Abstract

EIX 2. POTENCIAL DE L'ECONOMIA CATALANA. VISIO MACROECONOMICA

IMPACTE DE LA DEMOGRAFIA: LA DIVERSITAT I LA IGUALTAT

INDEX

• Situació demogràfica actual i futura a Catalunya.
• Projeccions i conseqüències de l’envelliment de la població a l’UE.
• Dèficit de natalitat a Espanya.
• Propostes en el pla de ciutadania d’Espanya.
• Propostes a desenvolupar a Catalunya: Diversitat i Igualtat.
• Conclusions

SITUACIÓ DEMOGRAFICA ACTUAL I FUTURA A CATALUNYA

Fer un anàlisi de la situació actual dels moviments demogràfics de la població, creixement natural i per comarques, situació migratòria, estructura de la població amb indicadors per edats i index d’envelliment i dependència, estructura de la població per edats i projeccions futures amb tres escenaris. Conclusions de la situació els darrers anys i projeccions futures.

PROJECCIONS I CONSEQÜÈNCIES DE L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ A L’UE

La comissió europea en l’ any 2015 va realitzar “The 2015 Ageing Report. Economic and budgetary projections for the 28 EU member states (2013-2060)”, l’esmentat estudi de projecció pressupostària a llarg termini va ser un mandat d’ ECOFIN al Comitè de Política Econòmica (EPC) per realitzar un conjunt de projeccions pressupostàries per a l’ any 2015, sobre la base d’una projecció de població d’Eurostat. Sobre les bases demogràfiques es facilita les despeses per cobrir les pensions, l’assistència sanitària, cures de llarga durada, educació i prestacions per desocupació. Les projeccions s’alimenten en una varietat de debats de polítiques a nivell de la UE, incloent els objectius globals d’Europa Estratègia 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, en els anàlisis s’inclou el impacte d’envelliment de la població en el mercat laboral i el potencial de creixement econòmic.

DÈFICIT DE NATALITAT A ESPANYA.

El dèficit de natalitat, segons l’estudi “el déficit de natalidad en Europa, la singularidad del caso español” de la Colección Estudios sociales nº 36 de la Obra Social La Caixa”, es caracteritza per una davallada de la taxa de fecunditat, després d’un període d’alta natalitat després de la segona guerra mundial, no obstant la per països ha tingut comportaments diferents, ja que alguns països europeus, com RU, Holanda i països nòrdics s’ha conquerit un equilibri en la taxa de fecunditat.

PROPOSTES EN EL PLA DE CIUTADANIA D’ESPANYA

Pla estratègic de ciutadania e integració 2011-2014, elaborat pel Ministeri de Treball i Immigració,  ha tractat de fer efectius els principis d'igualtat, ciutadania i interculturalitat i crear un marc de cooperació i governança on poder inserir iniciatives de les diferents administracions públiques i de la Societat Civil. Si bé la formulació i disseny en termes conceptuals gaudeix d'àmplia acceptació i reconeixement, en canvi a la seva gestió i seguiment mostra aspectes millorables.

PROPOSTES A DESENVOLUPAR A CATALUNYA: DIVERSITAT I IGUALTAT

DIVERSITAT

Tal com ha sigut esmentat existeix a Catalunya un “Pla de Ciutadania i de les migracions 2017-2020”, que en Setembre del 2017 estava en fase de procés participatiu, el pla depèn del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i ciutadania. El pla parteix de que “Catalunya és un país d’Immigració i ho seguirà sent. Els agents implicats hem d’implicar-nos-hi i treballar des del diàleg i el consens”.

IGUALTAT

El 21/7/2015 el Parlament de Catalunya va ser aprovar la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, d’ ençà a les hores el departament de Treball, Afers Socials i Familia ha donat suport a prop de 4.000 empreses i entitats per incorporar mesures d’igualtat a les seves organitzacions.

MONTSERRAT SAGARRA FITÓ

Economista, Auditora i Mediadora

www.msagarra.com

msagarra@economistes.com

630053580

RESPONSABLE GRUP D’IGUALTAT I DIVERSITAT DEL COL.LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA.

Abstract

Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant algoritmes. Tanmateix, els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel·ligència artificial han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. Així, aquests avenços tecnològics, que s’engloben dins l’anomenada quarta revolució industrial, poden tenir un fort impacte sobre el mercat laboral i la distribució de la renda del treball. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català a partir de la metodologia d’un influent estudi de Frey i Osborne (2013),[1] que estima que un 47% dels treballadors estatunidencs estan ocupats en professions amb un elevat risc de ser automatitzades. Concretament, en aquest article, traslladem el risc d’automatització que Frey i Osborne (2013) assignen a 702 ocupacions de la classificació SOC-2010 a una llista de 485 ocupacions basada en la classificació espanyola CNO-2011. A continuació, estimem el percentatge de treballadors de l’economia catalana que actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat, que es situa al voltant del 43% segons les nostres estimacions, una xifra semblant a la del conjunt d’Espanya però diferent a algunes de les principals Comunitats Autònomes. Finalment, analitzem característiques comunes al mercat laboral català de les ocupacions amb major i menor risc d’automatització, com per exemple els salaris mitjans i el seu impacte potencial sobre la desigualtat.

Abstract

A nivel español, una de las buenas noticias en materia económica de los últimos años ha sido la mejora de la competitividad exterior del país. Dichas ganancias de competitividad han transformado el modelo productivo, impulsando las exportaciones de bienes y servicios.

En este contexto, analizamos el proceso de mejora de la competitividad en Catalunya. En concreto, examinamos un conjunto de indicadores usados habitualmente en la literatura para evaluar la competitividad exterior de un país. Empezamos por estudiar la cuota de exportaciones de Catalunya en el mundo, y su evolución comparada con la del conjunto de España y el resto de países europeos.

En segundo lugar, ampliamos este análisis con la evolución del contenido tecnológico de dichas exportaciones, puesto que aumentos de cuota pueden no ser indicativos de mayor competitividad si estos se producen a raíz de aumentar las exportaciones de muy poco valor añadido. En este contexto, también resulta relevante analizar el grado de complejidad de las exportaciones.

En tercer lugar, examinamos distintas medidas de competitividad-precio, entre las que destacan los costes laborales unitarios (CLU). En efecto, la depreciación del tipo de cambio efectivo real, en marcha desde 2009, se ha conseguido mediante la reducción de los CLU relativos, fenómeno conocido como «devaluación interna». En comparación con las devaluaciones nominales, caracterizadas por la inmediatez de la respuesta del tipo de cambio real pero en las que gran parte del efecto es temporal, los efectos de la devaluación interna puede que inicialmente tarden más en aparecer pero, en cambio, las ganancias de competitividad pueden ser más duraderas gracias, por ejemplo, a la mayor correspondencia entre el crecimiento de los salarios y el de la productividad en las empresas que exportan. Para analizar esta cuestión, se examina la relación entre la intensidad exportadora, los incrementos salariales y la productividad a nivel sectorial.

Referencias

CaixaBank Research (2013), “La internacionalización: una oportunidad para el empleo”, Informe Mensual 12/2013.

CaixaBank Research (2015), “Los deberes pendientes: la PIIN y la calidad de las exportaciones”, Informe Mensual 04/2015.

CaixaBank Research (2016), “La devaluación interna, clave en el auge de las exportaciones”, Informe Mensual 07/2016.

Canals, Clàudia, y Enric Fernández (2008), “Luces y sombras de la competitividad exterior de España”, Documents on Economics, CaixaBank Research.

Ghemawat, Pankaj y Xavier Vives (2009), “Competitividad en Cataluña el reto de una sociedad”, IESE.

Hausmann, Ricardo y Cesar Hidalgo, “Atlas of Economic Complexity”, Centro para el Desarrollo Internacional de la Universidad de Harvard.

Abstract

Several studies have documented a negative correlation between financial knowledge and a lack of access to financial markets. Such negative correlations could arise because lack of financial knowledge causes poor financial choices or, alternatively, because individuals invest less and acquire less financial knowledge in situations where, for example, the welfare state is more generous. Disentangling between both hypotheses requires information about the joint distribution of financial knowledge, financial inclusion and attitudes of the adult population. The 2016-2017 Survey of Financial Competences collects that information for a sample that is representative of the adult population in Spain and of each of its Autonomous Communities.

This descriptive study will firstly provide a distribution of knowledge about basic financial notions across groups defined by their year of birth, level of education, gender and place of residence. The survey measures if individuals understand interest rates, their compounding, diversification or the effects of inflation.

In a second step, we show the use of financial products by those same groups of the population (age, education, gender and Autonomous Community). We will describe not only the access to checking and saving accounts, mutual and pension funds, bond and stocks, mortgage and personal loans by different groups of the population, but also the sources of information individuals resort to when acquiring those products. To understand further barriers in access to finance, the study will also describe informal saving and borrowing vehicles, loan applications and rejections, payment arrears as well as problems with financial institutions.

The last step links previous findings by documenting how the use of financial products varies by the degree of financial knowledge of different groups of individuals. To get a tighter characterization of that link, we will describe the expectations about future income, housing prices and labor market risk of the least financially knowledgeable.

NOTE: SUBMITTED FOR AXIS 2, AS FINANCIAL COMPETENCES ARE LINKED TO SAVING AND INVESTMENT DECISIONS THAT SHAPE LONG-RUN PERFORMANCE

Abstract

Des de l’entrada a l’euro, l’economia catalana ha conegut dos períodes econòmics de signe oposat: una primera etapa de fort creixement, on la demanda interna feia de motor i la bombolla creditícia i immobiliària n’eren el combustible; i una segona etapa de recessió i recuperació, iniciada amb la crisi financera global i el subsegüent tancament del crèdit, que va contraure de cop una demanda interna que encara avui no s’ha refet del tot.

Com un mirall d’aquesta evolució de la demanda interna, quan era molt forta es va deteriorar significativament el saldo exterior català, tradicionalment positiu si s’inclou el comerç amb la resta de l’Estat, i quan aquella es va contraure va veure’s compensada per l’increment del saldo exterior positiu.

Però si incórrer en dèficit exterior de manera recurrent no és sostenible, puix que suposa anar augmentant un deute extern que acabarà sent impagable i pot dur a la fallida i la pèrdua de sobirania, mantenir un superàvit exterior de manera recurrent pot ser igualment insostenible, puix que suposa anar augmentant el crèdit a països amb dèficit, que poden acabar no podent pagar, i perquè la contenció de demanda interna que l’acompanya pot generar fractures socials.

El factor crític és, doncs, el volum i la recurrència del desequilibri, no pas el signe del saldo exterior. També un dèficit pot ser positiu si temporal i com a resultat d’una política inversora que fomenta el desenvolupament d’un país, com va ser el cas d’Alemanya quan es finançava amb el pla Marshall;  i també un superàvit pot ser negatiu si excessiu i recurrent, com avui dia l’hi recorda a Alemanya fins el molt conservador FMI, atès que fa necessaris dèficits simètrics.

En el cas de Catalunya, on som ara? Atès l’enorme superàvit comercial que avui generem, se’ns pot adreçar la mateixa crítica que se li fa a Alemanya? Mirar de respondre aquestes dues qüestions és l’objectiu d’aquest article. 

Abstract

The present analysis addresses the primary balance response to the debt of the Spanish Autonomous Communities (ACs) from 1987 to 2015. Overall, the results of this study provide evidence on a nonlinear relationship, which point to a situation of fiscal fatigue and reduced fiscal space. The empirical framework builds mainly on the works of Bohn (1998) and Gosh et al. (2013), thereby focusing also on uncertainty issues. In 2015 the debt ratio stood at 26.8% of ACs’ Gross Value Added, slightly above our estimates for the lower limit (24%) and well below the upper limit (36%). These results have a backward-looking orientation, that is, fiscal reaction for the coming years is not necessarily determined by past behaviour. That being said, a reduced fiscal space of ACs calls for measures to ensure a sustainable debt trajectory and regain some room to deal with potential negative shocks.

Abstract

L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi. 

Abstract

Eix 2. Potencial de l’economia catalana. Visió macroeconòmica

• Pobresa i desigualtat. Tendències i polítiques

“La pobresa femenina com a resultat de la desigualtat de gènere”

Autores: Carme Poveda (Directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona) i Anna Mercadé (Directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona)

Els objectius d’aquest article són bàsicament quatre: analitzar l’evolució de la pobresa femenina a Catalunya durant la crisi i la posterior recuperació; contextualitzar-ho en l’entorn espanyol i europeu; identificar quins són els col·lectius de major risc; i analitzar les possibles causes que poden estar explicant els majors ratis de pobresa entre les dones que entre els homes. També s’analitzarà el risc de pobresa de les dones que malgrat tenir una feina troben moltes dificultats per arribar a final de mes. Cal ser conscient que no podrem disminuir el risc de pobresa a Catalunya sense fer mesures concretes per reduir la pobresa femenina que a la vegada també està directament vinculada a la pobresa infantil. Estudis demostren que pràcticament la meitat de les dones serien pobres si depenguessin únicament dels seus ingressos.

Les causes principals de la pobresa femenina que s’analitzaran són: la manca de valoració econòmica de les hores dedicades a la cura familiar, la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral, tant directament a través d’un menor salari com d’unes pitjors condicions laborals que també acaba afectant als sous (temporalitat, temps parcial, menor accés a llocs directius, etc.), i la reducció de polítiques de l’Estat del Benestar durant la crisi que ha afectat molt més a les dones i a les seves possibilitats d’incorporar-se al mercat laboral.

A partir dels resultats obtinguts, l’article també proposarà mesures que poden contribuir a reduir la pobresa femenina i indirectament la pobresa infantil. Es plantejaran mesures per lluitar contra la discriminació laboral, per promoure que els homes participin en la mateixa mesura que les dones en la cura dels fills i per reforçar els serveis públics de cura de persones dependents.