Abstract

Eix temàtic 7

Cap on pot anar L’Estat del Benestar a Catalunya

Resum de ponència proposada: Una revisió sobre els aspectes disfuncionals de la modalitat de l’EB a Catalunya/Espanya i un original que aporti dades i resultats sobre l’eficiència en la provisió dels serveis en espècie de l’EB (tots dos molt possiblement amb coautors).

Vicente Ortún, vicente.ortun@upf.edu, 3 d’octubre 2017

L’EB, una conquesta de la humanitat, ha mostrat en alguns països la seva compatibilitat amb l’eficiència dinàmica. No hi ha cap contradicció entre augment de la productivitat i competitivitat de les empreses d’un país i la consolidació del seu EB; són els trets específics de cada EB els que importen (Sapir, 2006:369-90). En el cas de Catalunya/Espanya s’ha d’analitzar quins son els trets específics del seu EB que no afavoreixen ni la eficiència ni l’equitat, com s’haurien de corregir, i com es pot orientar l’EB al workfare (López-Casasnovas i Albasanz, 2014: 34-7).

L’efectivitat de les polítiques publiques es clau per al sosteniment de l’EB, ja que només amb prestacions resolutives s’aconsegueix desitjabilitat (vots) per part dels ciutadans.  Racionalitat tècnica i  legitimitat social requereixen d'un bon govern.

Una producció pública elevada dels serveis en espècie de l’EB planteja la pregunta de l’eficiència relativa de cadascú dels proveïdors i la de les condicions regulatòries que han de permetre millorar l’impacte en el benestar. Per a estudiar aquesta concreció, com a mínim a sanitat i tal vegada a sanitat i educació, s’elaborarà un article original –destinat a revista amb revisió per col·legues.                  

López Casasnovas G, Albasanz G. Del welfare al workfare. El context de les polítiques de benestar. Revista Econòmica de Catalunya. 2014, 69: 34-9.

Sapir A. Globalization and the reform of European social models. Journal of Common Market Studies. 2006;44(2):369-90.

Abstract

La educación según la Real Academia de Educación es desarrollar o perfeccionar las facultades intelectuales y morales del niño o joven que permitirán capacitarlo para una correcta toma de decisiones, especialmente cuando se integre en la vida adulta.  En este sentido la educación juega un rol fundamental en el desarrollo económico e innovación de un país.

Las competencias que debe desarrollar serán aquellas que el joven va a requerir para integrarse con efectividad a su lugar de trabajo y poderlo mantener a lo largo de su vida activa, así como todas las otras dimensiones que le permitirán tener una vida personal, social y familiar satisfactoria. 

El sistema educativo español se caracteriza por un alto índice de fracaso escolar específicamente del 20% aunque estos datos son preocupantes reflejan una tendencia positiva dado que en 2005 la tasa era del 31%.

Acorde a la LOMCE - Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa-  una de las siete competencias básicas que debe desarrollar la educación obligatoria es la competencia matemática que incluye aplicar el razonamiento matemático para resolver cuestiones de la vida cotidiana.

Un aspecto clave que formará parte de su vida cotidiana y que debe velar la enseñanza obligatoria es la denominada “alfabetización financiera” especialmente en nuestros días, dónde la globalización y los cambios económicos han tenido un fuerte impacto en la construcción de los modelos del siglo XXI y desde la educación se debe proporcionar las herramientas básicas para comprender el mundo económico en el que estamos inmersos.  Según la Comisión Nacional de Mercado de Valores –CNMV-(2008): “Hoy día la práctica totalidad de las decisiones importantes en la vida de una persona tienen un componente financiero que afecta no sólo al individuo que las toma, sino también a su entorno personal y familiar”.

Esta presentación muestra los resultados para entender el nivel de la alfabetización financiera actual. El estudio cuantitativo basado a partir de un cuestionario a 97 alumnos de ESO en Cataluña demuestra la necesidad de reforzar algunas líneas de acción para una futura integración efectiva de los jóvenes a la edad adulta.

Abstract

L’envelliment de la població, un fenomen global però que afecta de manera especialment profunda als països del Sud d’Europa, suposa un gran repte en el futur pròxim. Els països no poden ignorar la necessitat d’afrontar canvis, tan profunds com a necessaris, a la seva organització econòmica i social. Sense dubte, l’anomenat “Estat del Benestar” és al capdavant d’aquestes institucions que cal reformar per adaptar-se a la nova realitat social. De manera recurrent, són els sistemes de pensions els que centren bona part del debat, ja que a la majoria de països suposen la part més important de despesa social i són especialment sensibles a l’estructura d’edat de la població. En aquest treball revisem i fem una anàlisi comparativa dels sistemes de pensions als diferents països europeus, així com de les principals reformes s’han portat a terme en busca de la seva sostenibilitat financera. A continuació aprofundim en el cas del sistema espanyol, analitzant amb detall les seves característiques intentant identificar les seves febleses per, posteriorment, poder proposar reformes.

Finalment, anem un pas més enllà i justifiquem que la consideració aïllada del sistema de pensions no permet afrontar adequadament els profunds canvis socials ens els quals estem immersos. Així per exemple, la greu crisi econòmica dels últims anys ha provocat que la taxa de pobresa del infants i la població més jove s’hagi disparat fins assolir nivells mai vistos i col·locant-nos a les pitjors posicions a nivell europeu, i fen palesa l’absència de polítiques socials per protegir el benestar dels nostres joves. L’Estat del Benestar ha de reformar-se per convertir-se en una eina integral que garanteixi el benestar de tots els que ho necessitin i en la mesura que ho necessitin, oferint de forma sostenible un nivell adequat i equitatiu de prestacions.

Abstract

Objectiu:

Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal  i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE.

Metodologia:

 Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament.

Resultats:

La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.

Abstract

En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, acompanyada d’una reducció dels ingressos familiars, d’una tendència a l’alça dels preus de l’habitatge des de l’any 2014 i de la reducció dels pressupostos públics destinats en habitatge, han fet més difícil accedir a un habitatge com així també mantenir-lo, en especial per els col·lectius més vulnerables. Com a conseqüència de tot això, s’ha incrementat la exclusió residencial i social a la ciutat de Barcelona , i la inseguretat habitacional. En aquest context, les polítiques d’habitatge juguen un paper important per l’Estat de Benestar per contrarestar els efectes d’aquests fenòmens.

En aquest estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, primerament explorem quins tipus d’ajuts i polítiques d’habitatge existeixen a Barcelona i quines problemàtiques intenten adreçar. Seguidament, duem a terme una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques d’habitatge. En concret ens centrem en ajuts econòmics a les persones, mesures fiscals, habitatge social, polítiques de rehabilitació i eficiència energètica i intervencions complementàries (assessorament, mediació, etc.). L’objectiu és trobar evidència sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques per mitigar la reducció de l’exclusió residencial i l’exclusió social  amb la finalitat d’aportar informació basada en l’evidència que permeti millorar la presa de  decisions sobre polítiques d’habitatge.

Abstract

En la mesura que la producció de salut és fruit de la interacció dels determinants de la salut convé posar l’èmfasi en cadascun d’ells, en la seva contribució i en la capacitat que aportin una major eficiencia i equitat a la salut i benestar de la població. Per tant convé saber el punt de partida i alhora identificar potencialment aquells àmbits que la seva contribució a la salut esdevé més cost-efectiva. Cal centrar-nos doncs els aquells determinants modificables, és a dir: els hàbits saludables, entorn físic, entorn econòmic i social, i serveis de salut.

En relació als hàbits saludables, la comprensió de les decisions i actituds individuals ha millorat considerablement amb les aportacions de l’economia del comportament. Per tant qualsevol acció des de la salut pública ha d’arrelar-se també en aquesta perspectiva, sense deixar de tenir en compte el paper dels incentius econòmics. En determinades ocasions, els incentius econòmics poden enterbolir les decisions i en d’altres ajudar.

En relació a l’entorn físic, social i econòmic, l’experiència a Catalunya del programa PINSAP és el marc necessari per a comprendre com des de la perspectiva institucional i política cal afrontar el context de millora.

En relació als serveis de salut cal comprendre novament on som i repensar-lo des de diferents perspectives. Des de la demanda, atenent al finançament, prestacions i accés. Des de l’oferta: atenent a la provisió de serveis, organització, propietat i contractació. I des de la interacció entre oferta i demanda: sistemes de pagament i preus, pressupostos, i fixació de prioritats.

Tot plegat cal desenvolupar-ho en un marc d’uns principis i valors compartits que a la Unió Europea (2006) van resumir-se en universalitat, accés a l’atenció de qualitat, equitat i solidaritat. Les vessants d’eficiència i equitat resumeixen plenament aquests principis. Només serem eficients en la producció salut si som capaços que cadascun dels determinants ho siguin i que alhora la seva combinació també. Ara bé, esquivarem el dilema eficiència-equitat en la mesura que no s’ajusta a l’entorn de salut i ens enfocarem a maximitzar els guanys en salut. Hi ha tres opcions:

• Aconseguir els guanys en salut més importants amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte si això vol dir concentrar els guanys en un grup social: un enfocament a resultats de salut tradicionals,

• Aconseguir la distribució més justa de salut amb una aportació de recursos determinada sense tenir en compte el nivell actual de salut assolit: un enfocament no tradicional de resultats en una forma d’equitat de salut,

• Aconseguir un equilibri adequat entre els guanys en salut per a una aportació de recursos determinada sotmesa a la restricció de distribuir de forma equitativa els guanys de salut en grups socials: un resultat que equilibra l'equitat en salut i els guanys per a la salut

  La rellevància de posar-nos d’acord en quina d’aquestes tres perspectives adoptem, resulta fonamental per tal d’enfocar qualsevol orientació que representi una innovació i millora sobre la forma de producció de salut actual.

Abstract

Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació

Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i Laura Kirchner

Institut Català d’Avaluació de Polítiques Publiques (Ivàlua)

federico.todeschini@ivalua.cat / ramon.sabes@ivalua.cat

Els processos associats amb la globalització i amb l’automatització de certes tasques productives ha fet ressorgir el debat sobre la necessitat per part del sistemes de protecció social de garantir uns mínims de renda i així doncs evitar els efectes negatius via destrucció d’ocupació i salaris baixos d’aquests processos. A Catalunya aquest debat ha rebut recentment un impuls amb l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania per part de la Generalitat de Catalunya i amb la posada en marxa del projecte B-Mincome per part de l’Ajuntament de Barcelona. En tant que la primera és una llei del Parlament de Catalunya aprovada durant l’Agost d’enguany, la segona és una prova pilot amb disseny experimental d’una transferència que garantirà durant dos anys un determinat nivell de renda a 1000 famílies en risc d’exclusió. Tot i que les dues polítiques comparteixen l’objectiu de reduir l’exclusió social, tenen diferències importants en el seu disseny.

En aquesta ponència primerament es descriuran aquestes dues polítiques de garantia de rendes, posant èmfasi en la població objectiu de les mateixes així com en les seves diferencies. A continuació, es presentaren els resultats de la revisió de la evidencia existent de l’impacte i de la eficiència polítiques similars implementades anteriorment. També es descriuran els projectes d’avaluació de polítiques de rendes bàsiques que s’estan desenvolupant actualment en altres contextos i que en el futur complementaran la evidencia en l’àmbit de l’avaluació d’aquest tipus de polítiques. Finalment, es descriurà el disseny de l’avaluació d’impacte i d’eficiència de la política de garantia de rendes del projecte B-Mincome i es suggeriran diferent possibilitats per avaluar l’impacte de Renda Garantida de Ciutadania. 

Abstract

Proposta de comunicació per al Congrés d’economia i empresa de Catalunya, 2018.

Eix 7. L’Estat de benestar, nivell i perspectives

L’habitatge, punt de fuita d’eficàcia de l’Estat de benestar

L’accés i ús d’un habitatge és, des d’una perspectiva social, un dret reconegut a Catalunya per totes les normes bàsiques, però, des del punt de vista econòmic, és el gaudi d’un servei tan o més necessari per viure com ho són l’educació, la sanitat, o els serveis socials. Es considera que l’Estat de Benestar ha esdevingut una base sòlida de cohesió social i de progrés econòmic a Europa en la mesura que ha assegurat fluïdesa i certesa a la cobertura dels quatre grans eixos de necessitats apuntats. Quan algun d’ells falla, l’edifici del Benestar trontolla. A casa nostra, patim de la manca de consciència que l’habitatge ha de ser una dels pilars de l’Estat de benestar, confiant que el mercat garantirà la cobertura de necessitats tant quantitatives com d’ajust del cost. Això ens porta a viure els problemes d’habitatge com un mal endèmic, enfrontant-nos a cada nova circumstància conjuntural amb perplexitat i amb insuficiència de recursos i instruments d’intervenció. En aquesta comunicació es posarà de relleu el diferent enfocament que rep l’habitatge des de la perspectiva de la intervenció pública, en relació a la resta de serveis troncals de l’estat del Benestar, per ajudar així a entendre la contínua preocupació per l’habitatge que manifesta la nostra societat.