Documents published in Scipedia

• Pol.lució i restriccions a la mobilitat a Catalunya: Un experiment natural basat en la COVID-19

  M. Garcia López, G. Congrés2025

  4rceec (2025). 222

  
  

  Abstract

  Aquest treball investiga l’impacte que té la mobilitat sobre la pol.lució als municipis de Catalunya. Per fer-ho, fem ús de l’experiment natural que representa la pandèmia de la COVID-19 per avaluar fins a quin punt es poden reduir els nivells de pol.lució quan s’estableixen restriccions a la mobilitat i la tecnologia no canvia. Gràcies a l’ús de dades amb un elevat detall temporal, analitzem també els impactes durant els diferents subperíodes de la pandèmia (primera onada, nova normalitat i segona i tercera onades) i a cadascuna de les hores del dia. En conjunt, els resultats d’aquestes anàlisis poden interpretar-se com una aproximació als possibles efectes de fenòmens cada cop més importants en la nostra vida com el teletreball o el comerç electrònic. Classificació JEL: R41, Q53, L86

  Abstract
  Aquest treball investiga l’impacte que té la mobilitat sobre la pol.lució als municipis de Catalunya. Per fer-ho, fem ús de l’experiment natural [...]

  • 0
  •  read

• Què poden fer els centres de secundària per reduir l’abandonament escolar prematur? Evidència del cas de la ciutat de Barcelona

  G. Congrés2025

  4rceec (2025). 221

  
  

  Abstract

  L'abandonament dels estudis després del període d’obligatorietat està associat amb nivells més baixos de benestar i ocupació, particularment entre l’alumnat vulnerable. Aquest article té com a objectiu analitzar els elements organitzacionals, pedagògics i de recursos dels centres educatius de secundària que poden ajudar a l’alumnat a continuar la seva educació després de l’etapa obligatòria. Per fer-ho, s’ha construït una base de dades que combina registres administratius de més de 90.000 alumnes que han completat l’educació secundària obligatòria (ESO) a Barcelona entre el 2018 i el 2024, amb una enquesta detallada sobre pràctiques escolars que va ser resposta per 136 centres de secundària de la ciutat de Barcelona (66% del total). Amb aquesta informació, s’ha dut a terme una anàlisi de regressió logística per tal d’identificar la probabilitat d’un alumne de no matricular-se en estudis post-obligatoris durant els dos anys posteriors a completar l’ESO. En aquesta anàlisi s’incorporen característiques individuals dels alumnes, variables administratives a nivell de centre i pràctiques escolars reportades al qüestionari. Els resultats indiquen que les pràctiques escolars com la continuïtat de matèria durant les absències dels docents, la implementació de la monitorització diària de l’assistència de l’alumnat o l’orientació personalitzada poden reduir significativament la probabilitat d’abandonar l’educació de manera prematura, independentment del context socioeconòmic i acadèmic de l’alumne.

  Abstract
  L'abandonament dels estudis després del període d’obligatorietat està associat amb nivells més baixos de benestar i ocupació, [...]

  • 0
  •  read

• Vectors de creixement de l’ecosistema tecnològic de Barcelona i Catalunya

  M. Martí, G. Congrés2025

  4rceec (2025). 220

  
  

  • 16
  •  read

• Barcelona, potencial hub global de la innovació: Diagnòstic i Oportunitats Estratègiques de l’Economia del Coneixement a la Regió Metropolitana (RMB)

  R. Gras, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital, 219

  
  

  Abstract

  La regió metropolitana de Barcelona s’enfronta al repte de bastir un ecosistema de l’economia del coneixement que li permeti superar definitivament el desenvolupisme, transicionar amb èxit envers la quarta revolució industrial, potenciar els sectors econòmics d’alt valor afegit, i generat prosperitat distribuïda i oportunitats professionals de qualitat per els ciutadans. El present article duu a terme un diagnòstic general de l’estat de l’economia del coneixement la RMB a la llum de la Ciència de les Ciutats, vehiculada per la teoria de xarxes i la ciència de la complexitat. El diagnòstic econòmic territorial s’ha elaborat emprant metodologies avançades de l’equip d’Aretian Urban Analytics and Design amb seu al Harvard Innovation Lab, a la ciutat de Boston. Mitjançant l’avaluació de la Regió Metropolitana de Barcelona (7 comarques, 160 municipis), cerquem identificar estratègies que optimitzin el disseny urbà, fomentin la resiliència econòmica, enforteixin els ecosistemes de recerca i innovació, proporcionin condicions favorables al floreixement de les startups catalanes i configurin xarxes de l’economia del coneixement que permetin realitzar els efectes multiplicadors de la innovació, doblar els salaris promitjos en vint anys, reduir a menys de la meitat l’atur, i consolidar ecosistemes favorables al floreixement de talent en dotze àmbits de coneixement estratègicament identificats. A través d'una anàlisi interdisciplinària i basada en dades, les propostes pretenen posicionar Barcelona com a líder global en l’economia del coneixement, mercès al foment de la prosperitat impulsant les indústries de serveis i productes sofisticades, d’alt valor afegit, orientades a l'exportació i a la creació de prosperitat. L’article proposa línies mestres per orientar processos d'especialització intel·ligent en funció de les capacitats actuals i el know-how col·lectiu. L’estratègia proposada suggereix (1) augmentar el nombre de llocs de treball intensius en coneixement de 125.000 a 200.000, elevant la intensitat d'innovació del 15% al 20% entre el 2025 i el 2040 i concentrar els centres de progrés del coneixement en ubicacions estratègiques, permetent doblar salaris i reduir a la meitat l’atur; (2) augmentar el nombre d'indústries innovadores de 92 fins aproximadament 170, establint així cadenes de valor més llargues i economies de gamma; (3) reforçar les tres fases de la innovació (recerca, transferència de tecnologia i producció avançada) per augmentar la intensitat, el rendiment i l'impacte de la innovació; augmentar els ingressos/empleat de 149.179 € fins a aproximadament 200.000 € i els ingressos per resident de 77.818 € fins a 110.000 € l'any 2040 impulsant la continuïtat en les set fases de la innovació; (4) concebre una xarxa de districtes d'innovació (singularment, Barcelona-Besòs, Esplugues-Pedralbes-Bonanova, Badalona i les Tres Xemeneies) que presentin una intensitat d'innovació superior al 50%; impulsant la recerca aplicada de frontera, centres d'innovació, incubadores de startups, així com la transferència de coneixement amb la indústria; (5) definir una visió per alinear els aproximadament 2,400 camps de recerca aplicada de totes les universitats i centres de recerca amb els 12 principals camps de coneixement arrelats a la RMB, per densificar l'intercanvi i l'avanç de coneixement i realitzar els efectes multiplicadors de la innovació, augmentant el nombre d’startups innovadores de 279 a 750, així com el nombre d'empreses d’alt valor afegit, generant prosperitat distribuïda a llarg termini.

  Abstract
  La regió metropolitana de Barcelona s’enfronta al repte de bastir un ecosistema de l’economia del coneixement que li permeti superar definitivament el desenvolupisme, [...]

  • 30
  •  read

• Jocs de resiliència econòmica en un món geopolíticament fragmentat (Full paper)

  J. Lladós-Masllorens, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. L’economia catalana dins el nou marc geoestratègic global, 45

  
  

  • 21
  •  read

• Perquè Harvard estudia la política de clústers de Catalunya?

  J. Martí Estévez, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La musculatura del sistema empresarial català, 200

  
  

  • 0
  •  read

• Generalitzar la Formació Professional DUAL: Punt de trobada entre empreses que necessiten professionals i persones que necessiten una feina de qualitat

  M. Carrión, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 24

  
  

  • 0
  •  read

• La Innovació en Teràpies Avançades a Catalunya: Reptes i Oportunitats en un Ecosistema Capdavanter

  A. Peiró, A. Vila, U. Perpiña, J. Canals, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital, 61

  
  

  • 75
  •  read

• La intensitat inversora de Catalunya a l'estranger: tendències i perspectives de futur

  X. Mendoza, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. L’economia catalana dins el nou marc geoestratègic global, 62

  
  

  Abstract

  L’economia catalana ha continuat avançant en la seva internacionalització en la darrera dècada. Les empreses catalanes amb filials a l’estranger han augmentat la diversificació geogràfica de les seves inversions internacionals més enllà de les seves “destinacions naturals”, la Unió Europea i Llatinoamèrica. L’objectiu de l’estudi és esbrinar si l’esforç inversor de les empreses catalanes s’està produint en les economies (països i regions) amb un major potencial de creixement a nivell mundial. Prenent com a grup de referència el conjunt dels països de la Unió Europea, s’ha calculat l’índex d’intensitat inversora de Catalunya per a 151 països i 9 regions mundials per als anys 2019 i 2022. A partir de l’anàlisi de 55 països que presentaven una baixa intensitat inversora l’any 2022, es formula una proposta sobre aquelles destinacions (països i regions) que, pel seu potencial de futur, seria recomanable una intensificació de les inversions directes de les empreses catalanes.

  Abstract
  L’economia catalana ha continuat avançant en la seva internacionalització en la darrera dècada. Les empreses catalanes amb filials a l’estranger [...]

  • 28
  •  read

• Data A New Emerging Type of Intangibles --How Can Accounting Standards Face this Challenge?

  E. Wu, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La contribució dels professionals de l’economia, 115

  
  

  Abstract

  In the digital economy era, the role of data resources in corporate development is increasingly prominent. The accounting treatment of corporate data resources is an urgent issue to be studied. Based on the economic value creation characteristics of corporate data resources in the digital economy, we propose that qualified corporate data resources could be classified into internal-used data assets, tradable data assets and strategic value data resources. We propose recognising the first two types of data assets in the financial statements using the conditional recognition method, and a mixed measurement model could be adopted in the subsequent measurement period. We propose to enhance the disclosure of strategic value data resources. More granular information about this type of data resource can be disclosed in a separate narrative report. The reporting entity is encouraged to disclose more information about the characteristics of data assets, the value-creation path of data assets, and risks related to data assets. Moreover, it is essential to build support mechanisms to facilitate the accounting treatment of corporate data assets, such as data assets cost input ledger booking system, data asset external evaluation services, data asset audit service and data trusteeship services. Our study intends to establish a coherent set of data asset accounting standards and is helpful for IASB to revise its intangible assets accounting standards (IAS 38).

  Abstract
  In the digital economy era, the role of data resources in corporate development is increasingly prominent. The accounting treatment of corporate data resources is an urgent [...]

  • 4
  •  read