Abstract

Cal respondre com volem que sigui la formació professional del futur. És important perquè el sistema de formació professional està format per una amalgama de subsistemes no sempre ben connectats entre ells i amb divergències estratègiques. La formació inicial, en alternança simple o dual, la formació per a l'ocupació, la formació professional a mida i la formació universitària volen satisfer la demanda de talent per part del teixit econòmic, i molt especialment les demandes dels tres grans sectors, indústria, agricultura i serveis.

La dualització dels cicles formatius de formació inicial està essent un èxit arreu del país i ha demostrat que la metodologia de treball és efectiva per a obtenir grans taxes d'inserció i per tant disminuir l'atur en general i el juvenil en particular. Les demandes de les empreses, a banda de quantitat de persones preparades i que desitgin treballar fan especial èmfasi en les competències personals associades a cada ofici més enllà de les competències tècniques que es poden aprendre al lloc de treball.

La societat té grans reptes a davant que afectaran la formació professional. El més important és el nou marc de relacions laborals que es preveu amb l'increment de productivitat i automatització de la producció industrial i dels serveis. La renda mínima que acabarem implementant tindrà un impacte considerable en com les persones afrontem les relacions personals d'una forma íntima i hem de ser capaços de captar, retenir i ampliar el talent del nostre país en aquest context.

Els grans jaciments d'ocupació els tenim en la formació superior, tant en trams no universitaris com universitaris però la manca de vocacions impedeix que la demanda de les empreses trobi correspondència en matrícules. Cal afrontar aquest problema que afecta la percepció de les famílies i els estigmes de gènere. La formació industrial és la gran tractora de la formació professional i no som capaços d'atraure talent a aquestes carreres professionals. Els instruments per afrontar aquest repte són l'especialització territorial, la coordinació i integració dels diferents itineraris acadèmics i professionals dins de l'administració i la posta en marxa de polítiques que tinguin com a prioritat la captació de talent al sistema de formació professional.

Abstract

We study whether parental education affects the choice of tertiary education in Spain. We analyze two qualitative characteristics of the university studies: the length of the program and its academic prestige. We identify for which individuals parental background matters the most. For the choice of a long program, parental background changes the most likely outcome for students with low grades in the academic track and those with excellent grades in the vocational track. Regarding the prestige of the program, parental background matters the most for the worse performing boys and the girls with rather good grades in the academic track.

Abstract

Abstract

Abstract

Abstract

Abstract

Abstract

Abstract

Economistes tan reconeguts com ara Joseph Schumpeter o Robert Solow ja plantejaven el salt tecnològic i la innovació empresarial com un dels principals catalitzadors del desenvolupament econòmic i de la millora de la productivitat dels països. Al llarg dels últims anys, diverses publicacions han trobat evidències que la inversió en R+D+I millora la productivitat, tant a nivell macroeconòmic com a nivell de país. El Global Innovation Index, publicat per la WIPO, o el European Innovation Scoreboard, publicat per la Comissió Europea, classifiquen les economies i les regions més innovadores en base a multitud de criteris. Però convertir-se en un referent en innovació no és pas senzill.

La Comissió Europea utilitza el Technology Readiness Level (TRL), concebut per la NASA a la dècada dels 70, per mesurar el grau de maduresa de les tecnologies. Així, des de que s’observen els principis bàsics d’una tecnologia (TRL 1), aquesta avança fins que es desplega al mercat (TRL 9). Cal invertir en recerca bàsica (TRL 1-2), en recerca aplicada (TRL 3-4) i sobretot en desenvolupament experimental (TRL 5-6) per posteriorment poder innovar (TRL 7-9).

La intensitat d’inversió en R+D a Catalunya és deficient. Amb una despesa de només l’1,67% del PIB l’any 2021, Catalunya queda lluny de la inversió mitjana de la Unió Europea (2,27%), o de països capdavanters i referents en innovació com Israel (5,56%), Corea del Sud (4,93%), els Estats Units (3,46%), Japó (3,34%) o Suïssa (3,31%). A nivell europeu, hi ha quatre països que ja superen l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’invertir un 3% del PIB en R+D: Suècia (3,4%), Bèlgica (3,34%), Àustria (3,26%) i Alemanya (3,13%).

Per tal de comparar la situació de Catalunya amb la dels països referents en innovació, s’analitza la matriu de despesa en dues dimensions. Primerament segons el tipus de recerca: recerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. Posteriorment, segons el sector d’execució: el que es fa al sector productiu, al sector públic, a les institucions educatives i aquell que s’executa als instituts privats sense ànim de lucre.

Mentre que els països referents en innovació executen entre el 60-70% del total de la seva despesa en desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%. Aquesta infrainversió contribueix negativament al death valley, impedint que les tecnologies es validin en entorns rellevants, s’escalin i arribin al mercat.

La distribució dels sectors d’execució també presenta diferències significatives. Mentre tots els països referents en innovació executen més d’un 77% de la despesa al sector privat, a Catalunya el sector privat és només responsable del 61% de la despesa. Tanmateix, el sector públic i les institucions educatives catalanes executen el doble de despesa que els seus homòlegs als països referents en innovació.

Catalunya té el repte de transformar el model d’R+D, apostant decididament per la inversió industrial i la transferència tecnològica. Aconseguir que la inversió al sector públic i en ciència bàsica es materialitzi en un increment de la productivitat serà clau per aconseguir aquest objectiu.