Abstract

Temporalitats dislocades: immigració, identitat i sexualitat en L’últim patriarca, de Najat el Hachmi La crítica catalana recent ha analitzat l’espai, el lloc i la immigració, però ha ignorat la temporalitat. Tanmateix, les migracions no només tenen a veure amb l’espai (amb moviments demogràfics i reubicacions geogràfiques), sinó amb el temps: la immigració qüestiona la idea dels orígens i la possibilitat d’un futur compartit, i problematitza els ritmes de la vida quotidiana. La temporalitat és crucial en la formació de les identitats i en els conflictes culturals, no només quant als usos del passat i la projecció de les societats cap al futur, sinó també quant als usos normatius del cos. La coexistència de temporalitats asíncrones causada per la immigració és un factor en els conflictes culturals i psíquics. La novel·la de Najat El Hachmi L’últim patriarca (2008) n’és un bon exemple. En aquest text la temporalitat circular, basada en la repetició de cicles, de la societat tradicional del Marroc s’atura de cop a causa de la incapacitat del pare de la narradora de reproduir la dominació patriarcal a Catalunya. Al mateix temps, la novel·la ancora aquesta experiència en referents literaris moderns mitjançant un diàleg amb la tradició literària catalana, i qüestiona la temporalitat entesa com a successió de generacions, tot problematitzant la reproducció biològica i la subordinació de gènere i mitjançant els efectes devastadors de la sexualitat anal. L’article ofereix una anàlisi integrada d’aquestes qüestions des de la psicoanàlisi.

Full document

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 27/09/18
Accepted on 27/09/18
Submitted on 27/09/18

Volume 33, Issue 2, 2018
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 0
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?