Abstract

Eix temàtic 7

Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya

Resum de ponència proposada: Una revisió sobre els aspectes disfuncionals de la modalitat de l’EB a Catalunya/Espanya i un original que aporti dades i resultats sobre l’eficiència en la provisió dels serveis en espècie de l’EB (tots dos molt possiblement amb coautors).

Vicente Ortún, vicente.ortun@upf.edu, 3 d’octubre 2017

L’EB, una conquesta de la humanitat, ha mostrat en alguns països la seva compatibilitat amb l’eficiència dinàmica. No hi ha cap contradicció entre augment de la productivitat i competitivitat de les empreses d’un país i la consolidació del seu EB; són els trets específics de cada EB els que importen (Sapir, 2006:369-90). En el cas de Catalunya/Espanya s’ha d’analitzar quins son els trets específics del seu EB que no afavoreixen ni la eficiència ni l’equitat, com s’haurien de corregir, i com es pot orientar l’EB al workfare (López-Casasnovas i Albasanz, 2014: 34-7).

L’efectivitat de les polítiques publiques es clau per al sosteniment de l’EB, ja que només amb prestacions resolutives s’aconsegueix desitjabilitat (vots) per part dels ciutadans.  Racionalitat tècnica i  legitimitat social requereixen d'un bon govern.

Una producció pública elevada dels serveis en espècie de l’EB planteja la pregunta de l’eficiència relativa de cadascú dels proveïdors i la de les condicions regulatòries que han de permetre millorar l’impacte en el benestar. Per a estudiar aquesta concreció, com a mínim a sanitat i tal vegada a sanitat i educació, s’elaborarà un article original –destinat a revista amb revisió per col·legues.                  

López Casasnovas G, Albasanz G. Del welfare al workfare. El context de les polítiques de benestar. Revista Econòmica de Catalunya. 2014, 69: 34-9.

Sapir A. Globalization and the reform of European social models. Journal of Common Market Studies. 2006;44(2):369-90.

Abstract

Sostenibilitat de l’estat del benestar i eficiència dels impostos

G Lopez-Casasnovas

Univ Pompeu Fabra

Sostenibilitat és un concepte eminentment polític.  Es opinable la pressió fiscal que una economia pot suportar. Depèn de moltes coses. També del retorn de serveis públics, el context internacional en el que es competeix, l’escandall de costos i l’orientació productiva que te l’economia.  Més interessant és la solvència d’un sistema fiscal, en el sentit dels ressorts amb els que compta la intervenció pública per a fer front a reptes econòmics i socials canviants.  Així en qüestions de dualitat fiscal.  O de substitució entre cotitzacions i IVA en situació d’atur.  O entre impostos generals i cotitzacions socials per a mantenir compromisos de pensions. 

Solventar problemes requereix mirada ampla: Conèixer bé la incidència fiscal i el grau de capitalització de cada actuació financera, mantenir una perspectiva d’equilibri general de l’economia, de pressupost equilibrat a les finances públiques, de capacitat d’anàlisi de la incidència diferencial dels impostos, al llarg del cicle vital, inter i intra generacionalment amb generacions solapades, etc. 

Solventar reptes fiscals com el de la sostenibiltat de l’estat de benestar requereix posar al radar el finançament contributiu i no contributiu, en el que té lògica vagi a càrrec del contribuent o de l’usuari. Requereix el coneixement de la tècnica fiscal d’actuacions per la via dels tributs, impostos o preus; de les deduccions fiscals o despeses equivalents; del finançament ordinari o  extraordinari (dèficit i deute sota regla d’or, alienació oportuna d’actius a canvi de despesa en inversió o substitució d’endeutament).  I finalment, si l’opció de resposta solvent és la impositiva, no ignorar l’excés de gravamen (l’eficiència econòmica) lligada a cada categoria impositiva, i com l’equitat es ressent o millora els seus balanços d’acord en l’instrument utilitzat.

Aquesta serà la línia argumental a la que s’adreçarà la ponència proposada

Abstract

La sostenibilitat és un concepte eminentment polític. És opinable la pressió fiscal que una economia pot suportar. Depèn de moltes coses. També del retorn de serveis públics, el context internacional en el que es competeix, l’escandall de costos i l’orientació productiva que té l’economia. Més interessant és la solvència d’un sistema fiscal, en el sentit dels ressorts amb els que compta la intervenció pública per a fer front a reptes econòmics i socials canviants. Així en qüestions de dualitat fiscal. O de substitució entre cotitzacions i IVA en situació d’atur. O entre impostos generals i cotitzacions socials per a mantenir compromisos de pensions.

Solventar problemes requereix mirada ampla: Conèixer bé la incidència fiscal i el grau de capitalització de cada actuació financera, mantenir una perspectiva d’equilibri general de l’economia, de pressupost equilibrat a les finances públiques, de capacitat d’anàlisi de la incidència diferencial dels impostos, al llarg del cicle vital, inter i intra generacionalment amb generacions solapades, etc.

Solucionar reptes fiscals com el de la sostenibilitat de l’estat de benestar requereix posar al radar el finançament contributiu i no contributiu, en el que té lògica vagi a càrrec del contribuent o de l’usuari. Requereix el coneixement de la tècnica fiscal d’actuacions per la via dels tributs, impostos o preus; de les deduccions fiscals o despeses equivalents; del finançament ordinari o extraordinari (dèficit i deute sota regla d’or, alienació oportuna d’actius a canvi de despesa en inversió o substitució d’endeutament). I finalment, si l’opció de resposta solvent és la impositiva, no ignorar l’excés de gravamen (l’eficiència econòmica) lligada a cada categoria impositiva, i com l’equitat es ressent o millora els seus balanços d’acord en l’instrument utilitzat.

Abstract

Una revisión sobre los aspectos disfuncionales de la modalidad de Estado de Bienestar (EB) en Cataluña/España. La efectividad de las políticas públicas resulta clave para la sostenibilidad del EB ya que únicamente con prestaciones resolutivas se consigue deseabilidad (votos) por parte de los ciudadanos. Eso sí, tanto la racionalidad técnica como la legitimidad social de los procesos de decisión requieren de un buen gobierno.