Abstract

Les relacions público-privades han estat motiu de debat i de nombroses aportacions acadèmiques. Així, per a la producció i provisió dels serveis públics propis que corresponen als ajuntaments i governs autonòmics, sempre es planteja el dilema entre dues possibles articulacions: 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la pròpia administració o bé a través d’empreses públiques; 2) gestió indirecta a través de fórmules d’exernalització dels serveis. La gestió indirecta sovint s’enquadra en la interrelació entre sector públic i empresa mercantil, amb la conseqüent discrepància d’objectius i les necessitats de regular les regles de joc per a satisfacció dels diversos agents que hi participen.

A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall de la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per a la prestació de serveis públics articulades mitjançat empreses de l’economia social. Això modifica la interrelació entre els agents públics i els agents privats socials, que es defineixen sota un lema clàssic de “les persones per davant del capital”. El relleu de l’objectiu clàssic de “maximització de beneficis” que caracteritza les empreses mercantils per l’objectiu de “prioritzar les persones i la finalitat social per davant del capital” transforma les bases de la relació público-privada.

La contribució que es proposa vol fer, d’una banda, un repàs de la literatura existent sobre les relacions público-privades existents a Catalunya des de la vessat de l’economia social. D’altra, es planteja fer una anàlisi de models existents i concrets de gestió de serveis públics des de l’economia social, ja sigui en el món de l’educació, els serveis socials o la cultura, amb una anàlisi de pros i contres i situació dels projectes, vistos des d’un punt de vista d’eficiència i equitat.

Tema

Es considera que aquesta contribució caldria enquadrar-la en el context de:

6. El sector públic a la Catalunya del futur

•Regulació i qualitat institucional

Abstract

En la producció i provisió dels serveis públics sempre es planteja el dilema entre 1) gestió directa mitjançant unitats internes de la mateixa administració o empreses públiques, o 2) gestió indirecta a través de fórmules d’externalització dels serveis.

A la realitat hi ha, però, un tercer model, a cavall entre la gestió directa i la gestió indirecta, que passa per la prestació de serveis públics articulats mitjançat empreses de l’economia social. La substitució de l’objectiu de «maximització de beneficis» pel de «priorització de les persones i la finalitat social» transforma i facilita les bases de la relació publicoprivada.