells formatius de la població, determinen el futur de l’economia [...]
- 16
- read
El frau fiscal: elusió i evasió. El triangle OCDE, Unió Europea i Espanya.
J. Menendez Fernandez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Análisis del fraude fiscal desde la óptica del nuevo paradigma de la fiscalidad internacional atendiendo a los tres principales polos normativos (soft law y hard law) como son i) la OCDE, con el análisis de las 15 acciones del Plan BEPS, ii) el paquete de transparencia fiscal de la UE, por la vía de las Directivas que establecen normas contra las prácticas de elusión fiscal (ATAD 1 i ATAD 2), las Directivas DAC sobre el intercambio automático de información tributaria y de cooperación administrativa en el ámbito de la fiscalidad, las propuestas de Directiva sobre la base imponible común y consolidada del Impuesto sobre Sociedades (CCTB i CCCTB) y iii) la normativa española centrada sobre la lucha contra el fraude fiscal en base a la evolución de los documentos, aprobados por el Foro de Grandes Empresas, sobre el desarrollo del Código de Buenas Prácticas Tributarias y el Informe de Transparencia Fiscal Empresarial. El objetivo del trabajo es, también, exponer la puesta en práctica del modelo de relación cooperativa como instrumento dirigido a mejorar los niveles de cumplimiento voluntario y la prevención del fraude, la elusión fiscal y la planificación fiscal agresiva.
Abstract
Análisis del fraude fiscal desde la óptica del nuevo paradigma de la fiscalidad internacional atendiendo a los tres principales polos normativos (soft law y [...]
- 242
- read
Multiscale Numerical Modelling of Microstructured Reinforced Composites
F. Otero, S. Oller, X. Martínez

Monograph CIMNE (2016). M166

Abstract
Most of the existing materials around us can be considered composite materials, since they are composed by several phases or components at certain spatial scale. The physical and chemical properties of composites, as occurs with structures composed by two or more materials, is defined by the response provided by their constituents. Therefore, a good characterization of the composite requires considering the performance of its components. In the last decades, several methods have been proposed with this approach to characterize composite materials, most of them based on multiscale techniques. Nowadays, multiscale homogenization analysis is a popular topic in the simulation of composite materials. This is because the complexity of new composites demands of advanced analysis techniques for their correct characterization, and thanks to the continuous increase of computational capacity. However, the computational cost when multiscale procedures are taken to the non-linear range and are applied to real-size structures is still excessively high. In this context, this monograph presents a comprehensive homogenization formulation for an efficient non-linear multiscale modeling of composite structures. The development of a composite multiscale constitutive model is addressed from two different homogenization approaches. The first one corresponds to a phenomenological homogenization procedure for the non-linear analysis of carbon nanotubes reinforced composites. The second one is a general two-scale homogenization procedure to analyze three-dimensional composite structures. Carbon nanotubes (CNTs) have been regarded as ideal reinforcements for high-performance composites. The formulation developed takes into account explicitly the performance of the interface between the matrix and the CNTs. The load is transferred to the nanotubes through the considered interface. The composite non-linear behavior results from the non-linearities of its constituents, and in case of interface damage, it also becomes non-linear the law defined to couple the interface with the CNTs. The formulation is validated studying the elastic response and non-linear behavior of several composites. In the context of multiscale homogenization, a first-order and an enhanced-first-order formulation is developed. The results obtained for laminate composites using the first-order formulation are compared with other microscopic formulations, showing that the homogenization method is an excellent alternative when microstructural effects must be taken into account. Then, a strategy to conduct non-linear multiscale analysis in an efficient way is proposed. The procedure conserves the dissipated energy through the scales and is mesh independence. The analysis of academic examples is used to show the capacity of the non-linear strategy. Finally, the simulation of an industrial composite component proves the performance and benefits of the non-linear homogenization procedure developed.
Abstract
Most of the existing materials around us can be considered composite materials, since they are composed by several phases or components at certain spatial scale. The physical [...]
- 73
- read
La producció de flor i planta ornamental en els espais periurbans. El cas del Maresme a la Regió Metropolitana de Barcelona
X. Recasens, O. Alfranca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les explotacions agrícoles en els espais periurbans es veuen sovint afectades per la proximitat amb les ciutats i per les seves dimensions reduïdes. La seva viabilitat econòmica passa sovint per una especialització de la producció. Un exemple especialització és la producció de flor tallada i plantes ornamentals. El sector de la flor i planta ornamental és un sector molt competiu, on les explotacions competeixen en un mercat global. Els principals objectius d’aquest treball són: conèixer el grau de tecnificació del sector de la floricultura del Maresme i veure quin és el profit d’aquestes explotacions per situar-se dins un espai periurbà.
Abstract
Les explotacions agrícoles en els espais periurbans es veuen sovint afectades per la proximitat amb les ciutats i per les seves dimensions reduïdes. La seva viabilitat [...]
- 58
- read
Frau Fiscal. Avaluació dels sistemes de vigilància del frau. Cap a una eficiència del sistema. Costos del sistema
A. MADARIAGA

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. Lamentablement les administracions tributàries s’han construït en base al control d’economies locals tradicionals, amb jurisdiccions territorials i una escassa col·laboració en l’intercanvi d’informació. Aquesta disfunció està sent molt aprofitada per alguns. D’una banda, l’economia del segle XXI ha superat ràpidament el control fiscal tradicional. Una gran part del comerç mundial és internacional i a més es dóna dins de companyies d’un mateix grup que utilitzen sofisticats sistemes d’enginyeria fiscal per pagar poc o gairebé res, amb el detriment de les economies nacionals que llavors augmenten el seu control però sobre aquells que no poden escapar com són les Pimes i les persones físiques. Figures com els Tax Rullings, arran de l’escàndol Luxleaks o el coneguts “Sandvitx holandès” i “cafè doble irlandès”, s’han donat a conèixer a l’opinió pública i estan en el debat polític. Les últimes filtracions com la dels “Panama Papers “i els “Paradise Papers” posen sobre la taula la magnitud d’aquest problema. Aquestes eines són utilitzades massivament per grans multinacionals, l’anomenada “planificació fiscal agressiva”, amb l’objectiu de rebaixar el pagament d’impostos, fet que comporta un efecte directe en l’augment de la desigualtat ja que només són determinades les persones i les empreses les que es veuen beneficiades de la ineficàcia del control fiscal internacional. D’altra banda, respecte l’evasió fiscal, mitjançant l’ús de sofisticats sistemes de blanqueig, es permet que enormes quantitats de diners que sovint tenen un origen delictiu, puguin circular pel món i acabar en qualsevol inversió o actiu d’un estat que serà incapaç de verificar quin ha estat l’origen d’aquests fons. Un autèntic mur en la investigació de xarxes criminals i de corrupció ja que els òrgans jurisdiccionals i de control moltes vegades no poden verificar l’origen, ni el fruit d’aquest il·lícit, fet que genera una enorme impunitat. Les reflexions busquen troba solucions i canviar el paradigma. En base a l’experiència professional com a funcionari del Cos d’Inspecció i Tècnica Tributària de l’Agència Tributaria de Catalunya, posteriorment com tècnic avançat d’investigacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya i com assessor extern de la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu sobre els papers de Panama, proposo 6 mesures concretes per aconseguir un control efectiu: 1) Efectuar una diagnosi de la situació, efectuant un seguiment intensiu atès els ràpids canvis tecnològics 2) Disposar d’una voluntat política real per lluitar contra el frau. Un compromís polític del més alt nivell resulta imprescindible per adoptar les mesures necessàries 3) Disposar d’un marc normatiu clar i efectiu contra l’abús, que atorgui la necessària seguretat jurídica als operadors 4) Cal que els organismes de control siguin professionals i despolititzats 5) Dotació de funcions i de mitjans materials i personals necessaris pel control del frau 6) Creació d’una cultura ètica i de responsabilitat social en l’àmbit fiscal
Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. [...]
- 63
- read
Un nou model territorial
I. Llucià

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, i un plantejament territorial, original, novador i racional que anomenem Àrees Bàsiques Administratives, un nou sistema de govern i de patró electoral local pensat per a les exigències d’una societat del segle XXI coherent amb un nou paradigma que es proposa. En el desenvolupament, d’aquest dret aplicat, s’hi afegeix el resultat d’incorporar determinats mecanismes de models comparats, i es planteja un patró en el que la participació dels ciutadans, mitjançant un complex teixit associatiu, és essencial.
Abstract
L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, [...]
- 33
- read
El sector econòmic de l’esport a Catalunya
J. Bosch, J. Garcia, C. Murillo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport, amb la pràctica esportiva, i amb la despesa en béns i serveis esportius a Catalunya, destacant prèviament què s’entén per sector de l’esport i per indústria de l’esport. La facturació de les empreses de la indústria de l’esport a Catalunya s’estima en 1.500 milions d’euros, i el pes del VAB esportiu sobre el total català és d’un 1,2%. D’altra banda, els catalans que practiquen esport al menys un cop a la setmana superen el 50% i la despesa anual en productes esportius supera els 840 milions d’euros.
Abstract
En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport, amb la pràctica esportiva, i amb la despesa en béns [...]
- 316
- read
Valoració socioeconòmica de l’espai públic alliberat de trànsit
A. Ulied, O. Biosca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’article se centra en explorar una qüestió clau per a la comprensió i avaluació de projectes de mobilitat urbana: el valor de l’espai públic alliberat del trànsit motoritzart i destinat a altres usos L’interès d’analitzar aquesta qüestió és fruit del procés d’avaluació en els estudis previs del projecte de Connexió del Tramvia a la Diagonal, l’any 2016, realitzat per part d’MCRIT per a l’Ajuntament de Barcelona. L’article es basa en l’estudi dut a terme per MCRIT/Multicriteri SL per l’Ajuntament de Barcelona (BIMSA) sobre la mateixa qüestió, (2017)dirigit per Oriol Altisench i Pere Macias. A les seccions següents s’introdueixen breument els antecedents considerats.
Abstract
L’article se centra en explorar una qüestió clau per a la comprensió i avaluació de projectes de mobilitat urbana: el valor de l’espai [...]
- 29
- read
Les principals empreses no financeres a Catalunya: anàlisi per tipologies i sectors
J. Rovira

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no cotitzades; familiars/no familiars; segons origen del grup empresarial) i el sector d’activitat. A partir de la informació anterior s’exploren les relacions entre dimensió, productivitat, rendibilitat i remuneració salarial. S’arriba a la conclusió que la relació entre resultats econòmics i tipologies empresarials és significativa en la mesura que va associada amb altres factors: dotació de capital i tecnologia, especialització productiva, posició en la cadena de valor i models de generació de valor dins d’un mateix sector.
Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no [...]
- 8
- read
La política de clústers com a eina de reforçament de la competitivitat a Catalunya
A. Pezzi, J. Estévez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de l’economia són presents des de fa moltes dècades en la gran majoria de països i, més en aquells que, com Catalunya, compten amb un teixit productiu heterogeni i una gran tradició manufacturera. Més recent és la seva utilització per a dissenyar i implementar polítiques de reforçament de la competitivitat centrades en el canvi estratègic, actuant en dos àmbits principals: l’estratègia empresarial i l’entorn competitiu. Catalunya té una trajectòria de més de 25 anys en l’aplicació de les polítiques de clúster i és un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció, alhora que han anat evolucionant i sofisticant-se. El treball vol presentar i analitzar les fites més significatives d’aquesta evolució i els principals elements que caracteritzen la política de clústers en l’actualitat.
Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de l’economia són presents des de fa moltes dècades en la gran majoria de països i, més en aquells [...]
- 69
- read
Demanda interna i saldo exterior català
J. Angusto

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
The article analyses the dramatic change in terms of external trade happened in Catalonia since the euro implementation: from a usual deficit with the rest the world more than compensated with a huge surplus with the rest of Spain, nowadays Catalonia runs both a trade surplus with the rest of Spain and the world. For Catalonia, to run a surplus is obliged by the fiscal transfer to the rest of Spain. Producing by 100% and disposing around 90% to consume and invest, the difference must be sold outside. This fact clearly shows the trade off between the internal demand and the external surplus or deficit; and how and why an external surplus means always a lack of internal demand. While Catalonia uses to be proud of its surplus, the article prevents on the risks of an excessive surplus: internally, due the lack of demand, and externally, whether losing the symmetric capital transfer if the deficit country wastes it, whether seeing this country becoming more competitive if uses properly the capitals received to finance its deficit.
Abstract
The article analyses the dramatic change in terms of external trade happened in Catalonia since the euro implementation: from a usual deficit with the rest the world more [...]
- 48
- read
La indústria catalana: evolució recent, estructura sectorial i estructura empresarial
J. Solà, X. Sáez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’objectiu d’aquest treball és explicar el comportament de la indústria catalana en el darrer cicle econòmic (2008-2016) i identificar les seves característiques principals. L’anàlisi considera tres aspectes: a) L’evolució de la indústria en el context econòmic regional, comparant la seva dinàmica recent amb la dels serveis i la construcció; b) Els canvis en l’estructura sectorial, desagregant la indústria en dotze branques d’activitat per copsar el seu comportament pel que fa a la producció, ocupació, productivitat i exportacions; c) L’estructura empresarial en relació a la grandària dels establiments i la tipologia del capital (autòcton o transnacional).
Abstract
L’objectiu d’aquest treball és explicar el comportament de la indústria catalana en el darrer cicle econòmic (2008-2016) i identificar les [...]
- 836
- read
Propuesta para un modelo contextualizado de la competencia profesional: el caso del profesor en la formación para emprender
J. Asenjo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La competencia profesional es la capacidad de desarrollar una profesión adecuadamente. Un modelo explicativo de la misma puede tener interés para analizar la actuación de los profesionales y las organizaciones. En este caso, se concreta en el rol del formador en el contexto de la formación para emprender. Varios factores pueden influir en el análisis y están organizados mediante una revisión de la literatura, también usando un esquema sistémico y la validación por especialistas.
Abstract
La competencia profesional es la capacidad de desarrollar una profesión adecuadamente. Un modelo explicativo de la misma puede tener interés para analizar la [...]
- 46
- read
Nonlinear Finite Element Analysis of Mooring Cables on Marine Structures
J. Gutiérrez Romero, J. García-Espinosa, B. Zamora-Parra, J. Pérez

VII International Conference on Computational Methods in Marine Engineering (Marine 2015), Roma (Italy)

Abstract
The complexity of the dynamic response of offshore marine structures requires advanced simulations tools for the accurate assessment of the seakeeping behaviour of these devices. This presentation introduces a new time-domain model for solving the dynamics of moored floating marine devices, specifically offshore wind turbines, subjected to non-linear environmental loads. Different application examples are presented,including a GVA, and the OC3 and OC4 platforms.
Abstract
The complexity of the dynamic response of offshore marine structures requires advanced simulations tools for the accurate assessment of the seakeeping behaviour of these devices. [...]
- 56
- read
Les habilitats directives a les Administracions Públiques catalanes
M. Farré

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El present estudi analitza les habilitats i competències directives a les administracions públiques catalanes. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una enquesta que ha estat resposta per 312 directius públics, als quals s’ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les seves competències i habilitats. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 10 entrevistes en profunditat a directius públics de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica i adaptada a les necessitats de les persones directives.
Abstract
El present estudi analitza les habilitats i competències directives a les administracions públiques catalanes. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una enquesta [...]
- 0
- read
Proposta per a un nou model de control de la intervenció general de la Generalitat de Catalunya
I. Serra, V. Astigarraga

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
D’acord amb les noves exigències de transparència i responsabilitat, el sector públic ha d’orientar-se cap a models d’excel·lència en la gestió i evolucionar cap a un control de resultats a través del retiment de comptes, amb l’objectiu de millorar l’eficiència verificant que s’obtenen els resultats previstos. El concepte de retiment de comptes comporta la necessitat d’una anàlisi mes profunda dels objectius i finalitats que van justificar la creació de les entitats, la seva continuïtat, la seva organització i valors, les seves polítiques de gestió, activitats, recursos i finançament, entre d’altres aspectes. La premissa per al retiment de comptes és que l’alta direcció de l’entitat, a través de mecanismes de control intern, gestioni correctament els riscos corporatius per assolir els objectius de rendibilitat i poder donar una informació fiable i eficaç que generi confiança en l’entitat. Per tant, cal treballar en un sistema real i efectiu de retiment de comptes, assegurant un marc adequat de control enfocat en la gestió dels riscos d’integritat pública. En aquest context el model clàssic de control intern del sector públic, especialment el de la Intervenció, ha d’avançar cap a una major col·laboració amb els òrgans de gestió per contribuir a la identificació de riscos i, en base a aquests riscos, planificar els controls que resultin més adients a les diferents àrees. Però sobretot cal reforçar la supervisió del compliment de les recomanacions que deriven dels controls efectuats i ajudar els gestors a posar en pràctica les mesures oportunes. És a dir, la Intervenció no s’ha de limitar a detectar irregularitats sinó que ha de contribuir a evitar-les. Aquesta major implicació de la Intervenció en la gestió requeriria reforçar els recursos humans i materials, però aquest és un escull difícil de superar a mig termini a causa de les restriccions pressupostàries. En conseqüència cal destinar els recursos existents a treballar en tot allò que aporta valor a l’organització i en l’aprofundiment del control d’eficàcia. Per exemple, el model tradicional de fiscalització prèvia plena comporta una revisió per part de l’òrgan de control, en aquest cas l’interventor/a, de tots els actes, documents o expedients que suposin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic. Aquest sistema de control no té en compte els riscos, sinó que condiciona l’acte de fiscalització a la continuïtat de l’expedient, la qual cosa pot provocar ineficiències, especialment tenint en compte que el ritme d’execució del pressupost a les diferents entitats no és homogeni. És sabut que sovint les tasques de control i, per tant, els recursos que s’hi destinen, es limiten a una part poc rellevant de l’execució pressupostària; i per altra banda, en ocasions es produeixen acumulacions de documents a fiscalitzar amb poc marge de temps per a la seva revisió atenent el calendari de tancament de l’exercici pressupostari. És necessari, per tant, racionalitzar l’exercici de la funció interventora per millorar el control amb els recursos disponibles. La proposta d’un nou model de control que doni una resposta més satisfactòria als requisits de retiment de comptes, gestió adequada dels riscos i optimització dels recursos s’estructura en el present treball de la manera següent: En primer lloc, com a pas previ a la definició del model de control, es fa referència al nou model d’Administració pública basada en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, que té la finalitat de millorar l’eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l’Administració amb la ciutadania. En l’apartat segon es detallen les modalitats de control intern que està desenvolupant en l’actualitat la Intervenció General de la Generalitat, d’acord amb l’establert en el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, i la Llei i el Reglament de la funció interventora. A continuació, en l’apartat tercer, es presenten les primeres mesures normatives adoptades en relació amb el nou model de control que es proposa implantar a tot el sector públic de la Generalitat. En aquest model tenen especial rellevància els òrgans de control intern que s’han de crear a les entitats del sector públic no administratiu d’acord amb el previst en l’article 71 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, a les quals es fa referència en l’apartat quart d’aquest treball. En l’apartat cinquè es descriu el model de control que es proposa implementar en relació amb cadascuna de les àrees de despesa (personal, contractació administrativa, subvencions,...) i ingressos, i que es basa en les matèries i els procediments, i no tant en els subjectes controlats. Aquest model es completa amb una major participació de la Intervenció en el control de l’execució del pressupost, la qual es desenvolupa en l’apartat sisè. Finalment, en l’apartat setè es descriu el model de control que s’ha començat a aplicar a les entitats del sector públic no administratiu de la Generalitat que, sens perjudici de les funcions previstes en els òrgans de control intern exposades anteriorment, estan subjectes a un control a posteriori mitjançant la modalitat d’auditoria, d’acord amb l’establert en l’article 71 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya.
Abstract
D’acord amb les noves exigències de transparència i responsabilitat, el sector públic ha d’orientar-se cap a models d’excel·lència [...]
- 233
- read
El nou panorama de la gestió empresarial: l’ús de la modelització, el big data i la intel·ligència artificial
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Fins ara fa poc, per tenir èxit en el negoci un factor molt important eren les habilitats personals del gerent. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el seu comportament i la capacitat de la tecnologia, és el moment de passar a ser empreses data-driven, empreses que prenen decisions basades en dades, doncs explotar tota la informació disponible els facilita una gestió més eficaç. L’ús de les tècniques de big data, models machine learning i en general la modelització s’obre pas a totes les àrees i sectors empresarials.
Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Fins ara fa poc, per tenir èxit en el negoci un factor molt important eren les habilitats personals [...]
- 44
- read
Impacte econòmic del Brexit
X. Ferrer, F. Raventós

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
S’analitza el perquè s’ha arribat a la situació del Brexit. També quins poden ser els efectes polítics i socials, i els escenaris polítics i jurídics d’un possible futur acord bilateral entre el RU i la UE. També es desenvolupa una detallada anàlisi dels efectes econòmics, tant pel RU, com per la UE, fent referència també a l’estat espanyol i a Catalunya. A més, s’identifiquen els principals reptes a curt i mig termini de la UE i, sota la idea d’entendre el Brexit com a una oportunitat, es detallen i s’analitzen una sèrie de propostes per rellançar el projecte europeu.
Abstract
S’analitza el perquè s’ha arribat a la situació del Brexit. També quins poden ser els efectes polítics i socials, i els escenaris polítics [...]
- 81
- read
Globalization and Political Structure
J. Ventura

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
The first wave of globalization (1830-1914) witnessed a decline in the number of countries from 125 to 54. Political consolidation was often achieved through war and conquest. The second wave of globalization (1950-present) has led instead to an increase in the number of countries to a record high of more than 190. Political fragmentation has been accompanied by the creation of peaceful structures of supranational governance. This paper develops a theoretical model of the interaction between globalization and political structure that accounts for these trends and their reversal. We show that political structure adapts to steadily expanding trade opportunities in a non-monotonic way. Borders hamper trade. In its early stages, the political response to globalization consists of removing borders by increasing country size. War is then an appealing way of conquering markets. In its later stages, however, the political response to globalization is to remove the cost of borders by creating international economic unions. As a result, country size declines and negotiation replaces war as a tool to ensure market access. JEL Classi…cation:D71, F15, F55, H77, O57
Abstract
The first wave of globalization (1830-1914) witnessed a decline in the number of countries from 125 to 54. Political consolidation was often achieved through war and [...]
- 34
- read
Universitats emprenedores al segle 21. Estratègies, incentius i polítiques de finançament que permetin integrar els processos d’innovació oberta i col·laborativa amb l’ecosistema local i global.
E. Real, D. Tataj

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El concepte d’universitat emprenedora és essencial per integrar els reptes que planteja el nou paradigma de la ciència i la innovació obertes a les institucions acadèmiques i de recerca. En un context en el que hem passat de la producció basada en recursos a la economia del coneixement, la producció d’aquest coneixement i d’innovacions tecnològiques es converteix en una força productiva molt important. No obstant, en un context globalitzat com l’actual, les universitats no poden seguir treballant de manera aïllada sinó com a parts essencials d’una xarxa complexa que integra altres actors de l’ecosistema com centres de recerca i tecnològics, empreses, inversors, governs i la societat en general. Cal definir polítiques a diferents nivells i estratègies d’incentius que permetin una transformació del sistema universitari clàssic a un sistema obert, innovador i capaç d’integrar la emprenedoria com una de les missions fonamentals, a més de les missions bàsiques de l'educació superior i la recerca; i com a conseqüència contribuir al creixement econòmic i social del país d'acord amb el recentment publicat Llibre Blanc de la Comissió Europea sobre el futur d'Europa. Per reflexionar sobre tots aquests aspectes, el passat mes de setembre, a la UPC, es va fer una jornada amb una cinquantena d’experts i professionals internacionals representants d’oficines de transferència de tecnologia, administradors universitaris, acceleradors universitaris, membres de KICs, EIT, representants dels governs espanyol i catalana, representant de PIMEC, empreses privades i acceleradors privats, així com del JRC i de la Comissió Europea. Aquesta iniciativa va ser organitzada conjuntament amb el RISE - Grup d'experts d'alt nivell assessor de Carlos Moedas, comissari europeu de Recerca, Innovació i Ciència La trobada va començar amb un debat general sobre "Universitats emprenedores i nous espais d'innovació oberta" i després es va dividir als assistents en cinc grups per debatre sobre diferents aspectes dels ecosistemes universitaris, dels estímuls de l'esperit emprenedor, la innovació i la creativitat al segle XXI. En aquest article es presenten les conclusions més rellevants d’aquesta jornada i inclou reflexions sobre el que significa ser una universitat del segle XXI, i el que serà necessari implementar per aconseguir aquesta transformació en termes de política pública, implicació de la indústria i relacions amb els disruptors - innovadors i emprenedors.
Abstract
El concepte d’universitat emprenedora és essencial per integrar els reptes que planteja el nou paradigma de la ciència i la innovació obertes a [...]
- 52
- read
Micropime: el gran múscul silenciós
E. Bach, À. Hermosilla, A. Ibarz, F. Mas, P. Segarra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El segment de la micropime és el més nombrós a les economies catalana, espanyola i europea, però habitualment s’analitza en conjunt i englobat amb el de la PIME. En aquest estudi analitzarem quina és l’aportació del sector de la micropime a l’economia catalana, espanyola i europea en general. I, en particular, en el cas de la micropime catalana, en quins elements competitius basa el seu desenvolupament, les principals problemàtiques que afronta i quines són les àrees més importants de recolzament per tal d’afavorir no només la supervivència sinó també i, sobretot, la consolidació d’aquestes iniciatives empresarials.
Abstract
El segment de la micropime és el més nombrós a les economies catalana, espanyola i europea, però habitualment s’analitza en conjunt i englobat [...]
- 48
- read
L’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC). Un vehicle integral per a la innovació i transferència de tecnologia a Catalunya
M. Mausbach, R. Martínez, M. Castelltort

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.
Abstract
És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin [...]
- 55
- read
El edificio nZEB, el nuevo modelo arquitectónico que consuma cero: la experiencia de Picharchitects
M. Manca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por Picharchitects, empresa pionera de la arquitectura sostenible en España. Las conclusiones muestran como la propia arquitectura, antes que la maquinaria añadida, es el vector principal en la obtención de edificios Nzeb y un parámetro determinante para la obtención de un modelo constructivo coherente en términos de calidad, coste y beneficio económico, en el contexto actual donde el sector de la edificación es responsable del 40% del consumo global de energía.
Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por Picharchitects, [...]
- 297
- read
The value of the distant future: Discounting in random environments
J. Masoliver

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
We analyze how future costs must be balanced against present costs. This is traditionally done using an exponential function with a constant discount rate. The choice of discount rate can dramatically effect the question on what is the value of the future. This is specially critical for environmental problems such as global warming, and it has generated a controversy as to the urgency for immediate action (Stern, 2006; Nordhaus, 2007a,b). We briefly review the issue for the nonspecialist and take into account the randomness of the economic evolution by studying the discount function of three widely used processes for the dynamics of interest rates: OrnsteinUhlenbeck, Feller and log-normal. We also outline our previous empirical survey on 14 countries over time spans ranging up to more than 300 years We estimate the parameters of one of the models studied (the Ornstein-Uhlenbeck process) and obtain the long-run discount rate for all these countries. The long-run discount obtained for stable countries (countries that have not suffered periods of destabilizing inflation) supports the low discounting rate proposed by Stern (2006) over higher rates that have been advocated by others (Nordhaus, 2007a,b).
Abstract
We analyze how future costs must be balanced against present costs. This is traditionally done using an exponential function with a constant discount rate. The choice of discount [...]
- 35
- read
La producció eficient i equitativa de salut
P. Ibern

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Una descripció precisa de fins a quin punt la salut dels catalans és el resultat d’una producció eficient i equitativa cal fer-la a partir del coneixement i la informació disponible. Ens cal conèixer les recerques que ens informen del valor de la salut i dels recursos que hi esmercem. Ens cal assenyalar en primer lloc considerar quin és l’objectiu final, allò que volem maximitzar o optimitzar. Definir que el que es pretén és maximitzar el nivell de salut ens porta a preguntar-nos com mesurar el nivell de salut i quin hauria de ser. De les opcions més precises possibles, en destacaria tres que no són excloents: millorar el nivell mitjà de salut de la població de referència, reduir les diferències en salut entre grups i individus, o crear les oportunitats per una bona salut.
Abstract
Una descripció precisa de fins a quin punt la salut dels catalans és el resultat d’una producció eficient i equitativa cal fer-la a partir del coneixement [...]
- 28
- 5/5
- read
L’educació i el coneixement factors dinamitzadors centrals de la societat i la nova economía
J. Mateo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En la nostra aportació reflexionem inicialment sobre els canvis profunds que s’han produït en la nostra societat, especialment en allò que fa referència al coneixement, i analitzem la naturalesa del coneixement en el context del món modern. Els sistemes educatius, com a proveïdors i responsables, han d’evolucionar cap a models que garanteixin aprenentatges de qualitat per a la majoria de la població. En aquest àmbit té un paper nuclear la formació professional, que està fortament responsabilitzada en cobrir les necessitats de caràcter social, econòmic, laboral i personal de la societat i que per donar una resposta vàlida a tots aquests reptes requereix de canvis profunds de caràcter estructural. A partir d’aquest plantejament inicial analitzem els indicadors globals de sistema més importants i dissenyem 5 objectius de caràcter estratègic per orientar el desenvolupament futur del model educatiu.
Abstract
En la nostra aportació reflexionem inicialment sobre els canvis profunds que s’han produït en la nostra societat, especialment en allò que fa referència [...]
- 41
- read
Innovació és, també, pensar
R. Jimenez, L. Arola

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals per a la innovació. Per encabir aquest fet els models econòmics han migrat d’esquemes de producció basats en recursos cap a altres basats en coneixement. Partim d’una hipòtesi crítica de que, tant per a la innovació com a per a l’economia del coneixement, els models actuals negligeixen les components cognitives subjacents. Passarem a continuació a una hipòtesi d’assaig en la que defensarem que la introducció explícita d’aquests enfocaments cognitius als plans estratègics poden enfortir i fer més eficient el sistema d’innovació.
Abstract
Els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals per [...]
- 27
- read
Dels edificis d’energia nul·la als Ecodistrictes.
F. Bonvehí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Els conceptes d’edifici d’energia neta nul·la o quasi nul·la fan referència al balanç de l’energia necessària per mantenir un edifici en condicions de desenvolupar-hi alguna activitat, aquesta energia es coneix com energia regulada. Per aconseguir les fites de la UE indicades a les diferents directives europees sobre edificació i eficiència energètica és urgent efectuar la transposició completa de la Energy Performance of Buildings Directive (EPBD) de la Comissió Europea. Les limitacions inherents a l’aprofitament del potencial de l’eficiència energètica als edificis fan necessari, per assolir els objectius comunitaris de descarbonització de l’economia, plantejar-se actuacions a escala d’unitats urbanes més enllà del propi edifici. Si es prenen les iniciatives adients el mercat elèctric podrà proveir energia econòmicament competitiva, mediambientalment compatible i socialment inclusiva. Paraules clau: Dret al sol, Certificats energètics, Paradoxes energètiques, Generació distribuïda, Paritat de xarxa. Barcelona 28 de febrer de 2018.
Abstract
Els conceptes d’edifici d’energia neta nul·la o quasi nul·la fan referència al balanç de l’energia necessària per mantenir [...]
- 8
- read
Coneixement, robòtica i productivitat a la PIME industrial catalana: evidència empírica multidimensional
J. Torrent, Á. Díaz-Chao

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest treball estudia els nous models de productivitat de la PIME industrial catalana, en especial el paper dels fluxos de coneixement (R+D, innovació i usos d’Internet) i l’ús de la robòtica. A través de dades de panell per unes 250 PIMES industrials en el període 2002-2014, i utilitzant una metodologia de models d’equacions estructurals, la investigació obté quatre resultats principals. Primer, l’evolució de la productivitat i l’ocupació ha estat molt positiva, cosa que no suggereix l’existència d’una recuperació econòmica sense creació d’ocupació (jobless recovery). Tot i amb això, la robotització sí que hauria generat millores d’eficiència amb un cert efecte reemplaçament del factor treball. Segon, els usos de la robòtica determinen un grup reduït de relacions de complementarietat amb els fluxos de coneixement. Específicament, amb la innovació de procés i organitzativa, i amb l’avaluació, l’assessorament i el reclutament de persones per a gestionar el canvi tecnològic. Tercer, la robòtica no té un efecte directe en l’explicació de la productivitat de la PIME industrial. I, quart, els efectes de la robòtica sobre la productivitat són indirectes i s’estableixen a partir de la seva relació de complementarietat amb els fluxos de coneixement. Les PIMES industrials que usen robots presenten un model explicatiu de la productivitat més sofisticat i equilibrat, amb efectes determinats pel coneixement, el factor treball, les exportacions i l’accés a recursos financers especialitzats. Paraules clau: Robòtica, coneixement, transformació digital, PIME industrial, productivitat.
Abstract
Aquest treball estudia els nous models de productivitat de la PIME industrial catalana, en especial el paper dels fluxos de coneixement (R+D, innovació i usos d’Internet) [...]
- 100
- read
Multi-scale topological design of structural materials: an integrated approach
A. Ferrer, J. Oliver, J. Cante

Monograph CIMNE (2017). M172

Abstract
The present dissertation aims at addressing multiscale topology optimization problems. For this purpose, the concept of topology derivative in conjunction with the computational homogenization method is considered. In this study, the topological derivative algorithm, which is non standard in topology optimization, and the optimality conditions are first introduced in order to a provide a better insight. Then, a precise treatment of the interface elements is proposed to reduce the numerical instabilities and the time-consuming computations that appear when using the topological derivative algorithm. The resulting strategy is examined and compared with current methodologies collected in the literature by means of some numerical tests of different nature. Then, a closed formula of the anisotropic topological derivative is obtained by solving analytically the exterior elastic problem. To this aim, complex variable theory and symbolic computation are considered. The resulting expression is validated through some numerical tests. In addition, different anisotropic topology optimization problems are solved to show the macroscopic topological implications of considering anisotropic materials. Finally, the two-scale topology optimization problem is tackled. As a first approach, an structural stiffness increase is achieved by considering the microscopic topologies as design variables of the problem. An alternate direction algorithm is proposed to address the high non-linearity of the problem. In addition, to mitigate the unaffordable time-consuming computations, a reduction technique is presented by means of pre-computing the optimal microscopic topologies in a computational material catalogue. As an extension of the first approach, besides designing the microscopic topologies, the macroscopic topology is also considered as design variables, leading to even more optimal solutions. In addition, the proposed algorithms are modified in order to obtain manufacturable optimal designs. Two-scale topology optimization examples display the potential of the proposed methodology.
Abstract
The present dissertation aims at addressing multiscale topology optimization problems. For this purpose, the concept of topology derivative in conjunction with the computational [...]
- 40
- read
La intensitat exportadora de Catalunya i els mercats potencials de futur
A. Fita, G. Bartrés, S. Jimenez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Catalunya presenta un teixit empresarial competitiu i una economia internacionalitzada, com mostra el fet que l’economia catalana està assolint xifres de rècord històric tant en volum d’exportacions com en nombre d’empreses exportadores regulars. Tanmateix, cal veure si, malgrat aquest impuls exportador, Catalunya està aprofitant suficientment les noves dinàmiques dels mercats internacionals per tal que el ritme creixent de les exportacions experimentat els darrers anys no es vegi frenat en els propers anys. A tal fi, aquest treball calcula i analitza l’índex d’intensitat exportadora de Catalunya per 9 regions mundials i 120 països, fent una comparativa de contrast amb països europeus de referència, i conclou amb una recomanació de mercats amb necessitat de major presència exportadora.
Abstract
Catalunya presenta un teixit empresarial competitiu i una economia internacionalitzada, com mostra el fet que l’economia catalana està assolint xifres de rècord [...]
- 65
- read
Orientació professional i formació dual: cap a un model integrat per a l’ocupació juvenil
E. Sastre, R. Rebollar, A. Alegret

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Durant molts anys Espanya ha arrossegat un problema estructural de desocupació que s’ha agreujat durant la crisis, però que ha restat latent en els moments de recuperació. És un problema generalitzat però especialment alarmant en el cas dels joves, tant per l'elevat percentatge que representa (un 36% entre els 15 i els 24 anys) com per les conseqüències que té sobre l’assignació de recursos i l’eficiència econòmica o els problemes socials que genera. En aquest article s’analitza la desocupació juvenil des de la perspectiva de la qualificació del capital humà, com un dels principals factors de competitivitat i benestar social d’un país. Aquest fet no és nou, però adquireix un major protagonisme en un entorn de globalització i digitalització, i en el que processos com la terciarització de l’economia, l’envelliment de la població i la creixent qualificació a nivell mundial determinen el desenvolupament de l’economia del coneixement o la indústria 4.0.
Abstract
Durant molts anys Espanya ha arrossegat un problema estructural de desocupació que s’ha agreujat durant la crisis, però que ha restat latent en els moments [...]
- 16
- read
Revolució digital i fintech: situació actual i principals tendències
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del l’espai tradicional de la banca formal: les fintechs. A dia d’avui, les fintechs tenen un cost operatiu molt menor que la banca, doncs no suporten el pes d’una gran infraestructura d’oficines ni d’un tractament rigorós per part del regulador. La banca formal, en canvi, treu profit del seu elevat coneixement dels clients i d’un accés molt més barat als diners, gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu. Actualment, però sembla que la situació podria començar a canviar equilibrant en part les condicions. Què passarà llavors? Aquest paper analitza el rol de banca i fintechs, així com quina podria ser la relació entre elles: competència, compres, fusions?
Abstract
En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del l’espai tradicional de la banca formal: les fintechs. [...]
- 37
- read
On the arc length method: combining ideas and implementations aspects
N. Lafontaine, X. Wang, K. Huang, M. Yuan, E. Oñate

(2013). Research Report, Nº PI399

Abstract
In this work we introduced and implemented the AL method in NOLM program. Basically the actual implementation in NOLM is based in the work proposed by Lam and Morley (1992) and was coded with take into account the sign for no tracking back the solution. An ecient method was included for avoid complex roots and if the problem persist, two method is available to get the convergence. In case of no convergence is reached, we introduce a user factor, for reducing the arc-length, that should be taken betweens (0:5 - 0:75) per cent of the actual arc length. A linear truss-element, together to the isotropic smeared crack model was introduced for testing and benchmarking the AL method . During the work, we found several diculties to converge in the standard constitutive law implemented in NOLM when a softening parameter was introduced. It is caused by the no mechanical dissipation in the model. However, for a perfect plastic an hardening they get the corresponding results. All meshing process and post-processing was made with Gid[4], proving that it is possible to connect the developed owner software and this Pre-and post processing program.
Abstract
In this work we introduced and implemented the AL method in NOLM program. Basically the actual implementation in NOLM is based in the work proposed by Lam and Morley (1992) [...]
- 603
- read
Un plantejament alternatiu per mesurar l’adequació de la pensió de jubilació.
M. Bosch-Príncep

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El objetivo de la pensión de jubilación es proporcionar un flujo de ingresos adecuado durante el periodo de jubilado. Convencionalmente la adecuación de la pensión se analiza mirando si el pensionista mantiene su estándar de vida y, por eso, se utilizan indicadores como la tasa de reemplazo teórica, la ratio de beneficio y la tasa de reemplazo media bruta. En este trabajo se parte de la información anual que proporciona la encuesta de presupuestos familiares, en relación a los gastos de consumo, así como otras características relacionadas con las condiciones de vida de los hogares. Se clasifican los pensionistas en tres grupos dependen de su estructura de gasto y se estima la corriente de ingresos y gastos a lo largo de toda la etapa como pensionista jubilado. Estos flujos son los que permiten construir una medida alternativa a las medidas tradicionales, que incorpora una aproximación prospectiva.
Abstract
El objetivo de la pensión de jubilación es proporcionar un flujo de ingresos adecuado durante el periodo de jubilado. Convencionalmente la adecuación [...]
- 11
- read
Panorama general de la pobresa a Catalunya.
A. Monreal, C. Amarelo, E. Bertran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada. Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.
Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada [...]
- 98
- read
Sostenibilitat de l’estat del benestar i eficiència dels impostos
G. Lopez Casasnovas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La sostenibilitat és un concepte eminentment polític. És opinable la pressió fiscal que una economia pot suportar. Depèn de moltes coses. També del retorn de serveis públics, el context internacional en el que es competeix, l’escandall de costos i l’orientació productiva que té l’economia. Més interessant és la solvència d’un sistema fiscal, en el sentit dels ressorts amb els que compta la intervenció pública per a fer front a reptes econòmics i socials canviants. Així en qüestions de dualitat fiscal. O de substitució entre cotitzacions i IVA en situació d’atur. O entre impostos generals i cotitzacions socials per a mantenir compromisos de pensions. Solventar problemes requereix mirada ampla: Conèixer bé la incidència fiscal i el grau de capitalització de cada actuació financera, mantenir una perspectiva d’equilibri general de l’economia, de pressupost equilibrat a les finances públiques, de capacitat d’anàlisi de la incidència diferencial dels impostos, al llarg del cicle vital, inter i intra generacionalment amb generacions solapades, etc. Solucionar reptes fiscals com el de la sostenibilitat de l’estat de benestar requereix posar al radar el finançament contributiu i no contributiu, en el que té lògica vagi a càrrec del contribuent o de l’usuari. Requereix el coneixement de la tècnica fiscal d’actuacions per la via dels tributs, impostos o preus; de les deduccions fiscals o despeses equivalents; del finançament ordinari o extraordinari (dèficit i deute sota regla d’or, alienació oportuna d’actius a canvi de despesa en inversió o substitució d’endeutament). I finalment, si l’opció de resposta solvent és la impositiva, no ignorar l’excés de gravamen (l’eficiència econòmica) lligada a cada categoria impositiva, i com l’equitat es ressent o millora els seus balanços d’acord en l’instrument utilitzat.
Abstract
La sostenibilitat és un concepte eminentment polític. És opinable la pressió fiscal que una economia pot suportar. Depèn de moltes coses. [...]
- 122
- read
Qualificació, ocupació i model productiu (2002-2017)
M. Arcarons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La primera part descriu l’evolució de la composició de la població ocupada per nivel s de formació assolida, entre 2002 i 2017. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al l arg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació, fins al 2017 inclòs. Es posa en rel eu la diferent dinàmica de l’ocupació en cada conjuntura en els tres nivel s d’estudis (definits amb criteris d’Eurostat). En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivel de qualificació (skil level) de les ocupacions (l ocs de trebal ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivel de formació de les persones ocupades amb la del nivel competencial requerit per l’ocupació que exerciten. Per a això, s’assagen dues formes d’agrupar en tres nivel s competencials els grans grups d’ocupació de la CIUO-08. Primer, s’aplica la que l’OIT usa per agrupar les ocupacions en nivel s competencials (mètode Ilostat) i es compara amb els nivel s d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivel s educatius i per nivel de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, confirmen una situació de desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya, susceptible d’estimular les decisions de continuació d’estudis. Finalment es formulen conclusions i se sosté la dificultat per confluir amb les proporcions europees quant al nivel de formació de la població ocupada i la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la relació entre el nivel formatiu de les persones i el nivel competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.
Abstract
La primera part descriu l’evolució de la composició de la població ocupada per nivel s de formació assolida, entre 2002 i 2017. Això [...]
- 83
- read
La digitalización del entorno de trabajo: la llegada de la robótica, la automatización y la inteligencia artificial (RAIA) desde el punto de vista de los trabajadores. Una revisión exploratoria
E. Rimbau, R. Terminio

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La robótica, la automatización y la inteligencia artificial (RAIA) están cambiando la forma en que se realiza el trabajo, pero hay una escasez de investigación sobre su impacto desde la perspectiva del empleado.Por lo tanto, realizamos una revisión exploratoria de la literatura para conocer la investigación existente con el fin de respaldar las decisiones de responsables políticos y directivos,y deestimular lainvestigaciónadicionalsobre losaspectosquehan recibido menos atención.Las principales conclusiones son las siguientes: a) una buena parte de los empleados están preocupados por elimpactonegativode la RAIAen el trabajo, en general, pero no están al tanto de cómo puede impactar en su trabajo en concreto;b) las industrias de servicios probablemente se verán más afectadas y, por lo tanto, se necesitan más estudios que aborden los diferentes sectores y ocupaciones;c) involucrar a los empleados en el proceso de transición puede dar buenos resultados y reducir el costo social;d) se observa una percepción significativamente diferente entre los empleados de Europa y EE.UU. y los de Asia - Pacífico y América Latina; e) las empresas deberían centrarse en cómo capacitar a sus empleados con las habilidades adecuadas, lo que fomentaría las actitudes ycomportamientospositivosde los empleados.
Abstract
La robótica, la automatización y la inteligencia artificial (RAIA) están cambiando la forma en que se realiza el trabajo, pero hay una escasez de investigación [...]
- 307
- read
El llarg i inacabat procés de desplegament de la Llei d’atenció a la dependència.
J. MONTSERRAT CODORNIU

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Es fa èmfasis en la “refundació de la LAPAD” mitjançant l’aplicació de les mesures de estabilitat pressupostària del RDL 20/2012. Es fan algunes simulacions econòmiques del que representaria millorar alguns aspectes en la gestió i en el model de finançament actual.
Abstract
Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència [...]
- 218
- read
L’impacte de l’automatització al mercat laboral català
A. Morron

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel•ligència artificial (englobats en l’anomenada quarta revolució industrial) han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català. A partir de la metodologia de Frey i Osborne (2013), estimem que entre un 35% i un 47% dels treballadors de l’economia catalana actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat.
Abstract
Els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel•ligència artificial (englobats [...]
- 92
- read
La qualitat del treball a Catalunya. Relació amb el futur de l’estat de benestar i la sostenibilitat de les pensions, reptes de futur
J. Ginesta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball en un context de recuperació econòmica. No obstant, hi ha un desajust entre la recuperació objectivada i la recuperació percebuda per les persones treballadores, especialment en relació a la qualitat del treball existent. S’intenten aportar dades sobre la pèrdua de qualitat del mercat de treball i també la relació entre aquesta qualitat i la sostenibilitat tant del model de benestar com del sistema de pensions. Per últim, s’aporten elements al debat de si és possible forjar un model de mercat de treball on siguin compatibles els drets laborals i els beneficis i la competitivitat empresarial.
Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball en un context de recuperació econòmica. No obstant, hi ha un desajust entre la recuperació objectivada [...]
- 43
- read
Accions de les universitats espanyoles per a impulsar la responsabilitat social universitària
E. Ramos-Monge, X. Llinas-Audet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Las universidades poseen una naturaleza social intrínseca que las posiciona como organizaciones con responsabilidades no solo para la comunidad universitaria, sino también hacia la sociedad. Así, el concepto de responsabilidad social universitaria (RSU) se relaciona con la gestión inclusiva y responsable de estas instituciones. Sin embargo, su aplicación ha sido sujeta a diversas interpretaciones, variando entre universidades, surgiendo diversas organizaciones y normas para implementarla y darle seguimiento. Este trabajo hace un análisis de los impulsos a la RSU de instituciones españolas y catalanas, así como las normas que se han usado para estandarizar su aplicación. Si bien múltiples esfuerzos se han hecho notar para implementar la RSU, el número de universidades participantes en estas iniciativas podría ser mayor.
Abstract
Las universidades poseen una naturaleza social intrínseca que las posiciona como organizaciones con responsabilidades no solo para la comunidad universitaria, sino [...]
- 26
- read
L’ajust del dèficit exterior de Catalunya: Una investigació empírica
J. Galimany, E. Romero, J. Vilarrubia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament abrupte han estat característiques definitòries de l’evolució econòmica dels últims anys a Espanya i a Catalunya. Aquest document identifica el paper dels factors estructurals i cíclics en l’evolució del saldo comercial de Catalunya. Els factors estructurals recullen característiques fonamentals de l’economia com ara factors demogràfics, l’estructura econòmica i el nivell de desenvolupament, mentre que els cíclics capten la situació conjuntural de l’economia pròpia i de la global. La notable aportació dels factors estructurals en el procés de correcció del dèficit comercial apunta a una major sostenibilitat dels bons registres del saldo per compte corrent dels últims anys.
Abstract
L’ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament abrupte han estat característiques definitòries [...]
- 47
- 5/5
- read
Cooperativismo 2.0: presencia en internet y grado de madurez del comercio electrónico en las cooperativas de fruta catalanas
Y. Salla, E. Cristóbal Fransi

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El estudio analiza la presencia online de las cooperativas de fruta de Catalunya con el fin de determinar si dichas entidades están adaptadas al comercio electrónico. Dicho estudio se basa en un análisis exhaustivo del posicionamiento SEO de las páginas webs, los contenidos de las mismas webs, así como su presencia en las redes sociales. Estos análisis reciben el nombre de Web Content Analysis y eMICA. Una vez terminada la recopilación de datos de la fase de análisis, se tratará de obtener conclusiones sobre el grado de presencia online de las cooperativas de fruta, la cantidad de información que proporcionan sus páginas webs y redes sociales, sus posibles efectos en diferentes aspectos de la cooperativa y sus resultados y observar posibles formas de mejorar su incidencia la red. El hecho de que únicamente el 28% de los sitios Web hayan alcanzado la fase 3 del modelo eMICA, indica el escaso grado de madurez funcional alcanzado por las cooperativas en el desarrollo de sus sitios Web. Los resultados del análisis del contenido Web corroboran dichas afirmaciones.
Abstract
El estudio analiza la presencia online de las cooperativas de fruta de Catalunya con el fin de determinar si dichas entidades están adaptadas al comercio electrónico. [...]
- 66
- read
Les aptituds directives com a base de l’eficiència en la gestió: Balanç i perspectives del sector públic local
J. Renyer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El sector públic local català està integrat pels serveis públics i les activitats econòmiques en règim de lliure competència que exerceixen els governs locals per si mateixos o mitjançant els ens instrumentals que en depenen, els primers gestionats conforme les normes del dret públic i els segons d'acord amb les del dret privat, bàsicament tot i que, excepcionalment, les societats mercantils han d'aplicar les normes especials sobre empreses públiques (article 255.3 del Decret legislatiu 2/2003m de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya). El balanç i perspectives de les experiències acumulades des del 1979 ençà en aqueixos dos àmbits hauria de ser objecte d'un tractament conjunt i multidisciplinari comprensiu de tres aspectes essencials interrelacionats: la planta territorial, l'abast competencial i la capacitat financera que òbviament, per la seva dimensió, superen les possibilitats d'aquesta ponència. Ens centrarem, doncs, dins del segon aspecte, (el competencial), en dues vessants estretament interrelacionades: les formes organitzatives del sector públic local i les aptituds directives dels seus gestors, ja que el factor humà (identitat, valors, formació, ideologia) i el factor tècnic (instruments jurídics, viabilitat econòmica, condicionats polítics) cal tenir-los en compte adequadament a l'hora d'abordar l'estudi d'aqueixa matèria. Atesa aqueixa perspectiva la bibliografia existent és escassa, raó per la qual em limitaré a fer una breu aproximació al marc normatiu estatal, les tendències manifestades dins del marc competencial (autonòmic i local) català, per finalment entrar en el terreny de l'assaig a l'hora d'extreure conclusions cara un futur immediat.
Abstract
El sector públic local català està integrat pels serveis públics i les activitats econòmiques en règim de lliure competència [...]
- 20
- read
Las relaciones entre la universidad y la empresa como factor de competitividad
J. Bonet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades precisas para el desarrollo de las tareas asignadas es determinante para la innovación, la asimilación y aprovechamiento tecnológico, la productividad y la competitividad de las empresas. Y, en definitiva, para su sostenibilidad y progreso. Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas. Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor. El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva. El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo formativo, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes y algunas propuestas específicas para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.
Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades [...]
- 26
- read
Polítiques desacoplades a Catalunya: La recerca i la innovació, 2007-2016
X. Ferràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d’excel·lència des de principis dels 2000. Els indicadors de producció científica a Catalunya han seguit una clara evolució positiva, molt per sobre dels indicadors de la resta de l’Estat, situant Catalunya com un dels grans pols de recerca del Sud d’Europa. La política científica ha mantingut una estabilitat estratègica i pressupostària, durant dues dècades, que ha permès uns resultats netament rellevants. Tanmateix, Catalunya perd força en els seus indicadors d’innovació. La inversió relativa en R+D ha caigut de forma sostinguda en els darrers anys, i es troba molt lluny dels objectius europeus fixats pel 2020. Paradoxalment, mentre s’han obtingut progressos significatius en ciència, la innovació ha decaigut. Aquest article analitza els esforços de política pública destinats a R+D a Catalunya en el període 2007-2016 per tal d’aportar evidències sobre quina ha estat l’estratègia subjacent dels governs de la Generalitat en aquest període, i sobre les possibles raons de la debilitat innovadora del país. Introducció: La paradoxa catalana Catalunya s’ha posicionat en els darrers anys com un dels grans pols de recerca del Sud d’Europa. Amb un sistema universitari format per 12 universitats públiques i privades, que forma uns 230.000 estudiants, un desplegament de centres de recerca (xarxa CERCA, formada per 47 centres considerats d’excel·lència), i programes emblemàtics d’atracció de talent científic internacional (programa ICREA), Catalunya genera avui el 1% del coneixement mundial (mesurat en qualitat i quantitat d’articles científics), quan significa aproximadament el 0,1% de la població mundial. En la consecució d’ajuts europeus a la recerca d’excel·lència (ERC, European Research Council grants), Catalunya només és superada per Holanda, Suïssa i Israel. El sistema de recerca català lidera el rànquing espanyol de publicacions científiques, amb un 24% del total. Les publicacions catalanes (figura 1) s’han multiplicat per 2,3 en el període 2005-2015 (Generalitat de Catalunya, 2016). En algunes de les revistes de major exigència científica global, com Nature i Science, Catalunya mostra un índex de publicacions per milió d’habitants (32,8) per sobre d’Alemanya (22,2), França (18,2), o el conjunt d’Espanya (10,9). Només Israel, un dels països amb major inversió en I+D sobre PIB del món supera a Catalunya (Bioregion of Catalonia, 2016) Tanmateix, l’escenari quant a la capacitat innovadora de l’economia catalana és diferent. La inversió bruta en R+D de l’economia catalana s’ha mantingut pràcticament estable en els darrers anys, mentre que la inversió relativa (R+D/ PIB) ha disminuït del 1,70% al 2009, al 1,46% al 2016 (figura 2). Segons els estàndards definits per Eurostat, Catalunya va caure en el període 2012-2014 de ser considerada una regió de nivell innovador 2 (strong innovator), a una regió de nivell 3 (moderate innovator). A Espanya, només Euskadi es manté a nivell 2. Cap de les regions espanyoles està considerada de nivell 1 (innovator leader). L’estratègia d’innovació Europa 2020 insta als estats membres a superar el 3% d’inversió en R+D cap al 2020. Per aconseguir-ho, caldria doblar la inversió actual en R+D de l’economia catalana. Atenent als resultats, si considerem que les polítiques públiques d’R+D tenen efecte en els resultats en la capacitat innovadora d’un país, sembla que han existit polítiques que han donat bons resultats en ciència, però aquests èxits no han tingut impacte en la capacitat innovadora del teixit productiu. Aquest article analitza les polítiques desenvolupades per la Generalitat de Catalunya al llarg del període 2007-2016, especialment en base als pressuposts assignats als diferents programes i departaments, per tal de clarificar els motius d’aquesta aparent paradoxa: el fet que un país líder en ciència tingui uns indicadors d’innovació molt allunyats dels objectius europeus.
Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d’excel·lència des de principis dels 2000. Els indicadors de producció científica [...]
- 0
- read