Abstract

Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant algoritmes. Tanmateix, els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel·ligència artificial han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. Així, aquests avenços tecnològics, que s’engloben dins l’anomenada quarta revolució industrial, poden tenir un fort impacte sobre el mercat laboral i la distribució de la renda del treball. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català a partir de la metodologia d’un influent estudi de Frey i Osborne (2013),[1] que estima que un 47% dels treballadors estatunidencs estan ocupats en professions amb un elevat risc de ser automatitzades. Concretament, en aquest article, traslladem el risc d’automatització que Frey i Osborne (2013) assignen a 702 ocupacions de la classificació SOC-2010 a una llista de 485 ocupacions basada en la classificació espanyola CNO-2011. A continuació, estimem el percentatge de treballadors de l’economia catalana que actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat, que es situa al voltant del 43% segons les nostres estimacions, una xifra semblant a la del conjunt d’Espanya però diferent a algunes de les principals Comunitats Autònomes. Finalment, analitzem característiques comunes al mercat laboral català de les ocupacions amb major i menor risc d’automatització, com per exemple els salaris mitjans i el seu impacte potencial sobre la desigualtat.

Abstract

Els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel•ligència artificial (englobats en l’anomenada quarta revolució industrial) han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català. A partir de la metodologia de Frey i Osborne (2013), estimem que entre un 35% i un 47% dels treballadors de l’economia catalana actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat.

Abstract

És àmpliament reconegut el gap existent entre els excel·lents resultats generats pel sistema català de recerca i el desenvolupament de productes o serveis que impactin en la societat. Reforçar i integrar els processos i instruments de valorització o transferència tecnològica és quelcom prioritari en una economia amb projecció global i basada en el coneixement. Les limitacions del sistema actual són (1) la fragmentació de la inversió en transferència, (2) la reduïda retenció del talent en aquest àmbit, (3) l’existència de micro-portafolis, (4) el risc individualitzat, (5) el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i (6) un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per tal de superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), amb la missió de definir i implementar una única estratègia de transferència de coneixement per a tot el sistema de recerca i innovació de Catalunya. Els objectius principals d’aquesta estructura serien: crear sistemes d’atracció i retenció de professionals en transferència de coneixement, generar un portafoli integrat amb estratègies de desenvolupament de negoci en base als sectors prioritzats a Catalunya, optimitzar els processos interns i l’acceleració de projectes de valorització i prova de concepte, desenvolupar instruments de risc compartit i crear un marc legal que permeti millorar la competitivitat de la recerca i innovació catalanes. Les estructures actuals als centres proveïdors de coneixement estarien focalitzades en la identificació i generació de projectes de transferència i els professionals dels centres treballarien en coordinació amb l’ANEC per transferir la responsabilitat en el desenvolupament de negoci i comercialització dels projectes. En resum, l’ANEC constitueix un vehicle integral i inclusiu en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.

Abstract

És àmpliament reconegut el ''gap'' existent entre els resultats generats pel sistema de recerca i el desenvolupament de productes que impactin en la societat. Les limitacions actuals són la fragmentació de la inversió, la reduïda retenció del talent, l’existència de micro-portafolis, el risc individualitzat, el posicionament fragmentat davant del client i del finançament de proves de validació i un marc legal que no accelera la transferència de coneixement al mercat. Per superar els reptes anteriors es proposa la creació d’una Agencia Nacional d’Economia del Coneixement (ANEC), un vehicle integral en la professionalització de la transferència de coneixement a Catalunya.