Resum: Aquest estudi revisa les metodologies més habituals que s’han aplicat per calcular l’impacte econòmic del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) negociat entre Europa i els Estats Units d’Amèrica. Sobre la base d’aquesta revisió l’estudi realitza una proposta metodològica per analitzar l’impacte del TTIP en l’economia catalana. Les categories d’impacte analitzades, en línia amb l’anàlisi estàndard d’impacte dels tractats comercials, són l’impacte macroeconòmic i l’impacte microeconòmic. Aquests impactes es calculen mitjançat models d’equilibri general, calibrats per capturar els canvis normatius derivats de la integració comercial i mitjançant casos d’estudi que permetin aproximar l’impacte del tractat sobre els sectors més rellevants.



1. Introducció

El TTIP pretén intensificar la integració de dos espais econòmics, la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica. A Europa hi ha una àmplia experiència en aquest tema, essent-ne l’exponent més clar, més consolidat i amb més trajectòria la pròpia UE, un territori en que Catalunya també hi té una dilatada experiència.

Per bé que la proposta d’aprofundir en la integració econòmica entre els Estats Units i altres països té precedents, per exemple el NAFTA des de 1994, mai no s’havia proposat una operació d’aquest tipus entre dues economies tan potents i que pertanyessin clarament al bloc del que anomenem, en molts sentits, els països més desenvolupats del món o, per dir-ho en altres paraules, “entre iguals”.

Amb el TTIP l’economia catalana es troba davant d’un acord que aparentment podria tenir conseqüències importants, tot i que incertes mentre no es coneguin amb precisió tots els termes amb que es planteja. De moment, ens hem de quedar amb la voluntat inequívoca d’eliminar les barreres aranzelàries (ara ja molt baixes en general, tot i que amb l’excepció d’alguns productes) i de reduir significativament les barreres no aranzelàries (sanitàries, tècniques i d’altre tipus) que haurien de portar a una situació propera al lliure comerç.

Vist des d’una perspectiva d’economia catalana, l’afectació del TTIP la podem considerar amb una doble incidència potencial:

  • D’una banda, augmentarà la competència al mercat català, degut a l’eliminació de barreres al comerç provinent dels Estats Units per la part europea.
  • De l’altra, hauria de millorar la competitivitat del sistema productiu català als Estats Units, com a conseqüència de l’eliminació de barreres al comerç amb Europa, per la part americana.

Sobre aquesta base, i amb les limitacions informatives que encara existeixen sobre l’acord que es negocia, el present treball té l’objectiu de fer una incursió en matèria metodològica sobre com estudiar l’impacte que pot tenir per a l’economia catalana el TTIP.

Context de les negociacions

El TTIP es va negociar des de juliol de 2013, després de la cimera entre els presidents Barroso, Van Rompuy i Obama. L’objectiu és crear una àrea de lliure comerç entre Europa i els Estats Units que reuniria gairebé la meitat del PIB mundial, un 30 per cent del comerç mundial de béns, un 40 per cent del comerç mundial de serveis i més de 800 milions de consumidors. El TTIP és un tractat econòmic però també, o fins i tot més, geopolític, en la mesura que busca integrar una gran àrea econòmica en resposta, en part, al pes creixent de Xina a l’economia mundial.

Els efectes del lliure comerç i de la liberalització comercial, tant a nivell multilateral (com seria la Ronda de Doha de l’Organització Mundial de Comerç) com a nivell regional (el cas del TTIP) són objecte de controvèrsies i debats encesos a tot el món. En el cas dels Estats Units, l’administració del President Obama va mantenir una postura favorable al tractat, mentre que l’administració del President Trump s’hi va mostrar en contra des d’un bon inici. En el cas de la Unió Europea, la qüestió ha estat més controvertida dels de l’inici de les negociacions amb múltiples línies de fractura, tant en la dimensió ideològica com en l’estatal i geogràfica.

2. Anàlisi del TTIP

2.1. Termes de l’acord

2.1.1. Barreres aranzelàries

A dia d’avui, les barreres aranzelàries a ambdues ribes de l’Atlàntic Nord són ja considerablement baixes. Segons les xifres recollides per l’informe anual sobre política aranzelària presentat per l’Organització Mundial del Comerç (OMC), el Centre del Comerç Internacional (CCI) i la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD en les seves sigles en anglès), l’aranzel mitjà a la Unió Europea se situa al voltant del 5,3 per cent, lleugerament per sobre del 3,5 per cent aplicat als Estats Units.

El comerç bilateral entre la UE i els Estats Units també registra aranzels relativament baixos. Les importacions nord-americanes de productes no agrícoles amb origen a la UE suporten un aranzel mitjà simple del 3,5 per cent, xifra que augmenta fins al 6,6 per cent per a productes agrícoles. No obstant, si es pondera el pes dels diferents sectors segons el seu volum d’exportacions, aquestes xifres cauen fins a l’1,1 i el 2,0 per cent respectivament. En la mateixa línia, les importacions europees de productes no agrícoles procedents dels Estats Units suporten una càrrega aranzelària del 4,4 per cent, xifra que ascendeix de forma considerable fins al 14,7 per cent per a la importació productes agrícoles. Com en el cas anterior, l’aranzel mitjà ponderat cau fins a l’1,5 i el 4,7 per cent respectivament.

Vist l’elevat grau de liberalització aranzelària, una nova reducció dels tipus aranzelaris implicaria molt probablement canvis poc significatius en el nivell de protecció comercial i, en conseqüència, l’impacte agregat sobre els fluxos comercials seria més aviat limitat. No obstant, certes activitats econòmiques romanen considerablement protegides de la competència estrangera (Taula 1). A la Unió Europea, els casos més rellevants són els de la producció d’aliments processats (14,6 per cent) i vehicles motoritzats (8,0 per cent), activitats per a les que l’aranzel mitjà se situa clarament per sobre del percentatge aplicat als Estats Units (3,3 i 1,2 per cent respectivament). Als Estats Units, la distribució dels tipus aranzelaris és força més homogènia, sent l’agricultura, silvicultura i pesca, amb un aranzel mitjà ponderat del 3,7 per cent, l’activitat econòmica més protegida. Com expliquen Fontagné, Gourdon i Jean (2013), en casos extrems, com ara el sector càrnic o el sector lacti, en els que els productors de l’altra banda de l’Atlàntic són generalment competitius, l’aranzel mitjà s’enfila fins al 45 per cent a la UE i 22 per cent als Estats Units respectivament. A un nivell inferior, tot i que no menyspreable, determinats articles de roba i calçat afronten aranzels propers al 10 per cent a ambdós costats de l’Atlàntic. En conseqüència, una reducció ambiciosa de les respectives barreres aranzelàries podria induir canvis significatius en l’estructura de determinats sectors.

Taula 1. Aranzel mitjà ponderat, 2007 (%)


Sector Estats Units UE
Altres manufactures 3,2 2,4
Productes de paper i fusta 0,2 0,5
Metalls i productes metàl·lics 1,3 1,6
Altra maquinària 0,8 1,3
Altra equipament de transport 0,2 1,3
Vehicles de motor 1,2 8,0
Maquinària elèctrica 0,3 0,6
Químic 1,2 2,3
Aliments processats 3,3 14,6
Altres productes primaris 0,0 0,0
Agricultura, silvicultura i pesca 3,7 3,7
Total 1,4* 1,5*
Font: Francois et al. (2013) i Banc Mundial. Nota: *dades 2014


2.1.2. Barreres no aranzelàries i col·laboració normativa

A diferència de les mesures aranzelàries, les barreres no aranzelàries (BNAs) al comerç entre els Estats Units i la UE, resultat de diferències normatives i manca de cooperació regulatòria entre aquestes dues regions, romanen considerablement elevades, representant així el principal impediment per a la consecució d’un mercat transatlàntic realment integrat.

Com expliquen Berden et al. (2009), es considera BNA tota restricció al comerç de béns, serveis i inversions, a nivell federal o estatal, en forma no aranzelària. Aquest concepte inclou mesures en frontera, com ara procediments de duana, quotes o control de preus, així com mesures darrera de frontera que es deriven de lleis, disposicions i pràctiques del mercat d’exportació. En aquest darrer grup s’hi inclouen regulacions referents a protecció sanitària i mediambiental, competència, propietat intel·lectual, contractació pública i restriccions a la distribució, entre d’altres. En la majoria dels casos, aquestes mesures tenen un propòsit legítim, com ara assegurar la informació del consumidor, la millora de la seguretat del producte o la preservació del medi ambient. No obstant, la presència de BNAs pot augmentar de forma significativa les despeses d’importació i/o restringir l’accés de la competència estrangera al mercat nacional que, al seu torn, pot resultar en un augment generalitzat del preu de venda dels productes afectats.

Taula 2. BNAs al comerç transatlàntic, Berden et al. (2009) (% aranzel equival.)


Sector UE EUA
Alimentació i begudes 56,8 73,3
Químics 13,6 19,1
Maquinària elèctrica 12,8 14,7
Vehicles de motor 25,5 26,8
Altra equipament de transport 18,8 19,1
Metalls i productes metàl·lics 11,9 17
Fusta i productes de paper 11,3 7,7
Altres manufactures N/D N/D
Mitjana béns 21,5 25,4
Transport aeri 2 2
Transport marítim 8 8
Finances 11,3 31,7
Assegurances 10,8 19,1
TIC 14,9 3,9
Comunicacions 11,7 1,7
Construcció 4,6 2,5
Personal, cultural, altres serveis 4,4 2,5
Mitjana serveis 8,5 8,9
Font: Berden et al. (2009)


Segons les estimacions presentades per Francois et al. (2013), les BNAs nord-americanes a la importació de mercaderies amb origen a la UE equivalen a un aranzel mitjà del 25,4 per cent ad valorem, mentre que la presència de BNAs a la UE es tradueix en un augment de les despeses d’exportació del 21,5 per cent de mitjana per a les empreses nord-americanes. L’activitat econòmica que més pateix la manca de cooperació normativa a nivell transatlàntic és la indústria de l’alimentació i begudes. Les exportacions del sector de l’alimentació nord-americà amb destinació a la UE afronten un sobrecost del 56,8 per cent, xifra que es dispara fins al 73,3 per cent per a les exportacions europees als Estats Units. A força distància, segueixen les exportacions de vehicles motoritzats i altre material de transport, amb BNAs equivalents a un aranzel proper al 20 per cent a ambdues ribes de l’Atlàntic Nord. Pel que fa al sector serveis, les BNAs se situen al voltant del 9 per cent tant als Estats Units com a la UE, sent lleugerament més elevades a la UE per als sectors de les TIC i de la comunicació, i als Estats Units per al sector financer i de les assegurances.

Per tal de determinar la magnitud d’aquestes barreres, Berden et al. (2009) elaboren un índex a partir de vora dues mil enquestes realitzades a multinacionals d’ambdues bandes de l’Atlàntic, on 0 indica l’absència de divergències regulatòries o qualsevol altres tipus de BNAs i 100 denota la presència prohibitiva de les mateixes. Les enquestes inclouen preguntes detallades sobre barreres específiques i una pregunta més general referent al nivell d'obertura agregat dels Estats Units, la UE i la resta del món al comerç i la inversió. Un cop obtingudes les dades, aquestes s’integren en un conjunt de models gravitacionals per tal d’estimar l’equivalent aranzelari ad valorem de les barreres no aranzelàries.

Les BNAs no només afecten al comerç, sinó que també restringeixen l’accés de la competència exterior a traves d’activitats d’IED. Segons les estimacions presentades per aquests autors, les BNAs de la UE als fluxos d’IED nord-americanes serien lleugerament superiors a les restriccions que afronten les multinacionals europees als Estats Units. Així mateix, les BNAs a la IED es mostren lleugerament inferiors a aquelles que restringeixen el comerç bilateral a ambdues bandes de l’Atlàntic. Finalment, les estimacions presentades per Berden et al. (2009) indiquen que el grau d’obertura a la inversió estrangera directa de la UE i els Estats Units es mostra generalment superior a la mitjana global, amb excepcions en alguns sectors com ara l’aeroespacial (UE i Estats Units), vehicles motoritzats (UE), cosmètics (UE), tecnologies de la informació i de la comunicació (UE) i serveis de transport (Estats Units).

La reducció de les BNAs es planteja força complicada. Com hem comentat anteriorment, l’origen de les BNAs és divers i, per tant, la seva eliminació requeriria canvis legislatius importants i de complicada execució. Les barreres tècniques al comerç es poden eliminar mitjançant l’aplicació del principi de reconeixement mutu, pràctica adoptada anteriorment per la UE per fer front a diferències normatives entre els Estats membres, així com en tractats signats amb tercers països. Des de la signatura de la Declaració Transatlàntica (1990) i la posterior adopció de la Nova Agenda Transatlàntica a la Cimera de Madrid (1995), la UE i els Estats Units han treballat per establir acords de reconeixement d’equivalències normatives en diferents industries, com per exemple equipament elèctric, equips informàtics i de telecomunicacions, dispositius mèdics, productes farmacèutics i embarcacions d’esbarjo.

El reconeixement mutu dels estàndards sanitaris i fitosanitaris és més complex. Com expliquen Fontagné et al. (2013), la dificultat amb les normes sanitàries i fitosanitàries és que la percepció de risc als dos costats de l'Atlàntic és diferent. A la UE, els apartats que més preocupen fan referència a organismes modificats genèticament, l’aplicació de clorats per a la desinfecció de l’aviram, la no traçabilitat de la informació i els elevats nivells de micotoxines permesos a l’altra banda de l’Atlàntic. En canvi, als Estats Units preocupa especialment la utilització de llet no pasteuritzada per a l’elaboració de productes làctics (Beugelsdijk et al., 2013). Segons Fontagné et al. (2013), productes per als quals les diferències són conciliables seran utilitzats com actius estratègics en les negociacions, mentre que els casos més sensibles acabaran, molt probablement, fora de la versió final del tractat.

Les esperances dipositades en la reducció de barreres no aranzelàries són doncs relativament modestes. Com explica Ahearn (2009), als obstacles ja comentats s’hi afegeixen els següents. En primer lloc, tot i que el principi de reconeixement mutu requereix als reguladors nacionals la transferència de competències als seus homòlegs estrangers, aquesta transferència no va acompanyada de canvis en la distribució de responsabilitats. És a dir, els reguladors nacionals romanen responsables no només dels estàndards que s'apliquen als productes nacionals, sinó també d’aquells que s’apliquen a l’estranger. Per aquest motiu, els reguladors a banda i banda de l'Atlàntic es mostren generalment reticents a la transferència de competències. En segon lloc, com expliquen Kolev i Matthes (2015), el sistema nord-americà, a diferència del de la UE, és força descentralitzat, realitat que complica la cooperació a nivell supranacional.

2.1.3. Mecanisme d'arbitratge de diferències Estat-inversor (ISDS)

L’ISDS ha estat implementat per la pràctica totalitat dels països que integren la UE, només amb l’excepció d’Irlanda. Anteriorment a l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2009), en el que els Estats membres de la Unió Europea varen transferir a la Comissió les competències en matèria d’inversió estrangera, els països que avui formen aquesta entitat supranacional havien signat 1.356 tractats internacionals d’inversió, la majoria dels quals incloïen disposicions d’arbitratge com les que s’estan negociant actualment en el marc del TTIP. Així doncs, no és d’estranyar que nou dels 28 Estats membres de la UE (Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Estonià, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i República Txeca) comptin ja amb tractats bilaterals d'inversió amb els Estats Units – signats abans del Tractat de Lisboa – que incorporen el controvertit mecanisme (Fabry i Garbasso, 2014).

Com és sabut, la possible incorporació de l’ISDS al TTIP ha generat força controvèrsia. D’una banda, els defensors d’aquest mecanisme argumenten que, amb la seva inclusió al TTIP, la Unió Europea harmonitzaria els drets inversors dels seus Estats membres als Estats Units. Així mateix, tenint en compte la seva condició de principals potències inversores, un acord entre els Estats Units i la UE comportaria molt probablement una generalització de les normes establertes a nivell global, fixant així les bases per a un futur acord més ampli sota el paraigües de l’OMC (Fabry i Garbasso, 2014). Per l’altra, els seus detractors afirmen que la incorporació d’aquesta clàusula limitaria la capacitat dels estats a exercir el seu dret de regular en àrees com ara salut pública, seguretat i protecció del medi ambient. Així mateix, aquests critiquen la falta de transparència dels processos de selecció dels àrbitres i la conseqüent manca de garanties sobre la neutralitat dels tribunals d’arbitratge. Finalment, el crítics mantenen que tant els Estats Units com la UE compten amb sistemes judicials desenvolupats, que ja han demostrat el seu compromís amb la protecció dels interessos inversors estrangers.

Per tal d’abordar les preocupacions expressades respecte l’ISDS, al setembre de 2015 la Comissió Europea va proposar la seva substitució per l’anomenat Sistema de Cort d’Inversió (ICS per les seves sigles en anglès). Aquesta nova proposta introduiria un mecanisme d’apel·lació i, pel que sembla, enfortiria el dret dels estats de regular en àrees com ara salut pública, seguretat, medi ambient, protecció del consumidor o protecció de la diversitat cultural (Article 2). Tot i els intents dels equips negociadors de presentar una proposta més atractiva, Alemanya i França es mostren força escèptiques a la introducció d’aquest mecanisme al TTIP. Així mateix, aquests dos països han expressat la seva intenció de revisar la disposició ISDS incorporada a l'Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA) tancat recentment entre la UE i el Canadà, i treballar per augmentar el control i la transparència dels tribunals d'arbitratge internacional.

2.2. Impacte macroeconòmic

En aquesta secció s’analitzen en primer lloc les metodologies emprades per la literatura empírica per determinar l’impacte del TTIP a la UE i els Estats Units. En segon lloc s’examinen les estimacions d’impacte directe obtingudes per Francois et al. (2013), Fontagné et al. (2013), Berden et al. (2009) i Ecorys (2016) a nivell agregat, sectorial i d’Estats membres de la UE. Per tancar aquesta secció, s’analitzen possibles impactes indirectes derivats de l’augment dels fluxos comercials i d’inversió a nivell transatlàntic que els estudis presentats en el segon apartat passen per alt.

2.2.1. Metodologies emprades en l’estimació dels impactes

Les estimacions dels efectes d’un possible acord entre la UE i els Estats Units per a la reducció de les barreres al comerç i la inversió obtingudes per la literatura empírica que analitzarem a la secció d’impacte directe, es basen en versions actualitzades d’un model d’equilibri general computable (EGC). Com és sabut, els acords comercials i d’inversió poden suposar canvis substancials en preus, recursos assignats i ingressos que acostumen a diferir de manera considerable entre els sectors i països implicats. Basant-se en la modelització del comportament dels agents econòmics, els models d’EGC són capaços de proporcionar una descripció detallada d’aquest impacte a partir de les diferències entre l’escenari base, és a dir, sense canvis, i l’escenari associat a alteracions en política comercial i d’inversió. En aquesta secció presentem el model utilitzat per Fontagné et al. (2013) perquè, tot i que aquest és força semblant als models presentats per Francois et al. (2013) i Berden et al. (2009), el de Fontagné et al. (2013) és l’únic que inclou els fluxos d’IED.

L’estudi presentat per Fontagné et al. (2013) utilitza l’anomenat MIRAGE, versió del model d’EGC desenvolupada pels investigadors del Centre d'Études Prospectives et d'Informations Internationales (CEPII). Aquest és un model multiregional i multisectorial, l'agregació regional i sectorial del qual es pot adaptar segons les necessitats o requeriments de la investigació que es vulgui dur a terme. Per al cas concret del TTIP, Fontagné et al (2013) utilitzen tretze àrees geogràfiques i trenta-quatre sectors econòmics diferents.

El MIRAGE modelitza el consum de béns finals a través del consumidor representatiu. Aquest destina els ingressos resultants de la venda dels factors de producció al consum, estalvi i pagament d’impostos. L’agent representatiu inclou també el govern. Per tant, la restricció pressupostaria del darrer s’inclou implícitament en la del primer i, com a resultat, l’agent representatiu és a la vegada emissor i receptor dels ingressos derivats de la presència d’impostos. Els impostos s’inclouen a diversos nivells del model. Els gravàmens aplicats a la producció afecten els factors de producció, béns intermedis i béns finals. Aquests es poden aplicar en diferents magnituds per tal de, per exemple, beneficiar els béns nacionals en detriment dels productes d’origen estranger. El model inclou també aranzels en frontera i quotes a la concessió de llicències al comerç. Si s'escau, els impostos graven també les exportacions. Per acabar, els impostos s’apliquen al consum final. El model, doncs, ofereix la possibilitat de liberalitzar la política comercial mitjançant la reducció d’aranzels, quotes, impostos i subvencions que afecten al comerç de béns i serveis.

Pel que fa a l’oferta, els béns finals s’elaboren a partir de béns intermedis i factors primaris (capital, recursos naturals, mà d’obra qualificada, mà d’obra no qualificada i sòl), la utilització dels quals s’assumeix completa. Les taxes de creixement dels factors de producció són determinades exògenament, amb l’excepció del capital, l’assignació regional i sectorial del qual depèn del seu rendiment. El capital instal·lat i els recursos naturals són específics de cada sector. Per contra, els tres factors restants són perfectament mòbils entre sectors, tot i que immòbils entre països. De nou, l’excepció és el capital, la mobilitat del qual es produeix a través dels fluxos d’IED (únic model que ho permet).

Si bé la competència en el mercat de béns finals s’assumeix majoritàriament oligopolística a la Cournot, resultant de la diferenciació horitzontal vinculada a la presència de diferents varietats d’un mateix producte, la competència al sector agrari i del transport s’assumeix perfecta. A nivell nacional, dins de cada sector, les empreses se suposen simètriques. Així mateix, les seves decisions no afecten el volum de producció dels seus competidors ni la demanda global. Tot i així, les empreses tenen cert poder de mercat a nivell sectorial o subsectorial, fet que els permet influir en els preus a aquest nivell.

L’elasticitat preu de la demanda d’una varietat determinada és creixent en l’elasticitat de substitució entre les varietats d’un mateix sector elaborades al mercat nacional, així com en l’elasticitat de substitució entre els béns nacionals i els productes estrangers. Així mateix, l’elasticitat preu de la demanda és decreixent en el nombre d’empreses que operen en el mercat nacional i en la quota de mercat dels productors nacionals a l’estranger.

2.2.2. Impacte directe

Impacte econòmic agregat a la UE i els Estats Units

A l’hora d’analitzar la relativament limitada literatura empírica disponible sobre l’impacte econòmic del TTIP, és important tenir en compte que els resultats obtinguts pels diferents estudis poden variar segons diferències en aspectes com ara l’enfocament empíric, la base de dades utilitzada, les previsions referents al grau d’ambició de l’acord final o les estimacions sobre l’abast de les barreres no aranzelàries actuals. Aclarit aquest apunt, a continuació analitzem les estimacions presentades per Francois et al. (2013), Fontagné et al (2013) i Berden et al. (2009), que són els estudis de referència sobre l’impacte del TTIP a la Unió Europea i als Estats Units, amb especial atenció als canvis referents al volum agregat d’exportacions, producte interior brut i salaris en aquestes dues regions.

L’informe presentat per Francois et al. (2013), planteja dos escenaris amb diferents graus d’ambició. El més modest assumeix l’eliminació del 98 per cent dels aranzels, el 10 per cent de les BNAs i el 25 per cent de les restriccions a la contractació pública. Així mateix, aquest escenari assumeix externalitats positives del 10 per cent, derivades de la generalització dels estàndards acordats entre la UE i els Estats Units a tercers països i de la reducció de les despeses d’exportació de les empreses amb origen a tercers països per la simple homogeneïtzació dels estàndards a nivell transatlàntic. Per la seva banda, l’escenari més ambiciós assumeix una reducció del 100 per cent de les barreres aranzelàries, el 25 per cent de les BNAs i el 50 per cent de les restriccions a la contractació pública, acompanyada d’externalitats positives de fins al 20 per cent.

Com podem observar a la Taula 3, segons les estimacions presentades a Francois et al. (2013), la consecució d’un acord entre les parts negociadores portaria a un increment permanent de les exportacions de la UE als Estats Units d’entre el 16 i el 28 per cent, fet que donaria lloc a una ampliació del volum agregat d’exportacions de la UE de fins el 6 per cent. Pel que fa als Estats Units, l’increment de les exportacions a la UE a oscil·laria entre el 23 i el 37 per cent i l’augment del volum agregat d’exportacions podria arribar fins al 8 per cent. Si bé l’augment de les exportacions s’estima inferior a la UE, l’augment mitjà del seu PIB (0,37 per cent) es preveu lleugerament superior que a l’altra banda de l’Atlàntic (0,30 per cent). L’augment del PIB aniria acompanyat d’un increment de la renda disponible bruta (RDB) considerable. Per a una família de quatre membres, aquest augment podria arribar fins als 545 euros anuals a la UE i els 655 euros anuals als Estats Units. Finalment, pel que fa al salari mitjà, les estimacions presentades per Francois et al. (2013) auguren canvis positius a ambdues ribes de l’Atlàntic, al voltant d’un punt basic superiors a la UE. Aquests canvis es mostren independents del nivell de qualificació de la ma d’obra, fet que es podria explicar per la simetria en el grau de desenvolupament econòmic d’aquestes dues regions.

En la mateixa línia, Fontagné et al. (2013) estimen l’impacte d’una reducció del 100% de les barreres aranzelàries i el 25 per cent de les BNAs. A diferència de Francois et al. (2013), però, els investigadors del CEPII assumeixen externalitats positives del 5 per cent i el manteniment de la totalitat de les restriccions a la contractació pública. En termes de PIB, Fontagné et al (2013) obtenen un impacte positiu del 0,3 per cent a ambdues ribes de l’Atlàntic, marginalment inferior als resultats presentats per Francois et al. (2013). Pel que fa al comerç bilateral entre aquestes dues regions, Fontagné et al. (2013) estimen un increment força més accentuat tant de les exportacions europees als Estats Units (49 per cent), com de les exportacions nord-americanes a la UE (52 per cent). Conseqüentment, l’impacte sobre el volum agregat d’exportacions d’aquestes dues regions s’estima també superior. Segons Ecorys (2016), aquestes diferències es deurien a que Fontagné et al. (2013) assumeixen BNAs superiors en l’escenari base del model.

Finalment, en termes absoluts, les estimacions de l’impacte del TTIP sobre el volum agregat d’exportacions de la UE obtingudes per Berden et al (2009) estan força alineades amb els resultats presentats per la resta de la literatura. Pel que fa al volum agregat d’exportacions dels Estats Units, Berden et al. (2009) prediuen un increment del 6,1 per cent, lleugerament inferior a les estimacions presentades per la majoria de la literatura empírica existent sobre el TTIP. En la línia de les estimacions de Francois et al. (2013), Berden et al. (2009) prediuen canvis positius tant en els salaris com en la renda disponible bruta a ambdues ribes de l’Atlàntic.

Taula 3. Estimacions de l’impacte macroeconòmic del TTIP   
Variable/Estudi Francois (2013) Ambiciós Francois (2013) Conservador Fontagné (2013) Berden (2009)
Producte Interior Brut 
UE, % 0,5 0,3 0,3 0,76
EUA, % 0,4 0,2 0,3 0,3
UE, MM€ 119 68 - 122
EUA, MM€ 95 50 - 41
Renda nacional        
UE, % 0,4 0,3 - -
EUA, % 0,3 0,2 - -
Renda familiar disponible neta
UE, % 0,5 0,3 - 0,8
EUA, % 0,4 0,2 - 0,3
Salaris 
UE (baixa formació), % 0,5 0,3 - 0,8
EUA (baixa formació), % 0,4 0,2 - 0,4
UE (formació elevada), % 0,5 0,3 - 0,8
EUA (formació elevada), % 0,4 0,2 - 0,4
Exportacions 
Extra-UE, % 5,9 3,4 7,6 2,1
UE-EU, % 8 4,8 10,1 6,1
Font: Francois et al (2013), Fontagné et al. (2013) i Berden et al. (2009)  


És important destacar que una part significativa del guanys del TTIP no es produirien de forma immediata. Si bé és cert que la reducció aranzelària, que representa al voltant del 30 per cent dels guanys en termes de PIB, podria dur-se a terme a curt termini, la reducció de les barreres no aranzelàries, a causa de la seva complexitat, seria molt probablement un procés gradual que s’estendria durant els pròxims quinze o vint anys. Per tant, la realització dels guanys que se’n deriven, al voltant del 50 per cent de tots els guanys, seria també progressiva. Així mateix, és necessari anotar que els impactes estimats són permanents i que s’apliquen al nivell de les variables analitzades, no a la seva taxa de creixement.

Impacte de la reducció de barreres a la IED

Les estimacions que acabem d’analitzar ometen, però, la reducció de les restriccions relatives a la inversió estrangera directa. L’impacte d’aquesta liberalització depèn de la sensibilitat de les activitats d’IED a les restriccions d'accés als mercats estrangers i del potencial del mercat europeu per a les empreses dels Estats Units i viceversa.

Per tal de determinar l’abast d’aquest impacte, Francois et al. (2013) estimen la relació entre l’índex construït per Berden et al. (2009), presentat a la secció de barreres no aranzelàries i col·laboració normativa, i els ingressos derivats de l’activitat multinacional, el nombre de filials estrangeres i els llocs de feina generats per les activitats d’IED a ambdós costats de l’Atlàntic. Segons les estimacions presentades per aquests autors, una reducció de l’1 per cent en l’índex que captura la magnitud de la BNAs portaria a un augment mitjà del 0,51 per cent dels ingressos nets generats per activitats d’IED. Per fer-nos una idea del que això significaria en termes absoluts, una reducció del 25 per cent de les BNAs a la IED implicaria un augment dels ingressos de les filials europees als Estats Units per valor de deu mil milions d’euros. Aquest augment dels ingressos, aniria acompanyat d’un increment de la IED europea als Estats Units i, com a resultat, un augment de l’ocupació generada per les empreses de la UE als Estats Units del 9,4 per cent aproximadament. Sobre una base similar, l'ocupació generada per les empreses nord-americanes a la UE creixeria un 10,9 per cent.

Heterogeneïtat entre els Estats membres de la UE

A causa de les diferències existents entre els Estats membres de la Unió Europea pel que fa a la distribució sectorial de l’activitat econòmica i al pes relatiu de les respectives relacions comercials amb els Estats Units, l’impacte del TTIP entre aquests s’estima considerablement heterogeni. Un dels pocs estudis que examina els efectes del TTIP a nivell d’Estats membres és Ecorys (2016). Aquest, per tal de facilitar l’anàlisi dels resultats, agrupa els 28 països en cinc grups diferents segons l’abast de les seves relacions comercials amb els Estats Units, la magnitud dels efectes experimentats a causa de la implementació del tractat i la seva localització geogràfica. A la Taula 9 presentem les estimacions d’impacte per a les tres agrupacions de major pes econòmic: principals socis comercials i inversors dels Estats Units a la UE (columna 1), Estats membres del sud d’Europa (columna 2) i països escandinaus, Luxemburg i Àustria (columna 3).

Taula 4. Impacte macroeconòmic desagregat per països, Ecorys (2016) (%)


Base (%) BE DE IE NL UK FR EL IT PT ES AT DK FI LU SE
Exp. béns als EUA 21,2 22,7 50,7 15,1 26,2 17,5 10,5 19,3 18,9 12,8 21,2 21,7 17,0 16,4 18,5
Exp. serveis als EUA 33,2 28,8 19,4 26,1 36,5 2,03 25,9 22,4 15,4 - 11,5 20,7 23,0 16,5 24,1
EID estoc als EUA 45,4 41,5 21,9 23,1 35,7 39,4 14,7 18,7 7,1 19,0 9,6 22,8 43,0 12,2 41,8
EID estoc dels EUA 16,6 38,4 17,0 35,1 57,3 38,1 49,6 30,1 18,3 31,2 29,8 26,2 21,9 61,3 39,3
Impacte (Δ %) BE DE IE NL UK FR EL IT PT ES AT DK FI LU SE
Renda nacional 0,4 0,5 1,4 0,4 0,4 0,2 0,2 0,3 0,2 0,2 0,8 0,2 0,3 0,4 0,4
PIB 1,2 0,6 1,4 0,6 0,5 0,4 0,5 0,5 0,4 0,4 0,9 0,5 0,3 0,9 0,5
Salaris, baixa formació 1,1 0,6 1,6 0,6 0,4 0,4 0,4 0,5 0,4 0,3 0,9 0,6 0,5 0,5 0,6
Salaris, formació elevada 1,0 0,6 1,7 0,6 0,5 0,4 0,4 0,5 0,4 0,3 0,9 0,6 0,5 0,8 0,6
Exp. als EUA 28,2 38,3 18,8 16,1 17,8 24,3 13,6 24,4 27,3 13,5 64,5 13,3 26,4 10,5 49
Imp. dels EUA 34,4 60,0 18,0 29 28,5 29 27,5 31,9 28,1 26 59,2 20,3 42,7 10,9 26,5
Font: Ecorys (2016)


Per a les principals economies del sud d’Europa (França, Grècia, Espanya, Italià i Portugal), on les exportacions de béns i serveis als Estats Units representen al voltant del 15 per cent del volum agregat i el saldo mitjà d’IED (extra-UE) amb origen i destinació als Estats Units se situa al voltant del 27 per cent, els resultats presentats per Ecorys (2016) suggereixen un augment del PIB d’entre el 0,4 i el 0,5 per cent, en la mitjana de la Unió Europea. Igual que per al grup anterior, Ecorys (2016) estima per aquests països un increment salarial de magnitud similar a l’augment del PIB, d’entre el 0,3 i el 0,5 per cent. Aquest estaria motivat per l’augment generalitzat de la demanda de mà d’obra que, al seu torn, resultaria de l’increment de la producció de les respectives economies.


2.2.3. Impacte indirecte

Les estimacions presentades en l’apartat anterior podrien subestimar els efectes reals del TTIP perquè, tot i tenir en compte les externalitats resultants de la generalització dels estàndards acordats entre la UE i els Estats Units a tercers països a través de futurs tractes de lliure comerç que, molt probablement, seguirien la pauta marcada per aquestes dues potències comercials i inversores, l’anàlisi del TTIP passa per alt altres externalitats que podrien tenir efectes macroeconòmics importants a través d’un increment de la productivitat que, al mateix temps, es derivaria de l’intercanvi de coneixement i l’augment de la competència.

Com indiquen Coe i Helpman (1995), les activitats d’investigació i desenvolupament que es duen a terme a l’estranger afecten positivament la productivitat nacional. Segons estimacions presentades per aquests autors, l’increment d’un punt percentual de les activitats d’I+D als Estats Units pot augmentar la productivitat total de factors (PTF) dels seus socis comercials fins a un 0,04 per cent de mitjana. L’intercanvi de tecnologia incorporada a les mercaderies subjectes al comerç internacional és un dels canals a través dels quals el comerç pot influir la transmissió del coneixement i la productivitat, però no l’únic. Segons afirmen Fracasso i Vittucci (2015), com que les transaccions de béns i serveis efectuades en condicions de plena competència augmenten la comunicació entre empreses, les relacions comercials relativament intenses poden afavorir la transmissió de coneixement. Això, entre d’altres factors, podria explicar els resultats obtinguts per Kimura i Kiyota (2006), que suggereixen que la taxa de creixement de la PTF de les empreses exportadores és, de mitjana, un 2,4 per cent superior a la de les empreses que operen només al mercat domèstic, fet que contribueix a la millora de la productivitat nacional i, com a resultat, a l’augment del PIB. El que és interessant però, és que d’acord amb els resultats obtinguts per Coe i Helpman (1995), aquestes externalitats serien creixents en el nivell d’exposició de l’economia nacional al comerç internacional. En la mateixa línia, Keller (1999) indica que fins al 20 per cent de l’augment de la productivitat domèstica resultant de les activitats d’I+D estrangera es produiria a través d’intercanvis comercials.

Segons la literatura, la transferència de coneixement es produiria també a través de les activitats d’IED. Les estimacions presentades per Xu i Wang (2000) i Hijzen et al. (2010) indiquen que les empreses que operen als mercats exteriors a través d’IED transfereixen tecnologia estrangera al país d’origen. Així mateix, Blomström (1986) i Xu (2000) troben que la presència de multinacionals (MNCs per les seves sigles en anglès), empreses que acostumen a utilitzar tecnologia més avançada que les empreses locals, contribueix positivament al creixement de la productivitat del mercat de destinació, sempre que aquest últim disposi del capital humà necessari per absorbir el coneixement estranger.

Com expliquen Blomström i Kokko (1998), els spillovers de la inversió estrangera directa en forma d’augment de la productivitat es produirien també a través de l’establiment de lligams cap endarrere, és a dir, vincles de proveïment entre productors locals de béns intermedis i MNCs estrangeres dedicades a l’elaboració de béns finals. Segons Barrios i Strobl (2002), l’augment de la demanda de béns intermedis resultant de la presència estrangera permetria als productors locals fer front als elevats costos fixos de produir certs béns que, a causa de les limitacions de mida de mercat intern, serien en cas contrari inassumibles. Així mateix, Aitken et al. (1997) suggereixen que la presència de MNCs al mercat nacional permetria, en alguns casos, desenvolupar l’activitat exportadora de les empreses locals. Finalment, Markusen i Venables (1999) suggereixen que l’augment de la competència al mercat local de béns finals derivat de l’entrada de MNCs podria reduir els preus de venda en aquest mercat, fet que incentivaria a les empreses menys competitives a augmentar la seva productivitat per tal de continuar operant. Segons Barrios i Strobl (2002), l’anomenat efecte competitivitat és especialment important en aquells casos en que els productes introduïts per les MNCs i els béns locals són altament substitutius.

Quins serien els guanys sobre la productivitat agregada? Todo (2006), en el seu anàlisi aplicat a l’economia japonesa, troba que la productivitat de les empreses japoneses en indústries amb un nivell mitjà d’IED entrant és al voltant d’un 4 per cent superior del que seria sense la presència de subsidiàries estrangeres.

2.3. Impactes microeconòmics

2.3.1. Impacte sectorial

Segons les dades presentades per Ecorys (2016), el valor afegit de la UE es genera principalment al sector terciari (76,6 per cent). Dins d’aquest sector, les activitats econòmiques que més hi contribueixen són, per ordre d’importància, els serveis empresarials (22,8 per cent), altres serveis (19,7 per cent) i els serveis de construcció (13,5 per cent). En segon lloc, hi trobem el sector secundari, origen del 19 per cent del valor afegit generat en aquesta regió. Entre les activitats que conformen aquest sector, destaquen altres tipus de maquinària (4,4 per cent), productes químics (2,5 per cent) i paper i fusta (2,4 per cent). Per acabar, les activitats més destacades del sector primari, origen del 4,5 per cent del valor afegit total, són energia (1,4 per cent), altres productes primaris (1,4 per cent) i altres productes agrícoles (1 per cent).

Als Estats Units, com a la UE, la major part del valor afegit es genera al sector terciari (83,2 per cent). Dins d’aquest sector, les principals activitats econòmiques són altres serveis (30,8 per cent), distribució (12,9 per cent) i serveis de construcció (11,5 per cent). En segons lloc hi trobem el sector secundari, origen del 13,0 per cent del valor afegit nord-americà. Entre les activitats que conformen aquest sector, destaquen altres tipus de maquinària (2,6 per cent), fusta i paper (2,4 per cent) i productes químics (2,0 per cent). Finalment, les activitats principals del sector primari, origen del 4 per cent del valor afegit total, són energia (2,3 per cent), altres productes primaris (0,47 per cent) i altres productes agrícoles (0,38 per cent).

Com podem veure doncs, l’economia de la Unió Europea està un xic més diversificada que la dels Estats Units, amb una major rellevància del sector secundari en detriment d’un sector terciari clarament dominant als dos territoris. Malgrat aquestes petites diferències, la distribució sectorial de l’activitat econòmica és força semblant a ambdues bandes de l’Atlàntic.

Segons les estimacions presentades per Francois et al. (2013), els efectes a nivell sectorial serien generalment modestos. A la UE, mentre que el sector primari experimentaria canvis marginals, l’impacte sobre les activitats econòmiques dels sectors secundari i terciari seria generalment positiu, amb algunes excepcions importants. Els resultats es poden veure a la Taula 5, que presenta dos escenaris possibles, conservador o ambiciós, idèntics als presentats a la Taula 3. Els escenaris es defineixen depenent del grau d’eliminació dels aranzels, de les barreres no aranzelàries i de les restriccions a la contractació pública així com de la intensitat de les externalitats derivades de la homogeneïtzació d’estàndards.

Per una banda, la producció de maquinària elèctrica patiria un descens de fins al 7,4 per cent. A un nivell menor, tot i que no menyspreable, la producció de metalls i productes metàl·lics cauria al voltant de l’1 per cent. Per altra banda, certes activitats es beneficiarien d’un impacte positiu considerable. El cas més explícit és el de la producció de vehicles motoritzats, que experimentaria guanys de fins a l’1,5 per cent. Curiosament, la liberalització aranzelària reduiria considerablement la producció d’aquest sector. No obstant, les pèrdues serien àmpliament compensades per l’impacte positiu resultant de la liberalització de les barreres no aranzelàries. Altres activitats amb guanys importants serien altres manufactures, transport marítim i assegurances. Com podem veure a la Taula 10, els principals sectors econòmics de la UE experimentarien canvis molt poc significatius.

Als Estats Units, com a la UE, els canvis serien petits per a la majoria de sectors. De nou, el sector primari experimentaria canvis només marginals, mentre que els sectors secundari i terciari es beneficiarien d’un impacte generalment positiu. Com en el cas de la UE però, als Estats Units, certs sectors es desvien del patró general. Els sectors nord-americans més perjudicats per l’aplicació del TTIP serien vehicles motoritzats i maquinària elèctrica, amb pèrdues que rondarien el 2 per cent. En el primer cas, es pot intuir que l’increment de les exportacions europees als Estats Units – pel que sembla més competitives que la producció local –, podria augmentar la competència al mercat de vehicles motoritzats nord-americà, reduint en conseqüència la demanda per al producte local que, al seu torn, resultaria en una caiguda de la producció nacional. Curiosament però, la producció de maquinària elèctrica cauria a ambdues ribes de l’Atlàntic. Segons Francois et al. (2013), això es deuria a que la generalització dels estàndards acordats al tractat reduiria considerablement les despeses d’exportació de tercers països a la UE i els Estats Units, fet que augmentaria la competència en aquests dos mercats i en detriment de la indústria local. Pel que fa als guanys, l’activitat més beneficiada als Estats Units seria la producció d’altres tipus de maquinària, amb un augment que rondaria l’1 per cent.

Taula 5. Impacte sectorial, Francois et al. (2013) (%)


Quota valor afegit

del sector

Impacte escenari conservador Impacte escenari ambiciós
Sector/ Geo UE EUA UE EUA UE EUA
Agricultura, silvicultura i pesca 4,0 3,1 0,05 -0,01 0,06 0,00
Altres productes primaris 1,9 2,3 0,01 0,02 0,02 0,05
Aliments processats 3,0 1,7 0,30 -0,52 0,57 -1,13
Químics 2,8 2,1 0,09 0,25 0,37 -0,40
Maquinària elèctrica 0,4 0,3 -3,74 -2,03 -7,28 -2,04
Vehicles de motor 1,5 1,0 0,24 -0,57 1,54 -2,78
Altra material de transport 0,7 0,9 -0,17 0,62 -0,08 0,83
Altra maquinària 3,7 2,7 0,40 0,71 0,37 1,66
Metalls i productes metal·litzats 2,1 1,4 -0,71 0,27 -1,50 0,45
Fusta i productes de paper 2,3 2,3 0,08 -0,04 0,08 -0,02
Altres manufactures 2,9 1,0 0,69 0,17 0,79 0,26
Transport marítim 0,3 0,2 0,55 0,22 0,99 0,42
Transport aeri 0,3 0,4 0,30 0,19 0,44 0,39
Finances 3,2 7,4 0,23 -0,06 0,42 -0,11
Assegurances 1,0 2,0 0,44 -0,24 0,83 -0,44
Serveis empresarials 22,2 9,9 0,15 0,03 0,25 0,07
Comunicacions 2,3 1,9 0,10 0,15 0,17 0,32
Construcció 8,3 8,0 0,31 0,23 0,53 0,39
Serveis personals 3,5 3,6 0,15 0,18 0,26 0,38
Altres serveis 33,8 48,0 0,16 0,09 0,28 0,18
Font: Francois et al. (2013)


2.3.2. Anàlisi de casos

Més enllà de l’impacte que el TTIP pugui tenir en el sectors de l’economia, alguns treballs s’han preguntat per les conseqüències més directes que el tractat podria tenir per a les empreses de la UE i els Estats Units i els seus treballadors. Aquests treballs acostumen a limitar-se a estudiar un país i utilitzen metodologies ad hoc, adaptades a les empreses d’aquell territori i a la disponibilitat de dades. En aquesta secció es presenten les característiques bàsiques de tres d’aquests treballs que estudien l’impacte del TTIP en empreses de diferents punts de la UE: la Fundació Bertelsmann per a Alemanya (Felbermayer et al., 2013b), l’Agència Sueca de Promoció del Comerç i la Inversió (Swedish Trade and Invest Council, 2014) per a Suècia i PIMEC (PIMEC, 2016) per a Catalunya. L’objectiu de presentar aquests treballs no és fer-ne un resum exhaustiu sinó proporcionar indicacions sobre els aspectes i variables que cal tenir en compte a l’hora de fer una anàlisi microeconòmica dels impactes directes del TTIP sobre les empreses d’un determinat territori.

L’estudi sobre l’impacte microeconòmic del TTIP en les empreses alemanyes (Felbermayer et al., 2013b) destaca perquè ofereix l’impacte del tractat a Alemanya desagregat en tres dimensions independents (a) regions, (b) nivells de formació dels treballadors i (c) categories professionals dels treballadors. La metodologia d’aquest estudi calcula la creació de valor i l’impacte en l’ocupació a nivell de sector econòmic. L’estudi també inclou estimacions de l’impacte sobre la renda disponible (concepte ja introduït en la Taula 8 i que és present en els models macroeconòmics) i el “risc d’ingressos”, que és una mesura de l’impacte del TTIP en l’increment de desigualtat en ingressos laborals. Totes aquestes estimacions s’efectuen de forma desagregada per a les tres dimensions citades més amunt.

L’estudi apunta que el sector productiu a Alemanya on l’increment de valor afegit serà més alt és el de components elèctrics, mentre que el sectors de l’alimentació i els productes metàl·lics seran aquells on augmentarà més el comerç. S’estima que el salari real s’incrementarà per a tots els nivells de formació, des del 0,6 per cent corresponent als treballadors amb educació superior al 1 per cent corresponent als treballadors amb baixa qualificació. Totes les categories professionals rebrien un impacte positiu del TTIP i, geogràficament, tots els estats federats resultarien també afavorits. En aquest sentit, és interessant observar que aquest treball troba que l’impacte positiu del TTIP és major en els estats que, abans del TTIP, són ja més oberts al comerç. Finalment, per a tots els nivells de formació, es produeix un augment en el “risc d’ingressos”, és a dir, augmenta la desigualtat d’ingressos per a un nivell de formació determinat.

L’estudi de l’Agència Sueca de Promoció del Comerç i la Inversió (Swedish Trade and Invest Council, 2014) està més orientat a l’estratègia empresarial i, més en concret, en les millors estratègies que les empreses sueques podrien adoptar per penetrar el mercat dels Estats Units després del TTIP. En conseqüència, és un treball que opta per concentrar-se en tres sectors específics (agroalimentari, automòbils i instrumental mèdic) però que tracta cadascun dels tres sectors amb molt detall. Per exemple, quan considera el mercat agroalimentari, és específic fins a tractar quines són les tendències de futur en el consumidor americà (productes orgànics, productes que competiran en cost amb els grans retailers, productes lliures de gluten i vegans, etc.). L’estudi també fa una aproximació a les empreses sueques en cadascun d’aquests sectors ja establertes als Estats Units. També explica quines barreres no aranzelàries caldria superar com els requeriments d’importació que imposen diferents agències federals dels Estats Units (US Department of Agriculture, US Food and Drug Administration, US Customs and Border Protection).

El treball analitza només l’impacte del TTIP des de l’òptica de les noves oportunitats que s’obririen per a les empreses sueques als Estats Units en termes d’exportació i d’inversió, però no analitza quin podria ser l’efecte invers, derivat de la major competència d’empreses dels Estats Units que entrin a competir en mercats de la UE on actualment estan presents les empreses sueques.

Finalment, el títol del treball de PIMEC (2016) és prou aclaridor: “Les pimes catalanes davant el TTIP” i es podria dir que fa una valoració prudent del possible impacte del TTIP en el teixit productiu català. D’una banda, i en la línia del que hem explicat més amunt, el treball destaca els guanys que experimentarien les empreses catalanes a causa del TTIP per mitjà d’una reducció en les barreres aranzelàries i no aranzelàries i fa una menció especial d’una nova porta que es podria obrir per a les empreses d’ambdós costats de l’Atlàntic, com és la participació en licitacions i contractes públics que ara està relativament restringida. L’aportació de PIMEC té el valor afegit d’incorporar les opinions d’empreses catalanes sobre els escenaris que es podrien obrir amb el TTIP i que, en certa manera, valida les anàlisis quantitatives que es realitzen habitualment. La majoria d’aquests testimonis subratllen que el principal benefici que les empreses obtindrien del TTIP seria la reducció de barreres burocràtiques. En diversos casos, aquestes barreres han impedit l’expansió als Estats Units o han dificultat projectes amb socis nord-americans.

Ara bé, d’altra banda, el treball de la PIMEC també fa un inventari dels possibles inconvenients que podria ocasionar el TTIP: la conflictivitat derivada de les relacions laborals (reduir els estàndards de protecció laboral a la UE); el repartiment desigual dels beneficis del lliure comerç (hi ha alguna evidència que el NAFTA ha beneficiat principalment a les grans empreses perquè tenen més capacitat competitiva en grans mercats); l’impacte negatiu sobre el medi ambient i els riscos sanitaris (l’harmonització de certes regulacions podria suposar l’entrada a la UE de certs productes que fins ara no s’havien considerat aptes pel consum); la inseguretat jurídica i conflictivitat empreses-Estats; i, finalment, la major competència de les empreses dels Estats Units en mercats locals (particularment en aquells sectors o productes amb un grau de protecció superior).

2.4 Models alternatius i crítiques al TTIP

Hi ha alguns models alternatius que posen en qüestió els resultats, modestos però positius, del TTIP per a la UE que s’han presentat fins ara. La principal diferència dels models alternatius és la consideració del mercat de treball a partir de l'atur europeu actual. En resum: potser els resultats del TTIP serien positius en una situació de plena ocupació, però no en presència d'atur. El treball més conegut i que ha donat resultats diferents als comentats en les seccions anteriors és Capaldo (2014), que utilitza el model de Política Global de Nacions Unides.

El model prediu una baixada de les exportacions netes per als països europeus, la qual cosa provoca un deteriorament de la demanda agregada i pèrdues importants de llocs de treball a Europa. La caiguda d’ocupació reforça la caiguda de la demanda agregada i genera una transferència de rendes del treball cap a rendes del capital. Els països de la Unió Europea perdrien a conseqüència del TTIP, tant en termes de PIB com de llocs de treball. Les pèrdues serien sobretot als països del Nord d’Europa (-0,5 per cent del PIB), França (-0,48 per cent) i Alemanya (-0,21 per cent). El conjunt de la Unió perdria 583.000 llocs de treball, sent els països del Nord d’Europa (223.000) i Alemanya (134.000) els més afectats.

Els crítics al TTIP argumenten que la liberalització suposarà privatitzacions de serveis i pèrdues de llocs de treball. Que els guanys derivats de la liberalització comercial se’ls apropiaran les grans corporacions, però les pèrdues les sofriran les petites empreses i els treballadors, una part dels quals amb la pèrdua del seu lloc de treball.

Una línia vermella europea és l’excepció cultural, sobretot en el sector audiovisual, que permeti protegir les produccions cinematogràfiques, musicals i audiovisuals europees davant els interessos de les grans corporacions americanes del sector del sector mediàtic.

Una altra crítica al TTIP és referent a l’ús de transgènics en agricultura, l’ús d’hormones i antibiòtics en l’alimentació animal, la clonació d’animals per a l’alimentació humana i l’ús de components o d’aliments modificats genèticament. En tots aquests aspectes, la legislació europea és més estricta que l’americana. Des dels Estats Units es proposa seguir consensos científics al respecte, mentre que la posició europea és d’oposició, a partir d’una tradició regulatòria molt basada en el principi de precaució.

Una altra por dels crítics respecte al TTIP és que l’harmonització regulatòria pot implicar anar a la baixa en la defensa de drets socials i ambientals, en la línia del que apunten Raza et al (2014) i s’ha exposat abans. Pel que fa als drets laborals, els crítics amb el TTIP argumenten que com que Estats Units no ha signat alguns dels acords de l’OIT, el TTIP suposarà de facto desmantellar els drets laborals a Europa perquè les empreses americanes que es vulguin implantar a Europa podran fer-ho amb la legislació laboral americana. De manera similar, els crítics amb el TTIP argumenten que es pot produir una retallada en temes ambientals, agafant com a referència les legislacions menys exigents. Els Estats Units volen assegurar la protecció dels drets de propietat intel·lectual de les innovacions, sobretot en els àmbits de les indústries de les tecnologies de la informació, el sector audiovisual i les farmacèutiques. Pels crítics, no està clar com aquesta protecció afecta a la innovació, però en canvi sembla cert que assegura rendes als propietaris americans de patents i copyrights.

Un tema mol controvertit és el mecanisme de solució de disputes d’inversió entre empreses i estats (ISDS), que portaria a tribunals especials fora dels països les reclamacions de violació de drets a les empreses. Això afecta poc als Estats Units, que tenen una bon sistema legal i poden promoure les inversions a països del TTP com Vietnam. Els crítics argumenten que un mecanisme així no és necessari en el TTIP perquè a Europa, que disposa d’un bon sistema legal com els Estats Units, els tribunals ordinaris poden fer la feina. A banda i banda de l’Atlàntic n’hi hauria d’haver prou amb el sistema judicial ordinari. Per als crítics del TTIP aquest aspecte suposa una pèrdua de control democràtic per part de la població europea d’aspectes clau del funcionament de l’economia i la societat.

3. Consideracions per avaluar l’impacte del TTIP en l’economia catalana

3.1. Impacte macroeconòmic

Metodologia

Per abordar l’impacte macroeconòmic del TTIP en l’economia catalana, l’opció més aconsellable sembla recórrer a una adaptació al cas català dels models d’equilibri general computable que s’han descrit en aquest document. Els treballs de Francois et al. (2013), Fontagné et al. (2013), Berden et al. (2013), Felbermayer et al. (2013a) i Ecorys (2016) revisats anteriorment representen una base sòlida.

No es tractaria de cobrir el conjunt de les economies americanes i europees, sinó de fer un model de l’economia catalana que pugui simular l’impacte del TTIP a Catalunya. L’adopció del TTIP es modelitzaria com la conseqüència de quatre tipus de xocs:

  • una reducció en les barreres aranzelàries,
  • una reducció en les barreres no-aranzelàries,
  • una reducció en les barreres a la contractació pública,
  • un augment de les externalitats positives en la producció de béns i serveis (spillovers) deguts a la convergència regulatòria i normativa entre la UE i els Estats Units.

Un conjunt de supòsits sobre els valors d’aquests xocs determina un escenari (veure més endavant pels detalls sobre els escenaris que es proposen). L’avaluació del TTIP seria el resultant, per tant, de considerar diversos escenaris aplicats a un model d’equilibri validat i calibrat adequadament per a l’economia catalana.

Afrontar la construcció d’un model d’aquestes característiques implica prendre decisions sobre diversos aspectes clau, tals com el nombre de sectors productius, el nombre de regions del món a considerar, els diferents graus de qualificació del treball, el tipus de competència (perfecta o imperfecta) en els mercats, etc.

Un bon punt de partida per determinar el nombre de sectors a considerar pot ser el treball de PIMEC (2016) analitzat més amunt que detalla els onze sectors de l’economia catalana més rellevants en les relacions amb els Estats Units. Aquesta xifra és inferior al nombre habitual de sectors considerats en els diferents estudis (al voltant d’una vintena) però quedarien coberts els principals sectors actius en el comerç Catalunya-Estats Units. Pel que fa al nombre de països o blocs geogràfics a considerar, els models habitualment consideren, pel cap baix, al voltant d’entre 10 i 15 entitats geogràfiques. Com a norma general, la UE n’és una i no es considera cap estat membre de forma individual. Ecorys (2016) explícitament calcula l’impacte per cadascun dels estats membres de la UE i altres treballs arriben a modelitzar més de 90 països. L’adaptació al cas català requeriria considerar a Catalunya com un territori individual i modelitzar-la com una petita economia oberta subjecta al xoc del TTIP. En aquest context, sembla raonable optar per un nombre relativament reduït de territoris.

Pel que fa als supòsits més tècnics, les especificacions del treball de Francois et al (2013) són jutjades com a prou raonables per part d’una bona part de la literatura posterior i semblen un bon punt de referència pel cas català. En síntesi, les dues parts del model són producció i consum. Se suposa que existeix una llar representativa a tota l’economia i, per cada sector, una empresa representativa amb una tecnologia donada. Els agents tenen preferències definides sobre els béns públics i privats amb una elasticitat de substitució constant (CES per les sigles en anglès de Constant Elasticity of Substitution). Pel que fa al sectors productius, s’assumeix que en alguns la competència és monopolística i, en altres, perfecta. Els sectors utilitzen, per produir el seu output, inputs intermedis (produïts per altres sectors), capital i força de treball. La força de treball es divideix en dos tipus: qualificada i no qualificada.

Fonts d’informació necessàries

Per construir un model d’equilibri general aplicat cal la informació organitzada en una Matriu de Comptabilitat Social (SAM per les sigles en anglès de Social Accounting Matrix), que combina la informació dels comptes nacionals i les relacions sectorials de l’economia. Per construir una SAM, la informació principal s’ha d’obtenir de les fonts següents:

  • Taula Input-Output (IDESCAT)
  • Comptabilitat nacional regionalitzada (IDESCAT, INE)
  • Dades de fluxos de comerç: exportacions i importacions (DATACOMEX)

Escenaris del model

Com s’ha indicat més amunt, aquesta metodologia és relativament flexible en la manera de modelitzar els xocs induïts pels TTIP i es poden fer escenaris més o menys ambiciosos depenent dels supòsits que es determinin sobre el grau d’eliminació dels aranzels, les barreres no aranzelàries i les restriccions a la contractació pública.

En aquest punt, sembla raonable tenir en compte les aportacions crítiques de Raza et al. (2014) que consideren que els models de referència (Francois et al., 2013 i Fontagne et al., 2013) són excessivament optimistes en els seus supòsits sobre la reducció d’aquests paràmetres. En termes pràctics, per tant, seria aconsellable introduir un escenari addicional, “poc ambiciós”, i proposar per tant tres escenaris alternatius: poc ambiciós, central (equivalent a “Poc ambiciós” en Francois et al., 2013) i molt ambiciós (equivalent a “Molt ambiciós” en Francois et al., 2013), en comptes dels dos escenaris més habituals.

El nou escenari “poc ambiciós” correspondria, principalment, a unes reduccions inferiors en les barreres no aranzelàries i en les barreres a la contractació pública. A efectes orientatius, es podria considerar la següent especificació dels tres escenaris:

Taula 6. Propostes d’escenaris per a avaluar l’impacte macroeconòmics del TTIP a Catalunya.

Reduccions en barreres aranzelàries Reduccions en barreres no-aranzelàries en béns i serveis Reducció en les barreres a la contractació pública
Poc ambiciós


95% 10% 15%
Central

(Equivalent a l’escenari “Poc ambiciós” en Francois et al, 2013)

98% 20% 25%
Molt Ambiciós

(Equivalent a l’escenari “Molt Ambiciós” en Francois et al, 2013)

100% 50% 50%


Font. Elaboració pròpia i Francois et al. (2013).

Nota: Per a les barreres no aranzelàries, els escenaris es refereixen a les barreres “modificables” (que en els models es coneixen com “actionable non-tariff barriers”). Aquestes barreres són les que poden desaparèixer més fàcilment: poden ser eliminades o homologades amb un estàndard internacional.

Resultats esperables

Pel cantó dels outputs, aquests models permeten fer prediccions dels canvis induïts pel TTIP en les exportacions, les importacions, el PIB, la renda nacional, la renda familiar disponible i els salaris d’un territori. De fet, Ecorys (2016) ja estudia els canvis en aquestes variables de forma individual per a cadascun del 28 Estats Membres de la UE. Un model com el descrit en aquest apartat podria aportar les estimacions corresponents per al cas de l’economia catalana.

De forma temptativa es pot fer una aproximació a alguns elements dels resultats, amb totes les prevencions necessàries degudes a l’absència de model i simulació. Segons tots els models disponibles (particularment, Ecorys (2016)), els efectes del TTIP són en general positius i petits per tots els estats membres en totes les variables considerades. Ara bé, cal notar que en el cas d’Espanya, les magnituds d’aquests beneficis estan en el rang inferior de la UE (veure Taula 9), amb un increment de la renda nacional del 0,2 per cent, el mateix nivell que França, Grècia o Dinamarca, però la meitat que a Suècia, Bèlgica i Holanda (0,4 per cent) o Alemanya (0,5 per cent) i ben allunyats del valor màxims d’Àustria (0.8 per cent) i Irlanda (1.4 per cent), encara que aquest últim cas és atípic i l’increment és degut en gran part al comportament de inversió estrangera directa.

En la mesura que l’estructura econòmica de Catalunya sigui diferent de la de la resta d’Espanya i tingui més semblances amb altres països de la UE (quant a grau d’obertura de l’economia, major contribució de les manufactures per sobre els serveis al valor afegit, possibles diferències de perfil quant a nivell de formació, etc.) és possible que el model estimés un guanys del TTIP a Catalunya més semblants als d’aquestes altres economies de la UE. Aquesta predicció és congruent amb una de les idees que es deriven d’aquesta literatura: els guanys més grans del TTIP corresponen a les regions relativament més obertes abans de l’acord.

3.2. Impacte microeconòmic

Anàlisi sectorial

En primer lloc, a partir dels mateixos models macroeconòmics mencionats es poden obtenir els impactes del TTIP en el sectors individuals d’una economia (veure Taula 10). Això representa una primera aproximació a la distribució dels guanys (o pèrdues) sectorials que es produirien a Catalunya atès que aquests models tenen en compte els dos efectes principals que experimenta un sector productiu d’un país donat quan s’incrementa el comerç. Poden augmentar les seves exportacions als mercats de l’altre bloc a causa dels menors costos d’entrada, però també és possible que augmenti la competència en el seus mercats actuals (domèstics o internacionals) a causa precisament de que es facilita l’entrada d’empreses de l’altre bloc.

En aquest sentit, l’estudi de Felbermayer et al. (2013b) és particularment rellevant perquè analitza l’impacte del tractat de forma desagregada en els diferents estats federats alemanys, les entitats que, en termes econòmics i polítics, són més anàlogues a Catalunya. A diferència dels models esmentats en l’apartat anterior, aquest treball no utilitza un model d’equilibri general sinó que fa una anàlisi de tipus parcial mitjançat una equació de gravetat. Aquesta equació, sense apel·lar de manera directa a un model teòric, prediu que les relacions comercials entre dues regions són directament proporcionals a la seva importància econòmica i inversament proporcionals a la distància que les separa.

Adoptar aquesta metodologia té l’avantatge de poder precisar amb molt detall els impactes del TTIP (en el cas particular alemany, es tracta de 16 regions diferents, 3 diferents nivells d’educació i 88 ocupacions) i poder fer estimacions sobre la variació en la desigualtat de la renda. En canvi, té l’inconvenient que no es tenen en compte els efectes d’equilibri general que el TTIP provoca, com és la reducció del comerç entre regions de la UE a causa de l’increment dels intercanvis UE-Estats Units. Per tant, els resultats que s’obtindrien d’aplicar aquesta metodologia per avaluar l’impacte del TTIP a Catalunya haurien de ser interpretats més qualitativament que estricament en termes quantitatius.

L’aplicació d’aquesta metodologia a Catalunya, seguint Felbermayer et al. (2013b), constaria de tres passos. En primer lloc, cal estimar l’impacte del TTIP en els sectors productius més rellevants a Espanya seguint la lògica dels models de gravetat. En segon lloc, es relacionen el canvis d’activitat a nivell sectorial amb els canvis per tipus ocupació, nivell d’educació i per comunitat autònoma i aquí es presta especial atenció a Catalunya. L’atribució dels impactes del comerç a nivell ocupacional, educacional i regional s’hauria de realitzar a partir de les dades de l’INE (Comptabilitat Nacional territorialitzada i l’Enquesta de Població Activa) completades quan escaigui per dades de l’Idescat (principalment, les bases de dades de Sectors econòmics, Indicadors d’estructura econòmica i Nivell d’instrucció). Finalment, si es desitja trobar l’impacte sobre els salaris i la seva desigualtat a Catalunya, amb la informació obtinguda es pot estimar una funció de salaris que depengui de variables ocupacionals, educacionals i regionals. Amb posterioritat s’estudien els canvis induïts pel TTIP en els salaris mitjançant l’impacte en aquestes tres dimensions intermèdies. Aquests resultats es podrien contrastar amb la informació disponible a l’Idescat.

Perspectives competitives de les empreses catalanes davant el TTIP

En segon lloc, hi ha preguntes sobre les repercussions del TTIP en les empreses catalanes que no podrien ser resoltes amb un model, per detallat que aquest sigui. La base per respondre aquestes preguntes es conèixer en detall la posició i les perspectives competitives de les empreses catalanes davant el TTIP, de forma que es puguin respondre qüestions com aquestes: Quines són les tendències de creixement dels seus productes als mercats dels Estats Units? Fins a quin punt es pot aprofitar el TTIP de forma autònoma o per mitjà d’integrar-se en cadenes de valor més globals? Com afectaria el TTIP als seus socis, proveïdors, clients i competidors?

L’estudi d’aquestes qüestions requereix d’aproximacions ad hoc o basar-se en enquestes i estudis de mercat, com per exemple fa el treball de l’agència sueca de promoció (Swedish Trade and Invest Council, (2014)). En la línia d’aquest treball, l’objectiu seria identificar la posició i perspectives competitives de les empreses catalanes en un conjunt de sectors rellevants i avançar quines són les principals fortaleses, debilitats, oportunitats i riscos associats al TTIP.

De fet, la primera fase d’aquest treball hauria de consistir en la recopilació i l’anàlisi dels resultats de les anàlisis macro i microeconòmiques que s’han presentat anteriorment. Per tant, i per situar el context i l’entorn dels canvis, es tractaria de sistematitzar les prediccions dels models pel que fa a l’impacte del TTIP en una sèrie de variables clau per a l’entorn econòmic i empresarial català: exportacions (distingint destí), importacions (distingint origen), PIB, renda disponible, impacte en el salaris, impacte en la distribució dels salaris o impactes diferenciats per nivell de formació a la població.

En una segona fase, i amb l’objectiu d’obtenir intel·ligència competitiva, seria necessari realitzar l’anàlisi de forma individualitzada a nivell sectorial. Per a un sector donat, l’anàlisi monogràfica sectorial hauria d’incloure tres tipus qüestions:

  • Oportunitats de negoci als Estats Units per a empreses catalanes, via increment d’exportacions de béns i/o serveis, com a resultat de l’homologació o anivellament normatiu en el sector privat.
  • Diagnosi de les tendències de futur als Estats Units en segments i subsegments del sector on ja hi ha presència empresarial catalana. El treball pot aportar indicadors del nivell esperat de risc i guany en funció de la varietat escollida i del mode d’expansió als Estats Units per part de les empreses catalanes.
  • Foment de les oportunitats d’inversió Catalunya – Estats Units.

L’instrumental analític identificat en aquest document sobre l’impacte del TTIP permet fer-ne aplicacions a casos concrets, des de sectors més o menys amplis fins a productes específics. En cada cas caldrà fer-hi una aproximació prèvia de reconeixement de la informació de partida i de la metodologia més adequada. La decisió d’estudiar indústries concretes pertany, com no pot ser d’altra manera, als organismes del Govern interessats, siguin aquest del Departament d’Empresa o d’altres departaments. En el seu cas, ho faran en funció de les seves prioritats estratègiques. Per la nostra banda només podem apuntar alguns dels criteris que creiem que es poden utilitzar per a decidir estudiar l’impacte del TTIP sobre una activitat determinada.

4. Conclusions

Aquest treball planteja la metodologia per analitzar l’impacte del TTIP a l’economia catalana. Els autors han analitzat l’impacte (i les metodologies emprades per analitzar-lo) de tractats comercials com el NAFTA el TTP, el TTIP a nivell agregat europeu i americà i plantegen com fer el mateix per estimar l’impacte del TTIP a l’economia catalana, tant a nivell macroeconòmic (amb la construcció de models de simulació d’equilibri general) com a nivell microeconòmic i sectorial.

L’anàlisi de l’impacte macroeconòmic del TTIP en l’economia catalana es pot plantejar amb diferents metodologies. Creiem que la més raonable és realitzar una adaptació dels models d’equilibri general computables. Caldria fer un model que simulés l’impacte de diferents escenaris que incorporessin les reduccions en les barreres aranzelàries, no aranzelàries, en la contractació pública i les externalitats degudes a la convergència regulatòria i normativa. La proposta inicial seria operar amb un nombre limitat de sectors (al voltant de 10) i un nombre reduït de territoris (la UE en seria un). Pel que fa als supòsits tècnics creiem que seria adequat utilitzar un model amb dues parts (producció i consum) amb diferents supòsits de representativitat, preferències, tipus de competència, inputs i força de treball, entre altres.

Es proposa dibuixar tres escenaris de xocs induïts pel TTIP: un de poc ambiciós, un de central i un altre de molt ambiciós, que permetrien predir els canvis deguts al TTIP en matèria d’exportació, importació, PIB, renda nacional, renda familiar disponible i salaris.

D’acord amb els estudis fets fins ara a Europa a nivell de països, els efectes del TTIP són en general positius, per bé que d’intensitat feble. Pel perfil de l’estructura econòmica catalana (obertura a l’exterior, importància del sector industrial, etc...) els guanys derivats del TTIP podrien assemblar-se més als dels països petits del Nord d’Europa que als estimats per al conjunt de l’Estat espanyol.

L’estudi de l’impacte microeconòmic, que apropés l’anàlisi a allò que les empreses catalanes poden esperar del TTIP, s’hauria de desplegar en dues direccions: anàlisi sectorial i perspectives competitives. Per a una anàlisi sectorial es pot partir dels mateixos models d’equilibri general per tal d’obtenir els impactes del TTIP a nivell d’activitats econòmiques concretes, atès que incorporen tant la millora de competitivitat catalana com l’augment de la competència al mercat català.

Una altra via d’anàlisi, que s’ha aplicat als länder alemanys i que descansa en una anàlisi de tipus parcial mitjançant una equació de gravetat, ha permès identificar l’impacte del TTIP sobre l’activitat dels sectors productius i sobre la desigualtat en renda. Per Catalunya també seria possible un exercici d’aquest tipus, però els resultats serien més qualitatius que quantitatius.

Una alternativa metodològica molt diferent de les anteriors consistiria a preguntar a les empreses catalanes sobre la seva posició i sobre les perspectives competitives davant del TTIP. Aquesta via requeriria aproximacions ad hoc o fer enquestes i estudis de mercat específics per diferents sectors.

Per a una selecció de les indústries concretes sobre les que es poden aplicar les metodologies identificades, el treball fa uns apunts sobre criteris que es poden utilitzar, com ara els relatius al mercat del Estats Units en un sector concret (volum, dinamisme, ...), al potencial industrial català en aquell sector, grau de protecció aranzelària i no aranzelària del sector, entre altres.

Referències bibliogràfiques

Ahearn, R. J. (2010). Transatlantic Regulatory Cooperation: Background and Analysis. DIANE Publishing.

Barrios, S., & Strobl, E. (2002). Foreign direct investment and productivity spillovers: Evidence from the Spanish experience. Weltwirtschaftliches Archiv, 138(3), 459-481.

Bchir, M. H., Decreux, Y., Guérin, J. L., & Jean, S. (2002). MIRAGE, a computable general equilibrium model for trade policy analysis (Vol. 17). CEPII Working paper.

Berden, Koen i Joseph Francois (2015), “Quantifying Non-Tariff Measures for TTIP”, Paper núm. 12 del projecte CEPS-CTR “TTIP in the Balance” i CEPS Special Report Nº 116/ juliol 2015.

Bertrand, Olivier i Marc Ivaldi (2006), “European Competition Policy in International Markets”, Working Paper, A Contribution for the BRUEGEL’s project on EUROPE AND THE GLOBAL ECONOMY.

Beugelsdijk, S., Brakman, S., Garretsen, H. and Marrewijk, C. van (2013) International Economics and Business: Nations and Firms in the Global Economy.

Blomström, M. (1986). Multinationals and market structure in Mexico. World Development, 14(4), 523-530.

Blomström, M., & Kokko, A. (1998). Multinational corporations and spillovers. Journal of Economic surveys, 12(3), 247-277.

Brown, Drusilla K., Deardoff, Alan V. I Stern, Robert M. (1994), “Estimates of a North America Free Trade Agreement”. Manuscrit, Federal Reserve Bank of Minneapolis

BV, E. N., Berden, K. G. Francois, J., Thelle, M. M., Wymenga, M. P., & Tamminen, M. S. (2009). Non-tariff measures in EU-US trade and investment–An economic analysis. Rotterdam: ECORYS Nederland BV.

Capaldo, J. (2014). “The Trans-Atlantic Trade and Investment Partnership: European Disintegration, Unemployment and Instability. Global Development and Enviroment Institute. Working Paper, 14-03

Coe, D. T., Helpman, E. (1995). International r&d spillovers. European economic review, 39(5), 859-887.

ECORYS (2009), “Non Tariff Measures in EU-US Trade and Investment – An Economic Analysis”.

Ecorys (2016). Trade SIA on the Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) between the EU and the USA. Luxembourg: European Commission.

Egger, Peter, Joseph Francois, Miriam Manchin i Douglas Nelson (2015), Non Tariff Barriers, Integration and the Transatlantic Economy, Economic Policy, Juliol de 2015 pp. 539-584.

European Commission (2016). European Union, Trade in goods with USA. European Commission.

Fabry, E., Garbasso, G. (2015). ISDS in the TTIP, the devil is in the details. Jacques Delors Institute.

Felbermayer,Gabriel, Benedikt Heid Mario Larch i Erdal Yalcin (2015), “Macroeconomic Potentials of Transatlantic Free Trade: a High Resolution Perspective for Europe and the World, Economic Policy, Juliol de 2015 pp. 491-537.

Felbermayer, Gabriel, Benedikt Heid i Sybille Lehwald (2013a), “Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP). Who Benefits from a Free Trade Deal?. Part 1: Macroeconomic Effects, Global Economic Dynamics, Bertelsman Stiftung.

Felbermayer, Gabriel, Sybille Lehwald, Ulrich Schoof, Mirko Ronge (2013b). “States, Branches of Industry, and Education Levels. Who will benefit in Germany from a Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP)? Part 2: Microeconomic Effects, Global Economic Dynamics, Bertelsman Stiftung.

Fontagne, Lionel, Julien Gourdon i Sebastien Jean (2013), Trasantlantic Trade White Partnership, Wich Economic Consequences?, CEPII Policy Brief Nº1, Setembre 2013.

Fontagné, L., Gourdon, J., Jean, S. (2013). Transatlantic trade: whither partnership, which economic consequences?. CEPII Policy Brief, 1.

Fracasso, A., & Marzetti, G. V. (2015). International trade and R&D spillovers.Journal of International Economics, 96(1), 138-149.

Francois, J., M. Manchin, H. Norberg, O. Pindyuk, P. Tomberger (2013), “Reducing Transatlantic Barriers to Trade and Investment: An Economic Assessement”. Informe del Centre for Economic Policy Research (CEPR) per a la Comissió Europea.

Francois, Joseph, Olga Pindyuk (2012), “Modelling the Effects of Free Trade Agreements between the EU and Canada, USA and Moldova/Georgia/Armenia on the Austrain Economy: Model Simulation for Trade Policy Analysis”, FIW Research Reports 2012/12 Nº 03, Gener de 2013.

Francois, J., Manchin, M., Norberg, H., Pindyuk, O., & Tomberger, P. (2013). Reducing transatlantic barriers to trade and investment: An economic assessment (No. 20130401). Institue for International and Development Economics.

Ghiori, Fabio (2016), “TTP is a structural reform: Let’s evaluate it with structural models”, VOXEU, 3/7/2016.

Gironella Garcia, Arnau (2015) “Analysing the Transatlantic Trade and Investment Partnership”, Memòria del Treball de fi de grau en Negocis i Marketing Internacionals, ESCI-UPF.

Hannan, Swarnali Hannan (2016), “The Impact of Trade Agreements: New Approach, New Insights”, IMF working Paper, WP 16/117.

Hijzen, Alexander, Tomohiko Inui, and Yasuyuki Todo (2010). Does Offshoring Pay? Firm-Level Evidence from Japan. Economic Inquiry, 48(4), 880-895.

Hufbauer, Gary Clide, Cimino, Cathleen i Moran, Tyler (2014), “NAFTA at 20: Miselading charges and positive achievements”, dins PIIE (2014), pp. 6-29.

Ivaldi, M. i B. Olivier (2006). European Competition Policy in International Markets. Disponible a SSRN: http://ssrn.com/abstract=951594 o http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.951594

Karmakar, S. (2013). Prospects for regulatory convergence under TTIP.Bruegel Policy Contributions, (15).

Keller, W. (1999). How trade patterns and technology flows affect productivity growth (No. w6990). National Bureau of Economic Research.

Kimura, F., & Kiyota, K. (2006). Exports, FDI, and productivity: Dynamic evidence from Japanese firms. Review of World Economics, 142(4), 695-719.

Kolev, G., Matthes, J. (2015). The Transatlantic Trade and investment Partnership (TTIP): Challenges and Opportunities for the Internal Market and Consumer Protection in the Area of Motor Vehicles. Directorate General for Internal Policies.

Kommerskollegium, National Board of Trade (2012), “Potential Effects from and EU-US Free Trade Agreement – Sweden in Focus”.

Lakatos, C., & Fukui, T. (2013). EU-US economic linkages: The role of multinationals and intra-firm trade. Trade–Chief Economist Note 2013, 2.

Markusen, J. R., & Venables, A. J. (1999). Foreign direct investment as a catalyst for industrial development. European economic review, 43(2), 335-356.

PIMEC (2016), “Les pimes catalanes davant del TTIP” Informes PIMEC núm. 2/2016, L’Observatori de la pimec.

Raza, W., J. Grumiller, L. Taylor, B. Tröster i R. v. Arnim (2014). Assessing the Claimed Benefits of the Transatlantic Trade and Investment Partnership. ÖFSE. Austrian Foundation for Development Research.

Swedish Trade and Invest Council (2014), “The TTIP Agreement and its Impact on Swedish Companies”.

Todo, Yasuyuki (2006). “Knowledge Spillovers from Foreign Direct Investment in R&D: Evidence from Japanese Firm-Level Data“. Journal of Asian Economics, 17(6), 996-1013.

Trillas, F. i R. Xifré (2016). Institutional reforms to integrate regulation and competition policy: Economic analysis, international perspectives, and the case of the CNMC in Spain. Utilities Policy, vol. 40, pp. 75-87.

United Nations Conference on Trade and Development (2015). World Investment Report 2015. United Nations Conference on Trade and Development

Villaverde, José i Adolfo Maza (2015), “The Impact of The Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) on the Spanish Regions. A Preliminary Analysis”, European Policy Analysis 2015:12, Swedish Institute for European Policy Studies.

Whytock, C. A. i Y. Dou (2013) “Continuity in Transatlantic Relations: Policy Convergence and the Domestic Internalization of EU-U.S. Antitrust Cooperation”. APSA 2013 Annual Meeting Paper; American Political Science Association 2013 Annual Meeting. Disponible a SSRN: http://ssrn.com/abstract=2299608

World Trade Organization, International Trade Centre, United Nations Conference on Trade and Development (2015). World Trade Profiles 2014. World Trade Organization.

Xu, B. (2000). Multinational enterprises, technology diffusion, and host country productivity growth. Journal of development economics, 62(2), 477-493.

Xu, B., & Wang, J. (2000). Trade, FDI, and international technology diffusion. Journal of Economic Integration, 585-601

Back to Top

Document information

Published on 10/05/18
Accepted on 17/04/18
Submitted on 17/04/18

Licence: Other

Document Score

0

Views 23
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?