Abstract

El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar la productivitat científica indiquen un creixement molt important en els darrers 15 anys al nostre país, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. De fet, hom pot demostrat com en gairebé tots els casos els resultats obtinguts pel conjunt d’Universitats i Centres de Recerca catalans és molt superior als resultats esperables, tenint en compte el seu pes poblacional o fins i tot de PIB dins la Unió Europea.

Aquest increment es pot atribuir a un conjunt de polítiques públiques desenvolupades amb un alt grau de consens des de principis dels 2000, malgrat que en els darrers anys la crisi econòmica està provocant moltes dificultats en el teixit investigador del país, i fins i tot posa en risc algunes de les fites assolides.

La sostenibilitat d’aquest sistema està ara en discussió, davant d’elements com la caiguda de la inversió pública, la gran distància respecte la mitjana europea de la inversió privada en R&D, o la configuració política futura del país. Tots aquests són elements que introdueixen dubtes per al futur proper del sistema de Recerca català. Tot i això, l’article intenta mostra com la fortalesa de l’actual sistema és molt alta, i com la seva demostrada eficiència pot convertir aquests riscos en oportunitats, si en els propers anys s’hi fa una nova aposta decidida, tant per a la potència científica del país com per a l’increment de la productivitat empresarial.

Abstract

El sistema de Recerca català ha obtingut, en els darrers anys, uns resultats remarcables en el context europeu. La majoria d’indicadors utilitzats per mesurar la productivitat científica indiquen un creixement molt important en els darrers 15 anys al nostre país, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. De fet, hom pot demostrar com en gairebé tots els casos els resultats obtinguts pel conjunt d’Universitats i Centres de Recerca catalans és molt superior als resultats esperables, tenint en compte el seu pes poblacional o fins i tot de PIB dins la Unió Europea.

Aquest increment es pot atribuir a un conjunt de polítiques públiques desenvolupades amb un alt grau de consens des de principis del 2000, malgrat que en els darrers anys la crisi econòmica està provocant moltes dificultats en el teixit investigador del país, i fins i tot posa en risc algunes de les fites assolides. Una de les polítiques més destacades és la dels centres de Recerca, emmarcats en el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.

Aquest article té com a objectiu repassar la història recent d’aquestes institucions, determinar quins són els elements clau de l’èxit assolit i identificar els principals reptes de futur per aquest conjunt d’institucions, així com proposar algunes línies de treball per encarar aquests reptes, tenint en compte els escenaris polítics i econòmics actuals i previsibles al futur proper.

En particular, es vol posar el focus en la necessitat d’obertura del sector públic. Sense aquesta obertura, existeix un cert consens en què és molt difícil desenvolupar l’activitat acadèmica amb unes certes garanties, sobretot en comparació amb els nostres col·legues europeus. En canvi, en els darrers anys el conjunt del sector públic ha patit una certa involució, que s’ha notat gairebé tots els nivells de l’administració. En aquest article s’intenta mostrar com la flexibilitat amb què fins ara s’ha gestionat aquest tipus d’institucions és un dels elements claus del seu èxit. I, en el mateix sentit, la mancança actual i futura aquesta flexibilitat podria posar en risc aquests èxits.

Abstract

This article presents the main results of research on the topic of the research of the pricing mechanisms within the public procurement system in the Russian Federation. The goal of this article is to estimate the effect of the pricing mechanism on the efficiency of public procurement system in the Russian Federation. This research examines the initial maximum contract price (IMCP) mechanism as one possible reason for persistent inefficiency of the public procurement system. The authors discuss composite auctions (in which the winner is selected based on more than just price criteria) in the procurement of the results of research and development (R&D) work in Russia. It is found that unscrupulous customers can collude with suppliers to manipulate (overstate) the IMCP and restrict competition, which results in a higher final contract price and losses to the state budget. Using the metric of interaction frequency, we identified suppliers potentially affiliated with the customers. The results of econometric modeling suggest that potentially affiliated suppliers win the auctions with bids closer to the initial maximum contract price (IMCP) than independent suppliers. This result is observed regardless of specification changes and different evaluation methods. Potentially affiliated bidders have higher quality scores in contests with potentially affiliated organizers. At the same time, independent participants receive lower scores in such auctions. Therefore, a potentially affiliated bidder can set a higher price, winning due to overstated quality criteria

Abstract

Economistes tan reconeguts com ara Joseph Schumpeter o Robert Solow ja plantejaven el salt tecnològic i la innovació empresarial com un dels principals catalitzadors del desenvolupament econòmic i de la millora de la productivitat dels països. Al llarg dels últims anys, diverses publicacions han trobat evidències que la inversió en R+D+I millora la productivitat, tant a nivell macroeconòmic com a nivell de país. El Global Innovation Index, publicat per la WIPO, o el European Innovation Scoreboard, publicat per la Comissió Europea, classifiquen les economies i les regions més innovadores en base a multitud de criteris. Però convertir-se en un referent en innovació no és pas senzill.

La Comissió Europea utilitza el Technology Readiness Level (TRL), concebut per la NASA a la dècada dels 70, per mesurar el grau de maduresa de les tecnologies. Així, des de que s’observen els principis bàsics d’una tecnologia (TRL 1), aquesta avança fins que es desplega al mercat (TRL 9). Cal invertir en recerca bàsica (TRL 1-2), en recerca aplicada (TRL 3-4) i sobretot en desenvolupament experimental (TRL 5-6) per posteriorment poder innovar (TRL 7-9).

La intensitat d’inversió en R+D a Catalunya és deficient. Amb una despesa de només l’1,67% del PIB l’any 2021, Catalunya queda lluny de la inversió mitjana de la Unió Europea (2,27%), o de països capdavanters i referents en innovació com Israel (5,56%), Corea del Sud (4,93%), els Estats Units (3,46%), Japó (3,34%) o Suïssa (3,31%). A nivell europeu, hi ha quatre països que ja superen l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’invertir un 3% del PIB en R+D: Suècia (3,4%), Bèlgica (3,34%), Àustria (3,26%) i Alemanya (3,13%).

Per tal de comparar la situació de Catalunya amb la dels països referents en innovació, s’analitza la matriu de despesa en dues dimensions. Primerament segons el tipus de recerca: recerca bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. Posteriorment, segons el sector d’execució: el que es fa al sector productiu, al sector públic, a les institucions educatives i aquell que s’executa als instituts privats sense ànim de lucre.

Mentre que els països referents en innovació executen entre el 60-70% del total de la seva despesa en desenvolupament experimental, Catalunya registra un tímid 34%. Aquesta infrainversió contribueix negativament al death valley, impedint que les tecnologies es validin en entorns rellevants, s’escalin i arribin al mercat.

La distribució dels sectors d’execució també presenta diferències significatives. Mentre tots els països referents en innovació executen més d’un 77% de la despesa al sector privat, a Catalunya el sector privat és només responsable del 61% de la despesa. Tanmateix, el sector públic i les institucions educatives catalanes executen el doble de despesa que els seus homòlegs als països referents en innovació.

Catalunya té el repte de transformar el model d’R+D, apostant decididament per la inversió industrial i la transferència tecnològica. Aconseguir que la inversió al sector públic i en ciència bàsica es materialitzi en un increment de la productivitat serà clau per aconseguir aquest objectiu.