Abstract

Els compromisos mediambientals de la Unió Europea consisteixen en una reducció de les emissions de CO2 del 40%, en una millora de l’eficiència energètica del 30% i un 27% - com a mínim-  en l’ús de les energies renovables sobre el total del consum d’energia primària. Aquestes metes es coneixen com els objectius per l’energia i el clima 2030 i es basen en el desenvolupament normatiu del denominat Winter Package; proposta legislativa que ha de permetre avançar pel camí de la transició energètica als països europeus.

Tres son els eixos vertebradors del Winter Package. En primer lloc, crear el marc institucional i els instruments reguladors que facilitin la integració dels mercats energètics europeus; segon, augmentar el pes de les energies renovables i de l’eficiència energètica  i, tercer, implementar un model regulador basat quasi exclusivament en mecanismes de mercat. Aquest marc regulador ha de permetre complir els objectius per l’energia i el clima 2030 i els generals de la política energètica: seguretat de subministrament, competitivitat i sostenibilitat. El repte del Winter Package exigeix un nou disseny dels mercats elèctrics, qüestió que és avui objecte d’anàlisis entre els reguladors, acadèmics i operadors del mercat. És necessari resoldre certes imperfeccions del mercat que provoquen que les senyals de preus creïn un marc d’incertesa a la inversió posant en risc la seguretat de subministrament, l’augment de les energies renovables, la competitivitat de les empreses, l’assequibilitat i la sostenibilitat.

Amb l’objectiu de participar en el debat i contribuir a donar solucions al problema,  aquest article estudia com han de ser els mercats elèctrics tenint en compte la creixent importància de les energies renovables en el mix energètic, la necessitat de tenir tecnologies fermes de suport, el nou paper de la demanda i el passar a operar en un mercat obert sense restriccions reguladores dels Estats. Això suposa que tots els agents han de poder participar en tots els mercats, el reforçament dels mercats a curt termini i dels mercats a llarg termini de forma coordinada i el desenvolupament de mecanismes de capacitat competitius i no discriminatoris que assegurin la sostenibilitat econòmica del  sistema energètic.

En suma, l’article aborda com han de dissenyar-se el mercats elèctrics en la transició energètica i assegurar, a la vegada, la seguretat de subministrament.

Abstract

As it happened with Stern Report, which made international community change their attitude related to climate change, TEEB (The Economics of Ecosystem Services and Biodiversity) was a turning point in valuing biodiversity and ecosystem services. This change of attitude happened, partially, thanks to include monetary ecosystem valuation of ecosystem services and how much their conservation and avoid their loss worth to the entire society.

Integrate monetary valuation in green infrastructure management become shortly in a need to cover societal demands. Thanks to new tools like the Natural Capital Protocol, this exercise could be delivered in a harmonise way.

Abstract

La majoria de problemes ambientals són “costos externs”: no recauen sobre els que prenen les decisions que els provoquen. Com a resultat es donen problemes d’eficiència i d’equitat. Una eina potent per actuar front aquesta problemàtica és la fiscalitat ambiental. Catalunya ha estat capdavantera en fiscalitat sobre els residus i sobre l’aigua, però no així en altres àmbits (sòl, contaminació atmosfèrica, etc.), on hi ha un ampli recorregut. La contribució descriurà la situació de partida i plantejarà algunes possibilitats d’actuació en matèria de fiscalitat ambiental.

Abstract

Des de fa ja molt de temps, potser de forma una mica consubstancial a les polítiques en matèria de medi ambient, un dels instruments que s’ha utilitzat ha estat el dels acords voluntaris. Aquests acords, que poden presentar una gran variabilitat pel que fa al seu abast i la seva naturalesa jurídic-administrativa, tenen un denominador comú:  són un pacte o compromís entre l’administració i una organització privada, normalment una empresa, per assolir un nivell d’exigència superior al que estableix la normativa. Al llarg d’aquest article es farà un repàs de les formes més àmpliament utilitzades per definir aquesta Acords i de fins a quin punt han sigut efectius. 

Abstract

This paper explains why current electricity markets are not fit for purpose and propose a new market design. Electricity markets operating today were designed for the technical and economic conditions of the 1990's. These conditions have changed substantially, especially with increased penetration of intermittent renewables and the growing potential for distributed energy resources and consumer involvement. Today's markets are incompatible with these trends. They do not provide helpful signals for investment, operations, demand response, system optimisation. Nor do they offer an exit from continued subsidies for renewables. To address these problems, we need a new market design. This paper outlines a "two market" model, separating the "as available" market from the "on demand" market, both at the wholesale and retail level. The as available market applies to renewable energy. The on demand market is for flexible plants needed to meet peak demand and to back up intermittent renewables Each market will have its own price.  The two market model emphasizes demand flexibility. It will enable consumers to choose what mix of energy they wish to purchase from the two markets; encourage them to shift their demand to the as available market (and to acquire storage and other load-shifting appliances); provide a market-basis for financing flexible plant; and offer an exit strategy for government subsidies to renewables and flexible plants.

Abstract

La contribució d’una gestió eficient dels residus al foment de l’economia circular.
Josep Maria Tost
Director de l'Agència de Residus de Catalunya

L'economia circular és un model econòmic i productiu que estableix que qualsevol residu és un recurs. Aplicant les seves bases, aconseguim:

-              Millorar els resultats econòmics reduint l'ús dels recursos
-              Identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic
-              Garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials
-              Lluitar contra el canvi climàtic (un 3% del factor climàtic té a veure amb la gestió de residus)
A Catalunya s’ha plantejat un horitzó del 60% de recollida selectiva per a 2020 i, tenint en compte que actualment s’està en el 38% de, cal avançar en les estratègies per millorar aquests resultats. Les administracions, les empreses i la societat en general són claus per tal d’assolir un circularitat dels residus com a recursos.

Abstract

A la industria minera le gusta decir “si no se cultiva, habrá que extraerlo de una mina”. Los recursos minerales son imprescindibles para el desarrollo de la sociedad, y muy particularmente los recursos minerales a partir de los cuales se extraen los denominados metales de alta tecnología (“high-tech metals”). Estos metales son componentes esenciales en diversas aplicaciones técnicas de alta gama, tales como las denominadas tecnologías verdes asociadas a las energías renovable, la reducción de gases de efecto invernadero y la eficiencia energética. Con la creciente importancia de las nuevas tecnologías y la revolución energética, han surgido preguntas sobre la disponibilidad futura de recursos de materias primas minerales, particularmente las denominadas “críticas”. La “criticidad" es una estimación del riesgo de suministro de materias primas, la escasez que puede poner en peligro el funcionamiento de una sociedad.

El reciclaje de los recursos existentes, incluso si se pudiera conseguir que fuera 100% eficiente, no puede satisfacer todas las necesidades. Indiscutiblemente, la denominada economía circular es una parte de la solución a la “molestia” de la minería y sus impactos ambientales asociados, pero no es la solución definitiva debido al aumento de la población y la mejora del nivel de vida global. Lo más probable es que la demanda de minerales continúe aumentando en el futuro.

Las reservas minerales globales son, en principio, adecuadas, pero la producción está limitada y/o dominada por algunos países. En esta contribución presentamos una visión sobre las materias primas minerales críticas (ej: metales del grupo del platino, tierras raras, Nb, Co, Ge, etc.) desde una perspectiva de los recursos geológicos a nivel de global y de Cataluña.

Aunque se tiene la idea de que Cataluña no es un país de tradición minera, lo cierto es que la mineria en Cataluña es de las más antiguas y continuadas en el mundo. En cuanto a potencial, cuenta con recursos conocidos propios pero jamás evaluados para Au, PGE, Ag, F, Ba, Sc, REE, Rb y Cs.  Además, hay suficiente know-how para poder apoyar inversión en minerales críticos en terceros países.

Abstract

Este trabajo se basa en el conocimiento obtenido a partir del análisis y modelización de diversos edificios realizados, a lo largo de los años,  por Picharchitects, empresa líder de la arquitectura sostenible en España. Las conclusiones muestran como la propia arquitectura, antes que la maquinaria añadida, es el vector principal en la obtención de edificios Nzeb y un parámetro determinante para la obtención de un modelo constructivo coherente en términos de calidad, coste y beneficio económico, en el contexto actual donde el sector de la edificación es responsable del 40% del consumo global de energía.