Abstract

Leadership its a topic of interest in organizational research because the impact of the leaders and managers behavior in their teams and the results. Thus, the 3D theory of Reddin (1983) suggests that the behavior of managers is related to behavioral styles related to task orientation and relationships. The purpose of this research was to identify whether the factorial configuration, reliability and validity of the Managerial Effectiveness Diagnosis (MED) (Reddin, 1983). For the we use a non-probabilistic random sample of 94’819 participants, all active managers’ companies in Latin America from 2010 to 2014; to identify if the test kept their psychometric values over time. Also we use a non-probabilistic sample of 726 participants to replicate the studies originally conducted by the author. All they were managers with at least one year in the position and one person in charge. Research shows that this remains a useful test without cultural bias that can be used in organizations for information about the behavior to indicate their basic style, management style and degree effectiveness in performing their chores.

Abstract

Abstract

La innovació a l’empresa és un dels objectius que, de manera recurrent, apareix com més destacat pels alts executius i reconegut com dels més importants per la bona marxa de la majoria de les empreses.  Tot i així, els avenços en innovació estan molt per sota del que la seva rellevància suggeriria. Fins ara, la recerca ha mirat aspectes concrets i d’àmbit parcial de la dificultat per a innovar, sense que existeix un estudi global fet des de l’òptica d’alta direcció, òrgan clau per portar a terme els canvis que fan possible la innovació. 

Aquesta recerca  mostra els principals obstacles que la direcció d’una empresa ha de superar per arribar a un estadi on la innovació estigui sistematitzada i l’empresa gaudeixi d’una capacitat d’innovació sostenible.

Les principals aproximacions al fenomen cobreixen aspectes des de perspectives diverses. Les dues principals serien incentius i competències, de: 1) l’alta direcció i òrgans de govern a l’empresa, 2) els responsables d’innovació, 3) la resta de departaments aliens a la innovació. I segona, dificultats associades a responsabilitats de la direcció estratègica a l’empresa. Per exemple, fer compatible la innovació i els resultats a curt termini, o com traduir l’estratègia a iniciatives i projectes d’innovació.

Els fonaments disciplinars són la economia del comportament, la direcció d’empresa, i altres camps d’estudi de comportament social de l’empresa.  L’esquema desenvolupat integra diverses publicacions de l’autor en àmbits com innovació sistemàtica, cultura innovadora, paper dels alts executius i normalització de la innovació. El context en el que es basen les hipòtesis i suports a les conclusions és el conjunt d’unes 250 empreses properes a Catalunya que han seguit el programa enfocat de direcció de la innovació a l’Iese des de 2001.

Abstract

Les empreses catalanes es troben en un moment de canvi. Fins ara fa poc, per tenir èxit en el negoci un factor molt important eren les habilitats personals del gerent. Ara amb la facilitat d’accés a la informació, el gran volum de dades que tenim dels clients i el seu comportament i la capacitat de la tecnologia, és el moment de passar a ser empreses data-driven, empreses que prenen decisions basades en dades, doncs explotar tota la informació disponible els facilita una gestió més eficaç.

L’ús de les tècniques de big data, models machine learning i en general la modelització s’obre pas a totes les àrees i sectors empresarials.