Abstract

Si acceptem que algunes de les característiques/perfils professionals en un futur pròxim poden focalitzar-se en:

1) La intel·ligència social, entesa com a l’ús d’informació social per promoure la cooperació, la capacitat per relacionar-se amb els altres de manera efectiva i la capacitat per identificar les relacions existents entre les persones.

2) La col·laboració virtual i transcultural. La capacitat per treballar de forma productiva mitjançant l’ús de diferents eines tecnològiques com a membre de grups virtuals formats per persones de geografies, ètnies, religions, gèneres i generacions diferents.

3) El pensament digital considerat com la capacitat per traduir enormes quantitats de dades en conceptes abstractes i comprendre la seva lògica.
4) La transdisciplinarietat com a capacitat adaptativa i coherent.
5) La reflexió ètica.
Sense oblidar la competència creativa que, sense ser una nova competència, resulta imprescindible.

Cal situar aquestes capacitats en el marc de la Quarta Revolució Industrial que, entre d’altres aspectes, ens col·loca davant de la intel·ligència artificial, de la robòtica... però també davant de l’impacte i les oportunitats de les tecnologies per donar resposta als reptes del medi ambient, l’agricultura, l’energia, la sostenibilitat... i tot dinamitzat i potenciat per les xarxes.

Com hauria de ser la formació o educació?
Sens dubte, inspiradora i, alhora, un estímul per innovar (nous negocis per satisfer necessitats en nous entorns), és a dir, per canviar les regles. L’avaluació de la formació, entesa com la diferència entre les expectatives i la realitat, serà un element clau en el futur de la formació d’executive education.

I és a partir d’aquest punt que podríem plantejar algunes qüestions o interrogants:

Com podem adaptar la nostra estratègia formativa al nou marc i en línia amb els perfils definits? Què necessitaran les nostres empreses i els nostres directius? Cal repensar totes les metodologies que utilitzem ara? Quin rol pot tenir la gestió per projectes en entorns digitals i cooperatius?
Coneixent, per mitjà de diferents anàlisis existents, que hi ha un gap entre el coneixement/aplicabilitat i la percepció dels directius en el procés de digitalització present, i entenent la digitalització no com un conjunt d’instruments, sinó com una estratègia integral per repensar el conjunt de les nostres organitzacions, quines conclusions i experiències podem deduir del rol de la digitalització en la formació i en el conjunt de les organitzacions?
A què ens referim quan parlem de la gestió de la diversitat en un sentit ampli?
Com podrem compatibilitzar aquesta formació en l’espai/temps dels directius a nivell global? Com percebem cadascun de nosaltres la globalització? Quins elements podem identificar com a claus per gestionar la nostra direcció d’allò global?
Com ens podem conscienciar que l’element més significatiu per als directius seran les persones amb les quals hauran de treballar, persones que, al llarg de la seva vida professional, hauran de reinventar-se en diferents ocasions?
 

Back to Top

Document information

Published on 28/01/18
Submitted on 23/01/18

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 4
Recommendations 0

Share this document