Abstract

A nivel español, una de las buenas noticias en materia económica de los últimos años ha sido la mejora de la competitividad exterior del país. Dichas ganancias de competitividad han transformado el modelo productivo, impulsando las exportaciones de bienes y servicios.

En este contexto, analizamos el proceso de mejora de la competitividad en Catalunya. En concreto, examinamos un conjunto de indicadores usados habitualmente en la literatura para evaluar la competitividad exterior de un país. Empezamos por estudiar la cuota de exportaciones de Catalunya en el mundo, y su evolución comparada con la del conjunto de España y el resto de países europeos.

En segundo lugar, ampliamos este análisis con la evolución del contenido tecnológico de dichas exportaciones, puesto que aumentos de cuota pueden no ser indicativos de mayor competitividad si estos se producen a raíz de aumentar las exportaciones de muy poco valor añadido. En este contexto, también resulta relevante analizar el grado de complejidad de las exportaciones.

En tercer lugar, examinamos distintas medidas de competitividad-precio, entre las que destacan los costes laborales unitarios (CLU). En efecto, la depreciación del tipo de cambio efectivo real, en marcha desde 2009, se ha conseguido mediante la reducción de los CLU relativos, fenómeno conocido como «devaluación interna». En comparación con las devaluaciones nominales, caracterizadas por la inmediatez de la respuesta del tipo de cambio real pero en las que gran parte del efecto es temporal, los efectos de la devaluación interna puede que inicialmente tarden más en aparecer pero, en cambio, las ganancias de competitividad pueden ser más duraderas gracias, por ejemplo, a la mayor correspondencia entre el crecimiento de los salarios y el de la productividad en las empresas que exportan. Para analizar esta cuestión, se examina la relación entre la intensidad exportadora, los incrementos salariales y la productividad a nivel sectorial.

Referencias

CaixaBank Research (2013), “La internacionalización: una oportunidad para el empleo”, Informe Mensual 12/2013.

CaixaBank Research (2015), “Los deberes pendientes: la PIIN y la calidad de las exportaciones”, Informe Mensual 04/2015.

CaixaBank Research (2016), “La devaluación interna, clave en el auge de las exportaciones”, Informe Mensual 07/2016.

Canals, Clàudia, y Enric Fernández (2008), “Luces y sombras de la competitividad exterior de España”, Documents on Economics, CaixaBank Research.

Ghemawat, Pankaj y Xavier Vives (2009), “Competitividad en Cataluña el reto de una sociedad”, IESE.

Hausmann, Ricardo y Cesar Hidalgo, “Atlas of Economic Complexity”, Centro para el Desarrollo Internacional de la Universidad de Harvard.

Abstract

L’economia catalana és una economia molt oberta i els reptes de la globalització l’afecten molt directament. Tot i les dificultats, durant la crisi, l’economia catalana va continuar obrint mercats exteriors i ho ha continuat fent des de l’inici de la recuperació. Això explica el seu important superàvit comercial, un dels aspectes més positius de l’economia. La capacitat exportadora de Catalunya està directament lligada a la seva activitat industrial, un altre pilar bàsic de l’economia. Però parlar d’indústria, vol dir també parlar dels serveis que la indústria externalitza i, en general, dels serveis d’alt contingut tecnològic derivats de la creixent digitalització de l’economia. El potencial de creixement de l’economia catalana els propers anys vindrà condicionat per la seva capacitat de millorar la productivitat, que serà garant de la competitivitat, i per la seva població i capital físic i humà. Fins a quin punt s’aprofiten bé els recursos productius disponibles? En aquest treball es presenta una mesura de la productivitat total dels factors (PTF) complementària a l’aproximació de l’estadística oficial (Idescat) que té en compte els canvis en la qualitat dels factors de producció (capital i treball), a partir de les dades de l’IVIE i la Fundació BBVA. L’anàlisi de la productivitat aparent del treball i del capital suggereix un estancament de la productivitat del treball i una caiguda de la productivitat del capital que és simptomàtica d’un baix aprofitament del potencial productiu de les inversions (tot i ser de les comunitats autònomes amb una productivitat del capital més elevada). Amb tot, aquesta evolució continguda de la PTF no ha estat obstacle per un procés d’internacionalització molt destacat, sobretot des de l’esclat de la crisi. 

Abstract

Cotxes elèctrics, cosmètics ecològics, turisme sostenible... cada vegada més, els consumidors tendeixen a comprar valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses i als governs un comportament ètic, premiant a les firmes que són competitives en qualitat i en preu, però també en valors compartits pel conjunt de la societat. I és que per poder encaixar dins dels nous criteris del consumidor, cada vegada més les empreses tendeixen a transformar el seu producte fent-ho responsable i competitiu.

Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a element diferencial, però sense perdre mai de vista la rendibilitat. Així, el producte o servei ha de generar valor social per si mateix i, des del primer dia, cada euro invertit ha de contribuir a crear un món millor. Estem parlant d'empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. Trobem exemples de molts sectors: Veritas, Salgot, Cocunat, La casa de Carlota, Toms shoes (EEUU)…

El sector privat, amb gairebé el 80% del PIB mundial, és el gran motor capaç de canviar el món mitjançant la creació de negocis sostenibles, rendibles i replicables en qualsevol lloc. L'empresa socialment competitiva és un actiu fonamental per construir un model econòmic sostenible i competitiu. ‘Responsabilitat social competitiva’ és el terme emprat per Cristian Rovira per denominar aquesta nova manera de fer negocis. 

Cristian Rovira, Vicepresident de Grupo SIFU

Eix 3 – 3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya

Abstract

Cosmètics ecològics, turisme sostenible... Comprem valors i no productes. La nostra societat ha començat a exigir a les empreses un comportament ètic, premiant aquelles firmes competitives en qualitat i preu, però també en valors.

Una nova generació d'empreses està construint un model de negoci en el qual se situa el factor social com a factor diferencial, però sense perdre de vista la rendibilitat. Són empreses socialment competitives, que converteixen el factor social en la clau del seu èxit. El seu producte o servei ha de ser rendible i atractiu i, des del primer dia, contribuir a construir un món millor.

Abstract

Catalunya presenta un teixit empresarial competitiu i una economia internacionalitzada, com mostra el fet que l’economia catalana està assolint xifres de rècord històric tant en volum d’exportacions com en nombre d’empreses exportadores regulars. Tanmateix, cal veure si, malgrat aquest impuls exportador, Catalunya està aprofitant suficientment les noves dinàmiques dels mercats internacionals per tal que el ritme creixent de les exportacions experimentat els darrers anys no es vegi frenat en els propers anys. A tal fi, aquest treball calcula i analitza l’índex d’intensitat exportadora de Catalunya per 9 regions mundials i 120 països, fent una comparativa de contrast amb països europeus de referència, i conclou amb una recomanació de mercats amb necessitat de major presència exportadora.

Abstract

Des de l’any 2000, l’expansió del comerç mundial ha estat molt notòria, amb taxes de creixement per damunt del PIB. Les exportacions catalanes de béns, per la seva banda, han assolit també una gran expansió, amb un creixement fins al 2016 del 92,3% en termes corrents. Només s’ha experimentat un retrocés en els fluxos exportadors l’any 2009, corregit amb escreix durant els anys posteriors, fet que ha donat a l’expansió exportadora un caràcter estructural. Les quotes de mercat de les exportacions catalanes a nivell mundial es mantenen al llarg del període 2000-2016 a l’entorn del 0,5%, tot i la irrupció amb força de la Xina i d’altres noves economies industrialitzades al comerç mundial. El comportament de les exportacions catalanes ha estat millor que el de les economies del seu entorn, fet que ha permès també augmentar la quota de mercat dins les exportacions europees. Com assenyala Antràs (2011), el cas espanyol (i per extensió el català) són excepcionals davant l’afebliment de la posició competitiva revelada de les principals economies avançades. Aquesta expansió, sorgida de la reacció pro-activa de l’empresa exportadora catalana en millorar productes i buscar nous mercats, en particular després del col·lapse de 2009, reflecteix sobretot una ampliació del marge intensiu (el valor mitjà exportat per empresa), però també un eixamplament de la base exportadora regular els darrers anys. Reforçar la diversificació i el dinamisme de les exportacions de més valor afegit són estratègies cabdals per al futur de l'economia catalana. Un altre factor que ha reforçat la tendència creixent de les exportacions a partir de 2009 és el procés de devaluació interna que mostren els índexs de competitivitat basats en els costos laborals unitaris.