Abstract

En les darreres dècades l’ús de tecnologies de la informació i comunicació s’ha expandit en l’àmbit de l’ensenyament. D’entre les seves aplicacions, destaquen pràctiques que busquen introduir elements d’automatització en el procés d’ensenyament, amb l’objectiu de satisfer i adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. Tanmateix, el que sabem sobre l’ús i els efectes d’aquestes tècniques en relació als sistemes més tradicionals, és encara poc.

En el present estudi encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya, realitzem una revisió sistemàtica sobre una tipologia d’intervenció d’automatització de l’ensenyament: els sistemes de tutoria intel·ligent (Intelligent Tutoring Systems). Aquests, són programes informàtics que modelen els estats psicològics dels estudiants per proveir instruccions individualitzades (Ma et al, 2014), ja sigui presentant informació per ser apresa, plantejant preguntes, assignant tasques, proveint feedback o pistes, responent preguntes plantejades per l’estudiant o oferint instruccions per provocar canvis cognitius, motivacionals o metacognitius. Aquesta revisió permet conèixer quins són els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges dels estudiants, analitza quins factors poden explicar aquests efectes i valora l’estat i la qualitat de l’evidència disponible.

Abstract

Los profesionales tendrán que convivir cada vez más, a lo largo de su vida laboral, con períodos de trabajo pleno, parcial o en paro, de formación más o menos intensa e incluso de autoempleo. Además, la evolución del conocimiento será tan rápida y tecnológicamente compleja que todos los profesionales (con independencia de su estatus y situación laboral) necesitaran adecuar sus competencias varias veces a lo largo de su vida profesional. Tres cuestiones básicas que debe contemplar la Formación a lo Largo de la Vida de los Profesionales (FLVP): Intermitencia en el Trabajo, Autoempleo, Adecuación de Competencias. En cualquier caso, la FLVP se desplegará de una forma discontinua y con una dimensión dual, es decir formarse trabajando, o en paro (situación personal especialmente compleja) o ejerciendo el autoempleo (la FLVP ni es continua ni permanente). También será necesario tener en cuenta una formación alternativa interesante, que se podría denominar FLPV inicial, durante los primeros años de actividad profesional de los titulados universitarios, que sería muy útil para transitar desde la academia (que hace más énfasis en lo útil del conocimiento para potenciar la capacidad de pensar y razonar) hacia la profesión (donde predomina el conocimiento de lo útil para estimular la competencia y competitividad laboral).

En estos escenarios competirán muchos proveedores de educación, universitarios o no, con o sin intención de hacer negocio con la actividad. En este contexto tendrán mucha importancia los objetivos de la oferta, su calidad y como se desarrolla la actividad. La formación universitaria tiene tendencia a ser rigurosa, rígida y abstracta, pero si la universidad quiere ser competitiva su actuación en la FLVP debe incorporar atributos como la flexibilidad o la dimensión laboral y potenciar el carácter innovador, disruptivo y creativo. Sin ánimo de polemizar, otros proveedores de formación deberían hacer lo mismo, adoptando incluso alguno de los ingredientes académicos, que muchas veces infravaloran, tanto conceptuales como formales e instrumentales. En cualquier caso, la FLVP debe mirar tanto hacia atrás (muchos conocimientos viejos no han sido explotados adecuadamente, tanto desde el punto de vista laboral como económicamente) como hacia adelante (en muchos foros se afirma que no se conocen las competencias laborales del futuro) y constituirse en un verdadero observatorio de las tendencias y demandas laborales emergentes, incluso adelantándose a las necesidades de los sistemas productivos.

La FLVP tiene sus peculiaridades y por lo tanto precisa de estrategias, procedimientos y metodologías educativas propias. La presencia física en las aulas, la forma en que se transfiere el conocimiento o la tutela y el progreso en la adquisición de las competencias objetivo son alguna de las cuestiones diferenciales de la FLPV. El aprendizaje basado en proyectos, las metodologías del caso e inversa, el trabajo colaborativo, la formación dual y un largo etcétera de asuntos pedagógicos relacionados son ingredientes que la FLVP tiene que combinar con imaginación en los distintos programas de estudio. La garantía de la calidad es un asunto de vital importancia y por ello tendrán que definirse sistemas nuevos que interactúen con los sistemas de calidad universitarios y de la empresa con una dimensión internacional (los sellos de calidad pueden ser útiles en muchos casos).

Abstract

Un dels principals elements que ha centrat el debat educatiu durant els darrers anys, és la gran quantitat d’individus que no continuen els seus estudis més enllà de la escolarització obligatòria i que es quantifica mitjançant una alta taxa d’abandonament escolar prematur (AEP). En aquest context, resulta imprescindible conèixer i desenvolupar en el territori polítiques educatives que hagin pogut donar resultats en diferents llocs del món per tal d’assegurar la continuïtat en el centre escolar i/o la millora en diferents objectius educatius.

Aquest treball centra la atenció en la política de beques, incorporant tant les beques de característiques compensatòries (focalitzades) com també aquelles beques de característiques universals basades exclusivament en el rendiment acadèmic. En ambdós casos es consideraran les beques (monetàries i no monetàries) orientades a diferents nivells educatius (primària, secundaria obligatòria –ESO– i post-obligatòria –BATX/CFGM–) i amb diferents objectius perseguits: continuïtat en el centre escolar, millora en els resultats i graduació. Així mateix, interessa destacar l’existència o no d´efectes diferencials (no homogenis) donada la seva utilitat en el disseny de futures polítiques.

Aquesta revisió de l’evidència pretén aportar claus interpretatives sobre l’efectivitat de les beques en el nivell educatiu no universitari, tenint en compte la manca d’estudis que hagin realitzat una revisió sistemàtica de la literatura a l`àmbit català i espanyol.

Abstract

La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en determinats col·lectius ha reobert el debat sobre el diagnòstic i les mesures a aplicar. En aquest sentit, destaca especialment el cas de la població més jove, un problema comú, d’altra banda, a la major part dels països de la Unió Europea.

Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema, i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un breu resum dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen (ni-ni’s). I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball.

Les raons de l’elevada taxa d’atur entre la població més jove cal buscar-les, d’una banda, en el nivell (i característiques) de la formació assolida i, d’altra, en les característiques i trets institucionals del mercat de treball. Problemes com un alt percentatge d’abandonament escolar, un reduït pes de formació que combini teoria i pràctica i una distribució de la població segons nivell d’estudis clarament diferenciada d’altres països de l’entorn es configuren com a factors fonamentals que poden dificultar la transició al mercat laboral. Així mateix, cal no oblidar l’adaptació necessària dels continguts formatius a les necessitats futures del teixit empresarial.

D’altra banda, en l’àmbit laboral destaquen dues “distorsions”: l’existència d’un mercat laboral segmentat, amb una excessiva utilització de contractes temporals; i la inadequació dels sistemes d’intermediació i de les polítiques actives. La població més jove presenta una taxa de temporalitat “involuntària” elevada que té conseqüències clarament negatives en la carrera laboral d’aquest col·lectiu. Així mateix, els escassos recursos i la deficient utilització d’aquests en el disseny i gestió de les polítiques actives fa que aquestes no actuïn realment com a instruments de “reactivació” dels aturats.

Quines actuacions s’han adoptat per fer front al problema? Són suficients i adequades? Més enllà de les actuacions en diversos àmbits adoptades a Catalunya i Espanya en conjunt, la rellevància d’aquest problema ha portat a la Unió Europea a posar en marxa el programa de Garantia Juvenil com a resposta a les elevades taxes d’atur dels joves als països de la UE. Els resultats obtinguts, però, posen de manifest la clara insuficiència d’aquestes accions. És evident que es tracta d’un problema complex i que requereix actuacions en el sistema educatiu, en la regulació laboral, però també, cal no oblidar, en aspectes socials que també tenen una influència significativa en la situació dels joves. Apuntar aquells aspectes que són susceptibles de reforma i que poden contribuir a una millor transició del sistema educatiu al mercat laboral és, en darrera instància, l’objectiu d’aquesta contribució.

Abstract

L’abril del 2016 vam presentar l’informe sobre equitat en l’accés a la universitat i en la inserció al mercat laboral dels universitaris a Catalunya. Per a aquest estudi vam analitzar l’evolució de l’accés a la universitat des del 2002 fins el 2014 amb dades de l’Oficina de Pre-inscripció Universitària i de l’Enquesta de Joventut de Catalunya; mentre que l’anàlisi de la inserció professional dels graduats la vam basar en les dades de l’Enquesta d’Inserció  Laboral de la Població Titulada de les Universitats Catalanes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català (AQU) del 2014.

Les conclusions en termes d’equitat del conjunt de les anàlisis van ser que les desigualtats per origen social (mesurat en termes de nivell formatiu familiar) persistien en l’accés a la universitat, tot i que no havien empitjorat al llarg del període. També es mantenien, i de fet s’intensificaven, les desigualtats per origen social a l’hora de triar estudis universitaris (estratificació horitzontal). Per últim, vam constatar que l’efecte de l’origen social sobre la inserció professional en termes d’ingressos obtinguts era petit o inexistent sempre i quan es controlés per l’àrea d’estudi de la titulació cursada.

El juny del 2017 l’AQU ha presentat la seva nova enquesta d’inserció de graduats i graduades a les universitats catalanes i l’ha posat a disposició de la investigació. En aquesta nova versió s’han recodificat les titulacions a un nivell molt més desagregat que el que representen les cinc grans branques d’estudis. Pretenem replicar part d’aquell informe tenint en compte la subàrea d’estudi. A més de donar una idea clara sobre l’evolució de la inserció dels universitaris des de l’enquesta del 2008 fins l’actual, es tracta d’analitzar la influència de l’origen social i del sexe sobre diversos indicadors de la qualitat de la inserció.

Abstract

En aquesta aportació es proposa la següent hipòtesi:

La necessitat d’innovar en el sistema educatiu de Catalunya per poder-se adaptar als nous moments que planteja la societat actual.

S’aportarà una anàlisi de la situació de Catalunya respecte a la resta de regions d’Europa i es veurà com alguns dèficits educatius afecten a la qualitat de la societat catalana en general, com per xemple aspectes de qualitat democràtica, valor afegit en el treball i altres.

Es descriuran els elements de canvi més importants que afecten al sistema educatiu, tant pel que fa als objectius pedagògics dels centres educatius com pel que afecta a la mateixa organització del centre des del punt de vista dels canvis en les organitzacions que han aparegut.

Es descriuran els principals problemes que té plantejat el sistema educatiu català. En aquest sentit s’abordaran, de manera general i a grans trets, alguns dels grans temes de debat com poden ser: l’abandonament escolar prematur, el finançament del sistema educatiu, els fonaments del sistema dual públic-privat, el sistema de beques, els incentius al professorat, els problemes de la Formació Professional, …, apuntant les tendències i les possibles vies de solució.

Dins la descripció dels problemes generals del sistema es farà també esment als fonaments organitzatius estructurals de l’educació: estructura dels currículums, organització dels centres educatius, provisió de docents al sistema i avaluació del sistema, així com els canvis i interpretacions de les normes que cal fer per adaptar el sistema a les noves realitats.

S’analitzaran aquestes qüestions sota el prisma de les necessitats de canvi, sobre quins són els canvis pertinents en el sistema i sobre com s’han de realitzar.

Abstract

The literature on intergenerational mobility has for long recognized the importance of education as the key intermediate factor (Breen & Jonsson, 2005; Erikson & Goldthorpe, 2002). The main findings resulting from this research are that there is a large increase in educational mobility, which, in time, facilitates also the class mobility across generations. Results, however, are not uniform across countries and have been demonstrated to depend on the country’s structure of schooling and its influence on transitions between levels of education for different social origins (Muller & Karle, 1993).

In this project, we aim at analyzing education choices in Catalonia. Using the Social Inequality Panel Survey (Fundació Jaume Bofill), we want to analyze the role of parental background, area of birth and cohort in four education decisions: 1. level of education, 2. vocational vs academic education choice, 3. STEM field of study choice, and 4. long vs short university program (diplomatura/ licenciatura).

The level of education refers to the choice between obtaining compulsory education only, non-compulsory secondary education or tertiary education. The non-compulsory education can be classified into vocational studies (job oriented) or academic studies (oriented to pursue further education). At the university level, field of education is an important choice. The interest in the distinction between technical and highly mathematical fields (STEM fields) and less technical fields (social sciences, philology, education…) has increased recently. Moreover, we can distinguish between long and short programs in the Spanish universities during the 2000s until recently. They differed in several qualitative aspects apart from the years of study they required. The long program, which was called Licenciatura (4-year studies), gave access to doctoral studies. Moreover, it was generally regarded as more prestigious by the labor market and on average offered more and better job opportunities than the short program (called Diplomatura, 3-year studies). In some occupations, it was actually required by law to have a degree from a long program (Engineering, Law, Medicine…). Since the entrance to the European Higher Education Area, most university degrees became 4 years long.

This paper is related to research on social mobility in Catalonia. Xavier Martinez and Antoni Marín (2016; 2012) use the same data to study social mobility in Catalonia.

References:

Breen, R., & Jonsson, J. O. (2005). Inequality of Opportunity in Comparative Perspective: Recent Research on Educational Attainment and Social Mobility. Annual Review Sociology, 31(2005), 223–43. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.31.041304.122232

Erikson, R., & Goldthorpe, J. H. (2002). Intergenerational Inequality: Sociological Perspective. Journal of Economic Perspectives, 16, 31.

Martínez-celorrio, X., & Marin, A. (2016). Crisi , descens social i xarxes de confiança.

Martínez Celorrio, X., & Marín Saldo, A. (2012). Crisi , trajectòries socials i educació. Anàlisi longitudinal del PaD (2003-2009).

Muller, W., & Karle, W. (1993). Social Selection in Educational Systems in Europe. European Sociological Review, 9(1), 1–23.

Abstract

En el context socioeconòmic i laboral de Catalunya, amb una taxa d’atur dels joves entre 16 i 29 anys del 22,3% (III trim. 2017), les universitats han de comprometre’s a formar i preparar estudiants que tinguin més garanties d’inserció laboral. En aquest treball, es vol posar de relleu el paper que tenen les pràctiques externes en les titulacions de graus i màsters i la formació dual universitària com a mecanismes per a reduir la taxa d’atur dels joves i per a millorar les seves aptituds i habilitats gràcies a la proximitat al lloc de treball en l’empresa. Es tracta d’una oportunitat per a enfortir la relació entre la universitat i el teixit productiu i social del seu entorn i a la vegada establir lligams sòlids entre el món empresarial i el món de l’ensenyament que garanteixin que els joves adquireixen les qualificacions que demanda el mercat laboral. Tanmateix, a partir de l’experiència de la Universitat de Lleida (UdL), també es vol posar de relleu algunes de les dificultats que comporta l’aplicació d’aquests dos instruments en les universitats. La UdL és la primera universitat pública catalana que ha implementat la formació dual en alguns dels seus Graus i Màsters  i la única que estableix l’obligatorietat de les pràctiques externes com un dels elements estratègics fonamentals del seu model docent ja que les considera una formació obligatòria en tos els seus Graus.

Eix 5

Abstract

3er Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya
Per a l’eix temàtic cinquè. El capital humà de Catalunya: dotació i reptes

Montse Álvarez, Fundación CYD i Universitat de Barcelona

En aquesta contribució es presenta breument, en primer lloc, les principals dades i xifres de la formació universitària a Catalunya i del sistema universitari català, format per onze universitats, set d’elles públiques i quatre privades, a banda d’una no presencial, on cada curs es matriculen entorn a un quart de milió d’estudiants i de les que surten més de 50.000 nous titulats al mercat de treball, entre estudis de grau, màster oficial i doctorat.

En segon lloc, s’analitza l’encaix dels titulats universitaris catalans en el mercat laboral, les possibles mancances, per una banda, i aspectes positius, per l’altra, que se’n deriven, per la qual cosa resulten molts útils els estudis d’inserció laboral que ve elaborant des de fa anys l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, tant des del punt de vista dels titulats com dels ocupadors.

Finalment, s’avança una sèrie de recomanacions en sentit ampli per a intentar millorar aquesta inserció laboral en el present i en un context futur presumiblement emmarcat en la continuació del fenomen de la globalització i l’auge i la consolidació dels països emergents, a més de caracteritzat per la disrupció que suposarà la digitalització de la indústria, de la mà de l’internet de les coses, els sistemes ciber-físics i el big data, en el que es pot considerar la quarta revolució industrial.

Abstract

La formació per alternança: elements integradors per una formació professional amb visió humana i emprenedora.

Dr. PERE PUIG-CALVÓ

Se propone exponer un sistema de formación en alternancia dentro de la Formación profesional reglada y continua. Teniendo en cuenta la experiencia actual en Catalunya e igualmente a nivel internacional, presentando los elementos que la formación por alternancia, añaden al sistema dual actualmente de moda en nuestro país.

Después de una síntesis que permita conocer los fundamentos, medios, fines y difusión mundial del sistema pedagógico de alternancia, se mostrará la importancia de la formación asociada: formación general, técnica y general, de forma transdisciplinar.

Actualmente hay muchas instituciones educativas, sistemas pedagógicos y leyes de educación, que incorporan ciertos componentes de la alternancia en sus planteamientos de la formación profesional formal, de la profesionalización de los trabajadores e incluso de la formación universitaria. La validación de lo adquirido por la experiencia (VAE) y la validación de lo adquirido por la profesión (VAP), permiten que la formación profesional no sea “finalizadora”, sino que sea un punto de partida en el proceso y carrera profesional de las personas

Algunas experiencias concretas de su aplicación, permiten atisbar las posibilidades de difusión y profundidad de la formación adquirida. Algunos elementos:

1. La necesidad de vincular a los jóvenes con su entorno para convertirlos en verdaderos actores de un desarrollo que sea sostenible

2. La importancia concedida a las innovaciones y proyectos surgidos de la valorización de los recursos locales

3. La conveniencia de sacar partido a las observaciones y experiencias que permitan mejoras y progresos en los ámbitos personal, familiar y territorial.

4. La necesidad de una formación integral para asumir responsabilidades en todos los campos de la vida, especialmente en el de la promoción del propio territorio,

Palabras clave: sistema educativo de alternancia, educación inclusiva, VAE, VAP

-Pere Puig i Calvó, és Secretari General d'AIMFR (Associació Internacional dels Moviments Familiars de Formació Rural). La presidència té seu a Uruguay, la secretaria general a Barcelona, i la seu legal és a París. www.aimfr.org