Abstract

L'ampliació del saldo comercial abans de la crisis financera internacional i el seu posterior tancament han estat característiques definitòries de l'evolució econòmica espanyola i catalana en els darrers anys. Aquest document identifica el paper dels factors estructurals i cíclics en l'evolució del sadlo comercial català. Els  factors estructurals recullen característiques de l'economia com factors demogràfics, l'estructura econòmica i el nivell de desenvolupament, mentre que els altres capturen la situació cíclica de la pròpia economia i la global. Una major aportació dels factors estructurals apunta a una major sostenibilitat dels bons registres del saldo per compte corrent dels darrers anys. 

Abstract

La industrialització va arribar a L’Hospitalet de Llobregat a través de les carreteres que l’uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats d’indianes a finals del segle XVIII al desenvolupament d’una rellevant indústria tèxtil i ceràmica promoguda per la burgesia barcelonina a partir de mitjans del segle XIX i afavorida per noves infraestructures com el Canal de Infanta (1820) o el ferrocarril (1854). Ja entrat el s.XX aquesta industrialització es consolida amb la promoció de zones monofuncionals d’activitat econòmica al centre de la ciutat, com el Polígon de la Carretera de Mig (1953), especialitzat en els sector del metall i les arts gràfiques. És també en aquest moment (1954) quan es perllonga la Gran Via fins a l’Aeroport, i s’inicia una visió de transformació urbanística i econòmica que arribarà fins als nostres dies.

Aquest avenç econòmic i urbanístic va anar intrínsecament lligat a la seva evolució demogràfica. De 5.000 habitants a principis del s.XX a 300.000 habitants el 1981, plenament consolidada com a segona ciutat de Catalunya en població i  amb una densitat que marca la idiosincràsia de la ciutat.

Des de llavors hi ha un marcat procés de terciarització de l’activitat econòmica, tot mantenint el sector industrial un paper important (10% de les empreses i dels assalariats). És sobre aquesta base, que apareixen noves activitats d’alt valor afegit com la indústria alimentària, l’electrònica o l’automoció. Novament la transformació urbanística actua com a dinamitzadora, amb la consolidació de Fira de Barcelona i el Districte Econòmic que actua com a pol d’atracció de grans seus multinacionals.

Ara, L’Hospitalet planteja una nova transformació seguint el curs de la Gran Via en direcció a l’aeroport, desenvolupant el projecte urbanístic de sòl terciari més important del sud d’Europa, que se centrarà en atreure inversió del sector biomèdic. Aquest procés es complementarà amb la transformació del polígon de Carretera del Mig com a Districte Cultural i amb la ciutat social intel·ligent al nord de la ciutat.

En resum, L’Hospitalet, que va participar a l’inici de la Revolució Industrial a Catalunya i que posteriorment va ser ciutat d’acollida per als treballadors industrials metropolitans, es transforma des d’inicis s.XXI amb la visió posada en el seu encaix en els mercats globals, afirmant la seva posició com a segon motor econòmic de Catalunya i transformant la seva realitat sectorial per esdevenir un node rellevant a la societat del coneixement.

Abstract

El turismo genera más del 12% del PIB y del empleo en Catalunya, y ha experimentado una gran transformación territorial en los últimos 20 años. Partiendo de dos grandes destinos de sol y playa, Costa Brava y Costa Dorada, ha generado un destino urbano de clase mundial, Barcelona, que en el año 2016 atrajo al 47,8% de los viajeros internacionales que recibió Catalunya[1].

Es, además, un sector muy transversal, en el que impactan con especial intensidad los cambios provocados por la sostenibilidad, la digitalización, la innovación y la responsabilidad social.

El sector turístico catalán ha sido tradicionalmente emprendedor, pero con destinos muy maduros, un modelo basado en el control de costes y pocas empresas que hayan apostado por el crecimiento y la internacionalización se enfrenta a grandes retos para mantener a Catalunya como destino competitivo. La capacidad de generar productos de alto valor añadido, activar su enorme patrimonio cultural y natural, integrar las tecnologías digitales y ligadas a la sostenibilidad y posicionarse en el mundo virtual están entre sus grandes desafíos.

Por otra parte, las administraciones públicas responsables de la actividad turística se enfrentan a retos equiparables. De unas responsabilidades muy centradas en la promoción y el desarrollo de infraestructuras han de pasar a crear capacidades de gestión y comercialización que se revelan imprescindibles para que éstos sigan siendo atractivos.

Y todos, empresas privadas y administraciones públicas, han de generar nuevos marcos de colaboración, cooperación y coordinación que permitan que los destinos catalanes sigan estando entre los más deseados del mundo.

La presentación hará una breve mención al contexto histórico y desarrollará las propuestas para que Catalunya siga siendo un destino competitivo en las próximas décadas del siglo XXI

Abstract

Las ciudades siempre han sido foco de vitalidad gracias al poder de sus calles para conectar gente, ideas, creatividad y, en última instancia, prosperidad. Mucha de esta vitalidad está ligada al comercio y a la actividad que desarrolla como catalizador y tractor no solamente en la venta de bienes y servicios, sino también en su vertiente social y de construcción de la ciudad. Aun así, el papel del comercio urbano ha sufrido varias revoluciones a lo largo de la historia y la situación actual no es una excepción.

Durante las jornadas de IESE Business School tituladas “El futuro de los ejes comerciales: del comercio local al desarrollo económico urbano integral” hemos discutido sobre los retos a los que se enfrenta la economía urbana –entendida de forma amplia en cuanto a actores implicados- y, en particular, sobre la implantación de modelos de gobernanza que permitan la autogestión de las zonas comerciales de la ciudad para hacerlas más competitivas, accesibles y atractivas. Las jornadas, organizadas por la Dirección de Comercio del Ajuntament de Barcelona y el IESE constaron de dos workshops con un enfoque práctico: El primero, enfocado a trabajar sobre la transición de ejes comerciales a BIDs (Business Improvement Districts) y a analizar los beneficios para los diferentes actores económicos y sociales de la ciudad de formar parte. El segundo workshop se centró en aspectos más operativos como cuál debe ser el modelo de gestión y participación de los BIDs o como implicar las grandes marcas internacionales en el diseño y creación de estos BIDs.

En la presente propuesta pretendemos mostrar las principales conclusiones en relación a los futuros beneficios y retos potenciales a los que se enfrenta la implantación de modelos de colaboración público-privada de gestión comercial. Del mismo modo se ofrece una hoja de ruta para la mejora de la gestión comercial catalana.

Abstract

Aquest estudi neix de la necessitat de disposar d’un recull de metodologies de càlcul de l’impacte econòmic que podria tenir el Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) i d’una proposta de com aquestes es podrien aplicar per conèixer el seu impacte en l’economia catalana.

L’estudi recull breument com s’ha estudiat l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, el North American Free Trade Agreement (NAFTA) i el recent Trans-Pacific Partnership (TTP).

El TTIP planteja l’eliminació de la pràctica totalitat de les barreres aranzelàries entre la UE i els Estats Units (ara ja molt baixes), la reducció considerable de les barreres no aranzelàries, la introducció d’un mecanisme d’arbitratge de diferències Estat-inversor i, encara que de manera poc concreta, canvis en la política de competència.

Les estimacions de l’impacte macroeconòmic del TTIP es basen en versions actualitzades d’un model d’equilibri general computable, similars als utilitzats per al cas de NAFTA i TTP. A l’estudi es presenten les aproximacions realitzades a partir d’algunes variants del model, fent servir diferents escenaris. Els resultats són coincidents en el sentit de preveure increments de comerç, PIB, renda familiar disponible i salaris a ambdues parts de l’Atlàntic. També s’estima que la reducció de barreres a la IED tindria un impacte positiu sobre variables com ara l’ocupació.

L’estudi de l’impacte microeconòmic  s’hauria de desplegar en dues direccions: anàlisi sectorial i perspectives competitives. Per a una anàlisi sectorial es pot partir dels mateixos models d’equilibri general per tal d’obtenir els impactes del TTIP a nivell d’activitats econòmiques concretes.  Una alternativa metodològica consistiria a preguntar a les empreses catalanes sobre la seva posició i sobre les perspectives competitives davant del TTIP. Aquesta via requereix aproximacions ad hoc o fer enquestes i estudis de mercat específics per diferents sectors, amb la finalitat d’analitzar tres tipus de qüestions.

Abstract

El sector empresarial dedicat a les smart cities està en creixement i cada vegada ofereix més possibilitats de negoci a Catalunya, representant un 3% del PIB català.

Dins aquest ecosistema empresarial, esdeveniments de referència internacional com l’Smart City Expo World Congress situen Barcelona com a punt de trobada de professionals i experts en ciutats a nivell internacional.

El sector de les smart cities representa una oportunitat de desenvolupament de negoci per les empreses ja ubicades a Catalunya, i pot esdevenir un motor d’atracció de talent mitjançant la combinació de la marca Barcelona i les oportunitats que ofereix l’SCEWC.

Abstract

El propòsit de la contribució és fer una aproximació a quines seran les tendències de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes en un mig termini. Altrament dit, quins seran els mercats geogràfics que, per exigència o per oportunitat, les empreses hauran de considerar per obrir les seves filials?

La resposta a aquesta pregunta s’articula en quatre apartats. El punt de partida és conèixer, segons les darreres dades disponibles, en quins països i regions internacionals tenen filials les empreses amb seu social a Catalunya, tot distingint els patrons de localització de les empreses propietat d’inversors nacionals dels d’aquelles que són filials de multinacionals estrangeres.

En el segon apartat s’analitza, d’una banda, l’evolució recent dels fluxos i dels estocs d’inversió directa als principals països i regions internacionals i, de l’altra, l’evolució recent de la xifra de negoci, nombre d’empleats, marge sobre vendes i rendibilitat de les filials a l’exterior de les empreses catalanes, en ambdós casos en relació amb els principals països i regions internacionals. Com és conegut, els beneficis empresarials són un dels millors predictors d’inversions futures.

El tercer apartat aporta una visió de les tendències internacionals pel que fa a la localització geogràfica de la inversió directa per part de les empreses residents a economies avançades, que es complementa amb les previsions que fan alguns organismes internacionals  i centres d’estudis de reconegut prestigi sobre quins països mostren un major potencial de creixement a mitjà-llarg termini.

El quart i darrer apartat sintetitza les principals conclusions de les anàlisis anteriors en termes de les tendències previsibles (i desitjables) en un mig termini de localització geogràfica de les implantacions internacionals de les empreses catalanes.

Abstract

The business sector dedicated to smart cities is growing and increasingly offers more business opportunities in Catalonia, representing today a 3% of the Catalan GDP.

Within this business ecosystem, events of international reference such as the Smart City Expo World Congress place Barcelona as a meeting point for professionals and experts in cities at an international level.

The smart cities sector represents an opportunity for business development for companies already located in Catalonia, and can become a driving force for talent through the combination of the Barcelona brand and the opportunities offered by the SCEWC.