Abstract

La innovació a l’empresa és un dels objectius que, de manera recurrent, apareix com més destacat pels alts executius i reconegut com dels més importants per la bona marxa de la majoria de les empreses.  Tot i així, els avenços en innovació estan molt per sota del que la seva rellevància suggeriria. Fins ara, la recerca ha mirat aspectes concrets i d’àmbit parcial de la dificultat per a innovar, sense que existeix un estudi global fet des de l’òptica d’alta direcció, òrgan clau per portar a terme els canvis que fan possible la innovació. 

Aquesta recerca  mostra els principals obstacles que la direcció d’una empresa ha de superar per arribar a un estadi on la innovació estigui sistematitzada i l’empresa gaudeixi d’una capacitat d’innovació sostenible.

Les principals aproximacions al fenomen cobreixen aspectes des de perspectives diverses. Les dues principals serien incentius i competències, de: 1) l’alta direcció i òrgans de govern a l’empresa, 2) els responsables d’innovació, 3) la resta de departaments aliens a la innovació. I segona, dificultats associades a responsabilitats de la direcció estratègica a l’empresa. Per exemple, fer compatible la innovació i els resultats a curt termini, o com traduir l’estratègia a iniciatives i projectes d’innovació.

Els fonaments disciplinars són la economia del comportament, la direcció d’empresa, i altres camps d’estudi de comportament social de l’empresa.  L’esquema desenvolupat integra diverses publicacions de l’autor en àmbits com innovació sistemàtica, cultura innovadora, paper dels alts executius i normalització de la innovació. El context en el que es basen les hipòtesis i suports a les conclusions és el conjunt d’unes 250 empreses properes a Catalunya que han seguit el programa enfocat de direcció de la innovació a l’Iese des de 2001.

Back to Top

Document information

Published on 09/11/17
Submitted on 30/10/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

5

Views 25
Recommendations 1

Share this document