Abstract

Ningú posa en dubte que els processos de transferència de coneixement en general i aquells adreçats a la transferència de tecnologia en particular són fluxos vitals del qualsevol (eco)sistema d’innovació. Hem entès que les economies més avançades han migrat d’esquemes de producció basats en els recursos cap a altres basats en el coneixement. Hem entès que coneixement i innovació són els motors del creixement econòmic, el desenvolupament social i la creació d’ocupació. Estem entenent que el coneixement organitzacional és més que la suma dels coneixements individuals... En definitiva, la transferència de coneixement està present a qualsevol estratègia d’innovació, a qualsevol nivell, tant organitzacional com regional o de país, d’una forma etèria, sense marge de dubte, obvi...

On rau doncs el problema de que els resultats d’innovació no estan a l’alçada de les grans capacitats de recerca? Perquè no s’acaba transferint tot el coneixement d’excel·lència i potencialment aplicable que es genera als nostres Centres d’R+D? Moltes i variades poden ser les causes a aquesta pèrdua d’oportunitats però en aquest estudi es pretén posar el focus en els dos mecanismes basals de la transferència de coneixement, la personalització i la codificació; entenem el primer com la transferència entre individus i el segon com l’acte de convertir el coneixement en “artefactes de coneixement” com serien per exemple els documents. I aquí és on apareixen les variables cognitives i el processos de pensament, que sovint es menyspreen quan es teoritza sobre innovació en clau estratègia, però que esdevenen claus per entendre el veritable potencial de la transferència de coneixement.

Back to Top

Document information

Published on 12/12/17
Submitted on 05/12/17

Licence: CC BY-NC-SA license

Document Score

0

Views 27
Recommendations 0

Share this document

claim authorship

Are you one of the authors of this document?