Documents published in Scipedia

• Validation of the AI-Readiness and Market Dynamics Disruption Index (AIM-DDI) Framework: A Case Study of Its Application in the Beauty Cluster

  J. Calvo, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital, 153

  
  

  Abstract

  The adoption of artificial intelligence (AI) is transforming and disrupting industries by driving innovation, enhancing operational efficiency, and reshaping market dynamics. However, organizations often struggle to balance internal readiness with external market alignment, creating a critical need for comprehensive frameworks to guide AI integration. This study introduces and validates the AI-Readiness and Market Dynamics Disruption Index (AIM-DDI), a holistic tool for evaluating organizational AI maturity. By combining internal factors, such as strategy, talent, and governance, with external elements, including customer expectations, industry disruption potential, and regulatory environments, the AIM-DDI provides actionable insights for navigating AI-driven transformation. The research validates the AIM-DDI scale and questionnaire, leveraging data from 765 organizations to identify distinct AI maturity profiles. Cronbach’s Alpha Analysis , Exploratory and Confirmatory Factor Analyses confirm the framework’s validity, while cluster analysis reveals strategic pathways for organizations at various stages of AI readiness. The findings highlight the importance of aligning internal capabilities with external pressures to achieve competitive advantage and sustainable growth. We also apply the AIM-DDI framework within the Beauty Clusters Industry Association in Spain data as business case. This study offers valuable contributions for academics, practitioners, and policymakers aiming to leverage AI as a driver of industry evolution.

  Abstract
  The adoption of artificial intelligence (AI) is transforming and disrupting industries by driving innovation, enhancing operational efficiency, and reshaping market dynamics. [...]

  • 95
  •  read

• Situació H2 a Catalunya

  I. Justicia, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 178

  
  

  • 0
  •  read

• La intervenció pública en la planificació, construcció i operació de instal·lacions terminals ferroviàries. Elements per a l’anàlisi de la seva possible configuració com a servei d’interès econòmic general.

  J. ERRUZ I SEALL, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Infraestructures i gestió sostenible del territori, 63

  
  

  • 3
  •  read

• Generative A.I. Shaping Social Dynamics and Competitive Landscapes: Insights on Augmentation and Automation - Full Paper

  E. Almirall, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 25

  
  

  • 37
  •  read

• Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya - Full paper

  A. Ferrer i Carbonell, R. Sabater, J. Torres, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Determinants del context macroeconòmic, 9

  
  

  • 8
  •  read

• Delafruit: ejemplo práctico de la gestión del agua para usos industriales

  A. Alegret Maartí, X. Bordonaba, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 118

  
  

  • 11
  •  read

• Anàlisis del sector inversor a Europa i el Mon - Full Paper

  D. Bermejo Perramón, D. Sola, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 10

  
  

  • 8
  •  read

• Una anàlisi sobre les possibilitats d'internacionalització de les pimes catalanes

  I. Riera, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. La musculatura del sistema empresarial català, 160

  
  

  • 2
  •  read

• Hacia una Economía Circular “Limpia”.

  E. ELJARRAT, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. Sostenibilitat mediambiental, 30

  
  

  • 2
  •  read

• Intel·ligències artificials i el futur del treball: creixement desacoblat amb riscos existencials?

  J. Torrent, G. Congrés2025

  4rceec (2025). Vol. El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya, 42

  
  

  Abstract

  En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, generativa i transformativa), i les he vinculat amb el pensament econòmic i estratègic a través dels valors que impulsen i dels efectes econòmics i laborals que generen. La idea de l’article és explicar la capacitat de transformació de cada tipus d’IA i analitzar com es vinculen amb el futur del treball i amb els riscos existencials o extrems d’origen laboral que poden generar. L’anàlisi ha revelat que en el context neoliberal o autocràtic predominant, els incentius per al desenvolupament de la IA predictiva i generativa decanten el seu ús amb criteris d’automatització i/o control. A més, estan en mans d’un nombre molt reduït d’empreses, s’articulen en base a models de negoci que cerquen rendes, substitueixen un nombre creixent d’habilitats cognitives sense promoure avenços prou significatius de productivitat, i tenen uns usos molt heterogenis i desiguals. La IA es va desalineant de les persones i del floriment social perquè tendeix a empobrir el treball. Tanmateix, l’arribada de la IA transformativa, una IA amb molts més agents, més potent i més hàbil per aprendre, millorar-se i replicar-se, adquirir recursos, produir idees i generar innovacions, podria impulsar un salt de nivell tant en termes positius com negatius. Una IA transformativa que augmentés exponencialment el treball cognitiu i que s’alineés amb el progrés humà podria generar una explosió en termes de producció de coneixement, idees, innovació i creixement econòmic. Però, aquesta mateixa IA transformativa pot ser utilitzada per a superar les persones i crear una economia de les màquines que assumeixi els nous valors de predicció, creació i transformació i desacobli el creixement. A través d’aquesta superioritat laboral i econòmica, la IAT podria colonitzar la humanitat, fer-la redundant en moltes dimensions de la vida i plantejar un oceà de riscos extrems i existencials per les persones. Seguint les recomanacions de la comunitat científica en IA i dels economistes de la tecnologia, aquest article és un crit d’alerta perquè comencem a organitzar i gestionar (no necessàriament prohibir) una economia política sobre l’adopció i els usos de la IA.

  Abstract
  En aquest assaig prospectiu he organitzat l’evidència disponible sobre els tres tipus principals d’intel·ligències artificials (IAs) (predictiva, [...]

  • 8
  •  read