Abstract

Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant algoritmes. Tanmateix, els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel·ligència artificial han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. Així, aquests avenços tecnològics, que s’engloben dins l’anomenada quarta revolució industrial, poden tenir un fort impacte sobre el mercat laboral i la distribució de la renda del treball. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català a partir de la metodologia d’un influent estudi de Frey i Osborne (2013),[1] que estima que un 47% dels treballadors estatunidencs estan ocupats en professions amb un elevat risc de ser automatitzades. Concretament, en aquest article, traslladem el risc d’automatització que Frey i Osborne (2013) assignen a 702 ocupacions de la classificació SOC-2010 a una llista de 485 ocupacions basada en la classificació espanyola CNO-2011. A continuació, estimem el percentatge de treballadors de l’economia catalana que actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat, que es situa al voltant del 43% segons les nostres estimacions, una xifra semblant a la del conjunt d’Espanya però diferent a algunes de les principals Comunitats Autònomes. Finalment, analitzem característiques comunes al mercat laboral català de les ocupacions amb major i menor risc d’automatització, com per exemple els salaris mitjans i el seu impacte potencial sobre la desigualtat.

Abstract

Objectiu:

Analitzar els objectius descrits en la Llei de promoció de l’autonomia personal  i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i contrastar-los amb els resultats obtinguts al llarg dels 10 anys des de l’aprovació de la Llei. L’anàlisi es realitza a través d’una triple perspectiva: usuaris, costos i finançament. Els instruments utilitzats per la LAPAD es posaran en relació als empleats en altres països europeus dins de la zona euro de la UE.

Metodologia:

 Revisió de la literatura sobre polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència en el context europeu. Revisió de la normativa estatal i catalana referida a la LAPAD. Anàlisi dels resultats d’atenció als usuaris, del costos i el seu finançament.

Resultats:

La LAPAD després de deu anys de la seva aprovació no ha aconseguit els objectius previstos i mostra unes desviacions i ineficiències importants en tots i cada un dels processos de l’atenció. S’observa deficiències en el finançament del cost de l’atenció a les persones en situació de dependència desplaçant una part dels costos a l’Autonomia i a les famílies.

Abstract

En aquest paper presento els avantatges que podria tenir una política de treball garantit ben dissenyada a Catalunya com a mètode per millorar l’aprofitament del capital humà i la seva formació i, de retruc, contribuir a una societat més equitativa i a una economia de major dinamisme en el llarg termini.

Exposo com una garantia de treball contribuiria a:

- Reduir els efectes negatius en el treball del canvi tècnic de la revolució tecnològica.

- Reduir o com a mínim estabilitzar la divergència entre els augments percentuals de la productivitat i els del salaris reals que va comportar la revolució neoliberal circa 1981-actualitat i els seus conseqüents problemes.

- Facilitar un compromís social per una transició de l’Estat del Benestar cap a un sistema d’economia social de mercat de tall alemany i un Estat del Benestar menys desmercantilitzant però amb suficients garanties.

Els Estats de l’Eurozona – a falta d’una reorganització del sistema monetari- es veuen empesos cap a aquesta transició en el seu model de l’Estat del Benestar com a manera d’evitar que la low road de la competitivitat alemanya i el tipus de canvi fix al que estan units minvin la seva taxa de guany,i en conseqüència la seva activitat econòmica, la seva capacitat fiscal i augmentin el seu atur.

Una garantia de treball pot comportar tant augments de l'eficiència degut a un major desenvolupament del capital humà (especialment important per evitar la seva depreciació durant èpoques de llarg malestar econòmic amb alt atur i alt subtreball) com oferir suficients garanties d’inclusió davant una reforma a la baixa de la legislació laboral i un Estat del Benestar orientat a ser més contributiu.

Tanmateix, els avantatges d’una garantia de treball a Catalunya serien majors com major fos l’escala de la cooperació amb altres regions i/o països per portar-la a terme, sent ideal a un nivell europeu com el de la UE o l’EEE. Podria de retruc facilitar la comparativament rígida mobilitat del treball i donar-li a nivell europeu un fort impuls, augmentant l'eficiència en l’ús del capital humà i al mateix temps afavorint a la creació d’una identitat europea.

Es destaca també en el paper que la plena ocupació es correlaciona amb una menor desigualtat d'ingrés, la qual cosa és positiva per l’equitat. Addicionalment, si el finançament d’aquesta garantia es duu a terme (almenys en part) amb uns impostos de successions o al capital reduirien de retruc la desigualtat per patrimoni.

Catalunya podria esdevenir un model de referencia per altres regions i països europeus si aconsegueix aplicar amb èxit una política de treball i social d’aquest estil.

Abstract

Els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel•ligència artificial (englobats en l’anomenada quarta revolució industrial) han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català. A partir de la metodologia de Frey i Osborne (2013), estimem que entre un 35% i un 47% dels treballadors de l’economia catalana actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat.

Abstract

Aquest article descriu, breument, alguns aspectes de la gestió i del finançament de les prestacions per a les persones en situació de dependència després dels deus primers anys del desplegament de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). Es fa èmfasis en la “refundació de la LAPAD” mitjançant l’aplicació de les mesures de estabilitat pressupostària del RDL 20/2012. Es fan algunes simulacions econòmiques del que representaria millorar alguns aspectes en la gestió i en el model de finançament actual.

Abstract

Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

Abstract

La preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que s'evidencia un procés de canvi disruptiu a la tecnologia. L'anàlisi econòmica, i de les forces que expliquen la generació de valor i la dinàmica del treball, han posat de relleu moltes vegades que la tecnologia no destrueix el treball sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, treballs, ocupacions i persones. En general, i en el llarg termini, les conseqüències d'aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen, es complementen amb augments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o els sectors vinculats amb la innovació tecnològica. A més, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes substitució del treball sí les institucions i la política pública actuen en forma de polítiques actives, que formin i recapacitin a les persones desplaçades amb el canvi tecnològic.

Aquesta forma general d'interacció de la tecnologia amb el treball s'ha posat en entredit amb la recent onada tecnològica digital caracteritzada, entre altres, per l'explosió de la robòtica intel·ligent. Segons alguns investigadors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tant ràpid que difícilment es podran compensar per la via habitual dels augments de demanda i productivitat. Altres investigadors argumenten tot el contrari i emmarquen la dinàmica actual de canvi robòtic en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball. Però, la robòtica és treball no humà, té unes característiques molt particulars i dinàmiques, ofereix un ampli ventall de possibilitats d'utilització i, al mateix temps, genera moltes pors pel seu potencial substituïdor del treball.

En aquest article ens proposem d'analitzar com els usos de la robòtica estan transformant la generació de valor i la productivitat de l'empresa industrial a Catalunya, així como la creació i l'estructura del treball i els salaris. A través d'una mostra d'empreses industrials amb centres productius ubicats a Catalunya estudiarem: 1) com és el procés de generació de valor de les empreses que usen la robòtica, en comparació amb les empreses que no l'usen; 2) verificarem els efectes de la robòtica sobre la productivitat, tenint en compte la dimensió de l'empresa; i 3) investigarem la relació entre el cicle industrial, la robòtica i la creació de llocs de treball, en especial la implicació de la robòtica en la recuperació econòmica sense creació d'ocupació (jobless recovery); i 4) ens preguntarem per la relació entre la robòtica i la polarització de l'ocupació: creixement de les ocupacions d'alta i baixa qualificació, i destrucció de treball de qualificació mitjana.  

Abstract

Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social.

Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada.

Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.