Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya

Abstract

Eix temàtic 7

Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya

Resum de ponència proposada: Una revisió sobre els aspectes disfuncionals de la modalitat de l’EB a Catalunya/Espanya i un original que aporti dades i resultats sobre l’eficiència en la provisió dels serveis en espècie de l’EB (tots dos molt possiblement amb coautors).

Vicente Ortún, vicente.ortun@upf.edu, 3 d’octubre 2017

L’EB, una conquesta de la humanitat, ha mostrat en alguns països la seva compatibilitat amb l’eficiència dinàmica. No hi ha cap contradicció entre augment de la productivitat i competitivitat de les empreses d’un país i la consolidació del seu EB; són els trets específics de cada EB els que importen (Sapir, 2006:369-90). En el cas de Catalunya/Espanya s’ha d’analitzar quins son els trets específics del seu EB que no afavoreixen ni la eficiència ni l’equitat, com s’haurien de corregir, i com es pot orientar l’EB al workfare (López-Casasnovas i Albasanz, 2014: 34-7).

L’efectivitat de les polítiques publiques es clau per al sosteniment de l’EB, ja que només amb prestacions resolutives s’aconsegueix desitjabilitat (vots) per part dels ciutadans.  Racionalitat tècnica i  legitimitat social requereixen d'un bon govern.

Una producció pública elevada dels serveis en espècie de l’EB planteja la pregunta de l’eficiència relativa de cadascú dels proveïdors i la de les condicions regulatòries que han de permetre millorar l’impacte en el benestar. Per a estudiar aquesta concreció, com a mínim a sanitat i tal vegada a sanitat i educació, s’elaborarà un article original –destinat a revista amb revisió per col·legues.                  

López Casasnovas G, Albasanz G. Del welfare al workfare. El context de les polítiques de benestar. Revista Econòmica de Catalunya. 2014, 69: 34-9.

Sapir A. Globalization and the reform of European social models. Journal of Common Market Studies. 2006;44(2):369-90.