Resum

A partir de l’anàlisi de les relacions personals i artístiques entre el pintor Antoni Miró (Alcoi, 1944) i diversos poetes catalans contemporanis com Joan Valls, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o Miquel Martí i Pol, l’article pretén abordar els límits dels discursos artístics i literaris en dues sèries de collages d’aquest artista, "La pell de brau" i "Suite de Parlavà". Les dues col·leccions d’il·lustracions van ser realitzades entre els anys 1993 i 1994 a partir dels poemaris de Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol que donen nom a les sèries. La tria lèxica del pintor, com també el desenvolupament conceptual d’aquestes obres, esdevé el punt de partida de la nostra anàlisi per a observar el grau de concreció dels poemes i dels collages, de manera que també hi hem pogut establir diversos paral·lelismes discursius i expressius, com ara els referits al pas del temps, l’angoixa pel passat i l’esperança pel futur. La principal aportació de Miró al sistema conceptual dels dos poetes és, sens dubte, el tractament de l’erotisme del cos femení a l’hora d’abordar diverses reflexions existencials localitzables en els seus poemaris.

Text complet

The PDF file did not load properly or your web browser does not support viewing PDF files. Download directly to your device: Download PDF document
Back to Top

Document information

Published on 30/09/10
Accepted on 30/09/10
Submitted on 30/09/10

Volume 25, Issue 2, 2010
DOI: 10.7203/caplletra.49.4728
Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 1
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?