Documents published in Scipedia

• Análisis del Green Premium en la deuda pública europea

  H. Robelló, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Finances per una transició sostenible, 152

  
  

  Abstract

  El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición hacia una economía sostenible. Se trata de evaluar las características específicas en la valoración de los bonos verdes y su comparación con la valoración de bonos simples, también denominados convencionales, con similares características de vencimiento y mismo emisor. Con el análisis de la denominada Green Premium o Greenium, se examinan las posibles diferencias de precio y rentabilidad entre dos bonos del mismo emisor, uno denominado verde y otro sin tal definición o con características diferentes de las que se aplican para los bonos verdes y vencimientos similares o iguales.     Se pretende discernir el Green Premium en la deuda pública europea, en dos regímenes diferenciados en el entorno de tipos de interés en las economías europeas, desde tipos de interés negativos o bajos y/o deflación, hasta la “normalización” de tipos de interés y aparición de altas tasas de inflación y si se observan diferencias significativas en estos dos periodos.  

  Abstract
  El estudio del Green Premium es un campo de investigación que se está extendiendo a medida que crece la financiación para proyectos verdes y una transición [...]

  • 24
  •  read

• ANÁLISIS DE LA RENTABILIDAD SOCIOECONÓMICA EN PRO DE LA SALUD LABORAL Y LA SOSTENIBILIDAD EMPRESARIAL. La solución MIESES-OIT - Full paper

  M. Bestratén, J. Perona Navarro, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 149

  
  

  • 0
  •  read

• Análisis de diez años de tipos de interés convulsos: entidades financieras e inversores

  P. Larraga, S. Beltran, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Finances per una transició sostenible, 11

  
  

  Abstract

  Estudio sobre la influencia de la reciente subida de tipos de interés en los resultados de la actividad bancaria, en lo que respecta a su cuenta de resultados, así como a diferentes ratios, loan-to-deposits, Liquidity Coverage Ratio, ROA, ROE, CET1 y ratio de apalancamiento, así como la evolución de personal bancario, número de oficinas y número de personas por oficinas entre los años 2008 y 2023. También se ha analizado el efecto de las subidas de tipos de interés del BCE sobre los depósitos bancarios, así como ante la reducida traslación de efecto contagio en tipos de interés para clientes la búsqueda de alternativas por parte de los clientes adquiriendo masivamente Letras del Tesoro y otros productos financieros desintermediados.   ________________________________________________________________________________________   Study on the influence of interest rates on the results of banking activity, with regard to its income statement, as well as different ratios, such as loan to deposits, liquid coverage, ROA, ROE, common equity, TIER 1 CET and effect of deleveraging, as well as the evolution of banking personnel, number of branches and number of people per branch between the years 2008 and 2023. The effect of the ECB's interest rate increases on bank deposits has also been analyzed, as well as the reduced contagion effect transfer in interest rates for clients, the search for alternatives by clients massively acquiring Treasury Bills and other disintermediated financial products.

  Abstract
  Estudio sobre la influencia de la reciente subida de tipos de interés en los resultados de la actividad bancaria, en lo que respecta a su cuenta de resultados, así [...]

  • 7
  •  read

• L’aeroport, una infrastuctura de país -

  J. Amat, A. Casals, J. Corominas, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Infraestructures i gestió sostenible del territori, 212

  
  

  Abstract

  Actualment l’aeroport de Barcelona és una infraestructura de país doncs és efectivament un catalitzador de l’economia catalana. Abans de la pandèmia generava directa o indirectament un 6,8% del PIB i actualment ja ha recuperat aquest nivell. Aquest increment continuat de passatgers ha anat obligant a adaptar les instal·lacions a les necessitats creixents, evolucionant significativament. En aquesta ponència es presenta un resum actualitzat de l’informe que sobre l’aeroport de Barcelona es va elaborar des de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2022 a rel del debat sorgit sobre la proposta d’ampliació presentada per d’AENA, considerat des dels diferents sectors econòmics i socials i en el context dels condicionats de sostenibilitat.

  Abstract
  Actualment l’aeroport de Barcelona és una infraestructura de país doncs és efectivament un catalitzador de l’economia catalana. Abans de la [...]

  • 12
  •  read

• Com millorar la col·laboració público-privada en el finançament de les concessions de serveis públics

  J. MARTÍNEZ VILA, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La musculatura del sistema empresarial català, 122

  
  

  • 0
  •  read

• Conseqüències socioeconòmiques de la transformació del mercat immobiliari i el cicle de creixement dels lloguers

  G. Congrés2025, E. Bertran, C. Badenes Escudero

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat de les polítiques públiques, 120

  
  

  Abstract

  Aquest article analitza les transformacions estructurals i els impactes socials del mercat del lloguer a Catalunya en l’última dècada. Després de la crisi de 2008, el mercat ha evolucionat cap a un model centrat en el lloguer, marcat per l’augment sostingut dels preus, la financiarització de l’habitatge i l’entrada de nous actors institucionals. Aquest fenomen ha ampliat les desigualtats socials i territorials, amb una pressió creixent sobre les llars més vulnerables, especialment joves, immigrants i rendes baixes. L’article aprofundeix en les causes del creixement dels lloguers, el canvi en el perfil dels llogaters i les conseqüències socials, com la sobrecàrrega financera i l’exclusió residencial. Finalment, planteja propostes per afrontar aquesta crisi habitacional. 

  Abstract
  Aquest article analitza les transformacions estructurals i els impactes socials del mercat del lloguer a Catalunya en l’última dècada. Després de [...]

  • 32
  •  read

• Reglament de Taxonomia de la UE (852/2020) – De la classificació d’activitats econòmiques sostenibles a l’acció empresarial

  O. Canosa Daroca, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 189

  
  

  • 0
  •  read

• El Canvi Climàtic com un risc i una oportunitat per a les empreses catalanes

  O. Canosa Daroca, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 106

  
  

  • 0
  •  read

• El “gap de expectativas” en la auditoría de cuentas - Full Paper

  C. Puig de Travy, C. Travy, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La contribució dels professionals de l’economia, 95

  
  

  Abstract

  This article provides a current overview of the so-called “audit expectation gap” or simply the “expectation gap”. Previously begins with an explanation of this concept, clarifying the essence of financial audit, the responsibilities assumed by the auditor, as well as those assumed by the managers of the audited entities topics that often cause confusion among users of audit reports and constitute one of the components of the expectation gap known as the “knowledge gap”. The gap is divided into three components, and each is explained, with an evaluation of possible responses to address them and the timing of these responses. Furthermore, the article describes the current debates aimed at reducing or mitigating both the existing performance gap and the development gap, including issues such as fraud, going concern assessment, and risk determination. Finally, the article concludes that the expectation gap is a recurring issue raised by users of financial audits, and auditors have a duty to narrow this gap. This obligation arises both from their role in serving the public interest by responding to societal demands and from the need to preserve their reputation and ensure their credibility. However, it is made clear that some user demands are impossible to meet, and others cannot be fulfilled solely by auditors; many other economic agents related to corporate information are also involved, such as Directors and managers, regulators, supervisors, legislators, social agents or the financial media.

  Abstract
  This article provides a current overview of the so-called “audit expectation gap” or simply the “expectation gap”. Previously begins with an explanation [...]

  • 19
  •  read

• L'articulació de la IA com factor d'innovació transversal a Catalunya

  J. Mas-Albaigès

  4rceec (2025). Vol. El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital, 47

  
  

  Abstract

  Es pot afirmar que la Intel·ligència Artificial (IA) és la tecnologia de naturalesa digital que ha assolit un impacte i grau de penetració social dels més importants, seguint en els darrers anys una evolució de caràcter exponencial. Malgrat aquesta recent explosió la IA té una història gaire bé centenària, que es remunta al treball de científics i tecnòlegs que en van posar els fonaments a partir de la segona meitat del segle passat. La IA també té una llarga trajectòria a Catalunya que s'inicia, entre altres, amb la figura del Professor Emèrit Ramon López de Mántaras i la creació de l'Institut d'Investigació d'IA del CSIC (IIIA-CSIC). Aquest article fa un recorregut de la IA a Catalunya, començant pels principals agents que conformen l'ecosistema de la recerca i la innovació en IA al nostre país. Es presenta l'estat actual de la IA a Catalunya a partir de l'informe sectorial publicat per ACCIO el maig de 2024 i tot seguit, es descriu l'estratègia CATALONIA.AI impulsada pel Govern de Catalunya i desplegada a partir de 2020. Es detalla l’eix d'innovació empresarial que s'impulsa des d'aquesta estratègia i que es materialitza en el Centre d'Innovació en tecnologies de Dades i Intel·ligència Artificial (CIDAI), descrivint tant qualitativament com quantitativament les activitats més significatives que impulsa. L'article aborda també el potencial transformador de la IA en l’empresa des de dos punts de vista. El primer aborda les aplicacions de negoci de la IA analítica en conjunció amb altres tecnologies en el context de la Indústria 4.0. El segon es focalitza en la IA Generativa, il·lustrant els principis bàsics dels models fundacionals i desenvolupant les oportunitats multisectorials i multimodals i l'impacte que aquesta variant de la IA provocarà en els diferents sectors productius i de negocis. Tot seguit s'analitzen les barreres recurrents per a una implantació multisectorial de la IA i que, entre altres, fan referència a qüestions com disponibilitat de dades o manca de talent qualificat. En paral·lel a aquestes qüestions de caire estrictament tecnològic l'article també s'endinsa en les principals conseqüències de les regulacions en IA que Europa ha aprovat i com s'hi hauran d'adaptar les empreses de productes o serveis basats en sistemes d'IA. Per últim, l'article dona una visió de l’impacte de la IA en la sostenibilitat i possibles vies de solució.

  Abstract
  Es pot afirmar que la Intel·ligència Artificial (IA) és la tecnologia de naturalesa digital que ha assolit un impacte i grau de penetració social [...]

  • 6
  •  read