Documents published in 2018 : Scipedia

La qualitat del treball a Catalunya. Relació amb el futur de l’estat de benestar i la sostenibilitat de les pensions, reptes de futur
J. Ginesta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball en un context de recuperació econòmica. No obstant, hi ha un desajust entre la recuperació objectivada i la recuperació percebuda per les persones treballadores, especialment en relació a la qualitat del treball existent. S’intenten aportar dades sobre la pèrdua de qualitat del mercat de treball i també la relació entre aquesta qualitat i la sostenibilitat tant del model de benestar com del sistema de pensions. Per últim, s’aporten elements al debat de si és possible forjar un model de mercat de treball on siguin compatibles els drets laborals i els beneficis i la competitivitat empresarial.
Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball en un context de recuperació econòmica. No obstant, hi ha un desajust entre la recuperació objectivada [...]
- 45
- read
Accions de les universitats espanyoles per a impulsar la responsabilitat social universitària
E. Ramos-Monge, X. Llinas-Audet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Las universidades poseen una naturaleza social intrínseca que las posiciona como organizaciones con responsabilidades no solo para la comunidad universitaria, sino también hacia la sociedad. Así, el concepto de responsabilidad social universitaria (RSU) se relaciona con la gestión inclusiva y responsable de estas instituciones. Sin embargo, su aplicación ha sido sujeta a diversas interpretaciones, variando entre universidades, surgiendo diversas organizaciones y normas para implementarla y darle seguimiento. Este trabajo hace un análisis de los impulsos a la RSU de instituciones españolas y catalanas, así como las normas que se han usado para estandarizar su aplicación. Si bien múltiples esfuerzos se han hecho notar para implementar la RSU, el número de universidades participantes en estas iniciativas podría ser mayor.
Abstract
Las universidades poseen una naturaleza social intrínseca que las posiciona como organizaciones con responsabilidades no solo para la comunidad universitaria, sino [...]
- 26
- read
L’ajust del dèficit exterior de Catalunya: Una investigació empírica
J. Galimany, E. Romero, J. Vilarrubia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament abrupte han estat característiques definitòries de l’evolució econòmica dels últims anys a Espanya i a Catalunya. Aquest document identifica el paper dels factors estructurals i cíclics en l’evolució del saldo comercial de Catalunya. Els factors estructurals recullen característiques fonamentals de l’economia com ara factors demogràfics, l’estructura econòmica i el nivell de desenvolupament, mentre que els cíclics capten la situació conjuntural de l’economia pròpia i de la global. La notable aportació dels factors estructurals en el procés de correcció del dèficit comercial apunta a una major sostenibilitat dels bons registres del saldo per compte corrent dels últims anys.
Abstract
L’ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament abrupte han estat característiques definitòries [...]
- 47
- 5/5
- read
Cooperativismo 2.0: presencia en internet y grado de madurez del comercio electrónico en las cooperativas de fruta catalanas
Y. Salla, E. Cristóbal Fransi

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El estudio analiza la presencia online de las cooperativas de fruta de Catalunya con el fin de determinar si dichas entidades están adaptadas al comercio electrónico. Dicho estudio se basa en un análisis exhaustivo del posicionamiento SEO de las páginas webs, los contenidos de las mismas webs, así como su presencia en las redes sociales. Estos análisis reciben el nombre de Web Content Analysis y eMICA. Una vez terminada la recopilación de datos de la fase de análisis, se tratará de obtener conclusiones sobre el grado de presencia online de las cooperativas de fruta, la cantidad de información que proporcionan sus páginas webs y redes sociales, sus posibles efectos en diferentes aspectos de la cooperativa y sus resultados y observar posibles formas de mejorar su incidencia la red. El hecho de que únicamente el 28% de los sitios Web hayan alcanzado la fase 3 del modelo eMICA, indica el escaso grado de madurez funcional alcanzado por las cooperativas en el desarrollo de sus sitios Web. Los resultados del análisis del contenido Web corroboran dichas afirmaciones.
Abstract
El estudio analiza la presencia online de las cooperativas de fruta de Catalunya con el fin de determinar si dichas entidades están adaptadas al comercio electrónico. [...]
- 77
- read
Les aptituds directives com a base de l’eficiència en la gestió: Balanç i perspectives del sector públic local
J. Renyer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El sector públic local català està integrat pels serveis públics i les activitats econòmiques en règim de lliure competència que exerceixen els governs locals per si mateixos o mitjançant els ens instrumentals que en depenen, els primers gestionats conforme les normes del dret públic i els segons d'acord amb les del dret privat, bàsicament tot i que, excepcionalment, les societats mercantils han d'aplicar les normes especials sobre empreses públiques (article 255.3 del Decret legislatiu 2/2003m de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya). El balanç i perspectives de les experiències acumulades des del 1979 ençà en aqueixos dos àmbits hauria de ser objecte d'un tractament conjunt i multidisciplinari comprensiu de tres aspectes essencials interrelacionats: la planta territorial, l'abast competencial i la capacitat financera que òbviament, per la seva dimensió, superen les possibilitats d'aquesta ponència. Ens centrarem, doncs, dins del segon aspecte, (el competencial), en dues vessants estretament interrelacionades: les formes organitzatives del sector públic local i les aptituds directives dels seus gestors, ja que el factor humà (identitat, valors, formació, ideologia) i el factor tècnic (instruments jurídics, viabilitat econòmica, condicionats polítics) cal tenir-los en compte adequadament a l'hora d'abordar l'estudi d'aqueixa matèria. Atesa aqueixa perspectiva la bibliografia existent és escassa, raó per la qual em limitaré a fer una breu aproximació al marc normatiu estatal, les tendències manifestades dins del marc competencial (autonòmic i local) català, per finalment entrar en el terreny de l'assaig a l'hora d'extreure conclusions cara un futur immediat.
Abstract
El sector públic local català està integrat pels serveis públics i les activitats econòmiques en règim de lliure competència [...]
- 20
- read
Las relaciones entre la universidad y la empresa como factor de competitividad
J. Bonet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades precisas para el desarrollo de las tareas asignadas es determinante para la innovación, la asimilación y aprovechamiento tecnológico, la productividad y la competitividad de las empresas. Y, en definitiva, para su sostenibilidad y progreso. Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas. Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor. El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva. El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo formativo, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes y algunas propuestas específicas para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.
Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades [...]
- 26
- read
Polítiques desacoplades a Catalunya: La recerca i la innovació, 2007-2016
X. Ferràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d’excel·lència des de principis dels 2000. Els indicadors de producció científica a Catalunya han seguit una clara evolució positiva, molt per sobre dels indicadors de la resta de l’Estat, situant Catalunya com un dels grans pols de recerca del Sud d’Europa. La política científica ha mantingut una estabilitat estratègica i pressupostària, durant dues dècades, que ha permès uns resultats netament rellevants. Tanmateix, Catalunya perd força en els seus indicadors d’innovació. La inversió relativa en R+D ha caigut de forma sostinguda en els darrers anys, i es troba molt lluny dels objectius europeus fixats pel 2020. Paradoxalment, mentre s’han obtingut progressos significatius en ciència, la innovació ha decaigut. Aquest article analitza els esforços de política pública destinats a R+D a Catalunya en el període 2007-2016 per tal d’aportar evidències sobre quina ha estat l’estratègia subjacent dels governs de la Generalitat en aquest període, i sobre les possibles raons de la debilitat innovadora del país. Introducció: La paradoxa catalana Catalunya s’ha posicionat en els darrers anys com un dels grans pols de recerca del Sud d’Europa. Amb un sistema universitari format per 12 universitats públiques i privades, que forma uns 230.000 estudiants, un desplegament de centres de recerca (xarxa CERCA, formada per 47 centres considerats d’excel·lència), i programes emblemàtics d’atracció de talent científic internacional (programa ICREA), Catalunya genera avui el 1% del coneixement mundial (mesurat en qualitat i quantitat d’articles científics), quan significa aproximadament el 0,1% de la població mundial. En la consecució d’ajuts europeus a la recerca d’excel·lència (ERC, European Research Council grants), Catalunya només és superada per Holanda, Suïssa i Israel. El sistema de recerca català lidera el rànquing espanyol de publicacions científiques, amb un 24% del total. Les publicacions catalanes (figura 1) s’han multiplicat per 2,3 en el període 2005-2015 (Generalitat de Catalunya, 2016). En algunes de les revistes de major exigència científica global, com Nature i Science, Catalunya mostra un índex de publicacions per milió d’habitants (32,8) per sobre d’Alemanya (22,2), França (18,2), o el conjunt d’Espanya (10,9). Només Israel, un dels països amb major inversió en I+D sobre PIB del món supera a Catalunya (Bioregion of Catalonia, 2016) Tanmateix, l’escenari quant a la capacitat innovadora de l’economia catalana és diferent. La inversió bruta en R+D de l’economia catalana s’ha mantingut pràcticament estable en els darrers anys, mentre que la inversió relativa (R+D/ PIB) ha disminuït del 1,70% al 2009, al 1,46% al 2016 (figura 2). Segons els estàndards definits per Eurostat, Catalunya va caure en el període 2012-2014 de ser considerada una regió de nivell innovador 2 (strong innovator), a una regió de nivell 3 (moderate innovator). A Espanya, només Euskadi es manté a nivell 2. Cap de les regions espanyoles està considerada de nivell 1 (innovator leader). L’estratègia d’innovació Europa 2020 insta als estats membres a superar el 3% d’inversió en R+D cap al 2020. Per aconseguir-ho, caldria doblar la inversió actual en R+D de l’economia catalana. Atenent als resultats, si considerem que les polítiques públiques d’R+D tenen efecte en els resultats en la capacitat innovadora d’un país, sembla que han existit polítiques que han donat bons resultats en ciència, però aquests èxits no han tingut impacte en la capacitat innovadora del teixit productiu. Aquest article analitza les polítiques desenvolupades per la Generalitat de Catalunya al llarg del període 2007-2016, especialment en base als pressuposts assignats als diferents programes i departaments, per tal de clarificar els motius d’aquesta aparent paradoxa: el fet que un país líder en ciència tingui uns indicadors d’innovació molt allunyats dels objectius europeus.
Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d’excel·lència des de principis dels 2000. Els indicadors de producció científica [...]
- 0
- read
The economic convergence within Euroland in the global post-crisis cycle
A. Radulescu

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
The Euro Area economy is recovering after the incidence of the Great Recession, with the leading indicators reaching the pre-crisis levels. This evolution was strongly supported by the New Economic Governance implemented over the past years. On the one hand, the unprecedented expansionary monetary policy of the European Central Bank determined the decline of the real financing costs to record low levels, contributing to the re-launch of the private investments and consumption. On the other hand, the governments adjusted the budget deficits, with positive impact for the investment climate. Last, but not least, several reforms have been implemented across Europe, with positive impact in terms of potential output. The purpose of this paper is to assess the dynamics of the real economic convergence within the Euro Zone during 1996-2016, with a focus on the post-crisis cycle (2013-2016). We employed traditional econometric methods (including the Cobb-Douglas production function) and annual statistics from Eurostat database in order to assess the convergence of the structural and cyclical components of the GDP of the Euroland member countries. The main results show a significant increase of the real economic convergence over the past quarters. However, this convergence seems strongly dependent on the expansionary monetary policy, while several structural challenges lie ahead, including the regional polarization and the important differences in terms of implementing the Digital Revolution.
Abstract
The Euro Area economy is recovering after the incidence of the Great Recession, with the leading indicators reaching the pre-crisis levels. This evolution was strongly supported [...]
- 81
- read
Les cooperatives d’avui a Catalunya
J. Polanco Beldarrain

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
A Catalunya, el cooperativisme ha estat la resposta col·lectiva per resoldre necessitats individuals i col·lectives. La realitat del cooperativisme que descobrim a través de fonts estadístiques i de treballs qualitatius, es caracteritza pel funcionament de sistemes organitzatius diferents, segons l’activitat cooperativa que es faci, els quals conjuguen els principis i valors establerts per l’Aliança Cooperativa Internacional i, per això, aquestes organitzacions esdevenen empreses de país. El cooperativisme és una eina organitzacional potencialment transformadora que la ciutadania pot utilitzar per prendre les regnes en la solució col·lectiva de les seves necessitats.
Abstract
A Catalunya, el cooperativisme ha estat la resposta col·lectiva per resoldre necessitats individuals i col·lectives. La realitat del cooperativisme que descobrim [...]
- 91
- read
El repte de la col·laboració público-privada en el comerç urbà: els “Business improvement districts” a Catalunya
C. Carrasco

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última instància, prosperitat. Molta d'aquesta vitalitat està vinculada al comerç i a l'activitat que es desenvolupa com a catalitzador i tractor no només en la venda d'articles i serveis, sinó també en el seu vessant social i de construcció de la ciutat. El present estudi pretén analitzar la rellevància de la col·laboració público-privada en el sector comercial per enfrontar-se als nous reptes socio-econòmics i millorar l’atractivitat de les àrees urbanes de Catalunya.
Abstract
Les ciutats sempre han estat un focus de vitalitat gràcies al poder de les seus espais públics per connectar persones, idees, creativitat i, en última [...]
- 89
- read
La millora institucional en el procés de selecció i avaluació de projectes infraestructures
D. Albalate, G. Bel, A. Gragera, X. Fageda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la presa de decisions. Entre els factors que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix els objectius i el procés, la seva estandardització i el grau de transparència. Aquest article analitza el paper d’aquests factors institucionals sobre els incentius, biaixos i resultats dels processos d’avaluació de tres projectes d’infraestructures realitzats en el marc de les administracions catalanes.
Abstract
El marc institucional en el que es realitza l’avaluació de projectes d’infraestructures condiciona en gran mesura la seva qualitat i el seu paper en la [...]
- 928
- read
Cap a un nou estat del benestar: sostenible, adequat i equitatiu
C. Patxot, M. Solé, G. Souto

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars fonamentals: l’educació, la sanitat, les pensions i altres prestacions socials. Avui dia, els estats s’enfronten al gran repte que suposa l’envelliment de la població, que amenaça la viabilitat financera del sistema de protecció social, que s’ha organitzat dirigit molt majoritàriament (via pensions de jubilació i sanitat) a la gent gran, i que ha de ser finançat per una població en edat activa cada vegada menys nombrosa.
Abstract
Al llarg del segle passat, els països occidentals han organitzat i desenvolupat el que es coneix com l’estat del benestar, organitzat al voltant de quatre pilars [...]
- 167
- read
La formació universitària a Catalunya i la inserció dels graduats al mercat de treball
M. Alvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquesta ponència es presenta, en primer lloc, les dades bàsiques de la formació universitària a Catalunya, atenent especialment als titulats i les seves característiques. En segon lloc, s’analitzen els treballs més recents i significatius, tant en l’àmbit espanyol com català, sobre la inserció laboral dels graduats universitaris, amb més deteniment en el segon, on és cabdal la feina que porta a terme l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Finalment, el darrer apartat es dedica a proposar mesures per a millorar l’ocupabilitat dels graduats, en el present i en un futur que s’emmarca en l’economia digital.
Abstract
En aquesta ponència es presenta, en primer lloc, les dades bàsiques de la formació universitària a Catalunya, atenent especialment als titulats [...]
- 18
- read
Cap a una nova Europa democràtica
S. Cutillas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest text abordarà aspectes de la història del pensament econòmic, de teoria econòmica i de l'economia política del procés que ha portat a la creació i a la crisi de l'Eurozona. L'objectiu serà aclarir quines n’han estat les claus i cap a on podrien dirigir-se les propostes que resolguin la situació a favor de la majoria d'europeus. El treball parteix de la hipòtesi que existeixen des de la creació de la UE dos models d'integració europea confrontats. D'una banda trobem el model federalista liberal, que advoca per la dissolució de la sobirania nacional en organismes de governança supranacional. A l'altra, el model intergovernamental conservador, que advoca per mantenir les característiques bàsiques de l'estat, promovent relacions internacionals que responguin als interessos estatals.
Abstract
Aquest text abordarà aspectes de la història del pensament econòmic, de teoria econòmica i de l'economia política del procés [...]
- 101
- read
Responsabilitat Social Competitiva
C. Rovira

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Cosmètics ecològics, turisme sostenible... Comprem valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses un comportament ètic, premiant aquelles firmes competitives en qualitat i preu, però també en valors. Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a factor diferencial, però sense perdre de vista la rendibilitat. Són empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. El seu producte o servei ha de ser rendible i atractiu i, des del primer dia, contribuir a construir un món millor.
Abstract
Cosmètics ecològics, turisme sostenible... Comprem valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses un comportament ètic, [...]
- 22
- read
Hacia una medicina personalizada y sostenible
M. Bru, D. Roldan, D. Cortasa, M. Ràmia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Mejorar el bienestar de la sociedad mediante la optimización de los sistemas de salud es una de las prioridades de nuestra sociedad por ello es imprescindible buscar soluciones para hacerlo sostenible. La medicina de precisión supone la adaptación de la medicina a las características individuales de cada paciente mediante ayudando a establecer acciones preventivas únicas, diagnósticos más precisos y terapias más efectivas. Destacamos por ello la aproximación a la medicina de precisión, no solo como un proyecto a realizar necesariamente para asegurar la sostenibilidad del sistema sino como una inversión que permita la adaptación a las necesidades socio-económicas actuales y futuras.
Abstract
Mejorar el bienestar de la sociedad mediante la optimización de los sistemas de salud es una de las prioridades de nuestra sociedad por ello es imprescindible buscar [...]
- 386
- read
El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Avaluació i impacte de la finalització de la prova pilot en les relacions entre el món acadèmic i el món empresarial
A. Sangrà, J. Córdoba, J. Alba Granados, L. Barandica

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La transferència de coneixement cap al teixit productiu i cap a la societat en general és uns dels reptes que afronta actualment Catalunya per desenvolupar-se socialment i econòmicament. En aquest sentit i amb la finalitat de potenciar la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el món empresarial, la Generalitat de Catalunya va impulsar el Pla de Doctorats Industrials (DI), en col·laboració amb el sistema universitari i de recerca de Catalunya. Un projecte de doctorat industrial és un projecte de recerca estratègic d’una empresa o institució que es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat o centre de recerca català i que esdevindrà l’objecte d’una tesi doctoral que permetrà a un doctorand o doctoranda iniciar la carrera investigadora en un entorn dual: empresarial i acadèmic. El Pla es va posar en marxa l’any 2012 amb una prova pilot i ja compta amb cinc edicions al llarg de les quals s’han iniciat 437 projectes. Hi han col·laborat les universitats catalanes i els centres de recerca, conjuntament amb 294 empreses i institucions de totes les dimensions i en tots els àmbits de coneixement. La inversió públic-privada en R+D associada a aquests projectes ascendeix a 60,6 milions d’euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat. Els resultats d’aquesta primera avaluació, amb una mostra total de 51 persones i una taxa de resposta del 92,2%, permeten concloure que el Pla de Doctorats Industrials ha esdevingut una estratègia sòlida per a la generació i transferència de coneixement i de creació de ponts estables de col·laboració entre els entorns empresarials i acadèmics.
Abstract
La transferència de coneixement cap al teixit productiu i cap a la societat en general és uns dels reptes que afronta actualment Catalunya per desenvolupar-se [...]
- 116
- read
Increasing public childcare coverage in Catalonia: an effective solution to reduce the socio-economic participation gap?
M. Borrell Porta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
This paper examines the impact of the Catalan 2004 law aimed at increasing public childcare coverage for under three years-old on the participation in formal childcare for families from different socio-economic backgrounds. To this purpose, it uses the ''Panell de Desigualtats Socials a Catalunya'' (PaD) database and exploits the uneven increase in public coverage across counties (comarques). The paper finds that while the policy alleviates the socio-economic participation gap between lower- and higher-income families, this one persists for certain sub-groups. More specifically, children whose parents have low education levels, or those from low-income families where the mother works part-time or is in charge of the house and children are significantly less likely to participate in formal childcare than their high-income counterparts.
Abstract
This paper examines the impact of the Catalan 2004 law aimed at increasing public childcare coverage for under three years-old on the participation in formal childcare for [...]
- 29
- read
Situación Económica y Debate Político en la Zona Euro. La Reforma de la Unión Económica y Monetaria
J. Yaniz Igal, C. Mongay

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Ahora, cuando el crecimiento y el empleo están de vuelta en las economías de la zona euro, es el momento de mirar atrás y analizar con detenimiento cómo ha sido la salida de la crisis, qué reformas institucionales se han adoptado y qué queda por hacer. Esta contribución, tras detallar el esfuerzo legislativo ya realizado, presenta las propuestas lanzadas por la Comisión Europea para profundizar en la Unión Económica y Monetaria en el marco de las perspectivas económicas para la zona euro a medio plazo. Su propósito es animar el debate sobre el diseño de la futura arquitectura institucional de la Unión Europea con la que pueda responder a los numerosos retos presentes y futuros a los que se enfrenta.
Abstract
Ahora, cuando el crecimiento y el empleo están de vuelta en las economías de la zona euro, es el momento de mirar atrás y analizar con detenimiento cómo [...]
- 135
- read
Una cultura nacional d’innovació; el cas d’Estònia
M. GUERRERO

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos-, ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? La resposta ha aquesta pregunta, que no és simple, és l’objectiu principal d’aquesta contribució acadèmica. Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a Innovation Hub. Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (Independència, 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat startup. El sector privat, per la seva banda, també ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les startups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat. Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també d’èxit en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país. L’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques socioculturals, polítiques i econòmiques comparables.
Abstract
Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos-, ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? [...]
- 69
- read
Eficiència territorial i administració local: Els referents de l’organització dels serveis de seguretat de Catalunya i de la reorganització danesa de 200
J. Clusa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Per tractar els problemes del mapa municipal de Catalunya dels 948 municipis s’estudien les organitzacions territorials dels Mossos d’Esquadra (107 centres) i Bombers de la GenCat (151), fent la hipòtesi que són *models eficients i equitatius* en personal (21.000 efectius) i instal·lacions, com serveis de proximitat, creats exnovo i sense dèficits rellevants, ajustats al principi que *el territori mana*. La mitjana de centres de servei a l’entorn de les 125 unitats (85 més restrictivament, o 238 policies locals amb 8000 efectius), avançada per Casassas-Clusa, el 1981, i semblant als 98 ajuntaments i 5 regions de la recent reforma danesa (2007)
Abstract
Per tractar els problemes del mapa municipal de Catalunya dels 948 municipis s’estudien les organitzacions territorials dels Mossos d’Esquadra (107 centres) i [...]
- 90
- read
Fiscalitat ambiental a Catalunya: situació i propostes
I. Puig Ventosa, J. Jusmet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes d’eficiència i d’equitat. Una eina potent per actuar front aquesta problemàtica és la fiscalitat ambiental. Catalunya ha estat capdavantera en fiscalitat sobre els residus i sobre l’aigua, però no així en altres àmbits (sòl, contaminació atmosfèrica, etc.), on hi ha un ampli recorregut. La contribució descriurà la situació de partida i plantejarà algunes possibilitats d’actuació en matèria de fiscalitat ambiental.
Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes [...]
- 4
- read
Un model de recerca basat en la cooperació, la competència i l’excel·lència
A. Gelonch, L. Tárraga, M. Boada, A. Ruiz, I. Rodríguez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Un dels objectius de Fundació ACE és l’abordatge integral de la recerca en demències, en general, i sobre la Malaltia d’Alzheimer (MA) en particular. Per això, fem recerca en aspectes tan diversos com la biologia molecular i cel·lular, el diagnòstic, la teràpia i tot allò relacionat amb els aspectes ètico-legals i d’implicació social. La recerca té com a objectiu principal millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, i per això desenvolupem una activitat polièdrica amb 4 línies de treball: bàsica, aplicada, clínica i social. Els fons provenen de diverses fonts: competitius, propis i provinents de tercers. Paraules clau: recerca, recerca translacional, fons, cooperació, excel·lència
Abstract
Un dels objectius de Fundació ACE és l’abordatge integral de la recerca en demències, en general, i sobre la Malaltia d’Alzheimer (MA) en [...]
- 19
- read
El sistema empresarial català: evolució economicofinancera i situació actual
O. Amat, E. Palau

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’objecte del treball és analitzar l’evolució econòmico-financera del teixit empresarial català des de 1990 fins 2016. L’anàlisi es fa a partir de l’Informe anual de l’empresa catalana que es publica des de l’any 1989. Aquest informe analitza la mostra d’empreses catalanes incloses a la Central de Balanços del Banc d’Espanya. D’aquesta manera es poden identificar les seves fortaleses i febleses en els aspectes que reflecteixen els seus comptes. També es fa una anàlisi d’un segment especial d’empreses exitoses, les empreses d’alt creixement, amb la finalitat de fer propostes que permetin millorar l’evolució de les empreses catalanes.
Abstract
L’objecte del treball és analitzar l’evolució econòmico-financera del teixit empresarial català des de 1990 fins 2016. L’anàlisi [...]
- 63
- read
Sostenibilitat de les finances. Especial referència a Catalunya
M. Bassols

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’anàlisi de la sostenibilitat financera resulta crucial en èpoques de crisi com la viscuda en els darrers anys. Són diversos els motius de la importància d’aquest concepte: pels impactes intergeneracionals que comporten la necessitat d’accés al deute i perquè els governs i les administracions públiques han de ser capaces d’ajustar-se a imprevistos, com poden ser els efectes dels cicles econòmics, sense posar en perill la prestació de serveis públics. En termes generals, es pot definir la sostenibilitat financera com la capacitat que ha de tenir un govern per poder fer front a les seves despeses corrents i altres polítiques de despesa a llarg termini sense amenaçar seva la solvència. Aquest fet implica poder afrontar el servei del deute, és a dir, els interessos i les amortitzacions. Un dels indicadors clau de la sostenibilitat del deute és la seva rati en relació al PIB. Quan en una administració aquesta rati és estable o decreixent en el temps i el seu import és baix, es pot afirmar que és sostenible. La normativa de la UE determina un llindar del 60% del PIB com a objectiu de deute. En el cas espanyol, la normativa actual estableix que aquesta rati s’ha de distribuir per nivells de govern en un 44% per l’administració central (AC), un 13% per les comunitats autònomes (CA) i un 3% per les corporacions locals (CL). Tal com es veurà més endavant la situació actual està lluny d’aquests imports, fins i tot s’ha arribat a un deute públic del 100% del PIB. Per altra part, la Comissió Europea estableix diversos indicadors per avaluar la sostenibilitat dels països de la UE. En aquest sentit ha definit tres indicadors per avaluar el risc de cada país, aquests indicadors es diferencien pel seu àmbit temporal: quan s’avalua el risc a curt termini (S0), a mig termini (S1) i a llarg termini (S2). La Comissió Europea calcula cadascun d’aquests indicadors per a cada país i determina si hi ha un risc baix, mig o alt. Així per exemple, les darreres dades mostren que Espanya presenta un risc baix a curt termini, alt a mig termini i baix a llarg termini.(European Comission, 2016, 2018) L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) és l’organisme independent que ha de vetllar pel compliment dels principi d’estabilitat i avalua el cicle pressupostari i l’endeutament de les administracions públiques. Pel que fa a la sostenibilitat financera elabora documents i indicadors per l’anàlisi de les sostenibilitat de les finances pel diferents nivells de govern de l’administració pública. En aquest document es pretén exposar elements per a valorar la sostenibilitat, fent un tractament més específic de l’àmbit autonòmic i més especialment a Catalunya. Es vol mostrar la rellevància d’analitzar aspectes al llarg termini per avaluar si les tendències dels ingressos i de les despeses públiques condueixen a una situació de sostenibilitat financera. És a dir, es tracta d’un instrument per determinar la necessitat de dur a terme reformes que condueixin a la sostenibilitat. A curt i mig termini aquestes reformes es materialitzen en canvis de la política fiscal i a llarg termini es tractaria de fer reformes estructurals. En primer lloc es presenten algunes dades sobre la situació del deute públic a Espanya, dedicant més atenció a les dades de les comunitats autònomes i en especial a Catalunya. En segon lloc es fa referència a la capacitat que té la Generalitat per determinar polítiques tant d’ingressos com de despeses, per després exposar una exercici sobre la quantificació de la sostenibilitat de les finances de la Generalitat a llarg termini. Per últim es presenten les conclusions acompanyades d’unes consideracions de cara al futur.
Abstract
L’anàlisi de la sostenibilitat financera resulta crucial en èpoques de crisi com la viscuda en els darrers anys. Són diversos els motius de la importància [...]
- 25
- read
Model de futur dels diferents ingressos. Èmfasi en els ingressos locals
A. Miravet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Als anys 2006-2008 es va desencadenar una crisi financera amb motiu del col·lapse de l’anomenada bombolla immobiliària. Tot i començar als Estats Units d’Amèrica, la crisi es va estendre a molt bona part del món occidental i les seves repercussions es van començar a mostrar a tot el sistema financer, econòmic i social. En aquest escenari de crisi continuada, es va posar de manifest una situació que no s’havia previst. El valor de béns immobles urbans era sensiblement inferior en el moment de la seva transmissió, del que havia estat en el moment de la seva adquisició. Aquesta situació no es donava en tots els casos, ja que els béns adquirits amb molts anys d’anterioritat, tenien evidentment un valor superior al de la seva adquisició, però una gran majoria, sobretot els adquirits en la dècada anterior, havien perdut valor amb motiu de l’enfonsament del mercat immobiliari. Un dels fets significatius d’aquesta situació es va donar en aquells casos en què els titulars dels immobles, no podien fer front als préstecs hipotecaris que havien subscrit per adquirir els immobles i es veien abocats a procediments d’execució hipotecària o dacions en pagament dels immobles a les entitats financeres. Aquests titulars de sobte es van trobar en un escenari inaudit. Havien perdut l’immoble, els diners que havien satisfet parcialment tant en el pagament directe d’una part de l’immoble, com en les quotes dels préstecs que fins al moment havien satisfet. I a més tenien que satisfer l’import de les liquidacions de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans (en endavant IVTNU), quan en realitat no havien tingut una plusvàlua (el nom col·loquial de l’impost), sinó tot el contrari. Els ens locals tenien una situació complicada. D’una banda el redactat de la norma obligava a liquidar l’IVTNU, ja que el mètode de liquidació establert no requeria la comprovació del fet imposable. De l’altra estava clar que, en aquests casos, el fet imposable no s’havia produït. A més, en molts casos no es podia recaptar l’impost per la manca de capacitat de pagament del subjecte passiu. Després de diverses resolucions de jutjats i tribunals superiors de diverses províncies i comunitats autònomes, arriben les sentències del Tribunal Constitucional 26/2017 I 37/2017, que declaren la inconstitucionalitat dels articles del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals que afecten a la consideració de subjectar a l’impost actes que no acreditin l’existència de l’increment del valor, és a dir, del fet imposable i per tant que no es respecti el principi de capacitat econòmica. El contingut d’aquestes sentències determinen, entre altres qüestions que l’IVTNU vulnera el principi de capacitat econòmica en la mesura en que no es vincula necessariament a l’existència d’un increment real del valor del bé, sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps. El Tribunal arriba a la conclusió de que l’establiment per part del legislador d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys urbans, és admissible sempre i quan aquells respectin el principi de capacitat econòmica i que l’impost no pot gravar actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa potencial o real. La vulneració del principi de capacitat econòmica, en aquest cas, comporta que si no es dona el fet imposable, no es pot aplicar l’impost i per tant, situa al principi per damunt de la norma jurídica. L’impost es basa en un fet imposable (l’increment del valor dels terrenys urbans en un període determinat), però no es calcula en base a aquest fet imposable, sinó per un mètode d’estimació objectiva, la titularitat d’un dret sobre un bé durant un termini. El fet de que el mètode d’estimació sigui objectiva, no implica que no sigui ajustat a la norma, però sí que posa en evidència que si no hi ha increment de valor, no hi ha capacitat econòmica, i per tant en aquests casos, no és procedent l’aplicació de l’impost. He volgut començar a posar aquest exemple, perquè d’alguna manera ens mostra molts dels elements que configuren un sistema tributari (normes, principis, administració, contribuents) i ens ajudarà a fer una anàlisi del nostre sistema actual i per tant detectar aquells punts més febles i la necessitat d’afrontar una nova etapa que ha de comportar el manteniment dels elements que més l’enforteixen i la incorporació de nous elements que evitin caure en els mateixos errors i millorin l’eficàcia i eficiència del sistema futur.
Abstract
Als anys 2006-2008 es va desencadenar una crisi financera amb motiu del col·lapse de l’anomenada bombolla immobiliària. Tot i començar als Estats [...]
- 15
- read
Primeres matèries minerals crítiques: una visió en el context dels recursos geològics globals i de Catalunya
J. Proenza, J. Melgarejo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Les matèries primeres minerals considerades crítiques són crucials per l’economia d’Europa; són imprescindibles per la indústria que fabrica una ample gamma de productes utilitzats en la vida quotidiana i per les tecnologies modernes. L’accés fiable i sense restriccions a aquestes primeres matèries és una preocupació creixent a la UE. El reciclatge dels recursos existents, encara que s’aconseguís que fos 100% eficient, no pot satisfer totes les necessitats. En aquesta contribució presentem una visió sobre les primeres matèries minerals crítiques des d’una perspectiva dels recursos globals i de Catalunya.
Abstract
Les matèries primeres minerals considerades crítiques són crucials per l’economia d’Europa; són imprescindibles per la indústria [...]
- 430
- read
La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere
C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La taxa de risc de pobresa femenina s’ha caracteritzat per ser tradicionalment superior a la masculina i també per tenir un menor caràcter cíclic. La raó és que els homes tenen una major vinculació amb el mercat laboral, mentre que l’arrel del problema de la pobresa femenina és sobretot estructural i té a veure directament amb la desigualtat que pateixen les dones quan són mares tant en l’àmbit remunerat com en l’àmbit de cura. El col·lectiu de major risc són les famílies monoparentals (el 78% de les quals són mares) que tenen un risc de pobresa del 40%, el doble que una família formada per dos adults. Aquestes dones tenen dificultats per trobar una feina compatible amb la cura dels fills, i si la troben generalment és de perfil ocupacional més baix, amb jornada reduïda i amb una remuneració inferior. Aquesta situació comporta una major vulnerabilitat econòmica tant per elles com per als seus fills. Les administracions publiques han de lluitar contra la pobresa, no només amb mesures “pal·liatives” com és la renda mínima d’inserció, sinó també amb mesures “preventives”, és a dir, contra la discriminació laboral que és l’arrel de la pobresa femenina. Entre aquestes últimes, les accions prioritàries que es proposen a l’article són: una major racionalització dels horaris laborals, l’ampliació dels permisos de paternitat intransferibles i obligatoris, la igualtat salarial, i l’augment dels serveis públics de cura de nens i de persones grans.
Abstract
La taxa de risc de pobresa femenina s’ha caracteritzat per ser tradicionalment superior a la masculina i també per tenir un menor caràcter cíclic. [...]
- 58
- read
Costos directes i indirectes de la malaltia d’Alzheimer a Catalunya: un problema sanitari, econòmic i social de primera magnitud… i creixent
A. Gelonch, M. Boada, L. Tárraga, M. Gurrutxaga, P. Cañabate, I. Rodríguez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, i el nombre de malalts s’incrementa a mesura que avança l’edat. Hi ha costos directes i indirectes derivats de l’atenció a les persones amb MA. Es tracta ja d’un problema econòmic i social de primera magnitud. En una societat que avança cap a models diferents de famílies, amb migració de fills joves i disminució dels pressupostos per a serveis sòcio-sanitaris, cóm s’afrontarà aquesta problemàtica? La contribució vol fer evidents les dades actuals i mostrar una prospectiva de futur.
Abstract
La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, [...]
- 146
- read
La formación a lo largo de la vida de los profesionales
B. Suarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Lifelong learning must respond to the demands of a digital transformation that affects the way we think and reason, productive systems, business and jobs, talent in its conceptual and operational dimensions and the adequacy of competences to strategic demands in management and production. Many sectors have to rethink their training, especially among small companies and self-employed workers in particular. Lifelong learning is necessary so that citizens and systems understand change and can adjust to its consequences without major upheavals. Active learning and methodologies based on projects, the case method and inverse methodologies are fundamental. MOOCs have revolutionised training and albeit with some problems and with less prominence than expected, have opened up new paths with experiences full of content and innovative visions.
Abstract
Lifelong learning must respond to the demands of a digital transformation that affects the way we think and reason, productive systems, business and jobs, talent in its conceptual [...]
- 42
- read
Quines beques funcionen? Una revisió de la literatura (basada en l’evidència) per als nivells pre-universitaris
M. Mediavilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest treball és una revisió sistemàtica de la literatura, basada en l’evidència, sobre el impacte de la política de beques en els nivells pre-universitaris incorporant tant les beques de característiques monetàries com aquelles no monetàries i amb diferents objectius perseguits: continuïtat en el centre escolar, millora en els resultats i graduació. Així mateix, interessa destacar l’existència o no d´efectes diferencials (no homogenis) donada la seva utilitat en el disseny de futures polítiques. Aquesta revisió de l’evidència pretén aportar claus interpretatives sobre l’efectivitat de les beques en el nivell educatiu no universitari, tenint en compte la manca d’estudis d’aquest tipus a l`àmbit català i espanyol.
Abstract
Aquest treball és una revisió sistemàtica de la literatura, basada en l’evidència, sobre el impacte de la política de beques en els [...]
- 24
- read
Smart cities: a business opportunity for Catalan companies
P. Conesa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
The business sector dedicated to smart cities is growing and increasingly offers more business opportunities in Catalonia, representing today a 3% of the Catalan GDP. Within this business ecosystem, events of international reference such as the Smart City Expo World Congress place Barcelona as a meeting point for professionals and experts in cities at an international level. The smart cities sector represents an opportunity for business development for companies already located in Catalonia, and can become a driving force for talent through the combination of the Barcelona brand and the opportunities offered by the SCEWC.
Abstract
The business sector dedicated to smart cities is growing and increasingly offers more business opportunities in Catalonia, representing today a 3% of the Catalan GDP. Within [...]
- 33
- read
Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya
V. Ortún, M. Callejón

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Una revisión sobre los aspectos disfuncionales de la modalidad de Estado de Bienestar (EB) en Cataluña/España. La efectividad de las políticas públicas resulta clave para la sostenibilidad del EB ya que únicamente con prestaciones resolutivas se consigue deseabilidad (votos) por parte de los ciudadanos. Eso sí, tanto la racionalidad técnica como la legitimidad social de los procesos de decisión requieren de un buen gobierno.
Abstract
Una revisión sobre los aspectos disfuncionales de la modalidad de Estado de Bienestar (EB) en Cataluña/España. La efectividad de las políticas [...]
- 95
- read
Disseny d’un centre clínic i de recerca de la malaltia d’Alzheimer
A. Gelonch, M. Boada., L. Tárraga, A. Ruiz, I. Rodríguez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Una de les peces importants per fer front a la Malaltia d’Alzheimer (MA) és el desenvolupament de models de servei de qualitat amb una atenció eficaç basada en la millor evidència científica. En aquesta línia, voldríem descriure el model d’atenció desenvolupat per Fundació ACE, que integra la prevenció i el diagnòstic precoç, el diagnòstic, el tractament, la recerca (bàsica, clínica i ètica-legal), l’atenció diürna (centre i hospital de dia) i la formació (conveni amb la Universitat Internacional de Catalunya) i la sensibilització social (campanyes, llibres, visites temàtiques i programa escolar).
Abstract
Una de les peces importants per fer front a la Malaltia d’Alzheimer (MA) és el desenvolupament de models de servei de qualitat amb una atenció eficaç [...]
- 27
- read
La Paradoja de la Desigualdad en la Era de la Disrupción
X. Ferràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La digitalización es la fuerza de cambio existente tras la revolución tecnológica de nuestros tiempos. La capacidad humana de capturar información del entorno, convertirla en una secuencia codificada de bits, procesarla y transmitirla instantáneamente ha transformado las bases de la economía y de la sociedad. Una oleada de tecnologías disruptivas, de base digital, están llegando a la vez, realimentándose entre ellas (internet of things, big data, inteligencia artificial, 3D printing). La resultante puede ser un mundo de abundancia, casi utópico. Sin embargo, la desigualdad y el conflicto parece extenderse en las economías avanzadas. El presente artículo pretende profundizar en las causas de los desequilibrios económicos y sociales que genera el nuevo capitalismo digital, e introduce un modelo teórico basado en cuatro fuerzas financieras y económicas que permiten entender los desequilibrios creados.
Abstract
La digitalización es la fuerza de cambio existente tras la revolución tecnológica de nuestros tiempos. La capacidad humana de capturar información [...]
- 131
- read
Infraestructura viària, inversió privada i PIB per càpita
A. Matas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest treball mostra que una millora en les infraestructures viàries té un impacte positiu en el creixement econòmic d’un territori mesurat a partir del volum d’inversió privada en béns d’equipament. L’estudi també posa de manifest que l’ús de la política d’infraestructures com a política regional genera una pèrdua en termes d’eficiència. Així mateix, es calcula l’impacte sobre el creixement del PIB a llarg termini distingint entre diferents nivells de renda provincial i, en particular, per Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Abstract
Aquest treball mostra que una millora en les infraestructures viàries té un impacte positiu en el creixement econòmic d’un territori mesurat a partir [...]
- 30
- read
Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
S. Karatzimas, C. Miquela

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza la utilitat de la regulació tenint en compte els resultats aconseguits, el seu impacte sobre la presa de decisions i benestar de la ciutadania, la seva flexibilitat, i també possibles alternatives. Les respostes obtingudes indiquen que l’aplicació de la nova normativa ha donat resultats tangibles en els primers anys, però això no es podrà mantenir en el temps i caldria major flexibilitat, que hauria de traduir-se en la consideració de la situació financera particular de cada ajuntament.
Abstract
Aquest estudi examina les percepcions que els alcaldes i els interventors catalans tenen sobre el marc legislatiu que regula la sostenibilitat financera. S’analitza [...]
- 53
- read
El marc normatiu comptable de la Generalitat de Catalunya
J. AVILA LOPEZ

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Des de l’any 1994, la comptabilitat pública s’estableix com a un sistema únic i integrat, en el qual es detecta l’aplicació de principis comptables econòmic financers com també pressupostaris, de manera que integra la comptabilitat pressupostària i la comptabilitat economicofinancera. La comptabilitat pública abasta a les entitats públiques que determina la Llei, i és un règim comptable que permet el control extern (Tribunal de Comptes) i el control intern a càrrec de la Intervenció de l’Administració. Així mateix, l’instrument principal de l’activitat és el pressupost, com a acte de previsió i autorització dels ingressos i les despeses dels ens públics, per a un període de temps determinat. Aquesta particularitat es deriva fonamentalment de l’interès públic que ha de perseguir l’Administració Pública en la consecució de les seves finalitats, i que explica i justifica l’aplicació de principis pressupostaris específics, com són el de no afectació d’ingressos (és a dir, la totalitat dels ingressos serveix per finançar la totalitat de les despeses, llevat de casos determinats legalment que permeten una afectació concreta) com també el principi d’imputació pressupostària, d’acord amb el qual les obligacions pressupostàries derivades d’adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l’exercici en què aquests es realitzin i amb càrrec als respectius crèdits; els drets s’imputaran al pressupost de l’exercici en què es reconeguin o liquidin. Per tant, a banda del criteri de meritació, criteri d’abast econòmic financer, per tal d’imputar un ingrés o una despesa al pressupost de què es tracti caldrà tenir en compte també els requisits que permeten un reconeixement del dret o de l’obligació: En aquests casos, es tracta de el corresponent acte administratiu que ha de dictar l’òrgan competent, a banda de que aquesta despesa o aquest ingrés ha de reunir els requisits de que es tracti d’actes vençuts, líquids i exigibles. Cal tenir present que el control de la despesa esdevé un dels objectius principals de les Administracions Públiques, i per aquest motiu s’incorpora un estat addicional representatiu de l’execució i liquidació del pressupost de l’entitat.
Abstract
Des de l’any 1994, la comptabilitat pública s’estableix com a un sistema únic i integrat, en el qual es detecta l’aplicació de principis [...]
- 526
- read
Aquesta vegada, ¿Serà diferent? Ocupació, atur i productivitat en el cicle econòmic espanyol
M. Puig

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Per tal d'explicar la debilitat de la seva productivitat en relació al de la resta de països d'Europa Occidental, el model productiu espanyol es pot caracteritzar en base a la qualificació dels ocupats. El model productiu espanyol està esbiaixat cap a la utilització més intensiva de personal poc qualificat. Aquest biaix estaria relacionat amb a) els salaris relatius d un i altre personal, b) per raons regulatòries, no es fixen de manera similar, i c) el del personal poc qualificat és més baix. Es conclou amb una predicció sobre la productivitat i la creació de llocs de treball en l actual fase expansiva del cicle econòmic.
Abstract
Per tal d'explicar la debilitat de la seva productivitat en relació al de la resta de països d'Europa Occidental, el model productiu espanyol es pot caracteritzar [...]
- 24
- read
L’Impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya
J. Hernández, J. Fontrodona

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La rèplica a Catalunya del treball que Frey i Osborne van fer per a l’economia nord-americana l’any 2017 estima que el 35% dels llocs de treball existents en l’actualitat a la nostra economia tenen una alta probabilitat de ser automatitzats a mitjà termini. Paral·lelament, a partir del treball que Vogler-Ludwig, Dull i Kriechel van fer per a Alemanya l’any 2016 s’estima que l’economia catalana veurà un augment de la seva ocupació degut a la digitalització de 13.000 persones fins l’any 2030, amb diferències de signe entre els resultats de la indústria i dels serveis. Aquest resultat permet desdramatitzar l’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya i s’oposa a la idea de que la digitalització s’hagi de traduir en importants pèrdues d’ocupació agregada.
Abstract
La rèplica a Catalunya del treball que Frey i Osborne van fer per a l’economia nord-americana l’any 2017 estima que el 35% dels llocs de treball existents [...]
- 241
- read
La gestió del servei públic d’abastament d’aigua a Catalunya
F. Camps Xicart

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El subministrament d’aigua a poblacions és i ha estat sempre un servei imprescindible per al desenvolupament de la vida urbana. En aquest treball proporcionarem una visió general d’aquest servei a Catalunya, veurem com està ubicat en l’anomenat cicle integral de l’aigua, en quines fases es divideix, qui són els destinataris del servei, quines administracions hi tenen competències, quines formes de prestació del servei existeixen i quins avantatges i inconvenients presenten cadascuna d’elles, quantes empreses es dediquen a la distribució d’aigua, com s’estableixen les tarifes del servei, quantes tarifes de subministrament existeixen i com es regulen, així com quins són els principals reptes als que s’enfronta aquest servei i quines oportunitats de millora s’hi presenten des del punt de vista de l’interès general. En definitiva, aquest treball pretén aportar diferents elements de reflexió sobre la prestació d’un servei públic essencial per al benestar de les persones i per a la competitivitat d’una bona part de les empreses del país i, en la mesura del possible, aportar certs criteris que puguin ser útils per a la regulació del servei públic d’abastament d’aigua.
Abstract
El subministrament d’aigua a poblacions és i ha estat sempre un servei imprescindible per al desenvolupament de la vida urbana. En aquest treball proporcionarem [...]
- 153
- read
The Decarbonised Electricity System of the Future: The ‘Two Market’ Approach
M. Keay, D. Robinson, S. Content

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and proposes a new consumer-driven two-market design to support very high penetrations of intermittent renewable energy. The structure encourages demand flexibility; enables consumers to choose what mix of energy they wish to purchase from the two markets (as available renewable energy or on demand flexible energy); encourages them to shift their demand to the as available market (and to acquire storage and other load-shifting appliances); provides a market-basis for financing flexible plant; and offers an exit strategy for government subsidies to renewables and flexible plants ‘This publication may be reproduced in part for educational or non-profit purposes without special permission from the copyright holder, provided acknowledgment of the source is made. No use of this publication may be made for resale or for any other commercial purpose whatsoever without prior permission in writing from the Oxford Institute for Energy Studies
Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and proposes a new consumer-driven two-market design to support very high penetrations of intermittent [...]
- 25
- read
Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona
P. Condom-Vilà

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquest article manifesta un canvi en la modelització de la concentració geogràfica d’innovació i tecnologia i les seves causes. El canvi suposa passar de la idea d’ecosistema d’innovació al d’ecosistema d’emprenedoria. I no és només una manera acadèmica diferent de plasmar la vida econòmica i tecnològica. Avui la producció de tecnologia té patrons diferents als d’anys pretèrits. Ara les empreses no estan soles en el centre del sistema, hi ha també els emprenedors individuals, els quals assumeixen risc per generar disrupció, són més globals que cap altre actor previ i es concentren a les grans ciutats, centres dels ecosistemes d’emprenedoria. Aquest article presenta aquest nou paradigma i es refereix a l’ecosistema emprenedor català en aquest nou context.
Abstract
Aquest article manifesta un canvi en la modelització de la concentració geogràfica d’innovació i tecnologia i les seves causes. El canvi [...]
- 277
- read
From Technology to Digital: why words matter
B. Flamant

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Despite media, investors and economists mostly talking about Technology or Tech Companies when addressing digitalization, we will try - and hopefully prove - in this paper that digital means much more and far outreaches technology. We want to argue that making a clear difference between Technology and Digital goes beyond semantics and offers a decisive edge towards getting to grips with the groundshaking impacts of the fast-paced emerging or yet to emerge digitalization trends. We start with a bit of history, first describing how the information technology (IT) era blossomed in the eighties and nineties, and how best to characterize the “Tech” era. We look at how Apple actually pivoted at breakneck speed to become a digital company. We make the point that the Internet giants that have emerged in the 21st century are all digital, which explains why they have grown so fast. We try to pinpoint the precise date of the shift from Technology to Digital; 2007, the year of the launch of the iPhone, comes as a strong #1 suspect. We describe how the sectorial definition of stock markets is about to evolve – the announcement has been made -, now making a clean distinction between Technology and Digital, in order to stay relevant. Once stated the structural difference between technology and digital, we focus on two economic impacts: the so-called productivity paradox and the rising societal issues the digital era fuels. We indifferently talk of Technology, Tech, Information Technology or IT. There are other industries with a strong technology content, notably BioTechnology, but we believe that whenever people talk of Tech, they refer to IT, unless stated otherwise. On the opposite, we believe that AdTech, AgTech, CarTech, FinTech, InsurTech, and RegTech are nothing but vertical instantiations of the digital era.
Abstract
Despite media, investors and economists mostly talking about Technology or Tech Companies when addressing digitalization, we will try - and hopefully prove - in this paper [...]
- 25
- read
Anàlisi crítica de les finances de la Generalitat i propostes de futur
N. Bosch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’objectiu de l’article és oferir una descripció del sistema de finançament de la Generalitat i fer-ne una anàlisi crítica. Les seves principals deficiències, entre altres, són: la insuficiència de recursos que comporta el desequilibri vertical existent; la manca de capacitat normativa i de gestió sobre els tributs cedits per part de l’Estat; l’absència d’equitat horitzontal i de l’acompliment del principi d’ordinalitat. El futur hauria de conduir a un pacte bilateral entre la Generalitat i l’Estat espanyol que comportés un model específic de finançament per a Catalunya amb molta més autonomia tributària, tant normativa com de gestió, i amb una contribució a la solidaritat que no representés el sobreanivellament actual.
Abstract
L’objectiu de l’article és oferir una descripció del sistema de finançament de la Generalitat i fer-ne una anàlisi crítica. [...]
- 45
- read
Atur juvenil: formació, segmentació i experiència laboral
G. Brosa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en la població més jove ha reobert el debat sobre el seu diagnòstic i les mesures a aplicar. Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un repàs dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove a Catalunya i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen. I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball.
Abstract
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial [...]
- 95
- read
Determinants ambientals de la salut en l'entorn urbà
J. Sunyer, M. Gascón

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La salut pública ha esdevingut un motor de renovació de les ciutats i de creació de nous models d’urbanisme i mobilitat [1,2]. Recentment, s’ha publicat l’article “Urban and Transport Planning Related Exposures and Mortality: A Health Impact Assessment for Cities” [3], en el que es va fer una avaluació de l’impacte en la salut (HIA en anglès) per a la ciutat de Barcelona. Bàsicament, es va estimar el nombre de morts prematures evitables si a Barcelona es complissin les recomanacions internacionals d'exposició per a l'activitat física, la contaminació atmosfèrica, el soroll, la calor i l'accés als espais verds. És a dir, què passaria si aconseguíssim una ciutat amb uns estandars de qualitat ambiental iguals als recomanats per la OMS o altres fonts solvents de la literatura científica?
Abstract
La salut pública ha esdevingut un motor de renovació de les ciutats i de creació de nous models d’urbanisme i mobilitat [1,2]. Recentment, s’ha [...]
- 34
- read
Reflexions a partir de l’experiència de vint anys
J. Solans

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L'urbanisme hauria de perseguir com objectiu primordial que les rendes derivades de la indústria siguin sempre majors que les rendes fundiàries. Altra cas el transvasament de recursos financers a la terra detreu els recursos que necessita el procés industrial i qualsevol activitat econòmica per transformar-se, posar-se al dia, i diversificar-se i créixer. El fet és més important que en altres temps per la facilitat amb que en un món globalitzat es poden trobar recursos pel sector immobiliari a desgrat de la ceguera i errades amb les que aquest capital actua per les dificultats de coneixement de les diferents situacions urbanes i dels marcs legals i urbanístics. Amb aquest objectiu els plans urbanístics i la seva gestió han de perseguir la normalització dels preus del sòl urbà i urbanitzable.
Abstract
L'urbanisme hauria de perseguir com objectiu primordial que les rendes derivades de la indústria siguin sempre majors que les rendes fundiàries. Altra cas [...]
- 12
- read
Governança i qualitat institucional
J. Font Monclús

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Governança i qualitat institucional són conceptes que avui en dia estan estretament relacionats amb la participació ciutadana amb la presa de decisions, corresponsabilitzant els diferents actors de la societat amb el govern, i amb l’avaluació de la gestió pública, a tots els nivells. Allò que és important no és tant sols el correcte dissenys de polítiques públiques, sinó la seva correcta avaluació, i un règim de responsabilitats polítiques i de gestió en relació als resultats obtinguts. La cultura de gestió pública del nostre país, barreja els rols de definició de polítiques públiques i de la seva gestió i aplicació, obviant la professionalització de la gestió i obviant a la pràctica eines de participació en el seu disseny. Per exemple, podem constatar com la major part de les potestats reglades de les administracions públiques recauen en òrgans de naturalesa política, fet que comporta la desprofesionalització de la gestió pública. La normativa de transparència, malgrat preveure-ho, no ha provocat la implantació d’un model transparent de la gestió, molt menys una cultura de l’avaluació de les polítiques públiques. La causa de la incorrecta aplicació d’un model de Governança i de govern obert, que incorporen els conceptes de transparència, participació, administració electrònica, dades obertes i avaluació permanent de la gestió administrativa, és que s’estan implantant tots els seus instruments de forma aïllada i desconnectada. Només podrem afrontar un model realment transparent, eficient, responsable, si som capaços d’implantar models interrelacionats que entenguin com una unitat el procés íntegre de la gestió pública, que s’inicia en el disseny de les polítiques públiques i conclou amb la seva avaluació i les responsabilitats que se’n deriven, amb un suport tecnològic que sota el principi d’”once only” sigui capaç de donar una visió clara i transparent de tot el proceés, possibilitant un model real de govern obert.
Abstract
Governança i qualitat institucional són conceptes que avui en dia estan estretament relacionats amb la participació ciutadana amb la presa de decisions, [...]
- 9
- read
Alguns indicadors de la situació de l’educació a Catalunya
F. Colomé

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquesta comunicació es preten analitzar la situació de l’educació a Catalunya per intentar identificar aquells aspectes clau que ens permetin repensar l’educació i per fer propostes. La voluntat de l’escrit és la d’ajudar a prendre decisions i a formar-se opinions sobre l’educació a Catalunya per tal d’encertar a l’hora de buscar solucions. Es tracta d’identificar els problemes més de fons i descriurel’s amb més precisió per tal que les solucions que es puguin donar siguin les més encertades possible. Possiblement caldrà un canvi de posicionament en alguns aspectes del sistema, la insistència en veure els problemes d’una determinada manera pot ser precisament una dificultat per a resodrel’s. D’altra banda els canvis produïts en el mon global incideixen, o haurien d’incidir, de manera molt important en els sistemes educatius. Els canvis en el comportament, en la obtenció d’informació, en les competències del nou mon del treball, en les comunicacions, i, en general, en tots els sectors del coneixement interpel·len fortament l’educació i fan que s’hagin de produir canvis importants de caràcter disruptiu en el sistema educatiu. La comunicació que es presenta s’ha desglosat en dos articles que, per la seva llargada i la seva temàtica s’ha considerat millorpresentar-los d’aquesta forma. En qualsevol cas en aquests articles s’analitzaran un conjunt d’elements que es consideren bàsics en el funcionament del nostre sistema educatiu català. La primera cosa que constatarem és que Catalunya en el marc dels indicadors europeus d’educació fixats per la mateixa UE (indicadors 2020 presentats com a objectius de la UE) presenta uns resultats notablement bons, l’educació a Catalunya en els darrers anys la podriem descriure com una història d’èxit, mentre que altres index no estrictament educatius com per exemple l’SPI (Social Progress Index) ens dona una posició relativa molt dolenta en educació. Efectivament, els resultats són bons excepte en una variable: l’abandonament escolar prematur, que acaba sent un dels referents més importants a l’hora de diagnosticar l’educació dels països desenvolupats. Tampoc no està clar que Catalunya sigui una de les Comunitats espanyoles que gasti menys en educació, tal i com moltes vegades s’ha afirmat. Quan comparem la despesa en educació amb el nostre PIB haurem de fer tota una serie de consideracions sobre com a mínim tres qüestions: el PIB resultant una vegada fetes les aportacions a l’Estat espanyol (tant de Catalunya, que aporta, com d’altres Comunitats, que reben); la presència d’escola privada, concertada o no, que rebaixa de manera important la despesa pública en educació; i la despesa per alumne que ens pot donar una mesura més realista de l’esforç pressupostari. En l’article següent analitzarem l’abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya, entenent que és el que s’ha diagnosticat com el problema més greu del nostre sistema educatiu, en el que presentem, certament, un dels pitjors indicadors de la UE. Veurem quines poden ser les seves causes i com n’hi ha una, la qualitat del mercat de treball, que és fonamental. Veurem que massa sovint es confón el concepte d’AEP amb el concepte de fracàs escolar (amb el que hi té una relació) i, de manera conseqüent, les mesures que es prenen no contemplen el mercat de treball com a variable indiscutible en aquesta qüestió sinò que plantejen solament solucions escolars. Podrem veure com el sistema de beques, instrument fonamental de tota política educativa, està mal dissenyat i no serveix, entre altres coes, per a un dels objectius per als que hauria de ser eina fonamental: reduir l’abandonament escolar prematur. Ens cal una política de beques, que no pot consistir únicament en gastar sinò en gastar adequadament, en base al disseny precisament d’una “política” per a les beques de la qual a Catalunya no en tenim el control. D’altra banda hem de descriure una situació crònica del nostre país que s’hauria de saber gestionar i resoldre: la manca de formació, en comparació amb els altres països de la UE, de la nostra població adulta (18-64 anys), fruït sens dubte d’una història que ens ha portat fins als nostres dies i de la que per desgràcia en som hereus. L’acceptació d’aquesta situació i el fet de no tenir-la present quan fem determinades anàlisis (comportament social i cultural de la població comparada amb la d’altres països europeus, per exemple) ens pot induir a greus errors. La mateixa manca de formació en la població adulta la veiem reflectida en els resultats de les proves PIAAC per a adults de la UE, que rebla el clau ens dir-nos que Espanya presenta la darrera posició en matemàtiques i la penúltima en lectura. La nostra tradició ens ha portat a tenir una piràmide de formació molt distorsionada respecte a la que presenten altres països europeus. Tenim un nombre molt alt de titulats universitaris i un nombre molt alt de ciutadans que només tenen acreditats els estudis obligatoris, mentre que el percentatge de persones amb estudis mitjans és molt baix, cosa que no passa en la majoria de països de la UE. La manca de prestigi social de la FP ens ha portat a aquesta situació, que ara, afortunadament, es va corregint, el que caldria analitzar és d’on prové la manca de prestigi social de la FP, si de l’oferta que en fa el sistema educatiu o de la demanda que en fa el sistema productiu. Un sistema de producció que no aprecia el coneixement perque no l’incorpora i no necessita treballadors mitjos formats. En qualsevol cas, com s’ha dit, actualment s’està arribant a una bona oferta de FP per al nostre país, malgrat que en els darrers seminaris de treball fets hem apreciat clarament, encara que de manera únicament qualitativa, que la millora de l’oferta no es produeix de manera uniforme i que al costat d’ofertes francament excel·lents n’hi coexisteixen d’altres que no compleixen els mínims de qualitat desitjables. Fins aquí arriba el que s’exposa en aquests articles. Podriem seguir, però, analitzant una colla de variables més que ens podrien donar informació sobre els nostres reptes fonamentals en educació. Podríem veure com, lligat a l’abandonament escolar prematur, se’ns presenta el problema dels NiNis (els NEETs en terminologia europea), joves que ni estudien ni treballen i que, percentualment, també ens fan destacar en els indicadors europeus. Com es pot explicar que els joves abandonin el sistema educatiu per anar a buscar feina i en no trobar-ne, no tornin al sistema? Podriem analitzar com la nostra oferta d’educació infantil dels 0 als 3 anys, ofertada essencialment per la Administració Local, està dissenyada per donar servei educatiu a les famílies que, majoritàriament, no l’utilitzen i que, en canvi, les famílies que hi porten els seus fills i filles per a un servei assistencial reben un servei educatiu, en la seva majoria, que no els faria realment falta. Tampoc es tractarà directament la qüestió de la dualitat de l’oferta pública-privada concertada. És, certament, una qüestió important però massa extensa per ser tractada en un document d’aquestes característiques. Podriem veure que el que hem comentat sobre la FP ho podem fer extensible als altres nivells de l’oferta educativa, sense la mateixa contundència ni amb la mateixa coherència de variables, però ambé com a fenòmen important. Hi ha una colla d’escoles que han endegat processos d’innovació amb un èxit notable, mentre que d’altres o bé no han encertat amb el procés innovatiu (sigui per les raons que sigui) o bé no s’han plantejat cap necessitat d’innovació. Podriem, de manera especial, analitzar quina és la innovació necessària en el nostre sistema i, segons aquesta anàlisi, proposar els canvis estructurals necessaris per poder-la tirar endavant. Podriem veure com el nostre sistema educatiu (i també el de molts altres països) camina cap a una societat dual, uns que abandonen i uns que continuen majoritàriament fins a la universitat; uns joves formats (amb un alt percentatge d’atur) i uns adults amb una de les formacions més deficitàries de Europa; una economia productiva amb alguns sectors d’alt valor afegit i amb altres sectors amb gairebé nul valor afegit en coneixement; molts universitaris i moltes persones únicament amb estudis bàsics i molt poques amb estudis mitjos; … I així podriem seguir identificant i enumerant dualitats del país que interpelen a l’educació i que, tal com està evolucionant el mon global, podrien decantar-se cap un dels dos cantons. En el nostre mon els equilibris són cada vegada més inestables, els territoris s’identifiquen cada vegada més com a especialitzats, aquells que serveixen per fer recerca puntera rebràn inversions per fer-ne, aquells que sembla que serveixen per fer-nos passar unes bones vacances rebràn també els corresponents diners per fer-ho, no sabem si és possible combinar les dues coses: un benestar proporcionat per l’entorn i una alta capacitat de producció de coneixement també lligada a aquest entorn, ja ens agradaria, però no sembla que les coses vagin per a aquest camí. En definitiva, doncs, hem de decidir, si encara som a temps per fer-ho, quin país volem i com el volem fer i amb quina gent, així sabrem quina educació voldrem.
Abstract
En aquesta comunicació es preten analitzar la situació de l’educació a Catalunya per intentar identificar aquells aspectes clau que ens permetin [...]
- 39
- read
L’Abandonament escolar prematur, la piràmide d’estudis i la formació de la població adulta a Catalunya
F. Colomé

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’abandonament escolar prematur és un dels problemes més importants de la nostra societat, les dades comparatives a nivell europeu ens diuen que aquesta és una de les qüestions contra les que cal lluitar. Al costat de l’abandonament escolar prematur a Catalunya tenim altres situacions que van lligades d’una o altra manera a aquest fenòmen i que ens han de preocupar: la piràmide d’estudis anòmala del nostre país; la baixa qualificació i formació de la població adulta; el nostre mercat de treball amb baix valor afegit en coneixement; i la nostra política de beques escassa i dolenta.
Abstract
L’abandonament escolar prematur és un dels problemes més importants de la nostra societat, les dades comparatives a nivell europeu ens diuen que aquesta [...]
- 0
- read
Fortalezas y Debilidades del Sistema de Innovación y Transferencia Catalán
E. Canetti

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Según la opinión de los actores del sistema de innovación catalán, existen varias dificultades aún por resolver para poder alcanzar el nivel de actividad y resultados en transferencia tecnológica de otros países europeos. En este trabajo de investigación se han identificado varios aspectos que dificultan la puesta en valor del enorme potencial científico y de recursos humanos existente en Cataluña, y con el propósito de visualizar posibles vías para mejorar la transferencia tecnológica de las instituciones catalanas , se han elaborado 5 recomendaciones fruto de esta investigación, así como de la interacción con los actores del ecosistema.
Abstract
Según la opinión de los actores del sistema de innovación catalán, existen varias dificultades aún por resolver para poder alcanzar el nivel [...]
- 467
- read
Correlación entre la formación superior, el nivel de innovación y la política industrial de un territorio
S. Artigas, J. Rodriguez, J. Parra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Muchos estudios han descrito la buena situación de la formación superior en Catalunya, teniendo a varias de sus universidades en posiciones relevantes en los rankings internacionales más prestigiosos. Esta capacidad formativa impacta de manera relevante y positiva en la calidad de vida y laboral de los ciudadanos, y aparece siempre como eje de actuación y refuerzo en las políticas industriales. En este artículo se describen algunas de las actuaciones singulares en materia de educación y formación desarrolladas por parte de los organismos competentes en el ámbito de política industrial. Se describe también la situación actual de Catalunya en materia de innovación y su posicionamiento en relación al resto de regiones de la Unión Europea, detallando aquellos aspectos que parecen influir en la determinación del grado de innovación de una región. En el artículo también se detalla la situación actual de Catalunya en materia de política industrial y la evolución histórica en el sector industrial según evaluaciones recientes de la Comisión Europea sobre las regiones que la forman. Se identifican los organismos y las actuaciones estratégicas más relevantes de los últimos años en materia de política industrial en Catalunya, que permite identificar las relaciones entre innovación y competitividad industrial, así como la evolución y los efectos de las asignaciones presupuestarias en innovación industrial. Los datos generalistas indican la existencia de una correlación directa entre los indicadores de formación superior, de innovación y de política industrial que influye en la competitividad de un territorio, de todos modos, y siendo la formación superior de excelencia factor de afectación directa, no resulta suficiente para mantener excelentes los indicadores de innovación.
Abstract
Muchos estudios han descrito la buena situación de la formación superior en Catalunya, teniendo a varias de sus universidades en posiciones relevantes en los [...]
- 43
- read
Certificació de l’eficiència energètica; avantatges
R. Garriga

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La Unió Europea ha estat capdavantera en la lluita per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que són factor determinant en l’escalfament del planeta. El treball vol posar de manifest com des dels primers moments en què s’inicia aquesta lluita, la millora de l’eficiència energètica n’ és un element clau. Per això, desprès d’una breu introducció, a l’apartat 1 es fa un repàs de les directives i comunicacions més importants que la UE ha anat publicant relatives a l’energia i el canvi climàtic. Aquest apartat acaba esmentant diferents àmbits on es por millorar aquesta eficiència energètica però l’objectiu del treball és entrar en més detall en què pot aportar l’auditoria i la certificació en aquesta tasca. Les certificacions que s’analitzen són les aplicables a indústries i organitzacions (apartat 2), a productes (apartat 3) i als edificis (apartat 4). A l’apartat 5 es presenten dades globals i locals relatives a l’eficiència energètica i a les certificacions i a l’aparta 6 es fan unes reflexions finals a títol de conclusions i recomanacions.
Abstract
La Unió Europea ha estat capdavantera en la lluita per reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que són factor determinant en [...]
- 16
- read
Balanços i patrimonialització ambiental: per un model econòmic postindustrial
R. Folch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre ha fet. El problema és el desacoblament entre el moment ambiental i la forma de concebre i desenvolupar l’activitat extractiva, productiva i consumptiva. És un problema de model econòmic; l’actual és ambientalment insostenible. En efecte, basem la nostra macroestratègia econòmica en l’ampliació constant de capital, cosa que ens porta a la demanda il·limitada i creixent de recursos. Altrament, substituïm les amortitzacions ambientals amb una estratègia d’externalització constant de disfuncions. El model econòmic respon a un paradigma obsolet en haver-se magnificat els paràmetres que eren irrellevants en la matriu conceptual del passat. La identificació, valoració i incorporació en els balanços dels actius ambientals i la reinternalització de costos inherent a la idea de l’economia circular, inclosos els serveis ambientals, podria ser un camí. No és tasca d’ecòlegs, com jo mateix, sinó d’economistes ambientalment informats, com la majoria del plausibles lectors d’aquestes consideracions: han de ser enteses com una estimulant provocació benigna, més que res.
Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre [...]
- 16
- read
Situació econòmica financera de les empreses d’Osona
N. Arimany-Serrat, E. Tarrats-Pons, A. Armisen-Morell

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Actualment estem en un període de grans canvis a les empreses, per la irrupció tecnológica i la necessària innovació que afecta a diferents sectors d’activitat, i les empreses d’Osona no en queden excloses; aquest estudi presenta la salut ecòmica i financera de les empreses d’Osona, segons la diferent tipología d’empreses de la comarca, com a indicador fonamental de la supervivencia i competitivitat empresarial del territori en el període de crisis sistèmica 2008-2015.
Abstract
Actualment estem en un període de grans canvis a les empreses, per la irrupció tecnológica i la necessària innovació que afecta a diferents [...]
- 47
- read
Un nou paradigma de formació professional i professionalitzadora
. CECOT, J. COSSÍO

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia 2020 indiquen que el 40% de les noves ocupacions tindran en el futur una gran exigència de coneixement específic i d'autonomia professional i que la majoria dels oficis existents en l'actualitat hauran d'adaptar-se a transformacions que requeriran una permanent adequació de les persones ocupades en ells. En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional (d'ara endavant, FP) és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació. El World Economic Forum (WEF) elabora anualment un Índex de Capital Humà basat en la mescla de ràtios de sistema educatiu-formatiu al costat dels del mercat laboral per esbrinar el grau d'aprofitament del capital humà i de preparació de la força laboral d'un país per enfrontar-se als reptes econòmics. En el seu informe de 2016 Espanya passa del lloc 41º al 45º i se situa per darrere de països com Kazakhstan, Portugal, Romania o Grècia, i en el penúltim lloc dels membres de la Unió Europea. La persistent taxa de desocupació, especialment el juvenil i la constatació que gairebé la meitat de la població activa espanyola manca de qualificació bàsica que reflecteix la EPA posen també de manifest que el nostre sistema de FP no compleix adequadament la seva comesa. En aquest sentit, els mediocres resultats de l'ocupació i la feblesa de qualificació global de la població activa són simples indicadors de defectes conceptuals i estructurals en el nostre sistema educatiu-formatiu. Sigui el que sigui l'àmbit competencial o territorial, segueix predominant una visió escolar o educativa de la FP, més preocupada per la regulació de la formació com una fi en si mateixa que per la seva relació simbiòtica amb la producció i l'ocupació. Com a conseqüència, és testimonial el paper assignat a les empreses i les seves necessitats enfront de la preponderància dels centres o de les entitats de formació. Segueix imposant-se una visió burocràtica i administrativa de la FP sobre la flexibilitat que precisa la compatibilització de la formació i el treball. Precisament per això, sorprèn l'escàs debat social, econòmic o polític sobre els grans objectius de qualificació de la població activa del país. Sobretot en comparació d'altres assumptes d'actualitat econòmica que, sent rellevants, afecten a la competitivitat i a l'ocupació en molt menys que un sistema de FP veritablement eficient. L'absència d'objectius estratègics de la qualificació professional fa que tampoc es qüestioni el finançament necessari per aconseguir-los, ni els aspectes essencials per a la seva consecució, com el paper de les empreses en els processos d'aprenentatge o en l'avaluació, reconeixement i acreditació de la competència adquirida a través de l'experiència laboral, o la relació del nostre sistema de FP amb l'espai europeu d'educació superior i, per tant, amb l'àmbit universitari. De fet, malgrat l'evidència de la dificultat de l'accés a la primera ocupació, del dèficit de qualificació i de la seva correlació amb la desocupació massiva i estructural, fa més d'una dècada, des de l'aprovació de la Llei Orgànica 5/2002, que no s'explicita la necessitat d'integrar el sistema de FP per articular-ho coherentment amb l'organització del mercat de treball i les necessitats del sistema productiu. I han transcorregut gairebé dues dècades, des del 2º Programa nacional de FP, sense que es formulin objectius estratègics comuns i concertats per al conjunt de la FP. A diferència d'altres països europeus que han reaccionat amb una profunda reflexió sobre la idoneïtat del sistema educatiu-formatiu, la reforma de la FP amb prou feines apareix al debat polític en relació amb la superació de la crisi econòmica, la reforma del mercat laboral o els canvis necessaris en el sistema productiu. Tampoc ha estat una qüestió principal en la negociació col·lectiva, encara que el recent III Acord Nacional sobre Negociació Col·lectiva publicat el 20 de juny de 2015 contempla algunes referències noves. Per comprendre millor aquesta absència de debat de fons sobre la formació, cal comparar-ho amb el procés de debat polític-social i amb el contingut de la recent reforma francesa en la Llei sobre la formació professional, ocupació i democràcia social (llei n° 2014-288 de 5 de Març, publicada en el JO de 6 febrer 2014). Aquesta reforma aclareix les expectatives dels destinataris i articula els resultats esperats del sistema de FP en els seus elements essencials: la seva visió integral en forma de sistema, el seu valor econòmic, la seva vinculació amb l'ocupació, especialment amb l'accés inicial i les polítiques d'activació, la seva relació amb el diàleg social reforçat sobre formació i competències professionals, la seva concreció en instruments i procediments necessaris com el compte personal de formació, la convalidació dels coneixements adquirits per l'experiència professional, la preparació operativa a l'ocupació individual i col·lectiva, la formació dirigida a col·lectius concrets de treballadors i la relació amb contractes formatius mitjançant un enfocament dual, ja sigui a través d'un contracte únic d'inserció, amb dependència d'estructures d'inserció o amb contracte d'aprenentatge. Coherentment, la nova llei francesa reforma la taxa d'aprenentatge i el model de finançament i de responsabilitat de tots els organismes finançadors de la FP en funció de les formacions que financen. La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli, una sòlida perspectiva estratègica, com a premisses de la seva reforma. Requereix també que es concerti amb els representants empresarials i sindicals, ja que el centre d'una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l'ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l'aprenentatge dual, de l'acreditació de la competència a través de l'experiència laboral i de la seva coherència amb l'organització del treball i la negociació col·lectiva. Aquest canvi d'enfocament hauria de permetre una major inversió en formació per part de les empreses i dels mateixos treballadors, avançant cap a fórmules de cooperació públic-privades, cap a la distribució de la responsabilitat de finançament en raó del tipus de formació que es realitzi i de qui capitalitza els seus resultats. La conjuntura d'un creixement econòmic previsible en els propers anys és una nova oportunitat per a això. Des d'aquesta perspectiva, l'objecte d'aquest document és formular una reflexió sobre l'evolució desitjable del sistema de FP perquè pugui complir les seves finalitats: contribuir a la competitivitat del nostre sistema productiu i als objectius quantitatius i qualitatius de l'ocupació de la població activa.
Abstract
Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia [...]
- 35
- read
Podem dir que la universitat promou l’equitat?
H. Troiano, S. Fachelli

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquest treball s’utilitza l’enquesta del 2017 sobre inserció dels graduats universitaris que fa l’AQU periòdicament amb la intenció d’actualitzar algunes anàlisis realitzades per a edicions anteriors de l’enquesta. Primer s’explora comparativament l’evolució de la inserció dels graduats en les diferents edicions de l’enquesta, que es corresponen amb contextos molt diferents. La conclusió és que es nota una certa recuperació de la inserció en consonància amb la millora del mercat laboral, però que els indicadors no assoleixen els nivells pre-crisi. I en segon lloc, s’estudia en relació a l’enquesta del 2014 els canvis en les desigualtats per origen social.
Abstract
En aquest treball s’utilitza l’enquesta del 2017 sobre inserció dels graduats universitaris que fa l’AQU periòdicament amb la intenció [...]
- 2
- read
¿Analfabetos financieros en la educación obligatoria?
E. Tarrats-Pons, N. Arimany-Serrat, A. Armisen

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En nuestros tiempos los cambios económicos globales han tenido un fuerte impacto en la construcción de los modelos del siglo XXI. Asimismo, el ejercicio responsable del consumo precisa desarrollar competencias para un uso racional de los recursos económicos. La alfabetización financiera en este sentido, es clave para dotar a la ciudadanía de las adecuadas competencias para poder gestionar las finanzas individuales y colectivas a fin de conseguir indicadores financieros equilibrados, huyendo de endeudamientos excesivos o sencillamente de la exclusión financiera. De esta manera garantizamos que, la ciudadanía pueda evaluar con mayor efectividad las ganancias o pérdidas potenciales de una determinada operación financiera y contribuir al ejercicio de una ciudadanía responsable. Analizamos a continuación si desde la educación obligatoria se puede o debe facilitar el proceso de alfabetización económica y financiera que proporcione las herramientas básicas al futuro ciudadano para entender el mundo económico en el que se está inmerso.
Abstract
En nuestros tiempos los cambios económicos globales han tenido un fuerte impacto en la construcción de los modelos del siglo XXI. Asimismo, el ejercicio responsable [...]
- 383
- read
La formación por alternancia-dual. Interacciones empresa y centro deformación:acompañamiento y experiencia.
P. Puig-Calvó, J. González-García

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Se propone exponer un sistema de formación en alternancia dentro de la formación profesional reglada y continua, teniendo en cuenta la experiencia actual en Catalunya e igualmente a nivel internacional, presentando los elementos que la formación por alternancia añade al sistema dual, actualmente de moda en nuestro país. Después de una síntesis que permita conocer los fundamentos, medios, fines y difusión mundial del sistema pedagógico de alternancia, se mostrará la importancia de la formación asociada: formación general, técnica y general, de forma transdisciplinar. Actualmente hay muchas instituciones educativas, sistemas pedagógicos y leyes de educación, que incorporan ciertos componentes de la alternancia en sus planteamientos de la formación profesional formal, de la profesionalización de los trabajadores e incluso de la formación universitaria. La validación de lo adquirido por la experiencia (VAE) y la validación de lo adquirido por la profesión (VAP), permiten que la formación profesional no sea “finalizadora”, sino que sea un punto de partida en el proceso y carrera profesional de las personas.
Abstract
Se propone exponer un sistema de formación en alternancia dentro de la formación profesional reglada y continua, teniendo en cuenta la experiencia actual en [...]
- 259
- read
Escollint el futur: reptes immediats de la Formació Professional
J. Ficapal Mestres

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El nostre iceberg es fon. El títol ve del llibre que publicà el professor de Harvard John Kotter el 2006 com a seqüela del seu exitós “Leading change de 1995, i que ha esdevingut el més influent marc teòric per a la gestió dels processos de canvi organitzatiu i sistèmic. El món del treball i la formació no han deixat de transformar-se, especialment en les últimes dècades, i han mirat de respondre, d’una o altra manera, als reptes i les necessitats del moment, però ara les evidències ens indiquen que assistirem a una etapa d’acceleració del canvi. Quins seran els llocs de treball el 2030 a Catalunya i quines competències professionals seran les més demandades? Quina formació professional hem de planificar i per a quin escenari? Mirar cap al futur pot semblar tal vegada especulatiu, o fins i tot un exercici capriciós, perquè l'experiència ens diu que les prediccions sobre com serà el món d’aquí a uns anys estan destinades a ser inexactes. Aquest tipus d'exercici mai ha estat tan rellevant com ara que tractem de donar sentit al futur en un paisatge de canvis ràpids i profunds. Per exemple, el potencial efecte pertorbador sobre l'ocupació dels avenços en la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3-D, o les operacions logístiques automatitzades, per posar alguns exemples, és motiu de debat i reflexió. La tecnologia ja està transformant les nostres vides en formes que no podríem haver somiat fa només uns pocs anys, i aquestes mateixes tecnologies també estan redibuixant els llocs i les formes de treball. És en aquest context que la societat i, en particular, els individus i els ocupadors, com a part de les seves carreres i del desenvolupament empresarial, prendran decisions sobre la inversió en competències. Decisions que són crítiques en la mesura que les competències professionals adquirides juguen un paper fonamental en la determinació de l'ocupabilitat individual i de la productivitat i la competitivitat de les empreses.
Abstract
El nostre iceberg es fon. El títol ve del llibre que publicà el professor de Harvard John Kotter el 2006 com a seqüela del seu exitós “Leading [...]
- 35
- read
La Col·laboració Públicoprivada en el seu context. Reflexió en clau de sistema econòmic i d’assignació de recursos
X. Farriols

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context intel·lectual, institucional i econòmic en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada: 1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar 2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional. 3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no sembla suficient per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el controvertit concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality). 4 Cooperació En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència general. La consolidació dels indicadors ex-ante representatius de la bondat de les propostes de CPP podrien repercutir favorablement en l’assignació de recursos del sistema.
Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context intel·lectual, institucional i econòmic [...]
- 101
- read
Transició Energètica. L’energia del futur a l’agenda política del present
A. Farran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El Món s’enfronta a un canvi de paradigma on el sistema energètic centenari, centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas a un nou model distribuït, digital, democràtic i renovable. Som davant d’una transició energètica o a d’una disrupció tecnològica? Interconnexió de bateries residencials convertides en plantes virtuals de generació, comunitats solars que intercanvien energia amb tecnologia blockchain, vehicles elèctrics que aporten electricitat a una xarxa bidireccional i intel·ligència artificial per garantir que la demanda és el mecanisme de flexibilitat a la generació renovable intermitent. I l’energia solar com a revulsiu del canvi. Catalunya és a punt per crear l’ecosistema legal, territorial, econòmic i social que ho faci possible?
Abstract
El Món s’enfronta a un canvi de paradigma on el sistema energètic centenari, centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas [...]
- 37
- read
Fiscal responsiveness to public debt: an analysis of the uncertainty of regional debt limits in Spain
J. Mussons Olivellla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és especialment preocupant atesa la responsabilitat d’aquestes en la prestació de serveis bàsics de l’estat del benestar. Els treballs de Bohn (1998) i Gosh et al. (2013) ens permeten plantejar una aproximació al llindar on la sostenibilitat del deute pot ser qüestionada. L’any 2015 la ràtio del deute se situava a la banda baixa de la regió que comprèn aquest llindar, en concret, entre el 24% i el 36% del VAB. La prudència aconsella disposar d’un marge de maniobra suficient (en termes de capacitat d’endeutament) per poder afrontar xocs negatius plausibles.
Abstract
L’elevat endeutament públic és un dels llegats de la gran crisi, i en especial pel que fa a les comunitats autònomes. Aquesta situació és [...]
- 16
- read
Les Cooperatives, els principis cooperatius i el futur
J. Perez Santamaria

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En el 2on trimestre del 2017 es van crear a Catalunya un 6,2% més d’empreses cooperatives que el mateix trimestre de l’any anterior i per seguir amb estadístiques, atès que aquest procés de creació és sostingut, el 2016 es van crear 177 cooperatives més que les creades al 2015, que van ser 113 més que el 2014. Aquest creixement sostingut en els darrers anys posa en evidència que les cooperatives són un model d’empresa cada vegada més vigent i relevant. Les empreses cooperatives, són institucions que es regulen per unes normes conegudes com a principis i valors cooperatius. Aquests, són molt més que un simple reglament que cal complir. Actualment, moltes de les normes que recomanen i difonen les millors escoles de negocis per fer les empreses competitives i eficients, són de fet, els principis cooperatius. L’objectiu d’aquest treball és doncs presentar un nou model d’empresa cooperativa equitativa i eficient, atès que aquesta competeix en els mercats, en igualtat de condicions amb l’empresa capitalista. L’estudi de diversos casos, ens portarà a considerar el de Catalunya com un model líder en la creació d’ocupació desde la crisi del 2008. L’estudi d’algunes cooperatives, (Mondragon i Legacoop (Milà)), així com Evergreen a Clevelad (USA), ens fa veure la importància que per l’èxit de l’empresa té constituir una xarxa de cooperatives integrada econòmicament i no una cooperativa individual, què en molts casos, és pot convertir en un fracàs. Per això analitzarem també, què són les xarxes d’empreses. En aquest model veurem com els principis i valors cooperatius, generen capital social, que permet a les empreses i/o grups cooperatius, activar la capacitat d’absorció del coneixement i així crear innovació. Com per aconseguir innovar és fonamental el coneixement i el seu ús, analitzarem també la gestió del coneixement i si aquest és tàcit. I per últim veurem a través dels principals Grups Cooperatius de Catalunya, com el seu èxit dona versemblança al model que proposem, en els diferents capítols d’aquest treball.
Abstract
En el 2on trimestre del 2017 es van crear a Catalunya un 6,2% més d’empreses cooperatives que el mateix trimestre de l’any anterior i per seguir amb estadístiques, [...]
- 59
- read
Las grandes concesiones administrativas de instalaciones deportivas en Cataluña: planificación, control, seguimiento e intervención.
L. Fanega Macías

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
La entrada en vigor de la nueva Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público, pone de relevancia, todavía más, la importancia de la correcta elaboración de dichos contratos. Nos centraremos en aquellos contratos que afectan a los servicios deportivos municipales, de competencia propia de las corporaciones locales. Abordaremos las diferentes fases necesarias en esos contratos , y estudiaremos iniciativas de innovación en la redacción de estos nuevos contratos, para poder profundizar en la necesidad de la confianza mutua y de compartir objetivos y resultados entre la administración pública y las empresas privadas, como base de la colaboración público privada.
Abstract
La entrada en vigor de la nueva Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público, pone de relevancia, todavía más, la importancia de la correcta elaboración [...]
- 639
- read
Computational multiscale modeling of fracture problems and its model order reduction
M. Caicedo, J. Oliver, A. Huespe

Monograph CIMNE (2017). M176

Abstract
This work focuses on the numerical modeling of fracture and its propagation in heterogeneous materials by means of hierarchical multiscale models based on the FE2 method, addressing at the same time, the problem of the excessive computational cost through the development, implementation and validation of a set of computational tools based on reduced order modeling techniques. For fracture problems, a novel multiscale model for propagating fracture has been developed, implemented and validated. This multiscale model is characterized by the following features: - At the macroscale level, were adapted the last advances of the Continuum Strong Discontinuity Approach (CSDA), developed for monoscale models, devising a new finite element exhibiting good ability to capture and model strain localization in bands which can be intersect the finite element in random directions; for failure propagation purposes, the adapted Crack-path field technique, was used. - At the microscale level, for the sake of simplicity, and thinking on the development of the reduced order model, the use of cohesive-band elements, endowed with a regularized isotropic continuum damage model aiming at representing the material decohesion, is proposed. These cohesive-band elements are distributed within the microscale components, and their boundaries. The objectivity of the solution with respect to the failure cell size at the microscale, and the finite element size at the macroscale, was checked. In the same way, its consistency with respect to Direct Numerical Simulations (DNS), was also tested and verified.
Abstract
This work focuses on the numerical modeling of fracture and its propagation in heterogeneous materials by means of hierarchical multiscale models based on the FE2 method, [...]
- 164
- read
"Creixement inclusiu urbà: desigualtat i risc de pobresa a Catalunya i la metròpoli de Barcelona",
J. Trullén, V. Figuls

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli de Barcelona i la seva relació amb la distribució de la renda. El programa s’adreça a identificar les bases d’ un nou model de creixement inclusiu de base urbana. La ponència se centra en l’anàlisi d’indicadors de distribució de la renda i risc de pobresa. Es mesura de la desigualtat a Catalunya i la metròpoli de Barcelona a partir del coeficient de Gini pel període 2006-2016. S’estudia l’evolució de la distribució de la renda segons el lloc d’origen de la població. S’estudia la taxa de risc de pobresa i l’efecte del lloguer imputat de l’habitatge. Es detecta una especial incidència de la crisi sobre la població estrangera, tant en indicadors relacionats amb la distribució de la renda com en indicadors de risc de pobresa. Es mesura l’impacte positiu del lloguer imputat sobre la desigualtat excepte en dos col·lectius: els joves i les persones nascudes a l’estranger.
Abstract
L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli [...]
- 0
- read
Panorama general de la pobresa a Catalunya
C. Amarelo, A. Monreal, E. Bertran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada. Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.
Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada [...]
- 33
- read
Oportunitats d’innovació al sector turístic català
J. Valls

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
This paper analyzes the innovative effort compared in the management areas and scopes of the Catalan tourist industry, to know the effect towards the competitiveness of the sector. After identifying which are both and developing a fieldwork measuring the innovative intensity of the companies, the conclusion is that there is an innovative effort deficit in those areas and scopes related to the effective customer orientation, such as the technology, the channels of commercialization and sale, and the co-creation. This can negatively affect the tourist leadership of the tourist region, given that they are the key factors in digital transformation.
Abstract
This paper analyzes the innovative effort compared in the management areas and scopes of the Catalan tourist industry, to know the effect towards the competitiveness of the [...]
- 20
- read
Impactes econòmics generats pel sistema públic català d’universitats i d’R+D+i sobre l’economia catalana (2015)
J. Suriñach, J. Murillo, E. Vayá

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
En aquest estudi es quantifica l’impacte monetari que té l’activitat del conjunt del sistema d’Universitats públiques catalanes (més la UOC) i del conjunt del sistema públic d’R+D+I sobre l’economia catalana. S’aproxima l’impacte a partir d’un enfocament de demanda, analitzant l’impacte directe, indirecte i induït. L’any d’anàlisi és el 2015. Els resultats globals, subestimats perquè no s’ha pogut tenir dades del conjunt de centres ni del conjunt d’efectes sobre l’economia, obtenen que l’aportació al PIB és de l’1,7% (3660 M€), suposa una facturació de 5714M€, i genera 60313 llocs de treball (ETC). Hi ha altres efectes rellevants, qualitatius, que complementen aquest impacte estimat.
Abstract
En aquest estudi es quantifica l’impacte monetari que té l’activitat del conjunt del sistema d’Universitats públiques catalanes (més [...]
- 33
- read
FEM2DEM User’s manual v1.0
F. Zarate, A. Cornejo Velázquez

Personal Repository of Francisco Zarate (2018). 2

Abstract
This document explains the operation of the user interface of the FEM2DEM program to analyse two-dimensional solids using the simple FEM-DEM procedure proposed by Zarate & Oñate [A simple FEM–DEM technique for fracture prediction in materials and structures. Comp. Part. Mech. (2015) 2: 301-314] that is used to predict the initiation and propagation of fractures .
Abstract
This document explains the operation of the user interface of the FEM2DEM program to analyse two-dimensional solids using the simple FEM-DEM procedure proposed by Zarate & [...]
- 36
- read
Governança i control ciutadà de fluxos financers
. Xnet, S. Levi

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
Des de fa molts anys estem investigant i proposant un concepte de democràcia més adequat al segle XXI, en el que la ciutadania pugui controlar les seves institucions de forma distribuïda a través de mecanismes rigorosos de governança. Considerem que dins aquest marc s'ha d'enquadrar també, per un costat, el control distribuït dels fluxos financers a través d'eines p2p com el blockchain i, per l'altre, la vigilància sobre la transparència i la lluita contra la corrupció sistèmica amb les implementacions de canals que alliberin les dades i la informació i endrecin el seu processament i usabilitat.
Abstract
Des de fa molts anys estem investigant i proposant un concepte de democràcia més adequat al segle XXI, en el que la ciutadania pugui controlar les seves institucions [...]
- 3
- read
La formació dual: condicionants per assegurar el seu èxit
F. Mañe

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb baix nivell de qualificació. Els seus nivells d’atur han augmentat extraordinàriament i l’ocupació ha esdevingut més precària. Aquesta situació ha posat als sistemes de Formació Professional de nou en el centre del debat ja que es considera que el seu bon funcionament és la clau per assegurar la millora de les oportunitats dels joves que per manca de recursos, qualificacions o motivació no obtenen formació universitària. A més a més, les diferències entre països respecte a la severitat dels problemes d’accés al mercat de treball i a l’ocupació dels joves han estat relacionades amb les característiques i el funcionament del sistema de FP. En concret, la formació professional dual ha esdevingut el paradigma organitzatiu associat als millors resultats i, en conseqüència, diversos organismes internacionals l’han posat en valor com a mesura per fer front al repte de la formació i l’ocupació dels joves. Catalunya no ha estat una excepció en aquesta dinàmica, tant pel que fa a l’empitjorament de la situació laboral dels joves com en el diagnosi de la necessitat d’ajustar el funcionament del sistema de FP amb especial atenció a la formació dual. La meva aportació estaria en la línia de presentar algunes directrius bàsiques del sistemes de formació dual, tot incidint en com aquestes característiques influeixen en el potencial benefici d’aquest sistema formatiu. Aquesta introducció serviria per a recolzar una avaluació respecte a en quina mesura l’actual model de desenvolupament del sistema de formació dual a Catalunya compleix amb aquestes directrius. La darrera part del treball es centraria en intentar derivar algunes recomanacions per tal de poder, si escau, millorar el disseny del sistema.
Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb [...]
- 0
- read
Manual de Usuario de FEM2DEM v1.0
F. Zarate, A. Cornejo Velázquez

Personal Repository of Francisco Zarate (2017). 1

Abstract
Este documento explica el funcionamiento de la interface de usuario del programa FEM2DEM para analizar sólidos bidimensionales utilizando el sencillo procedimiento FEM-DEM propuesto por Zarate & Oñate, ( A simple FEM–DEM technique for fracture prediction in materials and structures. Comp. Part. Mech. 2015 2: 301-314 ) que se utiliza para predecir el inicio y la propagación de fracturas .
Abstract
Este documento explica el funcionamiento de la interface de usuario del programa FEM2DEM para analizar sólidos bidimensionales utilizando el sencillo procedimiento [...]
- 39
- read
Lagrangian formulation for finite element analysis of quasi-incompressible fluids with reduced mass losses
E. Oñate, A. Franci, J. Carbonell

Int. J. for Numerical Methods in Fluids (2014). Vol. 74 pp. 699-731 Vol. 74 pp. 699-731 (preprint)

Abstract
We present a Lagrangian formulation for finite element analysis of quasi-incompressible fluids that has excellent mass preservation features. The success of the formulation lays on a new residual-based stabilized expression of the mass balance equation obtained using the Finite Calculus (FIC) method. The governing equations are discretized with the FEM using simplicial elements with equal linear interpolation for the velocities and the pressure. The merits of the formulation in terms of reduced mass loss and overall accuracy are verified in the solution of 2D and 3D quasi-incompressible free-surface flow problems using the Particle Finite Element Method (PFEM, www.cimne.com/pfem). Examples include the sloshing of water in a tank, the collapse of one and two water columns in rectangular and prismatic tanks and the falling of a water sphere into a cylindrical tank containing water. Copyright c 0000 John Wiley & Sons, Ltd.
Abstract
We present a Lagrangian formulation for finite element analysis of quasi-incompressible fluids that has excellent mass preservation features. The success of the formulation [...]
- 46
- read
Development of new computational methods for fluid-structure interaction analysis of multi-fractured media
I. Pouplana, E. Oñate

Monograph CIMNE (2018). M177

Abstract
The objective of this monograph is the derivation and implementation of a robust Finite Element formulation for the solution of solid-pore fluid coupled problems in multi-fractured porous media. A coupled displacement-pore pressure FEM formulation for solving solid-pore fluid interaction problems is first introduced. The interaction between both components is governed by two equations: the balance of momentum for the mixture solid-fluid and the mass balance for the pore fluid. Under nearly undrained-incompressible conditions, such formulation suffers from instability problems because of the violation of Babuska-Brezzi conditions. In order to work with elements of equal order interpolation for the displacement and pore pressure, the formulation is stabilized by means of the Finite Increment Calculus method (FIC). The FIC-stabilized formulation is tested against stable elements with a higher order interpolation for the displacement field in 2D and 3D examples. Continuum damage mechanics is the basis of the crack growth strategy for the proposed fracture propagation technique. The strain softening models used for quasi-brittle materials favour spurious strain localization and ill-posedness of the boundary value problem if the damage variable only depends on the strain state at the point under consideration. An integral-type non-local damage model associated to a characteristic length parameter is presented as a method to control the size of the fracture process zone and fully regularize the problem. Two examples are solved assessing the robustness of the model in front of changes in the spatial discretization. Quasi-zero-thickness interface elements are formulated to represent discontinuities in the porous domain. A bilinear cohesive fracture model is used to describe its mechanical behaviour, and a formulation derived from the cubic law models the fluid flow through the crack. Finally, a new methodology for the simulation of fracture propagation processes in saturated porous media is presented. The non-local damage model is used in conjunction with the interface elements to predict the degradation pattern of the domain and insert new fractures followed by remeshing. Fluid-driven fracture propagation examples in 2D and 3D are presented to illustrate the accuracy of the proposed technique.
Abstract
The objective of this monograph is the derivation and implementation of a robust Finite Element formulation for the solution of solid-pore fluid coupled problems in multi-fractured [...]
- 72
- read
Por una economía Inspiral, más allá de la Economía Circular
A. Valero

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.
Abstract
El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una [...]
- 429
- read
Por una economía Inspiral, más allá de la Economía Circular
A. Valero

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Por una Economía Inspiral, más allá de la Economía Circular Antonio Valero Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza Miembro del Club de Roma, valero@unizar.es Resumen El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.
Abstract
Por una Economía Inspiral, más allá de la Economía Circular Antonio Valero Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza Miembro [...]
- 76
- read
L’avaluació socioeconómica del turisme a Catalunya: implicacions fiscals
J. Raya

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi cost-benefici (ACB) que és un instrument que té com a objecte avaluar polítiques públiques i projectes d'inversió des del punt de vista de les necessitats de la societat, i permetre així establir prioritats a l'hora de prendre decisions. Així, l’ACB consisteix en quantificar, en termes monetaris, els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat el turisme. Per tant, un benefici o un cost del turisme, no és només allò que produeix un guany monetari, sinó tot el que millora o empitjora el benestar (externalitats negatives o positives). Recopilant informació de fons de dades diverses així com d’estudis previs de la literatura científica turística l’estudi pretén donar indicacions per realitzar una avaluació ( en termes monetaris) no només els beneficis i costos econòmics sinó també aspectes com els beneficis per la imatge de la destinació catalana o els costos d’un volum de turisme excessiu en determinats punts turístics. En aquest sentit, s’avalua la taxa turística com a instrument fiscal que serveixi, no només per obtenir ingressos recaptatoris sinó per corregir externalitats negatives. Finalment, tan l’avaluació econòmica com la política turística i fiscal està influenciada pel fenomen de l’economia col·laborativa (Airbnb, Uber...). El treball acaba amb una discussió de les principals implicacions d’aquesta avaluació econòmica, especialment en termes de política turística.
Abstract
El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi [...]
- 51
- read
Les funcions de regulació i supervisió del Banc d’Espanya: el seu paper en la crisi bancaria
A. Todó

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
El paper analitzarà les causes de l'última gran crisi bancaria a Espanya, que s'inicia l'any 2007 (encara no tancada del tot) i que ha suposat la desaparició de 38 entitats financeres, passant de 50 a 12. El cost d'aquesta crisi ha estat de milers de milions de recursos públics destinats al rescat bancari i també la pèrdua de milions de llocs de treball. Analitzarem quin va ser el paper del Banc d'Espanya en la previsió, o no, de la crisi, quins mecanismes reguladors i de supervisió van fallar i com es va acabar gestionant aquesta crisi bancaria un cop es va veure, l'any 2011, que la crisi econòmica tindria forma de W. Finalment, es presentaran unes breus reflexions de caràcter general sobre com millorar els aspectes reguladors i supervisors, ara ja en mans del Banc Central Europeu.
Abstract
El paper analitzarà les causes de l'última gran crisi bancaria a Espanya, que s'inicia l'any 2007 (encara no tancada del tot) i que ha suposat [...]
- 40
- read
Límites y posibles efectos de la fiscalidad ambiental
A. Díaz Álvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, la crisis económica alteró esta situación de forma notable, básicamente por dos razones: por su capacidad recaudatoria y por los beneficios ambientales que pueden derivarse de la aplicación de estos instrumentos. Aunque la función recaudatoria sea en muchos casos prioritaria, es preciso tener en cuenta que en el caso de la fiscalidad ambiental no puede ser éste el principio rector, sino que debería estar diseñada de tal modo que cumpliera con los principios siguientes: Eficacia ambiental: el principal objetivo de los impuestos ambientales debe ser la corrección del problema ambiental considerado. Eficiencia económica: el impuesto deberá lograr internalizar la externalidad ambiental, siendo capaz además de discriminar entre contaminadores en función de sus costes de reducción. Viabilidad práctica: los impuestos deben estar diseñados para poder ser aplicados en el mundo real. Incidencia distributiva: la carga fiscal debe distribuirse entre los distintos agentes de los costes que generan, teniendo en cuenta, por una parte, la posible traslación de la carga entre los agentes, y por otra el cumplimiento del principio “quien contamina paga”. A partir de lo anterior, analizaremos cuáles son los límites de la fiscalidad ambiental y hasta qué punto la aplicación en la práctica de medidas fiscales ambientales ha seguido o no los principios mencionados anteriormente, centrándonos en los requisitos que las políticas ambientales de la Unión Europea señalan que deben cumplir: No afectar a la competitividad No incrementar la carga fiscal, sino redistribuirla Tener como objetivo básico el cambio de conductas y no la recaudación en sí misma No suponer un obstáculo o un factor para la instalación de empresas en función del territorio
Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, [...]
- 13
- 1/5
- read
La formació de postgrau al futur: perfils professionals i directius
M. ESPINOSA SAENZ

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Si acceptem que algunes de les característiques/perfils professionals en un futur pròxim poden focalitzar-se en: 1) La intel·ligència social, entesa com a l’ús d’informació social per promoure la cooperació, la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera efectiva i la capacitat per identificar les relacions existents entre les persones. :2) La col·laboració virtual i transcultural. La capacitat per treballar de forma productiva mitjançant l’ús de diferents eines tecnològiques com a membre de grups virtuals formats per persones de geografies, ètnies, religions, gèneres i generacions diferents. 3) El pensament digital considerat com la capacitat per traduir enormes quantitats de dades en conceptes abstractes i comprendre la seva lògica. 4) La transdisciplinarietat com a capacitat adaptativa i coherent. 5) La reflexió ètica. Sense oblidar la competència creativa que, sense ser una nova competència, resulta imprescindible. Cal situar aquestes capacitats en el marc de la Quarta Revolució Industrial que, entre d’altres aspectes, ens col·loca davant de la intel·ligència artificial, de la robòtica... però també davant de l’impacte i les oportunitats de les tecnologies per donar resposta als reptes del medi ambient, l’agricultura, l’energia, la sostenibilitat... i tot dinamitzat i potenciat per les xarxes. Com hauria de ser la formació o educació? Sens dubte, inspiradora i, alhora, un estímul per innovar (nous negocis per satisfer necessitats en nous entorns), és a dir, per canviar les regles. L’avaluació de la formació, entesa com la diferència entre les expectatives i la realitat, serà un element clau en el futur de la formació d’executive education. I és a partir d’aquest punt que podríem plantejar algunes qüestions o interrogants: Com podem adaptar la nostra estratègia formativa al nou marc i en línia amb els perfils definits? Què necessitaran les nostres empreses i els nostres directius? Cal repensar totes les metodologies que utilitzem ara? Quin rol pot tenir la gestió per projectes en entorns digitals i cooperatius? Coneixent, per mitjà de diferents anàlisis existents, que hi ha un gap entre el coneixement/aplicabilitat i la percepció dels directius en el procés de digitalització present, i entenent la digitalització no com un conjunt d’instruments, sinó com una estratègia integral per repensar el conjunt de les nostres organitzacions, quines conclusions i experiències podem deduir del rol de la digitalització en la formació i en el conjunt de les organitzacions? A què ens referim quan parlem de la gestió de la diversitat en un sentit ampli? Com podrem compatibilitzar aquesta formació en l’espai/temps dels directius a nivell global? Com percebem cadascun de nosaltres la globalització? Quins elements podem identificar com a claus per gestionar la nostra direcció d’allò global? Com ens podem conscienciar que l’element més significatiu per als directius seran les persones amb les quals hauran de treballar, persones que, al llarg de la seva vida professional, hauran de reinventar-se en diferents ocasions?
Abstract
Si acceptem que algunes de les característiques/perfils professionals en un futur pròxim poden focalitzar-se en: 1) La intel·ligència social, [...]
- 5
- read
El edificio nZEB, el nuevo modelo arquitectónico que consuma cero: la experiencia de Picharchitects
M. Manca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por Picharchitects, empresa líder de la arquitectura sostenible en España. Las conclusiones muestran como la propia arquitectura, antes que la maquinaria añadida, es el vector principal en la obtención de edificios Nzeb y un parámetro determinante para la obtención de un modelo constructivo coherente en términos de calidad, coste y beneficio económico, en el contexto actual donde el sector de la edificación es responsable del 40% del consumo global de energía.
Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por [...]
- 20
- read
Tendències en mercats geogràfics des de la perspectiva de la implantació de les empreses
X. Mendoza Mayordomo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes en un mig termini. Altrament dit, quins seran els mercats geogràfics que, per exigència o per oportunitat, les empreses hauran de considerar per obrir les seves filials? La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres. En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures. El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini. El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.
Abstract
El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions [...]
- 9
- read
Las relaciones entre la universidad y la empresa como factor de competitividad
J. Bonet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades precisas para el desarrollo de las tareas asignadas es determinante para la innovación, la asimilación y aprovechamiento tecnológico, la productividad y la competitividad de las empresas. Y, en definitiva, para su sostenibilidad y progreso. Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas. Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor. El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva. El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo universitario, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.
Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades [...]
- 5
- read
Education choices in Catalonia
A. Kucel, M. Vilalta-Bufi

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
We study whether parental education affects the choice of tertiary education in Spain. We analyze two qualitative characteristics of the university studies: the length of the program and its academic prestige. We identify for which individuals parental background matters the most. For the choice of a long program, parental background changes the most likely outcome for students with low grades in the academic track and those with excellent grades in the vocational track. Regarding the prestige of the program, parental background matters the most for the worse performing boys and the girls with rather good grades in the academic track.
Abstract
We study whether parental education affects the choice of tertiary education in Spain. We analyze two qualitative characteristics of the university studies: the length of [...]
- 20
- read
Materias primas minerales críticas: una visión en el contexto de los recursos geológicos globales y de Cataluña
J. Proenza, J. Melgarejo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
A la industria minera le gusta decir “si no se cultiva, habrá que extraerlo de una mina”. Los recursos minerales son imprescindibles para el desarrollo de la sociedad, y muy particularmente los recursos minerales a partir de los cuales se extraen los denominados metales de alta tecnología (“high-tech metals”). Estos metales son componentes esenciales en diversas aplicaciones técnicas de alta gama, tales como las denominadas tecnologías verdes asociadas a las energías renovable, la reducción de gases de efecto invernadero y la eficiencia energética. Con la creciente importancia de las nuevas tecnologías y la revolución energética, han surgido preguntas sobre la disponibilidad futura de recursos de materias primas minerales, particularmente las denominadas “críticas”. La “criticidad" es una estimación del riesgo de suministro de materias primas, la escasez que puede poner en peligro el funcionamiento de una sociedad. El reciclaje de los recursos existentes, incluso si se pudiera conseguir que fuera 100% eficiente, no puede satisfacer todas las necesidades. Indiscutiblemente, la denominada economía circular es una parte de la solución a la “molestia” de la minería y sus impactos ambientales asociados, pero no es la solución definitiva debido al aumento de la población y la mejora del nivel de vida global. Lo más probable es que la demanda de minerales continúe aumentando en el futuro. Las reservas minerales globales son, en principio, adecuadas, pero la producción está limitada y/o dominada por algunos países. En esta contribución presentamos una visión sobre las materias primas minerales críticas (ej: metales del grupo del platino, tierras raras, Nb, Co, Ge, etc.) desde una perspectiva de los recursos geológicos a nivel de global y de Cataluña. Aunque se tiene la idea de que Cataluña no es un país de tradición minera, lo cierto es que la mineria en Cataluña es de las más antiguas y continuadas en el mundo. En cuanto a potencial, cuenta con recursos conocidos propios pero jamás evaluados para Au, PGE, Ag, F, Ba, Sc, REE, Rb y Cs. Además, hay suficiente know-how para poder apoyar inversión en minerales críticos en terceros países.
Abstract
A la industria minera le gusta decir “si no se cultiva, habrá que extraerlo de una mina”. Los recursos minerales son imprescindibles para el desarrollo [...]
- 38
- read
Una alternativa numérica en la solución de un sistema que modela la producción de biogás
M. Machado

Revista Mexicana de Métodos Numéricos (2018). Vol. 2

Abstract
We study a simplified model of the Anaerobic Digestion Model Number One (ADM1) that represents Anaerobic Digestion for the biogas production and wastewater treatment. This system is modeled by systems of nonlinear differential equations. First, we implemented the Dimensional Analysis to obtain an equivalent model with non-dimensional variables and parameters. Then, numerical solutions are solved both the initial model and the non-dimensional model, and we comparative graph between their corresponding numerical solutions. where we see the advantages of working with the non-dimensional model with respect to the original model.
Abstract
We study a simplified model of the Anaerobic Digestion Model Number One (ADM1) that represents Anaerobic Digestion for the biogas production and wastewater treatment. This [...]
- 124
- read
The mapping between Chinese medicine and signaling molecules
S. LIU, Y. Liu

Traditional Chinese Medicine and Molecular Signaling (2018).

Abstract
Knowledge of signal transduction pathways and their corresponding signaling molecules is critical in evaluating potential therapeutic targets. Traditional Chinese Medicine (TCM) used Yang and Yin to describe the physiological processes in human body, but its scientific basis is unknown. According to “Yellow Emperor’s Inner Canon” (YEIC)―the fundamental doctrinal source for TCM―there are five elements of Yang-Yin, each pertaining to particular physiological functions. Their interaction and relationship determine the physiological conditions of human being. In this work, iterative selection method was used to correlate YangYin-Qi with signal molecules. It is revealed that the signal transduction pathways are identical to the dialectical relationships of Yang-Yin-Qi(s). With the direct mapping between Yang-YinQi(s) and signaling molecules, the signal transduction pathways are consistent with TCM therapeutic strategies too. In addition, it is demonstrated that the Chinese herbal medicine regulates signal transductions. With the correlation between Yang―Yin(s) and signal transduction pathways, it is evident that the modern medicine and TCM identified the same pathogenesis of diseases, such as hematuria, constipation, hemorrhoidal disease, nocturnal enuresis, frequent urination, gall stone, acute cholecystitis and hypertension, etc; with highly similar treatment strategy, albeit using different terminologies.
Abstract
Knowledge of signal transduction pathways and their corresponding signaling molecules is critical in evaluating potential therapeutic targets. Traditional Chinese Medicine [...]
- 28
- read
Qualificació, ocupació i model productiu (2002-2017)
M. Arcarons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La primera part d’aquest treball descriu entre 2002 i 2017, a partir de l’EPA, l’evolució de la composició de la població ocupada per nivells de formació assolida. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al llarg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació fins al 3r trimestre de 2017. Es posa en relleu la diferent dinàmica de l’ocupació en els tres nivells (baix, mitjà i alt) d’estudis. En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivell de qualificació (skill level) de les ocupacions (llocs de treball ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivell de formació de les persones ocupades amb la del nivell competencial requerit per les ocupacions que exerciten. Per a això, s’assagen dues agrupacions dels grans grups de la CIUO-08 per estratificar l’ocupació en tres nivells competencials. Primer, s’assaja una extrapolació del criteri que l’OIT aplica en la CIUO-08 i s’agrupen, amb el mateix criteri, els nivells competencials de les ocupacions i els nivells d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivells educatius i per nivell de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, no desmenteixen una situació de notable desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya. Finalment es formulen conclusions i se sosté la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la concordança entre el nivell formatiu de les persones i el nivell competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.
Abstract
La primera part d’aquest treball descriu entre 2002 i 2017, a partir de l’EPA, l’evolució de la composició de la població ocupada per [...]
- 52
- read
La configuració de les autoritats de competència. Un model per a la regulació d’organismes independents i per a la reforma de l’administració pública
A. soria, X. Puig, M. Realp

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La política de competència contribueix decisivament a un funcionament eficient i equitatiu de l'economia. I és que, només en un marc de competència es pot garantir la millor assignació possible de recursos que maximitzi la generació de béns i serveis. A més, la política de competència té també un interessant component equitatiu en la mesura que actua com a mecanisme que vetlla per l'absència de barreres injustificades a l'entrada al mercat - facilitant doncs un marc igualitari en termes d'oportunitats - i pel fet que contribueix a garantir que els grans operadors competeixin entre sí de tal manera que se'n vegin beneficiats els consumidors i usuaris (en preus, qualitat i innovació). Els mecanismes a disposició de les autoritats de competència són rellevants. En relació a les administracions públiques les poden sancionar quan actuen com operadors, criticar la regulació que emeten i fins i tot impugnar-la davant dels tribunals. Les temptacions per tal que una autoritat de competència no sigui veritablement independent són significatives. Davant d’aquest risc, el document se centrarà en desenvolupar un condicionant necessari per tal que el seu funcionament sigui òptim: la seva independència. S'exposarà com es pot assegurar que les autoritats de competència gaudeixin de la independència que la seva actuació exigeix a través de l'anàlisi d'elements com: la forma jurídica que adopta la institució, la gestió del seu propi personal i garanties d'estabilitat del mateix, la gestió econòmica del pressupost que se li assigna i com determinar-lo, el nomenament i les causes de remoció dels seus alts càrrecs així com la rendició de comptes de la institució. L'interès del document va més enllà de les autoritats de competència. Les seves conclusions poden ser extrapolables a organismes reguladors i, tot plegat, pot constituir la llavor d'una nova manera de funcionar de les administracions públiques.
Abstract
La política de competència contribueix decisivament a un funcionament eficient i equitatiu de l'economia. I és que, només en un marc de competència [...]
- 32
- read
La qualitat del treball i la seva relació amb la sostenibilitat i futur del sistema de benestar i pensions
J. Ginesta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, tant en la reducció del nombre de persones aturades registrades i les que no, com també en la millora de les taxes d’ocupació i d’activitat. No obstant, s’evidencia, i és percebut per la ciutadania, que aquesta recuperació avança en perjudici de la qualitat del treball i dels drets de les persones treballadores. Es significa especialment en l’eix de la temporalitat i la parcialitat, i s’observa en les taxes, en les estadístiques de contractació, i també, en l’estoc de persones en alta al règim general de la seguretat social. Aquesta recuperació intensa esdevé indefectiblement feble, pel que fa a la seva consistència en la lògica del mercat com en la sostenibilitat social del model, en el benentès que ha vingut acompanyada també per una contenció salarial, però alhora, una reducció d’ingressos de les persones pel propi efecte de l’increment de la temporalitat i la parcialitat. Esdevé clau pel futur de Catalunya que es trobi l’encaix entre la creació de treball sostenible i que aquest permeti projectes vitals dignes per les persones que el desenvolupen. Trencar la dicotomia de que no és possible crear treball amb drets i estable. Aquest encaix ha de venir de la millora de la productivitat, de la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment o retiment de comptes, i en definitiva, per crear llocs de treball de valor afegit que permetin guanyar consciència de quin és el valor que aporta i com s’incrementa; la sostenibilitat d’un lloc de treball entesa com aquell que permet donar valor al compte de resultats de l’empresa i al projecte vital de la persona que l’executa. Però també esdevé clau que comencem a aprofundir en polítiques d’ocupació que més que ancorar a l’individu en un lloc de treball, permetin el seu apoderament i fortalesa en un mercat de treball dinàmic i amb ocupacions volàtils. També esdevé clau, en el marc d’unes societats amb grans reptes al voltant de l’envelliment, l’increment de la dependència i de l’esperança de vida, amb sistemes de protecció social amb taxes de retorn gestades en entorns socials i demogràfics diferents, que el treball pugui continuar sent el principal instrument de finançament directe i indirecte del benestar. Que es creï treball suficient per crear sistemes de redistribució de rendes que permetin sistemes impositius capaços de generar ingressos suficients, però alhora, treball que per la seva qualitat, assegurin que la generació de tributs i cotitzacions per càpita, permeti un adequat equilibri entre els actius necessaris per sostenir els passius existents.
Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, [...]
- 47
- read
La regulació de les tecnologies emergents
A. Roig

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

Abstract
No sembla possible regular les noves tecnologies només amb regles o principis generals. Cada cop més es fa ús de Impact Assessment o anàlisi de riscos. Ara bé, no és possible pensar en una optimització final dels riscos, sinó en un procés cíclic de re-avaluació constant. La institucionalització d’aquesta mena de procés de co-regulació tot just comença: plataformes digitals informals adquireixen funcions co-reguladores, ignorades encara per les tècniques oficials de “Better Regulation” de la UE. Un alineament entre la regulació i la tecnologia podria beneficiar no només al legislador, més eficient i actualitzat, sinó també als usuaris i als actors.
Abstract
No sembla possible regular les noves tecnologies només amb regles o principis generals. Cada cop més es fa ús de Impact Assessment o anàlisi de [...]
- 20
- read
L’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC). Un vehicle integral per a la innovació i transferència de tecnologia a Catalunya
M. Castelltort, R. Martínez, M. Mausbach

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.
Abstract
És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes [...]
- 79
- read
Economia Circular a Catalunya
J. Tost

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular. Josep Maria Tost Director de l'Agència de Residus de Catalunya L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim: - Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos - Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic - Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials - Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus) A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.
Abstract
La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular. Josep Maria Tost Director de l'Agència de Residus [...]
- 34
- read
Estimation of kinetic parameters in a chromatographic separation model via Bayesian inference
C. Oliveira, J. Junior, D. Knupp, A. Neto, A. Prieto-Moreno, O. Llanes-Santiago

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2018). Vol. 34, (1), 26

Abstract
The modeling of adsorption processes appears quite frequently in the chemical industry, petrochemical plants and refineries, for example for separation and purification of mixtures in Simulated Moving Bed (SMB) units. In the mathematical formulation, the accurate determination of the model parameters is an important step for the design of chromatographic conditions for continuous separation in SMB processes. This work is aimed at the estimation of the model parameters in adsorption processes, using a chromatographic column for the separation of glucose and fructose. The Bayesian framework for inverse problems is investigated through the implementation of Markov Chain Monte Carlo methods (MCMC) and a critical comparison against the classical Maximum Likelihood approach, with the minimization of the objective function via two different stochastic techniques, namely the Particle Collision Algorithm (PCA), and the Particle Swarm Optimization (PSO) is performed. Different cases are presented in order to investigate the statistical significance of the estimates obtained, and perform comparisons between the solution via Bayesian inference and via the minimization of the objective function with the stochastic methods. The results demonstrate that the Bayesian approach employs less computational effort to achieve estimates with comparable statistical information.
Abstract
The modeling of adsorption processes appears quite frequently in the chemical industry, petrochemical plants and refineries, for example for separation and purification of [...]
- 335
- read
Use of the SVD method for the stability analysis of tensegrity structures
A. González, A. Luo

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2018). Vol. 34, (1), 30

Abstract
In this paper, the application of the singular value decomposition SVD for the analysis of tensegrity structures is presented. For this purpose, the SVD method is described generally, without detailing the calculating method. Next, the equilibrium equations of tensegrity structures are defined. The solution to the homogeneous system of equilibrium of the tensegrity structures is developed using the SVD method, and the meaning of the values in the matrices is presented. The method is used for the solution of several structures, some of them widely studied and some new.
Abstract
In this paper, the application of the singular value decomposition SVD for the analysis of tensegrity structures is presented. For this purpose, the SVD method is described [...]
- 588
- 5/5
- read
Sobre los alcances del dominio de validez de los diagramas de Venn-Euler
C. Rodríguez

Collection of Articles on Mathematics (2017).

Abstract
En este trabajo se muestra de forma rigurosa que los métodos de diagramas de Venn sí son procedimientos formales de demostración de las fórmulas de conjuntos para ciertos subconjuntos, determinándose de forma exacta la familia de conjuntos que cumplen con esta condición. Cabe mencionar que en este trabajo solo se considera la teoría de conjuntos clásica que acepta la hipótesis del continuo, por lo que el dominio de validez de los diagramas de Venn que aquí se demuestra sólo es aplicable a los conjuntos considerados bajo este supuesto.
Abstract
En este trabajo se muestra de forma rigurosa que los métodos de diagramas de Venn sí son procedimientos formales de demostración de las fórmulas [...]
- 121
- read
Simulation of the two-dimensional flow of the initiation channel of the Itaipu hydroelectric power plant by the lattice Boltzmann method
J. Cargnelutti, V. Galina, E. Kaviski, L. Gramani, A. Lobeiro

Rev. int. métodos numér. cálc. diseño ing. (2018). Vol. 34, (1), 25

Abstract
This paper analyzes the ability of the Lattice Boltzmann method (LBM) with multiple relaxation times (MRT) in the simulation of flow in practical engineering problems. The case study covered refers to the first section of the initiation channel, which is part of the piracema channel, located in the Itaipu Hydroelectric Power Plant. The initiation channel has submerged obstacles distributed from one margin to the other, in order to reduce water velocity and allow the piracema cycle to occur. The governing equations of flow are the shallow water equations, which will be solved through the LBM-MRT. The non-slip bounce-back scheme was used on walls and obstacles, constant discharge at the inlet and fixed depth at the outlet of the channel. Due to the characteristics of the problem to be simulated, a large eddy simulation (LES) technique was incorporated into the computational code, which allows to obtain results that are closer to the actual behavior of the flow. In addition, the stability of the simulation at all points of the mesh is evaluated for each step of time and, together with the property of the consistency of the LBM, the convergence of the solution is obtained. The simulation provides the depth, velocities in the x and y directions, and the magnitude of water vorticity.
Abstract
This paper analyzes the ability of the Lattice Boltzmann method (LBM) with multiple relaxation times (MRT) in the simulation of flow in practical engineering problems. The [...]
- 240
- read