Abstract

Les relacions público-privades han estat motiu de debat i de nombroses aportacions acadèmiques. Així, per a la producció i provisió dels serveis públics propis que corresponen als ajuntaments i governs autonòmics, sempre es planteja el dilema entre dues possibles articulacions: 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la pròpia administració o bé a través d’empreses públiques; 2) gestió indirecta a través de fórmules d’exernalització dels serveis. La gestió indirecta sovint s’enquadra en la interrelació entre sector públic i empresa mercantil, amb la conseqüent discrepància d’objectius i les necessitats de regular les regles de joc per a satisfacció dels diversos agents que hi participen.

 

A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall de la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per a la prestació de serveis públics articulades mitjançat empreses de l’economia social. Això modifica la interrelació entre els agents públics i els agents privats socials, que es defineixen sota un lema clàssic de “les persones per davant del capital”. El relleu de l’objectiu clàssic de “maximització de beneficis” que caracteritza les empreses mercantils per l’objectiu de “prioritzar les persones i la finalitat social per davant del capital” transforma les bases de la relació público-privada.

 

La contribució que es proposa vol fer, d’una banda, un repàs de la literatura existent sobre les relacions público-privades existents a Catalunya des de la vessat de l’economia social. D’altra, es planteja fer una anàlisi de models existents i concrets de gestió de serveis públics des de l’economia social, ja sigui en el món de l’educació, els serveis socials o la cultura, amb una anàlisi de pros i contres i situació dels projectes, vistos des d’un punt de vista d’eficiència i equitat.

 

Tema

Es considera que aquesta contribució caldria enquadrar-la en el context de:

6. El sector públic a la Catalunya del futur

•Regulació i qualitat institucional

 

Abstract

En la producció i provisió dels serveis públics sempre es planteja el dilema entre 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la mateixa administració o empreses públiques, o 2) gestió indirecta a través de fórmules d’externalització dels serveis.

A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall entre la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per la prestació de serveis públics articulats mitjançat empreses de l’economia social. La substitució de l’objectiu de «maximització de beneficis» pel de «priorització de les persones i la finalitat social» transforma i facilita les bases de la relació publicoprivada.

Abstract

The origins, planning, and implementation process for the Valencian Community Social Economy Information Portal (www.ecsocial.com) are described. Details are provided of the methodology used to encourage participation by companies in this business realm. Changes that have taken place during the life of the project are detailed, along with the budget that has made this initiative possible.

Abstract

 

EIX: 3. LA MUSCULATURA DEL SISTEMA EMPRESARIAL CATALÀ

 

TÍTOL: “Aportacions a l’economia de triple impacte des de l’economia social” (provisional)

 

AUTORA: Maria Teixidor i Jufresa (GRUP CLADE)

 

JUSTIFICACIÓ DE L’INTERÈS:

 

Des de 2018, organismes com l’OCDE, l’FMI, el Banc Mundial, o Davos adverteixen de l’esgotament del model capitalista neoclàssic i els mitjans i la societat en el seu conjunt reclamen la necessitat de reformular-lo. El Forum econòmic mundial (WEF) al 2021 va llençar un procés de reflexió sobre el model capitalista titulat “The Great Reset” (“El gran reinici”) segons el qual hem de passar d’un capitalisme de shareholders i anar cap a un capitalisme de stakeholders.

 

En aquest sentit, i en oposició al capitalisme neoclàssic-financer, clientelar, rentista i extractiu, de rendes excessives, es busca un capitalisme basat en una economia de mercat social, compromesa amb el medi ambient, basada en la igualtat d’oportunitats i sustentada en un creixement econòmic sostenible i just que promogui la redistribució de les rendes.

 

A nivell europeu, aquest 2024, s’estrena un marc normatiu harmonitzat de regulació ESG (Environment, Social & Governance) on el legislador ha dissenyat una regulació que busca millorar la transparència i la responsabilitat dels actors de l’ecosistema comercial. La normativa d’informació no financera imposa mesurar el triple impacte mediambiental, de governança i social i documentar-lo en un Informe de Sostenibilitat. Es busca estandarditzar pràctiques i evitar el greenwashing, alhora que transformar les empreses en negocis sostenibles, que integrin els esmentats criteris en tota la cadena productiva.

 

En aquest context, l’Economia Social apareix com un model de referència, on empreses i organitzacions amb diferents fórmules jurídiques (des de cooperatives a fundacions passant per societats anònimes laborals, entre altres) però fonamentades en uns principis i valors comuns (de compromís amb les persones i arrelament territorial, d’execució de projectes amb visió a llarg termini, de solidaritat i equitat econòmica i de governança i gestió de qualitat), han demostrat que a es poden aconseguir projectes d’èxit, ambiciosos i competitius, que alhora són respectuosos amb l’entorn.

 

OBJECTIUS I RESULTATS:

 

• Analitzar els principis de l’Economia Social per a confirmar el seu encaix en un model econòmic que sigui una evolució de l’actual, en un moment on hi ha acord sobre la necessitat d’incorporar els criteris ESG al conjunt de l’activitat econòmica. Els criteris esmentats són, de fet, l’essència i el fonament de les empreses de l’Economia Social i han demostrat la seva capacitat de construir projectes sòlids, durables i competitius.
• Traslladar els aprenentatges i coneixements de les empreses i organitzacions de l’Economia Social a les empreses mercantils a fi d’integrar-hi mo.

 

CONCLUSIONS ASSOLIDES:

 

• L’Economia Social posa el focus en les persones, es basa en la transparència i en uns valors compartits que coincideixen amb els que avui en dia, tot l’entorn econòmic està assenyalant com els necessaris per a ésser integrats en el model econòmic a fi d’assolir un model evolucionat compatible amb la vida.
• Per accelerar aquest procés, és oportú traslladar els principis, coneixements i aprenentatges de l’Economia Social al món de l’empresa mercantil.