Abstract

Tradicionalment, l’automatització de l’economia afectava a tasques repetitives, que eren fàcils de mecanitzar o descriure i programar mitjançant algoritmes. Tanmateix, els avenços recents en tecnologies sensorials, majors capacitats de processament i el desenvolupament del big data i la intel·ligència artificial han eixamplat el potencial automatitzador de la tecnologia a tasques no repetitives que, fins fa poc, eren del domini exclusiu de les persones. Així, aquests avenços tecnològics, que s’engloben dins l’anomenada quarta revolució industrial, poden tenir un fort impacte sobre el mercat laboral i la distribució de la renda del treball. En aquest article, analitzem l’impacte potencial de la quarta revolució industrial sobre el mercat laboral català a partir de la metodologia d’un influent estudi de Frey i Osborne (2013),[1] que estima que un 47% dels treballadors estatunidencs estan ocupats en professions amb un elevat risc de ser automatitzades. Concretament, en aquest article, traslladem el risc d’automatització que Frey i Osborne (2013) assignen a 702 ocupacions de la classificació SOC-2010 a una llista de 485 ocupacions basada en la classificació espanyola CNO-2011. A continuació, estimem el percentatge de treballadors de l’economia catalana que actualment tenen una professió amb risc d’automatització elevat, que es situa al voltant del 43% segons les nostres estimacions, una xifra semblant a la del conjunt d’Espanya però diferent a algunes de les principals Comunitats Autònomes. Finalment, analitzem característiques comunes al mercat laboral català de les ocupacions amb major i menor risc d’automatització, com per exemple els salaris mitjans i el seu impacte potencial sobre la desigualtat.


[1] Frey, C. B., & Osborne, M. A. (2013). The future of employment. How susceptible are jobs to computerisation.

Back to Top

Document information

Published on 13/12/17
Submitted on 11/10/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

3

Views 42
Recommendations 1

Share this document