Abstract

La viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles de petites dimensions passa sovint per una especialització de la producció. Aquesta especialització suposa fer un ús molt intensiu del sòl i de la tecnologia. Com a exemples de conreus intensius, amb més d’una collita/ any o amb una producció continuada, tenim l’horticultura i la floricultura. 
La producció de flors i plantes ornamentals va destinada a satisfer necessitats emocionals i culturals. El sector de la flor i planta ornamental és un sector molt competiu, on les explotacions competeixen en un mercat global. Per això és crucial l’ús de tecnologia, ja sigui utilitzant material vegetal seleccionat i controlant els condicionants de la producció: reg, fertilització i clima. 
Les explotacions agrícoles en els espais periurbans es veuen sovint afectades per la proximitat amb les ciutats però també pot ésser una oportunitat.
Els principals objectius d’aquest treball són: conèixer el grau de tecnificació del sector de la floricultura del Maresme i veure quin és el profit d’aquestes explotacions per situar-se dins un espai periurbà.
A Catalunya la comarca del Maresme és la que té una tradició quasi centenària en la producció de flors i plantes ornamentals. El Maresme és la setena comarca de Catalunya amb el valor afegit brut del sector agrícola més elevat, amb 84 milions d’€ (Idescat, 2015), però per contra és la trenta-cinquena comarca en superfície agrícola i la trenta-sisena comarca en nombre d’unitats ramaderes. El cultiu de productes amb un valor elevat i la tecnificació són determinants per trobar-se entre les primeres comarques agrícoles.
S’ha dut a terme entrevistes semiestructurades a empreses del sector, seguint el model del Projecte Europeu COST ACTION Urban Agriculture.

Abstract

La dimensió de l’empresa industrial catalana 2000-2015

Autors: Modest Guinjoan, Moisès Bonal i Roger Romagosa

Existeix un tòpic estès en el sentit que les empreses, són més competitives com més grans són. En el cantó oposat, hi trobem un altre tòpic, precisament contraposat a l’anterior, que es va popularitzar al seu moment com l’small is beautiful. Per bé que l’atribut de beautiful no és exactament el mateix que l’atribut de “competitiu”, no deixa de ser un recolzament a la bondat de les empreses petites en el context competitiu.

En un entorn econòmic cada vegada més globalitzat en termes de mercat i més integrat productivament a escala planetària (les empreses utilitzen matèries primeres i productes semielaborats de tot el món), és oportú identificar si la dimensió de l’empresa està experimentant variacions, en particularment en aquella part de l’economia que està més exposada a aquesta internacionalització, que és la industrial.

L’objectiu del treball que proposem és identificació de les tendències de dimensió que presenta l’empresa manufacturera catalana.

Inicialment operarem amb l’accepció clàssica de dimensió en funció del nombre de treballadors (microempresa, petita empresa, mitjana empresa i gran empresa), però assajarem diferents aproximacions (volum d’actius, actius específics, passius, ràtios de comptes d’explotació, entre altres).

Per a fer-ho agafarem una certa una certa perspectiva històrica, en concret operarem amb dades anuals des del 2000 fins al 2015, de la base Pimesdat que genera anualment Pimec a partir del SABI. El nombre d’activitats industrials incloses en el treball serà de set. 

Abstract

Malgrat que Catalunya es percebuda fins ara com una destinació refugi, vivim un moment de gran incertesa de la demanda. Donada la importància de l’aportació de les industries turístiques al PIB català, i la horitzontalitat del sector dins la economia del país, la competitivitat es troba estretament lligada tant a la capacitat d’inversió en innovació, com a les àrees i àmbits de la gestió empresarial on s’adreça.

L’objectiu del paper consisteix en classificar, en primer lloc, les empreses turístiques catalanes segons la seva aportació a la innovació als distints sub-sectors estudiats: la hoteleria, la restauració, el transports, la distribució i les empreses de lleure i entreteniment. A partir d’aquest  coneixement de la estructura d’innovació, que s’obté mitjançant un treball de camp a una mostra significativa d’empreses turístiques catalanes, s’esbrinen quines son les àrees i  els àmbits preferits per la inversió en innovació. Les àrees d’innovació que es contemplen en l’estudi son: els nous productes i serveis; la comercialització i venda; la marca; la reorganització corporativa; la formació en noves metodologies; les tecnologies; i la reducció de costos.  I els àmbits d’innovació que es tenen en compte son: el model d’ingressos; les xarxes; la estructura; els processos; el rendiment del producte; el sistema de producció; el canal; el compromís amb el client; i la co-creació.

A partir dels resultats d’aquest anàlisi, es podrà deduir quines d’aquestes son les àrees i els àmbits d’innovació mes rendibles, i per tant la seva capacitat de millorar la competitivitat. D’aquesta manera, les empreses turístiques catalanes trobaran en aquest estudi una referència en la que emmirallar-se per enfortir-se davant una demanda incerta.

Abstract

• L’economia del s. XXI és l’economia de les ciutats, l’economia urbana

• A les ciutats es concentra cada cop més el gruix de la producció i del consum

• A les ciutats és on genera la innovació i on s’originen i es contrasten les tendències del consum que seran hegemòniques en un futur immediat

• L’economia de les ciutats es basa en els serveis

• Els serveis penetren i esdevenen hegemònics en tota la cadena de valor, inclosa la indústria

• El contingut físic de qualsevol mercaderia cada vegada representa una paret menor dels costos de producció. La resta són afegits immaterials, són serveis

• A les economies desenvolupades, la possessió de béns materials passa a un segon terme entre les preferències dels consumidors i aquests es centren en l’adquisició de serveis, per als que no hi ha sostre evident

• La tendència creixent de substituir com a objectiu de consum la propietat dels béns duradors per l’ús reforça el component de servei del consum (servitització)

• Les preferències dels consumidors no obeeixen només a raons objectives, sinó que tenen una gran dosi de subjectivitat, a vegades en contradicció amb l’estricta racionalitat econòmica

• La integració vertical atorga a la logística i la comercialització un paper determinant en la funció de producció

• L’economia urbana incorpora com a variable determinant l’espai, el seu rang urbà, el seu ús i la seva accessibilitat

• L’espai urbà cada vegada és més cobejat per tota mena d’usos

• L’ús de l’espai urbà esdevé una mercaderia especialment rellevant a causa dels turisme de ciutats

• La funció comercial torna a les ciutats i les grans corporacions creen grans establiments emblemàtics que serveixen d’aparador i de referència i confien la resta del consum a internet

• L’ús adequat de l’espai urbà condiciona decisivament l’èxit de les ciutats

• L’èxit d’una economia està directament vinculat i condicionat per l’èxit de les seves ciutats

Abstract

La Unió Europea defineix i classifica les empreses segons el seu tamany en micropime, petita, mitjana i gran empresa. Per fer-ho, es basa en el número de treballadors, el volum de negoci i el balanç general anual.

El tamany més petit d’empresa, la micropime, engloba totes aquelles empreses que tenen un balanç inferior a 2 milions d’euros, facturen menys de 2 milions d’euros i tenen entre 0 i 9 persones contractades. Inclou tant els empresaris individuals –autònoms- com altres formes societàries.

Es tracta d’empreses molt petites, però són el 95% de les empreses de Catalunya. Habitualment aquest segment s’analitza en conjunt i englobat amb el de la PIME –petita i mitjana empresa-, però no necessàriament les necessitats d’una micropime són coincidents amb les d’una empresa mitjana.

Amb quines problemàtiques es troben les micropimes? Quins aspectes es poden millorar? Com se’ls pot donar suport per tal d’incrementar-ne la supervivència i fer-les més sòlides?

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha participat en les quatre edicions que s’han realitzat del programa Consolida’t. Està promogut per la Generalitat de Catalunya i té per objectiu donar suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom. S’adreça tant a autònoms empresaris individuals com a administradors de societats limitades (microempreses). L’assessorament personalitzat que comporta aquest Programa ha permès recollir de primera mà no només dades sinó també vivències d’aquest col·lectiu que és tan representatiu de la nostra economia i alhora tan desconegut per la seva gran fragmentació.

L’objectiu d’aquest treball és centrar-nos en el segment de les micropimes:

• Què representen i quina és la seva aportació a l’economia catalana
• Quines són les àrees tant de millora com aquelles en els que els empresaris/es d’aquestes empreses se senten forts
• Quins programes hi ha en el sector públic que recolzin aquestes empreses i a quins àmbits estan dirigits

L’objectiu és alhora conèixer i donar visibilitat i reconeixement a aquest gran múscul silenciós que és el sector de la micropime catalana.

Abstract

Els clústers com a fenomen espontani de la economia son presents des de fa moltes dècades en la gran majoria dels països i més en aquells que, com Catalunya, compten amb teixit productiu heterogeni i amb una gran tradició manufacturera.

Més recent es la seva utilització per a dissenyar i implementar polítiques de reforçament de la competitivitat centrades en el canvi estratègic actuant en dos àmbits principals: la definició dels reptes i de les diferents opcions estratègiques d’un determinat negoci i la millora de l’entorn de competitiu ideal pel desenvolupament d’una determinada estratègia.

Catalunya te una trajectòria de més de 25 anys en la aplicació de les polítiques de clúster i es un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció i han anant evolucionant i sofisticant ‘se.

El treball vol presentar i analitzar els moments més significatiu d’aquesta evolució i els principals elements que caracteritzen la política de clústers en la actualitat.

Finalment es farà referencia al context internacional, i especialment europeu, d’aplicació d’aquestes polítiques en els anys més recents analitzant el principals reptes i tendències d’aquest política de cara al futur

Abstract

“ La economia sostenible, verda o circular  - per utilitzar alguns dels descriptius més comuns – és una prioritat per les institucions internacionals i catalanes. Les recomanacions de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, les polítiques públiques de la Unió europea  fins a las translacions locals del CADS (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) i el Departament de Medi Ambient  i d´empresa i Coneixement de la Generalitat, van en la direcció de desenvolupar aquest sector (nous sectors i alineació de sectors tradicionals de la nostra economia). En concret, en el cas de la economia catalana, segons el RIS3CAT, es defineixen una sèrie de sectors de desenvolupament prioritari. La nostra recerca consistirà en analitzar fins a quin punt les empreses d´aquests sectors estan adoptant polítiques de desenvolupament sostenible, tal com estan definides en els plantejaments compartits pels experts i les administracions. L´anàlisi es durà a terme a través de la recerca en les institucions sectorial (clústers, associacions sectorials) que agrupen aquestes empreses i es farà un treball qualitatiu en base a entrevistes amb els representants d´aquestes institucions. Es realitzarà un anàlisi de gaps entre objectius i realitats i es definiran alguns dels frens i motivacions associats a la implantació efectiva d´aquestes polítiques transversals de sostenibilitat".

Abstract

Avenços científics i revolució digital han transformat sensiblement el ritme i abast del canvi tecnològic sense que, més enllà de les oscil·lacions característiques del cicle econòmic, no s’hagi detectat un augment considerable dels nivells agregats de desocupació. Tot i que les noves tecnologies de producció han substituït treball, el seu efecte ha estat més que compensat per mecanismes que directa o indirectament generen una nova o major demanda laboral.

Tot i amb això, la preocupació social sobre les conseqüències del canvi tecnològic es reactiva per una nova onada d’automatizació, basada en la intel·ligència artificial, la robòtica, l’aprenentatge automàtic, la impressió 3D i els algoritmes que milloren la capacitat lògica, de càlcul i de gestió de grans quantitats d’informació.

És ben conegut que les tecnologies digitals tenen la facultat no només de substituir habilitats manuals, també són capaces de reemplaçar algunes habilitats cognitives. L’experiència de canvi tecnològic recent ha evidenciat la seva naturalesa disruptiva no pas al nivell d’ocupació sinó a la seva composició. Les tecnologies digitals manifesten un efecte de biaix, perquè en general  es complementen millor amb el treball de major qualificació. Però, a cada lloc de treball, palesen també que, amb independència de les habilitats del treballador, el biaix del canvi tècnic també perjudica a les tasques rutinàries i més repetitives, que són més susceptibles de ser reproduïdes eficientment mitjançant un algoritme.

En aquest context disruptiu, relacionat amb el concepte Revolució 4.0, l’anàlisi dels canvis en la composició del mercat laboral català d’ençà l’esclat de la recent crisi financera, pel que fa a les habilitats disponibles, les característiques dels llocs de treball oferts i les tasques que en ells es desenvolupen, ofereix una aproximació a l’impacte potencial d’aquesta nova fase d’automatització digital, a banda dels aspectes regulatoris i de viabilitat econòmica i tècnica que òbviament se’n derivin.

Abstract

La irrupció de les plataformes digitals, en el marc de l’anomenada economia col·laborativa, ha generat beneficis econòmics evidents relacionats amb la reducció dels costos de transacció, la mobilització de recursos ociosos o l’accés a productes o serveis per part de col·lectius exclosos. Han ajudat a esmenar doncs situacions que els mercats convencionals no resolen adequadament, tant des d’una perspectiva purament econòmica com també des de l’interès social.

L’aparició d’intermediaris digitals que impulsen activitats comercials d’allotjament en xarxa mitjançant models de negoci basats en el P2P, estan esdevenint un dels fenòmens més evidents d’aquesta  transformació que pot afectar sensiblement el mercat i les destinacions turístiques.

Mitjançant l’anàlisi de la informació proporcionada per la web http://insideairbnb.com/, s’analitza una àmplia mostra d’allotjaments turístics efectuats per particulars a la ciutat de Barcelona, utilitzant la plataforma oferta per Airbnbn, per tal d’inferir-ne els determinants principals de la formació dels preus, la incidència d’aspectes intangibles com la reputació de l’allotjament o la informació de l’usuari, la irrupció d’operadors corporatius o la transcendència de la localització. S’estudia també la seva interacció amb la dinàmica dels lloguers d’habitatge i la distribució geogràfica de la renda disponible a la ciutat. Els resultats no semblen confirmar la naturalesa col·laborativa de la plataforma com a simple mercat bilateral ni tampoc les seves virtuts per a un desenvolupament econòmic més equilibrat a la ciutat.

Abstract

L’estudi analitza els resultats econòmics de les principals empreses no financeres amb seu a Catalunya, en funció de la tipologia d’empresa (cotitzades/no cotitzades; familiars/no familiars; segons origen del grup empresarial) i el sector d’activitat. A partir de la informació anterior s’exploren les relacions entre dimensió, productivitat, rendibilitat i remuneració salarial. S’arriba a la conclusió que la relació entre resultats econòmics i tipologies empresarials és significativa en la mesura que va associada amb altres factors: dotació de capital i tecnologia, especialització productiva, posició en la cadena de valor i models de generació de valor dins d’un mateix sector.