Abstract
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en determinats col·lectius ha reobert el debat sobre el diagnòstic i les mesures a aplicar. En aquest sentit, destaca especialment el cas de la població més jove, un problema comú, d’altra banda, a la major part dels països de la Unió Europea.
Malgrat hi ha un ampli consens sobre el diagnòstic del problema, i les seves causes, sembla evident que les actuacions adoptades resten lluny d’oferir solucions. Aquesta contribució té per a objectiu, en primer lloc, oferir un breu resum dels diversos aspectes que hi ha darrera de les elevades taxes d’atur de la població més jove i, encara més preocupant, de la proporció de joves que ni estudien ni treballen (ni-ni’s). I, en segon lloc, plantejar els àmbits on caldria actuar per tal d’aconseguir una millor transició del sistema educatiu al mercat de treball.
Les raons de l’elevada taxa d’atur entre la població més jove cal buscar-les, d’una banda, en el nivell (i característiques) de la formació assolida i, d’altra, en les característiques i trets institucionals del mercat de treball. Problemes com un alt percentatge d’abandonament escolar, un reduït pes de formació que combini teoria i pràctica i una distribució de la població segons nivell d’estudis clarament diferenciada d’altres països de l’entorn es configuren com a factors fonamentals que poden dificultar la transició al mercat laboral. Així mateix, cal no oblidar l’adaptació necessària dels continguts formatius a les necessitats futures del teixit empresarial.
D’altra banda, en l’àmbit laboral destaquen dues “distorsions”: l’existència d’un mercat laboral segmentat, amb una excessiva utilització de contractes temporals; i la inadequació dels sistemes d’intermediació i de les polítiques actives. La població més jove presenta una taxa de temporalitat “involuntària” elevada que té conseqüències clarament negatives en la carrera laboral d’aquest col·lectiu. Així mateix, els escassos recursos i la deficient utilització d’aquests en el disseny i gestió de les polítiques actives fa que aquestes no actuïn realment com a instruments de “reactivació” dels aturats.
Quines actuacions s’han adoptat per fer front al problema? Són suficients i adequades? Més enllà de les actuacions en diversos àmbits adoptades a Catalunya i Espanya en conjunt, la rellevància d’aquest problema ha portat a la Unió Europea a posar en marxa el programa de Garantia Juvenil com a resposta a les elevades taxes d’atur dels joves als països de la UE. Els resultats obtinguts, però, posen de manifest la clara insuficiència d’aquestes accions. És evident que es tracta d’un problema complex i que requereix actuacions en el sistema educatiu, en la regulació laboral, però també, cal no oblidar, en aspectes socials que també tenen una influència significativa en la situació dels joves. Apuntar aquells aspectes que són susceptibles de reforma i que poden contribuir a una millor transició del sistema educatiu al mercat laboral és, en darrera instància, l’objectiu d’aquesta contribució.
La recent crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula els problemes del mercat laboral a Catalunya i a Espanya en el seu conjunt. L’increment exponencial de la taxa d’atur i la incidència especialment greu en determinats col·lectius ha reobert [...]
Tema 5: El capital humà de Catalunya: dotació i reptes. La formació per alternança
27