Abstract

La industrialització va arribar a L’Hospitalet de Llobregat a través de les carreteres que l’uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats d’indianes a finals del segle XVIII al desenvolupament d’una rellevant indústria tèxtil i ceràmica promoguda per la burgesia barcelonina a partir de mitjans del segle XIX i afavorida per noves infraestructures com el Canal de Infanta (1820) o el ferrocarril (1854). Ja entrat el s.XX aquesta industrialització es consolida amb la promoció de zones monofuncionals d’activitat econòmica al centre de la ciutat, com el Polígon de la Carretera de Mig (1953), especialitzat en els sector del metall i les arts gràfiques. És també en aquest moment (1954) quan es perllonga la Gran Via fins a l’Aeroport, i s’inicia una visió de transformació urbanística i econòmica que arribarà fins als nostres dies.

Aquest avenç econòmic i urbanístic va anar intrínsecament lligat a la seva evolució demogràfica. De 5.000 habitants a principis del s.XX a 300.000 habitants el 1981, plenament consolidada com a segona ciutat de Catalunya en població i  amb una densitat que marca la idiosincràsia de la ciutat.

Des de llavors hi ha un marcat procés de terciarització de l’activitat econòmica, tot mantenint el sector industrial un paper important (10% de les empreses i dels assalariats). És sobre aquesta base, que apareixen noves activitats d’alt valor afegit com la indústria alimentària, l’electrònica o l’automoció. Novament la transformació urbanística actua com a dinamitzadora, amb la consolidació de Fira de Barcelona i el Districte Econòmic que actua com a pol d’atracció de grans seus multinacionals.

Ara, L’Hospitalet planteja una nova transformació seguint el curs de la Gran Via en direcció a l’aeroport, desenvolupant el projecte urbanístic de sòl terciari més important del sud d’Europa, que se centrarà en atreure inversió del sector biomèdic. Aquest procés es complementarà amb la transformació del polígon de Carretera del Mig com a Districte Cultural i amb la ciutat social intel·ligent al nord de la ciutat.

En resum, L’Hospitalet, que va participar a l’inici de la Revolució Industrial a Catalunya i que posteriorment va ser ciutat d’acollida per als treballadors industrials metropolitans, es transforma des d’inicis s.XXI amb la visió posada en el seu encaix en els mercats globals, afirmant la seva posició com a segon motor econòmic de Catalunya i transformant la seva realitat sectorial per esdevenir un node rellevant a la societat del coneixement.

Back to Top

Document information

Published on 12/12/17
Submitted on 31/10/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 13
Recommendations 0

Share this document

Keywords

claim authorship

Are you one of the authors of this document?