Abstract

The role of the project manager is one of the most challenging jobs in any organization because it requires a broad understanding of several areas that need to be coordinated and require interpersonal skills. The objective of the work is to define the main competences that must be possessed by the project managers in the construction industry, and also to present how they could develop them. In order to comply with this, a critical analysis was carried out that includes several studies of experts, and institutions dedicated to this area of engineering. This study concludes that the project manager must have the knowledge, skills and attitudes to handle the specific technical aspects, scope, costs, timing and interrelationship, aligned with the objectives, teamwork and stakeholders, among others. All this in a changing, diverse and transversal environment, generating uncertainty and conflicts to be resolved competently.

Abstract

The object of the research is the functions, structure and elements of civil servants’ professional culture system. It is undergoing transformation, following the changes that public administration undergoes under the influence of a service/client-centric development trend that meets current societal transformations and the possibilities of the technological revolution. The goal of the study is to systematize the range of mechanisms for developing a modern professional culture of civil service, primarily from the standpoint of client-centricity. The objectives are to identify the clientcentered governance values, highlighting the main characteristics of the modern professional civil service culture, which can be treated as the fundamental basis for its development; analyze modern tools for the formation and development of key values of civil servants, including, first of all, the values of the client-centered state. The research method is the review of scientific and professional sources from the standpoint of their reflecting the conceptual and instrumental aspects of the formation of the professional civil service culture. As a result, numerous characteristics of the modern professional civil service culture are identified, which can be attributed to the fundamental basis for the development of a client-centered culture and are based on the generalization of foreign and Russian experience. An ecosystem approach to the formation and development of components of a client-centered professional civil service culture is proposed. The novelty of this research work is determined by the lack of Russian or foreign scientific studies of tools that would be directly focused on the development of a client-centered professional culture, as well as the technologies through which these tools are to be used. Theprospects are related to the relevance of the introduction of client-centricity in the Russian government agencies, in accordance with the testing of respective tools, which began in 2022. They are also related to the need to update the scientific agenda of the professional culture formation with the issue of the productivity of introducing the values of client-centricity into the activities of government authorities.

Abstract

Aquest treball exposa els aspectes més rellevants del marc normatiu comptable de la Generalitat de Catalunya, les competències de la Generalitat de Catalunya en relació a la comptabilitat, amb referència succinta al compliment d’informació que cal efectuar en termes de comptabilitat nacional,  i exposa les novetats que se’n deriven de l’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya. El treball es centra en les novetats que presenta aquest Pla, les competències de la Generalitat de Catalunya, i es posa especial èmfasi  en els plans de comptabilitat aplicables al sector públic de la Generalitat de Catalunya, exposició que s’acompanya d’algunes consideracions en raó de la tipologia dels ens del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Abstract

Des de l’any 1994, la comptabilitat pública s’estableix com a un sistema únic i integrat, en el qual es detecta l’aplicació de principis comptables econòmic financers com també pressupostaris, de manera que integra la comptabilitat pressupostària i la comptabilitat economicofinancera.

La comptabilitat pública abasta a les entitats públiques que determina la Llei, i és un règim comptable que permet el control extern (Tribunal de Comptes) i el control intern a càrrec de la Intervenció de l’Administració. Així mateix, l’instrument principal de l’activitat és el pressupost, com a acte de previsió i autorització dels ingressos i les despeses dels ens públics, per a un període de temps determinat. Aquesta particularitat es deriva fonamentalment de l’interès públic que ha de perseguir l’Administració Pública en la consecució de les seves finalitats, i que explica i justifica l’aplicació de principis pressupostaris específics, com són el de no afectació d’ingressos (és a dir, la totalitat dels ingressos serveix per finançar la totalitat de les despeses, llevat de casos determinats legalment que permeten una afectació concreta) com també el principi d’imputació pressupostària, d’acord amb el qual les obligacions pressupostàries derivades d’adquisicions, obres, serveis, prestacions o despeses en general s’imputaran al pressupost de l’exercici en què aquests es realitzin i amb càrrec als respectius crèdits; els drets s’imputaran al pressupost de l’exercici en què es reconeguin o liquidin.

Per tant, a banda del criteri de meritació, criteri d’abast econòmic financer, per tal d’imputar un ingrés o una despesa al pressupost de què es tracti caldrà tenir en compte també els requisits que permeten un reconeixement del dret o de l’obligació: En aquests casos, es tracta de el corresponent acte administratiu que ha de dictar l’òrgan competent, a banda de que aquesta despesa o aquest ingrés ha de reunir els requisits de que es tracti d’actes vençuts, líquids i exigibles. Cal tenir present que el control de la despesa esdevé un dels objectius principals de les Administracions Públiques, i per aquest motiu s’incorpora un estat addicional representatiu de l’execució i liquidació del pressupost de l’entitat.

Abstract

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi del seu nivell actual a l’administració pública catalana, identificant àrees competencials a prioritzar així com apuntant estratègies per la seva millora. L’estudi ha comptat amb una enquesta, que han respost 312 persones directives públiques, en que se’ls ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les competències i habilitats directives identificades en el diccionari esmentat. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 10 entrevistes en profunditat a persones directives públiques de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica i adaptada a les necessitats de les persones directives.

Abstract