Abstract

El presente estudio aborda el impacto de los cambios demográficos en el perfil de riesgo de los inversores y en la forma de colocar sus activos de más a menos riesgo para el caso español. Tomando en consideración la evolución del ''asset allocation'' familiar hasta la actualidad, se estudia la distribución de la riqueza neta en función de los cambios en el grado de aversión al riesgo (porcentaje de cartera financiera invertida en activos de riesgo) y cómo evoluciona la función de utilidad a lo largo del ciclo vital.

Abstract

Aquest article analitza l’evolució del PIB per habitant a Catalunya des de l’any 2000, amb un enfocament en els components principals relacionats amb els factors demogràfics, el mercat de treball i la productivitat laboral. Tot i que l’economia catalana ha registrat un creixement notable del PIB durant aquest període, l’increment del PIB per càpita ha estat més feble que a la UE, fet que ha comportat una pèrdua de posició relativa respecte als inicis del segle XXI. Aquesta dinàmica s’explica, en part, per una major davallada en les recessions i una moderació relativa en les fases expansives.

El treball posa de manifest que aquesta pèrdua de posició del PIB per habitant també s’ha produït en altres regions del sud d’Europa, especialment durant la crisi financera i de l’euro, en contrast amb les millores observades a les regions de l’est d’Europa. A partir d’una descomposició del PIB per habitant en quatre factors —productivitat per hora treballada, taxa d’ocupació, hores per ocupat i proporció de població en edat de treballar—, es detecten diferències significatives amb els patrons de creixement de la UE, i de diverses regions seleccionades tant de la UE com d'Espanya.

L'article conclou que la productivitat és el factor clau per a la millora del PIB per habitant a llarg termini i identifica els reptes estructurals de l'economia catalana, com la dualitat del mercat laboral (amb marge per aproximar la taxa d’atur a paràmetres europeus i reduir la seva volatilitat al cicle econòmic) i la necessitat de fomentar la innovació, el capital tecnològic i una gestió eficient de la força de treball. Els resultats apunten a la necessitat de transitar cap a un model de creixement més intensiu en productivitat, amb una menor dependència del creixement extensiu basat en l’ocupació i el dinamisme demogràfic.