Abstract

La responsabilitat social dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) té una especial importància per la naturalesa social intrínseca de les universitats, sent les IES essencials  per al desenvolupament social. Per tal que la Responsabilitat Social Universitària (RSU) es compleixi, cal que formi part o estigui molt propera al nucli de la missió i present en les diferents tasques universitàries; per tal de satisfer les necessitats i expectatives dels actors involucrats en l'activitat universitària, més enllà del compromís de formar els estudiants en l'acompliment d'una professió, es té un compromís cap a la societat en el desenvolupament de nou coneixement i en la transferència de valors universitaris a la societat.

El present treball inclou l’abast de la RSU, la seva implementació dins de la direcció estratègica i la seva relació amb els actors involucrats (stakeholders). També presenta l'estat actual de la RSU de les universitats catalanes i espanyoles, els esforços que han esmerçat en la matèria, així com projectes en els que s'han compromès relacionats amb la temàtica, com ara GUNI i HEIRRI. A més, s’identifiquen les accions realitzades a les universitats per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (17 objectius dins de l'Agenda 2030, aprovada per l'ONU l’any 2015).

Per realitzar aquesta recerca, s’ha aplicat una anàlisi descriptiva basada en dos treballs realitzats prèviament: 1) un estudi Delphi, el qual va consensuar un grup de 27 experts sobre els impulsors i les barreres de la RSU, així com la seva integració en l'estratègia universitària, i 2) una anàlisi temàtica i codificació deductiva per a l'estudi de plans estratègics de 23 universitats del sistema universitari català i espanyol que compten amb plans estratègics actualitzats i vigents l’any 2017. Complementàriament, també s’ha tingut en compte una anàlisi de les 24 universitats que compten amb memòries de responsabilitat social.

Abstract

Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic, premiant a les firmes que són competitives en qualitat i en preu, però també en valors compartits pel conjunt de la societat. I és que per poder encaixar dins dels nous criteris del consumidor, cada vegada més les empreses tendeixen a transformar el seu producte fent-ho responsable i competitiu.

Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a element diferencial, però sense perdre mai de vista la rendibilitat. Així, el producte o servei ha de generar valor social per si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a crear un món millor. Estem parlant d'empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. Trobem exemples de molts sectors: Veritas, Salgot, Cocunat, La casa de Carlota, Toms shoes (EEUU)…

El sector privat, amb gairebé el 80% del PIB mundial, és el gran motor capaç de canviar el món mitjançant la creació de negocis sostenibles, rendibles i replicables en qualsevol lloc. L'empresa socialment competitiva és un actiu fonamental per construir un model econòmic sostenible i competitiu. ‘Responsabilitat social competitiva’ és el terme emprat per Cristian Rovira per denominar aquesta nova manera de fer negocis. 

Cristian Rovira, Vicepresident de Grupo SIFU

Eix 3 – 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Abstract

Cosmètics ecològics, turisme sostenible... Comprem valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses un comportament ètic, premiant aquelles firmes competitives en qualitat i preu, però també en valors.

Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a factor diferencial, però sense perdre de vista la rendibilitat. Són empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. El seu producte o servei ha de ser rendible i atractiu i, des del primer dia, contribuir a construir un món millor.

Abstract

Las universidades poseen una naturaleza social intrínseca que las posiciona como organizaciones con responsabilidades no solo para la comunidad universitaria, sino también hacia la sociedad. Así, el concepto de responsabilidad social universitaria (RSU) se relaciona con la gestión inclusiva y responsable de estas instituciones. Sin embargo, su aplicación ha sido sujeta a diversas interpretaciones, variando entre universidades, surgiendo diversas organizaciones y normas para implementarla y darle seguimiento. Este trabajo hace un análisis de los impulsos a la RSU de instituciones españolas y catalanas, así como las normas que se han usado para estandarizar su aplicación. Si bien múltiples esfuerzos se han hecho notar para implementar la RSU, el número de universidades participantes en estas iniciativas podría ser mayor.