Abstract

Les relacions público-privades han estat motiu de debat i de nombroses aportacions acadèmiques. Així, per a la producció i provisió dels serveis públics propis que corresponen als ajuntaments i governs autonòmics, sempre es planteja el dilema entre dues possibles articulacions: 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la pròpia administració o bé a través d’empreses públiques; 2) gestió indirecta a través de fórmules d’exernalització dels serveis. La gestió indirecta sovint s’enquadra en la interrelació entre sector públic i empresa mercantil, amb la conseqüent discrepància d’objectius i les necessitats de regular les regles de joc per a satisfacció dels diversos agents que hi participen.

A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall de la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per a la prestació de serveis públics articulades mitjançat empreses de l’economia social. Això modifica la interrelació entre els agents públics i els agents privats socials, que es defineixen sota un lema clàssic de “les persones per davant del capital”. El relleu de l’objectiu clàssic de “maximització de beneficis” que caracteritza les empreses mercantils per l’objectiu de “prioritzar les persones i la finalitat social per davant del capital” transforma les bases de la relació público-privada.

La contribució que es proposa vol fer, d’una banda, un repàs de la literatura existent sobre les relacions público-privades existents a Catalunya des de la vessat de l’economia social. D’altra, es planteja fer una anàlisi de models existents i concrets de gestió de serveis públics des de l’economia social, ja sigui en el món de l’educació, els serveis socials o la cultura, amb una anàlisi de pros i contres i situació dels projectes, vistos des d’un punt de vista d’eficiència i equitat.

Tema

Es considera que aquesta contribució caldria enquadrar-la en el context de:

6. El sector públic a la Catalunya del futur

•Regulació i qualitat institucional

Abstract

Des de fa molts anys estem investigant i proposant un concepte de democràcia més adequat al segle XXI, en el que la ciutadania pugui controlar les seves institucions de forma distribuïda a través de mecanismes rigorosos de governança. Considerem que dins aquest marc s'ha d'enquadrar també, per un costat, el control distribuït dels fluxos financers a través d'eines p2p com el blockchain i, per l'altre, la vigilància sobre la transparència i la lluita contra la corrupció sistèmica amb les implementacions de canals que alliberin les dades i la informació i endrecin el seu processament i usabilitat.
XNET

Abstract

El present estudi presenta una primera aproximació a una avaluació socioeconòmica del Turisme a Catalunya. Com a metodologia, es segueix l’anàlisi cost-benefici (ACB) que és un instrument que té com a objecte avaluar polítiques públiques i projectes d'inversió des del punt de vista de les necessitats de la societat, i permetre així establir prioritats a l'hora de prendre decisions. Així, l’ACB consisteix en quantificar, en termes monetaris, els beneficis i els costos que comporta sobre el conjunt de la societat el turisme. Per tant, un benefici o un cost del turisme, no és només allò que produeix un guany monetari, sinó tot el que millora o empitjora el benestar (externalitats negatives o positives). Recopilant informació de fons de dades diverses així com d’estudis previs de la literatura científica turística l’estudi pretén donar indicacions per realitzar una avaluació ( en termes monetaris) no només els beneficis i costos econòmics sinó també aspectes com els beneficis per la imatge de la destinació catalana o els costos d’un volum de turisme excessiu en determinats punts turístics. En aquest sentit, s’avalua la taxa turística com a instrument fiscal que serveixi, no només per obtenir ingressos recaptatoris sinó per corregir externalitats negatives. Finalment, tan l’avaluació econòmica com la política turística i fiscal està influenciada pel fenomen de l’economia col·laborativa (Airbnb, Uber...). El treball acaba amb una discussió de les principals implicacions d’aquesta avaluació econòmica, especialment en termes de política turística.

Abstract

Les projeccions tendencials d'ingressos i despeses dels pressupostos públics posen de manifest la dificultat de donar resposta a totes les noves necessitats de la societat, el que farà necessari disposar d'una eina de priorització i de planificació de les finances públiques per tal de garantir-ne la seva sostenibilitat a llarg termini. Els sostres de despesa poder permetre millorar la planificació i l'administració dels recursos públics. 

Abstract

L’estudi parteix del dret públic català originari, anterior al Decret de Nova Planta. Es planteja un nou model de govern amb només dos nivells d’administració, i un plantejament territorial, original, novador i racional que anomenem Àrees Bàsiques Administratives, un nou sistema de govern i de patró electoral local pensat per a les exigències d’una societat del segle XXI coherent amb un nou paradigma que es proposa.

En el desenvolupament, d’aquest dret aplicat, s’hi afegeix el resultat d’incorporar determinats mecanismes de models comparats, i es planteja un patró en el que la participació dels ciutadans, mitjançant un complex teixit associatiu, és essencial.

Abstract

Aquest treball exposa els aspectes més rellevants del marc normatiu comptable de la Generalitat de Catalunya, les competències de la Generalitat de Catalunya en relació a la comptabilitat, amb referència succinta al compliment d’informació que cal efectuar en termes de comptabilitat nacional,  i exposa les novetats que se’n deriven de l’aprovació del nou Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat de Catalunya. El treball es centra en les novetats que presenta aquest Pla, les competències de la Generalitat de Catalunya, i es posa especial èmfasi  en els plans de comptabilitat aplicables al sector públic de la Generalitat de Catalunya, exposició que s’acompanya d’algunes consideracions en raó de la tipologia dels ens del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Abstract

En el penúltim paràgraf (p. 566) de l’Informe del BIRF de 1962 sobre l’economia espanyola es pot llegir que *las corporaciones locales deberían ser también estimuladas a mancomunarse......con fines de planificación y establecimiento de servicios sobre una base metropolitana*. Segurament es tracta de les poques recomanacions que no van ser mai implementades, atesa la seva força històrica i sentimental arreu.
 
El gruix de les competències locals i els recursos els gestionen els ajuntaments actuals que són uns 8000 a l’Estat espanyol i 948 a Catalunya, que té més de 150 anys de vida des de la implantació de les províncies de Javier de Burgos. Mentrestant la majoria dels països europeus han reduït el nombre d’administracions per tal de fer-les econòmicament més eficients (UK, Alemanya i àdhuc França). La més recent és la de Dinamarca (d’extensió i població homologable amb Catalunya), organitzada en 98 ajuntaments i 5 regions, reduint els prop de 400 ajuntaments que va implantar la reforma del 1975, quan n’hi havia uns 1300. Aquest podria ser el referent més adient per a Catalunya atesa la seva població de prop de 5 milions de residents  i la seva extensió semblant a la de CAT.
 
A Catalunya, la gairebé perpètua *discussió comarcal* des del 1930, però especialment després del 1978, té el rerefons de la millora de la gestió de l’administració local, malgrat que Pau Vila i Josep Iglésies dubtaven dels *continents* més adequats perquè no havien rebut l’encàrrec de quins *continguts* havien de servir.
 
Per tal de millorar l’eficiència de la gestió dels serveis municipals, les lleis d’organització territorial del 1984  van crear 39 consells comarcals (avui 42). Malgrat també intentar la supressió de les 4 Diputacions en les mateixes lleis,  el TC la va tombar en una de les primeres sentències sonades de calat unionista. Així doncs l’organització de l’administració local de Catalunya té 3 nivells, a més a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va ser aprovada per unanimitat fa uns anys. En termes d’experiència comparada sembla una organització massa complexa i per això sovint s’ha parlat de la necessitat de la seva simplificació.
 
Es disposen de pocs estudis sobre les corbes de costos unitaris de cada servei municipal (els quals es poden dividir entre serveis d’administració, de territori i personals) en funció de la grandària del municipi, i la seva qualitat i accessibilitat respecte de l’usuari. En canvi, però, tenim a Catalunya l’experiència relativament recent d’haver creat exnovo els serveis de proximitat dels Mossos d’Esquadra i del Bombers, sense condicionants previs, i de fet es situen a l’entorn de les 125 comissaries i 150 parcs de diferent dimensió i dotacions. La seva implantació segurament ha seguit la lògica que indicava el geògraf Casassas quan deia que *el territori mana*, i no ha estat condicionant de forma especial per les divisions administratives o la geografia municipal.
 
De fet, no sembla que des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat les policies municipals podrien integrar-se a les comissaries dels Mossos d’Esquadra i disposa d’un sol nivell de policia com és el cas de Dinamarca.
 
L’objecte principal de la comunicació és aportar l’estudi de la lògica territorial i econòmica dels serveis dels Mossos d’Esquadra i de Bombers, per tal d’obtenir un referent del que podria ser la reorganització de l’administració local a Catalunya, si escau.
 
Referències històriques.
Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)
*L’Organització Territorial de Catalunya*
Llibres de la Fundació Jaume Bofill
B.40078-1981
 
Casassas, Ll, i Clusa, J. (1981)
*L’Organització Territorial i Administrativa de Barcelona*
Ajuntament de Barcelona
D.L: B-24130/81

Abstract

Un cop ens acostem als vint anys de creació del BCE i l’euro, comencem a tenir una experiència prou llarga de gestió d’una economia com la catalana, sense sobirania monetària i en plena globalització.  En els primers vint anys, la política econòmica ha estat realitzada en part (principal) per les autoritats espanyoles i en part (secundària) per les autoritats catalanes.  Val la pena analitzar els marges d’actuació que ha tingut cada autoritat, especialment la catalana, i com l’una i l’altra han intentat compensar la manca d’instruments monetaris i comercials.  Consideraré els resultats, parant atenció als factors externs, als problemes de sintonia o manca de sintonia entre autoritats estatals i autonòmiques i a les polítiques endegades pel govern de la Generalitat.   Els xocs positius i negatius viscuts han estat tan grans que convé reflexionar sistemàticament sobre les lliçons que en podem aprendre.  Hi havia un curs d’acció alternatiu al que es va prendre?  Si existia, era millor que el que es va seguir?  Què podria haver canviat d’haver comptat amb més instruments de política econòmica?

Abstract

Aquest estudi examina i compara les percepcions que els alcaldes i els interventors municipals dels ajuntaments catalans tenen sobre els aspectes relacionats amb el marc legislatiu espanyol que regula la sostenibilitat financera. S’analitzen aspectes com la utilitat i necessitat de mantenir la regulació tenint en compte els resultats actuals, el seu impacte sobre la presa de decisions, la seva flexibilitat i el benestar de la ciutadania, com també quines propostes alternatives existirien per salvaguardar l’estat de les finances locals. En la majoria de casos, no es troben diferències estadísticament significants entre els punts de vista dels dos grups, encara que l’opinió dels alcaldes sol ser més pessimista. Sembla que quan s’apliquen normes estrictes en la regulació de les despeses, superàvits i endeutament, els interessos dels dos grups són molt similars.  També sembla que la legislació específica és massa rigorosa per ser mantinguda per un període massa llarg de temps per part dels ajuntaments. La seva aplicació ha produït resultats impressionants, però es demana una reconsideració de la mateixa perquè sigui més flexible.

Abstract

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha desenvolupat el diccionari de competències i en aquest context es presenta els resultats de l’anàlisi del seu nivell actual a l’administració pública catalana, identificant àrees competencials a prioritzar així com apuntant estratègies per la seva millora. L’estudi ha comptat amb una enquesta, que han respost 312 persones directives públiques, en que se’ls ha demanat que valorin el seu grau d’acord o desacord amb una sèrie d’afirmacions relatives a les competències i habilitats directives identificades en el diccionari esmentat. Paral·lelament, per desenvolupar una millor comprensió d’aquestes, s’han realitzat 10 entrevistes en profunditat a persones directives públiques de diferents perfils. Els resultats de l’estudi indiquen que cal potenciar determinades àrees competencials i suggereixen que cal continuar potenciant una oferta formativa d’orientació pràctica i adaptada a les necessitats de les persones directives.