Abstract

Som en una fase expansiva del mercat de treball i al bell mig de la recuperació de llocs de treball que havíem arribat a tenir. Recuperació que es constata, tant en la reducció del nombre de persones aturades registrades i les que no, com també en la millora de les taxes d’ocupació i d’activitat. No obstant, s’evidencia, i és percebut per la ciutadania, que aquesta recuperació avança en perjudici de la qualitat del treball i dels drets de les persones treballadores. Es significa especialment en l’eix de la temporalitat i la parcialitat, i s’observa en les taxes, en les estadístiques de contractació, i també, en l’estoc de persones en alta al règim general de la seguretat social.

Aquesta recuperació intensa esdevé indefectiblement feble, pel que fa a la seva consistència en la lògica del mercat com en la sostenibilitat social del model, en el benentès que ha vingut acompanyada també per una contenció salarial, però alhora, una reducció d’ingressos de les persones pel propi efecte de l’increment de la temporalitat i la parcialitat.

Esdevé clau pel futur de Catalunya que es trobi l’encaix entre la creació de treball sostenible i que aquest permeti projectes vitals dignes per les persones que el desenvolupen. Trencar la dicotomia de que no és possible crear treball amb drets i estable. Aquest encaix ha de venir de la millora de la productivitat, de la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment o retiment de comptes, i en definitiva, per crear llocs de treball de valor afegit que permetin guanyar consciència de quin és el valor que aporta i com s’incrementa; la sostenibilitat d’un lloc de treball entesa com aquell que permet donar valor al compte de resultats de l’empresa i al projecte vital de la persona que l’executa. Però també esdevé clau que comencem a aprofundir en polítiques d’ocupació que més que ancorar a l’individu en un lloc de treball, permetin el seu apoderament i fortalesa en un mercat de treball dinàmic i amb ocupacions volàtils.

També esdevé clau, en el marc d’unes societats amb grans reptes al voltant de l’envelliment, l’increment de la dependència i de l’esperança de vida, amb sistemes de protecció social amb taxes de retorn gestades en entorns socials i demogràfics diferents, que el treball pugui continuar sent el principal instrument de finançament directe i indirecte del benestar. Que es creï treball suficient per crear sistemes de redistribució de rendes que permetin sistemes impositius capaços de generar ingressos suficients, però alhora, treball que per la seva qualitat, assegurin que la generació de tributs i cotitzacions per càpita, permeti un adequat equilibri entre els actius necessaris per sostenir els passius existents.

Back to Top

Document information

Published on 10/01/18
Submitted on 10/01/18

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 44
Recommendations 0

Share this document