Abstract

Objectiu:

Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal  i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE.

Metodologia:

 Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament.

Resultats:

La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.

Abstract

Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Es fa èmfasis en la “refundació de la LAPAD” mitjançant l’aplicació de les mesures de estabilitat pressupostària del RDL 20/2012. Es fan algunes simulacions econòmiques del que representaria millorar alguns aspectes en la gestió i en el model de finançament actual.

Abstract

An important part of current research regarding online risks is aimed at analysing cyber aggression according to its frequency and type. By contrast, there is less scientific knowledge available on risk perception, the analysis of its components, and the measurement and impact on the behaviour of minors on the Internet. Therefore, the main objective of this study is to establish a classification of minors based on their perception of risk, digital consumption habits, family and/or educational protection factors, and the flow of communication. A structured questionnaire was used from a sample of 865 minors aged 10 to 17 from the Autonomous Region of Madrid. Data were processed using SPSS 15.0 and SPAD 5.0. After a factor and classification analysis was conducted, seven different groups were obtained. The predominant profile, in 42% of the cases, is that of a ‘prudent person’, characterized by a high perception of risk, not spending an excessive amount of time on the Internet, avoiding unsafe behaviour, talking with parents about online difficulties, receiving advice, and having clear rules on Internet use. The perception of risk is shown as a relevant construct in relation to other indicators such as child-rearing techniques used by parents, the time children spend on Internet, dependency on the device, and the type of digital behavior involved.

Abstract

La Malaltia d’Alzheimer (MA) és ja el quart problema de salut al món. La demència afecta sobretot a persones grans, majoritàriament dones, i el nombre de malalts s’incrementa a mesura que avança l’edat. Hi ha costos directes i indirectes derivats de l’atenció a les persones amb MA. Es tracta ja d’un problema econòmic i social de primera magnitud. En una societat que avança cap a models diferents de famílies, amb migració de fills joves i disminució dels pressupostos per a serveis sòcio-sanitaris, cóm s’afrontarà aquesta problemàtica? La contribució vol fer evidents les dades actuals i mostrar una prospectiva de futur.

Abstract