Abstract

La creixent pressió sobre els recursos terrestres agreujada per l’actual situació de crisis està portant a una cerca d’ altres espais alternatius menys explotats en la seva globalitat com són els mars i els oceans.

Aquesta situació està generant un augment de les pressions i externalitats no només sobre els recursos marítims sinó també sobre el desenvolupament de l’economia blava. Situació que es veu agreujada pel volum de pressió que reben en funció del nombre d’estats que banyen aquests mars; en el cas del Mediterrani aquesta pressió és especialment important donat que el banyen 43 estats diferents.

Després d’un llarg procés de reflexió que es va concretar en diferents comunicacions per part de la UE, finalment es va adoptar el 2012, la Declaració de Limassol que té com a objectiu fomentar l’economia blava com a un factor de creixement, sostenible i integrador a través de l’augment de la innovació, la millora del coneixement del sector marítim, la seguretat i la vigilància així com de la millora de l’ordenació territorial marítima i de la governança.

No obstant, fins ara, la planificació marítima s’ha basat en la aplicació de mecanismes preexistents de planificació territorial sense incorporar elements diplomàtics que es podrien definir com a “bona governança dels mars”. 

S’ha de tenir en compte que a diferència de la planificació espacial terrestre la planificació espacial marítima no és competència exclusiva d’un únic poder polític sinó que és compartit entre diferents estats. En conseqüència, qualsevol activitat econòmica comporta un important treball de cooperació i diplomàcia. Donat aquest context, no es pot continuar ignorant la necessitat d’establir un model de governança que permeti l’equilibri entre el desenvolupament econòmic del sector i la sostenibilitat dels recursos marítims, que promogui les sinergies existents i que redueixi les interferències entre les activitats marítimes.

Quins són, doncs, els elements clau que ha d’incorporar la planificació territorial marítima per a garantir no només el creixement sostenible sinó també la cooperació entre estats i amb els stakeholders?

Aquest elements son fruit d’un reflexió al llarg text, proposant diferents línies de treball que hauria d’incloure la nova declaració per al desenvolupament d’una política marítima integrada. També es planteja i aborda quins són els principals reptes que ha afrontar el desenvolupament sostenible de l’economia blava al Mediterrani.

Back to Top

Document information

Published on 04/12/17
Submitted on 22/11/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 29
Recommendations 0

Share this document