Abstract
Als anys 2006-2008 es va desencadenar una crisi financera amb motiu del col·lapse de l’anomenada bombolla immobiliària. Tot i començar als Estats Units d’Amèrica, la crisi es va estendre a molt bona part del món occidental i les seves repercussions es van començar a mostrar a tot el sistema financer, econòmic i social. En aquest escenari de crisi continuada, es va posar de manifest una situació que no s’havia previst. El valor de béns immobles urbans era sensiblement inferior en el moment de la seva transmissió, del que havia estat en el moment de la seva adquisició. Aquesta situació no es donava en tots els casos, ja que els béns adquirits amb molts anys d’anterioritat, tenien evidentment un valor superior al de la seva adquisició, però una gran majoria, sobretot els adquirits en la dècada anterior, havien perdut valor amb motiu de l’enfonsament del mercat immobiliari.
Un dels fets significatius d’aquesta situació es va donar en aquells casos en què els titulars dels immobles, no podien fer front als préstecs hipotecaris que havien subscrit per adquirir els immobles i es veien abocats a procediments d’execució hipotecària o dacions en pagament dels immobles a les entitats financeres. Aquests titulars de sobte es van trobar en un escenari inaudit. Havien perdut l’immoble, els diners que havien satisfet parcialment tant en el pagament directe d’una part de l’immoble, com en les quotes dels préstecs que fins al moment havien satisfet. I a més tenien que satisfer l’import de les liquidacions de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys urbans (en endavant IVTNU), quan en realitat no havien tingut una plusvàlua (el nom col·loquial de l’impost), sinó tot el contrari.
Els ens locals tenien una situació complicada. D’una banda el redactat de la norma obligava a liquidar l’IVTNU, ja que el mètode de liquidació establert no requeria la comprovació del fet imposable. De l’altra estava clar que, en aquests casos, el fet imposable no s’havia produït. A més, en molts casos no es podia recaptar l’impost per la manca de capacitat de pagament del subjecte passiu.
Després de diverses resolucions de jutjats i tribunals superiors de diverses províncies i comunitats autònomes, arriben les sentències del Tribunal Constitucional 26/2017 I 37/2017, que declaren la inconstitucionalitat dels articles del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals que afecten a la consideració de subjectar a l’impost actes que no acreditin l’existència de l’increment del valor, és a dir, del fet imposable i per tant que no es respecti el principi de capacitat econòmica. El contingut d’aquestes sentències determinen, entre altres qüestions que l’IVTNU vulnera el principi de capacitat econòmica en la mesura en que no es vincula necessariament a l’existència d’un increment real del valor del bé, sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps. El Tribunal arriba a la conclusió de que l’establiment per part del legislador d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys urbans, és admissible sempre i quan aquells respectin el principi de capacitat econòmica i que l’impost no pot gravar actes o fets que no siguin exponents d’una riquesa potencial o real.
La vulneració del principi de capacitat econòmica, en aquest cas, comporta que si no es dona el fet imposable, no es pot aplicar l’impost i per tant, situa al principi per damunt de la norma jurídica. L’impost es basa en un fet imposable (l’increment del valor dels terrenys urbans en un període determinat), però no es calcula en base a aquest fet imposable, sinó per un mètode d’estimació objectiva, la titularitat d’un dret sobre un bé durant un termini. El fet de que el mètode d’estimació sigui objectiva, no implica que no sigui ajustat a la norma, però sí que posa en evidència que si no hi ha increment de valor, no hi ha capacitat econòmica, i per tant en aquests casos, no és procedent l’aplicació de l’impost.
He volgut començar a posar aquest exemple, perquè d’alguna manera ens mostra molts dels elements que configuren un sistema tributari (normes, principis, administració, contribuents) i ens ajudarà a fer una anàlisi del nostre sistema actual i per tant detectar aquells punts més febles i la necessitat d’afrontar una nova etapa que ha de comportar el manteniment dels elements que més l’enforteixen i la incorporació de nous elements que evitin caure en els mateixos errors i millorin l’eficàcia i eficiència del sistema futur.
Model de futur dels diferents ingressos. Èmfasi en els ingressos locals 
