L’Hospitalet de Llobregat, la transformació de la ciutat i el seu rol en els mercats globals

== Abstract ==

<p>La industrialitzaci&oacute; va arribar a L&rsquo;Hospitalet de Llobregat a trav&eacute;s de les carreteres que l&rsquo;uneixen amb Barcelona. Abastava des dels primers prats d&rsquo;indianes a finals del segle XVIII al desenvolupament d&rsquo;una rellevant ind&uacute;stria t&egrave;xtil i cer&agrave;mica promoguda per la burgesia barcelonina a partir de mitjans del segle XIX i afavorida per noves infraestructures com el Canal de Infanta (1820) o el ferrocarril (1854). Ja entrat el s.XX aquesta industrialitzaci&oacute; es consolida amb la promoci&oacute; de zones monofuncionals d&rsquo;activitat econ&ograve;mica al centre de la ciutat, com el Pol&iacute;gon de la Carretera de Mig (1953), especialitzat en els sector del metall i les arts gr&agrave;fiques. &Eacute;s tamb&eacute; en aquest moment (1954) quan es perllonga la Gran Via fins a l&rsquo;Aeroport, i s&rsquo;inicia una visi&oacute; de transformaci&oacute; urban&iacute;stica i econ&ograve;mica que arribar&agrave; fins als nostres dies.</p>

<p>Aquest aven&ccedil; econ&ograve;mic i urban&iacute;stic va anar intr&iacute;nsecament lligat a la seva evoluci&oacute; demogr&agrave;fica. De 5.000 habitants a principis del s.XX a 300.000 habitants el 1981, plenament consolidada com a segona ciutat de Catalunya en poblaci&oacute; i&nbsp; amb una densitat que marca la idiosincr&agrave;sia de la ciutat.</p>

<p>Des de llavors hi ha un marcat proc&eacute;s de terciaritzaci&oacute; de l&rsquo;activitat econ&ograve;mica, tot mantenint el sector industrial un paper important (10% de les empreses i dels assalariats). &Eacute;s sobre aquesta base, que apareixen noves activitats d&rsquo;alt valor afegit com la ind&uacute;stria aliment&agrave;ria, l&rsquo;electr&ograve;nica o l&rsquo;automoci&oacute;. Novament la transformaci&oacute; urban&iacute;stica actua com a dinamitzadora, amb la consolidaci&oacute; de Fira de Barcelona i el Districte Econ&ograve;mic que actua com a pol d&rsquo;atracci&oacute; de grans seus multinacionals.</p>

<p>Ara, L&rsquo;Hospitalet planteja una nova transformaci&oacute; seguint el curs de la Gran Via en direcci&oacute; a l&rsquo;aeroport, desenvolupant el projecte urban&iacute;stic de s&ograve;l terciari m&eacute;s important del sud d&rsquo;Europa, que se centrar&agrave; en atreure inversi&oacute; del sector biom&egrave;dic. Aquest proc&eacute;s es complementar&agrave; amb la transformaci&oacute; del pol&iacute;gon de Carretera del Mig com a Districte Cultural i amb la ciutat social intel&middot;ligent al nord de la ciutat.</p>

<p>En resum, L&rsquo;Hospitalet, que va participar a l&rsquo;inici de la Revoluci&oacute; Industrial a Catalunya i que posteriorment va ser ciutat d&rsquo;acollida per als treballadors industrials metropolitans, es transforma des d&rsquo;inicis s.XXI amb la visi&oacute; posada en el seu encaix en els mercats globals, afirmant la seva posici&oacute; com a segon motor econ&ograve;mic de Catalunya i transformant la seva realitat sectorial per esdevenir un node rellevant a la societat del coneixement.</p>