3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya

Escollint el futur: reptes immediats de la Formació Professional
J. Ficapal Mestres

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El nostre iceberg es fon. El títol ve del llibre que publicà el professor de Harvard John Kotter el 2006 com a seqüela del seu exitós “Leading change de 1995, i que ha esdevingut el més influent marc teòric per a la gestió dels processos de canvi organitzatiu i sistèmic. El món del treball i la formació no han deixat de transformar-se, especialment en les últimes dècades, i han mirat de respondre, d’una o altra manera, als reptes i les necessitats del moment, però ara les evidències ens indiquen que assistirem a una etapa d’acceleració del canvi. Quins seran els llocs de treball el 2030 a Catalunya i quines competències professionals seran les més demandades? Quina formació professional hem de planificar i per a quin escenari? Mirar cap al futur pot semblar tal vegada especulatiu, o fins i tot un exercici capriciós, perquè l'experiència ens diu que les prediccions sobre com serà el món d’aquí a uns anys estan destinades a ser inexactes. Aquest tipus d'exercici mai ha estat tan rellevant com ara que tractem de donar sentit al futur en un paisatge de canvis ràpids i profunds. Per exemple, el potencial efecte pertorbador sobre l'ocupació dels avenços en la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3-D, o les operacions logístiques automatitzades, per posar alguns exemples, és motiu de debat i reflexió. La tecnologia ja està transformant les nostres vides en formes que no podríem haver somiat fa només uns pocs anys, i aquestes mateixes tecnologies també estan redibuixant els llocs i les formes de treball. És en aquest context que la societat i, en particular, els individus i els ocupadors, com a part de les seves carreres i del desenvolupament empresarial, prendran decisions sobre la inversió en competències. Decisions que són crítiques en la mesura que les competències professionals adquirides juguen un paper fonamental en la determinació de l'ocupabilitat individual i de la productivitat i la competitivitat de les empreses.
Abstract
El nostre iceberg es fon. El títol ve del llibre que publicà el professor de Harvard John Kotter el 2006 com a seqüela del seu exitós “Leading [...]
- 40
- read
"Creixement inclusiu urbà: desigualtat i risc de pobresa a Catalunya i la metròpoli de Barcelona",
J. Trullén, V. Figuls

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli de Barcelona i la seva relació amb la distribució de la renda. El programa s’adreça a identificar les bases d’ un nou model de creixement inclusiu de base urbana. La ponència se centra en l’anàlisi d’indicadors de distribució de la renda i risc de pobresa. Es mesura de la desigualtat a Catalunya i la metròpoli de Barcelona a partir del coeficient de Gini pel període 2006-2016. S’estudia l’evolució de la distribució de la renda segons el lloc d’origen de la població. S’estudia la taxa de risc de pobresa i l’efecte del lloguer imputat de l’habitatge. Es detecta una especial incidència de la crisi sobre la població estrangera, tant en indicadors relacionats amb la distribució de la renda com en indicadors de risc de pobresa. Es mesura l’impacte positiu del lloguer imputat sobre la desigualtat excepte en dos col·lectius: els joves i les persones nascudes a l’estranger.
Abstract
L’estudi s’inscriu en un programa de recerca que es planteja identificar les característiques del model de creixement de l’economia de la metròpoli [...]
- 0
- read
Panorama general de la pobresa a Catalunya
C. Amarelo, A. Monreal, E. Bertran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada. Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.
Abstract
Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada [...]
- 46
- read
La formació dual: condicionants per assegurar el seu èxit
F. Mañe

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb baix nivell de qualificació. Els seus nivells d’atur han augmentat extraordinàriament i l’ocupació ha esdevingut més precària. Aquesta situació ha posat als sistemes de Formació Professional de nou en el centre del debat ja que es considera que el seu bon funcionament és la clau per assegurar la millora de les oportunitats dels joves que per manca de recursos, qualificacions o motivació no obtenen formació universitària. A més a més, les diferències entre països respecte a la severitat dels problemes d’accés al mercat de treball i a l’ocupació dels joves han estat relacionades amb les característiques i el funcionament del sistema de FP. En concret, la formació professional dual ha esdevingut el paradigma organitzatiu associat als millors resultats i, en conseqüència, diversos organismes internacionals l’han posat en valor com a mesura per fer front al repte de la formació i l’ocupació dels joves. Catalunya no ha estat una excepció en aquesta dinàmica, tant pel que fa a l’empitjorament de la situació laboral dels joves com en el diagnosi de la necessitat d’ajustar el funcionament del sistema de FP amb especial atenció a la formació dual. La meva aportació estaria en la línia de presentar algunes directrius bàsiques del sistemes de formació dual, tot incidint en com aquestes característiques influeixen en el potencial benefici d’aquest sistema formatiu. Aquesta introducció serviria per a recolzar una avaluació respecte a en quina mesura l’actual model de desenvolupament del sistema de formació dual a Catalunya compleix amb aquestes directrius. La darrera part del treball es centraria en intentar derivar algunes recomanacions per tal de poder, si escau, millorar el disseny del sistema.
Abstract
Un dels efectes més devastadors de la crisi econòmica ha estat l’empitjorament de la situació laboral dels joves, especialment d’aquells amb [...]
- 0
- read
Materias primas minerales críticas: una visión en el contexto de los recursos geológicos globales y de Cataluña
J. Proenza, J. Melgarejo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
A la industria minera le gusta decir “si no se cultiva, habrá que extraerlo de una mina”. Los recursos minerales son imprescindibles para el desarrollo de la sociedad, y muy particularmente los recursos minerales a partir de los cuales se extraen los denominados metales de alta tecnología (“high-tech metals”). Estos metales son componentes esenciales en diversas aplicaciones técnicas de alta gama, tales como las denominadas tecnologías verdes asociadas a las energías renovable, la reducción de gases de efecto invernadero y la eficiencia energética. Con la creciente importancia de las nuevas tecnologías y la revolución energética, han surgido preguntas sobre la disponibilidad futura de recursos de materias primas minerales, particularmente las denominadas “críticas”. La “criticidad" es una estimación del riesgo de suministro de materias primas, la escasez que puede poner en peligro el funcionamiento de una sociedad. El reciclaje de los recursos existentes, incluso si se pudiera conseguir que fuera 100% eficiente, no puede satisfacer todas las necesidades. Indiscutiblemente, la denominada economía circular es una parte de la solución a la “molestia” de la minería y sus impactos ambientales asociados, pero no es la solución definitiva debido al aumento de la población y la mejora del nivel de vida global. Lo más probable es que la demanda de minerales continúe aumentando en el futuro. Las reservas minerales globales son, en principio, adecuadas, pero la producción está limitada y/o dominada por algunos países. En esta contribución presentamos una visión sobre las materias primas minerales críticas (ej: metales del grupo del platino, tierras raras, Nb, Co, Ge, etc.) desde una perspectiva de los recursos geológicos a nivel de global y de Cataluña. Aunque se tiene la idea de que Cataluña no es un país de tradición minera, lo cierto es que la mineria en Cataluña es de las más antiguas y continuadas en el mundo. En cuanto a potencial, cuenta con recursos conocidos propios pero jamás evaluados para Au, PGE, Ag, F, Ba, Sc, REE, Rb y Cs. Además, hay suficiente know-how para poder apoyar inversión en minerales críticos en terceros países.
Abstract
A la industria minera le gusta decir “si no se cultiva, habrá que extraerlo de una mina”. Los recursos minerales son imprescindibles para el desarrollo [...]
- 61
- read
Tendències en mercats geogràfics des de la perspectiva de la implantació de les empreses
X. Mendoza Mayordomo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes en un mig termini. Altrament dit, quins seran els mercats geogràfics que, per exigència o per oportunitat, les empreses hauran de considerar per obrir les seves filials? La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres. En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures. El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini. El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.
Abstract
El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions [...]
- 9
- read
Por una economía Inspiral, más allá de la Economía Circular
A. Valero

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Por una Economía Inspiral, más allá de la Economía Circular Antonio Valero Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza Miembro del Club de Roma, valero@unizar.es Resumen El vocablo "Economía Circular" es confuso, pues no es teoría económica, ni es circular. A pesar de ello, es necesario defenderlo pues es una revolución en la manera de proceder con los recursos naturales. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el impacto de la EC en la Economía convencional y en la Contabilidad global de los recursos naturales, y plantear una visión ecointegradora de dichos recursos.
Abstract
Por una Economía Inspiral, más allá de la Economía Circular Antonio Valero Instituto CIRCE, Universidad de Zaragoza Miembro [...]
- 95
- read
Las relaciones entre la universidad y la empresa como factor de competitividad
J. Bonet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades precisas para el desarrollo de las tareas asignadas es determinante para la innovación, la asimilación y aprovechamiento tecnológico, la productividad y la competitividad de las empresas. Y, en definitiva, para su sostenibilidad y progreso. Desde la óptica empresarial, en la actualidad existe un desajuste entre la enseñanza que se imparte en los distintos niveles educativos y las habilidades y conocimientos demandados en el mercado laboral. Al tiempo, una de las causas del reducido tamaño medio del tejido empresarial es la falta de capital humano, especialmente en determinados ámbitos de gestión y en los cuadros de dirección de las empresas. Con mayor concreción, para las empresas, la Universidad, presenta buenos resultados globales en la generación de conocimientos, pero adolece de diversas debilidades, como la reducida vinculación con la empresa, la gestión burocratizada, la escasa transferencia de conocimientos del sistema de I+D+i a las empresas, la masificación en determinadas titulaciones, la lenta adaptación a las nuevas demandas o el insuficiente estímulo del espíritu emprendedor. El resultado se resume en un dato revelador: apenas un tercio de las compañías españolas ha colaborado con las Universidades en su actividad productiva. El análisis planteado trata de profundizar en la identificación de las necesidades del tejido empresarial en su relación con el mundo universitario, ofreciendo asimismo una visión sobre las oportunidades existentes para transitar hacia una mayor interrelación en aras del interés general.
Abstract
Desde la perspectiva empresarial, el activo más importante es su capital humano. La disposición de recursos humanos abundantes y con las capacitaciones y habilidades [...]
- 5
- read
La formació de postgrau al futur: perfils professionals i directius
M. ESPINOSA SAENZ

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Si acceptem que algunes de les característiques/perfils professionals en un futur pròxim poden focalitzar-se en: 1) La intel·ligència social, entesa com a l’ús d’informació social per promoure la cooperació, la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera efectiva i la capacitat per identificar les relacions existents entre les persones. :2) La col·laboració virtual i transcultural. La capacitat per treballar de forma productiva mitjançant l’ús de diferents eines tecnològiques com a membre de grups virtuals formats per persones de geografies, ètnies, religions, gèneres i generacions diferents. 3) El pensament digital considerat com la capacitat per traduir enormes quantitats de dades en conceptes abstractes i comprendre la seva lògica. 4) La transdisciplinarietat com a capacitat adaptativa i coherent. 5) La reflexió ètica. Sense oblidar la competència creativa que, sense ser una nova competència, resulta imprescindible. Cal situar aquestes capacitats en el marc de la Quarta Revolució Industrial que, entre d’altres aspectes, ens col·loca davant de la intel·ligència artificial, de la robòtica... però també davant de l’impacte i les oportunitats de les tecnologies per donar resposta als reptes del medi ambient, l’agricultura, l’energia, la sostenibilitat... i tot dinamitzat i potenciat per les xarxes. Com hauria de ser la formació o educació? Sens dubte, inspiradora i, alhora, un estímul per innovar (nous negocis per satisfer necessitats en nous entorns), és a dir, per canviar les regles. L’avaluació de la formació, entesa com la diferència entre les expectatives i la realitat, serà un element clau en el futur de la formació d’executive education. I és a partir d’aquest punt que podríem plantejar algunes qüestions o interrogants: Com podem adaptar la nostra estratègia formativa al nou marc i en línia amb els perfils definits? Què necessitaran les nostres empreses i els nostres directius? Cal repensar totes les metodologies que utilitzem ara? Quin rol pot tenir la gestió per projectes en entorns digitals i cooperatius? Coneixent, per mitjà de diferents anàlisis existents, que hi ha un gap entre el coneixement/aplicabilitat i la percepció dels directius en el procés de digitalització present, i entenent la digitalització no com un conjunt d’instruments, sinó com una estratègia integral per repensar el conjunt de les nostres organitzacions, quines conclusions i experiències podem deduir del rol de la digitalització en la formació i en el conjunt de les organitzacions? A què ens referim quan parlem de la gestió de la diversitat en un sentit ampli? Com podrem compatibilitzar aquesta formació en l’espai/temps dels directius a nivell global? Com percebem cadascun de nosaltres la globalització? Quins elements podem identificar com a claus per gestionar la nostra direcció d’allò global? Com ens podem conscienciar que l’element més significatiu per als directius seran les persones amb les quals hauran de treballar, persones que, al llarg de la seva vida professional, hauran de reinventar-se en diferents ocasions?
Abstract
Si acceptem que algunes de les característiques/perfils professionals en un futur pròxim poden focalitzar-se en: 1) La intel·ligència social, [...]
- 6
- read
El edificio nZEB, el nuevo modelo arquitectónico que consuma cero: la experiencia de Picharchitects
M. Manca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por Picharchitects, empresa líder de la arquitectura sostenible en España. Las conclusiones muestran como la propia arquitectura, antes que la maquinaria añadida, es el vector principal en la obtención de edificios Nzeb y un parámetro determinante para la obtención de un modelo constructivo coherente en términos de calidad, coste y beneficio económico, en el contexto actual donde el sector de la edificación es responsable del 40% del consumo global de energía.
Abstract
Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años, por [...]
- 20
- read
Límites y posibles efectos de la fiscalidad ambiental
A. Díaz Álvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, la crisis económica alteró esta situación de forma notable, básicamente por dos razones: por su capacidad recaudatoria y por los beneficios ambientales que pueden derivarse de la aplicación de estos instrumentos. Aunque la función recaudatoria sea en muchos casos prioritaria, es preciso tener en cuenta que en el caso de la fiscalidad ambiental no puede ser éste el principio rector, sino que debería estar diseñada de tal modo que cumpliera con los principios siguientes: Eficacia ambiental: el principal objetivo de los impuestos ambientales debe ser la corrección del problema ambiental considerado. Eficiencia económica: el impuesto deberá lograr internalizar la externalidad ambiental, siendo capaz además de discriminar entre contaminadores en función de sus costes de reducción. Viabilidad práctica: los impuestos deben estar diseñados para poder ser aplicados en el mundo real. Incidencia distributiva: la carga fiscal debe distribuirse entre los distintos agentes de los costes que generan, teniendo en cuenta, por una parte, la posible traslación de la carga entre los agentes, y por otra el cumplimiento del principio “quien contamina paga”. A partir de lo anterior, analizaremos cuáles son los límites de la fiscalidad ambiental y hasta qué punto la aplicación en la práctica de medidas fiscales ambientales ha seguido o no los principios mencionados anteriormente, centrándonos en los requisitos que las políticas ambientales de la Unión Europea señalan que deben cumplir: No afectar a la competitividad No incrementar la carga fiscal, sino redistribuirla Tener como objetivo básico el cambio de conductas y no la recaudación en sí misma No suponer un obstáculo o un factor para la instalación de empresas en función del territorio
Abstract
Si bien la fiscalidad ambiental durante mucho tiempo no consiguió dejar de ser un complemento de otros tributos en los sistemas fiscales de los diferentes países, [...]
- 15
- 1/5
- read
La configuració de les autoritats de competència. Un model per a la regulació d’organismes independents i per a la reforma de l’administració pública
A. soria, X. Puig, M. Realp

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La política de competència contribueix decisivament a un funcionament eficient i equitatiu de l'economia. I és que, només en un marc de competència es pot garantir la millor assignació possible de recursos que maximitzi la generació de béns i serveis. A més, la política de competència té també un interessant component equitatiu en la mesura que actua com a mecanisme que vetlla per l'absència de barreres injustificades a l'entrada al mercat - facilitant doncs un marc igualitari en termes d'oportunitats - i pel fet que contribueix a garantir que els grans operadors competeixin entre sí de tal manera que se'n vegin beneficiats els consumidors i usuaris (en preus, qualitat i innovació). Els mecanismes a disposició de les autoritats de competència són rellevants. En relació a les administracions públiques les poden sancionar quan actuen com operadors, criticar la regulació que emeten i fins i tot impugnar-la davant dels tribunals. Les temptacions per tal que una autoritat de competència no sigui veritablement independent són significatives. Davant d’aquest risc, el document se centrarà en desenvolupar un condicionant necessari per tal que el seu funcionament sigui òptim: la seva independència. S'exposarà com es pot assegurar que les autoritats de competència gaudeixin de la independència que la seva actuació exigeix a través de l'anàlisi d'elements com: la forma jurídica que adopta la institució, la gestió del seu propi personal i garanties d'estabilitat del mateix, la gestió econòmica del pressupost que se li assigna i com determinar-lo, el nomenament i les causes de remoció dels seus alts càrrecs així com la rendició de comptes de la institució. L'interès del document va més enllà de les autoritats de competència. Les seves conclusions poden ser extrapolables a organismes reguladors i, tot plegat, pot constituir la llavor d'una nova manera de funcionar de les administracions públiques.
Abstract
La política de competència contribueix decisivament a un funcionament eficient i equitatiu de l'economia. I és que, només en un marc de competència [...]
- 32
- read
Qualificació, ocupació i model productiu (2002-2017)
M. Arcarons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La primera part d’aquest treball descriu entre 2002 i 2017, a partir de l’EPA, l’evolució de la composició de la població ocupada per nivells de formació assolida. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al llarg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació fins al 3r trimestre de 2017. Es posa en relleu la diferent dinàmica de l’ocupació en els tres nivells (baix, mitjà i alt) d’estudis. En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivell de qualificació (skill level) de les ocupacions (llocs de treball ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivell de formació de les persones ocupades amb la del nivell competencial requerit per les ocupacions que exerciten. Per a això, s’assagen dues agrupacions dels grans grups de la CIUO-08 per estratificar l’ocupació en tres nivells competencials. Primer, s’assaja una extrapolació del criteri que l’OIT aplica en la CIUO-08 i s’agrupen, amb el mateix criteri, els nivells competencials de les ocupacions i els nivells d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivells educatius i per nivell de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, no desmenteixen una situació de notable desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya. Finalment es formulen conclusions i se sosté la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la concordança entre el nivell formatiu de les persones i el nivell competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.
Abstract
La primera part d’aquest treball descriu entre 2002 i 2017, a partir de l’EPA, l’evolució de la composició de la població ocupada per [...]
- 55
- read
L’Agència Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC). Un vehicle integral per a la innovació i transferència de tecnologia a Catalunya
M. Castelltort, R. Martínez, M. Mausbach

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.
Abstract
És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes [...]
- 79
- read
La qualitat del treball i la seva relació amb la sostenibilitat i futur del sistema de benestar i pensions
J. Ginesta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, tant en la reducció del nombre de persones aturades registrades i les que no, com també en la millora de les taxes d’ocupació i d’activitat. No obstant, s’evidencia, i és percebut per la ciutadania, que aquesta recuperació avança en perjudici de la qualitat del treball i dels drets de les persones treballadores. Es significa especialment en l’eix de la temporalitat i la parcialitat, i s’observa en les taxes, en les estadístiques de contractació, i també, en l’estoc de persones en alta al règim general de la seguretat social. Aquesta recuperació intensa esdevé indefectiblement feble, pel que fa a la seva consistència en la lògica del mercat com en la sostenibilitat social del model, en el benentès que ha vingut acompanyada també per una contenció salarial, però alhora, una reducció d’ingressos de les persones pel propi efecte de l’increment de la temporalitat i la parcialitat. Esdevé clau pel futur de Catalunya que es trobi l’encaix entre la creació de treball sostenible i que aquest permeti projectes vitals dignes per les persones que el desenvolupen. Trencar la dicotomia de que no és possible crear treball amb drets i estable. Aquest encaix ha de venir de la millora de la productivitat, de la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment o retiment de comptes, i en definitiva, per crear llocs de treball de valor afegit que permetin guanyar consciència de quin és el valor que aporta i com s’incrementa; la sostenibilitat d’un lloc de treball entesa com aquell que permet donar valor al compte de resultats de l’empresa i al projecte vital de la persona que l’executa. Però també esdevé clau que comencem a aprofundir en polítiques d’ocupació que més que ancorar a l’individu en un lloc de treball, permetin el seu apoderament i fortalesa en un mercat de treball dinàmic i amb ocupacions volàtils. També esdevé clau, en el marc d’unes societats amb grans reptes al voltant de l’envelliment, l’increment de la dependència i de l’esperança de vida, amb sistemes de protecció social amb taxes de retorn gestades en entorns socials i demogràfics diferents, que el treball pugui continuar sent el principal instrument de finançament directe i indirecte del benestar. Que es creï treball suficient per crear sistemes de redistribució de rendes que permetin sistemes impositius capaços de generar ingressos suficients, però alhora, treball que per la seva qualitat, assegurin que la generació de tributs i cotitzacions per càpita, permeti un adequat equilibri entre els actius necessaris per sostenir els passius existents.
Abstract
Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, [...]
- 48
- read
Economia Circular a Catalunya
J. Tost

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular. Josep Maria Tost Director de l'Agència de Residus de Catalunya L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim: - Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos - Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic - Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials - Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus) A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.
Abstract
La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular. Josep Maria Tost Director de l'Agència de Residus [...]
- 35
- read
La Col·laboració Públicoprivada en el seu context. Reflexió en clau de sistema econòmic i d'assignació de recursos
X. Farriols

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la compatibilitat de la CPP amb quatre aspectes fonamentals d’evolució del sistema segons la literatura seleccionada: 1 Solidaritat: La CPP permet ampliar l’abast de l’estat del benestar 2 Canvi cultural: Els canvis d’actitud dels actors dels sectors públic i privat són un element d’evolució del sistema coherent amb la CPP. La visió d’aquest aspecte parteix de l’experiència professional. 3 Innovació: La transferència de coneixement facilita la millora de la gestió. Hom destaca que l’ús de tècniques com l’anàlisi cost-benefici és molt important per a l’avaluació pública de projectes; tanmateix, d’acord amb aportacions recents, no semblen suficients per a orientar la conveniència de desenvolupar-los en col·laboració. Aquí és on sorgeix el concepte de Valor per Diner i l’anàlisi del que es coneix com les 4 “E”: Eficàcia, Eficiència, Efectivitat i Igualtat (Equality). 4 Cooperació En la regulació de problemes col·lectius i en la provisió de bens públics s’aconsella la coordinació i horitzontalitat. La governança de la CPP encaixa en aquesta tendència.
Abstract
Aquesta ponència es proposa posar de manifest la relació entre la CPP i diferents components del context en el que s’ha desenvolupat. Argumenta la [...]
- 37
- read
Estudio índice de madurez digital de las empresas.
J. Sanchez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En octubre 2017 publicamos el primer estudio “Índice de Madurez Digital de las Empresas“ que operan en el mercado español. Después de varios meses de análisis, debate y conclusiones por parte del equipo de analistas y consultores de Íncipy con la colaboración de Inesdi y NPeople. En este estudio hemos identificado qué significa madurezdigital y evaluado el nivel de transformación digital de las empresas. Consideramos que una empresa es madura digitalmentecuando ha desarrollado su negocio digital y tiene una cultura innovadora, ágil, flexible, conectada, colaborativa y abierta capaz de adaptarsecontinuamente a los cambios. Por el contrario, una empresa inmadura digital es la que tiene ciertas iniciativas digitales diferentes, independientes y dispersas en la organización. Hemos identificado cinco estadios de madurez digital: básica, inicial, estratégica, transformadora o innovadora. El análisis se ha llevado a cabo sobre la información recabada en las encuestas realizadas a 250 directivos y profesionales con un grado de responsabilidad medio-alto en sus organizaciones (CEOs, directores o gerentes, mandos intermedios/profesionales senior o digital managers/CDO) que podían proporcionarnos información relevante acerca del nivel de digitalización de sus empresas en base a preguntas relacionadas con las siguientes áreas: ➢ Módulo I VISIÓN, CULTURA Y LIDERAZGO: preguntas orientadas a conocer si la organización cuenta con (1) una hoja de ruta digital, (2) la inversión destinada y la figura del (3) responsable senior liderando la transformación digital. ➢ Módulo II PERSONAS: (4) conocimientos y nivel de formación digital de directivos y empleados, el (5) uso de herramientas colaborativas digitales y una (6) comunicación interna adecuada y efectiva. ➢ Módulo III CLIENTES: en este módulo analizamos la existencia de una (7) estrategia integral de relación digital con los clientes, (8) si las marcas y el lanzamiento de nuevos productos o servicios siguen una estrategia digital, si la empresa cuenta con (9) herramientas de evaluación online, (10) comunicación digital en tiempo real a disposición de los clientes, (11) venta online y si dispone de un (12) CRM y un (13) ecosistema digital adecuado. ➢ Módulo IV: MODELOS DE NEGOCIO: este último módulo lo orientamos a conocer el porcentaje de (14) cuota de negocio (B2B, B2C…) que proviene de Internet. Hemos querido conocer el grado actual de madurez digital de las empresas en nuestro país a través de 14 indicadores clave, construyendo como resultado un índice que pueda ser un estándar en el mercado, y que permita que cada organización pueda autoevaluarse, identificar su estadio actual y detectar aquellas áreas donde conviene poner un mayor foco para avanzar hacia un estadio superior. Los resultados del estudio, aportaron que el 76% de las empresas en España actualmente se encuentra en un estadio Básico o Inicial de la Transformación Digital. Tan solo el 4% de las empresas encuestadas están ubicadas en los estadios 4 y 5 correspondientes a las empresas Transformadoras e Innovadoras, respectivamente. Estamos suspendidos en madurez digital con una valoración global del 3,7 sobre 10. Y también suspendidos en los cuatros ámbitos: 3,9 en Visión, Cultura y Liderazgo,4,3 en Personas 2,1 en Clientes y un 3,2 en Negocio Digital. P Tan solo el 34% de las empresas cuenta con un Plan de Transformación Digital coordinado y dirigido por un responsable senior. Solo el 23% de las empresas tienen la mitad de la plantilla con formación adecuada en materia digital. Y el 37%asegura que su empresa tiene un nivel bajo en el uso de herramientas colaborativas digitales. Solo el 12% cuenta con una Estrategia Integral Digital centrada en el cliente. Para el 35% de las empresas, menos de un 20% de su cuota de negocio procede de Internet.
Abstract
En octubre 2017 publicamos el primer estudio “Índice de Madurez Digital de las Empresas“ que operan en el mercado español. Después [...]
- 263
- read
UN NOU PARADIGMA DE FORMACIO PROFESSIONAL I PROFESSIONALITZADORA
E. MARTINEZ PUIG, F. FORMACIO

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un nou paradigma de Formació professional i professionalitzadora Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia 2020 indiquen que el 40% de les noves ocupacions tindran en el futur una gran exigència de coneixement específic i d'autonomia professional i que la majoria dels oficis existents en l'actualitat hauran d'adaptar-se a transformacions que requeriran una permanent adequació de les persones ocupades en ells. En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació. El World Economic Forum (WEF) elabora anualment un Índex de Capital Humà basat en la mescla de ràtios de sistema educatiu-formatiu al costat dels del mercat laboral per esbrinar el grau d'aprofitament del capital humà i de preparació de la força laboral d'un país per enfrontar-se als reptes econòmics. En el seu informe de 2016 Espanya passa del lloc 45º i se situa per darrere de països com Kazakhstan, Portugal, Romania o Grècia, i en el penúltim lloc dels membres de la Unió Europea. La persistent taxa de desocupació, especialment el juvenil i la constatació que gairebé la meitat de la població activa manca de qualificació bàsica tal com reflecteix la EPA, posen també de manifest que el nostre sistema de Formació Professional no compleix adequadament la seva comesa. En aquest sentit, els mediocres resultats de l'ocupació i la feblesa de qualificació global de la població activa són simples indicadors de defectes conceptuals i estructurals en el nostre sistema educatiu-formatiu. Sigui el que sigui l'àmbit competencial o territorial, segueix predominant una visió escolar o educativa de la Formació Professional, més preocupada per la regulació de la formació com una fi en si mateixa que per la seva relació simbiòtica amb la producció i l'ocupació. Segueix imposant-se una visió burocràtica i administrativa de la Formació Professional sobre la flexibilitat que precisa la compatibilització de la formació i el treball. Precisament per això, sorprèn l'escàs debat social, econòmic o polític sobre els grans objectius de qualificació de la població activa del país. Sobretot en comparació d'altres assumptes d'actualitat econòmica que, sent rellevants, afecten a la competitivitat i a l'ocupació en molt menys que un sistema de Formació Professional veritablement eficient. L'absència d'objectius estratègics de la qualificació professional fa que tampoc es qüestioni el finançament necessari per aconseguir-los, ni els aspectes essencials per a la seva consecució, com el paper de les empreses en els processos d'aprenentatge o en l'avaluació, reconeixement i acreditació de la competència adquirida a través de l'experiència laboral, o la relació del nostre sistema de Formació Professional amb l'espai europeu d'educació superior i, per tant, amb l'àmbit universitari. De fet, malgrat l'evidència de la dificultat de l'accés a la primera ocupació, del dèficit de qualificació i de la seva correlació amb la desocupació massiva i estructural, fa més d'una dècada, des de l'aprovació de la Llei Orgànica 5/2002, que no s'explicita la necessitat d'integrar el sistema de FP per articular-ho coherentment amb l'organització del mercat de treball i les necessitats del sistema productiu. I han transcorregut gairebé dues dècades, des del 2º Programa nacional de FP, sense que es formulin objectius estratègics comuns i concertats per al conjunt de la FP. La transcendència del sistema de FP requereix una reflexió profunda, un consens ampli, una sòlida perspectiva estratègica, com a premisses de la seva reforma. Requereix també que es concerti amb els representants empresarials i sindicals, ja que el centre d'una veritable reforma de la FP hauria de ser la seva relació amb l'ocupació, essencialment a través de fórmules contractuals específiques que generalitzin l'aprenentatge dual, de l'acreditació de la competència a través de l'experiència laboral i de la seva coherència amb l'organització del treball i la negociació col·lectiva. Aquest canvi d'enfocament hauria de permetre una major inversió en formació per part de les empreses i dels mateixos treballadors, avançant cap a fórmules de cooperació públic-privades, cap a la distribució de la responsabilitat de finançament en raó del tipus de formació que es realitzi i de qui capitalitza els seus resultats. La conjuntura d'un creixement econòmic previsible en els propers anys és una nova oportunitat per a això. Des d'aquesta perspectiva, l'objecte d'aquest document serà formular una reflexió sobre l'evolució desitjable del sistema de FP perquè pugui complir les seves finalitats: contribuir a la competitivitat del nostre sistema productiu i als objectius quantitatius i qualitatius de l'ocupació de la població activa.
Abstract
Un nou paradigma de Formació professional i professionalitzadora Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en [...]
- 31
- read
uHelp
N. Osman, C. Sierra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
When people need help with day-to-day tasks they turn to family, friends or neighbours to help them out. Finding someone to help out can be a stressful waste of time. Despite an increasingly networked world, technology falls short in supporting such daily irritations. uHelp provides a platform for building a community of helpful people and supports them in finding help for day-to-day tasks. We present uHelp, a platform for building a community of helpful people and supporting community members find the appropriate help within their social network. Lately, applications that focus on finding volunteers have started to appear, such as Helpin or Facebook's Community Help. However, what distinguishes uHelp from existing applications is its trust-based intelligent search for volunteers. Although trust is crucial to these innovative social applications, none of them have seriously achieved yet a trust-building solution such as that of uHelp. uHelp's intelligent search for volunteers is based on a number of AI technologies: (1) a novel trust-based flooding algorithm that navigates one's social network looking for appropriate trustworthy volunteers; (2) a novel trust model that maintains the trustworthiness of peers by learning from their similar past experiences; and (3) a semantic similarity model that assesses the similarity of experiences. uHelp has been designed for the more sensitive and urgent tasks, where one might not be interested in broadcasting a request, nor will it have the time to handpick its trusted friends for a given sensitive request, such as finding a volunteer to picking up one's child from school in half an hour. Instead, the user will simply state its request, specify the rules of who can be trusted for this specific request, and press the help button. Searching for trusted potential volunteers then relies on one's social network, constructed from people's contact lists.
Abstract
When people need help with day-to-day tasks they turn to family, friends or neighbours to help them out. Finding someone to help out can be a stressful waste of time. Despite [...]
- 21
- read
Estudio Inesdi Top 25 profesiones digitales 2018
J. Sanchez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En el primer trimestre 2018 presentaremos la publicación de la sexta edición del estudio Top 25 Profesiones Digitales 2018, que realiza cada año el equipo de investigación de Inesdi con la colaboración de los analistas y consultores de Íncipy e IndigitalAdvantage. El estudio tiene como objetivo conocer la evolución del mercado laboral digital para ayudar a las organizaciones y a los ciudadanos a discernir las distintas profesiones digitalesdel momento e identificar el perfil digital idóneo para cada compañía, en función de sus necesidades y expectativas de crecimiento y para cada persona en función de sus capacidades, objetivos y motivaciones. El estudio analiza las 25 profesiones digitales más demandadas por las compañías durante el último año, detallando la misión de cada una de ellas dentro de la empresa, sus funciones, competencias y nivel salarialhabitual para la posición. En la pasada edición Top 25 Profesiones Digitales 2017 se incluyeron por primera vez las competencias digitales claves del sXXI. El estudio anual se realiza analizando las posiciones digitales que se publican en la bolsa de empleo de Inesdi así como las recibidas en el headhunting y selección de directivos y profesionales digitales IndigitalAdvantage, principalmenteen las ciudades de Barcelona y Madrid; y se contrastan los resultados a nivel cualitativo, por parte de los analista de Íncipy, en empresas de diferentes sectores que han iniciado suproceso de transformación digital. En la edición pasada se analizaron 283 ofertas de 180 empresas. Los resultados de la última edición del estudio aportó unadiferencia significativa con respecto al 2016; un visible impacto del inicio de la 4ª revolución Industrial, dónde evolucionarán y convergerán parte de las tecnologías actuales como la realidad virtual, la inteligencia artificial, la robótica, la nanotecnología, la biotecnología, el internet de las cosas o la impresión 3D por lo que hemos realizado una segmentación de las posiciones digitales con una nueva categorización de Profesiones Tecnológicas, que estamos analizando, y adelantamos las 5 principales profesiones: • Desarrollador de apps iOS y Android (de AR y VR) • Backend Developer • Diseñador de UI/UX • Modelador y animador 3D • Desarrollador Web Pero el foco de este estudio se centra en las posiciones encargadas de utilizar la tecnológica en los diferentes ámbitos de las organizaciones, las profesiones digitales. A modo de ejemplo incluyo algunas conclusiones del estudio 2017:• La profesión digital más demandada en los últimos estudios ha sido: Digital Marketing Manager, con un 31% de las posiciones demandadas a pesar de que descendió 3 puntos respecto al año anterior. • Notable incremento de los perfiles directivos como el Chief Digital Officer o Digital Manager, el eCommerce Manager, el Digital CommunicationDirector o Digital Transformation Project Manager. • Crecimiento importante en la solicitud de perfiles relacionados con el análisis de datos o Big Data, en torno a los que aparecen dos nuevas posiciones: el TrafficManager y el Customer Intelligence Analyst. La solicitud de Digital Analyst sigue creciendo. • Mayor especialización en las posiciones. El CommunityManager se mantiene en la segunda posición. Destaca el Content Manager junto al El Copywriter que aparece entre los 10 primeros puestos. Alta demanda de las posiciones de SEO Specialist o SEM & SEO Specialist, • Han aparecido claras diferencias entre las posiciones ofertadas en Madrid con mayor demanda de perfiles en torno al Big Data & Business Analytics respecto a Barcelona, con mayor demanda de perfiles en torno a Contenido Digital y eCommerce por la diferente estructura empresarial entre ambas ciudades.
Abstract
En el primer trimestre 2018 presentaremos la publicación de la sexta edición del estudio Top 25 Profesiones Digitales 2018, que realiza [...]
- 129
- read
Moral Machines
N. Osman, C. Sierra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
The development of autonomous artifacts enabled by artificial intelligence techniques is creating new ethical challenges. We believe the co-existence of these artifacts and humans can only happen if the artifacts distinguish between right and wrong. Artifacts need to be embedded with the moral code that the society wherein they will act holds. There are two fundamental aspects that need to be taken into consideration. First, morality has a dual sense. It has a descriptive facet on what are the abstract cultural and personal values that are considered right or wrong, and a normative facet which describes what is the actual behaviour that is right or wrong. Second, morality has an evolutionary aspect. Codes of conduct evolve in our societies. To ensure that technology is responsible we propose to set values and norms as the foundations of the design process. Values and norms are the rules that govern behaviour in societies. This is in line with the Asimolar AI Principle on “Value Alignment” from the Future of Life Institute, which states that “highly autonomous AI systems should be designed so that their goals and behaviors can be assured to align with human values throughout their operation”. However, we also propose for humans to be in control of their technologies because they want and must be the final decision point on what are the moral codes that artifacts have to abide by and how they evolve along time. This is in line with the Asimolar AI Principle on “Human Control” from the Future of Life Institute, which stresses the needs for humans to maintain control over developed AI systems. We propose a roadmap for the design and implementation of "moral" intelligent artefacts, whose morality is dictated by the community’s agreements on their moral code.
Abstract
The development of autonomous artifacts enabled by artificial intelligence techniques is creating new ethical challenges. We believe the co-existence of these artifacts and [...]
- 34
- read
Anàlisi crítica de les finances de la Generalitat
N. Bosch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’objectiu és oferir una descripció dels ingressos actuals de la Generalitat de Catalunya i fer-ne una anàlisi crítica. També es dibuixaran les grans línies cap on hauria d’anar encaminada la hisenda de la Generalitat en el futur més immediat. Un primer punt serà descriure d’on provenen actualment els ingressos de la Generalitat. El bloc principal el proporciona el model de finançament autonòmic, mitjançant els tributs cedits (total i parcial) i les transferències de recursos. Un segon bloc el constitueix els ingressos propis de la Generalitat (tributs propis, ingressos patrimonials, etc.), que té un pes molt reduït. El tercer bloc el forma l’endeutament, fent especial referència al FLA. A més d’aquests tres blocs, es poden trobar altres transferències procedents bàsicament de l’Estat, però que no entren dins del model de finançament, essent baixa la seva importància relativa. Alhora de tots aquests ingressos es proporcionarà la seva quantia i pes relatiu. El segon punt versarà sobre les mancances del model de finançament de la Generalitat. S’analitzaran les següents qüestions; la insuficiència de recursos que comporta el desequilibri vertical existent, quantificant-se; la manca de capacitat normativa i de gestió sobre els tributs cedits per part de l’Estat; l’absència d’un criteri d’equitat horitzontal i del principi d’ordinalitat que condueix a uns resultats totalment injustos i arbitraris. En aquest apartat s’oferiran dades dels resultats actuals no només per a Catalunya sinó per a la resta d’autonomies, i es posarà en relleu la posició en recursos per habitant de la Generalitat respecte a la resta de comunitats autònomes. El tercer punt farà referència al dèficit i a l’endeutament, i s’exposarà com aquest té relació amb el mal model de finançament a més de la greu crisi econòmica que hem passat. El quart punt es dedicarà a descriure cap on hauria de derivar la hisenda de la Generalitat.
Abstract
L’objectiu és oferir una descripció dels ingressos actuals de la Generalitat de Catalunya i fer-ne una anàlisi crítica. També es dibuixaran [...]
- 41
- read
Smart cities: una oportunitat de negoci per les empreses catalanes
P. Conesa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El sector empresarial dedicat a les smart cities està en creixement i cada vegada ofereix més possibilitats de negoci a Catalunya, representant un 3% del PIB català. Dins aquest ecosistema empresarial, esdeveniments de referència internacional com l’Smart City Expo World Congress situen Barcelona com a punt de trobada de professionals i experts en ciutats a nivell internacional. El sector de les smart cities representa una oportunitat de desenvolupament de negoci per les empreses ja ubicades a Catalunya, i pot esdevenir un motor d’atracció de talent mitjançant la combinació de la marca Barcelona i les oportunitats que ofereix l’SCEWC.
Abstract
El sector empresarial dedicat a les smart cities està en creixement i cada vegada ofereix més possibilitats de negoci a Catalunya, representant un 3% del PIB [...]
- 37
- read
La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere
C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques “La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere” Autores: Carme Poveda (Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona) i Anna Mercadé (Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona) Els objectius d’aquest article són bàsicament quatre: analitzar l’evolució de la pobresa femenina a Catalunya durant la crisi i la posterior recuperació; contextualitzar-ho en l’entorn espanyol i europeu; identificar quins són els col·lectius de major risc; i analitzar les possibles causes que poden estar explicant els majors ratis de pobresa entre les dones que entre els homes. També s’analitzarà el risc de pobresa de les dones que malgrat tenir una feina troben moltes dificultats per arribar a final de mes. Cal ser conscient que no podrem disminuir el risc de pobresa a Catalunya sense fer mesures concretes per reduir la pobresa femenina que a la vegada també està directament vinculada a la pobresa infantil. Estudis demostren que pràcticament la meitat de les dones serien pobres si depenguessin únicament dels seus ingressos. Les causes principals de la pobresa femenina que s’analitzaran són: la manca de valoració econòmica de les hores dedicades a la cura familiar, la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral, tant directament a través d’un menor salari com d’unes pitjors condicions laborals que també acaba afectant als sous (temporalitat, temps parcial, menor accés a llocs directius, etc.), i la reducció de polítiques de l’Estat del Benestar durant la crisi que ha afectat molt més a les dones i a les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral. A partir dels resultats obtinguts, l’article també proposarà mesures que poden contribuir a reduir la pobresa femenina i indirectament la pobresa infantil. Es plantejaran mesures per lluitar contra la discriminació laboral, per promoure que els homes participin en la mateixa mesura que les dones en la cura dels fills i per reforçar els serveis públics de cura de persones dependents.
Abstract
Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques “La pobresa [...]
- 36
- read
Certificació de l’eficiència energètica
R. Garriga

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un dels objectius de la UE és la millora de l’eficiència energètica i, com a conseqüència l’estalvi d’energia i la disminució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Els objectius són un 20% d’estalvi en el consum d’energia primària el 2020 i un 30% el 2030, valor a revisar el 2020. Per assolir aquests objectius la UE ha emès directives, que han de ser transposades pels estats membres, reglaments, que són d’aplicació a tots ells i recomanacions. Els documents més específics fan referència a l’etiquetatge energètic de productes, a l’eficiència energètica a la edificació i a les auditories energètiques. A més, l’eficiència energètica es pot certificar segons la norma ISO 5001. El document analitzarà breument les directives europees, la seva transposició a l’estat espanyol i l’aplicació que s’ha fet a Catalunya a la vegada que es faran propostes per millorar aquesta aplicació
Abstract
Un dels objectius de la UE és la millora de l’eficiència energètica i, com a conseqüència l’estalvi d’energia i la disminució [...]
- 29
- read
Cambio climático e isla de calor. Consecuencias socioeconómicas en los centros de las ciudades mediterráneas
J. Martín-Vide

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El cambio climático antrópico, cuya manifestación más visible es el calentamiento global, ha producido un significativo aumento de la temperatura del planeta. Además, el calentamiento conlleva un aumento de la frecuencia, duración e intensidad de las olas de calor. Durante ellas en los centros de las ciudades a las elevadas temperaturas se suma el plus de la isla de calor, una anomalía térmica positiva localizada en ellos por contraste con sus periferias. El resultado en las ciudades mediterráneas son temperaturas mínimas muy elevadas, superiores incluso a 25ºC, que ocasionan un aumento de la morbilidad y la mortalidad en ancianos y personas con enfermedades crónicas y pobreza energética.
Abstract
El cambio climático antrópico, cuya manifestación más visible es el calentamiento global, ha producido un significativo aumento de la temperatura [...]
- 46
- read
L’ECONOMIA CIRCULAR EN TANT QUE ALTERNATIVA AL MODEL PRODUCTIU
P. Torres

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa més sostenible a la gestió de residus, amb un enfocament que difereix poc del model convencional de les 3 R. En realitat, però, els principis de l’economia circular s’orienten a substituir radicalment les bases que han sustentat el model de producció industrial. La contribució pretén subratllar la necessitat de centrar adequadament els reptes de l’economia circular com un nou mode productiu i aportar criteris sobre els canvis tecnològics, fiscals, legals i corporatius, entre d’altres, que hauria d’impulsar.
Abstract
D’un temps ençà, l’economia circular ha guanyat protagonisme mediàtic i discursiu. Tanmateix, molt sovint és presentada com una alternativa [...]
- 25
- read
Hacia una medicina personalizada y sostenible
M. Bru, M. Ràmia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El concepto de 'medicina personalizada' se encuentra recientemente en boca de todos en los ambientes biomédicos. Este cambio de paradigma en el modo de entender la sanidad se plantea como la capacidad realizar acciones “a medida” de cada paciente, siguiendo sus preferencias y características únicas durante todo el proceso asistencial, incluyendo prevención, diagnóstico, tratamiento y seguimiento posterior. Este cambio tiene importantes beneficios de salud y bienestar para el paciente: tratamientos más efectivos y precisos, diagnósticos más detallados y prevención ajustada a su biología, historia familiar y estilo de vida. Pero también tiene implicaciones para el sistema sanitario, que puede optimizar recursos con políticas mucho más dirigidas y efectivas o estrategias de prevención basadas en evidencias biológicas. El pilar fundamental que permite llegar a este nivel de detalle y individualización es la información almacenada en el genoma de cada persona. Esta información, alrededor de los 600Gb, tiene múltiples aplicaciones clínicas durante todas las etapas de la vida de una persona, pero viene acompañada con algunos desafíos: ¿dónde la guardamos?¿cómo se la proporcionamos a los expertos sanitarios que deberán interpretarla?¿cómo analizamos cantidades de datos tan masivas?¿cómo garantizamos su protección?¿y la privacidad del paciente? y lo más importante ¿cómo podemos afrontar este nuevo paradigma de forma sostenible para toda la sociedad? Genomcore, presenta una propuesta basada en un sistema transaccional en el que los datos genómicos se almacenan de forma segura con un sistema propio de encriptación, y aprovechando la escalabilidad y capacidades de computación que ofrece su tecnología propia. Con este modelo, expertos en genética y profesionales sanitarios pueden acceder a partes del genoma del paciente para que sean interpretadas y utilizadas en acciones de medicina personalizada (de forma asistencial o investigadora), mientras el paciente mantiene el control de cada acceso mediante un sistema de consentimiento informado electrónico basado en blockchain. Este proyecto esta actualmente en tratativas con el gobierno de Dubai para la creación del sistema nacional de salud más avanzado del mundo.
Abstract
El concepto de 'medicina personalizada' se encuentra recientemente en boca de todos en los ambientes biomédicos. Este cambio de paradigma en el modo de entender [...]
- 32
- read
Blockchain & nous models de negoci
A. Armisen, N. Arimany-Serrat, E. Tarrats-Pons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Les empreses estan en un període de transformació digital. Un dels elements claus es el Blockchain que permet introducir canvis nous, no trivials dissenyats, nous elements del model de negoci d'una empresa que uneix aquests elements. Aquesta presentació analitza noves arquitectures del models de negoci que estan introduint un model innovador a partir d’analitzar els seus components individuals (e.g. proposició de valor, el segment i la cadena de valor) i com es relacionen entre ells. Així, utilitzant diverses organitzacions s’il·lustra com les empreses alteren els límits de la organització (i.e. re-partició), modifiquen la localització de les unitats per realitzar tasques (i.e. re-localització) o modifiquen els vincles de les unitats organitzatives de l’empresa (re-vincles).
Abstract
Les empreses estan en un període de transformació digital. Un dels elements claus es el Blockchain que permet introducir canvis nous, no trivials dissenyats, [...]
- 39
- read
COOPERATIVISMO 2.0: PRESENCIA EN INTERNET Y GRADO DE MADUREZ DEL COMERCIO ELECTRÓNICO EN LAS COOPERATIVAS DE FRUTA CATALANAS
E. Cristóbal Fransi, Y. Salla, A. Gorgues

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El papel de las TIC en la gestión empresarial constituye actualmente un tema de creciente interés tanto para académicos como para profesionales. La Web 2.0 se ha revelado como una importante fuente de innovación que contribuye al desempeño organizacional y a la mejora de la competitividad de las empresas del sector agrario. A pesar de ello, se han encontrado evidencias que revelan las dificultades para la entrada de estas tecnologías en las empresas del sector agroindustrial y su aplicación para un efectivo comercio electrónico. De acuerdo con lo anterior, la presente investigación busca conocer si los sitios Web de las cooperativas de fruta facilitan una comunicación eficaz con sus públicos objetivo y están adaptadas al comercio electrónico. Para ello, se propone y aplica en primer lugar un modelo para el análisis de las páginas Web de las cooperativas de fruta, basado en la técnica de análisis de contenido, considerando las dimensiones de Información, Comunicación, Comercio electrónico y Funciones Adicionales. En segundo lugar se aplica la metodología eMICA (Extended Model of Internet Commerce Adoption), para identificar las oportunidades derivadas del uso de las herramientas Web 2.0 y mejorar las carencias detectadas para conseguir una gestión más competitiva.
Abstract
El papel de las TIC en la gestión empresarial constituye actualmente un tema de creciente interés tanto para académicos como para profesionales. La Web [...]
- 40
- read
La tecnologia blockchain i el seu paper en les economies transformadores
A. Corrons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Des del sorgiment de la primera blockchain l’any 2009, aquesta tecnologia s’ha convertit en un fenomen que està revolucionant el desenvolupament futur de les economies i les societats. Es tracta d’una tecnologia que presenta un potencial capaç de transformar una infinitat de sectors clau de la indústria i dels serves, i que augura una transformació en la societat i en les relaciones socials. Una blockchain és una base de dades que es troba distribuïda entre diferents participants, protegida criptogràficament i organitzada en blocs de transaccions relacionats de forma matemàtica entre ells. És un sistema basat en la confiança i el consens, que es construeix a partir d’una xarxa global d’ordinadors que gestionen una base de dades descentralitzada i que no pot ser alterada. Les economies transformadores representen tots aquells plantejaments de reorganització socioeconòmica que formulen propostes de canvi respecte del marc dominant, des d’una perspectiva holística que engloba tant l’àmbit econòmic com el social i l’ambiental. Entre elles hi poden trobar una gran diversitat de fenomens i corrents de pensament, com per exemple l’economia social i solidària, l’economia col·laborativa, l’economia feminista, l’economia de les cures… Estimacions recents assenyalen que totes aquestes economies transformadores, si bé amb un pes encara limitat, contribueixen ja amb un 7 % al PIB de la ciutat de Barcelona, a través de l’activitat de més de 4.600 iniciatives socioempresarials. En aquest article, i un cop contextualitzats aquests dos objectes d’estudi, s’analitzarà el paper que precisament juga la tecnologia blockchain en l’enfortiment i la consolidació de les economies transformadores. I, per tant, en la creació d’un futur tant eficient com equitatiu, basat en els valors CO de la cooperació, la col·laboració, la compartició, el consens i la confiança.
Abstract
Des del sorgiment de la primera blockchain l’any 2009, aquesta tecnologia s’ha convertit en un fenomen que està revolucionant el desenvolupament futur de [...]
- 57
- read
La regulació de les tecnologies emergents
A. Roig

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Es diu que el Dret sempre va per darrere de la tecnologia. No es tracta però d’una dificultat deguda només a l’aspecte canviant de la tecnologia. Hi ha una inadaptació més profunda. Tradicionalment, el Dret prefigura de manera general i a priori el que després s’aplicarà. Doncs bé, amb la IA ara el moment clau que caldrà regular seran els processos de decisió automatitzats i les eines de suport a la decisió. No sembla possible ja abordar-los només amb regles, i fins i tot els principis generals, tradicionalment útils en àmbits canviants, cada vegada semblen només autoritzacions generals als tècnics: el principi de Privacy by Design sovint és una crida sense més a fer Privacy Enhancing Technologies. Davant això, s’està recorrent de manera creixent als Impact Assessment o anàlisi de riscos, per exemple en protecció de dades. No es possible pensar, però, en l’optimització final de riscos com una cosa definitiva, sinó més aviat com un procés on cal constantment anar re-avaluant els riscos. La institucionalització d’aquesta mena de procés de regulació continuat està per fer: semblen aparèixer plataformes digitals informals amb funcions co-reguladores, per exemple en nanotecnologia, però encara no formen part de les polítiques de “Better Regulation” de la UE. Potser, a l’igual que succeeix a nivell de l’empresa entre el model de negoci i les tecnologies de la informació, estem assistint progressivament també a un alineament entre la regulació i la tecnologia. Alguns reptes per al regulador semblen immediats: el maig de 2018 s’aplicarà finalment el Reglament General Europeu de Protecció de Dades, l’art. 22 del qual contempla les decisions automàtiques, i es comença també a parlar d’un full de ruta per a una futura governança dels robots assistencials.
Abstract
Es diu que el Dret sempre va per darrere de la tecnologia. No es tracta però d’una dificultat deguda només a l’aspecte canviant de la tecnologia. [...]
- 34
- read
Digital Capitalism: The Paradox of Inequality in the Age of Disruption
X. Ferràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Digitalization is at the vanguard of technological revolution. The innate ability to transform analog information into digital data has brought a whole stream of technological disruptions. Converting any piece of information to a stream of bits, storing and processing them at a growing speed and low-cost, is at the very heart of the globalization process. Digitalization is an incredible force of positive progress. It allows children in remote areas access to almost infinite sources of information through their mobile phones. And access to information means access to education. Digitalization democratizes information, improving access to health and public services, and fuels the development of technologies in advanced economies. Yet capitalism, based on principles of scarcity, seems unprepared for digitalization. Inequality is growing dramatically all around the planet. In a technically possible hyper-productive and inclusive world, wealth seems to find its own niche in a tiny segment of the population. Wages decay, and economic growth is not able to create enough jobs. New forms of populism arise and uncountable threats appear to the post-capitalist global society. However, a world of abundance is possible, for technological availability can liberate unlimited resources (production, energy, water, health, computational power, information, education or social interaction). The current global crisis is not a crisis of fundamental resources. Why does capitalism fail in a scenario of abundance? We identify four reasons of systemic failure (“four S framework”): surpassing reactions of the financial system (erratic hype cycles), short-termism as an extended managerial culture, singularization of the value created by digital markets (making physical value chains vanish), and substitution of employees by machines. The consequences of these malfunctions are a growing labor instability, social inequality and environmental damage. They create new paradoxes. Is it possible to have a capitalism based on corporations without employees? What will the role of the corporation be in this new scenario? The same driver responsible for creating wealthy organizations –technological progress- may also be the origin of extreme inequality. And without sustained employment opportunities, who will be buying products and services from these super-efficient, highly automated corporations? New forms of financial market regulation, new managerial thinking, new kinds of organizations and new formulas of social innovation will be required. The purpose of this essay is to positively encourage a debate on the paradox of the emergence of growing global inequality at the precise moment when abundance is possible. This essay intends to analyze and synthesize what is failing, what are the consequences, and identify potential solutions to transform our economy towards a more sustainable, inclusive and prosperous future.
Abstract
Digitalization is at the vanguard of technological revolution. The innate ability to transform analog information into digital data has brought a whole stream of technological [...]
- 59
- read
Robòtica, productivitat i treball a l'empresa industrial catalana: caracterització i resultats
J. Torrent

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi econòmica, i de les forces que expliquen la generació de valor i la dinàmica del treball, han posat de relleu moltes vegades que la tecnologia no destrueix el treball sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, treballs, ocupacions i persones. En general, i en el llarg termini, les conseqüències d'aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen, es complementen amb augments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o els sectors vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes substitució del treball sí les institucions i la política pública actuen en forma de polítiques actives, que formin i recapacitin a les persones desplaçades amb el canvi tecnològic. Aquesta forma general d'interacció de la tecnologia amb el treball s'ha posat en entredit amb la recent onada tecnològica digital caracteritzada, entre altres, per l'explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns investigadors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tant ràpid que difícilment es podran compensar per la via habitual dels augments de demanda i productivitat. Altres investigadors argumenten tot el contrari i emmarquen la dinàmica actual de canvi robòtic en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però, la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d'utilització i, al mateix temps, genera moltes pors pel seu potencial substituïdor del treball. En aquest article ens proposem d'analitzar com els usos de la robòtica estan transformant la generació de valor i la productivitat de l'empresa industrial a Catalunya, així como la creació i l'estructura del treball i els salaris. A través d'una mostra d'empreses industrials amb centres productius ubicats a Catalunya estudiarem: 1) com és el procés de generació de valor de les empreses que usen la robòtica, en comparació amb les empreses que no l'usen; 2) verificarem els efectes de la robòtica sobre la productivitat, tenint en compte la dimensió de l'empresa; i 3) investigarem la relació entre el cicle industrial, la robòtica i la creació de llocs de treball, en especial la implicació de la robòtica en la recuperació econòmica sense creació d'ocupació (jobless recovery); i 4) ens preguntarem per la relació entre la robòtica i la polarització de l'ocupació: creixement de les ocupacions d'alta i baixa qualificació, i destrucció de treball de qualificació mitjana.
Abstract
La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi [...]
- 38
- read
L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar
C. Carme Trilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018. Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar L’accés i ús d’un habitatge és, des d’una perspectiva social, un dret reconegut a Catalunya per totes les normes bàsiques, però, des del punt de vista econòmic, és el gaudi d’un servei tan o més necessari per viure com ho són l’educació, la sanitat, o els serveis socials. Es considera que l’Estat de Benestar ha esdevingut una base sòlida de cohesió social i de progrés econòmic a Europa en la mesura que ha assegurat fluïdesa i certesa a la cobertura dels quatre grans eixos de necessitats apuntats. Quan algun d’ells falla, l’edifici del Benestar trontolla. A casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge ha de ser una dels pilars de l’Estat de benestar, confiant que el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, enfrontant-nos a cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i instruments d’intervenció. En aquesta comunicació es posarà de relleu el diferent enfocament que rep l’habitatge des de la perspectiva de la intervenció pública, en relació a la resta de serveis troncals de l’estat del Benestar, per ajudar així a entendre la contínua preocupació per l’habitatge que manifesta la nostra societat.
Abstract
Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018. Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives L’habitatge, [...]
- 18
- read
Economia col·laborativa procumú una alternativa per al desenvolupament econòmic i social
R. Espelt, M. Fuster, D. Laniado

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L'economia col·laborativa (EC), és a dir, el consum col·laboratiu i la producció de capital i mà d'obra entre grups distribuïts recolzats per una plataforma digital (P2P), està creixent de manera ràpida i exponencial. No obstant això, pateix diversos desafiaments: L’expectativa generada al voltant de les iniciatives d’EC les augura a contribuir a un desenvolupament sostenible de la societat que, al mateix temps, no sempre contribueix als béns comuns i a una democratització de l'economia. A l’hora que una declaració de la Unió Europea del gener de 2014 subratlla la capacitat d’innovació i d’aportació a l’ecologia de l’EC, és necessària una revisió holística de l’avaluació d’aquestes iniciatives per considerar el seu paper en la transformació social, econòmica i medi ambiental de la societat. L'impacte pertorbador del model CE més conegut, el de les corporacions com Uber i Airbnb, suscita una enorme controvèrsia, mentre que existeixen models alternatius reeixits, com ara els comuns digitals i el cooperativisme de la plataforma que han rebut una atenció limitada. En aquest article situarem el marc de treball de l’economia col·laborativa procomú des d’una perspectiva àmplia i com una alternativa a l’Economia Col·laborativa Corporativa. Per fer-ho, significarem el model d’anàlisi desenvolupat pel grup de recerca Dimmons en el marc del projecte europeu DECODE, la rellevància de la definició de les polítiques públiques a l’hora d’afavorir un o altre model, la importància dels programes d’emprendeduria en el marc de formació i el paper del programari lliure i replicable i de les dades com a bé comú en la configuració d’un ecosistema que afavoreixi una transformació social més justa i democràtica.
Abstract
L'economia col·laborativa (EC), és a dir, el consum col·laboratiu i la producció de capital i mà d'obra entre grups distribuïts [...]
- 38
- read
The digitalization of the working environment: the advent of Robotics, Automation and Artificial Intelligence (RAAI) from the employees perspective – a scoping review
R. Terminio, E. Gilabert

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Robotics, automation and artificial intelligence (RAAI) are changing how work gets done, to the point of putting 47% of existing jobs in the USA at risk of becoming redundant in 5 to 15 years. RAAI and their cognitive abilities have a potential impact on employees’ sense of self-worth and career satisfaction and, in turn, on organizations and the society as a whole. In spite of the significant debate on whether there is a real risk of job losses or simply a need of re-skilling, the impact of RAAI on the individual employee has received little attention in academic literature. Therefore, we conducted a scoping review to explore the existing research and professional publications on the topic and analyze which aspects have received less attention, to properly support policymakers as well as managers' decisions. Existent research suggests that the majority of potentially affected workers is not aware nor worried about this ongoing transformation process and they are not properly planning their career. Involvement of the individual in this transition has been proved to bring positive results. However, to get such individual involvement, it will be necessary to identify the correct messages to inform and motivate to the change and avoid producing protests and resistance. All the stakeholders, including the labor force, have to be part of this dialogue to avoid resistance and social unrest.
Abstract
Robotics, automation and artificial intelligence (RAAI) are changing how work gets done, to the point of putting 47% of existing jobs in the USA at risk of becoming redundant [...]
- 74
- read
Mobilitat urbana en les ciutats. Tendències i perspectives de canvi
S. Saurí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que converteix la congestió i, per consegüent, la pol·lució entre els principals problemes de les ciutats. I en un context on la qualitat de vida a les ciutats s’està convertint, sens dubte, en l’eix vertebrador de les polítiques municipals. Al mateix temps, s’estan produint en els darrers anys dos importants transformacions: canvi en el model energètic en la mobilitat i un desenvolupament vigorós de les tecnologies de les comunicacions i de la informació. Transformacions que estant tenint i tindran encara una incidència no menyspreable en el comportament i gestió de la mobilitat. L’objectiu de la ponència és analitzar la mobilitat urbana en les principals ciutats de Catalunya, i especialment en l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, des de l’òptica de la quantia de desplaçaments i repartiment modals fins l’impacte econòmic i ambiental de la mobilitat. L’anàlisi, inclourà així mateix, les tendències i perspectives de canvi en l’àmbit de la mobilitat, fruit, en gran part, d’aquestes transformacions indicades.
Abstract
Hi ha tendència a l’augment de la població a les ciutats i un increment de la mobilitat, paral·lel al creixement econòmic, que [...]
- 32
- read
30 anys d'inversions en infraestructures a Catalunya: balanç i perspectives de futur
C. Bardají, C. Poveda

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa viària i ferroviària, agreujats a partir de 2011 per la caiguda de la inversió i la baixa participació de Catalunya en el conjunt de la inversió estatal. El context de limitació de recursos públics fa necessari el replantejament de les polítiques d’inversió per tal de prioritzar els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic, la gestió de la demanda, la coordinació entre administracions i la col·laboració públic-privada com a complement a la via pressupostària.
Abstract
Els darrers 30 anys s’ha triplicat la dotació de capital en infraestructures de mobilitat a Catalunya, malgrat que encara persisteixen dèficits en la xarxa [...]
- 42
- read
La problemàtica del finançament del transport públic urbà. Sistemes innovadors per cobrir inversions i dèficit d’explotació
M. Turró

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La presentació descriurà de manera estructurada els problemes que ha de confrontar el finançament del transport públic urbà dels països més desenvolupats, amb una descripció de la problemàtica catalana. La necessitat de proporcionar un servei de qualitat com una de les premisses de l’estat del benestar incorpora com un element bàsic la provisió d’un nivell d’accessibilitat suficient a tota la població. A l’entorn urbà això exigeix que s’ofereixi un servei de transport públic de qualitat que, per altra banda, és fonamental per tal de reduir la pressió del vehicle privat sobre l’ocupació de l’espai públic i la qualitat ambiental. El problema principal per a la provisió d’aquest servei de qualitat és com es financia i, en aquest sentit, fins a quin punt s’han de satisfer els dos grans principis acceptat per la Unió europea de “qui utilitza, paga” i “qui contamina, paga”. En el cas del transport públic urbà no es compleixen gaire i observem que, en general, no es cobreixen ni les inversions ni tan sols una gran part dels costos d’explotació, que recauen sobre el contribuent. Ens trobem així en un doble dilema: 1) fins quant ha de pagar l’usuari de manera que l’opció del transport públic romangui atractiva; i 2) d’on han de sortir els fons necessaris per satisfer tant les necessitats d’inversió com les de conservació i operació del sistema. La presentació, basada en el document preparat com una base per a la Llei 21/2015, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya i en els estudis que s’estan fent al CENIT per a la Comissió Europea sobre mètodes innovadors per finançar el transport públic, sistematitzarà la problemàtica i presentarà algunes propostes que podrien servir per abordar la qüestió de manera eficient i justa.
Abstract
La presentació descriurà de manera estructurada els problemes que ha de confrontar el finançament del transport públic urbà dels països [...]
- 27
- read
La millora institucional en el procés de selecció i avaluació de projectes infraestructures
D. Albalate, G. Bel, X. Fageda, A. Gragera

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
RESUM El marc institucional en el que es porta a terme l’avaluació de les polítiques públiques – i en particular el de les infraestructures - condiciona en gran mesura el seu nivell de qualitat i l’ús que se li acaba donant en la presa de decisions i implementació de les mateixes. Entre els factors institucionals que tenen un impacte sobre la qualitat de l’avaluació destaquen: qui és el responsable de l’avaluació, qui n’assumeix el cost, qui finança l’actuació, qui defineix el procés, quin és el nivell d’externalització, la seva estandardització i el nivell de transparència. Els tipus d’usos que generalment es donen a les avaluacions són: instrumental, si s’empra com element de judici en la presa de decisions; conceptual, si s’empra per ajudar a consolidar coneixement sobre com concretar la implantació; simbòlic, si només cerca justificar/confirmar expectatives ja preses; o bé procedimental, si s’empra com a eina per aprendre i crear un marc comú de referència sobre el que discutir la implantació de certa política. Existeixen diverses evidències que indiquen que el disseny institucional de l’avaluació condiciona tant la seva qualitat com l’ús que se’n fa; i a la inversa. És per això que, a partir de l’anàlisi de casos d’estudi d’avaluacions dutes a terme en el marc de les Administracions Públiques catalanes, l’explotació estadística de dades disponibles i entrevistes amb els diferents agents implicats, es realitzarà una caracterització del condicionants institucionals en els que s’emmarquen els processos de selecció i avaluació de projectes d’infraestructures de transport. Aquest àmbit, el de les infraestructures, és d’especial interès donat 1) el consum de recursos econòmics - gran part dels mateixos d’origen pressupostari- que sovint s’hi associa 2) el seu impacte de llarg termini i 3) les seves habituals inversions enfonsades i irrecuperables. Aquest estudi pretén detectar quin és el marc en el que es realitza la selecció de projectes i la seva avaluació en el nostre context institucional, per tal d’advertir-ne elements que desvirtuen les bondats esperades de l’avaluació i així poder proposar millores de política pública.
Abstract
RESUM El marc institucional en el que es porta a terme l’avaluació de les polítiques públiques – i en particular el de les infraestructures [...]
- 36
- read
Impacte de les noves tecnologies en la mobilitat i les infraestructures de transport
J. Calafí Guasch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida aparició i penetració de noves tecnologies disruptives, que imaginen nous productes, que modifiquen patrons de consum, que creen gegants empresarials tecnològics i empetiteixen algunes empreses centenàries. Per noves tecnologies ens referim al vehicle autònom, elèctric, compartit, al big data, a l’ Internet of Things, a la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el transport, a la sensorització, als avenços en els Sistemes Intel·ligents de Transport, a les noves energies, a l’electrificació de la mobilitat, als avenços en les bateries, a les impressores i la fabricació 3D, a la digitalització, als nous materials més sostenibles i més durables com el grafè, a la Mobility as a Service (MaaS), al comerç electrònic, al teletreball, a l’economia col·laborativa o la participació ciutadana en els processos de decisió. Tots aquestes canvis ja alteren múltiples esferes de la nostra vida pública i privada, i evidentment, la manera en com ens movem cada dia – la mobilitat - i amb què ens movem, és a dir, les infraestructures de transport. A diferència d’altres processos històrics on el mitjà de transport és el veritable protagonista – des de l’aparició de la roda, passant pel ferrocarril, el vehicle privat o la globalització amb el transport marítim – és possible que els nous canvis siguin més intensos en els patrons i en la manera com entenem la mobilitat. Cada revolució té els seus mitjans propis de transport i segurament en aquesta el mitjà de transport sigui el digital. Davant d’aquest nou paradigma el primer pas és fer-se les preguntes adequades, que ens puguin ajudar no només a estar preparats per aquest futur incert sinó també per formar-ne part i pilotar aquets canvis cap a la direcció adequada, canvis que ens haurien de servir per millorar la qualitat de vida, reduir la dependència energètica i augmentar l’eficiència, millorar la sostenibilitat econòmica, financera i ambiental de la mobilitat i incrementar la seguretat. Quan seran rellevants les noves tecnologies i en quina mesura? Afectaran directament o indirecta als patrons de mobilitat? Com impactaran en les infraestructures de transport i en les diverses fases del cicle de vida, des de la planificació, el disseny, la construcció o l’explotació? Veurem aparèixer nous models o xarxes d’infraestructures o simplement s’hauran d’actualitzar les xarxes existents als nous canvis? O caldrà una reconversió més profunda on podríem parlar d’obsolescència infraestructural? Es generaran noves necessitats o bé al contrari, les noves tecnologies faran molt més amb menys recursos? En què ens poden ajudar a millorar? Aquest document té la voluntat d’anar desgranant cada una d’aquestes preguntes tot i la complexitat de fer previsions en aquest context, i més encara, per la pròpia naturalesa disruptiva, caòtica i imprevisible de les noves tecnologies.
Abstract
Ens trobem davant d’un moment de canvis intensos - alguns en diuen quarta revolució industrial – que tenen com a element comú la ràpida [...]
- 46
- read
Future-oriented strategies for maximizing ‘value for society’ of Barcelona’s port complex
P. Fontanet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
In this paper we address how ports can generate value for society, in an era of important changes in the environment ports operate in. First, we describe in general terms the various components of a port complex: a transport hub, a logistics cluster, a manufacturing complex and a tourism & leisure site. Next, we briefly describe some disruptive changes that deeply affect the ports industry. In the third section we discuss the implications of these changes for the way ports create value for society. In this section we provide strategic options for Barcelona’s port complex. Fourth, we discuss the implications of the changing landscape in the ports industry for the governance and business model of Port of Barcelona, the developer of Barcelona’s port complex.
Abstract
In this paper we address how ports can generate value for society, in an era of important changes in the environment ports operate in. First, we describe in general terms [...]
- 0
- read
La gestió del servei públic d’abastament d’aigua a Catalunya
F. Camps Xicart

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
A Catalunya, com en molts altres països del nostre entorn, el subministrament d’aigua a poblacions és un servei públic de titularitat municipal. Quan el subministrament d’aigua va esdevenir legalment servei públic, aquest servei no es va crear del no res, sinó que en la major part de poblacions era un servei més o menys consolidat que ja s’estava prestant des de molts anys abans, ja fos des de l’àmbit públic o del privat. A diferència de molts altres serveis públics, el subministrament municipal d’aigua es presta en règim de monopoli i requereix d’unes infraestructures costoses. La preexistència del servei de subministrament en el moment de la seva configuració legal com a servei públic, i les seves especials característiques, fan que la seva gestió sigui complexa i, sovint, controvertida. L’administració titular d’un servei públic té la potestat de decidir com el porta a terme. Si el presta amb mitjans propis o a través d’una empresa mercantil de la seva titularitat. O bé si l’externalitza, i de quina manera: creant una empresa mixta? a través d’un contracte de serveis o d’un contracte de gestió de servei públic (concessió)? etc. Cada forma de gestió comporta pros i contres. I sens dubte, la forma de gestió genera un debat que no està exempt d’un component ideològic important. Ans tot al contrari. Però sigui quina sigui la forma de gestió, la titularitat del servei continua essent de la pròpia administració, amb les potestats i responsabilitats que comporta. En aquest treball no es pretén discernir sobre quina forma de gestió resulta més apropiada per a la prestació del servei públic del subministrament d’aigua. Suposaria entrar en un debat més ideològic que tècnic. És una decisió que sempre ha de recaure en els legítims representants municipals. No obstant això, per les característiques del servei i de la seva gestió, la forma de prestació del servei va molt més enllà dels mandats municipals. I sigui quina sigui la forma de gestió, l’administració municipal és el titular del servei i, com a tal, li pertoca regular-lo. Així, la funció de regulador sempre recau en l’administració local, funció que esdevé essencial quan el servei es presta de forma externalitzada. Així doncs, analitzarem diverses situacions amb les que es troben els responsables de l’administració quan han de regular un servei preexistent o un contracte adjudicat en anteriors mandats per diversos anys. I des d’aquest punt de vista, tractarem aspectes com la normativa d’aplicació, els canvis normatius sobre els contractes vigents, els indicadors de la qualitat del servei, les tarifes d’aplicació en el servei i qui les ha de percebre dels beneficiaris (si l’administració o el propi prestador del servei), així com l’aplicació i revisió de les tarifes. I dins de l’àmbit de les revisions de tarifes, abordarem de forma especial les revisions periòdiques. I en aquest sentit, analitzarem diferents aspectes tals com: la viabilitat econòmica del servei i la recuperació de costos, el tractament dels costos licitats, oferts i els costos realment incorreguts, el risc i ventura dels contractes, l’aparició de nous factors de cost així com l’abaratiment d’altres factors per millores en la productivitat o el desenvolupament tecnològic, quins costos es poden considerar legítimament repercutibles en les tarifes del servei i quins no, com es compatibilitza la llibertat de l’acció empresarial amb les limitacions de repercussió dels costos d’operació en les tarifes d’un servei públic, la indexació o no de les revisions tarifàries a determinats índexs, el grau de transparència i de bon govern què s’ha d’esperar i exigir al prestador del servei, quina ha de ser la rendibilitat adequada d’un servei com el d’abastament d’aigua, que es presta en règim de monopoli etc. En definitiva, aquest treball pretén aportar diferents elements de reflexió sobre la prestació d’un servei públic essencial tant pel benestar de les persones com per la competitivitat d’una bona part de les empreses del país i, en la mesura del possible, aportar certs criteris que puguin ser útils per la regulació del servei públic d’abastament d’aigua.
Abstract
A Catalunya, com en molts altres països del nostre entorn, el subministrament d’aigua a poblacions és un servei públic de titularitat municipal. Quan [...]
- 41
- read
El sòl per activitats econòmiques: aportacions per a l’increment de la competitivitat del territori i de les empreses
M. Morell, A. Jover

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La ponència girarà al voltant de l’àmbit urbanístic relatiu als espais d’activitat econòmica de casa nostra, amb una primera identificació dels reptes i limitacions dels polígons industrials a Catalunya que, a grans trets, poden resumir-se en una realitat actual i punt de partida caracteritzada per l’obsolescència de molts polígons existents i la seva dificultat per la seva posta al dia. Realitat actual que té a veure amb el procés de producció de sòl per a espais d’activitat econòmica, basat en una cadena de valor conceptualitzada des d’un planejament urbanístic i normativa urbanística estàtica i poc flexible, que pensa més des de l’òptica dels usos residencials i no pas des de l’òptica de l’activitat econòmica. Aquesta aproximació desemboca en un desajust entre el disseny i la concepció dels espais d’activitat econòmica amb l’activitat econòmica que finalment s’acaba implantant. Els instruments de governança actual també condicionen la realitat actual dels nostres espais d’activitat econòmica: qui i com es dissenyen i planifiquen els espais d’activitat econòmica a casa nostra (l’escala territorial i administrativa actual és l’adequada per a una planificació estratègica dels espais d’activitat econòmica?), la incapacitat de mantenir de forma estable instruments de governança d’aquests espais que n’assegurin el seu manteniment físic, i una reglamentació urbanística basada en la vessant morfològica de l’urbanisme i no en els fluxos econòmics que generen aquests espais (visió poc transversal). Aquesta realitat actual s’exemplificarà a través de dos línies: l’anàlisi de la idoneïtat de les àrees industrials a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per acollir les demandes del sector logístic modern (funcionalitat dels espais, reptes de la mobilitat, fluxos de mercaderies – supply chain – , etc.), i els reptes necessaris a assolir en els models de gestió actuals (stakeholders diversos que haurien de remar en la mateixa direcció i que els models actuals no la possibiliten) i un assaig sobre el balanç fiscal dels espais d’activitat econòmica com a punt de partida per a la definició d’un model de gestió eficaç que generi retorn econòmic tant per a les empreses com per a la Hisenda Local. La ponència té com a objectiu final apuntar línies de possible reforma que tinguin possibilitin l’increment de la competitivitat del territori i de les nostres empreses, que podrien passar per la transversalitat (Urbanisme i Economia), per la introducció de nous instruments de governança que incorporessin a les empreses implantades en aquests espais d’activitat econòmica (Business Improvement Districts), per la transparència com a condició necessària prèvia per a la definició d’un model de gestió dels espais d’activitat econòmica (balanç fiscal), per la reducció càrregues econòmiques i administratives per a la producció de sòl per aquestes activitats i, en especial, per a la renovació (brownfields), per la flexibilització de la normativa, per la no descapitalització del país d’espais d’activitat econòmica (especialment la preservació de les parcel·les grans), per la necessitat de generar models de gestió on el principal actor sigui l’usuari (l’empresa) en front de l’actor propietari del sòl/edificació, i on les necessitats de les empreses constitueixin el nord de qualsevol programa de gestió dels teixits industrials consolidats.
Abstract
La ponència girarà al voltant de l’àmbit urbanístic relatiu als espais d’activitat econòmica de casa nostra, amb una primera [...]
- 23
- read
La posición competitiva internacional de la economía catalana
J. Montoriol, C. canals

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
A nivel español, una de las buenas noticias en materia económica de los últimos años ha sido la mejora de la competitividad exterior del país. Dichas ganancias de competitividad han transformado el modelo productivo, impulsando las exportaciones de bienes y servicios. En este contexto, analizamos el proceso de mejora de la competitividad en Catalunya. En concreto, examinamos un conjunto de indicadores usados habitualmente en la literatura para evaluar la competitividad exterior de un país. Empezamos por estudiar la cuota de exportaciones de Catalunya en el mundo, y su evolución comparada con la del conjunto de España y el resto de países europeos. En segundo lugar, ampliamos este análisis con la evolución del contenido tecnológico de dichas exportaciones, puesto que aumentos de cuota pueden no ser indicativos de mayor competitividad si estos se producen a raíz de aumentar las exportaciones de muy poco valor añadido. En este contexto, también resulta relevante analizar el grado de complejidad de las exportaciones. En tercer lugar, examinamos distintas medidas de competitividad-precio, entre las que destacan los costes laborales unitarios (CLU). En efecto, la depreciación del tipo de cambio efectivo real, en marcha desde 2009, se ha conseguido mediante la reducción de los CLU relativos, fenómeno conocido como «devaluación interna». En comparación con las devaluaciones nominales, caracterizadas por la inmediatez de la respuesta del tipo de cambio real pero en las que gran parte del efecto es temporal, los efectos de la devaluación interna puede que inicialmente tarden más en aparecer pero, en cambio, las ganancias de competitividad pueden ser más duraderas gracias, por ejemplo, a la mayor correspondencia entre el crecimiento de los salarios y el de la productividad en las empresas que exportan. Para analizar esta cuestión, se examina la relación entre la intensidad exportadora, los incrementos salariales y la productividad a nivel sectorial. Referencias CaixaBank Research (2013), “La internacionalización: una oportunidad para el empleo”, Informe Mensual 12/2013. CaixaBank Research (2015), “Los deberes pendientes: la PIIN y la calidad de las exportaciones”, Informe Mensual 04/2015. CaixaBank Research (2016), “La devaluación interna, clave en el auge de las exportaciones”, Informe Mensual 07/2016. Canals, Clàudia, y Enric Fernández (2008), “Luces y sombras de la competitividad exterior de España”, Documents on Economics, CaixaBank Research. Ghemawat, Pankaj y Xavier Vives (2009), “Competitividad en Cataluña el reto de una sociedad”, IESE. Hausmann, Ricardo y Cesar Hidalgo, “Atlas of Economic Complexity”, Centro para el Desarrollo Internacional de la Universidad de Harvard.
Abstract
A nivel español, una de las buenas noticias en materia económica de los últimos años ha sido la mejora de la competitividad exterior del país. [...]
- 73
- 3/5
- read
METODOLOGIA D’ANÀLISI DE L’IMPACTE DEL TTIP SOBRE LA COMPETÈNCIA I LA COMPETITIVITAT. UNA PERSPECTIVA CATALANA
X. Cuadras, A. Gironella, M. Guinjoan, J. Ribas, R. Xifré

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) i d’una proposta de com aquestes es podrien aplicar per conèixer el seu impacte en l’economia catalana. L’estudi recull breument com s’ha estudiat l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el North American Free Trade Agreement (NAFTA) i el recent Trans-Pacific Partnership (TTP). El TTIP planteja l’eliminació de la pràctica totalitat de les barreres aranzelàries entre la UE i els Estats Units (ara ja molt baixes), la reducció considerable de les barreres no aranzelàries, la introducció d’un mecanisme d’arbitratge de diferències Estat-inversor i, encara que de manera poc concreta, canvis en la política de competència. Les estimacions de l’impacte macroeconòmic del TTIP es basen en versions actualitzades d’un model d’equilibri general computable, similars als utilitzats per al cas de NAFTA i TTP. A l’estudi es presenten les aproximacions realitzades a partir d’algunes variants del model, fent servir diferents escenaris. Els resultats són coincidents en el sentit de preveure increments de comerç, PIB, renda familiar disponible i salaris a ambdues parts de l’Atlàntic. També s’estima que la reducció de barreres a la IED tindria un impacte positiu sobre variables com ara l’ocupació. L’estudi de l’impacte microeconòmic s’hauria de desplegar en dues direccions: anàlisi sectorial i perspectives competitives. Per a una anàlisi sectorial es pot partir dels mateixos models d’equilibri general per tal d’obtenir els impactes del TTIP a nivell d’activitats econòmiques concretes. Una alternativa metodològica consistiria a preguntar a les empreses catalanes sobre la seva posició i sobre les perspectives competitives davant del TTIP. Aquesta via requereix aproximacions ad hoc o fer enquestes i estudis de mercat específics per diferents sectors, amb la finalitat d’analitzar tres tipus de qüestions.
Abstract
Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade [...]
- 28
- 2/5
- read
La función social del economista
A. Argandoña, P. Arraou, J. Santamaría

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Eje temático XII: EL PROFESIONAL DE LA ECONOMÍA EN EL FUTURO Título: “La función social del economista” En el marco del trabajo de actualización y desarrollo del Código Deontológico del Consejo General de Economistas, se ha planteado la oportunidad de ahondar acerca de la función social que realiza nuestro colectivo, los Economistas, y qué les diferencia de otros profesionales a la hora de incorporar nuevas herramientas e instrumentos que ayuden a valorar e implementar nuevos conceptos y valores que han aparecido en nuestra sociedad avanzada así como la situación en la que se desenvuelve el ámbito económico. Mediante entrevistas con “practitioners” trataremos de definir cuál es la responsabilidad social del Economista en cuanto Economista, ante quien la ejerce (clientes, empresa, colaboradores, sociedad, profesión, opinión pública…), qué implicaciones tiene esa responsabilidad para el trabajo del Economista, qué impacto puede tener sobre las empresas y sobre la sociedad, cuál es su conexión con el compromiso ético del Economista, etc. Nos centremos en el Economista por cuenta ajena, pero sin olvidar al Economista de empresa, al que presta servicios en la administración pública, al que hace investigación y enseña… e incluso al que “no trabaja de Economista”, pero que “sabe” otras cosas porque es Economista, “piensa” de otra manera porque es Economista. Antonio Argandoña Sara Argüello Philippe Arraou Consejo General de Economistas
Abstract
Eje temático XII: EL PROFESIONAL DE LA ECONOMÍA EN EL FUTURO Título: “La función social del economista” En el marco del trabajo [...]
- 256
- 1/5
- read
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació
F. Todeschini, R. Sabes, A. Segura, L. Kirchner

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i Laura Kirchner Institut Català d’Avaluació de Polítiques Publiques (Ivàlua) federico.todeschini@ivalua.cat / ramon.sabes@ivalua.cat Els processos associats amb la globalització i amb l’automatització de certes tasques productives ha fet ressorgir el debat sobre la necessitat per part del sistemes de protecció social de garantir uns mínims de renda i així doncs evitar els efectes negatius via destrucció d’ocupació i salaris baixos d’aquests processos. A Catalunya aquest debat ha rebut recentment un impuls amb l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania per part de la Generalitat de Catalunya i amb la posada en marxa del projecte B-Mincome per part de l’Ajuntament de Barcelona. En tant que la primera és una llei del Parlament de Catalunya aprovada durant l’Agost d’enguany, la segona és una prova pilot amb disseny experimental d’una transferència que garantirà durant dos anys un determinat nivell de renda a 1000 famílies en risc d’exclusió. Tot i que les dues polítiques comparteixen l’objectiu de reduir l’exclusió social, tenen diferències importants en el seu disseny. En aquesta ponència primerament es descriuran aquestes dues polítiques de garantia de rendes, posant èmfasi en la població objectiu de les mateixes així com en les seves diferencies. A continuació, es presentaren els resultats de la revisió de la evidencia existent de l’impacte i de la eficiència polítiques similars implementades anteriorment. També es descriuran els projectes d’avaluació de polítiques de rendes bàsiques que s’estan desenvolupant actualment en altres contextos i que en el futur complementaran la evidencia en l’àmbit de l’avaluació d’aquest tipus de polítiques. Finalment, es descriurà el disseny de l’avaluació d’impacte i d’eficiència de la política de garantia de rendes del projecte B-Mincome i es suggeriran diferent possibilitats per avaluar l’impacte de Renda Garantida de Ciutadania.
Abstract
Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i [...]
- 42
- 3/5
- read
Modelo para la promoción y desarrollo del emprendimiento desde las administraciones públicas
J. Asenjo, C. Llorente

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Entrepreneurship is a relevant field of study for knowledge society and economy. All most recent researches consider public administrations as relevant actors for the promotion and development of entrepreneurship. In this work, the first analysis is related to the user’s profiles of persons going to the public development agencies. The next analysis is related to some of the main needs, not enough covered by the actual practices. Finally, there is a proposal of an evolved model with alternative solutions to these needs. This model is being tested at different local development agencies.
Abstract
Entrepreneurship is a relevant field of study for knowledge society and economy. All most recent researches consider public administrations as relevant actors for the promotion [...]
- 34
- 2/5
- read
AIRBNB a Barcelona: formació de preus i distorsions a les plataformes digitals
J. Lladós-Masllorens, A. Meseguer-Artola

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La irrupció de les plataformes digitals, en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, ha generat beneficis econòmics evidents relacionats amb la reducció dels costos de transacció, la mobilització de recursos ociosos o l’accés a productes o serveis per part de col·lectius exclosos. Han ajudat a esmenar doncs situacions que els mercats convencionals no resolen adequadament, tant des d’una perspectiva purament econòmica com també des de l’interès social. L’aparició d’intermediaris digitals que impulsen activitats comercials d’allotjament en xarxa mitjançant models de negoci basats en el P2P, estan esdevenint un dels fenòmens més evidents d’aquesta transformació que pot afectar sensiblement el mercat i les destinacions turístiques. Mitjançant l’anàlisi de la informació proporcionada per la web http://insideairbnb.com/, s’analitza una àmplia mostra d’allotjaments turístics efectuats per particulars a la ciutat de Barcelona, utilitzant la plataforma oferta per Airbnbn, per tal d’inferir-ne els determinants principals de la formació dels preus, la incidència d’aspectes intangibles com la reputació de l’allotjament o la informació de l’usuari, la irrupció d’operadors corporatius o la transcendència de la localització. S’estudia també la seva interacció amb la dinàmica dels lloguers d’habitatge i la distribució geogràfica de la renda disponible a la ciutat. Els resultats no semblen confirmar la naturalesa col·laborativa de la plataforma com a simple mercat bilateral ni tampoc les seves virtuts per a un desenvolupament econòmic més equilibrat a la ciutat.
Abstract
La irrupció de les plataformes digitals, en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, ha generat beneficis econòmics evidents relacionats [...]
- 39
- 3/5
- read
Endogenous Parliaments: Urban Agglomeration, Technological Accumulation, and the Deep Roots of Executive Constraints in Europe
C. Boix

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Institutional constrains on executive behavior are commonly understood to be crucial constitutional features that limit state expropriation, protect property rights, and promote economic development. Combining new data describing the presence of parliamentary constraints for the entire European continent with data on city-sizes we build upon theories of endogenous economic growth to demonstrate that paths of economic and political development over the long-span of European history from 1200-1900 are the consequence of a common process of agglomeration. In doing so, we provide evidence that both outcomes - the existence of constraining institutions and growth - are caused by initial conditions that fostered technical know-how embodied in urban-dwelling artisans whom, in turn, were able to force institutional limits on rulers' actions. Our results suggest that instead of reflecting a true underlying cause of development, parliamentary constraints are themselves outcomes determined by an endogenous process of growth
Abstract
Institutional constrains on executive behavior are commonly understood to be crucial constitutional features that limit state expropriation, protect property rights, and promote [...]
- 45
- 1/5
- read
Accions de les universitats espanyoles per a impulsar la responsabilitat social universitària
X. Llinas-Audet, E. Ramos-Monge

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La responsabilitat social dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) té una especial importància per la naturalesa social intrínseca de les universitats, sent les IES essencials per al desenvolupament social. Per tal que la Responsabilitat Social Universitària (RSU) es compleixi, cal que formi part o estigui molt propera al nucli de la missió i present en les diferents tasques universitàries; per tal de satisfer les necessitats i expectatives dels actors involucrats en l'activitat universitària, més enllà del compromís de formar els estudiants en l'acompliment d'una professió, es té un compromís cap a la societat en el desenvolupament de nou coneixement i en la transferència de valors universitaris a la societat. El present treball inclou l’abast de la RSU, la seva implementació dins de la direcció estratègica i la seva relació amb els actors involucrats (stakeholders). També presenta l'estat actual de la RSU de les universitats catalanes i espanyoles, els esforços que han esmerçat en la matèria, així com projectes en els que s'han compromès relacionats amb la temàtica, com ara GUNI i HEIRRI. A més, s’identifiquen les accions realitzades a les universitats per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (17 objectius dins de l'Agenda 2030, aprovada per l'ONU l’any 2015). Per realitzar aquesta recerca, s’ha aplicat una anàlisi descriptiva basada en dos treballs realitzats prèviament: 1) un estudi Delphi, el qual va consensuar un grup de 27 experts sobre els impulsors i les barreres de la RSU, així com la seva integració en l'estratègia universitària, i 2) una anàlisi temàtica i codificació deductiva per a l'estudi de plans estratègics de 23 universitats del sistema universitari català i espanyol que compten amb plans estratègics actualitzats i vigents l’any 2017. Complementàriament, també s’ha tingut en compte una anàlisi de les 24 universitats que compten amb memòries de responsabilitat social.
Abstract
La responsabilitat social dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) té una especial importància per la naturalesa social intrínseca [...]
- 29
- 1/5
- read
El llarg i inacabat procés de desplegament de la Llei d’atenció a la dependència.Catalan
J. MONTSERRAT CODORNIU

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Objectiu: Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE. Metodologia: Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament. Resultats: La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.
Abstract
Objectiu: Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència [...]
- 42
- 4/5
- read
¿Analfabetos financieros en la educación obligatoria?
E. Tarrats-Pons, A. Armisen, N. Arimany-Serrat

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La educación según la Real Academia de Educación es desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o joven que permitirán capacitarlo para una correcta toma de decisiones, especialmente cuando se integre en la vida adulta. En este sentido la educación juega un rol fundamental en el desarrollo económico e innovación de un país. Las competencias que debe desarrollar serán aquellas que el joven va a requerir para integrarse con efectividad a su lugar de trabajo y poderlo mantener a lo largo de su vida activa, así como todas las otras dimensiones que le permitirán tener una vida personal, social y familiar satisfactoria. El sistema educativo español se caracteriza por un alto índice de fracaso escolar específicamente del 20% aunque estos datos son preocupantes reflejan una tendencia positiva dado que en 2005 la tasa era del 31%. Acorde a la LOMCE - Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa- una de las siete competencias básicas que debe desarrollar la educación obligatoria es la competencia matemática que incluye aplicar el razonamiento matemático para resolver cuestiones de la vida cotidiana. Un aspecto clave que formará parte de su vida cotidiana y que debe velar la enseñanza obligatoria es la denominada “alfabetización financiera” especialmente en nuestros días, dónde la globalización y los cambios económicos han tenido un fuerte impacto en la construcción de los modelos del siglo XXI y desde la educación se debe proporcionar las herramientas básicas para comprender el mundo económico en el que estamos inmersos. Según la Comisión Nacional de Mercado de Valores –CNMV-(2008): “Hoy día la práctica totalidad de las decisiones importantes en la vida de una persona tienen un componente financiero que afecta no sólo al individuo que las toma, sino también a su entorno personal y familiar”. Esta presentación muestra los resultados para entender el nivel de la alfabetización financiera actual. El estudio cuantitativo basado a partir de un cuestionario a 97 alumnos de ESO en Cataluña demuestra la necesidad de reforzar algunas líneas de acción para una futura integración efectiva de los jóvenes a la edad adulta.
Abstract
La educación según la Real Academia de Educación es desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o joven que permitirán [...]
- 45
- 5/5
- read
El mercat laboral català surfejant per les onades de l’automatització digital: una lectura a partir de la crisi i reactivació econòmiques
J. Lladós-Masllorens

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Avenços científics i revolució digital han transformat sensiblement el ritme i abast del canvi tecnològic sense que, més enllà de les oscil·lacions característiques del cicle econòmic, no s’hagi detectat un augment considerable dels nivells agregats de desocupació. Tot i que les noves tecnologies de producció han substituït treball, el seu efecte ha estat més que compensat per mecanismes que directa o indirectament generen una nova o major demanda laboral. Tot i amb això, la preocupació social sobre les conseqüències del canvi tecnològic es reactiva per una nova onada d’automatizació, basada en la intel·ligència artificial, la robòtica, l’aprenentatge automàtic, la impressió 3D i els algoritmes que milloren la capacitat lògica, de càlcul i de gestió de grans quantitats d’informació. És ben conegut que les tecnologies digitals tenen la facultat no només de substituir habilitats manuals, també són capaces de reemplaçar algunes habilitats cognitives. L’experiència de canvi tecnològic recent ha evidenciat la seva naturalesa disruptiva no pas al nivell d’ocupació sinó a la seva composició. Les tecnologies digitals manifesten un efecte de biaix, perquè en general es complementen millor amb el treball de major qualificació. Però, a cada lloc de treball, palesen també que, amb independència de les habilitats del treballador, el biaix del canvi tècnic també perjudica a les tasques rutinàries i més repetitives, que són més susceptibles de ser reproduïdes eficientment mitjançant un algoritme. En aquest context disruptiu, relacionat amb el concepte Revolució 4.0, l’anàlisi dels canvis en la composició del mercat laboral català d’ençà l’esclat de la recent crisi financera, pel que fa a les habilitats disponibles, les característiques dels llocs de treball oferts i les tasques que en ells es desenvolupen, ofereix una aproximació a l’impacte potencial d’aquesta nova fase d’automatització digital, a banda dels aspectes regulatoris i de viabilitat econòmica i tècnica que òbviament se’n derivin.
Abstract
Avenços científics i revolució digital han transformat sensiblement el ritme i abast del canvi tecnològic sense que, més enllà de [...]
- 30
- 3/5
- read
La producció eficient i equitativa de salut
P. Ibern

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, en la seva contribució i en la capacitat que aportin una major eficiencia i equitat a la salut i benestar de la població. Per tant convé saber el punt de partida i alhora identificar potencialment aquells àmbits que la seva contribució a la salut esdevé més cost-efectiva. Cal centrar-nos doncs els aquells determinants modificables, és a dir: els hàbits saludables, entorn físic, entorn econòmic i social, i serveis de salut. En relació als hàbits saludables, la comprensió de les decisions i actituds individuals ha millorat considerablement amb les aportacions de l’economia del comportament. Per tant qualsevol acció des de la salut pública ha d’arrelar-se també en aquesta perspectiva, sense deixar de tenir en compte el paper dels incentius econòmics. En determinades ocasions, els incentius econòmics poden enterbolir les decisions i en d’altres ajudar. En relació a l’entorn físic, social i econòmic, l’experiència a Catalunya del programa PINSAP és el marc necessari per a comprendre com des de la perspectiva institucional i política cal afrontar el context de millora. En relació als serveis de salut cal comprendre novament on som i repensar-lo des de diferents perspectives. Des de la demanda, atenent al finançament, prestacions i accés. Des de l’oferta: atenent a la provisió de serveis, organització, propietat i contractació. I des de la interacció entre oferta i demanda: sistemes de pagament i preus, pressupostos, i fixació de prioritats. Tot plegat cal desenvolupar-ho en un marc d’uns principis i valors compartits que a la Unió Europea (2006) van resumir-se en universalitat, accés a l’atenció de qualitat, equitat i solidaritat. Les vessants d’eficiència i equitat resumeixen plenament aquests principis. Només serem eficients en la producció salut si som capaços que cadascun dels determinants ho siguin i que alhora la seva combinació també. Ara bé, esquivarem el dilema eficiència-equitat en la mesura que no s’ajusta a l’entorn de salut i ens enfocarem a maximitzar els guanys en salut. Hi ha tres opcions: Aconseguir els guanys en salut més importants amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte si això vol dir concentrar els guanys en un grup social: un enfocament a resultats de salut tradicionals, Aconseguir la distribució més justa de salut amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte el nivell actual de salut assolit: un enfocament no tradicional de resultats en una forma d’equitat de salut, Aconseguir un equilibri adequat entre els guanys en salut per a una aportació de recursos determinada sotmesa a la restricció de distribuir de forma equitativa els guanys de salut en grups socials: un resultat que equilibra l'equitat en salut i els guanys per a la salut La rellevància de posar-nos d’acord en quina d’aquestes tres perspectives adoptem, resulta fonamental per tal d’enfocar qualsevol orientació que representi una innovació i millora sobre la forma de producció de salut actual.
Abstract
En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, [...]
- 24
- 2/5
- read
LA FORMACIÓN A LO LARGO DE LA VIDA DE LOS PROFESIONALES
B. Suarez, D. Catalunya

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Los profesionales tendrán que convivir cada vez más, a lo largo de su vida laboral, con períodos de trabajo pleno, parcial o en paro, de formación más o menos intensa e incluso de autoempleo. Además, la evolución del conocimiento será tan rápida y tecnológicamente compleja que todos los profesionales (con independencia de su estatus y situación laboral) necesitaran adecuar sus competencias varias veces a lo largo de su vida profesional. Tres cuestiones básicas que debe contemplar la Formación a lo Largo de la Vida de los Profesionales (FLVP): Intermitencia en el Trabajo, Autoempleo, Adecuación de Competencias. En cualquier caso, la FLVP se desplegará de una forma discontinua y con una dimensión dual, es decir formarse trabajando, o en paro (situación personal especialmente compleja) o ejerciendo el autoempleo (la FLVP ni es continua ni permanente). También será necesario tener en cuenta una formación alternativa interesante, que se podría denominar FLPV inicial, durante los primeros años de actividad profesional de los titulados universitarios, que sería muy útil para transitar desde la academia (que hace más énfasis en lo útil del conocimiento para potenciar la capacidad de pensar y razonar) hacia la profesión (donde predomina el conocimiento de lo útil para estimular la competencia y competitividad laboral). En estos escenarios competirán muchos proveedores de educación, universitarios o no, con o sin intención de hacer negocio con la actividad. En este contexto tendrán mucha importancia los objetivos de la oferta, su calidad y como se desarrolla la actividad. La formación universitaria tiene tendencia a ser rigurosa, rígida y abstracta, pero si la universidad quiere ser competitiva su actuación en la FLVP debe incorporar atributos como la flexibilidad o la dimensión laboral y potenciar el carácter innovador, disruptivo y creativo. Sin ánimo de polemizar, otros proveedores de formación deberían hacer lo mismo, adoptando incluso alguno de los ingredientes académicos, que muchas veces infravaloran, tanto conceptuales como formales e instrumentales. En cualquier caso, la FLVP debe mirar tanto hacia atrás (muchos conocimientos viejos no han sido explotados adecuadamente, tanto desde el punto de vista laboral como económicamente) como hacia adelante (en muchos foros se afirma que no se conocen las competencias laborales del futuro) y constituirse en un verdadero observatorio de las tendencias y demandas laborales emergentes, incluso adelantándose a las necesidades de los sistemas productivos. La FLVP tiene sus peculiaridades y por lo tanto precisa de estrategias, procedimientos y metodologías educativas propias. La presencia física en las aulas, la forma en que se transfiere el conocimiento o la tutela y el progreso en la adquisición de las competencias objetivo son alguna de las cuestiones diferenciales de la FLPV. El aprendizaje basado en proyectos, las metodologías del caso e inversa, el trabajo colaborativo, la formación dual y un largo etcétera de asuntos pedagógicos relacionados son ingredientes que la FLVP tiene que combinar con imaginación en los distintos programas de estudio. La garantía de la calidad es un asunto de vital importancia y por ello tendrán que definirse sistemas nuevos que interactúen con los sistemas de calidad universitarios y de la empresa con una dimensión internacional (los sellos de calidad pueden ser útiles en muchos casos).
Abstract
Los profesionales tendrán que convivir cada vez más, a lo largo de su vida laboral, con períodos de trabajo pleno, parcial o en paro, de formación [...]
- 16
- 3/5
- read
The impact of progressive tuition fees on the drop-out from higher education: a case study
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
During recent years, and under the pressure of increasing public deficits, several countries have decided to increases university fees to compensate the reduction in teaching subsidies financed by taxpayers. Perhaps the best-known case is the UK. In this paper we analyze a similar policy adopted in Catalonia. Tuition fees increased 66 per cent in the academic year 2012-13 to compensate the reduction of the public subsidy to finance the teaching activities of Catalan universities. Interestingly, the increase in fees was progressive meaning that the fee was a function of the income of the family. We analyze the distributional impact of this policy change. We show that this progressive tuition fee does not have as an effect a differential impact on the dropping out rate of students with different socioeconomic status.
Abstract
During recent years, and under the pressure of increasing public deficits, several countries have decided to increases university fees to compensate the reduction in teaching [...]
- 35
- read
Revolució digital i fintech: situació actual i principals tendències
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Les institucions financeres cobreixen fonamentalment dues funcions, fer de canal entre l’estalvi i la inversió i cuidar del tràfec en l’activitat de pagaments. Tot això donant servei i produint nous bens financers mitjançant la transformació de liquiditat, risc i volum mitjançant anàlisi, diversificació, confiança i economies d’escala. Tanmateix, com a tota activitat productiva, han de gestionar el cost que aquestes activitats generen, de manera que tradicionalment, aquestes entitats s’han dotat de les eines de tractament de la informació que la tecnologia els hi permetia a cada moment. No és doncs estrany que des de la irrupció dels ordinadors han estat els principals compradors d’eines i sistemes. Però alguna cosa diferent està passant avui. En els darrers temps el sector financer està vivint la irrupció de nous actors que estan ocupant part del seu espai tradicional, les fintechs. Part de la “raison d’être” de la banca és obtinguda per sistemes més propers i més intel·ligents, amb diversificació, anàlisi i fragmentació, amb operatòria i economies d’escala. A dia d’avui, les fintechs tenen un cost operatiu molt menor que la banca, doncs no han de fer front al manteniment i gestió de la gran infraestructura d’oficines de les entitats formals, i es beneficien també d’un tractament per part del regulador menys rigorós. No obstant, la banca formal treu profit de dos fets. El primer, de la fidelitat residual de la part de la seva clientela a pesar de les recent crisi. El segon, gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu, disposa d’un accés molt més barat als diners. Tanmateix, aquesta situació no s’allargarà molt, la fidelitat es va perdent amb les noves generacions i pel que fa al cost del diner, ja comença a parlar-se de que els ajuts del BCE es reduiran. Per acabar-ho de completar, cada cop sona més que cal regular les fintechs. I paral·lelament, les xarxes comercials de la banca continuen minvant i el seu procés de digitalització avança sense pausa. Tot amb l’objectiu de reduir el seu cost operatiu, doncs aconsegueixen traslladar al client part de la seva operativa. Així doncs si es redueixen les distàncies en quant a costos i disponibilitat de tecnologia, quin panorama s’albira? Per aventurar un panorama de futur cal parar compte que una de les diferències clau és l’enfoc de cada tipus d’empresa. Per una banda, les fintechs estan molt orientades a producte. És a dir, tenen èxit quan el client busca el seu producte. En canvi el bancs són una empresa amb orientació a client, per tant tenen un enfoc més ampli i potencien molt l’assessorament i la gestió personalitzada. Així doncs, podria considerar-se que les fintech podrien formar part de l’oferta de la banca formal. Vol dir això que el seu futur és ser absorbides? O conviuran en l’ecosistema unes entitats formal orientades a client i les fintechs orientades a producte?
Abstract
Les institucions financeres cobreixen fonamentalment dues funcions, fer de canal entre l’estalvi i la inversió i cuidar del tràfec en l’activitat [...]
- 33
- 3/5
- read
Propuesta para un modelo contextualizado de la competencia profesional: el caso del profesor en la formación para emprender
J. Asenjo, A. Navío

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Professional competence is the capacity for performing a profession adequately. A model for explaining it can be of interest for analysing the performance of professionals and organisations. In this case, it is specified on the role of the trainer in the context of entrepreneurship learning. Several factors can apply to the analysis. They are gathered through a literature revision, organised using a systemic scheme and validated by specialists.
Abstract
Professional competence is the capacity for performing a profession adequately. A model for explaining it can be of interest for analysing the performance of professionals [...]
- 16
- read
Balanços i reinternalització de costos i serveis ambientals
R. Folch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre ha fet. El problema és el desacoblament entre el moment ambiental i la forma de concebre i desenvolupar l’activitat extractiva, productiva i consumptiva. És un problema de model ecòmic; l’actual és ambientalment insostenible. Basem la nostra macroestratègia econòmica en l’ampliació constant de capital, cosa que ens porta a la demanda il·limitada i creixent de recursos. Altrament, substituïm les amortitzacions ambientals amb una estratègia d’externalització constant de disfuncions. El model econòmic respon a un paradigma obsolet en haver-se magnificat els paràmetres que eren irrellevants en la matriu conceptual del passat. La identificació, valoració i incorporació en els balanços dels actius ambientals i la reinternalització de costos inherent a la idea de l’economia circular, inclosos els serveis ambientals, podria ser un camí. No és tasca d’ecòlegs, sinó d’economistes ambientalment informats.
Abstract
No hi ha cap problema ambiental. Els mecanismes biològics funcionen, les lleis de l’ecologia es compleixen, l’ambient (clima inclòs) varia com sempre [...]
- 25
- 1/5
- read
APRENDIZAJES ACTIVOS PARA EL EMPRENDIMIENTO: EXPERIENCIAS EN EL CONTEXTO UNIVERSITARIO CATALÁN
G. Calleja, J. Asenjo, J. Olivella

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico de la formación en emprendimiento. Esta formación tiene una presencia reciente y aun relativamente menor en nuestras universidades. Se destacan dos experiencias recientes y punteras desarrolladas e Catalunya, en colaboración con otras universidades europeas: el grado oficial LEINN (Liderazgo, Emprendimiento e INNovación)y las metodologías activas basadas en retos desarrolladas en dos másteres del consorcio KIC Innoenergy, ofrecido por la Universitat Politècnica de Catalunya. Se destaca la importancia de promover la formación en emprendimiento basada en la actividad del propio alumno, en línea con las experiencias descritas.
Abstract
Esta comunicación explora la educación universitaria para el emprendimiento basada en métodos activos. Se destaca la importancia para el crecimiento económico [...]
- 29
- 3/5
- read
La Formació Professional del s.XXI a Catalunya
J. Cabaní i Massip

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format per una amalgama de subsistemes no sempre ben connectats entre ells i amb divergències estratègiques. La formació inicial, en alternança simple o dual, la formació per a l'ocupació, la formació professional a mida i la formació universitària volen satisfer la demanda de talent per part del teixit econòmic, i molt especialment les demandes dels tres grans sectors, indústria, agricultura i serveis. La dualització dels cicles formatius de formació inicial està essent un èxit arreu del país i ha demostrat que la metodologia de treball és efectiva per a obtenir grans taxes d'inserció i per tant disminuir l'atur en general i el juvenil en particular. Les demandes de les empreses, a banda de quantitat de persones preparades i que desitgin treballar fan especial èmfasi en les competències personals associades a cada ofici més enllà de les competències tècniques que es poden aprendre al lloc de treball. La societat té grans reptes a davant que afectaran la formació professional. El més important és el nou marc de relacions laborals que es preveu amb l'increment de productivitat i automatització de la producció industrial i dels serveis. La renda mínima que acabarem implementant tindrà un impacte considerable en com les persones afrontem les relacions personals d'una forma íntima i hem de ser capaços de captar, retenir i ampliar el talent del nostre país en aquest context. Els grans jaciments d'ocupació els tenim en la formació superior, tant en trams no universitaris com universitaris però la manca de vocacions impedeix que la demanda de les empreses trobi correspondència en matrícules. Cal afrontar aquest problema que afecta la percepció de les famílies i els estigmes de gènere. La formació industrial és la gran tractora de la formació professional i no som capaços d'atraure talent a aquestes carreres professionals. Els instruments per afrontar aquest repte són l'especialització territorial, la coordinació i integració dels diferents itineraris acadèmics i professionals dins de l'administració i la posta en marxa de polítiques que tinguin com a prioritat la captació de talent al sistema de formació professional.
Abstract
Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format [...]
- 26
- read
La necessitat d’innovar en el sistema educatiu de Catalunya per poder-se adaptar als nous moments que planteja la societat actual
F. Colomé

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En aquesta aportació es proposa la següent hipòtesi: La necessitat d’innovar en el sistema educatiu de Catalunya per poder-se adaptar als nous moments que planteja la societat actual. S’aportarà una anàlisi de la situació de Catalunya respecte a la resta de regions d’Europa i es veurà com alguns dèficits educatius afecten a la qualitat de la societat catalana en general, com per xemple aspectes de qualitat democràtica, valor afegit en el treball i altres. Es descriuran els elements de canvi més importants que afecten al sistema educatiu, tant pel que fa als objectius pedagògics dels centres educatius com pel que afecta a la mateixa organització del centre des del punt de vista dels canvis en les organitzacions que han aparegut. Es descriuran els principals problemes que té plantejat el sistema educatiu català. En aquest sentit s’abordaran, de manera general i a grans trets, alguns dels grans temes de debat com poden ser: l’abandonament escolar prematur, el finançament del sistema educatiu, els fonaments del sistema dual públic-privat, el sistema de beques, els incentius al professorat, els problemes de la Formació Professional, …, apuntant les tendències i les possibles vies de solució. Dins la descripció dels problemes generals del sistema es farà també esment als fonaments organitzatius estructurals de l’educació: estructura dels currículums, organització dels centres educatius, provisió de docents al sistema i avaluació del sistema, així com els canvis i interpretacions de les normes que cal fer per adaptar el sistema a les noves realitats. S’analitzaran aquestes qüestions sota el prisma de les necessitats de canvi, sobre quins són els canvis pertinents en el sistema i sobre com s’han de realitzar.
Abstract
En aquesta aportació es proposa la següent hipòtesi: La necessitat d’innovar en el sistema educatiu de Catalunya per poder-se adaptar als nous [...]
- 22
- read
La formació universitària a Catalunya i la inserció dels graduats al mercat de treball
M. Alvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Per a l’eix temàtic cinquè. El capital humà de Catalunya: dotació i reptes Montse Álvarez, Fundación CYD i Universitat de Barcelona En aquesta contribució es presenta breument, en primer lloc, les principals dades i xifres de la formació universitària a Catalunya i del sistema universitari català, format per onze universitats, set d’elles públiques i quatre privades, a banda d’una no presencial, on cada curs es matriculen entorn a un quart de milió d’estudiants i de les que surten més de 50.000 nous titulats al mercat de treball, entre estudis de grau, màster oficial i doctorat. En segon lloc, s’analitza l’encaix dels titulats universitaris catalans en el mercat laboral, les possibles mancances, per una banda, i aspectes positius, per l’altra, que se’n deriven, per la qual cosa resulten molts útils els estudis d’inserció laboral que ve elaborant des de fa anys l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, tant des del punt de vista dels titulats com dels ocupadors. Finalment, s’avança una sèrie de recomanacions en sentit ampli per a intentar millorar aquesta inserció laboral en el present i en un context futur presumiblement emmarcat en la continuació del fenomen de la globalització i l’auge i la consolidació dels països emergents, a més de caracteritzat per la disrupció que suposarà la digitalització de la indústria, de la mà de l’internet de les coses, els sistemes ciber-físics i el big data, en el que es pot considerar la quarta revolució industrial.
Abstract
3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya Per a l’eix temàtic cinquè. El capital humà de Catalunya: dotació i reptes Montse [...]
- 20
- read
Atur juvenil: formació, segmentació i experiència laboral
G. Brosa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en determinats col·lectius ha reobert el debat sobre el diagnòstic i les mesures a aplicar. En aquest sentit, destaca especialment el cas de la població més jove, un problema comú, d’altra banda, a la major part dels països de la Unió Europea. Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema, i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un breu resum dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen (ni-ni’s). I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball. Les raons de l’elevada taxa d’atur entre la població més jove cal buscar-les, d’una banda, en el nivell (i característiques) de la formació assolida i, d’altra, en les característiques i trets institucionals del mercat de treball. Problemes com un alt percentatge d’abandonament escolar, un reduït pes de formació que combini teoria i pràctica i una distribució de la població segons nivell d’estudis clarament diferenciada d’altres països de l’entorn es configuren com a factors fonamentals que poden dificultar la transició al mercat laboral. Així mateix, cal no oblidar l’adaptació necessària dels continguts formatius a les necessitats futures del teixit empresarial. D’altra banda, en l’àmbit laboral destaquen dues “distorsions”: l’existència d’un mercat laboral segmentat, amb una excessiva utilització de contractes temporals; i la inadequació dels sistemes d’intermediació i de les polítiques actives. La població més jove presenta una taxa de temporalitat “involuntària” elevada que té conseqüències clarament negatives en la carrera laboral d’aquest col·lectiu. Així mateix, els escassos recursos i la deficient utilització d’aquests en el disseny i gestió de les polítiques actives fa que aquestes no actuïn realment com a instruments de “reactivació” dels aturats. Quines actuacions s’han adoptat per fer front al problema? Són suficients i adequades? Més enllà de les actuacions en diversos àmbits adoptades a Catalunya i Espanya en conjunt, la rellevància d’aquest problema ha portat a la Unió Europea a posar en marxa el programa de Garantia Juvenil com a resposta a les elevades taxes d’atur dels joves als països de la UE. Els resultats obtinguts, però, posen de manifest la clara insuficiència d’aquestes accions. És evident que es tracta d’un problema complex i que requereix actuacions en el sistema educatiu, en la regulació laboral, però també, cal no oblidar, en aspectes socials que també tenen una influència significativa en la situació dels joves. Apuntar aquells aspectes que són susceptibles de reforma i que poden contribuir a una millor transició del sistema educatiu al mercat laboral és, en darrera instància, l’objectiu d’aquesta contribució.
Abstract
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial [...]
- 31
- read
Quines beques funcionen? Una revisió de la literatura (basada en l’evidència) per als nivells pre-universitaris
M. Mediavilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un dels principals elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys, és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de la escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur (AEP). En aquest context, resulta imprescindible conèixer i desenvolupar en el territori polítiques educatives que hagin pogut donar resultats en diferents llocs del món per tal d’assegurar la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en diferents objectius educatius. Aquest treball centra la atenció en la política de beques, incorporant tant les beques de característiques compensatòries (focalitzades) com també aquelles beques de característiques universals basades exclusivament en el rendiment acadèmic. En ambdós casos es consideraran les beques (monetàries i no monetàries) orientades a diferents nivells educatius (primària, secundaria obligatòria –ESO– i post-obligatòria –BATX/CFGM–) i amb diferents objectius perseguits: continuïtat en el centre escolar, millora en els resultats i graduació. Així mateix, interessa destacar l’existència o no d´efectes diferencials (no homogenis) donada la seva utilitat en el disseny de futures polítiques. Aquesta revisió de l’evidència pretén aportar claus interpretatives sobre l’efectivitat de les beques en el nivell educatiu no universitari, tenint en compte la manca d’estudis que hagin realitzat una revisió sistemàtica de la literatura a l`àmbit català i espanyol.
Abstract
Un dels principals elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys, és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més [...]
- 22
- read
L'impacte de l'automatització al mercat laboral català
A. Morron, C. Farràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant algoritmes. Tanmateix, els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel·ligència artificial han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. Així, aquests avenços tecnològics, que s’engloben dins l’anomenada quarta revolució industrial, poden tenir un fort impacte sobre el mercat laboral i la distribució de la renda del treball. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català a partir de la metodologia d’un influent estudi de Frey i Osborne (2013),[1] que estima que un 47% dels treballadors estatunidencs estan ocupats en professions amb un elevat risc de ser automatitzades. Concretament, en aquest article, traslladem el risc d’automatització que Frey i Osborne (2013) assignen a 702 ocupacions de la classificació SOC-2010 a una llista de 485 ocupacions basada en la classificació espanyola CNO-2011. A continuació, estimem el percentatge de treballadors de l’economia catalana que actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat, que es situa al voltant del 43% segons les nostres estimacions, una xifra semblant a la del conjunt d’Espanya però diferent a algunes de les principals Comunitats Autònomes. Finalment, analitzem característiques comunes al mercat laboral català de les ocupacions amb major i menor risc d’automatització, com per exemple els salaris mitjans i el seu impacte potencial sobre la desigualtat. [1] Frey, C. B., & Osborne, M. A. (2013). The future of employment. How susceptible are jobs to computerisation.
Abstract
Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant [...]
- 48
- 3/5
- read
L’ajust del dèficit exterior de Catalunya: Una investigació empírica
J. Vilarrubia, J. Galimany, E. Romero

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L'ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament han estat característiques definitòries de l'evolució econòmica espanyola i catalana en els darrers anys. Aquest document identifica el paper dels factors estructurals i cíclics en l'evolució del sadlo comercial català. Els factors estructurals recullen característiques de l'economia com factors demogràfics, l'estructura econòmica i el nivell de desenvolupament, mentre que els altres capturen la situació cíclica de la pròpia economia i la global. Una major aportació dels factors estructurals apunta a una major sostenibilitat dels bons registres del saldo per compte corrent dels darrers anys.
Abstract
L'ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament han estat característiques definitòries [...]
- 50
- 5/5
- read
Cap a un nou Bretton Woods per a Europa
S. Cutillas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Europa encara no ha resolt els seus problemes estructurals. Després de l’estabilització de la crisi a partir de juliol de 2012 amb el “whatever it takes” de Draghi, la crisi grega del 2015 i el vot britànic pel Brexit del 2016 posen en evidència que l’Eurozona, i la Unió Europea més generalment, estan lluny d’haver sortit definitivament de la seva crisi existencial. L’obstacle principal per a la resolució de la crisi de l’Eurozona és la falta de sincronia entre la integració a l’Eurozona en l’esfera econòmica, accelerada definitivament a partir de Maastricht i de la posada en funcionament de l’euro, i la integració en l’esfera política, no tan avançada. Els incentius econòmics per endegar reformes profundes a escala europea topen amb els de l’esfera política d’escala estatal-nacional, en especial a Alemanya. Paradoxalment, el moment històric recorda als acords de pau de Versailles, el 1919, acords en els que Alemanya va ser victimitzada. Alemanya, la part deutora en aquell moment, va ser forçada a pagar grans sumes als aliats per les reparacions de guerra, el que va escanyar les seves finances i la seva economia. L'acord cronificava desequilibris que finalment van portar a la fallida sistèmica. Aquest paper analitzarà les diverses vies que permetin sortir de l’actual situació potencialment perillosa, i que s’encaminin cap a la materialització d’un esquema de cooperació internacional basat en diversos elements: un sistema monetari i comercial que mescli compromís amb flexibilitat, fomentant l’equilibri en les balances de pagaments; respecte amb els models de desenvolupament estatals; autonomia i agència política i democràtica; i convergència social i laboral a l’alça entre països. Aquest model de cooperació internacional, corregint els errors del vell acord, és el que es podria anomenar un nou sistema Bretton Woods-GATT. Per poder iniciar el camí cap a un nou Bretton Woods global, Europa ha de fer primer els seus deures, i moure's cap a un model similar. Per a què un model així d'equilibrat tingui alguna possibilitat de materialitzar-se a Europa és necessari que, previ a les negociacions per a la seva construcció, hi hagi un reequilibri de forces entre Alemanya i la resta d’estats de l’Eurozona. La hipòtesi principal és que només hi ha dues vies per assolir això: la primera és la creació d’un bloc reformista europeu suficientment hegemònic per poder negociar amb Alemanya des d'una posició de força similar; i la segona és la via de la ruptura estatal, que posi en marxa projectes de recuperació econòmica estatal-nacional, fora de les limitacions pròpies de l’euro i de les restriccions fiscals dels tractats de la UE, els quals amenacessin l'status quo alemany i forcessin el seu govern a reestablir relacions de cooperació en termes més igualitaris. La meva hipòtesi és que no hi ha una via intermitja. L’actual treball proposa centrar-se en les possibilitats de materialització d'un nou Bretton Woods a Europa, avaluant cada una de les dues constel·lacions estratègiques esmentades anteriorment. Per a això es tindran en compte els precedents històrics de la política i les finances internacional a Europa al llarg del segle XX, en especial en el període més recent. També es tindrà en compte la situació econòmica actual de l’Eurozona, i els riscos en la transició cap a un nou escenari monetari i financer multipolar a nivell global. Finalment s'extreuran conclusions sobre quines serien les actuacions que amb una major probabilitat contribuiran a assolir l’escenari desitjat anomenat nou Bretton Woods, evitant repetir els errors que ens han portat al fracàs en moments anteriors de la història.
Abstract
Europa encara no ha resolt els seus problemes estructurals. Després de l’estabilització de la crisi a partir de juliol de 2012 amb el “whatever it [...]
- 63
- read
Catalunya como destino turístico competitivo en el siglo XXI
Á. Díaz

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El turismo genera más del 12% del PIB y del empleo en Catalunya, y ha experimentado una gran transformación territorial en los últimos 20 años. Partiendo de dos grandes destinos de sol y playa, Costa Brava y Costa Dorada, ha generado un destino urbano de clase mundial, Barcelona, que en el año 2016 atrajo al 47,8% de los viajeros internacionales que recibió Catalunya[1]. Es, además, un sector muy transversal, en el que impactan con especial intensidad los cambios provocados por la sostenibilidad, la digitalización, la innovación y la responsabilidad social. El sector turístico catalán ha sido tradicionalmente emprendedor, pero con destinos muy maduros, un modelo basado en el control de costes y pocas empresas que hayan apostado por el crecimiento y la internacionalización se enfrenta a grandes retos para mantener a Catalunya como destino competitivo. La capacidad de generar productos de alto valor añadido, activar su enorme patrimonio cultural y natural, integrar las tecnologías digitales y ligadas a la sostenibilidad y posicionarse en el mundo virtual están entre sus grandes desafíos. Por otra parte, las administraciones públicas responsables de la actividad turística se enfrentan a retos equiparables. De unas responsabilidades muy centradas en la promoción y el desarrollo de infraestructuras han de pasar a crear capacidades de gestión y comercialización que se revelan imprescindibles para que éstos sigan siendo atractivos. Y todos, empresas privadas y administraciones públicas, han de generar nuevos marcos de colaboración, cooperación y coordinación que permitan que los destinos catalanes sigan estando entre los más deseados del mundo. La presentación hará una breve mención al contexto histórico y desarrollará las propuestas para que Catalunya siga siendo un destino competitivo en las próximas décadas del siglo XXI [1] Elaboración propia a partir de las Encuestas de ocupación en establecimientos de alojamiento turístico del INE
Abstract
El turismo genera más del 12% del PIB y del empleo en Catalunya, y ha experimentado una gran transformación territorial en los últimos 20 años. [...]
- 42
- read
EL RETO DE LA COLABORACIÓN PÚBLICO-PRIVADA EN EL COMERCIO URBANO: LOS “BUSINESS IMPROVEMENT DISTRICTS” EN CATALUNYA
C. Carrasco

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de esta vitalidad está ligada al comercio y a la actividad que desarrolla como catalizador y tractor no solamente en la venta de bienes y servicios, sino también en su vertiente social y de construcción de la ciudad. Aun así, el papel del comercio urbano ha sufrido varias revoluciones a lo largo de la historia y la situación actual no es una excepción. Durante las jornadas de IESE Business School tituladas “El futuro de los ejes comerciales: del comercio local al desarrollo económico urbano integral” hemos discutido sobre los retos a los que se enfrenta la economía urbana –entendida de forma amplia en cuanto a actores implicados- y, en particular, sobre la implantación de modelos de gobernanza que permitan la autogestión de las zonas comerciales de la ciudad para hacerlas más competitivas, accesibles y atractivas. Las jornadas, organizadas por la Dirección de Comercio del Ajuntament de Barcelona y el IESE constaron de dos workshops con un enfoque práctico: El primero, enfocado a trabajar sobre la transición de ejes comerciales a BIDs (Business Improvement Districts) y a analizar los beneficios para los diferentes actores económicos y sociales de la ciudad de formar parte. El segundo workshop se centró en aspectos más operativos como cuál debe ser el modelo de gestión y participación de los BIDs o como implicar las grandes marcas internacionales en el diseño y creación de estos BIDs. En la presente propuesta pretendemos mostrar las principales conclusiones en relación a los futuros beneficios y retos potenciales a los que se enfrenta la implantación de modelos de colaboración público-privada de gestión comercial. Del mismo modo se ofrece una hoja de ruta para la mejora de la gestión comercial catalana.
Abstract
Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de [...]
- 40
- read
L’Hospitalet de Llobregat, la transformació de la ciutat i el seu rol en els mercats globals
R. Blanco, N. Cabañas, C. Talavera

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La industrialització va arribar a L’Hospitalet de Llobregat a través de les carreteres que l’uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats d’indianes a finals del segle XVIII al desenvolupament d’una rellevant indústria tèxtil i ceràmica promoguda per la burgesia barcelonina a partir de mitjans del segle XIX i afavorida per noves infraestructures com el Canal de Infanta (1820) o el ferrocarril (1854). Ja entrat el s.XX aquesta industrialització es consolida amb la promoció de zones monofuncionals d’activitat econòmica al centre de la ciutat, com el Polígon de la Carretera de Mig (1953), especialitzat en els sector del metall i les arts gràfiques. És també en aquest moment (1954) quan es perllonga la Gran Via fins a l’Aeroport, i s’inicia una visió de transformació urbanística i econòmica que arribarà fins als nostres dies. Aquest avenç econòmic i urbanístic va anar intrínsecament lligat a la seva evolució demogràfica. De 5.000 habitants a principis del s.XX a 300.000 habitants el 1981, plenament consolidada com a segona ciutat de Catalunya en població i amb una densitat que marca la idiosincràsia de la ciutat. Des de llavors hi ha un marcat procés de terciarització de l’activitat econòmica, tot mantenint el sector industrial un paper important (10% de les empreses i dels assalariats). És sobre aquesta base, que apareixen noves activitats d’alt valor afegit com la indústria alimentària, l’electrònica o l’automoció. Novament la transformació urbanística actua com a dinamitzadora, amb la consolidació de Fira de Barcelona i el Districte Econòmic que actua com a pol d’atracció de grans seus multinacionals. Ara, L’Hospitalet planteja una nova transformació seguint el curs de la Gran Via en direcció a l’aeroport, desenvolupant el projecte urbanístic de sòl terciari més important del sud d’Europa, que se centrarà en atreure inversió del sector biomèdic. Aquest procés es complementarà amb la transformació del polígon de Carretera del Mig com a Districte Cultural i amb la ciutat social intel·ligent al nord de la ciutat. En resum, L’Hospitalet, que va participar a l’inici de la Revolució Industrial a Catalunya i que posteriorment va ser ciutat d’acollida per als treballadors industrials metropolitans, es transforma des d’inicis s.XXI amb la visió posada en el seu encaix en els mercats globals, afirmant la seva posició com a segon motor econòmic de Catalunya i transformant la seva realitat sectorial per esdevenir un node rellevant a la societat del coneixement.
Abstract
La industrialització va arribar a L’Hospitalet de Llobregat a través de les carreteres que l’uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats [...]
- 42
- read
Un plantejament alternatiu per mesurar l’adequació de la pensió de jubilació.
M. Bosch-Príncep

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’objectiu de la pensió de jubilació és proporcionar un flux d’ingressos adequat durant el període de jubilat. Convencionalment l’adequació de la pensió s’analitza mirant si el pensionista manté el seu estàndard de vida i, per això, s’utilitzen indicadors com la taxa de reemplaçament teòrica, la ràtio de benefici i la taxa de reemplaçament mitja bruta. En aquest treball es parteix de la informació anual que proporciona l’enquesta de pressupostos familiars, en relació a les despeses de consum així com d’altres característiques relacionades amb les condicions de vida de les llars. Es classifiquen els pensionistes en tres grups depenen de la seva estructura de despesa i s’estima la corrent d’ingressos i despeses al llarg de tota l’etapa com pensionista jubilat. Aquests fluxos són els que permeten construir una mesura alternativa a les mesures tradicionals, que incorpora una aproximació prospectiva. .
Abstract
L’objectiu de la pensió de jubilació és proporcionar un flux d’ingressos adequat durant el període de jubilat. Convencionalment [...]
- 47
- 3.5/5
- read
L’avaluació socioeconómica del turisme a Catalunya: implicacions fiscals
J. Raya

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi cost-benefici (ACB) que és un instrument que té com a objecte avaluar polítiques públiques i projectes d'inversió des del punt de vista de les necessitats de la societat, i permetre així establir prioritats a l'hora de prendre decisions. Així, l’ACB consisteix en quantificar, en termes monetaris, els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat el turisme. Per tant, un benefici o un cost del turisme, no és només allò que produeix un guany monetari, sinó tot el que millora o empitjora el benestar (externalitats negatives o positives). Recopilant informació de fons de dades diverses així com d’estudis previs de la literatura científica turística l’estudi pretén donar indicacions per realitzar una avaluació ( en termes monetaris) no només els beneficis i costos econòmics sinó també aspectes com els beneficis per la imatge de la destinació catalana o els costos d’un volum de turisme excessiu en determinats punts turístics. En aquest sentit, s’avalua la taxa turística com a instrument fiscal que serveixi, no només per obtenir ingressos recaptatoris sinó per corregir externalitats negatives. Finalment, tan l’avaluació econòmica com la política turística i fiscal està influenciada pel fenomen de l’economia col·laborativa (Airbnb, Uber...). El treball acaba amb una discussió de les principals implicacions d’aquesta avaluació econòmica, especialment en termes de política turística.
Abstract
El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi [...]
- 32
- 3/5
- read
Sostenibilitat de les finances. Especial referència a Catalunya
M. Bassols

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Després de la crisi financera, la sostenibilitat de les finances públiques ha estat un dels aspectes que adquireix una especial rellevància i s’han establert diverses regles fiscals per conduir les finances públiques: dèficit, deute i regla de despesa. Una anàlisi de la sostenibilitat de les finances passa per elaborar escenaris a mig i llarg termini sobre l’evolució dels ingressos i despeses que s’han de basar forçosament en diferents supòsits sobre l’evolució de variables macroeconòmiques, poblacionals i financeres. El seu l’objectiu és el de valorar l’evolució tendencial de diferents magnituds pressupostàries i poder determinar en un horitzó de temps la necessitat de prendre mesures de política fiscal per tal de garantir la sostenibilitat financera.
Abstract
Després de la crisi financera, la sostenibilitat de les finances públiques ha estat un dels aspectes que adquireix una especial rellevància i s’han [...]
- 23
- read
Governança i control ciutadà de fluxos financers
S. Levi

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Des de fa molts anys estem investigant i proposant un concepte de democràcia més adequat al segle XXI, en el que la ciutadania pugui controlar les seves institucions de forma distribuïda a través de mecanismes rigorosos de governança. Considerem que dins aquest marc s'ha d'enquadrar també, per un costat, el control distribuït dels fluxos financers a través d'eines p2p com el blockchain i, per l'altre, la vigilància sobre la transparència i la lluita contra la corrupció sistèmica amb les implementacions de canals que alliberin les dades i la informació i endrecin el seu processament i usabilitat. XNET
Abstract
Des de fa molts anys estem investigant i proposant un concepte de democràcia més adequat al segle XXI, en el que la ciutadania pugui controlar les seves institucions [...]
- 33
- read
La Economía Circular: una oportunidad para la Unión Europea
D. Calleja Crespo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Para la Unión Europea, la Economía Circular es a la vez una prioridad y una apuesta decidida en favor de un nuevo paradigma económico en nuestro continente. El tradicional modelo económico lineal de producir, consumir, usar y tirar está ya agotado. El objetivo fundamental debe ser cerrar el círculo: trabajar en todas las etapas de la vida de un producto, desde la extracción de las materias primas para su manufactura, hasta su transformación en residuo y posterior reciclaje, con el fin de que su valor se mantenga en el mercado el mayor tiempo posible y que, una vez que salga, pueda ser reciclado para ser posteriormente aprovechado y reutilizado como materia prima que se pueda reintroducir en el ciclo productivo. La Economía Circular no solo aporta beneficios medioambientales sino que supone alcanzar una mayor eficiencia en la gestión de los recursos naturales, lo que generará ahorros anuales de alrededor de 600.000 millones de Euros para empresas europeas, además de crear en torno a 580.000 nuevos empleos. Además, la Economía Circular contribuirá con importantes beneficios medioambientales, con una reducción de entre el 2 y el 4% de las emisiones de gases de efecto invernadero. Para hacer realidad este cambio de modelo, es fundamental involucrar a todos los actores implicados: los Estados, las regiones, las ciudades y también el sector público y el privado, tanto en lo que respecta a grandes empresas como a PYMES, ONGs, inversores, emprendedores y ciudadanos. La Economía Circular representa un nuevo modelo de crecimiento y desarrollo sostenible que nos hará aumentar la competitividad de la Unión Europea, ganando en eficiencia, ahorrando recursos y generando importantísimos beneficios ambientales. Se trata de una apuesta clave de la política medioambiental para la próxima década, y supone también para Cataluña una oportunidad única para situarse entre las regiones más punteras de Europa.
Abstract
Para la Unión Europea, la Economía Circular es a la vez una prioridad y una apuesta decidida en favor de un nuevo paradigma económico en nuestro continente. [...]
- 96
- read
The economic convergence within Euroland in the global post-crisis cycle
A. Radulescu

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
The Euro Area economy is recovering after the incidence of the Great Recession, with the leading indicators reaching the pre-crisis levels. This evolution was strongly supported by the New Economic Governance implemented over the past years. On the one hand, the unprecedented expansionary monetary policy of the European Central Bank determined the decline of the real financing costs to record low levels, contributing to the re-launch of the private investments and consumption. On the other hand, the governments adjusted the budget deficits, with positive impact for the investment climate. Last, but not least, several reforms have been implemented across Europe, with positive impact in terms of potential output. The purpose of this paper is to assess the dynamics of the real economic convergence within the Euro Zone during 1996-2017, with a focus on the post-crisis cycle (2013-2017). We employed traditional econometric methods (including the Cobb-Douglas production function) and annual / quarterly statistics from Eurostat database in order to assess the convergence of the structural and cyclical components of the GDP of the Euroland member countries. The main results show a significant increase of the real economic convergence over the past quarters. However, this convergence seems strongly dependent on the expansionary monetary policy, while several structural challenges lie ahead, including the regional polarization and the important differences in terms of implementing the Digital Revolution.
Abstract
The Euro Area economy is recovering after the incidence of the Great Recession, with the leading indicators reaching the pre-crisis levels. This evolution was strongly supported [...]
- 41
- read
Recerca d'un nou Model de Sistema de Pensions.
F. Planells, M. vinyals

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El sistema de Pensiones aplicable en un país parteix del replantejament del seu Model de l’Estat de Benestar. El model d’Estat de Benestar d’austeritat aplicat actualment a Espanya, a partir del 2010, va representar un gir radical que comportava una modificació del pacte social firmat l’any 1978. La recerca d’un Nou Model de Sistema de Pensions requereix tenir en compte aquestes qüestions: a) La majoria d’estudis realitzats sobre el futur de les pensions han estat bàsicament orientats per confirmar o negar la major o menor suficiència de les pensions a mitjá i llarg termini, després de valorar les corresponents variables estructurals (Demografia) i conjunturals (paràmetres econòmics). No s’ha considerat políticament convenient la necessitat d’aplicar un Nou Model per garantir la seva sostenibilitat. b) El nou Model de Pensions, on han de computar-se tant les Pensions contributives com les no contributives, l’obtindrem comparant models eficients vigents a altres nacions i analitzant propostes de rellevants experts. c) La total aplicació del Nou Model escollit haguera d’instaurar-se transcorregut un període transitori d’aproximadament 10 anys, com ha fet recentment Suècia. d) A curt termini s’ha de continuar aplicant l’auster Sistema vigent reglat per la Llei 27/2011. e) A mitjà termini podrien aplicar-se algunes reformes no estructurals per millorar les manifestes injustícies del Sistema assumides majoritàriament com la discriminació del Règim d’Autònoms i d’altres, respecte al Règim General i especialment enfront del Règim de determinats funcionaris públics. f) Disposar d’un organisme que pogués actuar independentment i amb visió a llarg termini (alié als vaivéns cortoplacistes). g)Fer viable l’aplicació de bonificacions fiscals pels estalvis a llarg termini, on els instruments recaptadors de l’estalvi tinguin característiques propies vinculades al país (Deute Pública país, Infraestructures, Innovació…) així com criteris d’Inversió Socialment Responsable.
Abstract
El sistema de Pensiones aplicable en un país parteix del replantejament del seu Model de l’Estat de Benestar. El model d’Estat de Benestar d’austeritat [...]
- 12
- 3.5/5
- read
Situación económica y debate político en la zona euro. La reforma de la Unión económica y monetaria
C. Mongay

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La economía de la zona euro entra en su quinto año de recuperación, la confianza de consumidores y empresas está en máximos y el crecimiento se acelera en la mayoría de los Estados miembros. A pesar de este momento positivo, la recuperación es todavía incompleta. Aunque el consumo privado ha revivido y la demanda global se ha fortalecido, la inversión aún da muestras de debilidad relativa y el mercado de trabajo está lejos del equilibrio. Mientras que el empleo aumenta a tasas robustas y el paro cae significativamente, el crecimiento salarial sigue modesto. Esta ponencia presentará la visión de la Comisión Europea respecto de la situación económica a medio plazo en la zona euro, teniendo en cuenta las perspectivas de las principales economías a nivel global. Se analizarán las consecuencias de la doble crisis financiera y de deuda soberana que azotó la zona euro entre 2009 y 2011, a qué retos se enfrenta y cómo se les está haciendo frente. Comparada con otras economías avanzadas, la recuperación en la zona euro es sostenida pero lenta. Mientras que en 2018 el PIB de la mayoría de las economías avanzadas será entre un 15 y un 25 % mayor que en 2009, en el caso de la zona euro el aumento de la actividad en esos diez años se situará en torno al 5 %. La segunda parte de la contribución analizará los factores detrás de este menor crecimiento, en particular los desequilibrios ahorro-inversión a nivel global. La Comisión Europea y la Unión en su conjunto se enfrentaron a la crisis financiera y de deuda adoptando una serie de medidas y lanzando planes ambiciosos de reforma de la Unión Económica y Monetaria (UEM), que sigue incompleta. En 2017 la Comisión ha desplegado una labor intensa para potenciar el debate en la Unión sobre la reforma de la UEM. La tercera parte de este trabajo analizará el estado del debate y las posibles implicaciones para el futuro de la zona euro.
Abstract
La economía de la zona euro entra en su quinto año de recuperación, la confianza de consumidores y empresas está en máximos y el crecimiento [...]
- 26
- 3/5
- read
Transferència de coneixement és, també, pensar
L. Arola, R. Jimenez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals del qualsevol (eco)sistema d’innovació. Hem entès que les economies més avançades han migrat d’esquemes de producció basats en els recursos cap a altres basats en el coneixement. Hem entès que coneixement i innovació són els motors del creixement econòmic, el desenvolupament social i la creació d’ocupació. Estem entenent que el coneixement organitzacional és més que la suma dels coneixements individuals... En definitiva, la transferència de coneixement està present a qualsevol estratègia d’innovació, a qualsevol nivell, tant organitzacional com regional o de país, d’una forma etèria, sense marge de dubte, obvi... On rau doncs el problema de que els resultats d’innovació no estan a l’alçada de les grans capacitats de recerca? Perquè no s’acaba transferint tot el coneixement d’excel·lència i potencialment aplicable que es genera als nostres Centres d’R+D? Moltes i variades poden ser les causes a aquesta pèrdua d’oportunitats però en aquest estudi es pretén posar el focus en els dos mecanismes basals de la transferència de coneixement, la personalització i la codificació; entenem el primer com la transferència entre individus i el segon com l’acte de convertir el coneixement en “artefactes de coneixement” com serien per exemple els documents. I aquí és on apareixen les variables cognitives i el processos de pensament, que sovint es menyspreen quan es teoritza sobre innovació en clau estratègia, però que esdevenen claus per entendre el veritable potencial de la transferència de coneixement.
Abstract
Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular [...]
- 35
- read
Oportunitats d’innovació al sector turístic català
J. Valls, I. Labairu, R. Montanera, A. Parera, .

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Malgrat que Catalunya es percebuda fins ara com una destinació refugi, vivim un moment de gran incertesa de la demanda. Donada la importància de l’aportació de les industries turístiques al PIB català, i la horitzontalitat del sector dins la economia del país, la competitivitat es troba estretament lligada tant a la capacitat d’inversió en innovació, com a les àrees i àmbits de la gestió empresarial on s’adreça. L’objectiu del paper consisteix en classificar, en primer lloc, les empreses turístiques catalanes segons la seva aportació a la innovació als distints sub-sectors estudiats: la hoteleria, la restauració, el transports, la distribució i les empreses de lleure i entreteniment. A partir d’aquest coneixement de la estructura d’innovació, que s’obté mitjançant un treball de camp a una mostra significativa d’empreses turístiques catalanes, s’esbrinen quines son les àrees i els àmbits preferits per la inversió en innovació. Les àrees d’innovació que es contemplen en l’estudi son: els nous productes i serveis; la comercialització i venda; la marca; la reorganització corporativa; la formació en noves metodologies; les tecnologies; i la reducció de costos. I els àmbits d’innovació que es tenen en compte son: el model d’ingressos; les xarxes; la estructura; els processos; el rendiment del producte; el sistema de producció; el canal; el compromís amb el client; i la co-creació. A partir dels resultats d’aquest anàlisi, es podrà deduir quines d’aquestes son les àrees i els àmbits d’innovació mes rendibles, i per tant la seva capacitat de millorar la competitivitat. D’aquesta manera, les empreses turístiques catalanes trobaran en aquest estudi una referència en la que emmirallar-se per enfortir-se davant una demanda incerta.
Abstract
Malgrat que Catalunya es percebuda fins ara com una destinació refugi, vivim un moment de gran incertesa de la demanda. Donada la importància de l’aportació [...]
- 40
- 4/5
- read
Microempresa: el gran múscul silenciós
E. Bach, A. Ibarz, F. Mas, P. Segarra, À. Hermosilla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropime, petita, mitjana i gran empresa. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors, el volum de negoci i el balanç general anual. El tamany més petit d’empresa, la micropime, engloba totes aquelles empreses que tenen un balanç inferior a 2 milions d’euros, facturen menys de 2 milions d’euros i tenen entre 0 i 9 persones contractades. Inclou tant els empresaris individuals –autònoms- com altres formes societàries. Es tracta d’empreses molt petites, però són el 95% de les empreses de Catalunya. Habitualment aquest segment s’analitza en conjunt i englobat amb el de la PIME –petita i mitjana empresa-, però no necessàriament les necessitats d’una micropime són coincidents amb les d’una empresa mitjana. Amb quines problemàtiques es troben les micropimes? Quins aspectes es poden millorar? Com se’ls pot donar suport per tal d’incrementar-ne la supervivència i fer-les més sòlides? El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha participat en les quatre edicions que s’han realitzat del programa Consolida’t. Està promogut per la Generalitat de Catalunya i té per objectiu donar suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom. S’adreça tant a autònoms empresaris individuals com a administradors de societats limitades (microempreses). L’assessorament personalitzat que comporta aquest Programa ha permès recollir de primera mà no només dades sinó també vivències d’aquest col·lectiu que és tan representatiu de la nostra economia i alhora tan desconegut per la seva gran fragmentació. L’objectiu d’aquest treball és centrar-nos en el segment de les micropimes: Què representen i quina és la seva aportació a l’economia catalana Quines són les àrees tant de millora com aquelles en els que els empresaris/es d’aquestes empreses se senten forts Quins programes hi ha en el sector públic que recolzin aquestes empreses i a quins àmbits estan dirigits L’objectiu és alhora conèixer i donar visibilitat i reconeixement a aquest gran múscul silenciós que és el sector de la micropime catalana.
Abstract
La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropime, petita, mitjana i gran empresa. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors, [...]
- 41
- 4/5
- read
El nou panorama de la gestió empresarial: l’ús de la modelització, el big data i la intel·ligència artificial
R. Trias

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el seu comportament i la capacitat de la tecnologia, és el moment de passar a ser empreses data-driven, empreses que prenen decisions basades en dades, doncs explotar tota la informació disponible els facilita una gestió més eficaç. L’ús de les tècniques de big data, models machine learning i en general la modelització s’obre pas a totes les àrees i sectors empresarials. Així aviat no es podrà concebre una empresa que no aprofiti la informació per generar models de captació, de venda creuada, de previsió de l’abandó pel que fa a màrqueting; de detecció del frau pel que fa a finances, d’optimització de la producció o la logística com la predicció de la demanda. Les empreses hauran de ser capaces de simular diferents escenaris macroeconòmics per definir plans de contingència, millorar la qualitat de servei o personalitzar productes. No obstant, aquesta transformació a la gestió motivada per l’ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial comportarà també canvis en els organigrames tradicionals de les empreses. Aquest repte pren força ara a Catalunya i arreu del món, i no és només per grans corporacions. Els models de gestió data-driven serveixen per una varietat d’empreses que poden beneficiar-se de la informació i la seva explotació per assolir els seus objectius de negoci. La tecnologia canviarà no només la manera d’operar de les empreses sinó també el conjunt de l’estructura econòmica.
Abstract
Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el [...]
- 30
- 5/5
- read
Políticas públicas para una efectiva transformación del sector energético: el papel de la regulación
J. Bejerano

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El Acuerdo de París, alcanzado en la XXI Conferencia de las Partes (COP21) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, contempla el compromiso de alcanzar la neutralidad de emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) entre 2050 y 2100 para contener el efecto calentamiento de la Tierra. Un objetivo de descarbonización tan ambicioso como este exige de un profundo cambio en las formas de producción y consumo de energía en el horizonte del 2050. En otras palabras, la lucha contra el cambio climático y los efectos que se derivan del mismo, exige cambiar patrones y modos de consumo, incrementar el grado de penetración de las energías renovables, así como mejorar de forma drástica en ámbitos como la eficiencia energética. Este cambio de modelo económico – sin obviar su relevancia es necesario tener presente que no es una cuestión que se circunscriba exclusivamente en el sector energético – exige de la implicación y concienciación del conjunto de las Administraciones públicas – en la esfera europea, española y catalana –, de las empresas y de los ciudadanos. El presente paper pretende centrarse en el papel de la regulación económica a la hora de proveer las señales e incentivos correctos en este necesario proceso de transición hacia la hacia la descarbonización de nuestro modelo económico. Es necesario un marco regulatorio y de gobernanza capaz de dar cumplimiento a los objetivos de sostenibilidad medioambiental, todo ello sin obviar otros aspectos clave de la política económica y energética como la seguridad de suministro y la competitividad de nuestro tejido productivo.
Abstract
El Acuerdo de París, alcanzado en la XXI Conferencia de las Partes (COP21) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, contempla [...]
- 24
- 5/5
- read
Les funcions de regulació i supervisió del Banc d'Espanya: el seu paper en la crisi bancaria
A. Todó

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El "paper" analitzarà les causes de l'última gran crisi bancaria a Espanya, que s'inicia l'any 2007 (encara no tancada del tot) i que ha suposat la desaparició de 38 entitats financeres, passant de 50 a 12. El cost d'aquesta crisi ha estat de milers de milions de recursos públics destinats al rescat bancari i també la pèrdua de milions de llocs de treball. Analitzarem quin va ser el paper del Banc d'Espanya en la previsió, o no, de la crisi, quins mecanismes reguladors i de supervisió van fallar i com es va acabar gestionant aquesta crisi bancaria un cop es va veure, l'any 2011, que la crisi econòmica tindria forma de W. Finalment, es presentaran unes breus reflexions de caràcter general sobre com millorar els aspectes reguladors i supervisors, ara ja en mans del Banc Central Europeu.
Abstract
El "paper" analitzarà les causes de l'última gran crisi bancaria a Espanya, que s'inicia l'any 2007 (encara no tancada del tot) [...]
- 20
- read
El sistema empresarial català: evolució economicofinancera i situació actual
O. Amat

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Objectiu L’objecte del treball és avaluar el sistema empresarial català a partir de l’evolució economicofinancera al llarg dels darrers 30 anys i la situació actual. D’aquesta manera es podran identificar les seves fortaleses i febleses en els aspectes economicofinancers. També es faran recomanacions a la vista del diagnòstic efectuat. Mètode Per a poder fer l’anàlisi s’utilitzarà tota la sèrie de l’ “Informe anual de l’empresa catalana” que es publica des de fa tres dècades per part del Consell Superior de Cambres de Catalunya i del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat. S’analitzaran els ratis patrimonials i financers (liquiditat, endeutament, rotació i terminis) i econòmics (activitat, ingressos, marges, productivitat, rendiment, rendibilitat). Per tal de poder completar el diagnòstic es compararan les dades obtingudes amb les d’altres països del nostre entorn de la Unió Europea.
Abstract
Objectiu L’objecte del treball és avaluar el sistema empresarial català a partir de l’evolució economicofinancera al llarg dels [...]
- 33
- 3/5
- read
Sostenibilitat de l’estat del benestar i eficiència dels impostos
G. Lopez Casasnovas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Sostenibilitat de l’estat del benestar i eficiència dels impostos G Lopez-Casasnovas Univ Pompeu Fabra Sostenibilitat és un concepte eminentment polític. Es opinable la pressió fiscal que una economia pot suportar. Depèn de moltes coses. També del retorn de serveis públics, el context internacional en el que es competeix, l’escandall de costos i l’orientació productiva que te l’economia. Més interessant és la solvència d’un sistema fiscal, en el sentit dels ressorts amb els que compta la intervenció pública per a fer front a reptes econòmics i socials canviants. Així en qüestions de dualitat fiscal. O de substitució entre cotitzacions i IVA en situació d’atur. O entre impostos generals i cotitzacions socials per a mantenir compromisos de pensions. Solventar problemes requereix mirada ampla: Conèixer bé la incidència fiscal i el grau de capitalització de cada actuació financera, mantenir una perspectiva d’equilibri general de l’economia, de pressupost equilibrat a les finances públiques, de capacitat d’anàlisi de la incidència diferencial dels impostos, al llarg del cicle vital, inter i intra generacionalment amb generacions solapades, etc. Solventar reptes fiscals com el de la sostenibiltat de l’estat de benestar requereix posar al radar el finançament contributiu i no contributiu, en el que té lògica vagi a càrrec del contribuent o de l’usuari. Requereix el coneixement de la tècnica fiscal d’actuacions per la via dels tributs, impostos o preus; de les deduccions fiscals o despeses equivalents; del finançament ordinari o extraordinari (dèficit i deute sota regla d’or, alienació oportuna d’actius a canvi de despesa en inversió o substitució d’endeutament). I finalment, si l’opció de resposta solvent és la impositiva, no ignorar l’excés de gravamen (l’eficiència econòmica) lligada a cada categoria impositiva, i com l’equitat es ressent o millora els seus balanços d’acord en l’instrument utilitzat. Aquesta serà la línia argumental a la que s’adreçarà la ponència proposada
Abstract
Sostenibilitat de l’estat del benestar i eficiència dels impostos G Lopez-Casasnovas Univ Pompeu Fabra Sostenibilitat és un concepte [...]
- 35
- 5/5
- read
Un nou model de govern local. Àrees Bàsiques Administratives
I. Llucià

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, i un plantejament territorial, original, novador i racional que anomenem Àrees Bàsiques Administratives, un nou sistema de govern i de patró electoral local pensat per a les exigències d’una societat del segle XXI coherent amb un nou paradigma que es proposa. En el desenvolupament, d’aquest dret aplicat, s’hi afegeix el resultat d’incorporar determinats mecanismes de models comparats, i es planteja un patró en el que la participació dels ciutadans, mitjançant un complex teixit associatiu, és essencial.
Abstract
L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, [...]
- 29
- read
Reptes del sector públic: economia col·laborativa i de plataformes
A. Merino

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els conceptes economia col·laborativa i economia de plataformes, englobats dins del nou paradigma digital, dibuixen una nova realitat social i empresarial que alhora suposen un repte pels reguladors i els responsables de les polítiques públiques. Amb l’aprovació de les propostes i recomanacions contingudes en l’Informe de la Comissió Interdepartamental per al desenvolupament de l’economia col·laborativa, la Generalitat de Catalunya ha donat el primer pas per reconèixer i abordar l’encaix d’aquest nou fenomen i aprofitar-ne el seu potencial innovador, essent pionera tant a l’estat espanyol com a Europa. La incidència sobre àmbits transversals (fiscal, laboral o consum) i sobre sectors com la mobilitat i el turisme ha requerit d’una anàlisi àmplia i en profunditat de les noves tendències que ha permès identificar propostes concretes d’actuació que caldrà posar en pràctica i avaluar en els pròxims mesos. Les administracions públiques tenen un paper decisiu ja que, d’una banda, han de garantir l’interès general i, de l’altra, fer prospectiva per entendre el futur, que ja és present, i les noves formes de relació amb la figura central del ciutadà agent productor.
Abstract
Els conceptes economia col·laborativa i economia de plataformes, englobats dins del nou paradigma digital, dibuixen una nova realitat social i empresarial que alhora [...]
- 32
- 5/5
- read
Repartiment de competències i mida òptima dels governs locals a Catalunya
M. Vilalta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En un Estat compost, on no tot allò que té encomanat el sector públic ho fa un únic govern, cal que el repartiment de les competències entre els diferents nivells de govern, no es faci de qualsevol manera. La literatura econòmica ens ofereix una sèrie de principis que cal tenir en compte a l’hora de fer aquest repartiment. Essencialment, es tracta de garantir que els governs puguin prestar els serveis de manera eficient i equitativa. I aquesta qüestió està molt relacionada amb la seva mida. L’objectiu de la ponència serà precisament analitzar què és el que realment fan els governs locals de Catalunya, fonamentalment els ajuntaments, dins del marc competencial que tenen assignat, i quin és el volum i la procedència dels seus ingressos. Aquesta anàlisi ha de permetre, tenint en compte postulats que ens ofereix la teoria econòmica, fer una reflexió sobre si els nostres municipis tenen la mida òptima per fer el què fan i si tenen el finançament adequat per fer-ho. Aquesta anàlisi es realitza a partir de les liquidacions dels pressupostos de despesa i d’ingressos municipals. A partir de la descripció i anàlisi de la situació actual dels municipis, s’exploren diferents escenaris de futur: a) Una possible assumpció de més competències procedents de la Generalitat de Catalunya; b) El paper de la supramunicipalitat; c) Un enfortiment de la relació entre la hisenda de la Generalitat de Catalunya i la dels municipis.
Abstract
En un Estat compost, on no tot allò que té encomanat el sector públic ho fa un únic govern, cal que el repartiment de les competències entre [...]
- 30
- read
La dimensió de l’empresa industrial catalana 2000-2015
M. Guinjoan, M. Bonal

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La dimensió de l’empresa industrial catalana 2000-2015 Autors: Modest Guinjoan, Moisès Bonal i Roger Romagosa Existeix un tòpic estès en el sentit que les empreses, són més competitives com més grans són. En el cantó oposat, hi trobem un altre tòpic, precisament contraposat a l’anterior, que es va popularitzar al seu moment com l’small is beautiful. Per bé que l’atribut de beautiful no és exactament el mateix que l’atribut de “competitiu”, no deixa de ser un recolzament a la bondat de les empreses petites en el context competitiu. En un entorn econòmic cada vegada més globalitzat en termes de mercat i més integrat productivament a escala planetària (les empreses utilitzen matèries primeres i productes semielaborats de tot el món), és oportú identificar si la dimensió de l’empresa està experimentant variacions, en particularment en aquella part de l’economia que està més exposada a aquesta internacionalització, que és la industrial. L’objectiu del treball que proposem és identificació de les tendències de dimensió que presenta l’empresa manufacturera catalana. Inicialment operarem amb l’accepció clàssica de dimensió en funció del nombre de treballadors (microempresa, petita empresa, mitjana empresa i gran empresa), però assajarem diferents aproximacions (volum d’actius, actius específics, passius, ràtios de comptes d’explotació, entre altres). Per a fer-ho agafarem una certa una certa perspectiva històrica, en concret operarem amb dades anuals des del 2000 fins al 2015, de la base Pimesdat que genera anualment Pimec a partir del SABI. El nombre d’activitats industrials incloses en el treball serà de set.
Abstract
La dimensió de l’empresa industrial catalana 2000-2015 Autors: Modest Guinjoan, Moisès Bonal i Roger Romagosa Existeix un tòpic [...]
- 30
- 4/5
- read
Asignatura pendiente: la evaluación de políticas públicas de inversión
J. Montalvo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar un análisis detallado para la evaluación (tanto ex ante como ex post y de implementación) de las políticas de inversión pública entendidas en sentido amplio (infraestructuras de transportes, infraestructuras científicas, inversión en capital humano, etc.). El objetivo es discutir los motivos de la resistencia al desarrollo de dichas evaluaciones así como las mejores prácticas en cada ámbito. El desarrollo del trabajo utiliza ejemplos específicos en los que el autor tiene experiencia como el análisis del impacto económico de los aeropuertos (Barcelona, Valencia, Alicante, etc.), el análisis coste-beneficio de infraestructuras científicas (Sincrotón Alba, centros supercomputación), el impacto y externalidades de la inversión en capital humano (educación superior), y la política de vivienda.
Abstract
En este trabajo se analiza la importancia de realizar un análisis detallado para la evaluación (tanto ex ante como ex post y de implementación) de las [...]
- 26
- read
El sector de l’esport a Catalunya: pes i capacitat d’interrelació amb d’altres sectors
C. Murillo, J. Bosch, J. Garcia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La Comissió Europea, en el Llibre Blanc sobre l’Esport, centra la seva atenció en quatre aspectes: el paper de l’esport a la societat, la dimensió econòmica de l’esport, l’organització de l’esport i la cooperació amb tercers països i altres institucions internacionals. Pel que fa a la dimensió econòmica, es destaca que l’esport és un sector dinàmic amb un impacte macroeconòmic no conegut amb el suficient detall, amb gran capacitat per contribuir al creixement econòmic i a la creació d’ocupació, a la vegada que esdevé un instrument clau per al desenvolupament regional, interaccionant de manera clara amb d’altres sectors de l’economia com podrien ser el turístic o el de la salut. Al mateix temps, entre els aspectes relacionats amb el paper que l’esport té a la societat alguns d’ells tenen una clara implicació econòmica addicional, com poden ser: la millora de la salut a través de l’activitat física o el paper que pot jugar en l’educació o en l’ocupabilitat dels ciutadans. En aquest estudi s’aborden aspectes relacionats amb la mesura del pes econòmic de l’esport a Catalunya, destacant la importància de la definició, què s’entén per sector de l’esport, la necessitat d’una metodologia estandarditzada (estadística oficial) i la comparativa de l’evidència disponible per a Catalunya amb la d’altres països i regions. S’estima que el pes del VAB de l’esport sobre el total català és d’un 1,2%, i el de l’ocupació esportiva d’un 3,2%. Al mateix temps, i emfatitzant la seva relació amb d’altres sectors de l’economia que apunten les comunicacions de la Comissió Europea, s’aporten estimacions de l’efecte d’arrossegament i de suport que aquest sector té envers d’altres sectors de l’economia catalana, a través d’indicadors tradicionals en aquesta literatura i estimant els efectes directes, indirectes i induïts que els consums intermedis d’aquest sector té sobre la resta, fent ús del Marc Input- Output de Catalunya 2011.
Abstract
La Comissió Europea, en el Llibre Blanc sobre l’Esport, centra la seva atenció en quatre aspectes: el paper de l’esport a la societat, la dimensió [...]
- 38
- 3/5
- read
Control intern de les finances públiques de la Generalitat
V. Serra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La recent modificació del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, en relació amb l’exercici de la funció interventora, s’adreça a desenvolupar un model de control a tot el sector públic de la Generalitat de Catalunya, on l’abast i la profunditat es puguin modular en funció dels riscos detectats en les anàlisis i les proves d’auditoria que es practiquin sobre una mostra de les actuacions econòmico financeres. En l’àmbit del sector públic no administratiu és convenient evolucionar cap a un control de resultats a través del retiment de comptes, amb l’objectiu de millorar l’eficiència verificant que s’obtenen els resultats previstos en qualitat i en quantitat. Amb aquesta finalitat els procediments de control han d’anar acompanyats de l’assessorament d'òrgans de control intern o unitats d’auditoria interna de les entitats, i de la pròpia Intervenció General com a òrgan transversal de la Generalitat de Catalunya.
Abstract
La recent modificació del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, [...]
- 31
- read
La fiscalitat del segle XXI
M. Espasa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització, la digitalització i l’evasió i frau fiscal. Es planteja un sistema fiscal on, a banda d’una reformulació dels principals impostos per a que assoleixin amb la màxima eficàcia els objectius recaptatoris i redistributius, hi juguen un paper important els impostos més innovadors que tenen per missió corregir les fallades de mercat com són les externalitats negatives d’àmbit mediambiental, sanitari, social i econòmic.
Abstract
L’objectiu de la ponència és proposar el disseny d’un sistema fiscal integral que doni respostes als grans reptes de futur com són l’augment [...]
- 28
- 5/5
- read
Model de futur dels diferents ingressos. Èmfasi en els ingressos locals
A. Miravet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
MODEL DE FUTUR DELS DIFERENTS INGRESSOS Per al desenvolupament d’aquest treball seguiré les següents pautes: 1.-Cercar la creativitat en funció dels diferents tributs. Tributs actuals. Estructura tipològica. Estructura territorial. Breu. Estructura fiscal. Estructura jurídica. Estructura institucional. Adequació al sistema territorial nou. Capacitat de creació, ordenació i imposició de tributs. Gestió i recaptació. 2.-Repensar el sistema perquè no sigui una repetició de l’actual. Dèficits del sistema. Breu Nombre i tipus de tributs. Gestió tributària. Gestió recaptatòria. Avantatges del sistema. Redefinició del sistema. Eficàcia. Modernitat. Funcionalitat. Mitjans personals, materials i tecnològics. Transparència. Servei públic. 3.-Eficiència del sistema. Concepte d’eficiència. Relació amb el punt anterior. Necessitat de tributs per a despeses no finalistes. Carregar amb força la demora en el pagament d’impostos, llevat causes objectives. 4.-Models comparats. Paràmetres comuns dels diferents models. Relació entre Adm. Trib. I contribuents. Confiança: col·laboració i transparència. Desconfiança: Control i sanció. Justificació de la imposició. Principis de legalitat i solidaritat. Distribució de tasques. Liquidació, recaptació, comprovació, inspecció, sanció. Mateix organisme, o organismes diferents. Models 5.-Els ingressos locals. Prèviament a aquest desenvolupament caldrà fer una aproximació amb altres ponents com podent ser la Marta Espasa (Eficiència del sistema: els impostos del futur) Joan Iglesias (Gestió del sistema impositiu) i Núria Bosch (Models de finançament entre nivells de govern). No em veig ara per ara com a ponent, sinó més com col·laborador i encarregat de la redacció del document corresponent. No obstant suposo que en funció de com vagi el desenvolupament del treball ho anirem veient.
Abstract
MODEL DE FUTUR DELS DIFERENTS INGRESSOS Per al desenvolupament d’aquest treball seguiré les següents pautes: 1.-Cercar la creativitat [...]
- 19
- read
Redefinició d'un sistema fiscal que eviti el frau i les desigualtats.
M. Mayo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L'objectiu final de la ponència és establir els mecanismes per, d'una forma innovadora i creativa, abordar una reforma de l'estructura fiscal introduint mecanismes que evitin el frau fiscal i per tant, eliminin la bretxa de desigualtat econòmica cada vegada més gran a Catalunya. La ponència descriuria una definició inicial de frau (en els seus conceptes evasió i elusió fiscal) al costat d'una definició de desigualtat econòmica (tot això sota la visió de com l'evolució dels índexs de desigualtat segueixen una estreta correlació amb l'evolució de les xifres de frau fiscal). Així, s'arribarà a descobrir no només la relació tan directa que hi ha entre frau i desigualtats, sinó que es veurà com determinades polítiques fiscals (gravamen del consum via IVA i gravamen de la renda del ciutadà via IRPF en contrast amb el gravamen empresarial via Impost sobre Societats augmenten aquestes desigualtats i , paral·lelament, augmenten les possibilitats de frau fiscal). Sota aquests supòsits, i davant del desolador panorama per ells descrits, replantejarem el sistema fiscal, però no des del seu punt de vista normatiu. Farem un seguit de propostes des del punt de vista de lluita contra el frau fiscal, de reforma tributària cap a un model d'eficiència i compromís del contribuent, i de reforma econòmica que garanteixi l'acceptació del model tributari per part del ciutadà. Els plantejaments, tots ells assumibles i majoritàriament acceptats, ens donaran una idea de les actuals diferències existents entre la realitat fiscal (ineficàcia del sistema existent, possibilitats de frau, duplicitat d'impostos, beneficis fiscals injustos, il·lusió fiscal) i la realitat social (descontent, desigualtats, injustícies, sobrecàrrega de gravamen, insuficiència de beneficis socials, manca de cultura tributària). Cordialment, Miguel Ángel Mayo Cos Tècnic d'Hisenda Coordinador Sindicat Gestha Catalunya.
Abstract
L'objectiu final de la ponència és establir els mecanismes per, d'una forma innovadora i creativa, abordar una reforma de l'estructura fiscal introduint [...]
- 27
- read
Experiències i limitacions de la gestió del cicle econòmic sense sobirania monetària.
A. Carreras

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la catalana, sense sobirania monetària i en plena globalització. En els primers vint anys, la política econòmica ha estat realitzada en part (principal) per les autoritats espanyoles i en part (secundària) per les autoritats catalanes. Val la pena analitzar els marges d’actuació que ha tingut cada autoritat, especialment la catalana, i com l’una i l’altra han intentat compensar la manca d’instruments monetaris i comercials. Consideraré els resultats, parant atenció als factors externs, als problemes de sintonia o manca de sintonia entre autoritats estatals i autonòmiques i a les polítiques endegades pel govern de la Generalitat. Els xocs positius i negatius viscuts han estat tan grans que convé reflexionar sistemàticament sobre les lliçons que en podem aprendre. Hi havia un curs d’acció alternatiu al que es va prendre? Si existia, era millor que el que es va seguir? Què podria haver canviat d’haver comptat amb més instruments de política econòmica?
Abstract
Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la [...]
- 27
- read
Eficiència en la gestió de la despesa
J. Baños Rovira

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Tal i com ja s’enunciava en el llibre de David Osborne i Peter Hutchinson de 2004, The Price of Government, en aquest segle XXI les societats desenvolupades s’han endinsat en allò que es podria anomenar com a “època de crisi fiscal permanent”. És a dir, una època caracteritzada per un creixement moderat, i amb riscos, de l’economia i dels ingressos públics, els quals es mostren insuficients per a fer front a les potencials necessitats de despeses derivades dels reptes sòcio-demogràfics futurs, o inclús per tal de mantenir les polítiques públiques en els seus nivells actuals. Aquest fet fa traslladar una encara major pressió pel que fa a la necessitat de que la despesa pública sigui assignada i gestionada de la forma més eficient possible, essent, juntament amb possibles mesures de caire estructural, els principals camins que es presenten per a afrontar aquesta problemàtica. Aquesta ponència que es presenta al Congrés d’Economia i Empresa 2018, sota el títol d’eficiència en la gestió de la despesa, té per objectiu proporcionar una reflexió i prospectiva futura de com les administracions públiques de Catalunya podrien dotar-se d’instruments i processos, així com de factors de canvi de cultura administrativa, per tal d’afavorir una major eficiència en l’ús dels recursos públics, obtenint així espais (o marges) fiscals per fer front als reptes de les properes dècades. Tot i que progressivament en els darrers anys diferents administracions públiques catalanes han anat introduint mesures destacades facilitadores d’una major eficiència, es pot considerar que encara existeix un ampli recorregut en aquest àmbit. En aquest sentit, a la ponència s’exposen un seguit de línies estratègiques d’avenç i possibles mesures per tal de facilitar una gestió més eficient de la despesa pública, tenint en compte recomanacions i directrius d’organismes internacionals, d’associacions específiques en l’àmbit de la gestió de les finances públiques, i la consideració de lliçons i bones pràctiques en el context català i internacional. D’aquesta forma, en la ponència es tractarà una possible visió d’implementació per a les administracions catalanes d’elements com ara: Processos robustos de prospectiva, planificació i priorització de polítiques Utilització efectiva d’informació de resultats en la pressupostació Avaluació sistemàtica de projectes, iniciatives i programes Realització recurrent de processos de revisió de la despesa Pas d’una cultura de la despesa a una del cost Sistemes d’incentius a l’eficiència i efectivitat de la despesa Major paper dels òrgans de control extern i supervisió quant a la millora de l’eficiència Tanmateix, cal ressaltar la importància que la dotació d’uns instruments i procediments afavoridors de l’eficiència en la gestió de la despesa han de poder facilitar una disrupció relativa en els processos de presa de decisions estratègiques, a fi que aquests primers pugui ser efectius en el seu propòsit.
Abstract
Tal i com ja s’enunciava en el llibre de David Osborne i Peter Hutchinson de 2004, The Price of Government, en aquest segle XXI les societats desenvolupades s’han [...]
- 42
- read
EFICIÈNCIA ECONÒMICA I ADMINISTRACIÓ LOCAL: ELS REFERENTS DE L’ORGANITZACIÓ EXNOVO DELS SERVEIS DE SEGURETAT DE CATALUNYA I LES REORGANITZACIONS DANESES DE 1975 I 2007
J. clusa

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En el penúltim paràgraf (p. 566) de l’Informe del BIRF de 1962 sobre l’economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deberían ser también estimuladas a mancomunarse......con fines de planificación y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva força històrica i sentimental arreu. El gruix de les competències locals i els recursos els gestionen els ajuntaments actuals que són uns 8000 a l’Estat espanyol i 948 a Catalunya, que té més de 150 anys de vida des de la implantació de les províncies de Javier de Burgos. Mentrestant la majoria dels països europeus han reduït el nombre d’administracions per tal de fer-les econòmicament més eficients (UK, Alemanya i àdhuc França). La més recent és la de Dinamarca (d’extensió i població homologable amb Catalunya), organitzada en 98 ajuntaments i 5 regions, reduint els prop de 400 ajuntaments que va implantar la reforma del 1975, quan n’hi havia uns 1300. Aquest podria ser el referent més adient per a Catalunya atesa la seva població de prop de 5 milions de residents i la seva extensió semblant a la de CAT. A Catalunya, la gairebé perpètua *discussió comarcal* des del 1930, però especialment després del 1978, té el rerefons de la millora de la gestió de l’administració local, malgrat que Pau Vila i Josep Iglésies dubtaven dels *continents* més adequats perquè no havien rebut l’encàrrec de quins *continguts* havien de servir. Per tal de millorar l’eficiència de la gestió dels serveis municipals, les lleis d’organització territorial del 1984 van crear 39 consells comarcals (avui 42). Malgrat també intentar la supressió de les 4 Diputacions en les mateixes lleis, el TC la va tombar en una de les primeres sentències sonades de calat unionista. Així doncs l’organització de l’administració local de Catalunya té 3 nivells, a més a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada per unanimitat fa uns anys. En termes d’experiència comparada sembla una organització massa complexa i per això sovint s’ha parlat de la necessitat de la seva simplificació. Es disposen de pocs estudis sobre les corbes de costos unitaris de cada servei municipal (els quals es poden dividir entre serveis d’administració, de territori i personals) en funció de la grandària del municipi, i la seva qualitat i accessibilitat respecte de l’usuari. En canvi, però, tenim a Catalunya l’experiència relativament recent d’haver creat exnovo els serveis de proximitat dels Mossos d’Esquadra i del Bombers, sense condicionants previs, i de fet es situen a l’entorn de les 125 comissaries i 150 parcs de diferent dimensió i dotacions. La seva implantació segurament ha seguit la lògica que indicava el geògraf Casassas quan deia que *el territori mana*, i no ha estat condicionant de forma especial per les divisions administratives o la geografia municipal. De fet, no sembla que des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat les policies municipals podrien integrar-se a les comissaries dels Mossos d’Esquadra i disposa d’un sol nivell de policia com és el cas de Dinamarca. L’objecte principal de la comunicació és aportar l’estudi de la lògica territorial i econòmica dels serveis dels Mossos d’Esquadra i de Bombers, per tal d’obtenir un referent del que podria ser la reorganització de l’administració local a Catalunya, si escau. Referències històriques. Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981) *L’Organització Territorial de Catalunya* Llibres de la Fundació Jaume Bofill B.40078-1981 Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981) *L’Organització Territorial i Administrativa de Barcelona* Ajuntament de Barcelona D.L: B-24130/81
Abstract
En el penúltim paràgraf (p. 566) de l’Informe del BIRF de 1962 sobre l’economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deberían [...]
- 0
- read
EL MARC NORMATIU COMPTABLE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
J. AVILA LOPEZ

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest treball exposa els aspectes més rellevants del marc normatiu comptable de la Generalitat de Catalunya, les competències de la Generalitat de Catalunya en relació a la comptabilitat, amb referència succinta al compliment d’informació que cal efectuar en termes de comptabilitat nacional, i exposa les novetats que se’n deriven de l’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya. El treball es centra en les novetats que presenta aquest Pla, les competències de la Generalitat de Catalunya, i es posa especial èmfasi en els plans de comptabilitat aplicables al sector públic de la Generalitat de Catalunya, exposició que s’acompanya d’algunes consideracions en raó de la tipologia dels ens del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Abstract
Aquest treball exposa els aspectes més rellevants del marc normatiu comptable de la Generalitat de Catalunya, les competències de la Generalitat de Catalunya [...]
- 27
- read
L’agroalimentació del segle XXI a l’economia catalana
F. Reguant

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El sector agroalimentari és avui el primer sector manufacturer de Catalunya. Es tracta d’un sector modern i competitiu obert a l’economia global, en aquest sentit és el tercer sector exportador de Catalunya. El sector ha sabut trobar estratègies que li permetessin superar les dificultats naturals (relativa aridesa i orografia) bàsicament sobre tres pilars: regadiu, ramaderia intensiva i tecnologia. Tanmateix l’escenari Segle XXI planteja nous desafiaments pel que fa als mercats, a les estructures productives, a l’adopció de noves tecnologies (biotecnologies, robòtica, etc.), i per noves i creixents exigències i tensions mediambientals. Aquest nou escenari exigirà ben segur una revisió dels objectius estratègics de les polítiques agroalimentàries, una redefinició de la professió pagesa i un nou contracte entre la societat i l’agricultura. El treball que es pretén elaborar analitzarà els diferents vectors que impulsen la transformació del sector vers el futur i, alhora, oferirà una opinió sobre el disseny de les polítiques de futur
Abstract
El sector agroalimentari és avui el primer sector manufacturer de Catalunya. Es tracta d’un sector modern i competitiu obert a l’economia global, en aquest [...]
- 25
- 4/5
- read
La regulació dels mercats financers
J. Hortalà

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Arran de la crisi financera (subprime) que va començar a finals de l’estiu de l’any 2007, consolidada l’any següent amb la fallida de Lheman Brothers, es va fer palesa la necessitat de una nova regulació dels mercats per evitar les conseqüències perverses de la engenyeria financera i l’operativa especulativa en els mercats borsaris. El seguit d’iniciatives que a continuació van anar implementant-se tant a Nord-Amèrica com a Europa han originat una plurífica regulació en un marc, tanmateix, controvertit. Perquè, mentre que, per un costat, els mercats “oficials” estan sotmesos a modificacions permanents i sovint molt costoses per intermediaris i inversors, per l’altre costat, amb l’excusa d’afavorir la competència, es permet l’existència de plataformes desregulades (OTC’s), la qual cosa provoca conflictes d’interessos, disfuncionalitats i, en definitiva, la persistència de moviments desequilibradors sovint de dimensions remarcables.
Abstract
Arran de la crisi financera (subprime) que va començar a finals de l’estiu de l’any 2007, consolidada l’any següent amb la fallida de Lheman [...]
- 13
- read
Frau fiscal. Avaluació dels sistemes de vigilància del frau. Cap a una eficiència del sistema. Costos del sistema.
A. MADARIAGA

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. Lamentablement les administracions tributàries s’han construït en base al control d’economies locals tradicionals, amb jurisdiccions territorials i una escassa col·laboració en l’intercanvi d’informació. Aquesta disfunció està sent molt aprofitada per alguns. D’una banda, l’economia del segle XXI ha superat ràpidament el control fiscal tradicional. Una gran part del comerç mundial és internacional i a més es dóna dins de companyies d’un mateix grup que utilitzen sofisticats sistemes d’enginyeria fiscal per pagar poc o gairebé res, amb el detriment de les economies nacionals que llavors augmenten el seu control però sobre aquells que no poden escapar com són les Pimes i les persones físiques. Figures com els Tax Rullings arran de l’escàndol Luxleaks o el coneguts “Sandvitx holandès” i “cafè doble irlandès” s’han donat a conèixer a l’opinió pública i estan en el debat polític. Les últimes filtracions com la dels “Panama Papers “i els “Paradise Papers” posen sobre la taula la magnitud d’aquest problema. Aquestes eines són utilitzades massivament per grans multinacionals, l’anomenada “planificació fiscal agressiva”, amb l’objectiu de rebaixar el pagament d’impostos, fer que comporta un efecte directe en l’augment de la desigualtat ja que només són determinades les persones i les empreses les que es veuen beneficiades de la ineficàcia del control fiscal internacional. D’altra banda, respecte l’evasió fiscal, mitjançant l’ús de sofisticats sistemes de blanqueig, es permet que enormes quantitats de diners que sovint tenen un origen delictiu, puguin circular pel món i acabar en qualsevol inversió o actiu d’un estat que serà incapaç de verificar quin ha estat l’origen d’aquests fons. Un autèntic mur en la investigació de xarxes criminals i de corrupció que no ni poden verificar l’origen ni tampoc podran recuperar moltes vegades el fruit d’aquest il·lícit, fet que genera una enorme impunitat. S’analitzaran les necessitats de control del món globalitzat amb propostes concretes desenvolupades per la OCDE (BEPS) o la UE mitjançant diverses directives, així com altres propostes com el necessari i imprescindible intercanvi d’informació internacional i la creació d’entitats supranacionals de lluita contra el frau fiscal. També s’analitzaran propostes concretes del sistema de vigilància del frau en Catalunya, el paper de l’Agència Tributària de Catalunya i d’altres actors com els advocats i assessors fiscals.
Abstract
L’espectacular creixement de l’economia global ha comportat com un efecte secundari pervers un augment de l’evasió i elusió fiscal a gran escala. [...]
- 32
- read
Desenvolupament sostenible en sectors clau de la economia catalana
J. Gali

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
“ La economia sostenible, verda o circular - per utilitzar alguns dels descriptius més comuns – és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. Les recomanacions de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, les polítiques públiques de la Unió europea fins a las translacions locals del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i el Departament de Medi Ambient i d´empresa i Coneixement de la Generalitat, van en la direcció de desenvolupar aquest sector (nous sectors i alineació de sectors tradicionals de la nostra economia). En concret, en el cas de la economia catalana, segons el RIS3CAT, es defineixen una sèrie de sectors de desenvolupament prioritari. La nostra recerca consistirà en analitzar fins a quin punt les empreses d´aquests sectors estan adoptant polítiques de desenvolupament sostenible, tal com estan definides en els plantejaments compartits pels experts i les administracions. L´anàlisi es durà a terme a través de la recerca en les institucions sectorial (clústers, associacions sectorials) que agrupen aquestes empreses i es farà un treball qualitatiu en base a entrevistes amb els representants d´aquestes institucions. Es realitzarà un anàlisi de gaps entre objectius i realitats i es definiran alguns dels frens i motivacions associats a la implantació efectiva d´aquestes polítiques transversals de sostenibilitat".
Abstract
“ La economia sostenible, verda o circular - per utilitzar alguns dels descriptius més comuns – és una prioritat per les institucions internacionals [...]
- 31
- 5/5
- read
Algunes reflexions sobre sobirania política i integració econòmica
A. Castells

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els processos d’integració econòmica obliguen a repensar l’equilibri entre estat i mercat. L’efectivitat de les polítiques públiques requereix una certa correspondència entre l’àmbit d’actuació del poder polític i el dels mercats. La contribució es proposa aportar algunes reflexions sobre aquesta qüestió, examinant-la en un context en la que es tractaran de valorar especialment tres factors: el procés d’integració europea, els efectes de la Gran Recessió i els moviments de caràcter sobiranista (especialment, és clar, a Catalunya).
Abstract
Els processos d’integració econòmica obliguen a repensar l’equilibri entre estat i mercat. L’efectivitat de les polítiques públiques [...]
- 28
- read
LA INDÚSTRIA CATALANA: EVOLUCIÓ RECENT, ESTRUCTURA SECTORIAL I ESTRUCTURA EMPRESARIAL
J. Solà, X. Sáez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El punt de partida d’aquesta ponència és remarcar un fet important, i és que la indústria s’ha consolidat des de fa més d’un segle com el sector nuclear de l’economia catalana, tant per la seva contribució directa al PIB com, sobretot, pels efectes induïts que genera sobre la resta de sectors, una situació que s’evidencia clarament mitjançant les taules input-output. Si considerem estrictament les activitats manufactureres, el 2016 el seu pes en el PIB català era del 20%. Tanmateix, un estudi dut a terme fa ja 10 anys posava de relleu que el que s’ha denominat la “nova indústria”, i que inclou el ventall d’activitats vinculades als processos manufacturers (ja sigui via externalitzacions o mitjançant relacions de compra-venda), aportava al voltant del 60% del PIB del país, una xifra que avui segurament és superior. A partir d’aquesta situació i davant la necessitat creixent de competir en un mercat cada cop més obert i liberalitzat i que ara ja té una dimensió global, l’objectiu d’aquesta ponència és identificar els trets rellevants de la indústria catalana i detectar els seus punts forts i febles tenint en compte el que ha estat la seva evolució recent, des de la situació pre-crisi fins el moment actual. En aquest sentit, i a tall indicatiu, podem avançar alguns elements característics. En primer lloc es tracta d’una indústria altament diversificada sectorialment: a Catalunya hi són presents -i amb una implantació rellevant- empreses de la gran majoria de branques productives, si bé les deslocalitzacions i els tancaments dels darrers anys també han comportat que subsectors que tradicionalment havien tingut una fort arrelament a casa nostra hagin vist molt reduïda la seva presència, cas de l’electrònica de consum, els electrodomèstics i les motocicletes. En segon lloc hi ha un clar predomini de les PYMES en la gran majoria de sectors, però això és a l’hora compatible amb la presència d’unes poques companyies de gran dimensió -que generen una part significativa de la producció- en els llocs capdavanters. La fabricació d’automòbils n’és un bon exemple. En tercer lloc, la indústria catalana tendeix a una estructura empresarial dual pel que fa al tipus de capital: mentre entre les grans empreses predominen les de capital forà, en els cas de les PYMES la situació s’inverteix i l’hegemonia correspon al capital autòcton. Això comporta que en aquelles activitats on la producció es concentra en les grans companyies hi hagi una clara hegemonia de els firmes multinacionals. I en quart lloc, la indústria catalana presenta una creixent penetració als mercats exteriors, ja sigui mitjançant inversions directes de les companyies autòctones, moltes de les quals constitueixen el que s’ha anomenat “multinacionals de butxaca”, bé per la via de les exportacions, que en conjunt el 2016 van representar el 30% de la producció, un registre certament significatiu. L’anàlisi desagregada per subsectors -seguint la classificació de la CCAE- del comportament recent de la indústria catalana permetrà un millor coneixement tant per activitats com per tipus d’empresa dels aspectes que acabem d’esmentar i així obtenir una radiografia acurada de la situació actual que serveixi de base per formular alguns escenaris sobre la seva previsible evolució a curt i mig termini.
Abstract
El punt de partida d’aquesta ponència és remarcar un fet important, i és que la indústria s’ha consolidat des de fa més d’un [...]
- 26
- 4/5
- read
LES PRINCIPALS EMPRESES NO FINANCERES A CATALUNYA: ANÀLISI PER TIPOLOGIES I SECTORS.
J. Rovira, C. Poveda, S. Gutiérrez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no cotitzades; familiars/no familiars; segons origen del grup empresarial) i el sector d’activitat. A partir de la informació anterior s’exploren les relacions entre dimensió, productivitat, rendibilitat i remuneració salarial. S’arriba a la conclusió que la relació entre resultats econòmics i tipologies empresarials és significativa en la mesura que va associada amb altres factors: dotació de capital i tecnologia, especialització productiva, posició en la cadena de valor i models de generació de valor dins d’un mateix sector.
Abstract
L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no [...]
- 29
- 4/5
- read
Els ajuntaments catalans i la sostenibilitat financera: evidències sobre l’aplicació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (Llei 27/2013)
S. Karatzimas, C. Miquela

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest estudi examina i compara les percepcions que els alcaldes i els interventors municipals dels ajuntaments catalans tenen sobre els aspectes relacionats amb el marc legislatiu espanyol que regula la sostenibilitat financera. S’analitzen aspectes com la utilitat i necessitat de mantenir la regulació tenint en compte els resultats actuals, el seu impacte sobre la presa de decisions, la seva flexibilitat i el benestar de la ciutadania, com també quines propostes alternatives existirien per salvaguardar l’estat de les finances locals. En la majoria de casos, no es troben diferències estadísticament significants entre els punts de vista dels dos grups, encara que l’opinió dels alcaldes sol ser més pessimista. Sembla que quan s’apliquen normes estrictes en la regulació de les despeses, superàvits i endeutament, els interessos dels dos grups són molt similars. També sembla que la legislació específica és massa rigorosa per ser mantinguda per un període massa llarg de temps per part dels ajuntaments. La seva aplicació ha produït resultats impressionants, però es demana una reconsideració de la mateixa perquè sigui més flexible.
Abstract
Aquest estudi examina i compara les percepcions que els alcaldes i els interventors municipals dels ajuntaments catalans tenen sobre els aspectes relacionats amb el marc legislatiu [...]
- 33
- read
El frau fiscal: elusió i evasió. El triangle OCDE, Unió Europea i Espanya.
J. Menendez Fernandez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Anàlisi del frau fiscal des de la òptica del nou paradigma de la fiscalitat internacional atenent als tres principal pols normatius (soft law i hard law) com son i) la OCDE, mitjançant, primer, amb l’anàlisi de les 15 accions del Pla Base Erosion and Profit Shifting (BEPS), en especial èmfasi en aquelles que responen a la categoria d’estàndard mínim que s’han d’implantar a les legislacions nacionals i a les de millors pràctiques fonamentalment centrades en les regles de divulgació obligatòria i, segon, la nova versió del Model de Conveni per a evitar la doble imposició i la prevenció de la evasió fiscal internacional, ii) el paquet de transparència fiscal de la UE, per la via de les Directives que estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal (ATAD 1 i ATAD 2), les Directives DAC sobre l’intercanvi automàtic d’informació tributària i de cooperació administrativa en l’àmbit de la fiscalitat, les propostes de Directiva sobre la base imposable comú i consolidada de l’Impost sobre Societats (CCTB i CCCTB) i l’aprovació de la llista PanUE de jurisdiccions no cooperatives en matèria fiscal i iii) la normativa espanyola especialment centrada sobre la denominada lluita contra el frau fiscal en base a l’evolució de les Directrius Generals del Plans Anuals de Control Tributari i Duaner i els documents, aprovats pel Fòrum de Grans Empreses, sobre el desenvolupament del Codi de Bones Pràctiques Tributàries i l’Informe de Transparència Fiscal Empresarial. L’objectiu del treball rau, també, en exposar la posada en pràctica del model de relació cooperativa com a instrument dirigit a millorar els nivells del compliment voluntari i la prevenció del frau, la elusió fiscal i la planificació fiscal agressiva.
Abstract
Anàlisi del frau fiscal des de la òptica del nou paradigma de la fiscalitat internacional atenent als tres principal pols normatius (soft law i hard law) com [...]
- 35
- read
Sostres de despesa, una eina per planificar i contribuir a la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini.
P. Esther, A. Tarrach

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Les projeccions tendencials d'ingressos i despeses dels pressupostos públics posen de manifest la dificultat de donar resposta a totes les noves necessitats de la societat, el que farà necessari disposar d'una eina de priorització i de planificació de les finances públiques per tal de garantir-ne la seva sostenibilitat a llarg termini. Els sostres de despesa poder permetre millorar la planificació i l'administració dels recursos públics.
Abstract
Les projeccions tendencials d'ingressos i despeses dels pressupostos públics posen de manifest la dificultat de donar resposta a totes les noves necessitats [...]
- 35
- read
Fiscalitat ambiental a Catalunya: situació i propostes
I. Puig Ventosa, J. Jusmet

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes d’eficiència i d’equitat. Una eina potent per actuar front aquesta problemàtica és la fiscalitat ambiental. Catalunya ha estat capdavantera en fiscalitat sobre els residus i sobre l’aigua, però no així en altres àmbits (sòl, contaminació atmosfèrica, etc.), on hi ha un ampli recorregut. La contribució descriurà la situació de partida i plantejarà algunes possibilitats d’actuació en matèria de fiscalitat ambiental.
Abstract
La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes [...]
- 7
- read
El futur del mercat elèctric davant la transició energètica
M. Costa, E. Trujillo-Baute, X. Massa-Camps

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els compromisos mediambientals de la Unió Europea consisteixen en una reducció de les emissions de CO2 del 40%, en una millora de l’eficiència energètica del 30% i un 27% - com a mínim- en l’ús de les energies renovables sobre el total del consum d’energia primària. Aquestes metes es coneixen com els objectius per l’energia i el clima 2030 i es basen en el desenvolupament normatiu del denominat Winter Package; proposta legislativa que ha de permetre avançar pel camí de la transició energètica als països europeus. Tres son els eixos vertebradors del Winter Package. En primer lloc, crear el marc institucional i els instruments reguladors que facilitin la integració dels mercats energètics europeus; segon, augmentar el pes de les energies renovables i de l’eficiència energètica i, tercer, implementar un model regulador basat quasi exclusivament en mecanismes de mercat. Aquest marc regulador ha de permetre complir els objectius per l’energia i el clima 2030 i els generals de la política energètica: seguretat de subministrament, competitivitat i sostenibilitat. El repte del Winter Package exigeix un nou disseny dels mercats elèctrics, qüestió que és avui objecte d’anàlisis entre els reguladors, acadèmics i operadors del mercat. És necessari resoldre certes imperfeccions del mercat que provoquen que les senyals de preus creïn un marc d’incertesa a la inversió posant en risc la seguretat de subministrament, l’augment de les energies renovables, la competitivitat de les empreses, l’assequibilitat i la sostenibilitat. Amb l’objectiu de participar en el debat i contribuir a donar solucions al problema, aquest article estudia com han de ser els mercats elèctrics tenint en compte la creixent importància de les energies renovables en el mix energètic, la necessitat de tenir tecnologies fermes de suport, el nou paper de la demanda i el passar a operar en un mercat obert sense restriccions reguladores dels Estats. Això suposa que tots els agents han de poder participar en tots els mercats, el reforçament dels mercats a curt termini i dels mercats a llarg termini de forma coordinada i el desenvolupament de mecanismes de capacitat competitius i no discriminatoris que assegurin la sostenibilitat econòmica del sistema energètic. En suma, l’article aborda com han de dissenyar-se el mercats elèctrics en la transició energètica i assegurar, a la vegada, la seguretat de subministrament.
Abstract
Els compromisos mediambientals de la Unió Europea consisteixen en una reducció de les emissions de CO2 del 40%, en una millora de l’eficiència energètica [...]
- 39
- 5/5
- read
La valoración La valoración económica de los ecosistemas en la gestión del medio natural
D. Álvarez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
As it happened with Stern Report, which made international community change their attitude related to climate change, TEEB (The Economics of Ecosystem Services and Biodiversity) was a turning point in valuing biodiversity and ecosystem services. This change of attitude happened, partially, thanks to include monetary ecosystem valuation of ecosystem services and how much their conservation and avoid their loss worth to the entire society. Integrate monetary valuation in green infrastructure management become shortly in a need to cover societal demands. Thanks to new tools like the Natural Capital Protocol, this exercise could be delivered in a harmonise way.
Abstract
As it happened with Stern Report, which made international community change their attitude related to climate change, TEEB (The Economics of Ecosystem Services and Biodiversity) [...]
- 20
- read
Energía Limpia para todos los Ciudadanos: ¿hacia dónde va Europa?
J. Bejerano

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El cambio climático es un hecho fuera de duda que requiere de una transición energética que avance hacia una economía descarbonizada en un escenario a medio y largo plazo con objetivos a 2030 y 2050. Con este objetivo, el pasado día 30 de noviembre vio la luz el esperado paquete legislativo de energía y clima de la Comisión Europea, bajo el título de “Energía Limpia para todos los Ciudadanos”. Iniciativa comunitaria que comprende varias propuestas de Directivas, Reglamentos y otros documentos que marcarán el rumbo de la política energética de la Unión en los próximos años. La redacción final de todas estas propuestas, en estos momentos en fase de análisis y debate en el Parlamento europeo, sin duda será la herramienta clave para cumplir con los objetivos marcados por la Unión Europea que emanan del Acuerdo de París de 2016. Una indudable apuesta política por el liderazgo de la Unión Europea en la transición hacia un sistema energético cada vez más respetuoso con el medioambiente, dando prioridad a la eficiencia, al desarrollo de renovables y al papel dinamizador del consumidor en el funcionamiento del mercado eléctrico. Un proceso que debe ser visto como un campo de oportunidad y progreso en la medida que afecta a multitud de sectores como el energético, transporte, industria, edificación, etc. y que exige de un análisis detallada de sus potenciales implicaciones económicas, sociales y medioambientales, con un especial atención para economías como la catalana como pretende el presente paper.
Abstract
El cambio climático es un hecho fuera de duda que requiere de una transición energética que avance hacia una economía descarbonizada en un escenario [...]
- 34
- 5/5
- read
Transició Energètica
A. Farran

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el que volem edificar Catalunya. Estem davant d’un canvi de paradigma on un model centralitzat, fòssil, nuclear i contaminant pot donar pas a un nou model distribuït, democràtic i 100% renovable. Al llarg de 100 anys hem edificat un model legal, fiscal, financer, cultural i territorial que ha fet possible el model fòssil, nuclear, oligopolístic i centralitzat. Avui, la discussió és si estem davant d’una transició energètica o d’una disrupció tecnològica. On hi ha consens és en Qui hi arribarà tard?: aquells que no siguin capaços d’entendre que la transició energètica no es pot fer sota els paràmetres legals, culturals, econòmics i territorials del S.XX. El Pacte Nacional per la Transició Energètica de Catalunya defineix el camí per transitar de l’economia del petroli a l’economia del Sol. Haurem de decidir si el volem agafar i això és una decisió estructural per un país. Per prendre aquesta decisió, és important que els catalans sapiguem que som molt rics en recurs solar i tremendament pobres en recursos petrolers, gasístics i nuclears però avui, malauradament, importem el 92% dels recursos energètics que consumim i, les fonts renovables no arriben al 8,2% de l’energia primària que emprem.
Abstract
La transició energètica ha de ser una política d’Estat, amb un pacte de país que defineixi i dissenyi el model energètic sobre el [...]
- 50
- 5/5
- read
Electricity market design for the future
D. robinson, M. Keay

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and propose a new market design. Electricity markets operating today were designed for the technical and economic conditions of the 1990's. These conditions have changed substantially, especially with increased penetration of intermittent renewables and the growing potential for distributed energy resources and consumer involvement. Today's markets are incompatible with these trends. They do not provide helpful signals for investment, operations, demand response, system optimisation. Nor do they offer an exit from continued subsidies for renewables. To address these problems, we need a new market design. This paper outlines a "two market" model, separating the "as available" market from the "on demand" market, both at the wholesale and retail level. The as available market applies to renewable energy. The on demand market is for flexible plants needed to meet peak demand and to back up intermittent renewables Each market will have its own price. The two market model emphasizes demand flexibility. It will enable consumers to choose what mix of energy they wish to purchase from the two markets; encourage them to shift their demand to the as available market (and to acquire storage and other load-shifting appliances); provide a market-basis for financing flexible plant; and offer an exit strategy for government subsidies to renewables and flexible plants.
Abstract
This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and propose a new market design. Electricity markets operating today were designed for the technical [...]
- 0
- 5/5
- read
Dels edificis d'energia nul·la als Ecodistrictes.
F. Bonvehí

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Congrés CEC 2018 Eix temàtic: 11 – El medi ambient en el present i el futur. Topic : Les energies renovables i l’habitatge. Títol : Dels edificis d’energia nul·la als Ecodistrictes. La resposta del sector de l’edificació als reptes plantejats per la mitigació del canvi climàtic i la descarbonització de l’economia ha estat molt contundent i encoratjadora en els plans conceptual i propositiu. Efectivament en pocs anys s’ha passat del concepte d’estalvi energètic al dels edificis capaços de generar més energia de la que consumeixen. La noció d’estalvi energètic cal matisar-la doncs no és un concepte del tot rigorós des del punt de vista físic. Es tracta més aviat d’expressar que si gastem menys en energia per les nostres activitats serem capaços de generar uns estalvis econòmics. El terme estalvi va associat sobretot a la disminució de les necessitats energètiques amb qualsevol finalitat, és a dir a la demanda. El procés per subministrar l’energia necessària a aquesta demanda serà més o menys eficient i ens determina l’energia final necessària en el lloc de consum. El tipus de transformació energètica per adaptar-se a les necessitats, sobretot la generació, així com la incidència del transport i la distribució determina les necessitats en energia primària i permet establir les balances energètiques d’energies primàries. Les classificacions energètiques són un aspecte metodològic cabdal de l’anàlisi energètica de qualsevol procés. En el cas dels edificis, els residencials també, cal distingir entre l’energia necessària per mantenir l’edifici en condicions de desenvolupar-hi una activitat per una banda, consistent en el condicionament tèrmic de l’edifici principalment, i l’energia de procés associada a aquesta activitat concreta. Bàsicament el consum dels electrodomèstics en el cas dels habitatges. Els conceptes d’edifici d’energia positiva, neta nul·la o quasi nul·la es refereixen al balanç energètic de l’edifici per mantenir-lo en condicions de fer-hi alguna activitat. Aconseguir un edifici d’energia neta nul·la és molt casos bastant dificultós doncs a les limitacions físiques del propi edifici sovint se’n hi afegeixen de regulatòries tant en la vessant edificatòria com en l’energètica. Per superar aquestes barreres cal plantejar-nos l’edificació a l’escala de barri, també anomenats Ecodistricts. Francesc Bonvehí Enginyer Industrial Barcelona, 27 de novembre de 2017
Abstract
Congrés CEC 2018 Eix temàtic: 11 – El medi ambient en el present i el futur. Topic : Les energies renovables i l’habitatge. Títol [...]
- 33
- read
Responsabilitat Social Competitiva
C. Rovira

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic, premiant a les firmes que són competitives en qualitat i en preu, però també en valors compartits pel conjunt de la societat. I és que per poder encaixar dins dels nous criteris del consumidor, cada vegada més les empreses tendeixen a transformar el seu producte fent-ho responsable i competitiu. Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a element diferencial, però sense perdre mai de vista la rendibilitat. Així, el producte o servei ha de generar valor social per si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a crear un món millor. Estem parlant d'empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. Trobem exemples de molts sectors: Veritas, Salgot, Cocunat, La casa de Carlota, Toms shoes (EEUU)… El sector privat, amb gairebé el 80% del PIB mundial, és el gran motor capaç de canviar el món mitjançant la creació de negocis sostenibles, rendibles i replicables en qualsevol lloc. L'empresa socialment competitiva és un actiu fonamental per construir un model econòmic sostenible i competitiu. ‘Responsabilitat social competitiva’ és el terme emprat per Cristian Rovira per denominar aquesta nova manera de fer negocis. Cristian Rovira, Vicepresident de Grupo SIFU Eix 3 – 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
Abstract
Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra [...]
- 30
- read
Les cooperatives i el futur
J. Perez Santamaria

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
III Congrés d’Economia i Empresa 3er eix temàtic: La musculatura del sistema empresarial català • Pimes i autònoms davant del futur Abstract previ Les cooperatives I el futur Parlar de cooperatives és parlar d’un model especial d’empresa. Són empreses que en principi tenen per objectiu la satisfacció de les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes a tots els seus socis. Hi ha una gran diversitat de necessitats, com hi ha una gran diversitat de models de empreses cooperatives. Ens interesarem especialment per les de producció o de treball. L’any 1995 tingué lloc a Manchester, un congrés mundial de l’ACI, organisme de comunicación i de col.laboració entre les cooperatives de tot el món i en aquest congrés es va fer una revisió dels principis bàsics de les cooperatives. Aquests principis són una guía per la creació de cooperatives, però també és una norma per que les cooperatives siguin viables. Els enumerarem, perquè com ja veurem són una part important d’aquest treball. Principis cooperatius: 1) Adhessió voluntària I oberta. 2) Gestió democràtica per part dels socis. 3) Participació econòmica dels socis. 4) Autonomia I independència. 5) Educació, formació I informació. 6) Cooperació entre cooperatives. 7) Preocupació per la comunitat. Tanmateix es van recollir I sintetitzar els anomenats valors cooperatius, que per nosaltres impliquen un conjunt de valors que composen el que podriem anomenar la “ética de la cooperació” i que poden ser considerats els principis ètics de l’acció cooperativa. Entre d’altres esmentarem: Ajuda mùtua, resposabilitat, democràcia, igualdat, equitat,solidaritat, honestedat, transparència, confiança,responsabilitat social i preocupació pels altres i d’altres. Els principis cooperatius abans esmentats, esdevenen el nostre instrument de fonamentació i una part básica dels arguments què utilitzarem. Parlarem de com la cooperació entre empreses les permet crèixer, cooperació que sovint s’implementa amb l’adhessió a una xarxa empresarial. Aquestes xarxes empresarials poden permetre servir a qualsevol client-sigui on sigui el lloc en que viu-perquè les empreses de la competencia també intenten satisfer aquestes mateixes necessitats. (universalització). Alhora i pels mateixos motius caldrà satisfer les necessitats concretes de qualsevol client. (flexibilitat). Aquesta combinació de l’universalització i la flexibilitat ve imposada per la globalització. Quan les empreses són cooperatives, es generen entre les empreses de la xarxa una sèrie d’actituds o factors com són la confiança, el compromís, la comunicació, la coordinació, el grau de participació i el grau de satisfacció de les necessitats dels integrants de la xarxa. Aquests factors están vinculats per si mateixos a diferents valors i/o principis cooperatius, però alhora són una font de generació de Capital social, que esdevé generador entre d’altres, de capacitat d’absorció i per tant d’innovació, convertint les empreses cooperatives en empreses innovadores i per tant en empreses amb avantatge competitiu en el mercat. Sovint, aquesta capacitat d’evolucionar de les empreses cooperatives que treballen en xarxa, ve possibilitada per l’existència d’una empresa nucli que coordina les activitats de totes les empreses de la xarxa, com és el cas de la Corporación Mondragón i/o el de un potent grupd’empreses cooperatives sorgides a Cleveland. Encara és fa més important aquest efecte expansiu si està vinculat a les TIC (digitalització). En aquestes condicions les empreses cooperatives podrien convertir-se en empreses capdavanteres del mercat sense perdre en cap moment el carácter d’empreses vinculades al territori i a les seves comunitats perquè això vindria assegurat pel compliment dels principis i valors cooperatius, convertint la gestió del coneixement en una potent eina de la seva activitat. La digitalització i el carácter d’empreses cooperatives i per tant d’empreses que apliquen els principis cooperatius en la seva acció permet un tractament de la realitat que, a mès d’equitatiu també esdevé eficient. Però no hem parlat encara del futur. El futur és el canvi climàtic i la millor forma d’enfrontar les seves conseqüències negatives des del àmbit productiu, es fer-ho des d’una empresa cooperativa, perquè l’aplicació dels principis i valors cooperatius es un instrument molt potent, per tal d’aconseguir en la petita part que els correspón, la paliació dels efectes que aquest canvi climàtic pot comportar per la supervivència humana. Una part important d’aquest treball és establir les vinculacions molt precises entre principis i/o valors cooperatius i les diferents realitats (creixement empresarial, empresa innovadora, empresa de coneixement i empresa fortament vinculada al territori) als què abans ens hem referit. Una altra qüestió important és la potent influència de la cultura empresarial democrática, en un marc general d’activitat empresarial, més encara si està vinculada a un context de crisi existencial, com la que el canvi climàtic pot generar. Declaració. Aquest treball tot i que no està acabat encara, es basarà en les idees aquí exposades i no té cap compromís de publicació ni ho será abans d’aquest congrés.
Abstract
III Congrés d’Economia i Empresa 3er eix temàtic: La musculatura del sistema empresarial català • Pimes i autònoms davant [...]
- 23
- 4/5
- read
Acords Voluntaris
S. Samitier

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Des de fa ja molt de temps, potser de forma una mica consubstancial a les polítiques en matèria de medi ambient, un dels instruments que s’ha utilitzat ha estat el dels acords voluntaris. Aquests acords, que poden presentar una gran variabilitat pel que fa al seu abast i la seva naturalesa jurídic-administrativa, tenen un denominador comú: són un pacte o compromís entre l’administració i una organització privada, normalment una empresa, per assolir un nivell d’exigència superior al que estableix la normativa. Al llarg d’aquest article es farà un repàs de les formes més àmpliament utilitzades per definir aquesta Acords i de fins a quin punt han sigut efectius.
Abstract
Des de fa ja molt de temps, potser de forma una mica consubstancial a les polítiques en matèria de medi ambient, un dels instruments que s’ha utilitzat [...]
- 22
- read
Economia blava: la necessitat d’un nou model de governança
I. PIEDRA MAÑES

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius menys explotats en la seva globalitat com són els mars i els oceans. Aquesta situació està generant un augment de les pressions i externalitats no només sobre els recursos marítims sinó també sobre el desenvolupament de l’economia blava. Situació que es veu agreujada pel volum de pressió que reben en funció del nombre d’estats que banyen aquests mars; en el cas del Mediterrani aquesta pressió és especialment important donat que el banyen 43 estats diferents. Després d’un llarg procés de reflexió que es va concretar en diferents comunicacions per part de la UE, finalment es va adoptar el 2012, la Declaració de Limassol que té com a objectiu fomentar l’economia blava com a un factor de creixement, sostenible i integrador a través de l’augment de la innovació, la millora del coneixement del sector marítim, la seguretat i la vigilància així com de la millora de l’ordenació territorial marítima i de la governança. No obstant, fins ara, la planificació marítima s’ha basat en la aplicació de mecanismes preexistents de planificació territorial sense incorporar elements diplomàtics que es podrien definir com a “bona governança dels mars”. S’ha de tenir en compte que a diferència de la planificació espacial terrestre la planificació espacial marítima no és competència exclusiva d’un únic poder polític sinó que és compartit entre diferents estats. En conseqüència, qualsevol activitat econòmica comporta un important treball de cooperació i diplomàcia. Donat aquest context, no es pot continuar ignorant la necessitat d’establir un model de governança que permeti l’equilibri entre el desenvolupament econòmic del sector i la sostenibilitat dels recursos marítims, que promogui les sinergies existents i que redueixi les interferències entre les activitats marítimes. Quins són, doncs, els elements clau que ha d’incorporar la planificació territorial marítima per a garantir no només el creixement sostenible sinó també la cooperació entre estats i amb els stakeholders? Aquest elements son fruit d’un reflexió al llarg text, proposant diferents línies de treball que hauria d’incloure la nova declaració per al desenvolupament d’una política marítima integrada. També es planteja i aborda quins són els principals reptes que ha afrontar el desenvolupament sostenible de l’economia blava al Mediterrani.
Abstract
La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius [...]
- 33
- read
El tránsito del modelo de Europa. Catalunya como partícipe
S. Niño-Becerra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Hace unos años oía a una señora de la alta sociedad vasca una frase que en su momento me impactó, que luego medité y que, casualidades de la vida, se adapta como un guante a su mano a la situación que hoy está viviendo Catalunya. La frase estaba referida a la posición que debe adoptar la madre del hijo en un matrimonio para garantizar la paz. La frase decía que ‘la suegra debe tener la boca cerrada y la cartera abierta’. Eso es lo que sucede con Catalunya. Catalunya debe aportar, debe pagar, debe ser solidaria, debe estar callada tras recibir lo que recibe aunque sea una cantidad que le haga quedar en una situación peor, tras recibir, de lo que quedan otras regiones que no aportan después de recibir. Habitualmente se sitúa en 1714 el año en que comienzan los agravios, injerencias y ninguneos a Catalunya por parte del Estado, agravios, ingerencias y ninguneos que crecieron durante el franquismo; pero no, el camino de Catalunya se torció mucho antes, exactamente el 26 de Marzo de 1244, el día en que se firmó el Tratado de Almizra. Errores muchísimos, incontables, como no aceptar la oferta del Presidente del Gobierno Adolfo Suárez que hubiera permitido a Catalunya disponer de un sistema financiero y fiscal verdaderamente autónomo como el de Euskadi. Como no haber hecho más insistencia en las reivindicaciones económicas cuando hubo posibilidad de haberlo hecho, caso del Pacto del Majestic. Desde hace siglos existe un no entendimiento entre Catalunya y España, un no entendimiento que en estos últimos meses se ha disparado. Al igual que existe un no entendimiento entre diversas regiones de Europa y los Estados en los que estas se integran. Hasta ahora la situación ha sido de statu quo, pero en Europa se está operando una transformación. Por un lado el concepto de Estado se halla en declive, por otro, las zonas generadoras, con expectativas, las regiones con verdaderas posibilidades apuntan a más por lo que necesitan más libertad de movimientos. En realidad nos hallamos en un tránsito de modelo de Europa. En un tránsito económico, social, geopolítico. E imparable, como el que se dio a finales del siglo XVIII.
Abstract
Hace unos años oía a una señora de la alta sociedad vasca una frase que en su momento me impactó, que luego medité y que, casualidades de [...]
- 83
- 5/5
- read
Universitats emprenedores al segle 21. Estratègies, incentius i polítiques de finançament que permetin integrar els processos d’innovació oberta i col·laborativa amb l’ecosistema local i global.
E. Real

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El concepte d’universitat emprenedora és essencial per integrar els reptes que planteja el nou paradigma de la ciència i la innovació obertes a les institucions acadèmiques i de recerca. En un context en el que hem passat de la producció basada en recursos a la economia del coneixement, la producció d’aquest coneixement i d’innovacions tecnològiques es converteix en una força productiva molt important. No obstant, en un context globalitzat com l’actual, les universitats no poden seguir treballant de manera aïllada sinó com a parts essencials d’una xarxa complexa que integra altres actors de l’ecosistema com centres de recerca i tecnològics, empreses, inversors, governs i la societat en general. Cal definir polítiques a diferents nivells i estratègies d’incentius que permetin una transformació del sistema universitari clàssic a un sistema obert, innovador i capaç d’integrar la emprenedoria com una de les missions fonamentals, a més de les missions bàsiques de l'educació superior i la recerca; i com a conseqüència contribuir al creixement econòmic i social del país d'acord amb el recentment publicat Llibre Blanc de la Comissió Europea sobre el futur d'Europa. Per reflexionar sobre tots aquests aspectes, el passat mes de setembre, a la UPC, es va fer un seminari amb una cinquantena d’experts i professionals internacionals representants d’oficines de transferència de tecnologia, administradors universitaris, acceleradors universitaris,membres de KICs, EIT, representants dels governs espanyol i catalana, representant de PIMEC, empreses privades i acceleradors privats, així com del JRC i de la Comissió Europea. Aquesta iniciativa va ser organitzada conjuntament amb el RISE - Grup d'experts d'alt nivell assessor de Carlos Moedas, comissari europeu de Recerca, Innovació i Ciència La trobada va començar amb un debat general sobre "Universitats emprenedores i nous espais d'innovació oberta" i després es va dividir als assistents en cinc grups per debatre sobre diferents aspectes dels ecosistemes universitaris, dels estímuls de l'esperit emprenedor, la innovació i la creativitat al segle XXI. En aquest article es presenten les conclusions més rellevants d’aquesta jornada i inclou reflexions sobre el que significa ser una universitat del segle XXI, i el que serà necessari implementar per aconseguir aquesta transformació en termes de política pública, implicació de la indústria i relacions amb els disruptors - innovadors i emprenedors.
Abstract
El concepte d’universitat emprenedora és essencial per integrar els reptes que planteja el nou paradigma de la ciència i la innovació obertes a [...]
- 28
- 3/5
- read
Managerial roles in new technology-based firms (NTBFs): preventing from a ‘technology bias’
A. Olive-Tomas

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
New technology-based firms (NTBFs) are usually created by entrepreneurs with a technical or scientific background. They are highly skilled at a given technology but may not have business experience, while these firms need a balance of technical and managerial skills in order to succeed. The problem is exacerbated because most technology entrepreneurs focus on perfecting their technology at the expense of neglecting the market and customers’ preferences. They often have a ‘technology push’ view of innovation. There is abundant literature about start-up knowledge and the managerial skills that entrepreneurs need to deploy. Business education, prior managerial experience, prior start-up experience, and social capital are considered sources or drivers of these managerial skills. But little attention is paid to the influence of managers in the ‘technology push’ view of innovation in NTBFs. This research is devoted to explore this gap. The case study was chosen as the research methodology. Three Spanish NTBFs from the health provision, the drug delivery, and the ceramic hard coatings industries were studied. As a conclusion, the main role of managers in NTBFs consists of ensuring a market orientation, halting exploration, ensuring the accomplishment of functions and the possession skills, ensuring investors’ understanding of the firm’s business model, and partnering with experts.
Abstract
New technology-based firms (NTBFs) are usually created by entrepreneurs with a technical or scientific background. They are highly skilled at a given technology but may not [...]
- 31
- 5/5
- read
Wage income Inequality in second-rank cities in Catalonia
R. Sánchez, J. Martori, R. Piqué

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Concerns about inequality have increased exponentially. First evidence came from wage inequality in Anglo-Saxon countries in the 80’s decade. Cities are the stage of inequality, where it develops in social unrest and political struggle. Large cities have been the main focus of research about urban inequality. Lack of appropriate data has prevented the study of the issue in Catalonian cities. We have developed a method to circumvent this lack, using data from Census and from Wage Structure Survey. This paper presents a study of wage income inequality in the second rank cities of Catalonia. We analyze the main determinants of wage income inequality for two cross-section of data (2001-2011).
Abstract
Concerns about inequality have increased exponentially. First evidence came from wage inequality in Anglo-Saxon countries in the 80’s decade. Cities are the stage of [...]
- 32
- read
Increasing public childcare coverage in Catalonia: an effective solution to reduce the socio-economic participation gap?
M. Borrell Porta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
This paper attempts to shed light on the redistributive effect of childcare policies in Catalonia. To this purpose, it examines the impact of a 2004 law aimed at increasing public childcare coverage for under three years-old in Catalonia on the participation in formal childcare for families from different socio-economic backgrounds. The policy is in line with the idea that high quality early childcare is more effective in reducing early life disadvantages than interventions in late childhood and adulthood. Nevertheless, several authors have warned that childcare policies may suffer from the so-called Matthew effect; i.e take-up rates of subsidised childcare are higher for high income groups than low income groups. This is especially the case when female labour force participation is highly stratified, coverage is low and working parents are prioritized in the access to public childcare; three conditions that, with some nuances, were present in the Catalan case prior to the reform. The paper exploits the uneven increase in public coverage across districts (comarques, in Catalan) to analyse its impact on the socio-economic participation gap. Given that the goal of the policy was not to attain full coverage but rather to reach EU recommendations of 30% coverage, it might be that the main beneficiaries of the increase in public coverage are middle-income classes who due to the lack of supply were previously relying on informal or private childcare. The paper uses Panell de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD) database from Bofill Foundation, which has individual and household panel data of 5,785 individuals followed from 2001 until 2012. The dataset includes all necessary socio-economic information and, under the Secure Access Agreement, the household district (comarques) and municipality. The paper uses district fixed effects to alleviate endogeneity concerns. Yearly and district data on childcare coverage is taken from the Catalan Education department and Idescat.
Abstract
This paper attempts to shed light on the redistributive effect of childcare policies in Catalonia. To this purpose, it examines the impact of a 2004 law aimed at increasing [...]
- 40
- read
El sistema de pensions en el context de l'estat del benestar
G. Souto, . cio.patxot@ub.edu

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’envelliment de la població, un fenomen global però que afecta de manera especialment profunda als països del Sud d’Europa, suposa un gran repte en el futur pròxim. Els països no poden ignorar la necessitat d’afrontar canvis, tan profunds com a necessaris, a la seva organització econòmica i social. Sense dubte, l’anomenat “Estat del Benestar” és al capdavant d’aquestes institucions que cal reformar per adaptar-se a la nova realitat social. De manera recurrent, són els sistemes de pensions els que centren bona part del debat, ja que a la majoria de països suposen la part més important de despesa social i són especialment sensibles a l’estructura d’edat de la població. En aquest treball revisem i fem una anàlisi comparativa dels sistemes de pensions als diferents països europeus, així com de les principals reformes s’han portat a terme en busca de la seva sostenibilitat financera. A continuació aprofundim en el cas del sistema espanyol, analitzant amb detall les seves característiques intentant identificar les seves febleses per, posteriorment, poder proposar reformes. Finalment, anem un pas més enllà i justifiquem que la consideració aïllada del sistema de pensions no permet afrontar adequadament els profunds canvis socials ens els quals estem immersos. Així per exemple, la greu crisi econòmica dels últims anys ha provocat que la taxa de pobresa del infants i la població més jove s’hagi disparat fins assolir nivells mai vistos i col·locant-nos a les pitjors posicions a nivell europeu, i fen palesa l’absència de polítiques socials per protegir el benestar dels nostres joves. L’Estat del Benestar ha de reformar-se per convertir-se en una eina integral que garanteixi el benestar de tots els que ho necessitin i en la mesura que ho necessitin, oferint de forma sostenible un nivell adequat i equitatiu de prestacions.
Abstract
L’envelliment de la població, un fenomen global però que afecta de manera especialment profunda als països del Sud d’Europa, suposa un gran [...]
- 47
- 4/5
- read
Estado del Bienestar y Redistribución de la Renta: Un análisis empirico desagregado
A. Manresa, S. Calonge

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En nuestro país, existe un consenso social y político sobre la importancia del Estado del Bienestar, EB, para el mantenimiento de la cohesión social. Gracias a nuestro EB, las consecuencias socioeconómicas de la persistente crisis reciente, no ha resultado más dramática para los ciudadanos. Algunos argumentan que debemos ampliar nuestro sistema de protección social, aunque también se alzan voces que cuestionan una ampliación de la cobertura social sin una reforma que garantice la viabilidad económica de todo el sistema. Existen dos aspectos básicos en relación a las políticas del bienestar. Por un lado, la cuantificación presupuestaria necesaria para mantener o ampliar el actual “status quo”. Por otra parte, también es relevante el análisis de la distribución entre los distintos agentes económicos de los costes fiscales y de los beneficios sociales que suponen dichas políticas. Ambos aspectos representan las dos caras de una misma moneda. Nosotros estamos interesados en el segundo aspecto, donde se plantea problemas de desigualdad y redistribución de la renta que generan las políticas del sector público ligadas a nuestro EB. El objetivo de nuestra investigación se centra en analizar los efectos redistributivos que ejercen las políticas de gasto social - y su financiación mediante los impuestos que soportan los agentes económicos – sobre la distribución de la renta en España. Queremos identificar, siguiendo a Calonge y Manresa (1997) el efecto redistributivo global neto, sobre la renta familiar, de las prestaciones en efectivo (pensiones contributivos, no contributivas y seguro de desempleo), y las prestaciones en especie (educación, sanidad y otros beneficios sociales), teniendo en cuenta que estas prestaciones (gasto social) son financiadas mediante los impuestos y cotizaciones que pagan los propios hogares beneficiarios. Nuestro objetivo es establecer un balance neto entre quienes se benefician y quienes financian nuestro Estado del Bienestar.
Abstract
En nuestro país, existe un consenso social y político sobre la importancia del Estado del Bienestar, EB, para el mantenimiento de la cohesión [...]
- 153
- read
Ajuts a l’Habitatge per a les persones necessitades: una revisió sistemàtica
L. Kirchner, F. Todeschini

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, acompanyada d’una reducció dels ingressos familiars, d’una tendència a l’alça dels preus de l’habitatge des de l’any 2014 i de la reducció dels pressupostos públics destinats en habitatge, han fet més difícil accedir a un habitatge com així també mantenir-lo, en especial per els col·lectius més vulnerables. Com a conseqüència de tot això, s’ha incrementat la exclusió residencial i social a la ciutat de Barcelona , i la inseguretat habitacional. En aquest context, les polítiques d’habitatge juguen un paper important per l’Estat de Benestar per contrarestar els efectes d’aquests fenòmens. En aquest estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, primerament explorem quins tipus d’ajuts i polítiques d’habitatge existeixen a Barcelona i quines problemàtiques intenten adreçar. Seguidament, duem a terme una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques d’habitatge. En concret ens centrem en ajuts econòmics a les persones, mesures fiscals, habitatge social, polítiques de rehabilitació i eficiència energètica i intervencions complementàries (assessorament, mediació, etc.). L’objectiu és trobar evidència sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques per mitigar la reducció de l’exclusió residencial i l’exclusió social amb la finalitat d’aportar informació basada en l’evidència que permeti millorar la presa de decisions sobre polítiques d’habitatge.
Abstract
En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, [...]
- 21
- read
Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya
V. Ortún

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Eix temàtic 7 Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya Resum de ponència proposada: Una revisió sobre els aspectes disfuncionals de la modalitat de l’EB a Catalunya/Espanya i un original que aporti dades i resultats sobre l’eficiència en la provisió dels serveis en espècie de l’EB (tots dos molt possiblement amb coautors). Vicente Ortún, vicente.ortun@upf.edu, 3 d’octubre 2017 L’EB, una conquesta de la humanitat, ha mostrat en alguns països la seva compatibilitat amb l’eficiència dinàmica. No hi ha cap contradicció entre augment de la productivitat i competitivitat de les empreses d’un país i la consolidació del seu EB; són els trets específics de cada EB els que importen (Sapir, 2006:369-90). En el cas de Catalunya/Espanya s’ha d’analitzar quins son els trets específics del seu EB que no afavoreixen ni la eficiència ni l’equitat, com s’haurien de corregir, i com es pot orientar l’EB al workfare (López-Casasnovas i Albasanz, 2014: 34-7). L’efectivitat de les polítiques publiques es clau per al sosteniment de l’EB, ja que només amb prestacions resolutives s’aconsegueix desitjabilitat (vots) per part dels ciutadans. Racionalitat tècnica i legitimitat social requereixen d'un bon govern. Una producció pública elevada dels serveis en espècie de l’EB planteja la pregunta de l’eficiència relativa de cadascú dels proveïdors i la de les condicions regulatòries que han de permetre millorar l’impacte en el benestar. Per a estudiar aquesta concreció, com a mínim a sanitat i tal vegada a sanitat i educació, s’elaborarà un article original –destinat a revista amb revisió per col·legues. López Casasnovas G, Albasanz G. Del welfare al workfare. El context de les polítiques de benestar. Revista Econòmica de Catalunya. 2014, 69: 34-9. Sapir A. Globalization and the reform of European social models. Journal of Common Market Studies. 2006;44(2):369-90.
Abstract
Eix temàtic 7 Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya Resum de ponència proposada: Una revisió sobre els aspectes disfuncionals de [...]
- 55
- read
Hegemonia dels serveis i economia urbana
E. Llarch

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat L’economia de les ciutats es basa en els serveis Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització) Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats
Abstract
L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la [...]
- 31
- 3/5
- read
La política de clústers com a eina de reforçament de la competitivitat a Catalunya
A. Pezzi, J. Estévez

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de la economia son presents des de fa moltes dècades en la gran majoria dels països i més en aquells que, com Catalunya, compten amb teixit productiu heterogeni i amb una gran tradició manufacturera. Més recent es la seva utilització per a dissenyar i implementar polítiques de reforçament de la competitivitat centrades en el canvi estratègic actuant en dos àmbits principals: la definició dels reptes i de les diferents opcions estratègiques d’un determinat negoci i la millora de l’entorn de competitiu ideal pel desenvolupament d’una determinada estratègia. Catalunya te una trajectòria de més de 25 anys en la aplicació de les polítiques de clúster i es un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció i han anant evolucionant i sofisticant ‘se. El treball vol presentar i analitzar els moments més significatiu d’aquesta evolució i els principals elements que caracteritzen la política de clústers en la actualitat. Finalment es farà referencia al context internacional, i especialment europeu, d’aplicació d’aquestes polítiques en els anys més recents analitzant el principals reptes i tendències d’aquest política de cara al futur
Abstract
Els clústers com a fenomen espontani de la economia son presents des de fa moltes dècades en la gran majoria dels països i més en aquells que, com [...]
- 33
- 5/5
- read
Els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges: una revisió sistemàtica
M. Ferré, M. Alegre

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En les darreres dècades l’ús de tecnologies de la informació i comunicació s’ha expandit en l’àmbit de l’ensenyament. D’entre les seves aplicacions, destaquen pràctiques que busquen introduir elements d’automatització en el procés d’ensenyament, amb l’objectiu de satisfer i adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. Tanmateix, el que sabem sobre l’ús i els efectes d’aquestes tècniques en relació als sistemes més tradicionals, és encara poc. En el present estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya, realitzem una revisió sistemàtica sobre una tipologia d’intervenció d’automatització de l’ensenyament: els sistemes de tutoria intel·ligent (Intelligent Tutoring Systems). Aquests, són programes informàtics que modelen els estats psicològics dels estudiants per proveir instruccions individualitzades (Ma et al, 2014), ja sigui presentant informació per ser apresa, plantejant preguntes, assignant tasques, proveint feedback o pistes, responent preguntes plantejades per l’estudiant o oferint instruccions per provocar canvis cognitius, motivacionals o metacognitius. Aquesta revisió permet conèixer quins són els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges dels estudiants, analitza quins factors poden explicar aquests efectes i valora l’estat i la qualitat de l’evidència disponible.
Abstract
En les darreres dècades l’ús de tecnologies de la informació i comunicació s’ha expandit en l’àmbit de l’ensenyament. [...]
- 16
- read
Les competències directives a les administracions públiques catalanes
M. Farré, J. Sanz, E. Pla, T. Fernández, M. Balaguer

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi del seu nivell actual a l’administració pública catalana, identificant àrees competencials a prioritzar així com apuntant estratègies per la seva millora. L’estudi ha comptat amb una enquesta, que han respost 312 persones directives públiques, en que se’ls ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les competències i habilitats directives identificades en el diccionari esmentat. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 10 entrevistes en profunditat a persones directives públiques de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica i adaptada a les necessitats de les persones directives.
Abstract
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi [...]
- 42
- read
Progreso de las medidas encaminadas a la creación de un Mercado Único de Capitales Europeo
M. Barrera

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Con la puesta en marcha de los tres pilares básicos de la Unión Bancaria Europeas, el Mecanismo Único de Supervisión (MUS), el Mecanismo Único de Resolución (MUR) y un Sistema común de garantía de depósitos se dotaba a la UE de un mecanismo para solventar las futuras crisis financieras sin que éstas ocasionaran un coste real para el contribuyente y para la economía real. Pero en la UE no sólo se desarrollan unos instrumentos para luchar contra las crisis financieras sino que también se pretende adoptar medidas que redunden en una mayor eficacia y eficiencia del mercado financiero, también es motivo de preocupación la excesiva dependencia de la financiación de la economía y del ahorro de las familias del sector bancario. Al contrario que en los EEUU, prácticamente una cuarta parte descansa en la intermediación bancaria, lo que hace a la economía europea extraordinariamente sensible a crisis económicas derivadas de crisis financieras. La solución pasaría por una progresiva desbancarización de la UE y su progresiva sustitución por los mercados de valores, es en este sentido donde se analizará el papel de la nueva directiva MiFID II que toca elementos sustantivos como la regulación de los mercados OTC, el control de las plataformas de negociación surgidas al calor de la liberalización de los mercados financieros y la eclosión de la contratación de alta frecuencia (HTF). Se analizará la situación actual del mercado de capitales europeo, su nivel de integración y el nivel de cumplimiento de los objetivos marcados por la Comisión Juncker.
Abstract
Con la puesta en marcha de los tres pilares básicos de la Unión Bancaria Europeas, el Mecanismo Único de Supervisión (MUS), el Mecanismo Único [...]
- 31
- read
La futura legislació europea d`insolvències. El seu impacte nacional. Com afectarà als economistes. Aparició de noves oportunitats per a la professió.
X. Domènech

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L`importància de la legislació sobre insolvències a Europa és creixent. La creació del mercat de capitals únic obliga a procurar una homogenització de les legislacions locals en aquest àmbit, per a que les economies europees guanyin en seguretat jurídica i tinguin capacitat de competir a nivell mundial. La pressió dels operadors financers exigirà una major capacitat i professionalitat dels intervinents en la resolució eficient de les situacions d`insolvència. Als economistes s`ens obre de manera clara un camp d`expansió d`activitat, consolidant-nos com a peça clau en aquests conflictes
Abstract
L`importància de la legislació sobre insolvències a Europa és creixent. La creació del mercat de capitals únic obliga a procurar [...]
- 49
- read
Drivers of eco-innovations in Catalonian firms
E. Jové, A. Segarra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Innovations which reduce the environmental impact of production and consumption have been argued in the literature to play a relevant role in the path towards more competitive and environmentally sustainable societies. Identifying the main factors that activate and hinder firms’ decisions to eco-innovate in specific regions and in differentiated sectors can help policy-makers to implement suitable instruments to stimulate these determinants or to overcome these barriers. Over the past decade, many empirical papers have devoted attention on the drivers of eco-innovation at country level (Del Río et al., 2011; Díaz-García et al., 2015; Ghisetti et al., 2015; Hojnik and Ruzzier, 2015; Horbach, 2016, 2008), however, regional and sectoral analysis are still scarce (Del Río et al., 2016). Hence, the main purpose of this study is to analyse the drivers influencing the adoption of an eco-innovation in Catalonian firms. Catalonia is an interesting case to study for various reasons. Firstly, the region of Catalonia has the environment as a strategic priority and stands out by its pioneering role in the creation of an environmental quality label, or clean eco-label. Secondly, although many actions have been undertaken to promote innovation in the environment and the efficient use of energy resources between enterprises, the adoption rate is surprisingly unfavourable. For this reason, this article carries out an empirical analysis to offer useful proposals to design better environmental innovation policies. Furthermore, to overcome at least some of the limitations of earlier studies, which have used mainly cross-sectional databases, the empirical analysis carried out in this paper is based on the Technological Innovation Panel (PITEC), a panel data that incorporate an extensive sample of Catalonian firms that covers the period 2008—2015. Hence, this study would provide novel results related to the temporal dimension in the literature on eco-innovation orientation.
Abstract
Innovations which reduce the environmental impact of production and consumption have been argued in the literature to play a relevant role in the path towards more competitive [...]
- 40
- read
Infraestructura viària, inversió privada i PIB per càpita
A. Matas, J. Raymond, A. Ruiz

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Aquest treball estima l’impacte que una millora en la xarxa viària té en la inversió en béns d’equipament, distingint segons el nivell de PIB per càpita de cada territori. S’utilitzen dades agregades per 48 províncies observades entre 1977 i 2008. Els resultats mostren que una millora en la infraestructures té un impacte positiu en el creixement econòmic d’un territori que és tan més alt com més alt és el seu nivell de renda. Així mateix, es proposa un sistema d’equacions que permet aproximar l’impacte a llarg termini d’una infraestructura en el PIB. En relació amb aquest últim punt es presenta evidencia per Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Abstract
Aquest treball estima l’impacte que una millora en la xarxa viària té en la inversió en béns d’equipament, distingint segons el nivell [...]
- 24
- read
Iberian Railway Transition
S. Montero

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
TRANSICIÓ FERROVIÀRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Aquest treball es la primera part d’un altre més ampli que es dirà “nova ordenació ferroviària de la Península Iberica”. Els objectius i la manera de fer la transició cap el futur del Ferrocarril Ibèric seran: Obtenir la capacitat i qualitat mitjana dels ferrocarrils europeus Aconseguir la inter operatibilitat amb la xarxa europea. Usar els mateixos estàndards que Europa (ample via, tensió i controls) Fer la transició des dels Pirineus al Sud en forma de taca d’ oli. L’ ordenació ferroviària Ibèrica es complexa, però no tant com ho sembla. La adaptació d’ample de via es fàcil dons ja disposa en la majoria de les línies amb travesses multivalents. La tensió de les catenàries i els sistemes de control, també s’ha de fer a Europa, cosa que pot facilitar plans de finançament europeu. El gran problema ibèric serà la planificació logística de limitar les interrupcions de servei al mínim possible. I això serà manifest als nusos importants, el primer dels quals serà l’ àrea metropolitana de Barcelona. Sorprenentment, l’oportunitat es que l’ AMB, necessita una gran remodelació per augmentar capacitat. La clau serà fer-ho tot junt per tal de reduir les restriccions de servei de les cinc accions al emprendre-les juntes. Amb una única interrupció de servei ben planificada, s’assoliran, en el tram corresponent, cinc objectius: permeabilitzar el nus de Barcelona, augmentar la capacitat del sistema, canviar l’ample de via, canviar la tensió de les catenàries i adoptar els controls europeus. La conclusió del necessari canvi del sistema ferroviari, espanyol i català, es clara: no es tan un problema d’inversió sinó de bon govern. Serà necessari: pensar, prevenir, projectar, coordinar, construir, gestionar i dirigir. Les quatre primeres coses no costen diners. Quants més esforços, temps i diners s’esmerçin en el primer grup, més ràpid i econòmic sortirà la transició. Introducció a la 1ª Part. Transició ferroviària de la zona Nord-Est. A 1859 Barcelona era tan densa, insana i tancada que s’ofegava. Va ser Ildefons Cerdà, qui enfrontant-se als especuladors locals, va ordenar el seu urbanisme. A 1974, en situació semblant, Albert Serratosa i Joan A. Solans van promoure el Pla Metropolita que preservà sol públic per construir la Barcelona del 92(1). Ara, a 2017, tornem a tenir una ciutat densa, insana i ofegada. Els catalans esperen als líders capaços de planificar la mobilitat dels semicercles al voltant de Barcelona amb suficient qualitat per participar a la competició mundial de “pols econòmics de primer rang” que lluiten per atreure intel·ligència, capital i seus. L’ estudi que segueix fa el diagnòstic de la mobilitat, la compara amb altres àrees, preveu l’ evolució i estableix l’ estratègia per encarar el futur. Conclou que la prioritat econòmica catalana es assegurar l’ accessibilitat dels ciutadans per l’interior del territori, i des del territori, als altres pols econòmics. Per aconseguir-ho, s’ha de consolidar una xarxa multi modal de transports ordenada i eficaç, amb un subsistema ferroviari de Rodalies que sigui: capaç; atapeït; isòcron; robust; inclusiu; Inter operatiu; travessi el “tap” barcelonès; satisfaci als viatgers; i, s’adapti als estàndards de xarxa europeus. Això requereix un ampli consens social per impulsar una llarga i gradual execució. El camí serà: políticament difícil, econòmicament onerós, tècnicament complicat i territorialment conflictiu. Però no te alternativa. D’aquest atzucac, que es vital per el comú, solament se’n sortirà amb un fort impuls social. El treball està dividit en quatre parts: Llenguatge, o idees bàsiques per entendre el sistema ferroviari. Diagnosi de la demanda ,febleses i oportunitats de la mobilitat de l’ AMB. Propostes de projectes ferroviaris amb horitzó a llarg termini. Mesures i recomanacions administratives pel sistema ferroviari (Metro, Tram, Rodalies, Regionals, Alta Velocitat) Las bases teòriques de la proposta, son una extensió de les idees del llibre “Ferrocarril: el medio de transporte del Siglo XXI”(2). Està en confecció per part dels mateixos autors, un estudi similar al present, però reduït al sistema ferroviari de Mercaderies. Santiago Montero i Homs. Josep Mª Sisó Ricard Vendrell Carles Viader.
Abstract
TRANSICIÓ FERROVIÀRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Aquest treball es la primera part d’un altre més ampli que es [...]
- 39
- read
El credit management; un nou camp de treball de l’economista
P. Brachfield

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Són moltes les empreses que sota una visió simplista consideren que la funció primordial que han de desenvolupar és vendre el màxim possible. Per a aquestes empreses l’única cosa important és aconseguir facturar molt i mentre que les vendes vagin bé, l’empresa va bé. Aquestes empreses s’obliden d’una qüestió primordial: el cobrament de les vendes. La venda que no es cobra en lloc d’aportar un marge comercial provoca una pèrdua pel total del cost del producte venut i provoca el lucre cessant del benefici esperat. Amb certa freqüència passa que empreses que han assolit un notable èxit en l’àrea de màrqueting i han aconseguit un bon nivell de vendes presenten suspensió de pagaments o han de cessar en les seves activitats empresarials. L’explicació a aquest inesperat fracàs empresarial està en què aquestes empreses han descuidat el crèdit atorgat als clients i el cobrament de les seves vendes. Aquesta circumstància els ha provocat seriosos problemes de liquiditat, crisi de tresoreria, problemes per finançar el seu realitzable i finalment una situació d’insolvència transitòria. Cal no oblidar que un dels factors clau per a la bona marxa de les empreses és la capacitat que tenen de generar tresoreria, i aquesta capacitat és directament proporcional a l’eficàcia de les companyies en la gestió del realitzable. Les empreses proveïdores han de conscienciar-se que quan atorguen ajornaments de pagament als seus compradors, encara que siguin d’un sol dia, estan actuant com banquers, ja que estan concedint l’equivalent a un préstec financer als seus clients. Un préstec que, contràriament als crèdits bancaris, no és remunerat ja que el tipus d’interès que aplica el proveïdor és del 0%; al propi temps és un crèdit que a la majoria de les ocasions no està garantit, de manera que el creditor sempre correrà amb el risc de no cobrar mai. Raó per la qual, la concessió de crèdits a clients s’ha de fer sota uns procediments que avaluïn la solvència i capacitat de pagament dels deutors de manera que s’està protegint una important inversió que ha de proporcionar una apropiada rendibilitat. Les empreses posen en joc la seva rendibilitat -quan no la seva pròpia supervivència- en la correcta gestió dels seus comptes per cobrar i han d’adoptar com a decisió estratègica obtenir el màxim rendiment de les seves inversions en clients. Així mateix, les empreses han de canviar l’enfocament tradicional basat en una mentalitat excessivament comptable del crèdit a clients, que contempla les masses patrimonials formades pels drets de cobrament com un patrimoni de l’empresa que es realitza per si sol. Els directius de les empreses han de ser conscients que una visió excessivament comptable de l’administració d’empreses, centrada únicament en controlar les partides del deure i de l’haver i les masses patrimonials de l’actiu i del passiu, no permet obtenir una imatge real del risc creditici i de l’evolució dels cobraments. La gestió tradicional del risc comercial es limitava a comptabilitzar els comptes de clients, a la gestió dels mitjans de cobrament i a perseguir els impagats una vegada que s’havien produït. L’enfocament purament comptable, estàtic i reactiu caracteritzava a aquesta classe de gestió del crèdit de clients, la funció de crèdits es limitava a portar els comptes de clients i a recuperar els impagats que apareixien. No obstant això, es va produir certa evolució en les funcions de crèdit, de manera que va aparèixer el concepte de prevenció i avaluació del risc de crèdit. En aquest cas amb la incorporació d’aquesta nova idea, la funció de crèdit també analitzava i avaluava el risc de les operacions comercials i gestionava el risc de clients. No obstant això, l’òptica sota la qual es desenvolupava la funció de crèdit comercial era bàsicament financera i els criteris de tresoreria -els comptes de clients eren vistes només com una font de ‘cash flow’- i de seguretat -no calia córrer cap risc amb les vendes a crèdit- prevalien sobre qualsevol altre aspecte. Ara bé, moltes empreses adopten l’actitud que l’única cosa que es pot fer amb els comptes de clients és deixar-les madurar, ja que, si s’espera pacientment el moment oportú, per si soles donaran els seus fruits i generaran liquiditat. En canvi, el que haurien de fer és incorporar el concepte d’optimització de la gestió dels seus comptes de clients, treballant constantment per accelerar la seva transformació en recursos líquids i aconseguir d’aquesta manera un increment de la rendibilitat. Això s’aconsegueix incorporant el ‘credit management’ dins de l’organització empresarial. El ‘credit management’ es defineix com a un conjunt de tècniques financeres, comercials i jurídiques, que, gràcies a una organització especialitzada, concorren a accelerar el cobrament dels comptes de clients, fent que es respectin les condicions de pagament contractuals i preservant els marges de benefici de l’empresa. Al mateix temps, el ‘credit management’ coadjuva a l’increment de la xifra de vendes. Així mateix, la denominació de ‘credit management’ serveix per identificar una activitat que -sota una nova filosofia de gestió i una moderna òptica empresarial- va més enllà de la simple gestió del risc comercial, ja que pretén aconseguir una convergència dels interessos del departament comercial amb els del departament financer i aconseguir un objectiu comú a tots dos: l’augment dels beneficis i l’increment de la rendibilitat de l’empresa. Per tant, el ‘credit management’ és un concepte molt més ampli que la tradicional gestió de riscos ja que suposa una revolució en la cultura empresarial. No obstant això, és una funció encara poc coneguda en el món empresarial català, ja que encara no s’ha implantat a la majoria de les petites i mitjanes empreses. Únicament les grans empreses -encara que no totes les que haurien de ser- i les companyies multinacionals tenen implantats departaments de crèdit dins de les seves estructures. En conseqüència, el credit management representa una oportunitat per als professionals de l'economia i finances ja que en l'actualitat hi ha pocs credit managers en actiu que puguin realitzar les funcions de credit management a les empreses.
Abstract
Són moltes les empreses que sota una visió simplista consideren que la funció primordial que han de desenvolupar és vendre el màxim possible. [...]
- 48
- read
La tercera via: la gestió dels serveis públics bàsics des de l’economia social
R. Roig

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Les relacions público-privades han estat motiu de debat i de nombroses aportacions acadèmiques. Així, per a la producció i provisió dels serveis públics propis que corresponen als ajuntaments i governs autonòmics, sempre es planteja el dilema entre dues possibles articulacions: 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la pròpia administració o bé a través d’empreses públiques; 2) gestió indirecta a través de fórmules d’exernalització dels serveis. La gestió indirecta sovint s’enquadra en la interrelació entre sector públic i empresa mercantil, amb la conseqüent discrepància d’objectius i les necessitats de regular les regles de joc per a satisfacció dels diversos agents que hi participen. A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall de la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per a la prestació de serveis públics articulades mitjançat empreses de l’economia social. Això modifica la interrelació entre els agents públics i els agents privats socials, que es defineixen sota un lema clàssic de “les persones per davant del capital”. El relleu de l’objectiu clàssic de “maximització de beneficis” que caracteritza les empreses mercantils per l’objectiu de “prioritzar les persones i la finalitat social per davant del capital” transforma les bases de la relació público-privada. La contribució que es proposa vol fer, d’una banda, un repàs de la literatura existent sobre les relacions público-privades existents a Catalunya des de la vessat de l’economia social. D’altra, es planteja fer una anàlisi de models existents i concrets de gestió de serveis públics des de l’economia social, ja sigui en el món de l’educació, els serveis socials o la cultura, amb una anàlisi de pros i contres i situació dels projectes, vistos des d’un punt de vista d’eficiència i equitat. Tema Es considera que aquesta contribució caldria enquadrar-la en el context de: 6. El sector públic a la Catalunya del futur •Regulació i qualitat institucional
Abstract
Les relacions público-privades han estat motiu de debat i de nombroses aportacions acadèmiques. Així, per a la producció i provisió dels [...]
- 31
- read
La garantia de treball a Catalunya: Política per a l'eficiencia econòmica i l'equitat social del futur
B. Nunes

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En aquest paper presento els avantatges que podria tenir una política de treball garantit ben dissenyada a Catalunya com a mètode per millorar l’aprofitament del capital humà i la seva formació i, de retruc, contribuir a una societat més equitativa i a una economia de major dinamisme en el llarg termini. Exposo com una garantia de treball contribuiria a: - Reduir els efectes negatius en el treball del canvi tècnic de la revolució tecnològica. - Reduir o com a mínim estabilitzar la divergència entre els augments percentuals de la productivitat i els del salaris reals que va comportar la revolució neoliberal circa 1981-actualitat i els seus conseqüents problemes. - Facilitar un compromís social per una transició de l’Estat del Benestar cap a un sistema d’economia social de mercat de tall alemany i un Estat del Benestar menys desmercantilitzant però amb suficients garanties. Els Estats de l’Eurozona – a falta d’una reorganització del sistema monetari- es veuen empesos cap a aquesta transició en el seu model de l’Estat del Benestar com a manera d’evitar que la low road de la competitivitat alemanya i el tipus de canvi fix al que estan units minvin la seva taxa de guany,i en conseqüència la seva activitat econòmica, la seva capacitat fiscal i augmentin el seu atur. Una garantia de treball pot comportar tant augments de l'eficiència degut a un major desenvolupament del capital humà (especialment important per evitar la seva depreciació durant èpoques de llarg malestar econòmic amb alt atur i alt subtreball) com oferir suficients garanties d’inclusió davant una reforma a la baixa de la legislació laboral i un Estat del Benestar orientat a ser més contributiu. Tanmateix, els avantatges d’una garantia de treball a Catalunya serien majors com major fos l’escala de la cooperació amb altres regions i/o països per portar-la a terme, sent ideal a un nivell europeu com el de la UE o l’EEE. Podria de retruc facilitar la comparativament rígida mobilitat del treball i donar-li a nivell europeu un fort impuls, augmentant l'eficiència en l’ús del capital humà i al mateix temps afavorint a la creació d’una identitat europea. Es destaca també en el paper que la plena ocupació es correlaciona amb una menor desigualtat d'ingrés, la qual cosa és positiva per l’equitat. Addicionalment, si el finançament d’aquesta garantia es duu a terme (almenys en part) amb uns impostos de successions o al capital reduirien de retruc la desigualtat per patrimoni. Catalunya podria esdevenir un model de referencia per altres regions i països europeus si aconsegueix aplicar amb èxit una política de treball i social d’aquest estil.
Abstract
En aquest paper presento els avantatges que podria tenir una política de treball garantit ben dissenyada a Catalunya com a mètode per millorar l’aprofitament [...]
- 13
- read
La producció de flor i planta ornamental en els espais periurbans. El cas del Maresme a la Regió Metropolitana de Barcelona
X. Recasens, O. Alfranca

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles de petites dimensions passa sovint per una especialització de la producció. Aquesta especialització suposa fer un ús molt intensiu del sòl i de la tecnologia. Com a exemples de conreus intensius, amb més d’una collita/ any o amb una producció continuada, tenim l’horticultura i la floricultura. La producció de flors i plantes ornamentals va destinada a satisfer necessitats emocionals i culturals. El sector de la flor i planta ornamental és un sector molt competiu, on les explotacions competeixen en un mercat global. Per això és crucial l’ús de tecnologia, ja sigui utilitzant material vegetal seleccionat i controlant els condicionants de la producció: reg, fertilització i clima. Les explotacions agrícoles en els espais periurbans es veuen sovint afectades per la proximitat amb les ciutats però també pot ésser una oportunitat. Els principals objectius d’aquest treball són: conèixer el grau de tecnificació del sector de la floricultura del Maresme i veure quin és el profit d’aquestes explotacions per situar-se dins un espai periurbà. A Catalunya la comarca del Maresme és la que té una tradició quasi centenària en la producció de flors i plantes ornamentals. El Maresme és la setena comarca de Catalunya amb el valor afegit brut del sector agrícola més elevat, amb 84 milions d’€ (Idescat, 2015), però per contra és la trenta-cinquena comarca en superfície agrícola i la trenta-sisena comarca en nombre d’unitats ramaderes. El cultiu de productes amb un valor elevat i la tecnificació són determinants per trobar-se entre les primeres comarques agrícoles. S’ha dut a terme entrevistes semiestructurades a empreses del sector, seguint el model del Projecte Europeu COST ACTION Urban Agriculture.
Abstract
La viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles de petites dimensions passa sovint per una especialització de la producció. Aquesta especialització [...]
- 60
- 4/5
- read
Emprendre des de les Universitats a Catalunya: sobre models, estereotips i sostenibilitat
S. Royo

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
(if not the right language let me know) La present comunicació persegueix discutir les possibilitats i problemes dels models d’emprenedoria des de les universitats. Les universitats catalanes són actors molt significatius de la generació de coneixement al país. Malgrat això, el percentatge d’aquest coneixement que acaba convertit en valor al territori és encara massa modest. L’anàlisi d’aquesta situació permet albirar temes diversos, però que en general poden identificar-se a partir d’una combinació d’aspectes culturals, de gestió de personal, i de model de suport la emprenedoria de les organitzacions. Es plantejaran alguns dels estereotips més importants des del punt de vista de la societat i de la Universitat, i es discutiran alguns dels models d’èxit que estan permetent impulsar el pas al mercat d’aquest coneixement, a partir de l’anàlisi i discussió d’un model d’èxit. El CD6 de la UPC és un centre amb un model propi de gestió i generació del coneixement que orient a la seva activitat de recerca a partir de col.laboracions i projectes amb empreses del país (en aquest cas particular, vinculats a l’enginyeria òptica i la fotònica) el que li ha permès generar fins a 11 empreses spin-off i obtenir un retorn significatiu al se pressupost en forma de royalties. S’analitzarà la importància dels aspectes que permeten impulsar aquests models i el principals entrebancs i amenaces actuals per la pervivència i extensió de models d’emprenedoria sostenible dins les universitats catalanes.
Abstract
(if not the right language let me know) La present comunicació persegueix discutir les possibilitats i problemes dels models d’emprenedoria des de les universitats. [...]
- 23
- read
Adaptación de las Habilidades y los conocimientos de los profesionales de la Economía a las nuevas realidades del mercado y de los Clientes
M. Garcia

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
EIX 12. ‐ Els professionals de l’economia en el futur Titulo: Adaptación de las Habilidades y los conocimientos de los profesionales de la Economia a las nuevas realidades del mercado y de los Clientes. Objetivo: Establecer el punto de partida de las habilidades y de los conocimientos de relación interpersonal con los Clientes internos o externos y los miembros de los equipos de trabajo, para desarrollar de una manera efectiva los cambios que se han producido en la manera de ver la vida y entender la economía en los usuarios finales. Necesidad de desarrollar nuestra Inteligencia emocional para explicar al usuario los cambios regulatorios del mercado. Adaptación a los clientes internos y externos para conseguir que comprendan el cambio que se produce. Como explicar el concepto Macro a su realidad diaria, ya sea de trabajo o de forma de interactuar con los agentes económicos de su entorno. Transmitir los conceptos éticos que basan nuestra relación económica. Finalmente, ¿cómo formar a nuestros equipos en esas realidades para que sean mejores profesionales de la economía? Y mi rol como conductor de la formación y la puesta en práctica de esas nuevas habilidades interpersonales en el mundo económico que nos rodea.
Abstract
EIX 12. ‐ Els professionals de l’economia en el futur Titulo: Adaptación de las Habilidades y los conocimientos de los profesionales de la Economia a las [...]
- 22
- read
Situació econòmica financera de les empreses d'Osona
N. Arimany-Serrat, A. Armisen, E. Tarrats-Pons

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Actualment, estem en un període de transformació empresarial on la situació econòmica i financera de les empreses es determinant per a la competitivitat i supervivència de les mateixes. Aquest estudi analitza descriptivament la salut econòmica i financera de les empreses osonenques durant el període 2008-2015 segons tipologia d'empresa (grans, mitjanes, petites i microempreses). En concret, es valoren diferents indicadors financers en el període indicat (solvència a curt termini, endeutament, rendibilitat econòmica i financera entre d’altres) per diagnosticar la situació econòmica i financera d’aquestes empreses, a banda de posar en relleu si gaudeixen d’un creixement equilibrat i s'adapten al canvi constant en què estem immersos com a factors clau de la seva competitivitat. Les dades utilitzades provenen dels estats comptables de les empreses osonenques en el període 2008-2015, en concret, es recull una mostra de 2.224 empreses amb dades osonenques i es porta a terme l'anàlisi econòmica financera, en aquests exercicis, diferenciant les microempreses, les petites, les mitjanes i les grans empreses de la comarca segons classificació europea juntament amb models de regressió per arribar a uns resultats i conclusions. En l’estudi descriptiu s’incideix en les microempreses per ser majoritàries, de manera que s’analitza especialment com gestionen actius i despeses i si la seva gestió financera és prudent, a banda de valorar la seva adaptació al canvi.
Abstract
Actualment, estem en un període de transformació empresarial on la situació econòmica i financera de les empreses es determinant per a la competitivitat [...]
- 37
- 2.5/5
- read
Choices in tertiary education
M. Vilalta-Bufi, A. Kucel

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
The literature on intergenerational mobility has for long recognized the importance of education as the key intermediate factor (Breen & Jonsson, 2005; Erikson & Goldthorpe, 2002). The main findings resulting from this research are that there is a large increase in educational mobility, which, in time, facilitates also the class mobility across generations. Results, however, are not uniform across countries and have been demonstrated to depend on the country’s structure of schooling and its influence on transitions between levels of education for different social origins (Muller & Karle, 1993). In this project, we aim at analyzing education choices in Catalonia. Using the Social Inequality Panel Survey (Fundació Jaume Bofill), we want to analyze the role of parental background, area of birth and cohort in four education decisions: 1. level of education, 2. vocational vs academic education choice, 3. STEM field of study choice, and 4. long vs short university program (diplomatura/ licenciatura). The level of education refers to the choice between obtaining compulsory education only, non-compulsory secondary education or tertiary education. The non-compulsory education can be classified into vocational studies (job oriented) or academic studies (oriented to pursue further education). At the university level, field of education is an important choice. The interest in the distinction between technical and highly mathematical fields (STEM fields) and less technical fields (social sciences, philology, education…) has increased recently. Moreover, we can distinguish between long and short programs in the Spanish universities during the 2000s until recently. They differed in several qualitative aspects apart from the years of study they required. The long program, which was called Licenciatura (4-year studies), gave access to doctoral studies. Moreover, it was generally regarded as more prestigious by the labor market and on average offered more and better job opportunities than the short program (called Diplomatura, 3-year studies). In some occupations, it was actually required by law to have a degree from a long program (Engineering, Law, Medicine…). Since the entrance to the European Higher Education Area, most university degrees became 4 years long. This paper is related to research on social mobility in Catalonia. Xavier Martinez and Antoni Marín (2016; 2012) use the same data to study social mobility in Catalonia. References: Breen, R., & Jonsson, J. O. (2005). Inequality of Opportunity in Comparative Perspective: Recent Research on Educational Attainment and Social Mobility. Annual Review Sociology, 31(2005), 223–43. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.31.041304.122232 Erikson, R., & Goldthorpe, J. H. (2002). Intergenerational Inequality: Sociological Perspective. Journal of Economic Perspectives, 16, 31. Martínez-celorrio, X., & Marin, A. (2016). Crisi , descens social i xarxes de confiança. Martínez Celorrio, X., & Marín Saldo, A. (2012). Crisi , trajectòries socials i educació. Anàlisi longitudinal del PaD (2003-2009). Muller, W., & Karle, W. (1993). Social Selection in Educational Systems in Europe. European Sociological Review, 9(1), 1–23.
Abstract
The literature on intergenerational mobility has for long recognized the importance of education as the key intermediate factor (Breen & Jonsson, 2005; Erikson & Goldthorpe, [...]
- 26
- read
Tema 5: El capital humà de Catalunya: dotació i reptes. La formació per alternança
P. PERE

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La formació per alternança: elements integradors per una formació professional amb visió humana i emprenedora. Dr. PERE PUIG-CALVÓ Se propone exponer un sistema de formación en alternancia dentro de la Formación profesional reglada y continua. Teniendo en cuenta la experiencia actual en Catalunya e igualmente a nivel internacional, presentando los elementos que la formación por alternancia, añaden al sistema dual actualmente de moda en nuestro país. Después de una síntesis que permita conocer los fundamentos, medios, fines y difusión mundial del sistema pedagógico de alternancia, se mostrará la importancia de la formación asociada: formación general, técnica y general, de forma transdisciplinar. Actualmente hay muchas instituciones educativas, sistemas pedagógicos y leyes de educación, que incorporan ciertos componentes de la alternancia en sus planteamientos de la formación profesional formal, de la profesionalización de los trabajadores e incluso de la formación universitaria. La validación de lo adquirido por la experiencia (VAE) y la validación de lo adquirido por la profesión (VAP), permiten que la formación profesional no sea “finalizadora”, sino que sea un punto de partida en el proceso y carrera profesional de las personas Algunas experiencias concretas de su aplicación, permiten atisbar las posibilidades de difusión y profundidad de la formación adquirida. Algunos elementos: La necesidad de vincular a los jóvenes con su entorno para convertirlos en verdaderos actores de un desarrollo que sea sostenible La importancia concedida a las innovaciones y proyectos surgidos de la valorización de los recursos locales La conveniencia de sacar partido a las observaciones y experiencias que permitan mejoras y progresos en los ámbitos personal, familiar y territorial. La necesidad de una formación integral para asumir responsabilidades en todos los campos de la vida, especialmente en el de la promoción del propio territorio, Palabras clave: sistema educativo de alternancia, educación inclusiva, VAE, VAP -Pere Puig i Calvó, és Secretari General d'AIMFR (Associació Internacional dels Moviments Familiars de Formació Rural). La presidència té seu a Uruguay, la secretaria general a Barcelona, i la seu legal és a París. www.aimfr.org
Abstract
La formació per alternança: elements integradors per una formació professional amb visió humana i emprenedora. Dr. PERE PUIG-CALVÓ Se [...]
- 27
- read
Podem dir que la universitat promou l'equitat?
H. Troiano, S. Fachelli

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’abril del 2016 vam presentar l’informe sobre equitat en l’accés a la universitat i en la inserció al mercat laboral dels universitaris a Catalunya. Per a aquest estudi vam analitzar l’evolució de l’accés a la universitat des del 2002 fins el 2014 amb dades de l’Oficina de Pre-inscripció Universitària i de l’Enquesta de Joventut de Catalunya; mentre que l’anàlisi de la inserció professional dels graduats la vam basar en les dades de l’Enquesta d’Inserció Laboral de la Població Titulada de les Universitats Catalanes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) del 2014. Les conclusions en termes d’equitat del conjunt de les anàlisis van ser que les desigualtats per origen social (mesurat en termes de nivell formatiu familiar) persistien en l’accés a la universitat, tot i que no havien empitjorat al llarg del període. També es mantenien, i de fet s’intensificaven, les desigualtats per origen social a l’hora de triar estudis universitaris (estratificació horitzontal). Per últim, vam constatar que l’efecte de l’origen social sobre la inserció professional en termes d’ingressos obtinguts era petit o inexistent sempre i quan es controlés per l’àrea d’estudi de la titulació cursada. El juny del 2017 l’AQU ha presentat la seva nova enquesta d’inserció de graduats i graduades a les universitats catalanes i l’ha posat a disposició de la investigació. En aquesta nova versió s’han recodificat les titulacions a un nivell molt més desagregat que el que representen les cinc grans branques d’estudis. Pretenem replicar part d’aquell informe tenint en compte la subàrea d’estudi. A més de donar una idea clara sobre l’evolució de la inserció dels universitaris des de l’enquesta del 2008 fins l’actual, es tracta d’analitzar la influència de l’origen social i del sexe sobre diversos indicadors de la qualitat de la inserció.
Abstract
L’abril del 2016 vam presentar l’informe sobre equitat en l’accés a la universitat i en la inserció al mercat laboral dels universitaris a [...]
- 18
- read
Las diferentes fases en el desarrollo de contratos del sector público, y la innovación en sus planteamientos. El caso de las grandes instalaciones deportivas municipales.
L. Fanega Macías, E. 3

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La legislación vigente en España en los últimos años en materia de modelos de gestión de servicios públicos, ha permitido desarrollar diferentes modelos en función de la tipología del propio servicio a ofrecer, pero, sin duda, también en función del tipo de administración pública que los debía llevar a cabo. La gestión indirecta, y sobre todo el modelo concesional, ha tenido un papel protagonista especial, y ha sido uno de las metodologías más utilizadas en el ámbito de la gestión pública en general. Precisamente, en base a dicha legislación vigente, la administración pública de carácter local, es quizás, la que ha utilizado esta metodología de gestión, existiendo modelos tanto de éxito como de fracaso. El estudio pormenorizado previo, la propia planificación, el análisis pormenorizado de los indicadores que configuraban la propia concesión administrativa, el estudio y evolución del propio mercado, los contextos sociales y políticos, etc., han sido elementos clave a la hora de poner un servicio público bajo el modelo concesional, y que han provocado precisamente, que esa evolución haya sido de éxito o de situaciones, que en ocasiones, han sido de auténtico drama para alguna administración pública española, sobre todo de índole local. El modelo concesional se ha mostrado siempre como un modelo en el que la administración pública pone en manos de unos operadores privados, un servicio público, siempre con la máxima supuesta que, en cada caso, dicho operador privado está más capacitado, o tiene más recursos, o tiene más experiencia o solvencia técnica, o simplemente que realizarán una gestión más eficiente y más eficaz de ese servicio público, que la que la propia administración pública realizaría con sus propios medios. En ocasiones, el modelo concesional se ha visto como la solución para poder prestar depende qué servicio público a la ciudadanía, a través de supuestos expertos. Evidentemente, si en su origen se interpretó como un libro blanco para el gestor, y no se contemplaron modelos y sistemas de control y seguimiento de las concesiones administrativas, el final de estas concesiones, en ocasiones, pueden haber sido traumáticas tanto para los gestores como para las administraciones. Para los gestores, porque en ocasiones han visto como el modelo previsto y presentado para ganar el concurso público correspondiente se ha convertido en un modelo no viable a lo largo de la vida de la concesión, por diferentes razones. Y dramático para las administraciones porque se han encontrado con situaciones jurídicas y técnicas de difícil solución, que casi siempre llevaban de la mano un gran equipamiento que acababa recayendo en las manos de la corporación, sin capacidad ni técnica ni económica para hacerla funcionar de manera óptima. Los modelos de gestión indirecta para llevar a cabo la prestación de servicios deportivos municipales, a través de concesiones administrativas, son modelos frecuentes y que conlleva que son modelos en los que el concesionario asume la gestión, la explotación y por tanto, el riesgo (Fanega, 2013). Partiendo de esa máxima, la realidad a veces puede distar bastante de la desiderata inicial de la administración, creada antes de iniciar precisamente ese proceso concesional. A pesar de ello, parece evidente que el modelo concesional es un modelo de colaboración público-privada para proveer una serie de servicios que parece imprescindible, en la coyuntura actual, para conseguir servicios de calidad, y sostenibles económicamente (Ramió, 2009). De hecho, una concesión de servicios públicos deportivos, se basan en un contrato a título oneroso y celebrado por escrito, en virtud del cual uno o más poderes o entidades adjudicadores confían la prestación y la gestión de estos servicios, con una contrapartida, a un tercero (Luna Quesada, 2014). El objetivo es intentar detallar aquellos puntos clave en el proceso de externalización de un servicio público a través de un modelo concesional, centrándonos en el modelo de instalaciones deportivas.
Abstract
La legislación vigente en España en los últimos años en materia de modelos de gestión de servicios públicos, ha permitido desarrollar [...]
- 66
- read
IMPACTE DE LA DEMOGRAFIA: LA DIVERSITAT I LA IGUALTAT.
M. sagarra

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
EIX 2. POTENCIAL DE L'ECONOMIA CATALANA. VISIO MACROECONOMICA IMPACTE DE LA DEMOGRAFIA: LA DIVERSITAT I LA IGUALTAT INDEX Situació demogràfica actual i futura a Catalunya. Projeccions i conseqüències de l’envelliment de la població a l’UE. Dèficit de natalitat a Espanya. Propostes en el pla de ciutadania d’Espanya. Propostes a desenvolupar a Catalunya: Diversitat i Igualtat. Conclusions SITUACIÓ DEMOGRAFICA ACTUAL I FUTURA A CATALUNYA Fer un anàlisi de la situació actual dels moviments demogràfics de la població, creixement natural i per comarques, situació migratòria, estructura de la població amb indicadors per edats i index d’envelliment i dependència, estructura de la població per edats i projeccions futures amb tres escenaris. Conclusions de la situació els darrers anys i projeccions futures. PROJECCIONS I CONSEQÜÈNCIES DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A L’UE La comissió europea en l’ any 2015 va realitzar “The 2015 Ageing Report. Economic and budgetary projections for the 28 EU member states (2013-2060)”, l’esmentat estudi de projecció pressupostària a llarg termini va ser un mandat d’ ECOFIN al Comitè de Política Econòmica (EPC) per realitzar un conjunt de projeccions pressupostàries per a l’ any 2015, sobre la base d’una projecció de població d’Eurostat. Sobre les bases demogràfiques es facilita les despeses per cobrir les pensions, l’assistència sanitària, cures de llarga durada, educació i prestacions per desocupació. Les projeccions s’alimenten en una varietat de debats de polítiques a nivell de la UE, incloent els objectius globals d’Europa Estratègia 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, en els anàlisis s’inclou el impacte d’envelliment de la població en el mercat laboral i el potencial de creixement econòmic. DÈFICIT DE NATALITAT A ESPANYA. El dèficit de natalitat, segons l’estudi “el déficit de natalidad en Europa, la singularidad del caso español” de la Colección Estudios sociales nº 36 de la Obra Social La Caixa”, es caracteritza per una davallada de la taxa de fecunditat, després d’un període d’alta natalitat després de la segona guerra mundial, no obstant la per països ha tingut comportaments diferents, ja que alguns països europeus, com RU, Holanda i països nòrdics s’ha conquerit un equilibri en la taxa de fecunditat. PROPOSTES EN EL PLA DE CIUTADANIA D’ESPANYA Pla estratègic de ciutadania e integració 2011-2014, elaborat pel Ministeri de Treball i Immigració, ha tractat de fer efectius els principis d'igualtat, ciutadania i interculturalitat i crear un marc de cooperació i governança on poder inserir iniciatives de les diferents administracions públiques i de la Societat Civil. Si bé la formulació i disseny en termes conceptuals gaudeix d'àmplia acceptació i reconeixement, en canvi a la seva gestió i seguiment mostra aspectes millorables. PROPOSTES A DESENVOLUPAR A CATALUNYA: DIVERSITAT I IGUALTAT DIVERSITAT Tal com ha sigut esmentat existeix a Catalunya un “Pla de Ciutadania i de les migracions 2017-2020”, que en Setembre del 2017 estava en fase de procés participatiu, el pla depèn del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i ciutadania. El pla parteix de que “Catalunya és un país d’Immigració i ho seguirà sent. Els agents implicats hem d’implicar-nos-hi i treballar des del diàleg i el consens”. IGUALTAT El 21/7/2015 el Parlament de Catalunya va ser aprovar la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, d’ ençà a les hores el departament de Treball, Afers Socials i Familia ha donat suport a prop de 4.000 empreses i entitats per incorporar mesures d’igualtat a les seves organitzacions. MONTSERRAT SAGARRA FITÓ Economista, Auditora i Mediadora www.msagarra.com msagarra@economistes.com 630053580 RESPONSABLE GRUP D’IGUALTAT I DIVERSITAT DEL COL.LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA.
Abstract
EIX 2. POTENCIAL DE L'ECONOMIA CATALANA. VISIO MACROECONOMICA IMPACTE DE LA DEMOGRAFIA: LA DIVERSITAT I LA IGUALTAT INDEX Situació demogràfica [...]
- 0
- read
Principales Obstáculos que impiden o retardan la creación De los Estados Unidos de Europa
J. Barquero, F. Pascual

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Resumen El proceso de integración Europeo fue el acontecimiento político, económico y social más importante de todo el s.XX. En las primeras décadas del s.XXI este proceso dio unos pasos de gigante que contrastan con la lentitud y la atonía que se perciben en todo lo que va de nuestro siglo. El Terremoto de las elecciones al parlamento en junio del año 2014 con el enorme crecimiento de los partidos xenófobos y de los partidos euroescépticos y el número considerable de ciudadanos europeos que no se encuentran representados en el Parlamento Europeo, al no haber superado los partidos a los que han votado el listón de entrada, junto con la alta abstención ha confirmado la tendencia constante del alejamiento del ciudadano europeo respecto al as instituciones europeas. La ilusión que reinaba en España en los primeros años de su pertenencia a la Unión se ha convertido en pesimismo y desconfianza. De la Europa como solución, que decía Ortega, hemos pasado a la Europa como problema y España se ha convertido en uno de los países más euroescépticos . Resulta extraño que Europa, que fue siempre para los españoles sinónimo de democracia, que fue nuestra guía y nuestro camino, sea puesta en entredicho por falta de democracia. El tratado de la Unión Europea nos dice “ El presente Tratado constituye una nueva etapa en el proceso creador de una unión cada vez más estrecha entre los pueblos de Europa”. La realidad actual nos muestra que este proceso hacia una unidad más estrecha cada vez del ciudadano de Europa se está paralizando, cuando no dando marcha atrás.
Abstract
Resumen El proceso de integración Europeo fue el acontecimiento político, económico y social más importante de todo el s.XX. En las [...]
- 38
- read
LES PRÀCTIQUES EXTERNES I LA FORMACIÓ DUAL EN EDUCACIÓ SUPERIOR: UNA OPORTUNITAT PER MILLORAR L’OCUPABILITAT
T. Torres-Solé, M. Ríos, M. Perdiguer, F. Pascual

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En el context socioeconòmic i laboral de Catalunya, amb una taxa d’atur dels joves entre 16 i 29 anys del 22,3% (III trim. 2017), les universitats han de comprometre’s a formar i preparar estudiants que tinguin més garanties d’inserció laboral. En aquest treball, es vol posar de relleu el paper que tenen les pràctiques externes en les titulacions de graus i màsters i la formació dual universitària com a mecanismes per a reduir la taxa d’atur dels joves i per a millorar les seves aptituds i habilitats gràcies a la proximitat al lloc de treball en l’empresa. Es tracta d’una oportunitat per a enfortir la relació entre la universitat i el teixit productiu i social del seu entorn i a la vegada establir lligams sòlids entre el món empresarial i el món de l’ensenyament que garanteixin que els joves adquireixen les qualificacions que demanda el mercat laboral. Tanmateix, a partir de l’experiència de la Universitat de Lleida (UdL), també es vol posar de relleu algunes de les dificultats que comporta l’aplicació d’aquests dos instruments en les universitats. La UdL és la primera universitat pública catalana que ha implementat la formació dual en alguns dels seus Graus i Màsters i la única que estableix l’obligatorietat de les pràctiques externes com un dels elements estratègics fonamentals del seu model docent ja que les considera una formació obligatòria en tos els seus Graus. Eix 5
Abstract
En el context socioeconòmic i laboral de Catalunya, amb una taxa d’atur dels joves entre 16 i 29 anys del 22,3% (III trim. 2017), les universitats han de comprometre’s [...]
- 49
- 5/5
- read
L’evolució del sistema de propietat industrial català en el període 2007-2017.
G. Ribechini

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Els objectius d’aquesta recerca es visualitzar l’evolució de la protecció de la propietat industrial catalana. Un dels àmbits que s’utilitzen quan s’avalua el grau d’innovació d’un territori es el relacionat amb les patents. Un tema en el qual històricament Catalunya havia estat i és capdavantera dins el Estat Espanyol però que en els darrers anys ha patit un rellevant davallada. Es pretén poder donar resposta a qüestions com: Quins son els sectors que més patenten? Quins son els àmbits tecnològics en que es patenta? Com evolucionen les sol·licituds i registres de patents per tipologia de sol·licitants? Com evolucionen les sol·licituds de patents per sector o àmbit tecnològic? S'ha produït una reorientació dels àmbits de protecció? Hi ha tendències emergents? Són les estadístiques de patents que és donen, fiables per establir el grau d’innovació a Catalunya? Com es situa el sistema d'innovació català catalanes en el context europeu i internacional?
Abstract
Els objectius d’aquesta recerca es visualitzar l’evolució de la protecció de la propietat industrial catalana. Un dels àmbits que s’utilitzen [...]
- 26
- 5/5
- read
Obstacles per a la innovació a l’empresa
J. Vila

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La innovació a l’empresa és un dels objectius que, de manera recurrent, apareix com més destacat pels alts executius i reconegut com dels més importants per la bona marxa de la majoria de les empreses. Tot i així, els avenços en innovació estan molt per sota del que la seva rellevància suggeriria. Fins ara, la recerca ha mirat aspectes concrets i d’àmbit parcial de la dificultat per a innovar, sense que existeix un estudi global fet des de l’òptica d’alta direcció, òrgan clau per portar a terme els canvis que fan possible la innovació. Aquesta recerca mostra els principals obstacles que la direcció d’una empresa ha de superar per arribar a un estadi on la innovació estigui sistematitzada i l’empresa gaudeixi d’una capacitat d’innovació sostenible. Les principals aproximacions al fenomen cobreixen aspectes des de perspectives diverses. Les dues principals serien incentius i competències, de: 1) l’alta direcció i òrgans de govern a l’empresa, 2) els responsables d’innovació, 3) la resta de departaments aliens a la innovació. I segona, dificultats associades a responsabilitats de la direcció estratègica a l’empresa. Per exemple, fer compatible la innovació i els resultats a curt termini, o com traduir l’estratègia a iniciatives i projectes d’innovació. Els fonaments disciplinars són la economia del comportament, la direcció d’empresa, i altres camps d’estudi de comportament social de l’empresa. L’esquema desenvolupat integra diverses publicacions de l’autor en àmbits com innovació sistemàtica, cultura innovadora, paper dels alts executius i normalització de la innovació. El context en el que es basen les hipòtesis i suports a les conclusions és el conjunt d’unes 250 empreses properes a Catalunya que han seguit el programa enfocat de direcció de la innovació a l’Iese des de 2001.
Abstract
La innovació a l’empresa és un dels objectius que, de manera recurrent, apareix com més destacat pels alts executius i reconegut com dels més [...]
- 28
- 5/5
- read
Innovacions de producte i de procés. Caracterització i impacte.
J. Angusto

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La ponència miraria de donar resposta a les següents hipòtesis. 1. Tota innovació de procés suposa una disminució de la intensitat de treball; tota innovació de producte, una nova demanda potencial que pot absorbir els excedents de treball que la primera pugui acabar generant. 2. La de producte no pot emergir sense que abans la de procés no "alliberi" recursos; però si la de procés es dóna amb major intensitat que la de producte, es genera atur. 3. Innovacions disruptives de procés, com va ser la revolució industrial i avui la digital, en un primer estadi generen un atur que no minva fins que emergeix una innovació equivalent de producte. 4. Es pot correlacionar la corba de Kuznets amb el cicle/tipologia de la innovació? I els cicles econòmics? 5. Catalunya ha excel·lit tradicionalment en creixement, no en productivitat/innovació, valor afegit i sostenibiltat. Quin tipus d'innovació caldria prioritzar? amb quins instruments? les nostres empreses punteres, en què són innovadores? quin és l'origen de la seva innovació?
Abstract
La ponència miraria de donar resposta a les següents hipòtesis. 1. Tota innovació de procés suposa una disminució de la intensitat [...]
- 45
- 5/5
- read
Com l'evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona
P. Condom-Vilà

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són com una sèrie d'explosions que donen impuls a la prosperitat futura. Aquests sectors clau, aquests sectors líders guien l'economia i proporcionen un creixement econòmic. La tecnologia com a motor del desenvolupament econòmic s'ha estudiat des de diversos punts de vista. Un grup de teories econòmiques va considerar un punt de vista evolutiu del canvi tecnològic i el creixement econòmic. Aquesta evolució de la tecnologia és la que adopto en aquesta presentació. Les principals característiques d’aquesta visió del canvi i l'evolució de la tecnologia són les següents: La tecnologia significa, per definició, incertesa, inseguretat. La tecnologia és dinàmica. Canvia, millora constantment. Les noves varietats i les noves opcions apareixen de forma persistent. El canvi tecnològic és sistèmic. La tecnologia no apareix sense cap canvi en el seu entorn. Les noves tecnologies apareixen alhora amb infraestructures per produir-les i distribuir-les. El cotxe necessita carreteres i estacions de servei. Internet ha evolucionat amb la infraestructura de fibra. Aquesta interdependència tecnològica fa que els grans canvis siguin lents i costosos. El canvi tecnològic és també acumulatiu. El que podem fer avui depèn de les accions preses i de les decisions preses en el passat. Totes aquestes són les característiques principals del canvi tecnològic. Com dèiem, una d’elles són les expectatives. La tecnologia és sinònim d’expectatives. Aquesta associació s'accentua més en les etapes inicials de la tecnologia, és a dir, per tecnologies emergents. Aquestes expectatives són la força motriu que marca l'evolució del sistema. Les expectatives mouen els actors respectius i obliguen a actuar, legitimant el procés i atraient inversors i altres agents. Per tant, les expectatives són performatives, executives per naturalesa i conformen la dinàmica d'una trajectòria tecnològica. D’altra banda, és ben sabut que l'adopció de tecnologies pels usuaris tradicionalment ha seguit un patró de corba S. Avui, la línia d'adopció de certes noves tecnologies és pràcticament una línia vertical. Les innovacions, les tecnologies s'introdueixen ràpidament al mercat i són acceptades per la societat. La corba S és pràcticament inexistent. Una altra forma de veure-ho: el temps necessari per què una innovació arribi als 100 milions d'usuaris és ínfim comparat amb dècades passades. En definitiva, avui hi ha: 1) Enorme disrupció i 2) un molt fort ritme d’adopció de les innovacions. Tots dos factors (més disrupció i temps reduït de difusió) presenten enormes reptes en les empreses tradicionals. Cal recordar que la introducció d'una nova tecnologia significa (en molts casos) la desaparició de les empreses existents i, de vegades, de sectors sencers. Tradicionalment, s'ha creat tecnologia en les empreses “tradicionals” i en centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però en els últims anys ha aparegut un nou actor: Les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals. Es mouen per expectatives i han conformat una cadena de valor (amb entitats de suport, polítiques públiques i inversors) específica, de característiques particulars. Aquesta cadena de valor ha generat, a cada territori (i sempre al voltant de grans ciutats), els ecosistemes emprenedors. La ponència que es proposa versarà, en una primera part, sobre les característiques esmentades de la tecnologia, les startups com a productors de tecnologia i disrupció i els ecosistemes emprenedors que s’han conformat arreu del món. La segona –i principal- part de la ponència versarà sobre l’ecosistema emprenedor de Barcelona i Catalunya: Origen, actors i sectors, punts forts i febles, context internacional, polítiques públiques, paper de l’empresa tradicional, evolució prevista de l’ecosistema...
Abstract
El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són [...]
- 63
- read
El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Avaluació i impacte de la finalització de la prova pilot en les relacions entre el món acadèmic i el món empresarial
J. Alba Granados, A. Sangrà, J. Córdoba, S. Figuera, L. Barandica

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
La transferència de coneixement cap al teixit productiu i cap a la societat en general és uns dels reptes que afronta actualment Catalunya per desenvolupar-se socialment i econòmicament. En aquest sentit i amb la finalitat de potenciar la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el món empresarial, la Generalitat de Catalunya va impulsar el Pla de Doctorats Industrials (DI), en col·laboració amb el sistema universitari i de recerca de Catalunya. Un projecte de doctorat industrial és un projecte de recerca estratègic d’una empresa o institució que es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat o centre de recerca català i que esdevindrà l’objecte d’una tesi doctoral que permetrà a un doctorand o doctoranda iniciar la carrera investigadora en un entorn dual: empresarial i acadèmic. El Pla es va posar en marxa l’any 2012 amb una prova pilot i ja compta amb cinc edicions al llarg de les quals s’han iniciat 377 projectes. Hi han col·laborat les universitats catalanes i els centres de recerca, conjuntament amb 259 empreses i institucions de totes les dimensions i en tots els àmbits de coneixement. La inversió público-privada en R+D associada a aquests projectes ascendeix a 52,5 milions d’euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat. Es vol presentar els resultats obtinguts de l’avaluació de la prova pilot, que està formada per 17 projectes de doctorat industrial, 11 empreses i 3 universitats públiques i que han de permetre analitzar l’impacte del Pla DI per a cadascuna de les parts implicades i en les relacions entre elles. Per dur a terme aquesta avaluació s’ha utilitzat una metodologia quantitativa, mitjançant qüestionaris telefònics a totes les persones implicades en un projecte (responsable d’empresa, director de tesi i doctorand, 51 persones en total) i una metodologia qualitativa, mitjançant l’estudi de casos en profunditat (4)
Abstract
La transferència de coneixement cap al teixit productiu i cap a la societat en general és uns dels reptes que afronta actualment Catalunya per desenvolupar-se [...]
- 40
- read
Fortalezas y Debilidades del Sistema de Innovación y Transferencia Catalán
E. Canetti, E. Suñol

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
En la opinión de los actores del sistema de innovación catalán, existen dificultades varias aún por resolver para poder alcanzar el nivel de actividad y de resultados en transferencia tecnológica de otros países europeos. Cuando España en su totalidad, y Cataluña en particular, se compara con otros países europeos, los indicadores clásicos de transferencia tecnológica del ecosistema español son muy inferiores al promedio europeo. Cataluña tiene muy buenas razones para estar orgullosa de la calidad de sus universidades y sus centros de investigación, y así lo demuestran los enormes avances científicos y educativos logrados en estos últimos treinta años. Sin embargo, en el área de innovación y transferencia, tanto empresas como universidades comenzaron a transferir sus tecnologías hace relativamente pocos años, y aún queda un camino por recorrer. En este trabajo de investigación hemos identificado varios aspectos que dificultan la puesta en valor del enorme potencial científico y de recursos humanos existente. Con el propósito de visualizar posibles vías para mejorar la transferencia tecnológica de las instituciones catalanas, elaboramos cinco recomendaciones en el transcurso de nuestra investigación, así como a través de la interacción con los actores del ecosistema. En conclusión, hemos podido constatar una deficiencia en los resultados de la transferencia tecnológica de las instituciones catalanas en comparación con otros países europeos. Estas debilidades pueden explicarse en parte por la menor dotación de financiación pública en las fases iniciales de desarrollo tecnológico. Sin embargo la solución no consiste exclusivamente en el incremento de los presupuestos públicos. Cualquier solución que se desee implementar debe ser sistémica a nivel país, y consistir en acciones, ayudas y vehículos variados que involucren a todos los agentes tanto públicos como privados y dote de los medios necesarios para llevar las tecnologías al mercado.
Abstract
En la opinión de los actores del sistema de innovación catalán, existen dificultades varias aún por resolver para poder alcanzar el nivel de actividad [...]
- 580
- 5/5
- read
Balanç sobre la competitivitat, la productivitat i el potencial de l’economia catalana
À. Fernández, J. Mussons Olivellla, P. Vilalta

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi.
Abstract
L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, [...]
- 58
- 4/5
- read
Demanda interna i saldo exterior
J. Angusto

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Des de l’entrada a l’euro, l’economia catalana ha conegut dos períodes econòmics de signe oposat: una primera etapa de fort creixement, on la demanda interna feia de motor i la bombolla creditícia i immobiliària n’eren el combustible; i una segona etapa de recessió i recuperació, iniciada amb la crisi financera global i el subsegüent tancament del crèdit, que va contraure de cop una demanda interna que encara avui no s’ha refet del tot. Com un mirall d’aquesta evolució de la demanda interna, quan era molt forta es va deteriorar significativament el saldo exterior català, tradicionalment positiu si s’inclou el comerç amb la resta de l’Estat, i quan aquella es va contraure va veure’s compensada per l’increment del saldo exterior positiu. Però si incórrer en dèficit exterior de manera recurrent no és sostenible, puix que suposa anar augmentant un deute extern que acabarà sent impagable i pot dur a la fallida i la pèrdua de sobirania, mantenir un superàvit exterior de manera recurrent pot ser igualment insostenible, puix que suposa anar augmentant el crèdit a països amb dèficit, que poden acabar no podent pagar, i perquè la contenció de demanda interna que l’acompanya pot generar fractures socials. El factor crític és, doncs, el volum i la recurrència del desequilibri, no pas el signe del saldo exterior. També un dèficit pot ser positiu si temporal i com a resultat d’una política inversora que fomenta el desenvolupament d’un país, com va ser el cas d’Alemanya quan es finançava amb el pla Marshall; i també un superàvit pot ser negatiu si excessiu i recurrent, com avui dia l’hi recorda a Alemanya fins el molt conservador FMI, atès que fa necessaris dèficits simètrics. En el cas de Catalunya, on som ara? Atès l’enorme superàvit comercial que avui generem, se’ns pot adreçar la mateixa crítica que se li fa a Alemanya? Mirar de respondre aquestes dues qüestions és l’objectiu d’aquest article.
Abstract
Des de l’entrada a l’euro, l’economia catalana ha conegut dos períodes econòmics de signe oposat: una primera etapa de fort creixement, on [...]
- 38
- read
Fiscal responsiveness to public debt: an analysis of the uncertainty of regional debt limits in Spain
J. Mussons Olivellla

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
The present analysis addresses the primary balance response to the debt of the Spanish Autonomous Communities (ACs) from 1987 to 2015. Overall, the results of this study provide evidence on a nonlinear relationship, which point to a situation of fiscal fatigue and reduced fiscal space. The empirical framework builds mainly on the works of Bohn (1998) and Gosh et al. (2013), thereby focusing also on uncertainty issues. In 2015 the debt ratio stood at 26.8% of ACs’ Gross Value Added, slightly above our estimates for the lower limit (24%) and well below the upper limit (36%). These results have a backward-looking orientation, that is, fiscal reaction for the coming years is not necessarily determined by past behaviour. That being said, a reduced fiscal space of ACs calls for measures to ensure a sustainable debt trajectory and regain some room to deal with potential negative shocks.
Abstract
The present analysis addresses the primary balance response to the debt of the Spanish Autonomous Communities (ACs) from 1987 to 2015. Overall, the results of this study provide [...]
- 52
- read
The distribution of financial knowledge, financial access and attitudes across the population: evidence from the Spanish Survey of Financial Competences.
E. Villanueva, . olympia.bover@bde.es, . laura.hospido@bde.es

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Several studies have documented a negative correlation between financial knowledge and a lack of access to financial markets. Such negative correlations could arise because lack of financial knowledge causes poor financial choices or, alternatively, because individuals invest less and acquire less financial knowledge in situations where, for example, the welfare state is more generous. Disentangling between both hypotheses requires information about the joint distribution of financial knowledge, financial inclusion and attitudes of the adult population. The 2016-2017 Survey of Financial Competences collects that information for a sample that is representative of the adult population in Spain and of each of its Autonomous Communities. This descriptive study will firstly provide a distribution of knowledge about basic financial notions across groups defined by their year of birth, level of education, gender and place of residence. The survey measures if individuals understand interest rates, their compounding, diversification or the effects of inflation. In a second step, we show the use of financial products by those same groups of the population (age, education, gender and Autonomous Community). We will describe not only the access to checking and saving accounts, mutual and pension funds, bond and stocks, mortgage and personal loans by different groups of the population, but also the sources of information individuals resort to when acquiring those products. To understand further barriers in access to finance, the study will also describe informal saving and borrowing vehicles, loan applications and rejections, payment arrears as well as problems with financial institutions. The last step links previous findings by documenting how the use of financial products varies by the degree of financial knowledge of different groups of individuals. To get a tighter characterization of that link, we will describe the expectations about future income, housing prices and labor market risk of the least financially knowledgeable. NOTE: SUBMITTED FOR AXIS 2, AS FINANCIAL COMPETENCES ARE LINKED TO SAVING AND INVESTMENT DECISIONS THAT SHAPE LONG-RUN PERFORMANCE
Abstract
Several studies have documented a negative correlation between financial knowledge and a lack of access to financial markets. Such negative correlations could arise because [...]
- 29
- read
Polítiques desacoplades a Catalunya: Per què la recerca no es converteix en innovació?
X. Ferràs

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d'excel.lència, amb visió estratègica, estabilitat i continuïtat al llarg de gairebé dues dècades. Els resultats, en termes acedèmics, han estat extraordinaris. Catalunya excel.leix en l'atracció de recursos europeus per la recerca, entre ells en els més exigents, com són els programes ERC (European Research Council). Els centres de recerca catalans publiquen en les revistes científiques de màxim impacte al nivell d'Israel (un dels països més innovadors del món). Tanmateix, l'efecte econòmic d'aquesta ciència és gairebé inexistent. El coneixement no es transforma en creixement econòmic. La recerca no deriva en innovació i avantatges competitius per les empreses de l'entorn. Per què? En aquest article fem un repàs a les polítiques que han existit al llarg de les darreres dues dècades, en recerca i en innovació, per buscar una explicació a aquest desacoplament.
Abstract
Catalunya ha desenvolupat una política científica d'excel.lència, amb visió estratègica, estabilitat i continuïtat al llarg de [...]
- 48
- 5/5
- read
Una cultura nacional d'innovació; el cas d'Estònia
M. GUERRERO

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos- ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? La resposta ha aquesta pregunta, que no és simple, és l’objectiu principal d’aquesta contribució acadèmica. Molts són els elements i les actuacions, tant interns com externs, que combinats, han permès uns processos econòmics més eficients i equitatius. Malgrat que l’ocupació soviètica no donava molts motius per a l’esperança, actualment Estònia es refereix orgullosament a sí mateixa com a Innovation Hub. Per tal de desenvolupar tot el potencial dels ecosistemes d’innovació i startup, nombrosos estudis internacionals identifiquen la combinació de les iniciatives del govern així com el suport del sector privat com a elements clau del procés. En el cas estonià, un país petit i relativament nou (Independència, 1991), iniciatives públiques com l’e-government, els processos de digitalització de les agències públiques, l’e-Residency, la identitat digital, i les possibilitats de constituir companyies on-line amb seguretat, han estat molt ben rebudes per la comunitat startup. El sector privat, per la seva banda, també ha estat molt actiu. Programes d’acceleració, espais de co-working, i una creixent comunitat inversora són potents introductors de know-how i capital a l’ecosistema. Les startups estonianes han mirat des del primer moment al mercat global. Així, una intensa internacionalització ha permès l’èxit de l’enorme repte col·lectiu plantejat. Cal considerar també, elements culturals endògens com l’obertura a l’exterior i una influència d’idees transnacionals, afavorida per les ganes de sortir de models passats de control soviètics, i la referència d’un veí també exitós en innovació com és Finlàndia. La political self-awareness dels estonians permet provar noves coses i prendre riscos sense el cost o les penalitzacions europees habituals. També cal tenir en consideració les especificitats lingüístiques i culturals del país. L’anàlisi detallat dels motius cabdals de l’èxit de la cultural nacional d’innovació d’Estònia, i la seva òptima combinació, poden servir com a models a seguir per a d’altres països amb característiques sòcio-culturals, polítiques i econòmiques comparables.
Abstract
Com Estònia -un país relativament petit i amb escassos recursos- ha assolit un èxit sense precedents mundials en l’àmbit de la innovació? [...]
- 91
- 4.7/5
- read
Reptes i oportunitats per al sistema de recerca a Catalunya
J. Martorell

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar la productivitat científica indiquen un creixement molt important en els darrers 15 anys al nostre país, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. De fet, hom pot demostrat com en gairebé tots els casos els resultats obtinguts pel conjunt d’Universitats i Centres de Recerca catalans és molt superior als resultats esperables, tenint en compte el seu pes poblacional o fins i tot de PIB dins la Unió Europea. Aquest increment es pot atribuir a un conjunt de polítiques públiques desenvolupades amb un alt grau de consens des de principis dels 2000, malgrat que en els darrers anys la crisi econòmica està provocant moltes dificultats en el teixit investigador del país, i fins i tot posa en risc algunes de les fites assolides. La sostenibilitat d’aquest sistema està ara en discussió, davant d’elements com la caiguda de la inversió pública, la gran distància respecte la mitjana europea de la inversió privada en R&D, o la configuració política futura del país. Tots aquests són elements que introdueixen dubtes per al futur proper del sistema de Recerca català. Tot i això, l’article intenta mostra com la fortalesa de l’actual sistema és molt alta, i com la seva demostrada eficiència pot convertir aquests riscos en oportunitats, si en els propers anys s’hi fa una nova aposta decidida, tant per a la potència científica del país com per a l’increment de la productivitat empresarial.
Abstract
El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar [...]
- 34
- 4.5/5
- read
Impactes econòmics generats pel sistema públic català d'universitats i d'R+D+i sobre l'economia catalana (2015)
J. Suriñach, J. Vayá

3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

Abstract
Quantificació de l’impacte econòmic que el conjunt del Sistema Català d’Universitats Públiques a Catalunya (d’ara en endavant SiCUP) i la resta del sistema públic d’R+D+i català generen sobre l’economia catalana, sent l’any objecte d’anàlisi el 2015. S’ha estimat l’efecte que l’activitat del conjunt d’Universitats públiques catalanes i, també, d’altres entitats associades al sistema públic d’R+D+i, té sobre variables clau de l’economia catalana com són el nivell de facturació/producció, el seu Producte Interior Brut (PIB), les rendes salarials i fiscals associades, així com els llocs de treball a temps complert que existeixen degut a aquesta activitat. S’ha de fer esment que la quantificació monetària estimada en aquest informe no engloba tots els efectes generats. És obvi que els impactes generats van més enllà d’una dimensió estrictament econòmica, i caldria recollir altres dimensions com, per exemple, la social i cultural. Tanmateix, és un fet que hi ha un ventall d’impactes de naturalesa intangible, és a dir, no quantificables monetàriament, que tampoc es consideren en aquest estudi. Així mateix, els estudis d’impacte cal analitzar-los tant des del punt de vista d’oferta com de demanda, i en aquest estudi ens centrem solament en l’enfocament de demanda. Per tant, com es veurà, hi ha una altra font de subestimació. Tot assumint que aquest informe presenta una estimació centrada en els efectes tangibles, analitzats amb un enfocament de demanda, val a dir que aporta una primera estimació d’interès que permet comprovar la rellevància i importància econòmica del sistema d’Universitats i R+D+i públic català sobre l’economia catalana.
Abstract
Quantificació de l’impacte econòmic que el conjunt del Sistema Català d’Universitats Públiques a Catalunya (d’ara en endavant [...]
- 45
- read

editors

Quer, Daniel 93

information

About this publication

How to submit

Open access

Contact