Documents published in Scipedia

• GDP per inhabitant in Catalonia: Analysis of the last two decades and with a European perspective

  C. Amarelo, C. Badenes Escudero

  4rceec (2025). Vol. Determinants del context macroeconòmic, 23

  
  

  Abstract

  Aquest article analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000, amb un enfocament en els components principals relacionats amb els factors demogràfics, el mercat de treball i la productivitat laboral. Tot i que l’economia catalana ha registrat un creixement notable del PIB durant aquest període, l’increment del PIB per càpita ha estat més feble que a la UE, fet que ha comportat una pèrdua de posició relativa respecte als inicis del segle XXI. Aquesta dinàmica s’explica, en part, per una major davallada en les recessions i una moderació relativa en les fases expansives.   El treball posa de manifest que aquesta pèrdua de posició del PIB per habitant també s’ha produït en altres regions del sud d’Europa, especialment durant la crisi financera i de l’euro, en contrast amb les millores observades a les regions de l’est d’Europa. A partir d’una descomposició del PIB per habitant en quatre factors —productivitat per hora treballada, taxa d’ocupació, hores per ocupat i proporció de població en edat de treballar—, es detecten diferències significatives amb els patrons de creixement de la UE, i de diverses regions seleccionades tant de la UE com d'Espanya.   L'article conclou que la productivitat és el factor clau per a la millora del PIB per habitant a llarg termini i identifica els reptes estructurals de l'economia catalana, com la dualitat del mercat laboral (amb marge per aproximar la taxa d’atur a paràmetres europeus i reduir la seva volatilitat al cicle econòmic) i la necessitat de fomentar la innovació, el capital tecnològic i una gestió eficient de la força de treball. Els resultats apunten a la necessitat de transitar cap a un model de creixement més intensiu en productivitat, amb una menor dependència del creixement extensiu basat en l’ocupació i el dinamisme demogràfic.

  Abstract
  Aquest article analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000, amb un enfocament en els components principals relacionats amb els [...]

  • 2
  •  read

• Growth of GDP per capita in Catalonia over the last two decades and relative position in the context of the EU

  C. Amarelo, C. Badenes Escudero

  Abstracts_4rceec (2024). 13

  
  

  Abstract

  Aquest treball analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000 a partir de diverses fonts, mitjançant una desagregació dels seus principals components, relacionats amb els factors demogràfic, del mercat de treball i de creixement de la productivitat. Els resultats apunten a que l’economia catalana ha registrat un creixement econòmic notable al llarg de les darreres dècades, que ha anat acompanyat també per una forta expansió demogràfica basada en la immigració (atreta en part per un model intensiu en ocupació de poca qualitat). D’altra banda, en termes de taxa d’ocupació, encara hi ha marge de millora (fins arribar a valors que situïn la taxa d’atur de Catalunya ens valors similars o inferiors a la mitjana europea). Es constata com el PIB català creix més que a Europa però en canvi en PIB per càpita l’evolució ha estat més feble que a la UE, i s’ha produït una pèrdua de posició relativa en comparació amb el que passava a principis del 2000. Això s’explica en part pels efectes molt més acusats de les recessions l’evolució del PIB per càpita, mentre que en els períodes d’expansió les millores han estat relativament moderades. S’analitza també si aquest patró de pèrdua de posició de PIB pc en comparació la mitjana europea es reprodueix en el cas espanyol i en d’altres regions europees. Finalment, estudiem el comportament diferencial a Catalunya dels components del PIB per habitant, en relació amb la UE i altres economies europees, i diferents moments del cicle econòmic (etapa expansiva 2000-2007, crisi financera i de deute públic, recuperació 2013-2019, crisi de la COVID i posterior reactiva). Aquests resultats permeten estudiar el diferent comportament dels factors del creixement a llarg termini i en diferents fases del cicle econòmic. Les conclusions apunten a que la dinàmica del PIB per habitant relatiu s’explica fonamentalment per l’evolució de la productivitat aparent del treball, tot i que encara hi ha marge per a obtenir una aportació més positiva del mercat de treball.

  Abstract
  Aquest treball analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000 a partir de diverses fonts, mitjançant una desagregació [...]

  • 1
  •  read

• Panorama general de la pobresa a Catalunya.

  A. Monreal, C. Amarelo, E. Bertran

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Full papers.

  
  

  Abstract

  Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada. Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

  Abstract
  Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada [...]

  • 144
  •  read

• Panorama general de la pobresa a Catalunya

  C. Amarelo, A. Monreal, E. Bertran

  3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya - Abstracts.

  
  

  Abstract

  Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada a nivell europeu que permet conèixer la renda bruta de les llars i també altres aspectes relacionats amb la pobresa, la desigualtat i l’exclusió social. Després que amb la crisi econòmica es produís un fort increment de la taxa de risc de pobresa i un augment de la desigualtat en la distribució de la renda, els resultats per als anys 2015 i 2016 experimenten una millora, gràcies a la recuperació econòmica. En particular, la població en risc de pobresa a Catalunya ha passat d’un 20,9% l’any 2014 a un 19,2% el 2016, mentre que la desigualtat comença a millorar segons indicadors com la ràtio S80/S20 o l’índex de Gini. Els ingressos de la població han crescut i destaca la millora significativa de dos dels components de la taxa AROPE: la taxa de persones que viuen en llars amb baixa intensitat de treball (BIT), i la taxa de persones amb privació material severa (PMS). No obstant això, les repercussions negatives de la recessió encara són profundes, amb l’existència de col·lectius especialment vulnerables a la pobresa, com ara els menors de 16 anys, les llars monoparentals, els immigrants i els aturats de llarga durada. Cal tenir en compte que, amb la crisi econòmica, els indicadors de pobresa i de desigualtat es van deteriorar de manera acusada, en bona mesura degut al dràstic ajust al mercat de treball, que va conduir a màxims en la taxa d’atur. A més, en la segona fase de la recessió- amb la crisi del deute públic a la zona euro-, es va produir un ajust fiscal molt significatiu, que va limitar el marge de maniobra. Amb la recuperació econòmica, el panorama ha començat a millorar, però d’una manera moderada: encara existeixen greus problemes estructurals (com l’atur de llarga durada), i al mateix temps la nova ocupació creada presenta unes condicions salarials més desfavorables que en el període previ a la crisi  – i sovint amb situacions laborals força vulnerables, com ara l’augment de formes de treball com el temps parcial involuntari, o la contractació per empreses multiservei.

  Abstract
  Aquest treball presenta els principals resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida per Catalunya (ECV) els darrers anys. L’ECV és una enquesta harmonitzada [...]

  • 57
  •  read