Abstract

Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) i d’una proposta de com aquestes es podrien aplicar per conèixer el seu impacte en l’economia catalana.

L’estudi recull breument com s’ha estudiat l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el North American Free Trade Agreement (NAFTA) i el recent Trans-Pacific Partnership (TTP).

El TTIP planteja l’eliminació de la pràctica totalitat de les barreres aranzelàries entre la UE i els Estats Units (ara ja molt baixes), la reducció considerable de les barreres no aranzelàries, la introducció d’un mecanisme d’arbitratge de diferències Estat-inversor i, encara que de manera poc concreta, canvis en la política de competència.

Les estimacions de l’impacte macroeconòmic del TTIP es basen en versions actualitzades d’un model d’equilibri general computable, similars als utilitzats per al cas de NAFTA i TTP. A l’estudi es presenten les aproximacions realitzades a partir d’algunes variants del model, fent servir diferents escenaris. Els resultats són coincidents en el sentit de preveure increments de comerç, PIB, renda familiar disponible i salaris a ambdues parts de l’Atlàntic. També s’estima que la reducció de barreres a la IED tindria un impacte positiu sobre variables com ara l’ocupació.

L’estudi de l’impacte microeconòmic  s’hauria de desplegar en dues direccions: anàlisi sectorial i perspectives competitives. Per a una anàlisi sectorial es pot partir dels mateixos models d’equilibri general per tal d’obtenir els impactes del TTIP a nivell d’activitats econòmiques concretes.  Una alternativa metodològica consistiria a preguntar a les empreses catalanes sobre la seva posició i sobre les perspectives competitives davant del TTIP. Aquesta via requereix aproximacions ad hoc o fer enquestes i estudis de mercat específics per diferents sectors, amb la finalitat d’analitzar tres tipus de qüestions.

Abstract

Aquest estudi revisa les metodologies més habituals que s’han aplicat per calcular l’impacte econòmic del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) negociat entre Europa i els Estats Units d’Amèrica. Sobre la base d’aquesta revisió l’estudi realitza una proposta metodològica per analitzar l’impacte del TTIP en l’economia catalana. Les categories d’impacte analitzades, en línia amb l’anàlisi estàndard d’impacte dels tractats comercials, són l’impacte macroeconòmic i l’impacte microeconòmic. Aquests impactes es calculen mitjançat models d’equilibri general, calibrats per capturar els canvis normatius derivats de la integració comercial i mitjançant casos d’estudi que permetin aproximar l’impacte del tractat sobre els sectors més rellevants.

Abstract

La integració del mercat europeu, i global, està transformant el model productiu català. A un mercat integrat com l’europeu, l’activitat es concentra a uns pocs nuclis que maximitzen les economies d’escala i d’integració. A la península Ibèrica això accelera el desplaçament secular del pes econòmic del centre (amb l’excepció de Madrid) cap a la perifèria, que a les darreres dècades s’ha focalitzat a dos nuclis: l’eix mediterrani (amb la metròpoli de Barcelona) i l’entorn de Madrid. Per contra la resta de la Península, sobretot l’altiplà central (“la España vacía”, l’interior de Portugal), com el centre de França (“la diagonal du vide”), perd sistemàticament activitat i població.

La transformació econòmica de Catalunya, nucli d’aquest eix mediterrani integrat al mercat europeu, és competitiu en un seguit d’activitats: a l’atractiu turístic i la centralitat logística s’afegeixen la metròpoli més gran de l’Europa mediterrània (Barcelona), una forta base d’empresa privada (incloses activitats d’alt valor afegit com les ciències de la vida) i les condicions “californianes” per atraure activitats de tecnologia i coneixement.

Alhora, aquesta transformació crea tensions (immigració, gentrificació, xoc cultural, saturació dels serveis...). Sota altres condicions el propi creixement generaria els recursos per finançar polítiques que en mitiguessin l’impacte (com a Àustria o Suïssa). A Catalunya, però, les polítiques de l’Estat espanyol generen un fortíssim dèficit fiscals (fins al 10% del PIB) i imposen un biaix en favor de la centralitat econòmica de Madrid.

Aquestes polítiques, afegides a l’ofegament burocràtic al que les institucions, pròpies o estatals, sotmeten Catalunya, hi ha un perill que les activitats d’alt valor afegit se n’allunyin i l’economia acabi orbitant al voltant del seu avantatge comparatiu més bàsic: el turisme.