Abstract

Abstract

Abstract

L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, i un plantejament territorial, original, novador i racional que anomenem Àrees Bàsiques Administratives, un nou sistema de govern i de patró electoral local pensat per a les exigències d’una societat del segle XXI coherent amb un nou paradigma que es proposa.

En el desenvolupament, d’aquest dret aplicat, s’hi afegeix el resultat d’incorporar determinats mecanismes de models comparats, i es planteja un patró en el que la participació dels ciutadans, mitjançant un complex teixit associatiu, és essencial.

Abstract

La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius menys explotats en la seva globalitat com són els mars i els oceans.

Aquesta situació està generant un augment de les pressions i externalitats no només sobre els recursos marítims sinó també sobre el desenvolupament de l’economia blava. Situació que es veu agreujada pel volum de pressió que reben en funció del nombre d’estats que banyen aquests mars; en el cas del Mediterrani aquesta pressió és especialment important donat que el banyen 43 estats diferents.

Després d’un llarg procés de reflexió que es va concretar en diferents comunicacions per part de la UE, finalment es va adoptar el 2012, la Declaració de Limassol que té com a objectiu fomentar l’economia blava com a un factor de creixement, sostenible i integrador a través de l’augment de la innovació, la millora del coneixement del sector marítim, la seguretat i la vigilància així com de la millora de l’ordenació territorial marítima i de la governança.

No obstant, fins ara, la planificació marítima s’ha basat en la aplicació de mecanismes preexistents de planificació territorial sense incorporar elements diplomàtics que es podrien definir com a “bona governança dels mars”. 

S’ha de tenir en compte que a diferència de la planificació espacial terrestre la planificació espacial marítima no és competència exclusiva d’un únic poder polític sinó que és compartit entre diferents estats. En conseqüència, qualsevol activitat econòmica comporta un important treball de cooperació i diplomàcia. Donat aquest context, no es pot continuar ignorant la necessitat d’establir un model de governança que permeti l’equilibri entre el desenvolupament econòmic del sector i la sostenibilitat dels recursos marítims, que promogui les sinergies existents i que redueixi les interferències entre les activitats marítimes.

Quins són, doncs, els elements clau que ha d’incorporar la planificació territorial marítima per a garantir no només el creixement sostenible sinó també la cooperació entre estats i amb els stakeholders?

Aquest elements son fruit d’un reflexió al llarg text, proposant diferents línies de treball que hauria d’incloure la nova declaració per al desenvolupament d’una política marítima integrada. També es planteja i aborda quins són els principals reptes que ha afrontar el desenvolupament sostenible de l’economia blava al Mediterrani.

Abstract

El crecimiento azul puede verse obstaculizado por las presión que la actividad humana realiza en mares y océanos, y las interferencia que se provoca entre actividades que rivalizan por un entorno espacial marítimo.

La ponencia realiza una análisis sobre los modelo de gobernanza y su grado posible de eficacia, a través de un largo recorrido que va, desde la Política Marítima Integral, la Planificación Marítima Espacial y los Planes de Acción desarrollados en el Atlántico para detenerse en plan WestMED del Mediterráneo. Reflexiona y aporta opinión sobre el “modelo de gobernanza” que puede resultar más eficaz para ser adoptado en el Mediterráneo occidental.

Abstract

This article discusses an important challenge for Internet governance: the difficulties entailed in articulating the multiplicity of scenarios and contexts that shape it. A “multistakeholder” approach has been posited often as the most suitable path to build Internet governance. However, materializing this approach is difficult because of the possible actors and situations found on the Web. Instead, and building on the notion of cosmopolitanism (Boczkowski & Siles, 2014), this article proposes an alternative framework for studying Internet policymaking. It applies this framework to the Digital Privacy and Security Statement advanced by the Global Commission on Internet Governance in order to show how it can help further our understanding of Human Rights in the digital era. It argues that cosmopolitanism can offer a method that helps to transform a complex network of interactions into a map characterized by different objectives and relations in order to generate more dialectic Internet policies.

Abstract

Abstract

Abstract