Abstract

La primera part d’aquest treball descriu entre 2002 i 2017, a partir de l’EPA, l’evolució de la composició de la població ocupada per nivells de formació assolida. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al llarg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació fins al 3r trimestre de 2017. Es posa en relleu la diferent dinàmica de l’ocupació en els tres nivells (baix, mitjà i alt) d’estudis.  En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivell de qualificació (skill level) de les ocupacions (llocs de treball ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivell de formació de les persones ocupades amb la del nivell competencial requerit per les ocupacions que exerciten. Per a això, s’assagen dues agrupacions dels grans grups de la CIUO-08 per estratificar l’ocupació en tres nivells competencials. Primer, s’assaja una extrapolació del criteri que l’OIT aplica en la CIUO-08 i s’agrupen, amb el mateix criteri, els nivells competencials de les ocupacions i els nivells d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivells educatius i per nivell de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, no desmenteixen una situació de notable desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya. Finalment es formulen conclusions i se sosté la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la concordança entre el nivell formatiu de les persones i el nivell competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.

Abstract

La primera part descriu l’evolució de la composició de la població ocupada per nivel s de formació assolida, entre 2002 i 2017. Això permet observar el comportament de l’ocupació en el tram final del cicle expansiu que finalitza el 2008, al l arg de la doble recessió entre 2008 i 2013 i en els posteriors anys de reactivació, fins al 2017 inclòs. Es posa en rel eu la diferent dinàmica de l’ocupació en cada conjuntura en els tres nivel s d’estudis (definits amb criteris d’Eurostat). En la segona part, es formulen diferents descripcions de la dinàmica de l’ocupació pel nivel de qualificació (skil level) de les ocupacions (l ocs de trebal ocupats). L’objectiu és comparar l’evolució del nivel de formació de les persones ocupades amb la del nivel competencial requerit per l’ocupació que exerciten. Per a això, s’assagen dues formes d’agrupar en tres nivel s competencials els grans grups d’ocupació de la CIUO-08. Primer, s’aplica la que l’OIT usa per agrupar les ocupacions en nivel s competencials (mètode Ilostat) i es compara amb els nivel s d’estudis dels ocupats. Les possibles objeccions a aquest procediment porten a aplicar un procediment alternatiu, seguint el sistema d’indicadors publicat el 2015 per l’Observatori d’Empresa i Ocupació. Les comparacions entre la distribució de la població ocupada per nivel s educatius i per nivel de qualificació de l’ocupació, realitzades amb un i altre mètode, confirmen una situació de desajust vertical en el mercat laboral de Catalunya, susceptible d’estimular les decisions de continuació d’estudis. Finalment es formulen conclusions i se sosté la dificultat per confluir amb les proporcions europees quant al nivel de formació de la població ocupada i la conveniència d’un indicador de major precisió per avaluar l’evolució de la relació entre el nivel formatiu de les persones i el nivel competencial de les ocupacions, sense que això impliqui l’acceptació d’una noció adequacionista.

Abstract

Existeix un ample consens entorn del paper de la productivitat del teixit econòmic en la consolidació de l’estat del benestar en la societat digital del coneixement. Un dels factors claus és el nivell de qualificació de les plantilles de les empreses. La formació professional és l’eina adequada per a la professionalització de la població activa, però els canvis profunds que s’estan produint en la transició cap a la societat digital del coneixement també estan afectant als models de qualificació imperants i al sistema de formació professional. Està canviant el mapa de les professions evolucionant cap a constel·lacions de camps professionals híbrids i interrelacionats mútuament. Aquests canvis comporten noves polítiques de gestió del talent humà a les empreses per tal de mantenir entrenades les competències del seu personal i noves formes d’organitzar els processos de professionalització.

Els canvis en els continguts competencials de la gran majoria de les professions actuals requereixen un sistema de formació que sigui capaç d’actualitzar i millorar la qualificació de tota la població activa i aquest repte no el pot dur a terme el sistema de formació en solitari: cal la corresponsabilització de les empreses i de tot el teixit econòmic. És necessari incorporar la formació en el contingut de les relacions laborals i és necessari incorporar el treball en els processos d’aprenentatge.

La Llei Orgànica 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional ha posat les bases per fer front a aquests reptes mitjançant la integració de tot el Sistema i establint la generalització del règim dual d’alternança entre formació i treball a tota la formació professional en un horitzó proper de finals del 2027. L’etapa d’experimentació, des de 2012, de la introducció de la formació dual ha demostrat els seus avantatges encara que la seva extensió ha estat reduïda.

Estendre la formació dual a tot el sistema, no és un objectiu menor i suposa un canvi profund tant de l’organització de l’oferta formativa, com de la relació entre els centres de formació i les empreses. Implica, també, un canvi cultural en tots els agents implicats: les empreses, els treballadors, els agents econòmics i socials, els centres de formació, els docents, els joves i les seves famílies, i les administracions públiques competents en la matèria. La consecució d’aquest objectiu requereix una acurada planificació de la gestió del canvi i un acord ampli de tots els actors del sistema.