Abstract

El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són com una sèrie d'explosions que donen impuls a la prosperitat futura. Aquests sectors clau, aquests sectors líders guien l'economia i proporcionen un creixement econòmic. La tecnologia com a motor del desenvolupament econòmic s'ha estudiat des de diversos punts de vista. Un grup de teories econòmiques va considerar un punt de vista evolutiu del canvi tecnològic i el creixement econòmic. Aquesta evolució de la tecnologia és la que adopto en aquesta presentació. 
Les principals característiques d’aquesta visió del canvi i l'evolució de la tecnologia són les següents: La tecnologia significa, per definició, incertesa, inseguretat. La tecnologia és dinàmica. Canvia, millora constantment. Les noves varietats i les noves opcions apareixen de forma persistent. El canvi tecnològic és sistèmic. La tecnologia no apareix sense cap canvi en el seu entorn. Les noves tecnologies apareixen alhora amb infraestructures per produir-les i distribuir-les. El cotxe necessita carreteres i estacions de servei. Internet ha evolucionat amb la infraestructura de fibra. Aquesta interdependència tecnològica fa que els grans canvis siguin lents i costosos. El canvi tecnològic és també acumulatiu. El que podem fer avui depèn de les accions preses i de les decisions preses en el passat. 
Totes aquestes són les característiques principals del canvi tecnològic. Com dèiem, una d’elles són les expectatives. La tecnologia és sinònim d’expectatives. Aquesta associació s'accentua més en les etapes inicials de la tecnologia, és a dir, per tecnologies emergents. Aquestes expectatives són la força motriu que marca l'evolució del sistema. Les expectatives mouen els actors respectius i obliguen a actuar, legitimant el procés i atraient inversors i altres agents. Per tant, les expectatives són performatives, executives per naturalesa i conformen la dinàmica d'una trajectòria tecnològica.
D’altra banda, és ben sabut que l'adopció de tecnologies pels usuaris tradicionalment ha seguit un patró de corba S. Avui, la línia d'adopció de certes noves tecnologies és pràcticament una línia vertical. Les innovacions, les tecnologies s'introdueixen ràpidament al mercat i són acceptades per la societat. La corba S és pràcticament inexistent. Una altra forma de veure-ho: el temps necessari per què una innovació arribi als 100 milions d'usuaris és ínfim comparat amb dècades passades. 
En definitiva, avui hi ha: 1) Enorme disrupció i 2) un molt fort ritme d’adopció de les innovacions. Tots dos factors (més disrupció i temps reduït de difusió) presenten enormes reptes en les empreses tradicionals. Cal recordar que la introducció d'una nova tecnologia significa (en molts casos) la desaparició de les empreses existents i, de vegades, de sectors sencers.
Tradicionalment, s'ha creat tecnologia en les empreses “tradicionals” i en centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però en els últims anys ha aparegut un nou actor: Les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals. Es mouen per expectatives i han conformat una cadena de valor (amb entitats de suport, polítiques públiques i inversors) específica, de característiques particulars. Aquesta cadena de valor ha generat, a cada territori (i sempre al voltant de grans ciutats), els ecosistemes emprenedors.
La ponència que es proposa versarà, en una primera part, sobre les característiques esmentades de la tecnologia, les startups com a productors de tecnologia i disrupció i els ecosistemes emprenedors que s’han conformat arreu del món.
La segona –i principal- part de la ponència versarà sobre l’ecosistema emprenedor de Barcelona i Catalunya: Origen, actors i sectors, punts forts i febles, context internacional, polítiques públiques, paper de l’empresa tradicional, evolució prevista de l’ecosistema...

Abstract

Aquest article manifesta un canvi en la modelització de la concentració geogràfica d’innovació i tecnologia i les seves causes. El canvi suposa passar de la idea d’ecosistema d’innovació al d’ecosistema d’emprenedoria. I no és només una manera acadèmica diferent de plasmar la vida econòmica i tecnològica. Avui la producció de tecnologia té patrons diferents als d’anys pretèrits. Ara les empreses no estan soles en el centre del sistema, hi ha també els emprenedors individuals, els quals assumeixen risc per generar disrupció, són més globals que cap altre actor previ i es concentren a les grans ciutats, centres dels ecosistemes d’emprenedoria. Aquest article presenta aquest nou paradigma i es refereix a l’ecosistema emprenedor català en aquest nou context.

Abstract

EIX 6.  SISTEMA DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ I EL REPTE DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL

Do start-ups respond to social challenges?

An empirical analysis of Catalan start-ups

            Mercedes Teruel, Agustí Segarra-Blasco and Josep Tomàs-Porres

Universitat Rovira i Virgili

On December 2021, the European Commission presented the 2021 Social Economy Action Plan. The plan aims to promote the social economy by generating the regulatory framework, visualising the potential, and opening new opportunities in order that social economy organisation start up and scale up.[1] The emergence and evolution of start-ups is related to their locational context through different linkages such as the labour market, capital market and knowledge market. From an evolutionary approach, this ecosystem evolves thanks to individual and collective learning resulting in innovation (Acs et al., 2017).

Despite a wide number of theoretical and empirical works about the entrepreneurial ecosystems and the emergence of start-ups (for instance, Acs et al., 2017; Stam and Van de Ven, 2021; Audretsch et al., 2023), there is a lack of empirical evidence on the relationship between the existing social challenges in a location such as climate change or ageing and the emergence of start-ups providing innovations to this social need. The evidence already points out the interconnection between local actors and the development of start-ups. For the case of sustainable start-ups, Chaudhary et al. (2024) present a systematic literature. However, there are questions that remain unknown. What role the social needs from a location play in facilitating the emergence of start-ups? Do locations with different social challenges generate start-ups with different entrepreneurial purposes?

Our main database belongs to the public directory Barcelona & Catalonia Startups Hub created at the end of 2016 by the Catalan agency for business competitiveness ACCIÓ (L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa). This database is composed of more than 2,000 start-ups from all of Catalonia and provides firm-level information including address, year of creation, industry, technology, business model, and target. Our database was obtained in March 2023 and was composed of 2,036 start-ups.

Sustainability startups comprise 24% of the enterprises in our sample, the majority of these startups are located in the province of Barcelona. The share of start-ups that are devoting effort to CE differs between provinces.

References

Acs, Z. J., Stam, E., Audretsch, D. B., & O’Connor, A. (2017). The lineages of the entrepreneurial ecosystem approach. Small Business Economics, 49, 1-10.

Audretsch, D. B., Belitski, M., Caiazza, R., & Siegel, D. (2023). Effects of open innovation in startups: Theory and evidence. Technological Forecasting and Social Change, 194, 122694.

Chaudhary, S., Kaur, P., Ferraris, A., Bresciani, S., & Dhir, A. (2024). Connecting entrepreneurial ecosystem and innovation. Grasping at straws or hitting a home run?. Technovation, 130, 102942.

Stam, E., & Van de Ven, A. (2021). Entrepreneurial ecosystem elements. Small Business Economics, 56(2), 809-832.